Biology

provided by Fishbase
Inhabits shallow rocky areas (Ref. 4758). Probably a deep dweller that migrates to coastal areas in August (Ref. 12382). Uncommon species (Ref. 34024). Nocturnal, hides in caves during the day (Ref. 12382).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Christine Papasissi
original
visit source
partner site
Fishbase

Importance

provided by Fishbase
fisheries: of no interest
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Christine Papasissi
original
visit source
partner site
Fishbase

Cuca ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La cuca[5] (Grammonus ater) és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.[6][7]

Descripció

Cos moderadament allargat, comprimit, cobert d'escates petites que manquen sobre el musell i la part dorsal del cap. La línia lateral està formada per porus sensorials espaiats i és doble: la part superior va des de l'extrem superior de l'opercle fins a l'inici del darrer quart de la longitud total, i la inferior fa una marca inflexió cap avall per darrere l'aleta pectoral i tot seguit continua en línia recta fins gairebé l'extrem posterior del cos. El cap és gros, la longitud cefàlica és aproximadament igual a la quarta part de la longitud estàndard. Paladar sense dents. Els ulls són petits i el diàmetre ocular és com la meitat de la longitud preorbitària. L'aleta dorsal té de 68 a 74 radis i s'origina sobre el centre de les aletes pectorals. L'aleta anal és més curta que l'anterior i té de 51 a 62 radis. Aletes ventrals en posició jugular i amb un sol radi cada una. La coloració general és negrosa-blavenca uniforme. La longitud total màxima és de 10 a 12 cm.[8][9]

Reproducció

És de fecundació interna.[10][11][12]

Alimentació

A Itàlia es nodreix de crustacis bentònics[13] i el seu nivell tròfic és de 3,06.[14]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, associat als esculls i de clima subtropical (47°N-30°N, 1°E-20°E),[15] el qual viu a la mar Mediterrània:[16][17][18][19] des de la península Ibèrica[9] i les illes Balears[20][21][22] fins a la mar Adriàtica,[23][24] incloent-hi França[9] -com ara, Còrsega[25][26][27]-, Mònaco,[9][28] Itàlia[9][29] -incloent-hi Sardenya[30][31] i Sicília[31][32]-, la mar Tirrena,[23] Montenegro,[9][33] Albània,[9][34] Bòsnia i Hercegovina,[9][35] Croàcia,[9][36][37] Eslovènia[9][38] i Creta.[39][3][40] És una espècie fotòfoba, observada a aigües fondes prop de les illes Balears entre 300 i 600 m, però també habita a molt poc fons entre 1 i 2 m de fondària[9] a la part més interior de petites coves submarines de la mar Adriàtica, segons dades publicades per Riedl,[41] i també a les illes Balears dins coves entre 4 i 10 m de profunditat, segons dades de Sostoa et al.[42] Hom creu que emigra a les àrees costaneres a l'agost.[16] Comparteix el seu hàbitat amb gambetes netejadores (Stenopus spinosus, Lysmata seticaudata, etc.) i d'altres espècies cavernícoles.[43]

Observacions

És inofensiva per als humans,[15] poc comuna,[44] nocturna (s'amaga en coves durant el dia)[16] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (23 de 100).[45]

Referències

  1. Goode, G. B. & T. H. Bean, 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by the steamers Blake, Albatross, and Fish Hawk in the northwestern Atlantic, with an atlas containing 417 figures. Spec. Bull. U. S. Natl. Museum No. 2: Text: i-xxxv + 1-26 + 1-553, Atlas: i-xxiii, 1-26, 123 pls.
  2. Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes.: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. Risso, A., 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Vol. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
  5. TERMCAT (català)
  6. Encyclopedia of Life (anglès)
  7. The Taxonomicon (anglès)
  8. Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 205 i 207.
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 Nielsen, J. G., 1986. Bythitidae. P. 1153-1157. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. FAO, París. Vol. 3. Pàg. 1156.
  10. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàgs. 652-653.
  11. Reproduction of Grammonus ater - FishBase (anglès)
  12. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  13. Food items reported for Grammonus ater - FishBase (anglès)
  14. Sea Around Us (anglès)
  15. 15,0 15,1 FishBase (anglès)
  16. 16,0 16,1 16,2 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p. Pàg. 244.
  17. Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 387.
  18. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 131.
  19. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 38.
  20. Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  21. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  22. Species in Balearic Islands - FishBase (anglès)
  23. 23,0 23,1 Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 34.
  24. Species in Adriatic Sea - FishBase (anglès)
  25. Species in Corsica Island - FishBase (anglès)
  26. R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
  27. Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p. Pàg. 49.
  28. List of Marine Fishes reported from Monaco - FishBase (anglès)
  29. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 54.
  30. Species in Sardinia Island - FishBase (anglès)
  31. 31,0 31,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  32. Species in Sicily Island - FishBase (anglès)
  33. List of Marine Fishes reported from Montenegro - FishBase (anglès)
  34. List of Marine Fishes reported from Albania - FishBase (anglès)
  35. List of Marine Fishes reported from Bosnia and Herzegovina - FishBase (anglès)
  36. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  37. List of Marine Fishes reported from Croatia- FishBase (anglès)
  38. List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  39. Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N. W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.
  40. GBIF (anglès)
  41. Riedl, R., 1966. Biologie der Meereshölen. Ed. Parey. Hamburg i Berlín.
  42. Sostoa, A. de, et al., 1990. Peixos. A: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 11. Barcelona.
  43. Coudre Christian, André Frédéric, Harmelin Jean-Georges, Péan Michel a DORIS, 1/5/2014: Grammonus ater (Risso, 1810). [1]
  44. Nielsen, J. G., D. M. Cohen, D. F. Markle i C. R. Robins, 1999. Ophidiiform fishes of the world (Order Ophidiiformes). An annotated and illustrated catalogue of pearlfishes, cusk-eels, brotulas and other ophidiiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(18):178p. Roma: FAO. Pàg. 104.
  45. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.


Bibliografia

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Cohen, D. M. i J. G. Nielsen, 1978. Guide to the identification of genera of the fish order Ophidiiformes with a tentative classification of the order. NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) Technical Report NMFS (National Marine Fisheries Service) Circular No. 417: 1-72.
  • De Filippi, F., 1855. Ueber die Schwimmblase des Oligopus ater (Risso). (Aus einem Schreiben des Prof. Filippo de Filippi in Turin an A. Kölliker). Zeitschrift für Wissenschaftliche Zoologie, 7: 170-171.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238. Pàgs. 167-168.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0940228475.
  • Roule, L.; Angel, F., 1930. Larves et alevins de poissons provenant des croisières du Prince Albert I de Monaco. Résult. Camp. scient. Prince Albert 1, 79: 148 p., 6 pl. (165 fig.).
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Cuca: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La cuca (Grammonus ater) és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Grammonus ater ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La brótula negra (Grammonus ater)[2]​ es una especie de pez marino actinopterigio.[3]

Morfología

Tiene una longitud máxima descrita es de 12 cm.[4]​ Es una especie vivípara.[4]​ Cuerpo similar al resto de su familia pero de un color oscuro. Como el resto de su familia G. ater es vivíparo y los huevos son guardados dentro de una masa gelatinosa.[5]

Distribución y hábitat

Es un pez marino subtropical asociado a arrecifes, a una profundidad poco profunda entre 5 y 30 metros[2]​ Especie poco frecuente que se distribuye por el mar Mediterráneo, desde las islas Baleares hasta el mar Adriático.[2]​ Se ha descrito su presencia en las islas Azores, pero aún no está verificado.[6]

Habita en zonas rocosas poco profundas,[4]​ probablemente un habitante profundo que emigra a las zonas costeras en agosto.[7]​ De vida nocturna, se esconde en cuevas durante el día,[7]​ lo que hace pensar que sea una especie más común de lo que se sugiere,[1]​ al parecer su hábitat son estrictramente las cuevas donde vive escondido en la parte más interior.[8]

Referencias

  1. a b Uiblein, F., Knudsen, S. y Nielsen, J. (2015). «Grammonus ater». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2015-4 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 19 de enero de 2016.
  2. a b c Nielsen, J.G., D.M. Cohen, D.F. Markle y C.R. Robins (1999). «Ophidiiform fishes of the world (Order Ophidiiformes). An annotated and illustrated catalogue of pearlfishes, cusk-eels, brotulas and other ophidiiform fishes known to date». FAO Fish. Synop. 125(18):178p. Roma: FAO.
  3. "Grammonus ater". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en enero de 2016. N.p.: FishBase, 2016.
  4. a b c Nielsen, J.G. (1986). «Bythitidae». p. 1153-1157. En P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen y E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. FAO, París. Vol. 3.
  5. Breder, C.M. y Rosen, D.E. (1966). «Modes of reproduction in fishes». T.F.H. Publications, Neptune City, Nueva Jersey.
  6. Carneiro, M., Martins, R., Landi, M. y Costa, F. (2014). «Updated checklist of marine fishes (Chordata: Craniata) from Portugal and the proposed extension of the Portuguese continental shelf». European Journal of Taxonomy 73(1-73).
  7. a b Göthel, H. (1992). «Fauna marina del Mediterráneo». Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  8. Bussotti, S. y Guidetti, P. (2010). «Fish fauna of marine caves in four Italtian Marine Protected Areas». Biologia Marina Mediterranea 17(1): 318-319.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Grammonus ater: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La brótula negra (Grammonus ater)​ es una especie de pez marino actinopterigio.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Grammonus ater ( Basque )

provided by wikipedia EU

Grammonus ater Grammonus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Bythitidae familian.

Banaketa

Erreferentziak

  1. Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Grammonus ater FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Grammonus ater: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Grammonus ater Grammonus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Bythitidae familian.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Grammonus ater ( Italian )

provided by wikipedia IT

La brotola nera (Grammonus ater (Risso, 1810)), nota anche come brotula, è un pesce osseo marino appartenente alla famiglia Bythitidae.

Descrizione

Questo pesce ha corpo piuttosto allungato e schiacciato lateralmente; la testa è grande. La bocca è molto ampia e supera largamente l'occhio, che è piccolo. La pinna dorsale e la pinna anale si uniscono all'estremità del corpo, in modo che non c'è una pinna caudale riconoscibile. Le pinne pettorali sono grandi mentre le pinne ventrali sono ridotte ad un filamento biforcuto. La linea laterale è doppia, la superiore inizia all'altezza dell'opercolo e si interrompe a circa due terzi del corpo, quella inferiore parte da sotto la pinna pettorale e raggiunge l'estremo posteriore del corpo. scaglie piccole.

Il colore è scuro, bruno rossiccio o violaceo uniforme, con la pinna impari più scura.

Non supera i 12 cm di lunghezza.

Biologia

Nuota con ondulazioni della pinna impari e con le pinne pettorali. Si tratta di una specie notturna che sta spesso nella sua tana, molto difficile da individuare da parte dei subacquei.

Alimentazione

Si ciba di invertebrati del benthos.

Riproduzione

Si tratta di una specie vivipara.

Distribuzione e habitat

Questa specie è endemica del mar Mediterraneo dove è nota nel bacino occidentale e nel mar Adriatico sulle coste dalmate. Apparentemente è raro e molto localizzato.

Si tratta di una specie abissale presente almeno fino a 700 metri di profondità. È stata però incontrata più volte da subacquei nelle parti più oscure delle grotte sottomarine, in acque talvolta bassissime. Di notte può essere talvolta incontrata anche fuori dalle grotte. Probabilmente effettua delle migrazioni dalle profondità abissali verso acque più basse in agosto.

Pesca

Viene catturata solo occasionalmente con le reti a strascico.

Nulla si sa circa la sua commestibilità.

Bibliografia

  • Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975
  • Costa F. Atlante dei pesci dei mari italiani, Mursia, 1991 ISBN 8842510033
  • Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 888039472X

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Grammonus ater: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

La brotola nera (Grammonus ater (Risso, 1810)), nota anche come brotula, è un pesce osseo marino appartenente alla famiglia Bythitidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Grammonus ater ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Vissen

Grammonus ater is een straalvinnige vissensoort uit de familie van naaldvissen (Bythitidae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1810 door Risso.

De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als niet bedreigd, beoordelingsjaar 2008.[1]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. a b (en) Grammonus ater op de IUCN Red List of Threatened Species.
  2. (en) Grammonus ater. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL