El Pohutukawa (Metrosideros excelsa) és un arbre sempreverd de la família dels mirtàcies que produeix una conjunt de flors composta de conjunts d'estams. El pohutukawa és una de dotze espècies de Metrosideros endèmiques de Nova Zelanda.
L'arbre creix fins a 20 m d'altura, amb una copa extensa en forma de dom. El seu rang natural són les regions costaneres de l'Illa del Nord de Nova Zelanda, al nord d'una línia que s'estén des de New Plymouth a Gisborne. També creix en les ribes dels llacs de l'àrea de Rotorua. Un espècimen gegant de pohutukawa en T'Araroa en la costa aquest té la fama de ser l'arbre més gran del país, amb una altura de 20 metres i una extensió de follatge de 38 metres.
El pohutukawa floreix de novembre a gener amb un bec en el mig del final de desembre (l'estiu de l'hemisferi sud), amb brillants flors carmesí cobrint l'arbre, per tant té l'àlies d'Arbre de Nadal de Nova Zelanda. Hi ha una variació entre els arbres individuals en el temps de la floració, i en l'ombra i lluentor de les flors. En poblacions aïllades la deriva genètica ha resultat en variació local: molts dels arbres que creixen al voltant del llacs al voltant de Rotorua produeixen flors rosades, i conrear de flors grogues "Aurea" descendeix d'un parell descobert en 1940 en l'Illa Motiti en Bay of Plenty (Badia de l'abundància).
A Nova Zelanda, el pohutukawa estan amenaça sota el rosego de l'introduït possum que consumeix les seves fulles. Un fons caritatiu de conservació, Project Crimson (Projecte Carmesí), té l'objectiu de revertir el declivi del pohutukawa i altres espècies de Metrosideros – la declaració de la missió és "habilitar al pohutukawa i arbres rata perquè floreixin una altra vegada en els seus hàbitats naturals com ícons en els cors i ments dels neozelandesos".
El pohutukawa és popular en cultiu, i hi ha alguns exemples en les ciutats costaneres de l'Illa del Nord. Vigorosos i fàcils de conrear, l'arbre creix bé al sud del seu rang natural i està naturalitzat en l'àrea de Wellington en el nord de l'Illa del Sud. El pohutukawa ha estat introduït en països de clima temperat a subtropical, incloent el sud-est d'Austràlia i s'ha naturalizado en l'Illa Norfolk. En la costa de Califòrnia, és un arbre popular de carrer i de jardí. En parts de Sud-àfrica el pohutukawa creix tan bé que és considerat una espècie invasora, també s'està naturalitzant en els riscos costaners de la regió de Sydney, Austràlia.
El Pohutukawa (Metrosideros excelsa) és un arbre sempreverd de la família dels mirtàcies que produeix una conjunt de flors composta de conjunts d'estams. El pohutukawa és una de dotze espècies de Metrosideros endèmiques de Nova Zelanda.
Železnec ztepilý (Metrosideros excelsa), též pohutukawa, je stálezelená rostlina z čeledi myrtovitých, která je endemitem Nového Zélandu. Je to strom dorůstající až dvacetimetrové výšky, rostoucí převážně na mořském pobřeží. Daří se mu i na suché kamenité půdě (jako první kolonizuje lávová pole), má velmi tvrdé dřevo, které se využívalo na stavbu lodí, a tuhé ochlupené listy. V prosinci tvoří velké jasně červené květy s dlouhými tyčinkami, proto je na Novém Zélandu tradičním symbolem vánočních svátků.[1] (Existuje také kultivar Aurea, jehož květy jsou žluté.) Škůdcem této dřeviny je introdukovaný kusu liščí, který požírá její listy, proto stromů ubývá.[2] Naproti tomu je pohutukawa pro svůj dekorativní vzhled vysazována mimo svoji domovinu v parcích, odkud se šíří jako invazní druh; například v San Franciscu její kořeny poškozují chodníky.[3]
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Metrosideros excelsa na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu železnec ztepilý ve Wikimedia Commons
Železnec ztepilý (Metrosideros excelsa), též pohutukawa, je stálezelená rostlina z čeledi myrtovitých, která je endemitem Nového Zélandu. Je to strom dorůstající až dvacetimetrové výšky, rostoucí převážně na mořském pobřeží. Daří se mu i na suché kamenité půdě (jako první kolonizuje lávová pole), má velmi tvrdé dřevo, které se využívalo na stavbu lodí, a tuhé ochlupené listy. V prosinci tvoří velké jasně červené květy s dlouhými tyčinkami, proto je na Novém Zélandu tradičním symbolem vánočních svátků. (Existuje také kultivar Aurea, jehož květy jsou žluté.) Škůdcem této dřeviny je introdukovaný kusu liščí, který požírá její listy, proto stromů ubývá. Naproti tomu je pohutukawa pro svůj dekorativní vzhled vysazována mimo svoji domovinu v parcích, odkud se šíří jako invazní druh; například v San Franciscu její kořeny poškozují chodníky.
Metrosideros excelsa ist eine Pflanzenart innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Er wird auch New Zealand Christmas Tree oder wie viele andere Pflanzenarten auch Eisenholzbaum genannt. Der Trivialname Pōhutukawa stammt von den Māori.[1]
Metrosideros excelsa wächst als immergrüner, öfters mehrstämmiger Baum, der gewöhnlich Wuchshöhen von 15 bis über 20 Metern erreicht. Die meist große, ausladende Baumkrone ist rund ausgebildet. Einzelstehende größere Exemplare bilden Luftwurzeln aus, um die weit ausragende Krone besser zu stützen. Der kurze Stamm erreicht Durchmesser von 2 bis 3 Metern. Die bräunliche bis gräuliche Borke ist rissig oder furchig bis in Streifen abblätternd.
Die einfachen, dickledrigen und kurz gestielten Laubblätter sind kreuzgegenständig oder in Büscheln angeordnet und 4–10 Zentimeter lang. Sie sind eiförmig bis verkehrt-eiförmig, ganzrandig und unterseits weißlich behaart sowie rundspitzig bis spitz.
Die zwittrigen, dickgestielten Blüten sind fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die außen dicht weißlich behaarten, kleinen Kelchblätter sind dreieckig an einem außen dicht weißlich behaarten Blütenbecher. Die kleinen Petalen sind rötlich. Es sind viele 2,5–3,7 Zentimeter lange Staubblätter vorhanden, welche die Blütenfarbe bestimmen. Der Fruchtknoten, mit oberseits einem Diskus, ist mittelständig mit einem dicklichen, langen und roten Griffel mit kopfiger, kleiner und flacher Narbe. Ein Metrosideros excelsa bringt eine große Anzahl von roten Blüten, seltener auch gelben Blüten, hervor. Diese den ganzen Baum bedeckende Blütenpracht und der Zeitraum der vollen Blüte im Südhemisphärensommer zwischen Mitte Dezember und Mitte Januar führten zur Bezeichnung „Weihnachtsbaum“. Abhängig vom Standort des Exemplars können aber auch noch Ende Februar einzelne blühende Bäume gesichtet werden.
Es werden kleine, dreiklappige, lokulizidale und behaarte Kapselfrüchte (Scheinfrucht) gebildet mit vielen kleinen, sehr leichten, etwa 3 Millimeter langen, schmalen Samen.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 22.[2]
Metrosideros excelsa kommt vorrangig in den Küstenregionen der Nordinsel Neuseelands vor, wobei sowohl einzelstehende Bäume als auch ganze Wälder anzufinden sind. Der Pōhutukawa-Baum in Te Araroa in der Nähe des East Cape soll mit einem Alter von ungefähr 600 Jahren der älteste und größte Baum seiner Art in Neuseeland sein.[3] Sie sollen bis über 1000 Jahre alt werden.
Das Cultivar ‘Aurea’[4] mit gelben Blüten stammt von einigen Bäumen ab, die im Jahre 1940 auf Motiti Island in der Bay of Plenty entdeckt wurde.
In Neuseeland wird Metrosideros excelsa durch die Possumpopulation gefährdet, die ursprünglich aus Australien nach Neuseeland zur Pelzgewinnung eingeführt wurden. Die Possums fressen das Blattwerk und die Knospen der Bäume und können diese so zum Absterben bringen.
Metrosideros excelsa wurde an der Küste von Kalifornien eingeführt, wo er inzwischen ein sehr populärer Straßen- und Grünanlagenbaum ist. Die Friends of the Urban Forest („Freunde des städtischen Waldes“) aus San Francisco schätzen, dass es der am drittmeisten gepflanzte Baum in San Francisco innerhalb der letzten zwei Jahrzehnte ist.
Mit dem Metrosideros excelsa werden in der Mythologie der Māori zahlreiche Legenden verbunden. Ein alter Pōhutukawa am Cape Reinga gilt der Legende nach als Eingang für die Geister der Toten auf dem Weg in ihre Heimat Hawaiki.
Metrosideros excelsa ist eine Pflanzenart innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Er wird auch New Zealand Christmas Tree oder wie viele andere Pflanzenarten auch Eisenholzbaum genannt. Der Trivialname Pōhutukawa stammt von den Māori.
Ko te pōhutukawa (Metrosideros excelsa) he momo rātā, e 20 mita pea te teitei. He rākau tēnei o te takutai moana o Te Ika-a-Māui, mai i Taranaki tae noa ki Te Rerenga Wairua, mai i Te Rerenga Wairua tae noa ki Tūranga-nui-a-Kiwa. Hei te marama o Hakihea, ka puta ngā pua, he kura. He maha ngā kōrero tuku iho e pā ana ki taua rākau whakaruruhau.
Ka tata mai ki uta, kite rawa mai ki te pōhutukawa o te tahatika e ura atu ana, ehara tau ana te tututupō ki te wai. Kātahi tētahi o ngā rangatira o te waka rā ka karanga ake, "E! kua nui ake te kura o tēnei kāinga i te kura o Hawaiki, ka panga ahau i āku kura ki te wai." Ehara, panga atu aua kura ki te wai. Ko te ingoa te tangata ko Tau-ninihi, nāna i panga atu a Tai-whakaea. Ū rawa mai rā ki uta, ehara kua pā atu ngā ringa ki aua pōhutukawa, ana horo noa iho, kātahi rātou ka mahara he puāwai rākau ēnei mea. Ka raruraru ngā rangatira o runga i a Te Arawa mō te maumauranga o ā rātou kura i panga ai ki te wai, muri tata iho, ka kitea aua kura e Mahina, ā, e takoto mai nei anō kei a Te Whānau-a-Apanui.
Muri tata iho, ka kitea aua kura a Tau-ninihi ki te one, nā Mahina i kite, rongo rawa ake kua kitea, tae rawa atu ki te tiki, kīhai i riro mai, koia tenei pepeha mō te mea kite, e, ka kitea te taonga makere, kāore e hoatu e au, tā te mea ko te paekura a Mahina.
I te tomokanga atu ki te wahapū o te awa o Kaituna e pātata ana ki Ōkūrei, kia kore ai te waka e kawea e te ia o te awa, ka herea a Te Arawa ki tētahi toka nui, ko Toka-parore me tētahi toka punga, ko Tū-te-rangi-haruru. Ko te tohunga ko Ngātoro-i-rangi te tuatahi kia makere, ka takina e ia ana karakia ki raro i tētahi rākau pōhutukawa e pua ana. Ko te ingoa o taua wāhi ko Ōngātoro, ā, nō te tau 1940 ka hangaia he kōwhatu whakamaumaharatanga kei reira.
Ko Kāwhia te taunga whakamutunga o Tainui i tana hekenga roa i Hawaiki. Ka tau mai te waka ki Kāwhia, ka herea ki tētahi rākau pōhutukawa, ko Tangi-te-korowhiti te ingoa. Ka tōia te waka ki uta, ki Rangiāhua. Ko te takotoranga o Tainui, ko te wāhi e tū ana te marae o Waipapa i ēnei rā, e tata ana ki te tāone o Kāwhia. I te ūnga o te waka, ka whakatūria e Hoturoa tōna tuāhu, ko Te Ahurei.
E ōrite ana ngā kōrero o Tainui waka mō mō te kura o Mahina. Ko te ūnga tuatahi o Tainui ko Whangaparāoa, ko te mea tuatahi i kitea ai e rātou ko ngā pua o te rākau pōhutukawa. I te kitenga atu o te kura o ngā pua nei, i pōhēhē rātou he momo kura hōu tēnei, nō reira i whiua atu e Hāpopo rāua ko Tai-ninihi i ō rātou kura ki te moana. I te tatanga atu ki ngā pua kura nei i kite he ngoikore ngā pua nei, ā, i hiahiatia tonutia e rāua i ō rāua kura, engari nā ētehi atu i kite, ka haria mā rāua. Nā Māhina te kura o Hāpopo i kite, nā Māihiihi i kite te kura o Tai-ninihi.
He whakaahua, he konae mō te Pōhutukawa kei te Wikimedia Commons.
Ko te pōhutukawa (Metrosideros excelsa) he momo rātā, e 20 mita pea te teitei. He rākau tēnei o te takutai moana o Te Ika-a-Māui, mai i Taranaki tae noa ki Te Rerenga Wairua, mai i Te Rerenga Wairua tae noa ki Tūranga-nui-a-Kiwa. Hei te marama o Hakihea, ka puta ngā pua, he kura. He maha ngā kōrero tuku iho e pā ana ki taua rākau whakaruruhau.
Похутукава (маорски: Pōhutukawa) наречено и новозеландско божиќно дрво или огнено дрво (науч. Metrosideros excelsa, синоним: Metrosideros tomentosa) е зимзелено дрво од фамилијата Мирти кое цвета во соцветија од црвени прашници (понекогаш жолти). Вирее во крајбрежните делови на Северниот Остров на Нов Зеланд.
Дрвото расте до височина од 15 метри, со прилично голема крошна. Цвета доцна во демекври (лето на Јужната Полутопка), со блескавоцрвени цветови кои ја покриваат крошната. Поголемите примероци обично имаат надворешни корења кои ја издржуваат проширената крошна.
Гигантската похутукава во Те Арароа на Источниот Брег е најголемата во земјата, но одлични примероци се наоѓаат во секој град на Северниот Остров.
Подвидот „Ауреа“, кој има жолти цветови, потекнува од парот откриен во 1940 год на островот Мотити во регионот Залив Пленти.
Ова дрво е загрозено заради присуството на воведениот обичен посум кој немилосрдно го брсти.
Похутукавата е донесена и во централна Калифорнија, каде може да се види насекаде по улиците и дворовите.
Похутукава (маорски: Pōhutukawa) наречено и новозеландско божиќно дрво или огнено дрво (науч. Metrosideros excelsa, синоним: Metrosideros tomentosa) е зимзелено дрво од фамилијата Мирти кое цвета во соцветија од црвени прашници (понекогаш жолти). Вирее во крајбрежните делови на Северниот Остров на Нов Зеланд.
Дрвото расте до височина од 15 метри, со прилично голема крошна. Цвета доцна во демекври (лето на Јужната Полутопка), со блескавоцрвени цветови кои ја покриваат крошната. Поголемите примероци обично имаат надворешни корења кои ја издржуваат проширената крошна.
Гигантската похутукава во Те Арароа на Источниот Брег е најголемата во земјата, но одлични примероци се наоѓаат во секој град на Северниот Остров.
Подвидот „Ауреа“, кој има жолти цветови, потекнува од парот откриен во 1940 год на островот Мотити во регионот Залив Пленти.
Ова дрво е загрозено заради присуството на воведениот обичен посум кој немилосрдно го брсти.
Похутукавата е донесена и во централна Калифорнија, каде може да се види насекаде по улиците и дворовите.
Metrosideros excelsa, commonly known as pōhutukawa (Māori: pōhutukawa),[2] New Zealand Christmas tree,[3] New Zealand Christmas tree,[4] and iron tree,[5] is a coastal evergreen tree in the myrtle family, Myrtaceae, that produces a brilliant display of red (or occasionally orange, yellow[6] or white[7]) flowers, each consisting of a mass of stamens. The pōhutukawa is one of twelve Metrosideros species endemic to New Zealand. Renowned for its vibrant colour and its ability to survive even perched on rocky, precarious cliffs, it has found an important place in New Zealand culture for its strength and beauty, and is regarded as a chiefly tree (rākau rangatira) by Māori.[8]
The generic name Metrosideros derives from the Ancient Greek mētra or "heartwood" and sideron or "iron". The species name excelsa is from Latin excelsus, "highest, sublime". Pōhutukawa is a Māori word. Its closest equivalent in other Polynesian languages is the Cook Island Māori word po'utukava, referring to a coastal shrub with white berries, Sophora tomentosa.[9] The -hutu- part of the word comes from *futu, the Polynesian name for the fish-poison tree (Barringtonia asiatica; compare with Fijian: vutu and Tongan: futu),[10][11][12] which has flowers similar to those of the pōhutukawa.
Pōhutukawa grow up to 25 metres (82 ft) high, with a spreading, dome-like form. They usually grow as a multi-trunked spreading tree. Their trunks and branches are sometimes festooned with matted, fibrous aerial roots. The oblong, leathery leaves are covered in dense white hairs underneath.[2]
The tree flowers from November to January with a peak in early summer (mid to late December), with brilliant crimson flowers covering the tree, hence the nickname New Zealand Christmas tree. There is variation between individual trees in the timing of flowering, and in the shade and brightness of the flowers. In isolated populations genetic drift has resulted in local variation: many of the trees growing around the Rotorua lakes produce pink-shaded flowers, and the yellow-flowered cultivar 'Aurea' descends from a pair discovered in 1940 on Mōtītī Island in the Bay of Plenty.
,_Campo_de_San_Francisco,_Ponta_Delgada,_isla_de_San_Miguel,_Azores,_Portugal,_2020-07-28,_DD_09.jpg)
The natural range of pōhutukawa is the coastal regions of the North Island of New Zealand, north of a line stretching from New Plymouth (39° S) to Gisborne (38° S),[13] where it once formed a continuous coastal fringe. By the 1990s, pastoral farming and introduced pests had reduced pōhutukawa forests by over 90%.[8] It also occurs naturally on the shores of lakes in the Rotorua area and in Abel Tasman National Park at the top of South Island.
The tree is renowned as a cliff-dweller, able to maintain a hold in precarious, near-vertical situations. Like its Hawaiian relative the ʻōhiʻa lehua (M. polymorpha), pōhutukawa have shown to be efficient in the colonisation of lava plains – notably on Rangitoto, a volcanic island in the Hauraki Gulf.[2]
A giant pōhutukawa at Te Araroa on the East Coast is reputed to be the largest in the country, with a height of 20 metres and a spread of 38 metres (125 ft).[14]
A pōhutukawa tree with an estimated age of 180 years known as 'Te Hā,'[15] is fully established at an Auckland City park. 'Te Hā' is the largest urban specimen in the country. Plans to build a monument in honour of victims of the Erebus Disaster in proximity to the tree activated significant local opposition in 2021.[16]
In New Zealand, pōhutukawa are under threat from browsing by the introduced common brushtail possum which strips the tree of its leaves.[8] A charitable conservation trust, Project Crimson, has the aim of reversing the decline of pōhutukawa and other Metrosideros species – its mission statement is "to enable pōhutukawa and rata to flourish again in their natural habitat as icons in the hearts and minds of all New Zealanders".
Pōhutukawa wood is dense, strong and highly figured. Māori used it for beaters and other small, heavy items. It was frequently used in shipbuilding, since the naturally curvy shapes made strong knees.[17] Extracts are used in traditional Māori healing for the treatment of diarrhoea, dysentery, sore throat and wounds.[18]
Pōhutukawa are popular in cultivation, and there are fine examples in most North Island coastal cities. Vigorous and easy to grow, the tree flourishes well south of its natural range, and has naturalised in the Wellington area and in the north of the South Island. It has also naturalised on Norfolk Island to the north. Pōhutukawa have been introduced to other countries with mild-to-warm climates, including south-eastern Australia, where it is naturalising on coastal cliffs near Sydney. In coastal California, it is a popular street and lawn tree, but has caused concern in San Francisco where its root systems are blamed for destroying sewer lines and sidewalks.[19] In parts of South Africa, pōhutukawa grow so well that they are regarded as an invasive species. The Spanish city of A Coruña has adopted the pōhutukawa as a floral emblem.[20]
At least 39 cultivars of pōhutukawa have been released. Duncan & Davies nurseries were a leading force in the mid-20th century, while the late Graeme Platt has been responsible for 16 different cultivars so far, including a rare white-flowering tree. Cultivars include:[6]
{{cite web}}: CS1 maint: url-status (link) {{cite web}}: CS1 maint: url-status (link) {{cite web}}: CS1 maint: url-status (link) Botanical illustration of pōhutukawa by Ellen Cheeseman Metrosideros excelsa, commonly known as pōhutukawa (Māori: pōhutukawa), New Zealand Christmas tree, New Zealand Christmas tree, and iron tree, is a coastal evergreen tree in the myrtle family, Myrtaceae, that produces a brilliant display of red (or occasionally orange, yellow or white) flowers, each consisting of a mass of stamens. The pōhutukawa is one of twelve Metrosideros species endemic to New Zealand. Renowned for its vibrant colour and its ability to survive even perched on rocky, precarious cliffs, it has found an important place in New Zealand culture for its strength and beauty, and is regarded as a chiefly tree (rākau rangatira) by Māori.
El pohutukawa (Metrosideros excelsa) es un árbol perennifolio de la familia de los mirtos con flores rojas por el color de los estambres. El pohutukawa es una de las doce especies del género Metrosideros endémicas de Nueva Zelanda.
El árbol crece hasta 20 m de altura, con una copa extensa en forma de domo. Su emplazamiento original son las regiones costeras de la Isla del Norte de Nueva Zelanda, al norte de una línea que se extiende desde New Plymouth (39° S) a Gisborne (39° S). También crece en las orillas de los lagos del área de Rotorua. Un espécimen gigante de pohutukawa en Te Araroa en la costa este tiene la fama de ser el árbol más grande del país, con una altura de 20 m y una extensión de follaje de 38 m.[2] El árbol tiene la reputación de ser un habitante de los riscos. Capaz de mantener un agarre en precarias y casi verticales situaciones. Algunos especímenes tienen raíces aéreas enredadas y fibrosas. Como su pariente hawaiano el lehua (M. polymorpha), el pohutukawa se ha mostrado eficiente en la colonización de los campos de lava, notablemente en la Isla Rangitoto, un volcán en el puerto de Auckland.
El pohutukawa florece de noviembre a enero con un pico en el medio del final de diciembre (el verano del hemisferio sur), con brillantes flores carmesí cubriendo el árbol, por lo tanto tiene el sobrenombre de árbol de Navidad de Nueva Zelanda. Hay una variación entre los árboles individuales en el tiempo de la floración, en la sombra y brillo de las flores. En poblaciones aisladas la deriva genética ha resultado en variación local: muchos de los árboles que crecen alrededor de lo lagos alrededor de Rotorua producen flores rosadas, y cultivar de flores amarillas "Aurea" desciende de un par descubierto en 1940 en la Isla Motiti en Bay of Plenty (Bahía de la abundancia).
En Nueva Zelanda, el pohutukawa están amenaza bajo el mordisqueo del introducido possum que consume sus hojas. Un fondo caritativo de conservación, Project Crimson (Proyecto Carmesí), tiene el objetivo de revertir el declive del pohutukawa y otras especies de Metrosideros – la declaración de la misión es "habilitar al pohutukawa y árboles rata para que florezcan otra vez en sus hábitats naturales como íconos en los corazones y mentes de los neozelandeses".
El pohutukawa es popular en cultivo, y hay algunos ejemplos en las ciudades costeras de la Isla del Norte. Vigorosos y fáciles de cultivar, el árbol crece bien al sur de su rango natural y está naturalizado en el área de Wellington en el norte de la Isla del Sur. El pohutukawa ha sido introducido en países de clima templado a subtropical, incluyendo el sudeste de Australia y se ha naturalizado en la Isla Norfolk. En la costa de California, es un árbol popular de calle y de jardín. En partes de Sudáfrica el pohutukawa crece tan bien que es considerado una especie invasora, también se está naturalizando en los riscos costeros de la región de Sídney, Australia, se le ha introducido en el España tan al norte como La Coruña[3] y en Inglaterra en el extremo sur.[4]
El pohutukawa (Metrosideros excelsa) es un árbol perennifolio de la familia de los mirtos con flores rojas por el color de los estambres. El pohutukawa es una de las doce especies del género Metrosideros endémicas de Nueva Zelanda.
Burdinazko zuhaitza, latinez (Metrosideros excelsa), jatorriz Zeelanda Berrikoa hostoiraunkorreko zuhaitz bat da.
Zuhaitza 20 m-ko altuera har dezake eta kupula itxura du. Mirto familiakoa da eta jatorria Zeelanda Berriko Ipar Uhartearen kostaldeko eskualdeak dira, New Plymouth (39 ° S) Gisborne (39 ° S) eta New Jerseyra hedatzen den lerroa. Era berean, Rotorua inguruko lakuen ertzean ere hazten da.
Zuhaitzak itsaslabarretan bizi izatearen ospea du. Egoera prekarioetan eta malkar bertikaletan atxikitzea lortzen du.
Azarotik urtarrilera bitartean loratzen da ( hego hemisferioko uda). Karmesi koloredun loreak ditu eta zuhaitza lore distiratsu hauekin estaltzen dituenez Zeelanda Berriko Gabonetako zuhaitzaren ezizena du.
Espezie hau oso ezaguna da eta munduko hainbat tokietan landatua izan da, esaterako, Iberiar penintsulako [1] iparraldean eta Ingalaterrako hegoaldean. [2]
Burdinazko zuhaitza, latinez (Metrosideros excelsa), jatorriz Zeelanda Berrikoa hostoiraunkorreko zuhaitz bat da.
Metrosideros excelsa
Le pohutukawa (Metrosideros excelsa) est un arbre de la famille des Myrtaceæ originaire de Nouvelle-Zélande.
Sacré pour les Maoris, indigènes de l'archipel, il est connu comme l'arbre de Noël de Nouvelle-Zélande, pas tellement pour son feuillage ou sa forme, mais parce qu'il produit des masses de fleurs rouges en pointes brillantes vers Noël (au début de l'été en Nouvelle-Zélande).
L'arbre atteint une hauteur de 20 m et possède une forme de dôme. Le feuillage est persistant, et les feuilles sont opposées, simples et lancéolées avec un feutrage blanc-gris dessous et un peu dessus. Son aire de répartition naturelle se situe au niveau des régions côtières de l'île du Nord (Nouvelle-Zélande) au nord d'une aire s'étendant de New Plymouth (39°S) à Gisborne (38°S). Cet arbre pousse aussi sur les rives des lacs de la région de Rotorua.
Un arbre géant pohutukawa à Te Araroa est réputé pour être le plus grand du pays avec une hauteur de 20 m et une envergure de 38 m. L'arbre est connu pour être une sorte de falaise-habitation capable de tenir même dans les conditions les plus extrêmes. Certains spécimens ont des racines aériennes entremêlées et fibreuses. Tout comme son parent proche Hawaïen ʻŌhiʻa lehua (M. polymorpha), le pohutukawa a démontré son efficacité dans la colonisation de champs de lave, notamment sur l'île Rangitoto, un volcan à Auckland Harbour.
Le pohutukawa fleurit de novembre à janvier avec un pic mi-décembre (été austral). Il produit de brillantes fleurs pourpre réunies en cymes terminales, avec des étamines colorées apparentes. Il existe des variations entre les individus en ce qui concerne le moment de floraison ou bien la couleur de la fleur. Des dérives génétiques dans des populations isolées ont résulté en des variations locales : beaucoup d'arbres autour des lacs de la région de Rotorua produisent des fleurs roses, et le cultivar à fleur jaune « Aurea » descend d'une paire découverte en 1940 sur l'île Motiti dans la Bay of Plenty.
En Nouvelle-Zélande, le pohutukawa est sous la menace d'un animal introduit, le phalanger renard, qui dépouille l'arbre de ses feuilles pendant ses recherches. Une association caritative de conservation, Project Crimson, a pour but d'éviter la disparition du pohutukawa et autres espèces Metrosideros. La mission de cette association est de « permettre au pohutukawa de refleurir à nouveau dans son habitat naturel comme une icône dans le cœur et l'esprit de tous les Néo-Zélandais ».
Le pohutukawa relève d'une culture répandue. Il existe de nombreux exemples dans la plupart des villes côtières de l'île du Nord.
Vigoureux et facile à cultiver, l'arbre fleurit aussi au sud de son habitat naturel et s'est naturalisé dans l'aire de Wellington mais il existe cependant des spécimens présents jusqu'à l'île Stewart/Rakiura, située à l'extrémité méridionale de l'île du Sud[1].
Le pohutukawa a été introduit dans d'autres pays possédant un climat doux à chaud, notamment dans le Sud-Est de l'Australie. Il s'est naturalisé sur l'île Norfolk ainsi que près des falaises côtières dans la région de Sydney. Sur les côtes californiennes, c'est un arbre populaire que l'on retrouve le long des rues et dans les pelouses. Dans certaines parties de l'Afrique du Sud, le pohutukawa croît tellement bien qu'il est considéré comme une espèce invasive.
Les Maoris, peuple indigène de l'archipel, vénèrent cet arbre, notamment dans la forêt ancestrale et sacrée de Waipoua située dans l'île du Nord et dans laquelle le visiteur peut également découvrir un autre arbre sacré, le kauri[2].
Il n'y a ni sapin, ni épicéa se développant à l'état naturel en Nouvelle-Zélande. Cet arbre local est donc très répandu en tant qu'arbre de Noël naturel. Le pohutukawa est alors formé d’un immense dôme de fleurs pourpres et brillantes, qui fleurissent en plein mois de décembre (correspondant à l'été austral), donnant ainsi un effet joyeux et coloré aux parcs et jardins des cités de l'île durant les fêtes de fin d'année[3],[4].
Metrosideros excelsa
Le pohutukawa (Metrosideros excelsa) est un arbre de la famille des Myrtaceæ originaire de Nouvelle-Zélande.
Sacré pour les Maoris, indigènes de l'archipel, il est connu comme l'arbre de Noël de Nouvelle-Zélande, pas tellement pour son feuillage ou sa forme, mais parce qu'il produit des masses de fleurs rouges en pointes brillantes vers Noël (au début de l'été en Nouvelle-Zélande).
A árbore das bruxas[2] ou metrosideros excelso[3] (Metrosideros excelsa) é unha árbore perennifolia da familia dos mirtos que produce un feixe de flores rechamangueiras compostas de conxuntos de estames. O metrosídero é unha das doce especies de Metrosideros endémicas de Nova Zelandia. Chámase pōhutukawa na súa lingua. En Galiza atopamos varios exemplares coma ornamentais, algúns deles senlleiros.
A árbore medra até 20 m de altura, cunha copa extensa en forma de cúpula. O seu rango natural son as rexións costeiras da Illa do Norte de Nova Zelandia, ao norte dunha liña que se estende dende New Plymouth (39° S) a Gisborne (39° S). Tamén medra á beira dos lagos da área de Rotorua. Un espécime xigante de pohutukawa en Te Araroa, na beiramar leste, ten sona de ser a árbore máis grande do país, cunha altura de 20 m e unha extensión de follaxe de 38 m.[4] A árbore ten a reputación de ser un habitante dos cavorcos. É capaz de se manter agarrado ás fendas das abas en precarias e case verticais situacións. Algúns espécimes teñen raíces aéreas enmarañadas e fibrosas. Como o seu pariente hawaiano o lehua (M. polymorpha), a árbore do fogo amosouse eficiente na colonización dos campos de lava, notabelmente na Illa Rangitoto, un volcán no porto de Auckland.
O pohutukawa florea de novembro a xaneiro cun pico no medio do final de decembro (o verán do hemisferio sur), con brillantes flores carmesí cubrindo a árbore, polo tanto ten o sobrenome de árbore de Nadal de Nova Zelandia. Hai unha variación entre as árbores individuais no tempo da floración, na sombra e brillo das flores. En poboacións illadas a deriva xenética resultou en variación local: moitas das árbores que medran arredor dos lagos producen flores rosadas, e hai cultivares de flores amarelas, "Aurea", descendentes dun par descuberto en 1940 na Illa Motiti en Bay of Plenty (Baía da fartura).
En Nova Zelandia, a árbore do fogo está ameazada pola especie Trichosurus vulpecula que consome as súas follas. Un fondo caritativo de conservación, Project Crimson (Proxecto Carmesí), ten o obxectivo de reverter o declive da pohutukawa e doutras especies de Metrosideros.
Dous exemplares de árbores do fogo (Metrosideros excelsa) figuran no catálogo de árbores senlleiras de Galiza, elaborado pola Xunta de Galicia:
A árbore do fogo é unha árbore popular ornamental, vizosa e doada de cultivar. Áchase naturalizada na área de Wellington no norte da Illa do Sur. A pohutukawa foi ademais introducida en países de clima temperado a subtropical, incluíndo o sueste de Australia, naturalizándose na Illa Norfolk. Na costa de California, é unha árbore popular de rúa e xardín. En partes de Suráfrica o metrosídero medra tan ben que é considerado especie invasora, tamén se está a naturalizar nos cavorcos costeiros da rexión de Sydney, Australia.
En Europa dáse moi ben en Galiza, chegando á Coruña[5] e o sur de Inglaterra.[6]
A árbore das bruxas ou metrosideros excelso (Metrosideros excelsa) é unha árbore perennifolia da familia dos mirtos que produce un feixe de flores rechamangueiras compostas de conxuntos de estames. O metrosídero é unha das doce especies de Metrosideros endémicas de Nova Zelandia. Chámase pōhutukawa na súa lingua. En Galiza atopamos varios exemplares coma ornamentais, algúns deles senlleiros.
De pohutukawa (Metrosideros excelsa) is een plant uit de mirtefamilie (Myrtaceae). Het is een tot 20 m hoge boom met een brede kroon en kromme, kronkelige twijgen. In cultuur wordt de plant vaak struikvormig gehouden. De naam pohutakawa stamt uit de taal van de Maori's.
De bladeren zijn tegenoverstaand en van onderen net als de twijgen en de kelken dicht grijswit behaard. De bladeren zijn elliptisch, tot 10 cm lang, donkergroen, leerachtig en aan het uiteinde afgerond.
De bloemen groeien in dichte kluwens. Ze hebben vijf wollig behaarde kelkbladen en vijf, zeer kleine kroonbladeren. Ze hebben vele, karmijnrode, tot 4 cm lange meeldraden, waarvan alleen de helmknoppen geel zijn. De stijl heeft een glanzend geelgroene, ringvormige honingklier. De vruchten zijn tot 1 cm grote doosvruchten, die driekleppig opensplijten. Aan het uiteinde van de vrucht blijft de bloemkelk zichtbaar.
De pohutukawa is endemisch in Nieuw-Zeeland. De soort wordt veel als sierstruik gekweekt.
De pohutukawa (Metrosideros excelsa) is een plant uit de mirtefamilie (Myrtaceae). Het is een tot 20 m hoge boom met een brede kroon en kromme, kronkelige twijgen. In cultuur wordt de plant vaak struikvormig gehouden. De naam pohutakawa stamt uit de taal van de Maori's.
De bladeren zijn tegenoverstaand en van onderen net als de twijgen en de kelken dicht grijswit behaard. De bladeren zijn elliptisch, tot 10 cm lang, donkergroen, leerachtig en aan het uiteinde afgerond.
De bloemen groeien in dichte kluwens. Ze hebben vijf wollig behaarde kelkbladen en vijf, zeer kleine kroonbladeren. Ze hebben vele, karmijnrode, tot 4 cm lange meeldraden, waarvan alleen de helmknoppen geel zijn. De stijl heeft een glanzend geelgroene, ringvormige honingklier. De vruchten zijn tot 1 cm grote doosvruchten, die driekleppig opensplijten. Aan het uiteinde van de vrucht blijft de bloemkelk zichtbaar.
De pohutukawa is endemisch in Nieuw-Zeeland. De soort wordt veel als sierstruik gekweekt.
Pōhutukawa (Metrosideros excelsa) er eit eviggrønt tre i myrtefamilien. Det blømer praktfullt med ei mengd blomar som har talrike støvberarar. Blomane er som regel sterkt raudfarga, men kan også vera oransje, gule eller kvite.
Treet er naturleg endemisk til New Zealand, og veks helst i kystsona av landet. Det er velkjend for fargerikdommen sin og evna til å klamra seg fast og veksa på bratte klipper, og har ein viktig plass i newzealandsk kultur. Maoriar reknar det som eit hovdingtre (rākau rangatira).[1] Sidan det særleg blømer i siste halvdel av desember på den sørlege halvkula med strålande høgraude blomar har det òg fått tilnamnet newzealandsk juletre.
Pōhutukawa er ein av tolv Metrosideros-artar som er endemiske på New Zealand. Slektsnamnet Metrosideros er avleidd frå gamalgresk metra eller 'kjerneved' og sideron eller 'jern'.[2] Artsnamnet excelsa er frå latin excelsus, 'høgaste, sublim'.[3]
Pōhutukawa er eit maoriord, men blir også brukt på engelsk.[4] Det tyder 'stenka av sjøen'.[5] Namnet kan også visa til slektningane Metrosideros kermadecensis og Metrosideros bartlettii.[6] Det næraste ordet på andre polynesiske språk er po'utukava på rarotongesisk, om ein kystbusk med kvite bær, Sophora tomentosa.[7] Orddelen -hutu- kjem frå *futu, det polynesiske namnet på fiskegifttreet Barringtonia asiatica,[8] som har blomar som liknar dei til pōhutukawa.
På engelsk er planten også kjend som New Zealand pohutukawa,[9] New Zealand Christmas tree,[10] New Zealand Christmas bush[11] og iron tree.[12]
Eit anna maorinamn på treet er kahika,[10] men dette kan også visa til andre treslag som bartreet Dacrycarpus dacrydioides, blomen til rātā-treet (Metrosideros robusta), M. fulgens, Leptospermum scoparium og Libocedrus plumosa.[13]
Trea kan bli 15 til 20 meter høge med ei kuppelforma forgreining.[14] Stammane er ofte fleirdelte og kan verta opp til to meter i diameter, og røtene er tjukke og vridde. Somme eksemplar har samanfletta, fiberrike luftrøter. Blada er avlange og lêraktige med mørkegrøn, blåaktig farge på oversida.[14] Dei har eit tjukt lag kvite hår på undersida.[15] Blomane dannar kvitlege frøkapslar som inneheld store mengder tynne, brune frø.[14]
Blomane til pōhutukawa er prega av ei mengd støvberarar som gjev dei eit børsteaktig preg.[14] Dei er som regel sterkt raudfarga, men kan også vera oransje, gule[5] eller kvite.[16]
Pōhutukawatrea blømer frå november til januar, med eit høgdepunkt i siste halvdel av desember, medan det er sommar på den sørlege halvkula, med strålande høgraude blomar som dekkjer treet. Derfor har dei òg fått tilnamnet newzealandsk juletre. Det er variasjon i blømingstida til einskilde tre, like eins i sjattering og klårleik til fargane. I isolerte førekomstar har genetisk drift ført til lokale variantar: Mange av trea som veks kring innsjøar ved Rotorua dannar rosa blomar, og den gulblømande kultivaren «Aurea» stammar frå eit par tre som vart oppdaga på Motitiøya i Bay of Plenty rundt 1940.[5]
Den naturlege veksestaden til trea er er i kyststroka på Nordøya på New Zealand, nord for ei linje mellom New Plymouth (39° S) og Gisborne (38° S),[17] der dei tidlegare danna eit ubrote kystbelte. Dei veks også på strendene til innsjøar i distrikta kring Rotorua.
Trea er kjende for å veksa på klipper, og er i stand til å få feste på vanskelege, nærmast vertikale stadar. Liksom slektningen på Hawaii, ʻōhiʻa lehua (M. polymorpha), har pōhutukawa vist seg tilpassingsdyktig, og veks godt på lavagrunn, dette er mellom anna tilfelle på Rangitoto, ei vulkanøy inne i Haurakigolfen.[15]
Tradisjonelt har maoriar hausta nektar frå treet og drukke henne. Honning frå pohukawatblomar skal ha høg kvalitet.[10]
Borken blei brukt til medisin.[5] Også tidlege europearar nytta han mot dysenteri og diaré.[14]
Det har sterk, tung ved som kan brukast til å laga båtar, hus og møblar. Nyleg felt tømmer kan lett bøyast og passer derfor særleg godt til båtbygging. Ein har laga ulike reiskapar av treverket, som støytarar, klubber, padleårer[10] og gravereiskapar.[14] Veden eigner seg også godt som brensel.[10]
Også fuglar som kaka, tuihonningetar og maorihonningetar drikk nektaren frå blomane. Mange fuglar kan bruka dei hole stammane til å byggja reir i.[18]
Eit stort pōhutukawatre ved Te Araroa på austkysten gjer krav på å vera det største i landet, med ei høgde på 20 og ei vidde på 38 meter.[14] Alderen til treet er estimert til om lag 300 år, og det har fått namnet Te Waha o Rerekohu.[14]
Eit anna viktig pōhutukawatre er eit heilag tre på Cape Reinga heilt nord på New Zealand. Dette treet skulle føra andene til dei daude over til den neste verda.[5]
Ifølgje maorisoger blei Tainui-kanoen frå den store maorimigrasjonen fortøya til eit tre i Kawhia Harbour. Dette treet er blitt identifisert som Tangi te Korowhiti, eit fleire hundre år gammalt tre som i nyare tid er blitt truga av brann[19] og sjukdom.[20]
Den newzealandske forfattaren Bruce Mason skreiv skodespelet The Pohutukawa Tree om kampen mellom tradisjon og det moderne symbolisert gjennom eit gammalt pōhutukawatre. Diktaren Lauris Edmond skildrar treet i diktet «Pohutukawa», som har opningslinjene:
På 1990-talet var bestanden av pōhutukawa på New Zealand redusert med over 90 %.[1] Trea er truga av den innførte pungreven (på New Zealand kalla possum, Trichosurus vulpecula) som et opp lauva[1] og knoppane.[16] Over tid fører dette til at trea døyr.[14] Vidare kan beiting frå innførte husdyr som kveg, sauer og geiter hindra småtre frå å etablera seg.[16] Andre innførte artar som hindrar spiring er mattedannande gras som kikuyu (Pennisetum clandestinum).[16] Utbygging av kysten, vegutviding, rydding av vegetasjon, skogbrann og andre menneskelege faktorar truger også trea.[16]
På 1990-talet såg framtida til treet på New Zealand svart ut. Ein miljøvernorganisisasjon, Project Crimson, blei oppretta med det målet å snu tilbakegangen til pōhutukawa og andre Metrosideros-arter ved nyplanting og kontroll av invasive artar.[18]
Pōhutukawa er eit populært prydtre, og der er store eksemplar i dei fleste kystbyane på Nordøya. Det finst også ei rekkje ulike variantar og kultivarar.
Treet har ein kraftig vokster, og er lett å få til å gro, og det greier seg godt sør for den naturlege grensa si. Det har vorte eit naturalisert tre i Wellingtonområdet og nord på Sørøya. Pōhutukawa har vorte innført til andre land med eit mildt eller varmt vêrlag, mellom anna sør-vestlege delar av Australia, og det veks no vilt på Norfolk Island. Det spreier seg også på klipper i Sydney-regionen i Australia.
På kysten av California er det eit populært tre i gater og parkar, men er blitt skulda for å øydeleggja kloakksystem og fortau med røtene sine.[21] I somme område av Sør-Afrika veks pōhutukawa så godt at treet vert rekna som ein invasiv art i det naturlege fynbos-landskapet.[5]
Treet veks i Spania så langt nord som La Coruña,[22] der det veks eit fleire år gammalt tre som er blitt eit symbol for byen.[5] I England har pōhutukawa tolt temperaturar så låge som -7,3º C (i Tresco på dei vanlegvis milde Scillyøyane).[23]
Wikimedia Commons har multimedia som gjeld: Pōhutukawa
Pōhutukawa (Metrosideros excelsa) er eit eviggrønt tre i myrtefamilien. Det blømer praktfullt med ei mengd blomar som har talrike støvberarar. Blomane er som regel sterkt raudfarga, men kan også vera oransje, gule eller kvite.
Treet er naturleg endemisk til New Zealand, og veks helst i kystsona av landet. Det er velkjend for fargerikdommen sin og evna til å klamra seg fast og veksa på bratte klipper, og har ein viktig plass i newzealandsk kultur. Maoriar reknar det som eit hovdingtre (rākau rangatira). Sidan det særleg blømer i siste halvdel av desember på den sørlege halvkula med strålande høgraude blomar har det òg fått tilnamnet newzealandsk juletre.
Metrosideros wyniosły, maori: Pohutukawa (Metrosideros excelsa) – gatunek rośliny z rodziny mirtowatych. Pochodzi z Nowej Zelandii, ale rozprzestrzenił się także w Australii i Afryce Południowej[2]. Ze względu na bardzo twarde drewno wraz z kilkoma pokrewnymi gatunkami z rodzaju Metrosideros nazywany drzewem żelaznym. Kwitnie zwykle w okresie Bożego Narodzenia, stąd zwyczajowa angielska nazwa "Christmas tree"[3]. Drzewo dobrze znoszące trudne warunki na wybrzeżu morskim. Jedno z najbardziej typowych drzew Nowej Zelandii.
Metrosideros wyniosły, maori: Pohutukawa (Metrosideros excelsa) – gatunek rośliny z rodziny mirtowatych. Pochodzi z Nowej Zelandii, ale rozprzestrzenił się także w Australii i Afryce Południowej. Ze względu na bardzo twarde drewno wraz z kilkoma pokrewnymi gatunkami z rodzaju Metrosideros nazywany drzewem żelaznym. Kwitnie zwykle w okresie Bożego Narodzenia, stąd zwyczajowa angielska nazwa "Christmas tree". Drzewo dobrze znoszące trudne warunki na wybrzeżu morskim. Jedno z najbardziej typowych drzew Nowej Zelandii.
A Metrosideros excelsa, conhecida pelos nomes comuns de metrosídero ou árvore-de-fogo, é uma espécie (cujo sinónimo de Metrosideros tomentosa A. Cunn. é ainda muito usado) de árvores de grande porte (até 20 m de altura) originária das zonas costeiras da Nova Zelândia que é extensamente usada como árvore ornamental e de abrigo nas zonas costeiras temperadas. Ocasionalmente o metrosídero pode ser invasor, como acontece na zona do Cabo, na África do Sul, e nos Açores.
Na Nova Zelândia é também muito conhecida pelo nome maori de pohutokawa.
Metrosídero (pohutukawa)
Metrosídero (pohutokawa)
Metrosídero (pohutokawa)
A Metrosideros excelsa, conhecida pelos nomes comuns de metrosídero ou árvore-de-fogo, é uma espécie (cujo sinónimo de Metrosideros tomentosa A. Cunn. é ainda muito usado) de árvores de grande porte (até 20 m de altura) originária das zonas costeiras da Nova Zelândia que é extensamente usada como árvore ornamental e de abrigo nas zonas costeiras temperadas. Ocasionalmente o metrosídero pode ser invasor, como acontece na zona do Cabo, na África do Sul, e nos Açores.
Na Nova Zelândia é também muito conhecida pelo nome maori de pohutokawa.
Metrosideros excelsa (pōhutukawa[2] sau Pomul de Crăciun din Noua Zeelandă[3]) este un arbore persistent ornamental din familia Myrtaceae care crește în zonele de coastă. Are o coroană bogată de flori roșii (ocazional portocalii, albe [4] sau albe.[5]) Poate fi întâlnit sporadic și în zona Cape din Africa de Sud sau în Insulele Azore.
Pōhutukawa este unul din cele doisprezece specii endemice de Metrosideros din Noua Zeelandă. Renumit pentru culoarea vibrantă și capacitatea sa de a supraviețui chiar și cocoțat pe stânci stâncoase, precare, acest arbore își are un loc important în cultura din Noua Zeelandă pentru puterea și frumusețea sa și este considerat ca fiind un copac principal (rākau rangatira) de către mauri.[6] Floarea copacului se numește kahika.[3]
Metrosideros excelsa (pōhutukawa sau Pomul de Crăciun din Noua Zeelandă) este un arbore persistent ornamental din familia Myrtaceae care crește în zonele de coastă. Are o coroană bogată de flori roșii (ocazional portocalii, albe sau albe.) Poate fi întâlnit sporadic și în zona Cape din Africa de Sud sau în Insulele Azore.
Pōhutukawa este unul din cele doisprezece specii endemice de Metrosideros din Noua Zeelandă. Renumit pentru culoarea vibrantă și capacitatea sa de a supraviețui chiar și cocoțat pe stânci stâncoase, precare, acest arbore își are un loc important în cultura din Noua Zeelandă pentru puterea și frumusețea sa și este considerat ca fiind un copac principal (rākau rangatira) de către mauri. Floarea copacului se numește kahika.
Вічнозелене листяне дерево чи чагарник до 18 м. На стовбурі часто формуються повітряні корені. Квітне великою кількістю яскраво-червоних пухнастих суцвіть. Квіти складаються з численних довгих яскравозабарвлених тичинок, що привертають увагу запилювачів: комах,геконів і птахів. Дрібне насіння розносить вітер.
Росте у вічнозелених прибережних лісах і чагарникових заростях, на кам'янистих кручах і дюнах в північній частині Північного острова у Новій Зеландії.
Використовується для озеленення особливо прибережних зон. Є сорти з жовтими квітами.
Стовбур з повітряними коренями
Квіти на фоні листя
Збільшена квітка
Квіти, що ось-ось розкриються
Сорт з жовтими квітами
Metrosideros excelsa là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Sol. ex Gaertn. mô tả khoa học đầu tiên năm 1788.[2]
Bài viết phân họ thực vật Myrtoideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Metrosideros excelsa là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Sol. ex Gaertn. mô tả khoa học đầu tiên năm 1788.
Metrosideros tomentosa
Похутукава, или Метросидерос войлочный[1] (Metrosideros excelsa, syn. Metrosideros tomentosa) — новозеландский вид деревьев из рода Metrosideros (Метросидерос).
Название «похутукава» имеет маорийское происхождение. Англоязычное население называет растение New Zealand Christmas Tree («Новозеландское Рождественское дерево»), а также «Железное дерево».
Иногда в литературе встречается научное название вида Metrosideros excelsus[1] (то есть название рода считают мужского рода).
Похутукава — вечнозелёные деревья высотой до 15 м, с большой округлой кроной. В молодом возрасте растут как кустарники с плотными ветвями, массивный основной ствол развивается позже.[1]
Отдельностоящие деревья зачастую имеют воздушные корни, прочнее удерживающие огромную крону. Растение может выживать на самых продуваемых участках.
Листья сверху тёмно-зелёные, матовые, снизу — серые, шерстистые.[1]
В конце декабря, во время Рождества, наступает массовое цветение похутукава. При этом вся крона покрывается ярко-красно-бордовыми бархатистыми цветками (имеются также сорта с жёлтыми цветками).
Похутукава встречается в основном на Северном острове Новой Зеландии. Чаще вблизи побережья. Растёт как отдельными деревьями, так и целыми лесами.
Популяции похутукава в Новой Зеландии больше всего угрожает небольшой прожорливый зверёк поссум, завезённый из Австралии из-за красивого меха. Поссумы пожирают листву и ослабляют деревья, подкапывая корни.
Похутукава выращивается как декоративное в Новой Зеландии, Южной Африке и Австралии. Кроме того, растение было завезёно на побережье Калифорнии, где стало очень популярным из-за своей декоративности. В некоторых районах ЮАР растение считается инвазивным.
В мифологии маори с похутукава связано большое количество легенд. Например, старый похутукава на мысе Регина является входом для Духов Мёртвых по пути на их Родину Hawaiki (англ.).
Похутукава, или Метросидерос войлочный (Metrosideros excelsa, syn. Metrosideros tomentosa) — новозеландский вид деревьев из рода Metrosideros (Метросидерос).
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
