El caragolí comú, (Littorina littorea), és una espècie marina de gastròpode comestible.
La closca arriba a fer de 10 a 12 mm essentel límit superior de 30 mm.[1] La closca pot pesar 55 mm.
Són originaris del nord-est de l'oceà Atlàntic, des de les costes del nord de la península Ibèrica, Irlanda, Escandinàvia i Rússia.
Aquesta espècie ha estat introduïda a la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord de manera accidental durant el segle XIX i ara és el mol·lusc predominant des de Nova Jersey cap al nord. També s'ha trobat a la costa del Pacífic de Califòrnia a Washington. La seva presència causa danys a Nord-amèrica per la competència amb les espècis de mol·luscs natives
Es troba en roques en la zona alta i mtjana entre marees. També es troba en bassiols marins i en estuaris i pot arribar a fondàries de 60 m.
Les femelles del cargolí comú ponen entre 10.000 a 100.000 ous continguts en una càpsula còrnia de la que escapa la larva i es posa al fons marí. Si el clima ho permet pot alimentar-se durant tot l'any. Arriba a la maduresa amb 10 mm i pot viure entre 5 i 10 anys.
S'alimenta principalment d'algues però pot menjar invertebrats petits com les larves del percebe.
Ha servit d'aliment durant centenars d'anys. A Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica són molt consumits. Als Països Catalans són molt apreciats. També són considerats molt bons a les cuines africanes i asiàtiques. Tenen molta proteïna (15%) poc greix (!,4%) i poques calories.
Els caraolins poden servir d'esquer per a la pesca.
El caragolí comú, (Littorina littorea), és una espècie marina de gastròpode comestible.
