Cucurbitales ye'l nome d'un taxón de plantes allugáu na categoría d'orde, entendíu por families como Cucurbitaceae (calabaces, pepinu, sandía, melón), Begoniaceae (1500 especies, munches d'elles de valor ornamental) y otres. Allúgase de la mesma nel clado "eurrósidas I" de les dicotiledónees. Esti orde espolleta mayormente n'árees tropicales, con menor presencia en rexones subtropicales y templaes. Inclúi parrotals, árboles, yerbes y enredaderes. Una de les principales carauterístiques de Cucurbitales son les flores unisexuales, mayormente pentacícliques, con pétalos, si tán presentes, gruesos y puntiaos (Matthews y Endress, 2004). La polinización ye usualmente realizada por inseutos, pero tamién ta presente la anemofilia (en Coriariaceae y Datiscaceae).
La hipótesis filoxenética más moderna del orde y la so clasificación en families y xéneros (con especial detalle en Cucurbitaceae) pue ser atopada en Schaefer y Renner (2011[1]).
Una descripción morfolóxica de Cucurbitaceae puede ser atopada en Schaefer y Renner en Kubitzki (2011[2]). Les families más pequeñes de Cucurbitales tán descriptas tamién en Kubitzki (2011[3]) y amás, no que concierne a los sos calteres floral y vexetativu, en Matthews y Endress (2004[4]) y en Zhang et al. (2006,[5] 2007[6]), y estos trabayos tamién son una puerta d'entrada escontra la vasta lliteratura morfolóxica d'eses families.
La clasificación actual sueli tar basada nel APG.
Los dos llibros que dan una descripción concisa de toles families de plantes basaes na clasificación cladista empecipiada pol APG, con material fotográfico, y una pequeña introducción a conceutos de taxonomía y filoxenia son, n'orde d'aceptación:
.
Cucurbitales ye'l nome d'un taxón de plantes allugáu na categoría d'orde, entendíu por families como Cucurbitaceae (calabaces, pepinu, sandía, melón), Begoniaceae (1500 especies, munches d'elles de valor ornamental) y otres. Allúgase de la mesma nel clado "eurrósidas I" de les dicotiledónees. Esti orde espolleta mayormente n'árees tropicales, con menor presencia en rexones subtropicales y templaes. Inclúi parrotals, árboles, yerbes y enredaderes. Una de les principales carauterístiques de Cucurbitales son les flores unisexuales, mayormente pentacícliques, con pétalos, si tán presentes, gruesos y puntiaos (Matthews y Endress, 2004). La polinización ye usualmente realizada por inseutos, pero tamién ta presente la anemofilia (en Coriariaceae y Datiscaceae).
La hipótesis filoxenética más moderna del orde y la so clasificación en families y xéneros (con especial detalle en Cucurbitaceae) pue ser atopada en Schaefer y Renner (2011).
Una descripción morfolóxica de Cucurbitaceae puede ser atopada en Schaefer y Renner en Kubitzki (2011). Les families más pequeñes de Cucurbitales tán descriptas tamién en Kubitzki (2011) y amás, no que concierne a los sos calteres floral y vexetativu, en Matthews y Endress (2004) y en Zhang et al. (2006, 2007), y estos trabayos tamién son una puerta d'entrada escontra la vasta lliteratura morfolóxica d'eses families.
Balqabaqçiçəklilər (lat. Cucurbitales) — ikiləpəlilər sinfinə aid bitki sırası.
Balqabaqçiçəklilər (lat. Cucurbitales) — ikiləpəlilər sinfinə aid bitki sırası.
Les cucurbitals (Cucurbitales) són un ordre de plantes amb flor inclòs en el grup dels magnoliòpsids.
La distribució d'aquest ordre es troba principalment en zones tropicals amb pocs representants en les zones subtropicals o de clima temperat
Una de les principals característiques de les Cucurbitals és la presència de flors unisexuals (flors masculines i femenines en la carbassera per exemple). Normalment la pol·linització és a través d'insectes, però és pel vent en les famílies Coriariaceae i Datiscaceae.
L'ordre conté aproximadament 2.300 espècies en set famílies, la més gran de les quals és Begoniaceae amb 1400 espècies i Cucurbitaceae amb 825.
Sota el Sistema Cronquist, les quatre primeres famílies estaven en l'ordre Violales.
Les cucurbitals (Cucurbitales) són un ordre de plantes amb flor inclòs en el grup dels magnoliòpsids.
Tykvotvaré (Cucurbitales) je řád vyšších dvouděložných rostlin. Zahrnuje byliny i dřeviny. Charakteristické jsou jednopohlavné květy se spodním semeníkem. Řád zahrnuje 8 čeledí a asi 2300 druhů. Největší čeledi jsou tykvovité a kysalovité.
Řád tykvotvaré zahrnuje byliny i dřeviny. Společné znaky zástupců tohoto řádu jsou zejména jednopohlavné květy, spodní semeník s parietální placentací, zvláštní tzv. kukurbitoidní typ zubů na okraji listové čepele, obsah specifických oxidovaných triterpenů, tzv. kukurbitacinů a samostatné cévní svazky ve stonku.[1]
Řád zahrnuje celkem asi 2300 druhů ve 132 rodech a 8 čeledích. Nejvíce rodů obsahuje čeleď tykvovité (Cucurbitaceae, asi 850 druhů ve 118 rodech), zatímco nejvíc druhů je v čeledi kysalovité (Begoniaceae, asi 1400 druhů ve 2 rodech).[1]
Řád tykvotvaré představuje jednu z větví skupiny vyšších dvouděložných rostlin označované jako Rosids I. Nejblíže příbuzné řády, s nimiž tvoří monofyletickou skupinu, jsou bukotvaré (Fagales), růžotvaré (Rosales) a bobotvaré (Fabales).[2]
S nástupem molekulárních metod došlo k převratům v chápání příbuzenských vztahů čeledí v rámci daného řádu.
V tradičních taxonomických systémech byly dvě hlavní čeledi (tykvovité a kysalovité) řazeny do řádu Cucurbitales v rámci nadřádu Violanae (Dahlgren) nebo byly obsaženy ve více řádech (Tachtadžjan, v řádech Cucurbitales a Begoniales), případně byly tyto čeledi součástí široce pojatého řádu Violales (Cronquist).
Čeleď kožařkovité (Coriariaceae) náležela k taxonomicky problematickým skupinám. Dahlgren ji řadil do řádu mýdelníkotvaré (Sapindales), Tachtadžjan do samostatného řádu Coriariales v rámci nadřádu Rutanae a Cronquist dokonce do řádu pryskyřníkotvaré (Ranunculales). Podobné to bylo i se zbylými drobnými čeleděmi (Anisophylleaceae, Corynocarpaceae, Datiscaceae, Tetramelaceae), které byly součástí řádů Rosales, Celastrales, Violales aj.
V systému APG IV vydaném v roce 2016 byla do řádu nově zařazena čeleď Apodanthaceae, zahrnující nezelené parazitní byliny řazené v minulosti do sběrné čeledi Rafflesiaceae.[3]
Mnoho druhů čeledi tykvovité náleží mezi důležité plodiny. Begónie z čeledi kysalovité jsou často pěstované okrasné rostliny. Mezi pozoruhodné stromy náleží Tetrameles nudiflora z čeledi Tetramelaceae.
Trichosanthes cucumerina (tykvovité)
Kysala Begonia odorata (kysalovité)
Kožařka Coriaria ruscifolia (kožařkovité)
Datisca cannabina (konopourovité)
Tetrameles nudiflora (Tetramelaceae)
Obrázky, zvuky či videa k tématu tykvotvaré ve Wikimedia Commons
Tykvotvaré (Cucurbitales) je řád vyšších dvouděložných rostlin. Zahrnuje byliny i dřeviny. Charakteristické jsou jednopohlavné květy se spodním semeníkem. Řád zahrnuje 8 čeledí a asi 2300 druhů. Největší čeledi jsou tykvovité a kysalovité.
Græskar-ordenen (Cucurbitales) omfatter følgende familier:
FamilierI det ældre Cronquists system blev de første 4 familier placeret i ordenen Violales i Dilleniidae med Tetramelaceae anbragt i Datiscaceae. De andre familier blev distribueret ud over forskellige ordener.
Die Kürbisartigen (Cucurbitales) sind eine Ordnung der Bedecktsamigen Pflanzen (Magnoliopsida). Ihr gehören acht Familien an. Vor allem unter den Kürbisgewächsen (Cucurbitaceae) sind viele bekannte und wirtschaftlich bedeutende Pflanzenarten zu finden.
Die Taxa der Ordnung sind morphologisch sehr vielfältig. Zu den Kürbisartigen zählen Bäume und Sträucher ebenso wie krautige Pflanzen. Der Blattrand ist meist ganzrandig, seltener gezähnt. Das Vorhandensein von Nebenblättern gilt innerhalb der Ordnung als ursprünglich, bei den Kürbisgewächsen, Datiscaceae, Tetramelaceae und Apodanthaceae fehlen sie.
Anatomische Merkmale, die als gemeinsame abgeleitete Merkmale der Ordnung (Synapomorphien) gelten, sind das Fehlen von Schleimzellen oder -höhlen, das Fehlen von Sternhaaren, das Vorhandensein von Libriformfasern, sowie einige anatomische Merkmale der Tracheen.
Die Geschlechtssysteme sind innerhalb der Ordnung sehr vielfältig. Ursprünglich innerhalb der Ordnung sind zwittrige Blüten, wie sie bei den Corynocarpaceae, Coriariaceae, Anisophylleaceae und Apodanthaceae vorkommen. Bei den drei letzten Familien kommen jedoch auch monözische Arten vor. Die Begoniaceae sind rein monözisch. Die übrigen Familien sind primär zweihäusig (diözisch), jedoch haben sich bei den Cucurbitaceae sekundär monözische und andere Systeme gebildet. Generell gelten die Sexualsysteme innerhalb der Ordnung als labil und können leicht von einer zur anderen wechseln.
Die Blütenhülle ist meist in Kelch und Krone differenziert, die Blütenhüllblätter sind außer bei den Kürbisgewächsen nicht verwachsen.
Der Fruchtknoten ist unterständig, lediglich bei Coriariaceae und Corynocarpaceae oberständig. Diese beiden Familien zeigen auch eine apikale Plazentation der einzigen Samenanlage pro Fruchtknoten, während die übrigen Familien parietale Plazentation aufweisen.
Die Kerngruppe der Kürbisartigen (Begoniaceae, Datiscaceae, Tetramelaceae, Cucurbitaceae) besitzen vorwiegend folgende Blütenmerkmale: die Antheren sind an der Basis am Staubfaden befestigt (basifix), die Pollensäcke sitzen seitlich (latrors) oder nach außen zeigend (extrors); der Stempel besteht aus drei Fruchtblättern; die Samenanlagen sitzen parietal im Fruchtknoten. Als wichtige Trends gelten ein zweizellschichtiges inneres Integument und das Fehlen von tanninhaltigem Gewebe in den Blüten.
Die Früchte sind sehr variabel: es gibt Steinfrüchte und Samaras bei den Anisophylleaceae, Steinfrüchte bei den Corynocarpaceae, Panzerbeeren (Cucurbitaceae) und Kapselfrüchte bei den übrigen Familien. Die Kerngruppe besitzt viele Samen pro Frucht, während die Anisophylleaceae, Corynocarpaceae und Coriariaceae einen Samen pro Frucht bilden. Letzteres wird innerhalb der Ordnung als ursprünglich angesehen.
Die Cucurbitales sind weltweit verbreitet, jedoch mit einem Schwerpunkt in den tropischen und subtropischen Gebieten.
Die genaue Stellung der Kürbisartigen innerhalb der Rosiden ist noch nicht endgültig geklärt, sie bilden jedenfalls mit den Buchenartigen (Fagales), Schmetterlingsblütenartigen (Fabales) und den Rosenartigen (Rosales) eine Gruppe, die Verhältnisse innerhalb dieser Gruppe sind noch unklar. Verschiedene Arbeiten sahen sie als Schwestertaxon der Fagales, andere wiederum als Schwestertaxon zu (Fagales + Rosales + Fabales), oder sogar als Schwestertaxon der Zygophyllales.
Die Ordnung Kürbisartige selbst ist monophyletisch. Die einzelnen Familien unterscheiden sich wesentlich in ihrer Artenzahl: die Cucurbitaceae und Begoniaceae umfassen rund 800 bzw. 1400 Arten, während die Anisophylleaceae lediglich 30 bis 40 Arten, die anderen Familien zwischen zwei und 19 Arten umfassen.
Zur Ordnung gehören folgende acht Familien[1] mit zusammen 131 Gattungen und fast 2300 Arten:
Nach Zhang u. a. (2006) ergibt sich für die Beziehungen innerhalb der Ordnungen folgendes Kladogramm, in welchem allerdings die Apodanthaceae nicht enthalten sind, da ihre Zugehörigkeit zu den Cucurbitales erst 2010 geklärt wurde:
Anisophylleaceae
Cucurbitaceae
Tetramelaceae
Begoniaceae
Datiscaceae
Coriariaceae
Corynocarpaceae
Phylogenetische Untersuchungen der systematischen Stellung von parasitischen Pflanzen haben ergeben, dass die Familie der Apodanthaceae, die bisher innerhalb der Rosopsida keiner Untergruppe zugeordnet wurden (incertae sedis), in die Cucurbitales gehören.[2] Daher werden sie von Peter Stevens inzwischen zu den Cucurbitales gestellt.[3]
Die ältesten Fossilien sind Samen von Kürbisgewächsen aus dem obersten Paläozän und unteren Eozän des Londoner Lehms im Alter von rund 65 Mio. Jahren. Weitere Fossilfunde stammen dann erst aus dem oberen Oligozän Frankreichs (rund 34 Mio. Jahre), die Coriaria-ähnliche Blütenzweige darstellen.
Die Ordnung Cucurbitales wurde 1829 von Barthélemy Charles Joseph Dumortier aufgestellt. Lange Zeit umfasste sie lediglich die Familie Cucurbitaceae. Später kamen die Begoniaceae und die Datiscaceae (inkl. Tetramelaceae) hinzu. Die Verwandtschaft dieser Kerngruppe (Begoniaceae, Cucurbitaceae, Datiscaceae und Tetramelaceae) wurde bereits aufgrund morphologischer Studien erkannt. Insgesamt wurden die sieben Familien in der Vergangenheit in den verschiedenen Systemen in 17 verschiedene Ordnungen gestellt.
Da sich die Verwandtschaft der übrigen Familien nicht in gemeinsamen morphologischen oder anatomischen Merkmalen äußert, wurde der jetzige Umfang der Ordnung erst in den 1990er Jahren durch DNA-Sequenzvergleiche erfasst. Die jetzigen sieben Familien wurden dann in beiden Veröffentlichungen der Angiosperm Phylogeny Group den Cucurbitales zugeordnet.
Wirtschaftlich bedeutende Pflanzen finden sich nur unter den Kürbisgewächsen, zu denen etliche Nutzpflanzen gehören. Die kommerziell bedeutendsten sind Gartenkürbis (Cucurbita pepo), Zuckermelone (Cucumis melo), Gurke (Cucumis sativus) und Wassermelone (Citrullus lanatus). Viele Arten und Hybriden der Begonien (Begonia) sind weitverbreitete Zierpflanzen. Datisca cannabina ist eine historische Färbepflanze, mit der Seide gelb gefärbt wurde. Tetrameles nudiflora ist ein wichtiges Nutzholz in Südost-Asien.
Die Kürbisartigen (Cucurbitales) sind eine Ordnung der Bedecktsamigen Pflanzen (Magnoliopsida). Ihr gehören acht Familien an. Vor allem unter den Kürbisgewächsen (Cucurbitaceae) sind viele bekannte und wirtschaftlich bedeutende Pflanzenarten zu finden.
Tekst üüb Öömrang Kürbisoortagen (Cucurbitales) san en kategorii faan bloosenplaanten (Magnoliopsida). Diar hiar aacht plaantenfamilin tu. A miasten faan jo 2300 slacher hiar tu a kürbisplaanten (Cucurbitaceae) an begoonien (Begoniaceae).
The Cucurbitales are an order o flouerin plants, includit in the rosid group o dicotyledons. This order maistly alangs tae tropical auries, wi leemitit presence in subtropic an temperate regions. The order includes shrubs an trees, thegither wi mony yerbs an climbers. Ane o major characteristics o the Cucurbitales is the presence o unisexual flouers, maistly pentacyclic, wi thick pyntit petals (whenever present).[2] The pollination is uisually performed bi insects, but wind pollination is an aa present (in Coriariaceae an Datiscaceae).
The order consists o roughly 2600 species in aicht faimilies. The lairgest faimilies are Begoniaceae (begonia faimily) wi 1400 species an Cucurbitaceae (gourd faimily) wi 825 species. The lairge faimilies o Cucurbitales include several economically important plants. Specifically, the Cucurbitaceae (gourd faimily) are responsible for some fuid species, such as squash, pumpkin (baith frae Cucurbita), melons includin wattermelon (Citrullus vulgaris), an cucumber (Cucumis). The Begoniaceae are kent for thair horticultural species, o which thare are ower 130.
.JPG)
|dead-url= (help) Kürbisoortagen (Cucurbitales) san en kategorii faan bloosenplaanten (Magnoliopsida). Diar hiar aacht plaantenfamilin tu. A miasten faan jo 2300 slacher hiar tu a kürbisplaanten (Cucurbitaceae) an begoonien (Begoniaceae).
The Cucurbitales are an order o flouerin plants, includit in the rosid group o dicotyledons. This order maistly alangs tae tropical auries, wi leemitit presence in subtropic an temperate regions. The order includes shrubs an trees, thegither wi mony yerbs an climbers. Ane o major characteristics o the Cucurbitales is the presence o unisexual flouers, maistly pentacyclic, wi thick pyntit petals (whenever present). The pollination is uisually performed bi insects, but wind pollination is an aa present (in Coriariaceae an Datiscaceae).
The order consists o roughly 2600 species in aicht faimilies. The lairgest faimilies are Begoniaceae (begonia faimily) wi 1400 species an Cucurbitaceae (gourd faimily) wi 825 species. The lairge faimilies o Cucurbitales include several economically important plants. Specifically, the Cucurbitaceae (gourd faimily) are responsible for some fuid species, such as squash, pumpkin (baith frae Cucurbita), melons includin wattermelon (Citrullus vulgaris), an cucumber (Cucumis). The Begoniaceae are kent for thair horticultural species, o which thare are ower 130.
Koma kundirawayan (Cucurbitales) komeke riwekan e, li ser êla riwekên kulîlkdar (Magnoliopsida) tê hejmartin. Ji avhewaya tropîk û subtropîk hezdikin. Bi giştî 8 famîle, 131 cins û bi qasî 2300 cure li ser koma kundirawayan tên hejmartin.
8 famîleyên riwekan li ser koma kundirawayan in:
Koma kundirawayan (Cucurbitales) komeke riwekan e, li ser êla riwekên kulîlkdar (Magnoliopsida) tê hejmartin. Ji avhewaya tropîk û subtropîk hezdikin. Bi giştî 8 famîle, 131 cins û bi qasî 2300 cure li ser koma kundirawayan tên hejmartin.
8 famîleyên riwekan li ser koma kundirawayan in:
Anisophylleaceae 4 cins Famîleya begonyayan (Begoniaceae) 2 cins Coriariaceae tenê cinsek Corynocarpaceae tenê cinsek Famîleya kundiran (Cucurbitaceae) nêzîkî 120 cinsan Datiscaceae tenê cinsek Tetramelaceae 2 cins Apodanthaceae 2 heya 3 cinsГарбузакветныя (Cucurbitales) — парадак кветкавых (Angiosperms) расьлінаў, які зьмяшчае 8 сямействаў і каля 2895 відаў[1]. Распаўсюджаныя пераважна ў тропіках і рэдка ва ўмераных зонах[2]. У парадак уваходзяць травы, ліяны, хмызьнякі, некаторыя роды ўключаюць дрэвы[3].
Гарбузакветныя (Cucurbitales) — парадак кветкавых (Angiosperms) расьлінаў, які зьмяшчае 8 сямействаў і каля 2895 відаў. Распаўсюджаныя пераважна ў тропіках і рэдка ва ўмераных зонах. У парадак уваходзяць травы, ліяны, хмызьнякі, некаторыя роды ўключаюць дрэвы.
కుకుర్బిటేలిస్ (లాటిన్ Cucurbitales) వృక్ష శాస్త్రములోని ఒక క్రమము.
The Cucurbitales are an order of flowering plants, included in the rosid group of dicotyledons. This order mostly belongs to tropical areas, with limited presence in subtropical and temperate regions. The order includes shrubs and trees, together with many herbs and climbers. One major characteristic of the Cucurbitales is the presence of unisexual flowers, mostly pentacyclic, with thick pointed petals (whenever present).[2] The pollination is usually performed by insects, but wind pollination is also present (in Coriariaceae and Datiscaceae).
The order consists of roughly 2600 species in eight families. The largest families are Begoniaceae (begonia family) with around 1500 species and Cucurbitaceae (gourd family) with around 900 species. These two families include the only economically important plants. Specifically, the Cucurbitaceae (gourd family) include some food species, such as squash, pumpkin (both from Cucurbita), watermelon (Citrullus vulgaris), and cucumber and melons (Cucumis). The Begoniaceae are known for their horticultural species, of which there are over 130 with many more varieties.
The Cucurbitales are an order of plants with a cosmopolitan distribution, particularly diverse in the tropics.[3] Most are herbs, climber herbs, woody lianas or shrubs but some genera include canopy-forming evergreen lauroid trees.[3][4] Members of the Cucurbitales form an important component of low to montane tropical forest with greater representation in terms of the number of species. Although not known with certainty the total number of species in the order, conservative estimates indicate about 2600 species worldwide, distributed in 109 genera.[3] Compared to other flowering plant orders, the taxonomy is poorly understood due to their great diversity, difficulty in identification, and limited study.
The order Cucurbitales in the eurosid I clade comprises almost 2600 species in 109 or 110 genera in eight families, tropical and temperate, of very different sizes, morphology, and ecology.[3] It is a case of divergent evolution. In contrast, there is convergent evolution with other groups not related due to ecological or physical drivers toward a similar solution, including analogous structures. Some species are trees that have similar foliage to the true laurels due to convergent evolution.[3]
The patterns of speciation in the Cucurbitales are diversified in a high number of species. They have a pantropical distribution with centers of diversity in Africa, South America, and Southeast Asia. They most likely originated in West Gondwana 67–107 million years ago, so the oldest split could relate to the break-up of Gondwana in the middle Eocene to late Oligocene, 45–24 million years ago. The group reached their current distribution by multiple intercontinental dispersal events. One factor was product of aridification, other groups responded to favorable climatic periods and expanded across the available habitat, occurring as opportunistic species across wide distribution; other groups diverged over long periods within isolated areas.[3]
The Cucurbitales comprise the families: Apodanthaceae, Anisophylleaceae, Begoniaceae, Coriariaceae, Corynocarpaceae, Cucurbitaceae, Tetramelaceae, and Datiscaceae.[5] Some of the synapomorphies of the order are: leaves in spiral with secondary veins palmated, calyx or perianth valvate, and the elevated stomatal calyx/perianth bearing separate styles. The two whorls are similar in texture.[6]
Tetrameles nudiflora is a tree of immense proportions of height and width; Tetramelaceae, Anisophylleaceae, and Corynocarpaceae[7] are tall canopy trees in temperate and tropical forests. The genus Dendrosicyos, with the only species being the cucumber tree, is adapted to the arid semidesert island of Socotra. Deciduous perennial Cucurbitales lose all of their leaves for part of the year depending on variations in rainfall. The leaf loss coincides with the dry season in tropical, subtropical and arid regions. In temperate or polar climates, the dry season is due to the inability of the plant to absorb water available in the form of ice. Apodanthaceae are obligatory endoparasites that only emerge once a year in the form of small flowers that develop into small berries, however taxonomists have not agreed on the exact placement of this family within the Cucurbitales. Over half of the known members of this order belong to the greatly diverse begonia family Begoniaceae, with around 1500 species in two genera. Before modern DNA-molecular classifications, some Cucurbitales species were assigned to orders as diverse as Ranunculales, Malpighiales, Violales, and Rafflesiales. Early molecular studies revealed several surprises, such as the nonmonophyly of the traditional Datiscaceae, including Tetrameles and Octomeles, but the exact relationships among the families remain unclear.[3] The lack of knowledge about the order in general is due to many species being found in countries with limited economic means or unstable political environments, factors unsuitable for plant collection and detailed study. Thus the vast majority of species remain poorly determined, and a future increase in the number of species is expected.
Under the Cronquist system, the families Begoniaceae, Cucurbitaceae, and Datiscaceae were placed in the order Violales, within the subclass Dilleniidae, with the Tetramelaceae subsumed into the Datiscaceae. Corynocarpaceae was placed in order Celastrales, and Anisophylleaceae in order Rosales, both under subclass Rosidae. Coriariaceae was placed in Ranunculaceae, subclass Magnoliidae. Apodanthaceae was not recognised as a family, its genera being assigned to another parasitic plant family, the Rafflesiaceae. The present classification is due to APG III (2009).
Modern molecular phylogenetics suggest the following relationships:[2][3][8][9][10][11][12][13]
CucurbitalesThe Cucurbitales are an order of flowering plants, included in the rosid group of dicotyledons. This order mostly belongs to tropical areas, with limited presence in subtropical and temperate regions. The order includes shrubs and trees, together with many herbs and climbers. One major characteristic of the Cucurbitales is the presence of unisexual flowers, mostly pentacyclic, with thick pointed petals (whenever present). The pollination is usually performed by insects, but wind pollination is also present (in Coriariaceae and Datiscaceae).
The order consists of roughly 2600 species in eight families. The largest families are Begoniaceae (begonia family) with around 1500 species and Cucurbitaceae (gourd family) with around 900 species. These two families include the only economically important plants. Specifically, the Cucurbitaceae (gourd family) include some food species, such as squash, pumpkin (both from Cucurbita), watermelon (Citrullus vulgaris), and cucumber and melons (Cucumis). The Begoniaceae are known for their horticultural species, of which there are over 130 with many more varieties.
Kukurbaloj (latine Cucurbitales) estas ordo de angiospermoj kun naŭ biologiaj familioj. Pluraj anoj de tiu ordo estas agrokulture gravaj, ekzemple la kukurbo (la tipa genro), la kukumo, la akvomelono, kaj la begonio.
Laŭ la 4-a eldono de la taksonomio de la Angiosperma Filogeneza Grupo, la kukurbaloj konsistas el la jenaj ok familioj:
Kukurbaloj (latine Cucurbitales) estas ordo de angiospermoj kun naŭ biologiaj familioj. Pluraj anoj de tiu ordo estas agrokulture gravaj, ekzemple la kukurbo (la tipa genro), la kukumo, la akvomelono, kaj la begonio.
Cucurbitales es el nombre de un taxón de plantas ubicado en la categoría de orden, comprendido por familias como Cucurbitaceae (calabazas, pepino, sandía, melón), Begoniaceae (1500 especies, muchas de ellas de valor ornamental) y otras. Se ubica a su vez en el clado "eurrósidas I" de las dicotiledóneas. Este orden prospera mayormente en áreas tropicales, con menor presencia en regiones subtropicales y templadas. Incluye arbustos, árboles, hierbas y enredaderas. Una de las principales características de Cucurbitales son las flores unisexuales, mayormente pentacíclicas, con pétalos, si están presentes, gruesos y punteados (Matthews y Endress, 2004). La polinización es usualmente realizada por insectos, pero también está presente la anemofilia (en Coriariaceae y Datiscaceae).
La hipótesis filogenética más moderna del orden y su clasificación en familias y géneros (con especial detalle en Cucurbitaceae) puede ser encontrada en Schaefer y Renner (2011[1]).
Una descripción morfológica de Cucurbitaceae puede ser encontrada en Schaefer y Renner en Kubitzki (2011[2]). Las familias más pequeñas de Cucurbitales están descriptas también en Kubitzki (2011[3]) y además, en lo que concierne a sus caracteres florales y vegetativos, en Matthews y Endress (2004[4]) y en Zhang et al. (2006,[5] 2007[6]), y estos trabajos también son una puerta de entrada hacia la vasta literatura morfológica de esas familias.
La clasificación actual suele estar basada en el APG.
Los dos libros que dan una descripción concisa de todas las familias de plantas basadas en la clasificación cladista iniciada por el APG, con material fotográfico, y una pequeña introducción a conceptos de taxonomía y filogenia son, en orden de aceptación:
Cucurbitales es el nombre de un taxón de plantas ubicado en la categoría de orden, comprendido por familias como Cucurbitaceae (calabazas, pepino, sandía, melón), Begoniaceae (1500 especies, muchas de ellas de valor ornamental) y otras. Se ubica a su vez en el clado "eurrósidas I" de las dicotiledóneas. Este orden prospera mayormente en áreas tropicales, con menor presencia en regiones subtropicales y templadas. Incluye arbustos, árboles, hierbas y enredaderas. Una de las principales características de Cucurbitales son las flores unisexuales, mayormente pentacíclicas, con pétalos, si están presentes, gruesos y punteados (Matthews y Endress, 2004). La polinización es usualmente realizada por insectos, pero también está presente la anemofilia (en Coriariaceae y Datiscaceae).
La hipótesis filogenética más moderna del orden y su clasificación en familias y géneros (con especial detalle en Cucurbitaceae) puede ser encontrada en Schaefer y Renner (2011).
Una descripción morfológica de Cucurbitaceae puede ser encontrada en Schaefer y Renner en Kubitzki (2011). Las familias más pequeñas de Cucurbitales están descriptas también en Kubitzki (2011) y además, en lo que concierne a sus caracteres florales y vegetativos, en Matthews y Endress (2004) y en Zhang et al. (2006, 2007), y estos trabajos también son una puerta de entrada hacia la vasta literatura morfológica de esas familias.
Kõrvitsalaadsed (Cucurbitales) on õistaimede selts.
Kukurbitaleak (Cucurbitales) fanerogamoen (Magnoliophyta) ordena bat dira. 2.300 espezie 7 familia barruan dira.
Badira ordena honen barruan oso ezagunak diren espezieak: meloia, angurria, pepinoa, besteak beste.
Kukurbitaleak beti monoiko dira. Eskualde hotzetan (bereziki) eta epeletan.
Kukurbitaleak (Cucurbitales) fanerogamoen (Magnoliophyta) ordena bat dira. 2.300 espezie 7 familia barruan dira.
Badira ordena honen barruan oso ezagunak diren espezieak: meloia, angurria, pepinoa, besteak beste.
Kukurbitaleak beti monoiko dira. Eskualde hotzetan (bereziki) eta epeletan.
Cucurbitales on koppisiemenisheimo, jonka tunnetuimpia edustajia ovat kurkkukasvit ja begoniakasvit. Lahko kuuluu kaksisirkkaisten (Magnoliopsida) Eurosidae I -ryhmän ns. typensitojaryhmään, jonka edustajilla on usein juurinystyröissään bakteereja, jotka kykenevät sitomaan ilmakehän vapaata typpeä.
Lahkon kehittyneitä yhteisominaisuuksia edellä mainittujen lisäksi ovat jälleen emosolujen esiintyminen kerroksittain, leveät ja monen solurivin muodostamat varren ydinsäteet, kutikulan vahakiteiden puuttuminen, kierteisasentoiset, kourasuoniset ja korvakkeettomat lehdet, verho- tai terälehtien kohollaan olevat ilmaraot, kehänalainen sikiäin, molempien integumenttien eli siemenaiheen kalvojen muodostama mikropyle (siitereikä) ja erilliset emin vartalot.[1]
Lahkossa on seitsemän heimoa, joista ainoastaan kurkkukasveja saattaa esiintyä satunnaisesti maamme luonnossa.
Cucurbitales on koppisiemenisheimo, jonka tunnetuimpia edustajia ovat kurkkukasvit ja begoniakasvit. Lahko kuuluu kaksisirkkaisten (Magnoliopsida) Eurosidae I -ryhmän ns. typensitojaryhmään, jonka edustajilla on usein juurinystyröissään bakteereja, jotka kykenevät sitomaan ilmakehän vapaata typpeä.
Lahkon kehittyneitä yhteisominaisuuksia edellä mainittujen lisäksi ovat jälleen emosolujen esiintyminen kerroksittain, leveät ja monen solurivin muodostamat varren ydinsäteet, kutikulan vahakiteiden puuttuminen, kierteisasentoiset, kourasuoniset ja korvakkeettomat lehdet, verho- tai terälehtien kohollaan olevat ilmaraot, kehänalainen sikiäin, molempien integumenttien eli siemenaiheen kalvojen muodostama mikropyle (siitereikä) ja erilliset emin vartalot.
L'ordre des Cucurbitales est un ordre de plantes dicotylédones réintroduit par la classification phylogénétique des Angiospermes. Les Cucurbitales appartiennent au groupe des Fabidées (Eurosids I), lui-même rattaché aux Rosidées (Rosids) puis au noyau des Dicotylédones vraies.
En classification phylogénétique APG III (2009) cet ordre comportait 7 familles. En classification phylogénétique APG IV (2016) il faut y ajouter les Apodanthaceae.
Selon BioLib (2 octobre 2016)[1] et ITIS (2 octobre 2016)[2] :
L'ordre des Cucurbitales est un ordre de plantes dicotylédones réintroduit par la classification phylogénétique des Angiospermes. Les Cucurbitales appartiennent au groupe des Fabidées (Eurosids I), lui-même rattaché aux Rosidées (Rosids) puis au noyau des Dicotylédones vraies.
Tikvolike (lat. Cucurbitales), biljni red iz razreda dvosupnica koji se sastoji od osam porodica: Anisophylleaceae (4 roda sa 39 vrsta), Apodanthaceae (3 roda, 26 vrsta), Begoniaceae (begonijevke; 2 roda, 1.601 vrsta), Coriariaceae (1 rod, 16 vrsta), Corynocarpaceae (1 rod, 5 vrsta), Cucurbitaceae (tikvovke sa 134 roda i 965 vrsta[1]), Datiscaceae (1 rod sa dvije vrste) i Tetramelaceae (2 roda, sa dvije vrste. Najpoznatiji predstavnici su tikve i krastavci čija je pradomovina Novi svijet.
Armen Takhtajan je 1997. red Cucurbitales klasificirao nadredu Violanae i podrazredu Dilleniidae.
Cucurbitales adalah salah satu bangsa tumbuhan berbunga yang termasuk dalam klad euRosidae I, Rosidae, core Eudikotil, dan Eudikotil (Sistem klasifikasi APG II).
Bangsa ini beranggotakan tujuh suku (menurut sistem APG II):
Di dalam sistem Cronquist (1981), empat suku pertama dimasukkan ke dalam Violales dan Tetramelaceae digabungkan dalam Datiscaceae.
Cucurbitales adalah salah satu bangsa tumbuhan berbunga yang termasuk dalam klad euRosidae I, Rosidae, core Eudikotil, dan Eudikotil (Sistem klasifikasi APG II).
Bangsa ini beranggotakan tujuh suku (menurut sistem APG II):
Anisophylleaceae Begoniaceae (suku begonia-begoniaan) Coriariaceae Corynocarpaceae Cucurbitaceae (suku labu-labuan) Datiscaceae TetramelaceaeDi dalam sistem Cronquist (1981), empat suku pertama dimasukkan ke dalam Violales dan Tetramelaceae digabungkan dalam Datiscaceae.
Le Cucurbitali (Curcubitales Dumort., 1829) sono un ordine di piante angiosperme dicotiledoni definito in base a criteri filogenetici.
È un ordine non contemplato nella classificazione del Sistema Cronquist ed è stato introdotto dalla Classificazione APG II come appartenente ai cladi Rosidi, Eurosidi I.
Una delle principali caratteristiche delle Cucurbitales è la presenza di fiori unisessuali, per lo più con perianzio, con petali appuntiti e spessi[1]. L'impollinazione viene solitamente eseguita da insetti, ma è presente anche l'impollinazione anemofila (nelle Coriariaceae e nelle Datiscaceae).
Si tratta di piante arboree, arbustive, erbacee, lianose che fanno capo a circa 2600 specie distribuite in 109 generi [2] e 8 famiglie, prevalentemente diffuse nelle regioni tropicali.
Le specie delle Cucurbitales formano una importante componente delle zone montane della foresta tropicale.
Le famiglie più importanti per numero di specie, per interesse e più conosciute da noi sono quelle delle Cucurbitaceae e delle Begoniaceae. La prima comprende circa 900 specie d'interesse agrario, diffusamente coltivate in tutto il pianeta (zucca, melone, anguria, cetriolo, ecc.). La seconda comprende 1500 specie di origine tropicale diffusamente coltivate come piante ornamentali.
L'ordine delle Cucurbitales è stato introdotto nel Sistema APG mentre non è contemplato nella tassonomia classica del Sistema Cronquist.
La moderna classificazione filogenetica suggerisce le seguenti relazioni:
CucurbitalesComprende le seguenti famiglie:[3]
Nel sistema Cronquist, le famiglie assegnate alle Cucurbitales trovavano la seguente collocazione sistematica:
Le Cucurbitali (Curcubitales Dumort., 1829) sono un ordine di piante angiosperme dicotiledoni definito in base a criteri filogenetici.
È un ordine non contemplato nella classificazione del Sistema Cronquist ed è stato introdotto dalla Classificazione APG II come appartenente ai cladi Rosidi, Eurosidi I.
Una delle principali caratteristiche delle Cucurbitales è la presenza di fiori unisessuali, per lo più con perianzio, con petali appuntiti e spessi. L'impollinazione viene solitamente eseguita da insetti, ma è presente anche l'impollinazione anemofila (nelle Coriariaceae e nelle Datiscaceae).
Pengarang berwibawa: Dumort., 1829
SusunanCucurbitales merupakan sebuah susunan tumbuhan berbunga yang dimasukkan dalam kumpulan rosid dikotiledon. Kebanyakan daripada famili dalam susunan itu bertumbuh di kawasan-kawasan tropika, dengan sebilangan yang kecil didapati dalam kawasan-kawasan subtropika dan iklim sederhana.
Susunan ini merangkumi pelbagai pokok dan pokok renek, bersama-sama dengan banyak pokok herba dan tumbuhan memanjat. Salah satu daripada ciri-ciri utama Cucurbitales ialah bunga-bunga uniseks, terutamanya pentasiklik, dengan kelopak yang tebal dan tajam (jika ada) (Matthews and Endress, 2004). Pendebungaan biasanya dilaksanakan oleh serangga, tetapi terdapatnya juga anemofili (dalam Coriariaceae dan Datiscaceae).
Susunan ini terdiri daripada tujuh famili yang mengandungi kira-kira 2,300 spesies:
Famili-famili yang terbesar ialah Begoniaceae dengan 1,400 spesies, dan Cucurbitaceae dengan 825 spesies.
Famili-famili Cucurbitales yang besar termasuk beberapa tumbuhan yang penting dari segi ekonomi, khususnya famili Cucurbitaceae yang menghasilkan makanan-makanan seperti labu (daripada Cucurbita), tembikai (Citrullus vulgaris), dan timun (daripada Cucumis). Sebaliknya, Begoniaceae dikenali untuk spesies-spesies hortikultur yang melebihi 130 jenis.
Di bawah sistem Cronquist yang lebih lama, keempat-empat famili yang pertama telah dimasukkan dalam susunan Violales di bawah Dilleniidae, dengan Tetramelaceae digolongkan dalam Datiscaceae. Famili-famili yang lain dibahagikan kepada pelbagai susunan. Pengelasan terkini disebabkan oleh APG II (2003).
Cucurbitales merupakan sebuah susunan tumbuhan berbunga yang dimasukkan dalam kumpulan rosid dikotiledon. Kebanyakan daripada famili dalam susunan itu bertumbuh di kawasan-kawasan tropika, dengan sebilangan yang kecil didapati dalam kawasan-kawasan subtropika dan iklim sederhana.
Susunan ini merangkumi pelbagai pokok dan pokok renek, bersama-sama dengan banyak pokok herba dan tumbuhan memanjat. Salah satu daripada ciri-ciri utama Cucurbitales ialah bunga-bunga uniseks, terutamanya pentasiklik, dengan kelopak yang tebal dan tajam (jika ada) (Matthews and Endress, 2004). Pendebungaan biasanya dilaksanakan oleh serangga, tetapi terdapatnya juga anemofili (dalam Coriariaceae dan Datiscaceae).
Susunan ini terdiri daripada tujuh famili yang mengandungi kira-kira 2,300 spesies:
Cucurbitaceae (famili labu) Begoniaceae (famili begonia) Datiscaceae Tetramelaceae Corynocarpaceae Coriariaceae AnisophylleaceaeFamili-famili yang terbesar ialah Begoniaceae dengan 1,400 spesies, dan Cucurbitaceae dengan 825 spesies.
Famili-famili Cucurbitales yang besar termasuk beberapa tumbuhan yang penting dari segi ekonomi, khususnya famili Cucurbitaceae yang menghasilkan makanan-makanan seperti labu (daripada Cucurbita), tembikai (Citrullus vulgaris), dan timun (daripada Cucumis). Sebaliknya, Begoniaceae dikenali untuk spesies-spesies hortikultur yang melebihi 130 jenis.
Cucurbitales is een botanische naam, voor een orde van tweezaadlobbige planten: de naam is gevormd uit de familienaam Cucurbitaceae. Een orde onder deze naam wordt regelmatig erkend door systemen van plantentaxonomie, en ook door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003) die de volgende indeling van de orde hanteren:
De APWebsite [15 juli 2009] voegt daar nog de familie Apodanthaceae aan toe.
In het Cronquist-systeem (1981) bestond niet een orde onder deze naam. Vier van de zeven families waren opgenomen in de orde Violales, terwijl de andere bij diverse ordes ondergebracht waren.
Daarentegen erkende het Wettstein systeem wel een orde onder deze naam, geplaatst in de onderklasse Sympetalae, met de volgende samenstelling:
Cucurbitales is een botanische naam, voor een orde van tweezaadlobbige planten: de naam is gevormd uit de familienaam Cucurbitaceae. Een orde onder deze naam wordt regelmatig erkend door systemen van plantentaxonomie, en ook door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003) die de volgende indeling van de orde hanteren:
orde Cucurbitales familie Anisophylleaceae familie Begoniaceae (Begoniafamilie) familie Coriariaceae familie Corynocarpaceae familie Cucurbitaceae (Komkommerfamilie) familie Datiscaceae familie TetramelaceaeDe APWebsite [15 juli 2009] voegt daar nog de familie Apodanthaceae aan toe.
In het Cronquist-systeem (1981) bestond niet een orde onder deze naam. Vier van de zeven families waren opgenomen in de orde Violales, terwijl de andere bij diverse ordes ondergebracht waren.
Daarentegen erkende het Wettstein systeem wel een orde onder deze naam, geplaatst in de onderklasse Sympetalae, met de volgende samenstelling:
orde Cucurbitales familie CucurbitaceaeGraskarordenen (Cucurbitales) er ein orden av tofrøblada plantar i underklassen Rosidae. Ordenen omfattar rundt 2 900 artar fordelt på åtte familiar. Den største familien er begoniafamilien (Begoniaceae) med 1 825 artar, deretter følgjer graskarfamilien (Cucurbitaceae) med 965. Mange av artane i graskarordenen er kjente og økonomisk viktige plantar. Dei fleste finst i tropiske område, men enkelte veks også i subtropiske og tempererte regionar.
Dei åtte familiane og nokre av slektene deira er mellom anna:
Graskarordenen (Cucurbitales) er ein orden av tofrøblada plantar i underklassen Rosidae. Ordenen omfattar rundt 2 900 artar fordelt på åtte familiar. Den største familien er begoniafamilien (Begoniaceae) med 1 825 artar, deretter følgjer graskarfamilien (Cucurbitaceae) med 965. Mange av artane i graskarordenen er kjente og økonomisk viktige plantar. Dei fleste finst i tropiske område, men enkelte veks også i subtropiske og tempererte regionar.
Cucurbitales er en orden i Rosidae. Det finnes 2300 arter i sju familier. Den største familien er Begoniaceae med 1400 arter og Cucurbitaceae med 825 arter. Mange av Cucurbitales er kjente og økonomisk viktige plantarter. De fleste finnes i tropiske områder, enkelte i subtropiske og tempererte regioner.
De åtte familiene og noen av deres slekter i ordenen omfatter:
Denne botanikkrelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den. Cucurbitales er en orden i Rosidae. Det finnes 2300 arter i sju familier. Den største familien er Begoniaceae med 1400 arter og Cucurbitaceae med 825 arter. Mange av Cucurbitales er kjente og økonomisk viktige plantarter. De fleste finnes i tropiske områder, enkelte i subtropiske og tempererte regioner.
Multimedia w Wikimedia Commons Dyniowce (Cucurbitales) – grupa roślin okrytonasiennych stanowiąca klad wyróżniany w randze rzędu w różnych systemach klasyfikacyjnych. W zależności od ujęcia systematycznego rząd traktowany jest wąsko (np. w systemie Reveala z 1999) jako takson monotypowy zawierający jedną rodzinę dyniowatych (ok. 700 gatunków pnączy) lub szerzej jako cały klad siostrzany dla bukowców (według systemu APG IV i Angiosperm Phylogeny Website).
Kladogram na podstawie APweb (aktualizowany system APG IV z 2016)[1].
← Fabidaeparolistowce Zygophyllales
dławiszowce Celastrales
malpigiowce Malpighiales
szczawikowce Oxalidales
bobowce Fabales
różowce Rosales
dyniowce Cucurbitales
bukowce Fagales
bodziszkowce Geraniales
mirtowce Myrtales
mydleńcowce Sapindales
ślazowce Malvales
kapustowce Brassicales
Corynocarpaceae – pałężynowate
Coriariaceae – garbownikowate
Cucurbitaceae – dyniowate
Datiscaceae – konopnicowate
Begoniaceae – begoniowate
Według APweb do rzędu należy też rodzina Apodanthaceae o niejasnych relacjach filogenetycznych z innymi przedstawicielami, w systemie APG III przedstawiana cały czas jako rodzina o niejasnej pozycji w obrębie całych roślin okrytonasiennych[1].
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa Dilleniidae Takht. ex Reveal & Tahkt. pub. 1993, nadrząd Cucurbitanae Reveal, rząd Cucurbitales Dumort.
Dyniowce (Cucurbitales) – grupa roślin okrytonasiennych stanowiąca klad wyróżniany w randze rzędu w różnych systemach klasyfikacyjnych. W zależności od ujęcia systematycznego rząd traktowany jest wąsko (np. w systemie Reveala z 1999) jako takson monotypowy zawierający jedną rodzinę dyniowatych (ok. 700 gatunków pnączy) lub szerzej jako cały klad siostrzany dla bukowców (według systemu APG IV i Angiosperm Phylogeny Website).
Cucurbitales é uma ordem de plantas com flor dicotiledóneas (classe Magnoliopsida), pertencente ao grupo das eurrosídeas (ou fabídeas), que agrupa cerca de 2600 espécies repartidas por 8 famílias. A ordem tem distribuição cosmopolita, mas com maior diversidade nas regiões tropicais.[2] A maioria das espécies são plantas herbáceas, trepadeiras e lianas lenhosas, mas alguns géneros incluem arbustos e árvores perenifólias formadoras de canópia do tipo lauroide.[2][3]
As Cucurbitales são uma ordem de plantas com flor, incluídas no grupo da rosídeas da dicotiledóneas. Os membros desta ordem ocorrem principalmente nas regiões tropicais, com presença limitada nas regiões subtropicais e temperadas. A ordem inclui maioritariamente espécies herbáceas e trepadeiras, mas também inclui espécies arbóreas e arbustivas.[2] Uma das principais características das Cucurbitales é a presença de flores unissexuais, na sua maioria pentacíclicas (pentâmeras), com espessas pétalas pontiagudas (quando presentes).[4] A polinização é normalmente efectuada por insectos (são plantas entomófilas), mas a anemofilia também ocorre (nas famílias Coriariaceae e Datiscaceae).
A ordem é composta por cerca de 2600 espécies distribuídas por 8 famílias e 109-110 géneros.[2] A família Begoniaceae (a família das begónias) é a maior delas, com cerca de 1500 espécies. A família Cucurbitaceae (a família das abóboras) é a segunda maior, com cerca de 900 espécies. Estas duas famílias incluem a quase totalidade das espécies com interesse económico que integram a ordem. As Cucurbitaceae contém algumas espécies com frutos comestíveis e amplamente conhecidos, como a abóbora, a melancia, o melão e o pepino, enquanto que a família Begoniaceae é conhecida pelas espécies utilizadas como plantas ornamentais e na produção de flores (mais de 130 espécies e variedades).
As principais características morfológicas definidoras das Cucurbitales é a presença de flores unissexuais, na sua maioria pentacíclicas (pentâmeras), com espessas pétalas pontiagudas (quando presentes).[4] Contudo, a ordem apresenta uma enorme diversidade morfológica sendo difícil estabelecer padrões comuns que permitam um fácil diagnóstico.
Algumas das sinapomorfias da ordem são: presença de folhas em espiral com nervação secundária palmada, cálice ou perianto valvado, e a presença de um cálice ou perianto estomatal elevado com estiletes elevados. Nas flores, ambos os verticilos florais são similares em textura.[5]
Quanto ao hábito, apesar da maioria das espécies ser herbácea, os membros desta ordem variem em dimensões desde macrofanerófitos, como por exemplo a espécie Tetrameles nudiflora, uma árvore decídua que atinge mais de 45 m de altura com uma copa com mais de 10 m de diâmetro,[6] até às minúscula plantas holoparasíticas da família Apodanthaceae, endoparasitas obrigatórios que apenas emergem da planta hospedeiro uma vez por ano, na forma de pequenas flores que se desenvolvem em pequenas bagas.
Muitas espécies de Cucurbitales perenes e decíduas perdem todas as suas folhas em função de variações no padrão das chuva. A perda de folhas coincide com a estação seca em regiões tropicais, subtropicais e áridas. Em clima temperado ou clima polar, a estação seca é devido à incapacidade da planta absorver água na forma de gelo.
As Cucurbitales são uma ordem de plantas com distribuição cosmopolita mas com centros de diversidade nos trópicos, regiões onde ocorre a grande maioria das espécies.[2] Apesar da maioria das espécies A maioria serem plantas herbáceas, trepadeiras herbáceas e lianas lenhosas, alguns géneros incluem árvores perenes de copa lauroide,[2][7] o que permite que membros das Cucurbitales formem uma importante componente das florestas tropicais, desde as baixas altitudes até às florestas tropicais montanas, com grande representação em número de espécies.
Apesar da grande biodiversidade desta ordem, apenas duas famílias contém plantas com elevado valor económico: as Cucurbitaceae, com as abóboras, pepinos, melões e similares; e as Begoniaceae, com as begónias utilizadas para fins ornamentais.
As cucurbitáceas (Cucurbitaceae) incluem várias culturas cujo objectivo é a produção de frutos, cujas principais culturas comerciais são a abóbora (Cucurbita pepo), de que existem muitas centenas de cultivares, alguns deles híbridos, o melão (Cucumis melo), também com centenas de cultivares, o pepino (Cucumis sativus), também com grande diversidade, e a melancia (Citrullus lanatus). Várias outras espécies desta família (como as cabaças da espécie Lagenaria siceraria e de outras espécies do género Lagenaria) são utilizadas em pequenas culturas tradicionais em várias regiões dos trópicos e subtrópicos.
Muitas espécies e híbridos de Begonia (as begónias) são usadas como plantas ornamentais, incluindo como plantas de interior, com grande difusão em todo o mundo. Conhece-se pelo menos 130 variedades registadas de begónias, distribuídas por várias espécies, sendo muitas delas híbridos.
A espécie Datisca cannabina foi utilizada em tempos históricos como fonte de um corante usado em tingimento de sedas, produzindo uma cor amarela brilhante.
A espécie arbórea Tetrameles nudiflora é uma importante produtora de madeira de qualidade no sudeste da Ásia.
A grande diversidade morfológica deste grupo levou a que as famílias que ora integram a ordem Cucurbitales andassem dispersas por múltiplas ordens (e mesmo por múltiplas subclasses) dos sistemas de classificação de base morfológica. Por exemplo, no sistema de Cronquist, as famílias Begoniaceae, Cucurbitaceae e Datiscaceae estavam colocadas na ordem Violales, dentro da subclasse Dilleniidae, com as Tetramelaceae incluídas nas Datiscaceae. A família Corynocarpaceae estava colocada na ordem Celastrales e a família Anisophylleaceae na ordem Rosales, ambas na subclasse Rosidae. A família Coriariaceae estava integra nas Ranunculaceae, subclasse Magnoliidae, enquanto a família Apodanthaceae nem era reconhecida como família, com os géneros que agora a integram atribuídos a outra família de plantas parasitas, as Rafflesiaceae. Foi com o advento das técnicas da filogenética molecular que as relações de parentesco entres as diversas famílias foram sendo estabelecidas, particularmente a partir da publicação em 2009 do Sistema APG III do Angiosperm Phylogeny Group.
A ordem Cucurbitales foi integrada no clado das fabídeas, agrupando mais de 2600 espécies maioritariamente tropicais, de hábito, tamanhos, morfologia e ecologia muito diferentes.[2] Esta diversidade resulta em boa parte de fenómenos de evolução divergente, mas, em contraste, há vários casos de evolução convergente com outros grupos taxonómicos, incluindo o surgimento de soluções evolucionárias semelhantes, incluindo estruturas análogas. Um dos casos mais notáveis é a existência de algumas espécies de árvores semelhantes aos verdadeiros loureiros devido à evolução convergente.[2]
Os padrões de especiação nas Cucurbitales são diversificados num grande número de espécies. Apresentam uma distribuição pantropical, com centros de diversidade na África, América do Sul e Sudeste Asiático. Provavelmente tiveram origem no oeste do supercontinente Gondwana há 67-107 milhões de anos atrás, pelo que a divisão mais antiga poderá estar relacionada com o desmembramento de Gondwana, no período que vai do Eoceno central ao Oligoceno tardio, de 45 a 24 milhões de anos atrás. O grupo alcançou sua actual distribuição natural por múltiplos eventos de dispersão intercontinental. Um factor de diversificação foi a aridificação dos fragmentos continentais, enquanto outros grupos responderam a períodos climáticos favoráveis e expandiram-se pelo habitat disponível, bem como se potenciou o surgimento de espécies oportunistas com ampla distribuição. Outros grupos divergiram devido à permanência por longos períodos em áreas isoladas.[2]
A ordem Cucurbitales pertence ao clado das rosídeas, um agrupamento filogenético das dicotiledóneas, no qual é o grupo irmão das Fagales. O enquadramento da ordem Cucurbitales no clado das eurosídeas (ou fabids) é o que consta do seguinte cladograma:
fabids
A aplicação das técnicas da filogenética molecular sugere as seguintes relações entre as famílias que integram a ordem Cucurbitales:[4][2][8][9][10][11][12][13]
Na sua presente circunscrição taxonómica, estabelecida pelo sistema APG IV, de 2016, a ordem Cucurbitales compreende as famílias: Apodanthaceae, Anisophylleaceae, Begoniaceae, Coriariaceae, Corynocarpaceae, Cucurbitaceae, Tetramelaceae e Datiscaceae.[14] Embora não se saiba com certeza o número total de espécies na ordem, estimativas conservadoras indicam cerca de 2600 espécies em todo o mundo, distribuídas em 109-110 géneros.[2] Em comparação com outras ordens de plantas com flor, a filogenia e taxonomia é mal compreendida devido à sua grande diversidade, dificuldade de identificação e estudo limitado.
As famílias Tetramelaceae, Anisophylleaceae e Corynocarpaceae incluem árvores formadoras da canópia elevada das florestas das regiões tropicais e subtropicais.[15] O género Dendrosicyos, cuja única espécie é a «árvore-dos-pepinos» (Dendrosicyos socotranus), está adaptado à aridez semi-desértica da ilha de Socotorá.
Mais da metade dos membros conhecidos desta ordem pertencem às Begoniaceae, uma família muito diversa, com cerca de 1500 espécies repartidas por dois géneros. Antes das modernas classificações assentes em bases moleculares, especialmente no sequenciamento de DNA, algumas espécies de Cucurbitales eram atribuídas a ordens tão diversas quanto as Ranunculales, Malpighiales, Violales e Rafflesiales. Estudos moleculares iniciais revelaram várias surpresas, como a não-monofilia das Datiscaceae tradicionais quando nelas se incluía Tetrameles e Octomeles, mas as relações exactas entre as famílias permanecem incertas.[2]
A grande maioria dos géneros inclui espécies que permanece pouco estudadas e espera-se um aumento futuro no número de espécies que integram este grupo, particularmente a partir de taxa com distribuição pelas zonas tropicais.
A ordem Cucurbitales em si é monofilética. As famílias que a integram diferem significativamente em número de espécies: as Cucurbitaceae e Begoniaceae incluem mais de 900 e de 1500 espécies, respectivamente, enquanto as Anisophylleaceae incluem apenas 30 a 40 espécies, as outras famílias entre 2 e 19 espécies.
A ordem Cucurbitales integra as seguintes famílias:[16]
O posicionamento sistemático da ordem, de acordo com o sistema APG IV (2016), é o seguinte:[17]
← FabidaeA sistemática interna da ordem, também de acordo com o sistema APG IV do APweb (2016) é o que consta do seguinte cladograma:
CucurbitalesDe acordo com a APweb, no sistema APG IV a família Apodanthaceae, com relações filogenéticas pouco claras com outros grupos, pertence à ordem Cucurbitales, enquanto que no sistema APG III era apresentada como uma família com uma posição pouco clara dentro das eurrosídeas.[17]
Cucurbitales é uma ordem de plantas com flor dicotiledóneas (classe Magnoliopsida), pertencente ao grupo das eurrosídeas (ou fabídeas), que agrupa cerca de 2600 espécies repartidas por 8 famílias. A ordem tem distribuição cosmopolita, mas com maior diversidade nas regiões tropicais. A maioria das espécies são plantas herbáceas, trepadeiras e lianas lenhosas, mas alguns géneros incluem arbustos e árvores perenifólias formadoras de canópia do tipo lauroide.
Cucurbitales är en ordning i undergruppen eurosider I av trikolpaterna. De allra flesta arterna i denna ordning finns i tropiska områden. Några finns även i subtropiska och tempererade områden. Växterna är buskar och träd men även örter och klätterväxter. Den största gemensamma egenskapen är enkönade blommor med tjocka, spetsiga kronblad där kronblad finns. Pollineringen utförs mestadels av insekter men vindpollinering förekommer också (hos garvarbuskeväxterna och datiskaväxterna).
Det finns omkring 1 600 arter i sju familjer i Cucurbitales. Den största familjen är begoniaväxterna med 920 arter och gurkväxterna med 640 arter. Flera växter i denna ordning är ekonomiskt betydelsefulla, speciellt gurkväxterna där det finns många frukter och grönsaker såsom squash, vattenmelon, melon och gurka. Begoniaväxterna är kända för sina prydnadsväxter.
I nyare klassificeringssystem ingår följande familjer:
I det äldre Cronquistsystemet ingick gurkväxter, begoniaväxter och datiskaväxter (där Tetramelaceae ingick) i den dåvarande ordningen Violales. Övriga familjer var spridda i olika ordningar.
Wikimedia Commons har media som rör Cucurbitales.
Cucurbitales är en ordning i undergruppen eurosider I av trikolpaterna. De allra flesta arterna i denna ordning finns i tropiska områden. Några finns även i subtropiska och tempererade områden. Växterna är buskar och träd men även örter och klätterväxter. Den största gemensamma egenskapen är enkönade blommor med tjocka, spetsiga kronblad där kronblad finns. Pollineringen utförs mestadels av insekter men vindpollinering förekommer också (hos garvarbuskeväxterna och datiskaväxterna).
Det finns omkring 1 600 arter i sju familjer i Cucurbitales. Den största familjen är begoniaväxterna med 920 arter och gurkväxterna med 640 arter. Flera växter i denna ordning är ekonomiskt betydelsefulla, speciellt gurkväxterna där det finns många frukter och grönsaker såsom squash, vattenmelon, melon och gurka. Begoniaväxterna är kända för sina prydnadsväxter.
Гарбузоцвіті (Cucurbitales) — порядок квітковий рослин, розміщений у підкласі розидів. Представники порядку частіше зустрічаються у тропічних областіх, з обмеженою присутністю в субтропічних і помірних регіонах.
Порядок включає багато кущів та дерев, разом з деякими травами і альпійськими рослинами, здебільшого з чіпкими, лежачими або повзучими стеблами, з вусиками, які розвиваються з пазушних бруньок, рідко вусиків немає. Листки чергові, цілісні або розсічені, пальчасті або лопатеві. Одна з головних характеристик гарбузоцвітих — присутність одностатевих квіток, здебільшого утворених з п'яти частин, з товстими обов'язково присутніми пелюстками. Запилення зазвичай здійснюється за допомогою комах, але анемофілія також зустрічається (у Coriariaceae і Datiscaceae). Квітки правильні, поодинокі, або зібрані в пучки, китиці, волоті. Чашечка п'ятироздільна, віночок дзвоникоподібний або колесоподібний, п'ятилопатевий. Тичинкові квіти з 5 тичинками, тичинки з короткими нитками та звивистими пиляками; всі тичинки вільні або утворюють дві пари, а п'ята тичинка вільна, або з всі тичинки зростаються пиляками у колонку. Маточкові квіти з однією маточкою з нижньою зав'язю і коротким стовпчиком, розіленим на верхівці на три м'ясистих приймочки.
Плід — ягода з м'ясистим міжоплоднем та соковитим внутріоплоднем, іноді досягає великих розмірів.
Порядок містить 2600 видів у 8 родинах:
Гарбузоцвіті (Cucurbitales) — порядок квітковий рослин, розміщений у підкласі розидів. Представники порядку частіше зустрічаються у тропічних областіх, з обмеженою присутністю в субтропічних і помірних регіонах.
Bộ Bầu bí (danh pháp khoa học: Cucurbitales) là một bộ thực vật có hoa, nằm trong nhánh hoa Hồng (rosids) của thực vật hai lá mầm thật sự. Bộ này chủ yếu có mặt tại khu vực nhiệt đới, với một lượng rất hữu hạn tại khu vực cận nhiệt đới và ôn đới. Bộ này có một số ít các loại cây bụi hay cây thân gỗ còn chủ yếu là cây thân thảo hay dây leo. Một trong các đặc trưng đáng chú ý của bộ Cucurbitales là sự có mặt của hoa đơn tính, phần lớn là 5 cánh, với các cánh hoa nhọn và dày (Matthews và Endress, 2004). Thụ phấn chủ yếu nhờ côn trùng, nhưng cũng có thể nhờ gió (các họ Coriariaceae và Datiscaceae).
Bộ này có khoảng 2.300 loài trong 7 họ và 129 chi. Các họ lớn nhất là Begoniaceae với 1.400 loài trong 2-3 chi và họ Cucurbitaceae với 825-845 loài trong 118 chi.
Các họ lớn của bộ Cucurbitales chứa một số loài có tầm quan trọng kinh tế. Đặc biệt, họ Cucurbitaceae chứa một số loài được biết đến nhiều như bầu (Lagenaria siceraria), bí ngô (chi Cucurbita), mướp (chi Luffa), dưa hấu (Citrullus vulgaris), dưa vàng (Cucumis melo) và dưa chuột (Cucumis sativus). Họ Begoniaceae (thu hải đường) được biết đến vì có trên 130 loài được trồng làm cảnh.
Trong hệ thống Cronquist cũ thì các họ Cucurbitaceae, Begoniaceae, Datiscaceae, Tetramelaceae được đặt trong bộ Hoa tím (Violales), trong phạm vi phân lớp Sổ (Dilleniidae), với họ Tetramelaceae gộp lại trong họ Datiscaceae. Các họ còn lại được sắp xếp trong các bộ khác. Phân loại trong bài này lấy theo APG II (2003).
Họ Apodanthaceae có thể cũng thuộc về bộ này[1][2][3][4].
Biểu đồ phát sinh chủng loài dưới đây lấy theo Wang và ctv. (2009),[5] với tên gọi các bộ lấy từ website của Angiosperm Phylogeny.[6]. Các nhánh với mức hỗ trợ tự khởi động thấp hơn 50% bị bỏ qua. Các nhánh khác có mức hỗ trợ 100% ngoại trừ những nơi có con số chỉ ra mức hỗ trợ cụ thể.
Fabidae
Nhánh COM
Cucurbitales
65%
Phát sinh chủng loài trong phạm vi bộ Bầu bí như sau:
Cucurbitales
Bộ Bầu bí (danh pháp khoa học: Cucurbitales) là một bộ thực vật có hoa, nằm trong nhánh hoa Hồng (rosids) của thực vật hai lá mầm thật sự. Bộ này chủ yếu có mặt tại khu vực nhiệt đới, với một lượng rất hữu hạn tại khu vực cận nhiệt đới và ôn đới. Bộ này có một số ít các loại cây bụi hay cây thân gỗ còn chủ yếu là cây thân thảo hay dây leo. Một trong các đặc trưng đáng chú ý của bộ Cucurbitales là sự có mặt của hoa đơn tính, phần lớn là 5 cánh, với các cánh hoa nhọn và dày (Matthews và Endress, 2004). Thụ phấn chủ yếu nhờ côn trùng, nhưng cũng có thể nhờ gió (các họ Coriariaceae và Datiscaceae).
Bộ này có khoảng 2.300 loài trong 7 họ và 129 chi. Các họ lớn nhất là Begoniaceae với 1.400 loài trong 2-3 chi và họ Cucurbitaceae với 825-845 loài trong 118 chi.
Các họ lớn của bộ Cucurbitales chứa một số loài có tầm quan trọng kinh tế. Đặc biệt, họ Cucurbitaceae chứa một số loài được biết đến nhiều như bầu (Lagenaria siceraria), bí ngô (chi Cucurbita), mướp (chi Luffa), dưa hấu (Citrullus vulgaris), dưa vàng (Cucumis melo) và dưa chuột (Cucumis sativus). Họ Begoniaceae (thu hải đường) được biết đến vì có trên 130 loài được trồng làm cảnh.
Cucurbitales Dumort. (1829)
Семейства
Тыквоцве́тные (лат. Cucurbitales) — порядок двудольных растений, включённых в группу эурозиды I по системе APG II и системе APG III.
Ареал охватывает тропики, частично субтропики и умеренную зону. Порядок представлен деревьями, кустарниками, травянистыми и вьющимися растениями. Одной из важнейших характеристик тыквоцветных является раздельнополые цветки. Опыление обычно осуществляется насекомыми, но бывает и опыление ветром (семейства Coriariaceae и Datiscaceae). Порядок охватывает приблизительно 2300 видов, сгруппированных в семь семейств. Крупнейшими семействами являются бегониевые с 1400 видами и тыквенные с 825 видами. Крупнейшие семейства тыквоцветных содержат несколько важных хозяйственных растений, таких как тыква, кабачок, арбуз, дыня и огурец. Бегониевые известны благодаря распространённости садоводческих видов, которых более 130.
В системе Кронквиста первые четыре семейства помещены в порядок Фиалкоцветные (Violales). Другие семейства распределены по разным порядкам. Представленная здесь классификация соответствует системе APG II (2003) и APG III (2009).
Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её. 
порядки Амбореллоцветные, Австробэйлиецветные, Хлорантоцветные, Кувшинкоцветные
magnoliids: порядки Канеллоцветные, Лавроцветные, Магнолиецветные, Перечноцветные
порядки Аироцветные, Частухоцветные, Спаржецветные, Диоскореецветные, Лилиецветные, Панданоцветные, Петросавиецветные
commelinids: семейство Дазипогоновые, порядки Пальмоцветные, Коммелиноцветные, Злакоцветные, Имбирецветные
Предположительно родственные к eudicots: порядок Роголистникоцветные
семейство Сабиевые, порядки Самшитоцветные, Протеецветные, Лютикоцветные, Троходендроцветные
семейство Диллениевые, порядки Гуннероцветные, Камнеломкоцветные
порядок Виноградоцветные
fabids (eurosids I): порядки Бересклетоцветные, Тыквоцветные, Бобовоцветные, Букоцветные, Мальпигиецветные, Кисличноцветные, Розоцветные, Парнолистникоцветные
malvids (eurosids II): порядки Капустоцветные, Кроссосомоцветные, Гераниецветные, Уэртеецветные, Мальвоцветные, Миртоцветные, Пикрамниецветные, Сапиндоцветные
порядки Берберидопсисоцветные, Гвоздичноцветные, Санталоцветные
порядки Кизилоцветные, Верескоцветные
lamiids (euasterids I): семейства Бурачниковые, Икациновые, Меттениусовые, Онкотековые, Валиевые, порядки Гарриецветные, Горечавкоцветные, Ясноткоцветные, Паслёноцветные
campanulids (euasterids II): порядки Зонтикоцветные, Падубоцветные, Астроцветные, Бруниецветные, Ворсянкоцветные, Эскаллониецветные, Паракрифиецветные
неопределённое положение: семейства Аподантовые, Циномориевые, роды Гумиллея, Никобариодендрон, Петенея
Тыквоцве́тные (лат. Cucurbitales) — порядок двудольных растений, включённых в группу эурозиды I по системе APG II и системе APG III.
Ареал охватывает тропики, частично субтропики и умеренную зону. Порядок представлен деревьями, кустарниками, травянистыми и вьющимися растениями. Одной из важнейших характеристик тыквоцветных является раздельнополые цветки. Опыление обычно осуществляется насекомыми, но бывает и опыление ветром (семейства Coriariaceae и Datiscaceae). Порядок охватывает приблизительно 2300 видов, сгруппированных в семь семейств. Крупнейшими семействами являются бегониевые с 1400 видами и тыквенные с 825 видами. Крупнейшие семейства тыквоцветных содержат несколько важных хозяйственных растений, таких как тыква, кабачок, арбуз, дыня и огурец. Бегониевые известны благодаря распространённости садоводческих видов, которых более 130.
葫芦目是一类有花植物，属于真双子叶植物，本目植物一般生长在热带、亚热带的暖温带地区，大部分是藤本和草本植物，也有部分灌木和小乔木。本目植物的花为单性，花瓣为5，大部分为虫媒花，有少数为风媒花。
本目植物包括7个科，大约2300种，最大的科是秋海棠科，有1400多种，此外就是葫芦科，有825种。
葫芦目的植物有许多种是重要的经济作物，例如南瓜、西瓜等瓜类（葫芦科），秋海棠科大约有130中是培植的花卉。
葫芦目是APG II 分类法确定的7个科，根据以前的克朗奎斯特分类法，前四科是被分到堇菜目，其他各科分别属于其他的目。随后的基因分子学研究表明，寄生植物离花科也属于本目[1]。
葫芦目是一类有花植物，属于真双子叶植物，本目植物一般生长在热带、亚热带的暖温带地区，大部分是藤本和草本植物，也有部分灌木和小乔木。本目植物的花为单性，花瓣为5，大部分为虫媒花，有少数为风媒花。
本目植物包括7个科，大约2300种，最大的科是秋海棠科，有1400多种，此外就是葫芦科，有825种。
葫芦目的植物有许多种是重要的经济作物，例如南瓜、西瓜等瓜类（葫芦科），秋海棠科大约有130中是培植的花卉。
葫芦目是APG II 分类法确定的7个科，根据以前的克朗奎斯特分类法，前四科是被分到堇菜目，其他各科分别属于其他的目。随后的基因分子学研究表明，寄生植物离花科也属于本目。
ウリ目 (Cucurbitales) は被子植物の目のひとつで、ウリ科をタイプ科とするもの。分類体系によって含まれる科は異なる。
8科におよそ109属2720種が含まれる[1]。
アポダンテス科
アニソフィレア科
コリノカルプス科
ドクウツギ科
ウリ科
テトラメレス科
ナギナタソウ科
シュウカイドウ科
ウリ目自体は真正バラ類Iに含まれる。
真正バラ類 Iの所属未確定のタクサ
ウリ目
^
クロンキスト体系はウリ科をスミレ目に入れているため、ウリ目の名称は使わない。
新エングラー体系では離弁花類に所属する、ウリ科の1科のみで構成される単型の目である。
박목은 쌍떡잎식물에 속하는 목이다. 이 목은 대부분 열대 지역에서 자라며, 아열대와 온대 지역에서 부분적으로 존재한다. 박과의 가장 큰 특징의 하나는 주로 얇고 뾰족한 5개의 꽃잎을 가진 단성화의 존재이다. 수분은 통상적으로 곤충에 의해 이루어지지만, 코리아리아과와 다티스카과에서는 바람에 의한 수분이 나타난다. 이 목은 7개 과에, 약 2300여 종으로 구성되어 있다. 가장 큰 과는 베고니아과로 약 1400여 종이 있고, 박과는 825종이 있다. 박목에서 큰 과들은 여러개의 경제적으로 중요한 식물들을 포함하고 있다. 상새히 말하면, 박과는 호박, 수박, 멜론, 오이 등과 같은 열매채소이다. 베고니아과는 130 여 종 이상이 원예 종으로 알려져 있다.
크론퀴스트 체계에서, 첫 4개의 과들은 다티스카과 내에 포함되는 테트라멜레스과 식물들과 함께 오아과아강 내의 제비꽃목에 위치한다. 기타 다른 과들은 여러 목에 분산되어 분류된다. 현재의 분류 체계는 2003년의 APG II 체계로 분류된다.
다음은 장미군 속씨식물의 계통 분류이다.[1]
장미군 콩군 COM군 질소고정군 아욱군
