dcsimg
Image of Yacón
Life » » Archaeplastida » » Daisy family »

Yacón

Smallanthus sonchifolius (Poepp. & Endl.) H. Rob.

Yacón ( Catalan; Valencian )
provided by wikipedia CA
 src=
Fulles de yacón.
 src=
Yacón. cultura Moche, Museu Larco.

El Yacón (Smallanthus sonchifolius, Sinònim: Polymnia edulis, P. sonchifolia) és una espècie de planta perenne que tradicionalment es cultiva a la part nord i central dels Andes des de l'Equador fins a l'Argentina per les seves arrels tuberoses dolces i cruixents. La seva textura i gust és molt similar a la de la jícama i la diferència principal entre elles és que el yacón té un lleuger gust resinós similar a les de la planta del gènere Viola, aquest gust potser es deu a la inulina. Les arrels estan compostes principalment d’aigua i fructooligosacàrids.

A l'Equador de forma comuna li diuen, d'una manera que resulta confusa, "jícama" la qual planta no pertany a la mateixa família que el yacón el qual està més emparentat amb la nyàmera i el gira-sol (tots tres són asteràcies). El yacón té rizomes perennes als quals s’uneixen les seves arrels tuberoses comestibles. Del rizoma en surten els brots aeris de la planta els quals desapareixen si les condicions són massa fredes o massa seques.

Les arrels tuberoses comestibles poden arribar a pesar un kg i els fructooligosacàrids que contenen no es metabolitzen en el tracte digestiu i per tant contenen un baix valor calòric A més els fructooligosacàrids tenen un efecte prebiòtic

Les plantes de yacón poden arribar a fer 2 m d’alt i produeixen petites flors no gaire vistoses. No és una planta sensible al fotoperíode al contrari que altres plantes cultivades natives dels Andes (ulluco, oca) i mashua).

El yacón es cultiva tradicionalment a altituds mitjanes dels Andes i fins al segle XXI no era gaire conegut fora de la seva distribució tradicional en zones de població indígena predominant.

Cultiu

Es pot cultivar des dels subtròpics a zones de clima temperat amb només lleugeres glaçades. Es propaga per les seves arrels o rizomes i es planten en terra ben adobada a principi de primavera dins l’època lliure de glaçades. És una planta vigorosa com ho és també la nyàmera.

Amb les primeres glaçades de finals de tardor o principi d’hivern els brots aeris es moren i ja es poden recollir les arrels les quals es poden conservar en el frigorífic o enterrades prou fons a la terra perquè no siguin afectades per les glaçades.

Fulles de yacón

Les fulles de yacón contenen certa quantiat d’àcids protocatechuic, clorogènic, cafeic i àcid ferúlics, que proporcionen a les infusions de les seves fulles propietats prebiòtiques i antioxidants (pels fenols naturals).[1]

Ús religiós

En l'imperi inca el yacón es consumia en les seves celebracions religioses. En la cultura dels Moches també era un menjar per a ocasions especials. En la ceràmica dels Moches apareix representat el yacón i de vegades s’incorporava figures d’aquesta planta en els seus enterraments.[2]

Referències

  1. K. Valentova K, L Cvak, A Muck, J lrichova, V Simanek «Antioxidant activity of extracts from the leaves of Smallanthus sonchifolius». Eur J Nutr., 42, 1, January 2003, pàg. 61–62. DOI: 10.1007/s00394-003-0402-x. PMID: 12594543.
  2. Berrin, Katherine. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Larco Museum New York: Thames and Hudson, 1997.

Bibliografia

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yacón Modifica l'enllaç a Wikidata


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacón: Brief Summary ( Catalan; Valencian )
provided by wikipedia CA
 src= Fulles de yacón.  src= Yacón. cultura Moche, Museu Larco.

El Yacón (Smallanthus sonchifolius, Sinònim: Polymnia edulis, P. sonchifolia) és una espècie de planta perenne que tradicionalment es cultiva a la part nord i central dels Andes des de l'Equador fins a l'Argentina per les seves arrels tuberoses dolces i cruixents. La seva textura i gust és molt similar a la de la jícama i la diferència principal entre elles és que el yacón té un lleuger gust resinós similar a les de la planta del gènere Viola, aquest gust potser es deu a la inulina. Les arrels estan compostes principalment d’aigua i fructooligosacàrids.

A l'Equador de forma comuna li diuen, d'una manera que resulta confusa, "jícama" la qual planta no pertany a la mateixa família que el yacón el qual està més emparentat amb la nyàmera i el gira-sol (tots tres són asteràcies). El yacón té rizomes perennes als quals s’uneixen les seves arrels tuberoses comestibles. Del rizoma en surten els brots aeris de la planta els quals desapareixen si les condicions són massa fredes o massa seques.

Les arrels tuberoses comestibles poden arribar a pesar un kg i els fructooligosacàrids que contenen no es metabolitzen en el tracte digestiu i per tant contenen un baix valor calòric A més els fructooligosacàrids tenen un efecte prebiòtic

Les plantes de yacón poden arribar a fer 2 m d’alt i produeixen petites flors no gaire vistoses. No és una planta sensible al fotoperíode al contrari que altres plantes cultivades natives dels Andes (ulluco, oca) i mashua).

El yacón es cultiva tradicionalment a altituds mitjanes dels Andes i fins al segle XXI no era gaire conegut fora de la seva distribució tradicional en zones de població indígena predominant.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Jakon ( Czech )
provided by wikipedia CZ
 src=
Květní úbor

Jakon (Smallanthus sonchifolius) syn. Polymnia sonchifolia, je statná, vytrvalá rostlina pocházející z teplejších oblastí jihoamerických And. Byl znám již v dobách Incké říše a jako potravina je pro hlízy stále pěstován hlavně v Bolívii, Ekvádoru, Kolumbii a Peru.

Rozšíření

V prvé polovině 19. století se tato plodina dostala do Evropy, kde se až do 2. světové války pěstovala v Itálii a Německu. Do dalších zemí, např. Nového Zélandu, Austrálie, Spojených států amerických a Japonska byla zavedena v polovině osmdesátých let minulého století. Do České republiky byl jakon poprvé dovezen z Nového Zélandu roku 1993 ve spolupráci České zemědělské university v Praze a Výzkumného ústavu bramborářského v Havlíčkově Brodě.

Ekologie

Ve své domovině roste v teplých údolích i na osluněných svazích v nadmořské výšce do 3000 m. Pro úspěšný růst potřebuje dostatek vláhy, nevhodné jsou půdy těžké a zamokřené. Není ovlivňován prodlužováním či zkracováním délky dne, je velmi citlivý na mráz.

Množivé stonkové hlízy se vysazují do řádků (podobně jako brambory) na konci dubna při teplotě půdy okolo 5 °C. V nížinách má vegetační dobu dlouhou šest až sedm měsíců, ve výškách okolo 3000 m osm až devět měsíců, její ukončení signalizuje zasycháním odkvetlých vrcholů. Při pokusech v ČR byla zjištěna průměrná vegetační doba 157 dnů, výnos hlíz vhodných ke konzumaci asi 40 t/ha, vhodných na množení 10 t/ha a zelené hmoty 20 t/ha. Hlízy skladujeme v chladu, během skladování sládnou, rychleji se jejich cukernatost zvyšuje vystavením slunečním paprskům. Hlízy lze v temperovaných skladech uchovávat do května následujícího roku.

Popis

V domovině vytrvalá a v evropských podmínkách jednoletá, sytě zelená až nafialovělá bylina s nadzemní části tvořenou třemi až pěti chlupatými lodyhami dosahující výšky okolo 2 m. Lodyha je pevná, dutá, čtyřhranná, větvená, hustě olistěná a porostlá velkými, vstřícně vyrůstajícími šípovitými listy. Na vrcholech hlavních lodyh na sklonku vegetace vyrůstají v latách drobné, asi 3 cm velké úbory se žlutými až oranžovými květy, ve středu úboru jsou oboupohlavné trubkovité a po obvodě samičí jazykovité. Po opylení vznikají drobné, černé, většinou sterilní, asi 2 mm velké nažky, které se běžně v evropských podmínkách vůbec nevyvíjejí. Ploidie druhu je 2n = 60.

Rostliny tvoří dva druhy hlíz, krátké stonkové hlízky sloužící k vegetativními rozmnožování a ztloustlé, kořenové hlízy pro které se jakon pěstuje. Stonkové hlízky vyrůstají na bazální části stonku, jsou na povrchu světle červené až tmavě fialové a nejsou vhodné ke konzumaci, slouží pouze k rozmnožování; pohlavní rozmnožování jakon téměř ztratil. Každým rokem narůstají na objemu a mohou být před sázením rozděleny na několik části.

Kořenové hlízy jsou řepovitého či kulovitého tvaru, někdy jsou nepravidelně zkroucené, rostou ve svazku po pěti až dvaceti kusech a jedna váží od 0,2 do 0,5 kg. Čerstvé hlízy jsou načervenalé až šedohnědé a na vzduchu jejich tenká pokožka rychle tmavne. Pod touto slupkou je nejedlá kůra s pryskyřičnou příchutí a pod ní křehká, chutná a šťavnatá dužina bílé až krémově žluté barvy.

 src=
Hlízy

Význam

Hlízy jakonu vykazují z hlediska složení blízkou shodu s hlízami brambor. V čerstvém stavu obsahuje asi 70 % vody a má tudíž nízkou energetickou hodno. Sušina je ze 70 % tvořena sacharidy a z nich 60 % tvoří fruktany inulinového typu a zvláště oligomery známe svou schopnosti udržovat tlusté střevo v dobrem zdravotním stavu. Z listů byly izolované látky s podobnou aktivitou jako inzulin, které snižují zvýšenou hladinu krevního cukru a při její normální výši nepůsobí.

Hlízy se obvykle jedí jak syrové, tak je lze i tepelně zpracovat vařením nebo pečením. Na trzích se prodávají jako ovoce mezi jablky a hruškami, nikoliv mezi bramborami. Jelikož hlízy obsahují poměrně vysoké množství inulinu, jsou vhodnou potravinou pro diabetiky. Listy čerstvé nebo sušené se používají na přípravu čaje při léčbě diabetu a cholesterolu.

Odkazy

Reference

Externí odkazy

  • VALENTOVÁ, Kateřina; FRČEK, Jan; ULRICHOVÁ, Jitka. Jakon a maka, tradiční andské plodiny .... Chemické listy [online]. Česká společnost chemická, Praha, 2001 [cit. 19.12.2016]. Čís. 95, s. 594-601. Dostupné online. ISSN 1213-7103. (česky)
  • ZEMÁNKOVÁ, Tereza. Netradiční druhy zeleniny a jejich využití v gastronomii. Zlín, 2013 [cit. 19.12.2016]. Bakalářská práce. Univerzita Tomáše Bati ve Zlíně. Vedoucí práce Petra Vojtíšková. Dostupné online.
  • HEŘMANOVÁ, Martina. Hlíznaté okopaniny. Zlín, 2008 [cit. 19.12.2016]. Bakalářská práce. Univerzita Tomáše Bati ve Zlíně. Vedoucí práce Monika Černá. Dostupné online.
  • VALLOVÁ, Věra. Deriváty kyseliny kávové v jakonu. Brno, 2011 [cit. 19.12.2016]. Diplomová práce. Veterinární a farmaceutická univerzita v Brně. Vedoucí práce Milan Žemlička. Dostupné online.
  • MOUDRÝ, Jan. Pěstování speciálních plodin: Jakon [online]. Jihočeská univerzita, ZF, Katedra rostlinné výroby, České Budějovice [cit. 2016-12-19]. Dostupné online. (česky)
  • Flora of China: Smallanthus sonchifolius [online]. Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA, USA [cit. 2016-12-19]. Dostupné online. (anglicky)
  • VILHENA, Stela Maria C.; CÂMARA, Francisco Luiz A.; KAKIHARA, Sergio T. O cultivo de yacon no Brasil. Horticultura Brasileira [online]. Universidade Estadual do Sudoeste da Bahia, Vitoria da Conquista, BA, BR, 03.2000 [cit. 19.12.2016]. Roč. 18, čís. 1. Dostupné online. ISSN 0102-0536. (španělsky)
  • HASSLER, M. Catalogue of Life 2016: Smallanthus sonchifolius [online]. Naturalis biodiverzity Center, Leiden, NL, rev. 2016 [cit. 2016-12-19]. Dostupné online. (anglicky)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Jakon: Brief Summary ( Czech )
provided by wikipedia CZ
 src= Květní úbor

Jakon (Smallanthus sonchifolius) syn. Polymnia sonchifolia, je statná, vytrvalá rostlina pocházející z teplejších oblastí jihoamerických And. Byl znám již v dobách Incké říše a jako potravina je pro hlízy stále pěstován hlavně v Bolívii, Ekvádoru, Kolumbii a Peru.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Yacón ( German )
provided by wikipedia DE
Wissenschaftlicher Name Smallanthus sonchifolius (Poepp. & Endl.) H.Rob.

Yacón (Smallanthus sonchifolius, Syn.: Polymnia edulis, Polymnia sonchifolia) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Smallanthus und gehört wie die Sonnenblume (Helianthus annuus) zur Familie der Korbblütler (Asteraceae). Sie ist mit der Topinambur (Helianthus tuberosus, auch: Erdbirne) verwandt und bildet wie diese essbare Wurzelknollen. Die Yaconknollen haben ein leicht süßliches Aroma. Die Knollen der Süßkartoffel (Ipomoea batatas) haben eine gewisse Ähnlichkeit mit den Knollen der Yacon, was zu einer Verwechslung führen kann.

Beschreibung und Ökologie

Lückenhaft In diesem Artikel oder Abschnitt fehlen noch folgende wichtige Informationen:
Viele Merkmale, außer der Knolle, sind nur marginal beschrieben
Hilf der Wikipedia, indem du sie recherchierst und einfügst.

Vegetative Merkmale

 src=
Wurzelknollen

Smallanthus sonchifolius ist eine ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 1,5 bis 3 Metern erreicht. Der grüne bis violette, hohle Stängel ist dicht behaart und verzweigt. Es werden 4 bis 20 spindelförmige Wurzelknollen als Überdauerungsorgane gebildet, die eine Länge von etwa 25 Zentimetern und Durchmesser von bis zu 10 Zentimetern erreichen. Die Knollen mit einer etwa 1–2 mm dicken Schalen können mehrere Kilogramm schwer werden und braun, grauweiß, gelb oder rötlich gefärbt sein.[1] Das innere „Fleisch“ ist weiß, cremefarben bis gelblich bis violettlich.

Die entfernt gezähnten, spitz bis zugespitzten Laubblätter sind gegenständig, an der Basis herablaufend verwachsen mit den bis 13 cm langen Stielen und geöhrt. Die Spreite ist dicht behaart, die unteren Blätter sind breiteiförmig, die oberen deltaförmig, teils spießförmig. Die Blätter sind bis 33 cm lang und 22 cm breit.

Generative Merkmale

In den körbchenförmigen, zwittrigen Blütenständen stehen die einreihigen, weiblichen 11–19, bis 12 mm langen, 2–3 zackigen Zungen- und 60 bis 116, fünfteilige, behaarte, männliche, 3–9 mm lange Röhrenblüten in einem bis ca. 20 mm großen Pseudanthium zusammen. Die Blütenstandsstiele sind behaart. Der zweireihige, behaarte Hüllkelch ist fünf bis sechszählig, es ist bei den Röhrenblüten ein Spreublatt vorhanden. Die gelben bis orangefarbenen Blüten werden von Insekten bestäubt. Es werden dunkelbraune bis schwarze, 2–6 × 1,5–2,5 mm große Achänen (Cypselas) ohne Pappus gebildet.[2][3]

Der Fruchtknoten ist einkammerig und enthält eine Samenanlage mit basaler Plazentation. Die Samenanlage ist anatrop, unitegmisch und der Nucellus ist sehr schwach ausgeprägt und zur Zeit der Befruchtung meist geschwunden (tenuinucellat).

Die Chromosomenzahl ist 2n = 60[3] oder 58.[4]

Die Yacon lässt sich nicht vermehren mit Samen oder Saatgut, sondern nur durch Aufteilung der Vermehrungswurzel (Rhizome) oder Ziehen von Stecklingen. Die Vermehrungswurzel befindet sich nach der Ernte der Pflanze im Herbst oberhalb der Speicherknollen. Zur Vermehrung werden gegen Ende des Winters am frostfrei gelagerten Wurzelstock (Rhizom) jeweils die hellen Knospen in einer Größe von etwa 2 bis 3 cm als Stücke herausgeschnitten.

Vorkommen

Yacón stammt aus Südamerika und wächst dort in Höhenlagen von 900 bis 3300 Meter in den Hochebenen der Anden Boliviens, Perus, Venezuelas, Ecuadors und Nord-Argentiniens. Sie wird in den Anden seit Jahrhunderten als Nahrungsmittel genutzt.[1] Weil die Yacon sehr anpassungsfähig ist, erfolgt ihr Anbau heute auch außerhalb der Anden z. B. in Asien (China, Japan, Philippinen, Südkorea, Taiwan), Australien, Neuseeland (inklusive Tasmanien), Deutschland, Tschechien, Russland und den USA.

Trivialnamen

Andere Trivialnamen in verschiedenen Sprachen sind: aricoma, arboloco, aricona, arikuma, colla, chiriguano, ipio, Inkawurzel, jacón, jicama, jiquima, jikima, jiquimilla, leafcup, Llacon, Llacoma, mexican potato, polaco, poire de terre, potato bean, puhe, shicama, taraca, yacuma, yacumpi.

Durchschnittliche Zusammensetzung

Die Zusammensetzung von Yacón schwankt naturgemäß, sowohl in Abhängigkeit von der Sorte, den Umweltbedingungen (Boden, Klima) als auch von der Anbautechnik (Düngung, Pflanzenschutz).

Angaben je essbarem Anteil:[1]

Bestandteile Gehalt in g/100 g Wasser 70–93 g Eiweiß 0,4–2,5 g Fett 0,1–0,3 g Rohfaser 0,3–1,7 g Mineralstoffe 0,3–2,0 g Mineralstoffe und Vitamine Gehalt in mg/g Calcium 23 mg Phosphor 21 mg Eisen 0,3 mg Zusammensetzung der Kohlenhydrate Gehalt in mg
je g Tr.S. Fructose 350 mg Glucose 158 mg Saccharose 74 mg Oligofructose[5] 281 mg

Nutzung

Geschält können rohe Wurzelknollen sofort verspeist werden. Die wasserreichen Knollen besitzen einen süßlichen Geschmack und werden auch gekocht gegessen. In Peru werden sie an den Inti-Raymi-Feiertagen (= Fest der Sonne) unter dem Namen „cocaschke“ serviert.[1]

Die Yacón-Pflanze hat einen hohen Anteil an Oligofructose (ein Inulin, Speichermolekül). Durch diese Zusammensetzung ist die Yacón-Pflanze diätetisch interessant für Diabetiker, denn der Mehrfachzucker Oligofructose ist als Zuckeraustauschstoff in der Diabetes-Diät geeignet. Oligofructose weist zwischen 30 und 50 % der Süßkraft von Saccharose auf.

Da Verdauungsenzyme Oligofructose nicht abbauen können, gehört sie zu den Ballaststoffen und wird als Präbiotikum zum Beispiel Joghurt zur Stimulierung der wünschenswerten Dickdarmbakterien für eine gesunde Darmflora zugesetzt.[1]

Es wurde gezeigt, dass eine mit Yacon angereicherte Diät bei Ratten zu einer Verringerung des Blutzuckerspiegels führt.[6]

Aus den Knollen wird Yacón-Sirup als Süßungsmittel gewonnen. Für Lassi und Smoothie finden sie ebenso Verwendung.

Die Yacon bleiben länger frisch, wenn sie in einer Kiste mit feuchter Erde aufbewahrt werden. Sie sollten auf der feuchten Erde gewendet werden.

  •  src=

    Yacónfeld

  •  src=

    Junge Pflanze mit Blütenansatz

  •  src=

    Scheinblüte (Blütenkorb)

  •  src=

    Wurzelknollen

  •  src=

    Yaconknollen und (eine) Süsskartoffel

  •  src=

    Yacon Vermehrungswurzel mit Rhizomen und Speicherknollen

  •  src=

    Yacon auf dem Erdlager gewendet

  •  src=

    Yacontee + mit frischen Blättern

Weblinks

 src= Commons: Yacón (Smallanthus sonchifolius) – Album mit Bildern, Videos und Audiodateien

Einzelnachweise

  1. a b c d e Waldemar Ternes, Alfred Täufel, Lieselotte Tunger, Martin Zobel (Hrsg.): Lebensmittel-Lexikon. 4., umfassend überarbeitete Auflage. Behr, Hamburg 2005, ISBN 3-89947-165-2, S. 2087 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
  2. T. K. Lim: Edible Medicinal and Non Medicinal Plants. Volume 9, Springer, 2015, ISBN 978-94-017-9510-4, S. 717–723.
  3. a b Maira Soledad Vitali, G. Sancho, L. Katinas: A revision of Smallanthus (Asteraceae, Millerieae), the “yacón” genus. In: Phytotoxa. 214(1), 2015, S. 1–84, online (PDF; 16,3 MB), auf researchgate.net, doi:10.11646/phytotaxa.214.1.1.
  4. M. S. Ibañez, M. I. Mercado, M. V. Coll Aráoz et al.: Flower structure and developmental stages of the capitulum of Smallanthus sonchifolius (Asteraceae): reproductive implications. In: Journal of Plant Research. Volume 130, Issue 2, 2017, S. 327–337, doi:10.1007/s10265-017-0904-x.
  5. Brunno F. R. Caetano, Nelci A. de Moura, Ana P. S. Almeida et al.: Yacon (Smallanthus sonchifolius) as a Food Supplement: Health-Promoting Benefits of Fructooligosaccharides. In: Nutrients. 8(7), 2016, S. 436, doi:10.3390/nu8070436.
  6. H. Satoh, M. T. Audrey Nguyen, A. Kudoh, T. Watanabe: Yacon diet (Smallanthus sonchifolius, Asteraceae) improves hepatic insulin resistance via reducing Trb3 expression in Zucker fa/fa rats. In: Nutrition & Diabetes. Band 3, Nr. 5, 2013, S. e70, doi:10.1038/nutd.2013.11.
Gesundheitshinweis Dieser Artikel behandelt ein Gesundheitsthema. Er dient nicht der Selbstdiagnose und ersetzt keine Arztdiagnose. Bitte hierzu den Hinweis zu Gesundheitsthemen beachten!
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia Autoren und Herausgeber
original
visit source
partner site
wikipedia DE
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacón: Brief Summary ( German )
provided by wikipedia DE

Yacón (Smallanthus sonchifolius, Syn.: Polymnia edulis, Polymnia sonchifolia) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Smallanthus und gehört wie die Sonnenblume (Helianthus annuus) zur Familie der Korbblütler (Asteraceae). Sie ist mit der Topinambur (Helianthus tuberosus, auch: Erdbirne) verwandt und bildet wie diese essbare Wurzelknollen. Die Yaconknollen haben ein leicht süßliches Aroma. Die Knollen der Süßkartoffel (Ipomoea batatas) haben eine gewisse Ähnlichkeit mit den Knollen der Yacon, was zu einer Verwechslung führen kann.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia Autoren und Herausgeber
original
visit source
partner site
wikipedia DE
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Yacón
provided by wikipedia EN

 src=
Yacón leaves

The yacón (Smallanthus sonchifolius) is a species of perennial daisy traditionally grown in the northern and central Andes from Colombia to northern Argentina for its crisp, sweet-tasting, tuberous roots. Their texture and flavour are very similar to jicama, mainly differing in that yacón has some slightly sweet, resinous, and floral (similar to violet) undertones to its flavour, probably due to the presence of inulin, which produces the sweet taste of the roots of elecampane, as well. Another name for yacón is Peruvian ground apple, possibly from the French name of potato, pomme de terre (ground apple). The tuber is composed mostly of water and fructooligosaccharide.

Commonly called jicama in Ecuador, yacón is sometimes confused with that unrelated plant, which is a bean. The yacón, in contrast, is a close relative of the sunflower and Jerusalem artichoke. The plant produces a perennial rhizome to which are attached the edible, succulent storage roots, the principal economic product of the plant. The rhizome develops just under the surface of the soil and continuously produces aerial shoots. Dry and/or cold seasons cause the aerial shoots to die back, but the plant resprouts from the rhizome under favourable conditions of temperature and moisture. The edible storage tubers are large and typically weigh from a few hundred grams to a kilogram or so. The tubers contain fructooligosaccharide, an indigestible polysaccharide made up of fructose. Fructooligosaccharides taste sweet, but pass through the human digestive tract unmetabolised, hence have very little caloric value. Moreover, fructooligosaccharides have a prebiotic effect, meaning they are used by beneficial bacteria that enhance colon health and aid digestion.

Yacón plants can grow to over 2 m in height and produce small, inconspicuous yellow flowers at the end of the growing season. Unlike many other root vegetables domesticated by the indigenous peoples of the Andes (ulluco, oca, and mashua), yacón is not photoperiod sensitive, and can produce a commercial yield in the subtropics, as well.

Traditionally, yacón roots are grown by farmers at midelevations on the eastern slopes of the Andes descending toward the Amazon. It is grown occasionally along field borders where the juicy tubers provide a welcome source of refreshment during field work. Until as recently as the early 2000s, yacón was hardly known outside of its limited native range, and was not available from urban markets; however, press reports of its use in Japan for its purported antihyperglycemic properties made the crop more widely known in Lima and other Peruvian cities. Companies have also developed novel products such as yacón syrup and yacón tea. Both products are popular among diabetics and dieters.[citation needed]

Cultivation

 src=
Flower of yacón.

Yacón can easily be grown in gardens in climates with only gentle frosts. It grows well in Kathmandu, Nepal and southern Australia (including Tasmania) and New Zealand, where the climate is mild and the growing season long. The plant was introduced to Japan in the 1980s, and from there, its cultivation spread to other Asian countries, notably South Korea, China, and the Philippines, and is now widely available in markets in those countries. Yacón has also recently been introduced into farmers' markets and natural food stores in the United States and has been available from niche online health food stores in the United Kingdom since 2007.

Yacon is also grown on the Atherton tablelands in Queensland. The plant can be grown using cuttings and the purple corms at the bottom of the stalks. It will not reproduce from the tubers which, if not harvested, rot in the ground providing fertilizer for following crops.

Yacon should be planted in a well-dug bed in early spring, near the time of the last expected frost. While aerial parts are damaged by frost, the tubers are not harmed unless they freeze solid. Yacón is a vigorous grower much like Jerusalem artichokes. The plants grow best with fertilizer.

After the first few frosts, the tops will die and the tuberous storage roots are ready for digging up. It is generally best to leave the perennial rhizomes in the ground for propagating the following spring, or, alternatively, they can be kept in the refrigerator or buried away from frost until spring. While usable-sized edible tubers develop fairly early in the season, they taste much sweeter after they have matured and have been exposed to some frost. After harvest tubers left in the sun to harden taste much better than those eaten immediately.

Chemistry

The leaves of the yacón contain quantities of protocatechuic, chlorogenic, caffeic, and ferulic acids, which gives tisanes made from the leaves prebiotic and antioxidant properties.[1]

Religious use

In colonial times, yacón consumption was identified with a Catholic religious celebration held at the time of an earlier Inca feast. In the Moche era, it may have been food for a special occasion. Effigies of edible food may have been placed at Moche burials for the nourishment of the dead, as offerings to lords of the other world, or in commemoration of a certain occasion. Moche depicted such yacón on their ceramics.[2]

See also

References

  1. ^ K. Valentova K; L Cvak; A Muck; J lrichova; V Simanek (January 2003). "Antioxidant activity of extracts from the leaves of Smallanthus sonchifolius". Eur J Nutr. 42 (1): 61–62. doi:10.1007/s00394-003-0402-x. PMID 12594543..mw-parser-output cite.citation{font-style:inherit}.mw-parser-output q{quotes:"""""'"'"}.mw-parser-output code.cs1-code{color:inherit;background:inherit;border:inherit;padding:inherit}.mw-parser-output .cs1-lock-free a{background:url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Lock-green.svg/9px-Lock-green.svg.png")no-repeat;background-position:right .1em center}.mw-parser-output .cs1-lock-limited a,.mw-parser-output .cs1-lock-registration a{background:url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Lock-gray-alt-2.svg/9px-Lock-gray-alt-2.svg.png")no-repeat;background-position:right .1em center}.mw-parser-output .cs1-lock-subscription a{background:url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Lock-red-alt-2.svg/9px-Lock-red-alt-2.svg.png")no-repeat;background-position:right .1em center}.mw-parser-output .cs1-subscription,.mw-parser-output .cs1-registration{color:#555}.mw-parser-output .cs1-subscription span,.mw-parser-output .cs1-registration span{border-bottom:1px dotted;cursor:help}.mw-parser-output .cs1-hidden-error{display:none;font-size:100%}.mw-parser-output .cs1-visible-error{font-size:100%}.mw-parser-output .cs1-subscription,.mw-parser-output .cs1-registration,.mw-parser-output .cs1-format{font-size:95%}.mw-parser-output .cs1-kern-left,.mw-parser-output .cs1-kern-wl-left{padding-left:0.2em}.mw-parser-output .cs1-kern-right,.mw-parser-output .cs1-kern-wl-right{padding-right:0.2em}
  2. ^ Berrin, Katherine (1997). The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Larco Museum New York: Thames and Hudson.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacón: Brief Summary
provided by wikipedia EN

 src= Yacón leaves  src= Yacón. Moche Culture. Larco Museum Collection.

The yacón (Smallanthus sonchifolius) is a species of perennial daisy traditionally grown in the northern and central Andes from Colombia to northern Argentina for its crisp, sweet-tasting, tuberous roots. Their texture and flavour are very similar to jicama, mainly differing in that yacón has some slightly sweet, resinous, and floral (similar to violet) undertones to its flavour, probably due to the presence of inulin, which produces the sweet taste of the roots of elecampane, as well. Another name for yacón is Peruvian ground apple, possibly from the French name of potato, pomme de terre (ground apple). The tuber is composed mostly of water and fructooligosaccharide.

Commonly called jicama in Ecuador, yacón is sometimes confused with that unrelated plant, which is a bean. The yacón, in contrast, is a close relative of the sunflower and Jerusalem artichoke. The plant produces a perennial rhizome to which are attached the edible, succulent storage roots, the principal economic product of the plant. The rhizome develops just under the surface of the soil and continuously produces aerial shoots. Dry and/or cold seasons cause the aerial shoots to die back, but the plant resprouts from the rhizome under favourable conditions of temperature and moisture. The edible storage tubers are large and typically weigh from a few hundred grams to a kilogram or so. The tubers contain fructooligosaccharide, an indigestible polysaccharide made up of fructose. Fructooligosaccharides taste sweet, but pass through the human digestive tract unmetabolised, hence have very little caloric value. Moreover, fructooligosaccharides have a prebiotic effect, meaning they are used by beneficial bacteria that enhance colon health and aid digestion.

Yacón plants can grow to over 2 m in height and produce small, inconspicuous yellow flowers at the end of the growing season. Unlike many other root vegetables domesticated by the indigenous peoples of the Andes (ulluco, oca, and mashua), yacón is not photoperiod sensitive, and can produce a commercial yield in the subtropics, as well.

Traditionally, yacón roots are grown by farmers at midelevations on the eastern slopes of the Andes descending toward the Amazon. It is grown occasionally along field borders where the juicy tubers provide a welcome source of refreshment during field work. Until as recently as the early 2000s, yacón was hardly known outside of its limited native range, and was not available from urban markets; however, press reports of its use in Japan for its purported antihyperglycemic properties made the crop more widely known in Lima and other Peruvian cities. Companies have also developed novel products such as yacón syrup and yacón tea. Both products are popular among diabetics and dieters.[citation needed]

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Smallanthus sonchifolius ( Spanish; Castilian )
provided by wikipedia ES
Symbol question.svg
Yacón Yacon.jpg
Raíces del yacón
TaxonomíaReino: PlantaeDivisión: MagnoliophytaClase: MagnoliopsidaOrden: AsteralesFamilia: AsteraceaeSubfamilia: AsteroideaeTribu: MillerieaeGénero: SmallanthusEspecie: S. sonchifolius
(Poepp. & Endl.) H. RobinsonSinonimia

Polymnia sonchifolia Poepp. & Endl.

 src=
Botella Mochica representando un yacón. Museo Larco. Lima, Perú.
 src=
Plantación de yacones
 src=
Planta de yacón
 src=
Flor
 src=
Tubérculo

El yacón (Smallanthus sonchifolius) es un tubérculo cultivado en zonas cálidas y templadas de la Cordillera de los Andes por su textura crujiente y sabor dulce propio.

Aunque algunas veces es confundida con la jícama, el yacón es realmente un “pariente” cercano del girasol y el topinambur (Helianthus tuberosus).

Descripción[editar]

Estas plantas producen dos tipos de raíces: las de propagación y las de reserva o almacenamiento. Las raíces de propagación crecen bajo la superficie del suelo y producen nuevas yemas que llegarán a ser las partes aéreas de una nueva planta. Estas raíces se parecen al topinanbur. Las raíces de almacenamiento son grandes y comestibles con tubérculos que pueden llegar a pesar hasta 1 kg.

Las plantas de yacón pueden crecer hasta los 1,5 a 2 m en altura, aunque en algunas ocasiones puede superarse; esta planta perennne produce flores pequeñas, amarillas y discretas al final de la temporada de crecimiento. A diferencia de otros vegetales de raíz domesticados por los incas como el olluco o la oca, el yacón no es sensible a los fotoperiodos, y puede producir una cosecha comercial en los trópicos.

Llegó por primera vez a Japón en la década de 1970, y desde allí se extendió a otros países de Asia, en especial Corea del Sur, China, Filipinas, Taiwán y hoy está ampliamente disponible en sus mercados. Posteriormente, en 1985, llega a Nueva Zelanda.

Crece muy bien en sur de Australia (incluido Tasmania).

Propiedades del yacon[editar]

Las raíces comestibles contienen inulina, un azúcar no digerible, lo que significa que aunque tienen un sabor dulce, estas azúcares no son asimiladas al metabolismo humano. Es por esto que las raíces pueden ser consumidas y utilizadas para el tratamiento del colesterol y la diabetes y se utiliza cada vez más como prebiótico y edulcorante.

Posee prebióticos y se cree tiene un efecto favorable en la flora intestinal; su raíz posee vitaminas B1, B y C y está compuesta mayormente de agua y oligofructanos.

Etimología del yacon[editar]

Su nombre procede de la voz quechua Q.I. o Waywash, yakun (← yakunyuq), flexión sustantiva de la voz yaku que nombra el agua, justamente el yacón es bastante jugoso, dulce y benéfico.[1]

El cultivo del yacón[editar]

El yacón puede ser fácilmente cultivado en un jardín de una casa en climas con ligeras heladas. Se siembra en tierra blanda y sus raíces precisan mucha agua; crece muy bien en climas templados con heladas suaves y se planta frecuentemente fuera de la época de heladas, propagándose por raíces o rizomas.

Las raíces de propagación con yemas pueden ser plantados en una cama bien cavada en la primavera temprana, cerca de la última helada esperada. Mientras que las partes aéreas son dañadas por la helada, las raíces no lo son a menos que se congelen sólidas. El yacón crece vigorosamente de manera similar al topinambur (Helianthus tuberosus) y mucho mejor con fertilización.

Después de las primeras heladas las partes aéreas morirán y las plantas están listas para la cosecha. Es generalmente mejor dejar algunas en la tierra para la propagación en la siguiente primavera. Alternativamente, las raíces de propagación pueden guardarse en el refrigerador o enterradas lejos de las heladas hasta la primavera. Mientras que raíces de tamaño útil se desarrollan bastante temprano, saben mucho más dulces después de algunas heladas y además es alimento para todos.

Productos elaborados con el yacon[editar]

El Yacón puede consumirse como fruta cruda o en forma de jugo, siempre en forma natural.

La Facultad de Agronomía de la Universidad de Ibaraki (Japón) fue la que más títulos publicó hasta el momento respecto al yacón, por lo que desarrolló diferentes recetas y diversificó nuevos productos entre lo que puede citarse el “vino de yacón” y el “Jarabe de yacón”.

Si bien, el yacón era muy utilizado y se conocía en el Imperio Inca, éste se consumía en celebraciones religiosas.

Sus hojas pueden tomarse también en forma de infusión, aunque estudios recientes afirman que luego de un consumo prolongado (por consumo oral) su acción es tóxica contribuyendo a causar daño renal por lo que no debe fomentarse el uso oral de hojas de yacón.[2][3][4]

Taxonomía del yacon[editar]

Smallanthus sonchifolius fue descrita por (Poepp. & Endl.) H. Robinson y publicado en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[5]

Etimología

Smallanthus: nombre genérico que fue otorgado en honor del botánico estadounidense John Kunkel Small (1869-1938) más el sufijo anthus = "flor".

sonchifolius: epíteto compuesto latíno que significa "con las hojas de Sonchus"

Sinonimia
  • Helianthus esculentus Warsz. ex Otto & Dietr.
  • Polymnia edulis Wedd.[6]

Véase también[editar]

Referencias[editar]

  1. Francisco Carranza Romero. «Diccionario Quechua Ancashino Castellano» (2003)ISBN 3-89354-618-9 (Vervuert) ISBN 84-8489-098-8 (Iberoamericana)
  2. Schmidt, T. Toxic activities of sesquiterpene lactones: structural and biochemical aspects. Curr. Org. Chem. 3: 577-608, 1999.
  3. Schorr, K.; Mefort, I.; Da Costa, F.B. A novel dimeric melampolide and further terpenoids from Smallanthus sonchifolius (Asteraceae) and the inhibition of the transcription factor NF-κB. Natural Product Communications 2: 367-374, 2007.
  4. Oliveira, R.B.; Chagas-Paula, D.A.; Rocha, B.A.; Franco, J.J.; Gobbo-Neto, L.; Uyemura, S.A.; Santos, W.F.; Da Costa, F.B. Renal toxicity caused by oral use of medicinal plants: the yacon example. Journal of Ethnopharmacology 133: 434-441, 2011.
  5. «Smallanthus sonchifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 4 de febrero de 2015.
  6. «Smallanthus sonchifolius». The Plant List. Consultado el 6 de febrero de 2015.

Bibliografía[editar]

  • C. Boon (2003). Making yacon candy. International Potato Center. Archivado desde el original el 28 de septiembre de 2007. Mimeograf., 9 tablas, 11 fig., 27 pp.
  • G. Butler G, D. Rivera (2004). «Innovations in Peeling Technology for Yacon». Project Report. (International Potato Center). Archivado desde el original|urlarchivo= requiere |url= (ayuda) el 22 de noviembre de 2015.
  • S. Graefe, M. Hermann, I. Manrique, S. Golombek & A. Buerkert (2004). «Effects of post-harvest treatments on the carbohydrate composition of yacon roots in the Peruvian Andes». Field Crops Research 86: 156-165. Archivado desde el original el 17 de mayo de 2006.
  • A. Grau, J. Rea (1997). M. Hermann & J. Heller (eds), ed. Yacon. Smallanthus sonchifolius 21. Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research, Gatersleben/International Plant Genetic Resources Institute, Rome, Italy. pp. 199-242. Archivado desde el original el 23 de agosto de 2009.
  • M. Hermann M, I. Freire & C. Pazos (1999). «Compositional diversity of the yacon storage root». Impact on a changing world, Program Report 1997-1998. International Potato Center. pp. 425-432.
  • I. Manrique, M. Hermann, T. Bernet (2004). Yacon - Fact Sheet. International Potato Center. ISBN 92-9060-244-9. (Also available in Spanish.)
  • I. Manrique & M. Hermann (2004). «El potencial del yacón en la salud y la nutrición». XI Congreso Internacional de Cultivos Andinos, Cochabamba, Bolivia.
  • I. Manrique, A. Párraga & M. Hermann (2005). «Yacon syrup: Principles and processing». Series: Conservación y uso de la biodiversidad de raíces y tubérculos andinos: Una década de investigación para el desarrollo (1993-2003) (International Potato Center, Universidad Nacional Daniel Alcides Carrión, Erbacher Foundation, Swiss Agency for Development and Cooperation) 8B. 31 pages. Available in Spanish http://www.cipotato.org/artc/cip_crops/1919-Jarabe_Yacon.pdf -->.
  • D. Rivera & I. Manrique (2005). Zumo de Yacón - Ficha Técnica. International Potato Center. ISBN 92-9060-251-1.
  • J. Seminario, M. Valderrama & I. Manrique (2003). --> El yacón: fundamentos para el aprovechamiento de un recurso promisorio. International Potato Center, Universidad Nacional de Cajamarca, Swiss Agency for Development and Cooperation, Lima, Perú. 60 p.


Enlaces externos[editar]

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Smallanthus sonchifolius: Brief Summary ( Spanish; Castilian )
provided by wikipedia ES
 src= Botella Mochica representando un yacón. Museo Larco. Lima, Perú.  src= Plantación de yacones  src= Planta de yacón  src= Flor  src= Tubérculo

El yacón (Smallanthus sonchifolius) es un tubérculo cultivado en zonas cálidas y templadas de la Cordillera de los Andes por su textura crujiente y sabor dulce propio.

Aunque algunas veces es confundida con la jícama, el yacón es realmente un “pariente” cercano del girasol y el topinambur (Helianthus tuberosus).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Poire de terre ( French )
provided by wikipedia FR

Smallanthus sonchifolius

image illustrant les Asteraceae (les Composées)
Cet article est une ébauche concernant les Asteraceae (les Composées).

Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations du projet botanique.

La Poire de terre, ou Yacón, est une plante vivace tubéreuse de la famille des Astéracées, originaire d'Amérique du Sud[1], parfois cultivée pour ses tubercules comestibles croquants et au goût sucré. C'est un proche parent du tournesol et du topinambour.

Synonymes : Polymnia edulis Wedd et Polymnia sonchifolia (Poeppig & Endlicher).

Noms vernaculaires : poire de terre, aricoma, jíquima, jiquimilla, yacón.

À noter que le nom de « poire de terre » est parfois employé pour désigner les tubercules du Topinambour, autre Composée voisine. Le terme allemand autrichien Grundbirne, qui a notamment donné crompire en wallon, signifie également « Poire de terre », mais désigne en fait la Pomme de terre.

Description

C'est une plante herbacée vivace par ses tubercules sous climat chaud, dont les hampes florales peuvent atteindre deux mètres de haut. Les tiges robustes, à section cannelée, sont de couleur pourprée.

Les feuilles, de forme générale triangulaire, sont découpées, opposées, à pétiole velu, le limbe se prolongeant en partie en aile sur le haut du pétiole.

 src=
Céramique mochica représentant le yacón.

Les fleurs jaunes sont réunies en capitules nombreux.

Les tubercules sont longs et charnus, de forme générale fuselée, rappelant vaguement celle d'une poire. Ils ressemblent beaucoup à des tubercules de Dahlia, genre proche de la même famille.

La texture et la saveur rappelle la pomme et la pastèque. Le tubercule est principalement composé d'eau et de fructo-oligosaccharides. Il contient également de l'inuline, un sucre indigeste, ce qui signifie que, même s'ils ont une saveur sucrée, les tubercules contiennent peu de calories.

Aire de distribution et utilisation

Cette espèce est spontanée dans les régions andines (Pérou, Bolivie, Colombie, Équateur, Argentine) dans des zones de montagne vers 2 000 m d'altitude.

On la cultive localement dans différents pays andins, ainsi que dans certaines îles des Antilles. La culture du yacon par des petits producteurs est commune, généralement pour leur consommation familiale. Il se multiplie par reproduction végétative et dans le système traditionnel de populations qui le consomment, son tubercule est utilisé comme un fruit[2].

Culture

Contrairement à beaucoup d'autres légumes-racines domestiqués par les Incas (ulluco, oca), le yacón n'est pas sensible à la photopériode et peut produire un rendement commercial même hors des tropiques[réf. nécessaire].

Importée en France au XIXe siècle[3], la poire de terre n'y a pas connu de succès, le goût de ses tubercules n'ayant pas été apprécié.

Sa culture[4] est toutefois facile. Une méthode de multiplication consiste à diviser au printemps la partie qui se trouve juste au-dessous du niveau de la terre, partie à laquelle sont attachés les tubercules. Sur chaque bout de ces morceaux doit se trouver une pousse, les mettre alors dans un pot rempli de terreau.

Lorsqu’ils auront poussé, choisir le bon endroit pour les planter : un endroit bien exposé, avec une terre riche et bien drainée.

Avant de les mettre en terre, il faut s’assurer qu’il n’y a plus de risque de gelée. Comme le yacon demande beaucoup de place, 1,5m entre chaque plant est préférable[réf. nécessaire].

Utilisation

Le Yacón fournit deux produits : le sirop de yacón et le thé de yacón[5]. Les deux produits sont très populaires chez les personnes diabétiques ou au régime qui consomment ces produits en raison de leur faible teneur en sucre. La faible teneur en sucre est due au fait que le tubercule est composé de FOS (fructooligosacharides), un type particulier de fructose que le corps humain ne peut pas absorber. Le sirop est également un prébiotique.

  • Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg
  • Jicama Ecuador.jpg
  • Smallanthus sonchifolius .p.jpg
  • Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG

Notes et références

  1. Jean Guillaume, Ils ont domestiqué plantes et animaux : Prélude à la civilisation, Éditions Quæ, 2010, 456 p. (ISBN 978-2-7592-0892-0, lire en ligne), « Annexes ».
  2. Compositional diversity of the Yacon storage root, M. Hermann, I. Freire, and C. Pazos
  3. Paillieux, Auguste & Bois, Désiré, 1899. Le Potager d'un curieux, histoire, culture et usages de 250 plantes comestibles peu connues ou inconnues. 3e édition, entièrement refaite... Paris, Librairie agricole de la Maison rustique. XVI-678 p. en ligne sur Pl@ntUse
  4. « Culture et multiplication du yacon »
  5. (en) I Manrique, A Párraga & M Hermann, "Yacon syrup: Principles and processing" [PDF]. Series: Conservación y uso de la biodiversidad de raíces y tubérculos andinos: Una década de investigación para el desarrollo (1993-2003). 8B: 31p.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Poire de terre: Brief Summary ( French )
provided by wikipedia FR

Smallanthus sonchifolius

image illustrant les Asteraceae (les Composées)Cet article est une ébauche concernant les Asteraceae (les Composées).

Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations du projet botanique.

La Poire de terre, ou Yacón, est une plante vivace tubéreuse de la famille des Astéracées, originaire d'Amérique du Sud, parfois cultivée pour ses tubercules comestibles croquants et au goût sucré. C'est un proche parent du tournesol et du topinambour.

Synonymes : Polymnia edulis Wedd et Polymnia sonchifolia (Poeppig & Endlicher).

Noms vernaculaires : poire de terre, aricoma, jíquima, jiquimilla, yacón.

À noter que le nom de « poire de terre » est parfois employé pour désigner les tubercules du Topinambour, autre Composée voisine. Le terme allemand autrichien Grundbirne, qui a notamment donné crompire en wallon, signifie également « Poire de terre », mais désigne en fait la Pomme de terre.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Smallanthus sonchifolius: Brief Summary ( Italian )
provided by wikipedia IT
 src= Bottiglia Mochica che rappresenta una radice di yacón. Museo Larco-Herrera. Lima, Perú

Lo yacón (Smallanthus sonchifolius) è un tubero coltivato nella Cordigliera delle Ande per la sua consistenza croccante e sapore dolce.

La radice è composta maggiormente di acqua e oligofruttani. Recentemente è stata introdotta nei mercati agricoli e di alimentazione naturale dietetica negli Stati Uniti.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Yacón ( Dutch; Flemish )
provided by wikipedia NL

De yacón (Smallanthus sonchifolius, ook wel: appelwortel) is een plant die oorspronkelijk uit het Andes-gebergte komt. De plant wordt ook op andere plekken verbouwd, waaronder Europa.

De wortel ervan kan rauw gegeten worden. De zoete smaak wordt mede veroorzaakt door inuline, dat in yacón in hoge mate (5,25 gram per 100 gram)[1] aanwezig is. Omdat inuline slecht opgenomen wordt door het menselijk lichaam, kan yacón mogelijk een gunstige bijdrage leveren tegen obesitas en diabetes.

De yacón behoort tot de onderfamilie van de asteroideae, waar bijvoorbeeld ook de aardpeer en de zonnebloem toe behoren.

Voedingswaarde

De wortel van 100 gram verse yacón bevat:[2]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Arnold Braaksma en Conny van der Heijden, Met yacón de boer op. Wetenschapswinkel Wageningen UR (April 2007). Geraadpleegd op 3 februari 2017.
  2. (en) J. Lachman, E.C. Fernández, M. Orsák, Yacón, chemical composition and use - a review. Czech University of Agriculture, Prague. Geraadpleegd op 3 februari 2017.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacón: Brief Summary ( Dutch; Flemish )
provided by wikipedia NL

De yacón (Smallanthus sonchifolius, ook wel: appelwortel) is een plant die oorspronkelijk uit het Andes-gebergte komt. De plant wordt ook op andere plekken verbouwd, waaronder Europa.

De wortel ervan kan rauw gegeten worden. De zoete smaak wordt mede veroorzaakt door inuline, dat in yacón in hoge mate (5,25 gram per 100 gram) aanwezig is. Omdat inuline slecht opgenomen wordt door het menselijk lichaam, kan yacón mogelijk een gunstige bijdrage leveren tegen obesitas en diabetes.

De yacón behoort tot de onderfamilie van de asteroideae, waar bijvoorbeeld ook de aardpeer en de zonnebloem toe behoren.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Yacón ( Polish )
provided by wikipedia POL
Yacon.jpg

Yacón – roślina Smallanthus sonchifolius, hodowana w Andach ze względu na chrupkie i słodkie kłącza, w smaku podobne do jicamy, chociaż rośliny te nie są spokrewnione. Słodki posmak zawdzięczają zawartości inuliny. Z liści sporządza się herbatkę, zalecaną przy cukrzycy, gdyż cukier zawarty w roślinie, tzw. fruktooligosacharyd nie jest przyswajany przez organizm człowieka.

Linki zewnętrzne

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacón: Brief Summary ( Polish )
provided by wikipedia POL
Yacon.jpg

Yacón – roślina Smallanthus sonchifolius, hodowana w Andach ze względu na chrupkie i słodkie kłącza, w smaku podobne do jicamy, chociaż rośliny te nie są spokrewnione. Słodki posmak zawdzięczają zawartości inuliny. Z liści sporządza się herbatkę, zalecaną przy cukrzycy, gdyż cukier zawarty w roślinie, tzw. fruktooligosacharyd nie jest przyswajany przez organizm człowieka.

Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg Jicama Ecuador.jpg Smallanthus sonchifolius .p.jpg Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Yacon ( Portuguese )
provided by wikipedia PT
Nome binomial Smallanthus sonchifolius
(Poeppig & Endlicher) H. Robinson Sinónimos
  • Polymnia sonchifolia (Poeppig and Endlicher)
  • Polymnia edulis (Wedd.)

O yacon (Smallanthus sonchifolius[1]) é uma planta originária da Cordilheira dos Andes cujas folhas e tubérculos são consumidos na forma natural em diversos países da América Latina. Seu consumo é feito há milhares de anos pelos incas. O yacon é mais conhecido como batata yacon e tem sido produzida no interior de São Paulo. Atualmente as batatas já podem ser encontradas em diversos países da Europa, tornando-se importante alimento funcional. Conhecida como batata do diabético, a batata yacon é empregada no tratamento de colesterol alto e de diabetes, pois os tubérbulos contém frutano, tipo de açúcar não absorvido pelo trato digestivo. Ao contrário da batata doce e da inglesa, a batata yacon não deve ser frita, nem cozida. Ela é consumida crua, como uma fruta, ou na forma de suco. A batata yacon costuma ser plantada em terra fofa e em altitudes elevadas. Sua raiz necessita de muita água.

Embora em escala bem menor que as batatas, na América do Sul as folhas de yacon são popularmente consumidas na forma de infusão para tratamento de diabetes, sendo que um pesquisador argentino revelou sua ação hipoglicemiante em ratos [2]. Entretanto, as folhas não possuem futanos, substâncias típicas de partes inferiores de plantas, mas sim diversos diterpenóides [3] e lactonas sesquiterpênicas [4]. As lactonas sesquiterpênicas são bastante conhecidas por seu largo espectro de ações biológicas e por sua ação tóxica através de consumo oral[5]. Embora algumas destas lactonas das folhas do yacon apresentem ação anti-inflamatória in vitro [6], estudos in vivo ainda são necessários. Entretanto, estudo recente [7] revela que há fortes evidências de que tais substâncias são as que mais contribuem para provocar os danos renais observados após o consumo oral do chá das folhas desta planta em animais por um período prolongado. Em suma, o uso oral das folhas do yacon não deve ser estimulado.

Referências

  1. - grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?402296
  2. Aybar, M.J.; Riera, A.N.S.; Grau, A.; Sánchez, S.S. Hypoglycemic effect of the water extract of Smallanthus sonchifolius (yacon) leaves in normal and diabetic rats. Journal of Ethnopharmacology 74: 125-132, 2001. doi:10.1016/S0378-8741(00)00351-2
  3. Kakuta, H.; Seki, T.; Hashidoko, Y; Mizutani, J. Ent-kaurenic acid and its related compounds from glandular trichome exudate and leaf extracts of Polymnia sonchifolia. Biosci. Biotechnol. Biochem. 56:1562-1564, 1992. doi:10.1271/bbb.56.1562
  4. Inoue, A.; Tamogami, S.; Kato, H. Antifungal melampolides from leaf extracts of Smallanthus sonchifolius. Phytochemistry 30: 845-848, 1995. doi:10.1016/0031-9422(95)00023-Z.
  5. Schmidt, T. Toxic activities of sesquiterpene lactones: structural and biochemical aspects. Curr. Org. Chem. 3: 577-608, 1999.
  6. Schorr, K.; Mefort, I.; Da Costa, F.B. A novel dimeric melampolide and further terpenoids from Smallanthus sonchifolius (Asteraceae) and the inhibition of the transcription factor NF-κB. Natural Product Communications 2: 367-374, 2007.
  7. Oliveira, R.B.; Chagas-Paula, D.A.; Rocha, B.A.; Franco, J.J.; Gobbo-Neto, L.; Uyemura, S.A.; Santos, W.F.; Da Costa, F.B. Renal toxicity caused by oral use of medicinal plants: the yacon example. Journal of Ethnopharmacology 133: 434-441, 2011. doi:10.1016/j.jep.2010.10.019

Ligações externas

Ícone de esboço Este artigo sobre asteráceas, integrado no Projeto Plantas é um esboço. Você pode ajudar a Wikipédia expandindo-o.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacon: Brief Summary ( Portuguese )
provided by wikipedia PT

O yacon (Smallanthus sonchifolius) é uma planta originária da Cordilheira dos Andes cujas folhas e tubérculos são consumidos na forma natural em diversos países da América Latina. Seu consumo é feito há milhares de anos pelos incas. O yacon é mais conhecido como batata yacon e tem sido produzida no interior de São Paulo. Atualmente as batatas já podem ser encontradas em diversos países da Europa, tornando-se importante alimento funcional. Conhecida como batata do diabético, a batata yacon é empregada no tratamento de colesterol alto e de diabetes, pois os tubérbulos contém frutano, tipo de açúcar não absorvido pelo trato digestivo. Ao contrário da batata doce e da inglesa, a batata yacon não deve ser frita, nem cozida. Ela é consumida crua, como uma fruta, ou na forma de suco. A batata yacon costuma ser plantada em terra fofa e em altitudes elevadas. Sua raiz necessita de muita água.

Embora em escala bem menor que as batatas, na América do Sul as folhas de yacon são popularmente consumidas na forma de infusão para tratamento de diabetes, sendo que um pesquisador argentino revelou sua ação hipoglicemiante em ratos . Entretanto, as folhas não possuem futanos, substâncias típicas de partes inferiores de plantas, mas sim diversos diterpenóides e lactonas sesquiterpênicas . As lactonas sesquiterpênicas são bastante conhecidas por seu largo espectro de ações biológicas e por sua ação tóxica através de consumo oral. Embora algumas destas lactonas das folhas do yacon apresentem ação anti-inflamatória in vitro , estudos in vivo ainda são necessários. Entretanto, estudo recente revela que há fortes evidências de que tais substâncias são as que mais contribuem para provocar os danos renais observados após o consumo oral do chá das folhas desta planta em animais por um período prolongado. Em suma, o uso oral das folhas do yacon não deve ser estimulado.

Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg Jicama Ecuador.jpg Smallanthus sonchifolius .p.jpg Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Yacón ( Swedish )
provided by wikipedia SV
Question book-4.svg
Den här artikeln behöver källhänvisningar för att kunna verifieras. (2014-05)
Åtgärda genom att lägga till pålitliga källor (gärna som fotnoter). Uppgifter utan källhänvisning kan ifrågasättas och tas bort utan att det behöver diskuteras på diskussionssidan.

Yacón (Smallanthus sonchifolius) är en knöl som odlas i varma och tempererade områden i Anderna för sin konsistens och söta smak. Den innehåller prebiotika och tros ha en positiv effekt på tarmfloran; roten innehåller vitamin B1, B och C och består till största delen av vatten och fruktooligosackarider. Även bladen används i den traditionella medicinen.

 src=
En Yacón-flaska från Mochica-kulturen. Museo Larco. Lima, Perú.
 src=
Yacón rotfrukter vilka till utseendet påminner om Maniok/Cassava
 src=
Yacónplanta ovan mark med frilagda rotfrukter

Växten producerar två typer av rötter. Vanliga rötter och rotfrukter. Rötterna växer samman under jordytan och producerar nya knoppar som blir växtens gröna del ovan mark. Rotfrukterna är stora och ätbara och påminner om jordärtskockans och kan väga upp till 1 kg.

Rotfrukten innehåller inulin, vilket är ett osmältbart socker, vilket i sin tur innebär att även om de har en söt smak, är detta socker inte jämförbart med vanligt socker. Det är därför som rötterna kan konsumeras och används för behandling av kolesterol och diabetes och används som probiotika och sötningsmedel.

Yacon växter kan växa upp till en höjd av 1,5-2 meter och växten är en perenn. Den producerar små, gula oansenliga blommor i slutet av växtsäsongen. Till skillnad från andra rotfrukter som brukats av Inkafolket som alm eller oca, är yacon inte känslig för fotoperiod, och kan producera en kommersiellt värdefull gröda i tropikerna.

Yacon kom till Japan först på 1970-talet och därifrån spred den sig till andra länder i Asien, framför allt Sydkorea, Kina, Filippinerna, Taiwan och är allmänt tillgänglig på marknaden idag. Senare, år 1985, kom den till Nya Zeeland. Den växer bra i södra Australien (inkl Tasmanien) och Nya Zeeland, där klimatet är milt och växtsäsongen lång. Nyligen har den introduceras på marknaden i USA.

Näringsvärde

Källor

  • [1] Engelska Wikipedian
  • [2] Spanska Wikipedian
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV
ID
ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
Yacón: Brief Summary ( Swedish )
provided by wikipedia SV

Yacón (Smallanthus sonchifolius) är en knöl som odlas i varma och tempererade områden i Anderna för sin konsistens och söta smak. Den innehåller prebiotika och tros ha en positiv effekt på tarmfloran; roten innehåller vitamin B1, B och C och består till största delen av vatten och fruktooligosackarider. Även bladen används i den traditionella medicinen.

 src= En Yacón-flaska från Mochica-kulturen. Museo Larco. Lima, Perú.  src= Yacón rotfrukter vilka till utseendet påminner om Maniok/Cassava  src= Yacónplanta ovan mark med frilagda rotfrukter

Växten producerar två typer av rötter. Vanliga rötter och rotfrukter. Rötterna växer samman under jordytan och producerar nya knoppar som blir växtens gröna del ovan mark. Rotfrukterna är stora och ätbara och påminner om jordärtskockans och kan väga upp till 1 kg.

Rotfrukten innehåller inulin, vilket är ett osmältbart socker, vilket i sin tur innebär att även om de har en söt smak, är detta socker inte jämförbart med vanligt socker. Det är därför som rötterna kan konsumeras och används för behandling av kolesterol och diabetes och används som probiotika och sötningsmedel.

Yacon växter kan växa upp till en höjd av 1,5-2 meter och växten är en perenn. Den producerar små, gula oansenliga blommor i slutet av växtsäsongen. Till skillnad från andra rotfrukter som brukats av Inkafolket som alm eller oca, är yacon inte känslig för fotoperiod, och kan producera en kommersiellt värdefull gröda i tropikerna.

Yacon kom till Japan först på 1970-talet och därifrån spred den sig till andra länder i Asien, framför allt Sydkorea, Kina, Filippinerna, Taiwan och är allmänt tillgänglig på marknaden idag. Senare, år 1985, kom den till Nya Zeeland. Den växer bra i södra Australien (inkl Tasmanien) och Nya Zeeland, där klimatet är milt och växtsäsongen lång. Nyligen har den introduceras på marknaden i USA.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV
ID
efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
Якон ( Ukrainian )
provided by wikipedia UK

Опис

Це трав'яниста багаторічна рослина. Рослина висотою 0,8-1,2 м. Стебло округле, з жорстким густим опушенням, зелене, у верхній частині з антоціановими плямами. Листя супротивні, великі, з нерівномірно зубчастим краєм. Листова пластинка списоподібної форми, у молодого листя — трикутні, з верхньої сторони темно-зеленого кольору, з нижньої — світліша і оточена. Найбільш густе і жорстке опушення на великих жилках і черешках листа. Квітки зібрані в кошики, розташовані на довгих квітконосах. Кошики напівкулясті, проте сем'янки його невідомі, можливо, вони зовсім не утворюються. Рослини формують великі кореневища вагою 700—1200 г. Від кореневищ відходять численні тонкі в період відростання коріння. У міру зростання рослини вони товщають і набувають веретеноподібної, грушоподібної, овальної форми. Його структура і аромат — щось середнє між яблуком і кавуном.

Діаметр бульб до 10 см, довжина — до 40 см, вага — до 800—900 г. У бульбах якона міститься: інулін (до 20 %, після вживання солодощів, вмісту цукру в крові знижує), фруктоза, фосфор, калій (у великій кількості) і фруктани. У м'ясистих кореневих бульбах збирається основна маса корисних речовин. Під впливом сонячних променів, коли він пролежить на сонці кілька годин стає дуже солодким, так як різко збільшується глюкоза, це дуже приємно і безпечно на смак.

Вирощування

Висаджують у тропічних, субтропічних та помірних зонах.

Рослина формує запасають органи двох типів — коренеплоди та кореневі бульби. Коренеплоди якона утворюються з головного кореня. У його утворенні беруть участь і інші органи: верхня частина його — «голівка», що несе листя, є укороченим стеблом, під ним знаходиться гладенька без корінців шийка — підсім'яне коліно, нижня частина відходять від неї бічними корінцями — власне корінь. Якщо запасні продукти відкладаються не в головному корені, а в бічних або додаткових, то утворюються кореневі бульби, які мають колір від жовтуватого до бурого.

Застосування

В першу чергу якон вирощують заради солодких та хрустких коренеплодів. Його бульби досить поживні і можуть замінити картоплю. Перед вживанням коріння витримують на сонці для зменшення кількості інуліну та збільшення кількості глюкози, або відразу очищують від шкірки, вживають у сирому, вареному, тушкованому, смаженому стані, часто просто нарізають і додають в салати. Відомий своїм вмістом полісахаридів. з яких до 60% інуліну [1], чим стане у нагоді для людей хворих на цукровий діабет. Індіанці нарізали його на вузькі скибочки і підсушували, виходило щось на зразок пастили.

Продукти переробки якону застосовують у виробництві хліба з житнього та суміші житнього і пшеничного борошна, як збагачувальна добавка (поліпшувач).

Як освіжальний напій у жарку погоду використовують яконів сік, для цього його корені витримують на сонці, очищують, подрібнюють, відчавлюють та проціджують. Також цінний як кормова культура для сільськогосподарських тварин.

Розповсюдження

Поширено в гірських районах Анд Центральної і Південної Америки (Венесуела, Колумбія, Аргентина). Основне поширення набув в Перу. Культивується в Новій Зеландії, США, Мексиці, Італії, Японії.

Джерела

  • I. Manrique, M. Hermann, T. Bernet (2004). Yacon — Fact Sheet. International Potato Center. ISBN 92-9060-244-9.
  • J. Seminario, M. Valderrama & I. Manrique (2003). El yacón: fundamentos para el aprovechamiento de un recurso promisorio. International Potato Center, Universidad Nacional de Cajamarca, Swiss Agency for Development and Cooperation, Lima, Perú. 60 p.
  • http://komfortnyj-dom.info/yakon-ovoshh-neobychnyj-i-dietichnyj.html
  • license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Автори та редактори Вікіпедії
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia UK
    ID
    ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
    Yacón ( Vietnamese )
    provided by wikipedia VI

    Cây yacón, tên khoa học Smallanthus sonchifolius, là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (Poepp.) H.Rob. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1978.[1]

    Yacón là loại cây lâu năm được trồng ở vùng Andes. Nó được biết đến với thân rể củ giòn, có vị ngọt đặc trưng của nó. Cấu trúc và hương vị đã được mô tả như là một sự pha trộn dịch vị giữa một quả táo tươi và dưa hấu. Nó đã được giới thiệu vào thị trường nông sản và các cửa hàng thực phẩm thiên nhiên ở Mỹ.

    Cây tạo ra hai loại rễ: rễ sinh trưởng & rể tích trữ. Rễ sinh trưởng phát triển ngay dưới bề mặt đất và tạo ra các mầm sinh trưởng mới mà sẽ trở thành các bộ phận trên không của mùa sau. Phần rể tích trữ lớn và ăn được. Những rễ ăn được này có chứa insulin, tạo cho nó một hương vị ngọt ngào và làm cho Yacon được khuyến cáo cao cho bệnh nhân tiểu đường.

    Cây Yacon có thể phát triển lên đến 2 mét chiều cao và ra hoa màu vàng,nhỏ,khó thấy ở cuối của mùa sinh trưởng của cây. Không giống như nhiều loại rau củ khác được thuần hóa bởi người Inca (ulluco, OCA), Yacón không mãn cảm với quang kỳ, và có thể sản xuất kinh doanh ở vùng nhiệt đới.

    Tại Việt Nam, có trồng tại Đức Trọng (Lâm Đồng), chế biến thực phẩm chức năng, phòng trị bệnh tiểu đường.

    Hình ảnh

    Chú thích

    1. ^ The Plant List (2010). Smallanthus sonchifolius. Truy cập ngày 4 tháng 6 năm 2013.

    Tham khảo

     src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Yacón  src= Wikispecies có thông tin sinh học về Yacón
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia tác giả và biên tập viên
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia VI
    ID
    ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
    Yacón: Brief Summary ( Vietnamese )
    provided by wikipedia VI

    Cây yacón, tên khoa học Smallanthus sonchifolius, là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (Poepp.) H.Rob. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1978.

    Yacón là loại cây lâu năm được trồng ở vùng Andes. Nó được biết đến với thân rể củ giòn, có vị ngọt đặc trưng của nó. Cấu trúc và hương vị đã được mô tả như là một sự pha trộn dịch vị giữa một quả táo tươi và dưa hấu. Nó đã được giới thiệu vào thị trường nông sản và các cửa hàng thực phẩm thiên nhiên ở Mỹ.

    Cây tạo ra hai loại rễ: rễ sinh trưởng & rể tích trữ. Rễ sinh trưởng phát triển ngay dưới bề mặt đất và tạo ra các mầm sinh trưởng mới mà sẽ trở thành các bộ phận trên không của mùa sau. Phần rể tích trữ lớn và ăn được. Những rễ ăn được này có chứa insulin, tạo cho nó một hương vị ngọt ngào và làm cho Yacon được khuyến cáo cao cho bệnh nhân tiểu đường.

    Cây Yacon có thể phát triển lên đến 2 mét chiều cao và ra hoa màu vàng,nhỏ,khó thấy ở cuối của mùa sinh trưởng của cây. Không giống như nhiều loại rau củ khác được thuần hóa bởi người Inca (ulluco, OCA), Yacón không mãn cảm với quang kỳ, và có thể sản xuất kinh doanh ở vùng nhiệt đới.

    Tại Việt Nam, có trồng tại Đức Trọng (Lâm Đồng), chế biến thực phẩm chức năng, phòng trị bệnh tiểu đường.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia tác giả và biên tập viên
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia VI
    ID
    efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
    Якон ( Russian )
    provided by wikipedia русскую Википедию
    Латинское название Smallanthus sonchifolius (Poepp.) H.Rob., 1978

    wikispecies:
    Систематика
    на Викивидах

    commons:
    Изображения
    на Викискладе

    NCBI 185202

    Якон (лат. Smallanthus sonchifolius) — вид многолетних травянистых растений из рода Smallanthus семейства Астровые. Происходит из Анд.

    Якон выращивают ради сладких хрустящих корней. Его структура и аромат — нечто среднее между яблоком и арбузом. Растение является близким родственником подсолнечника и топинамбура. Корень якона — низкокалорийная пища, поскольку сладкий вкус придаёт ему трудноусваиваемый углевод инулин.

    • Jicama Ecuador.jpg
    • Smallanthus sonchifolius .p.jpg
    • Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG

    Ссылки


    Дубовый лист Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её.
     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Авторы и редакторы Википедии
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia русскую Википедию
    ID
    ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
    Якон: Brief Summary ( Russian )
    provided by wikipedia русскую Википедию

    Якон (лат. Smallanthus sonchifolius) — вид многолетних травянистых растений из рода Smallanthus семейства Астровые. Происходит из Анд.

    Якон выращивают ради сладких хрустящих корней. Его структура и аромат — нечто среднее между яблоком и арбузом. Растение является близким родственником подсолнечника и топинамбура. Корень якона — низкокалорийная пища, поскольку сладкий вкус придаёт ему трудноусваиваемый углевод инулин.

    Jicama Ecuador.jpg Smallanthus sonchifolius .p.jpg Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Авторы и редакторы Википедии
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia русскую Википедию
    ID
    efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
    菊薯 ( Chinese )
    provided by wikipedia 中文维基百科
    二名法 Smallanthus sonchifolius

    菊薯学名Smallanthus sonchifolius)又名雪蓮薯雪蓮果,在中国四川被称作“万根苕”,是一種菊科多年生草本植物,原產於南美洲安地斯山脈。安地斯山脈的居民栽種這種植物做為根莖類蔬菜食用,菊薯的塊根含有豐富的水份與果寡糖,嘗起來既甜又脆,也可以當做水果食用。在台灣的市場裡,商販以「地下水果」或「天山雪蓮」的名稱,來販賣菊薯的塊根,實際上,菊薯和雪蓮花是兩種不同的植物。

     src=
     src=
    莫切(Moche)文化中的菊薯

    雖然有時候會將豆科豆薯和同是菊科的菊芋(洋薑)誤認為是菊薯,不過它們的塊根莖的形狀完全不同,豆薯的塊根為扁球形,形狀似洋蔥,菊芋的塊莖短圓桶形,形狀似芋頭,而菊薯的塊根為長圓柱形,形狀比較像蘿蔔。菊薯生根部有两种形态的膨大物,一为用于繁殖的种薯(即块茎),其生長在接近地表的位置下,頂端會形成新的生長點,明年的枝葉會由這個生長點長出,形狀和菊芋的塊莖很像;二为儲藏根可以生長的比較大且長,可以食用,儲藏根中含有菊糖,菊糖是一種很難消化的醣類,這意味着菊薯的根吃起來雖然很甜,可是它所含的卡路里卻是非常低。

    菊薯的植株可以生長至二公尺以上,在生長季結束前,會開出小型,黃色的。安地斯山脈地區栽培的根莖類蔬菜(例如:塊莖落葵、塊莖酢漿草)通常會受光周期的影響,可是菊薯對於光周期並不敏感,所以可以在熱帶地區做商業生產。

    • Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg
    • Jicama Ecuador.jpg
    • Smallanthus sonchifolius .p.jpg
    • Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG

    參考文獻

    小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    维基百科作者和编辑
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 中文维基百科
    ID
    ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
    菊薯: Brief Summary ( Chinese )
    provided by wikipedia 中文维基百科

    菊薯(学名:Smallanthus sonchifolius)又名雪蓮薯或雪蓮果,在中国四川被称作“万根苕”,是一種菊科多年生草本植物,原產於南美洲安地斯山脈。安地斯山脈的居民栽種這種植物做為根莖類蔬菜食用,菊薯的塊根含有豐富的水份與果寡糖,嘗起來既甜又脆,也可以當做水果食用。在台灣的市場裡,商販以「地下水果」或「天山雪蓮」的名稱,來販賣菊薯的塊根,實際上,菊薯和雪蓮花是兩種不同的植物。

     src=  src= 莫切(Moche)文化中的菊薯

    雖然有時候會將豆科豆薯和同是菊科的菊芋(洋薑)誤認為是菊薯,不過它們的塊根莖的形狀完全不同,豆薯的塊根為扁球形,形狀似洋蔥,菊芋的塊莖短圓桶形,形狀似芋頭,而菊薯的塊根為長圓柱形,形狀比較像蘿蔔。菊薯生根部有两种形态的膨大物,一为用于繁殖的种薯(即块茎),其生長在接近地表的位置下,頂端會形成新的生長點,明年的枝葉會由這個生長點長出,形狀和菊芋的塊莖很像;二为儲藏根可以生長的比較大且長,可以食用,儲藏根中含有菊糖,菊糖是一種很難消化的醣類,這意味着菊薯的根吃起來雖然很甜,可是它所含的卡路里卻是非常低。

    菊薯的植株可以生長至二公尺以上,在生長季結束前,會開出小型,黃色的。安地斯山脈地區栽培的根莖類蔬菜(例如:塊莖落葵、塊莖酢漿草)通常會受光周期的影響,可是菊薯對於光周期並不敏感,所以可以在熱帶地區做商業生產。

    Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg Jicama Ecuador.jpg Smallanthus sonchifolius .p.jpg Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    维基百科作者和编辑
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 中文维基百科
    ID
    efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
    ヤーコン ( Japanese )
    provided by wikipedia 日本語
    ヤーコン ヤーコンの貯蔵根
    ヤーコンの貯蔵根
    分類APG III : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 真正双子葉類 eudicots 階級なし : コア真正双子葉類 core eudicots 階級なし : キク類 asterids 階級なし : 真正キク類II euasterids II : キク目 Asterales : キク科 Asteraceae 亜科 : キク亜科 Asteroideae : メナモミ連 Millerieae : スマランサス属 Smallanthus : ヤーコン S. sonchifolius 学名 Smallanthus sonchifolius
    (Poepp. & Endl.) H. Rob. シノニム 英名 Yacón

    ヤーコン: Yacón学名Smallanthus sonchifolius)はキク科スマランサス属英語版[1]多年草フラクトオリゴ糖英語版が多く、ナシのような食感と甘みがあり、食用にされる。ヤーコンを「アンデス・ポテト」と呼ぶ例もあるが、同じくアンデス産のジャガイモと紛らわしく、不適当である。

    形態・生態[編集]

    [icon]
    この節の加筆が望まれています。 2013年11月

    成長すると草丈は1.5-2mにもなる。

    ヒマワリに似た黄色いを咲かせる。

    根は塊根型の貯蔵根となり、サツマイモのように肥大するが、栄養生殖器官としては機能しておらず、これだけ植えても(不定芽)は出ない。同じキク科のダリアと同様、塊根を生じる地下茎の芽(鱗片葉の腋芽)とセットになって、これに発芽時の栄養分を供給する働きを持つ。ただし、ダリアと異なり地下茎の芽は塊茎状に発達し、これ単独でも発芽して成長することができる。

    分布[編集]

    南米アンデス山脈地方原産。

    日本に最初に導入されたのは、1970年代に南米から朝鮮民主主義人民共和国を経由したものであったが、定着しなかった。その後、1985年ニュージーランドで栽培されていたものが1万株輸入され、現在日本で栽培されているものはこれから増殖されたものである。最近、この苗の原種ペルーから無断で持ち出されたものであるとして、各所にペルー政府から警告書が届いている。日本での栽培普及は、茨城大学農学部の月橋輝男らの研究グループの、機能性食品としての研究活動と深く結びついており茨城県阿見町で日本で初めて栽培に成功した。その後、日本各地でも栽培と、食品としての利用が広がりつつある。

    人間との関わり[編集]

     src=
    モチェ文化のヤーコン型器具

    アンデス山脈一帯では、伝統的に先住民によって、よく知られたナス科のジャガイモのほか、カタバミ科など様々なにまたがった状の根菜類が栽培化されてきたが、ヤーコンもそのひとつである[2]

    塊根は貯蔵栄養素としてデンプンではなくフラクトオリゴ糖を大量に蓄積しており、収穫後1-2か月の保存によって分解してオリゴ糖となり、甘みが生じる。生で食べると、かすかにポリフェノールに起因する渋みを感じるものの、甘くしゃきしゃきした、ナシ果実に近い食感を持つ[3]。そのため生食もされ、中華人民共和国では「雪蓮果」の商品名で主に果実店で売られている。また、炒める煮る揚げるなどの加熱調理もされる。加熱すると、加熱したヤマイモに似た食感となる。

    食用としての伝統は日本では浅いため、食材そのものとしてよりも、豊富に含まれるフラクトオリゴ糖が乳酸菌の増殖に寄与する、プロバイオティクスの整腸作用や、作用メカニズム不明の血糖値抑制効果などの健康に対する効果が注目され、一種の機能性食品と扱われる傾向が強い。

    農村の地域おこしのための特産品として、ヤーコン自体やそれを使用した食品の商品化が進められている地域もある。茨城大学農学部がある茨城県阿見町では、1999年より「あみだいち(ヤーコンマドレーヌ)」、「あみそだち(ヤーコンブッセ)」、「ヤーコン健康まんじゅう」「ヤーコンリーフサブレ」、「ヤーコンパウンドケーキ」、「ヤーコンかき揚げそば」「ヤーコンかき揚げ丼」などが販売されている。また、つくば市では、乾燥ヤーコンや水出しヤーコン茶などの製品化に成功した。北海道置戸町では発泡酒「ヤーコンドラフト」を開発し、販売している。大阪府豊能町でもヤーコンの特産品化計画が進められている。

    プロトカテク酸クロロゲン酸コーヒー酸フェルリン酸などを含み、プロバイオティクスに役立つと考えられ、煎じて一種のハーブティーとして利用される。

    脚注[編集]

    [ヘルプ]
    1. ^ 種苗法施行規則”. 法令データ提供システム. 総務省 (2013年11月16日閲覧。
    2. ^ 地域食材大百科』 389頁。
    3. ^ 地域食材大百科』 393頁。

    参考文献[編集]

    • 『地域食材大百科 第1巻(穀類・いも・豆類・種実)』 農山漁村文化協会編、農山漁村文化協会ISBN 978-4-540-09261-9。

    関連項目[編集]

     src= ウィキスピーシーズにヤーコンに関する情報があります。  src= ウィキメディア・コモンズには、ヤーコンに関連するカテゴリがあります。

    外部リンク[編集]

     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    ウィキペディアの著者と編集者
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 日本語
    ID
    ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
    ヤーコン: Brief Summary ( Japanese )
    provided by wikipedia 日本語

    ヤーコン(: Yacón、学名:Smallanthus sonchifolius)はキク科スマランサス属英語版)の多年草フラクトオリゴ糖英語版)が多く、ナシのような食感と甘みがあり、食用にされる。ヤーコンを「アンデス・ポテト」と呼ぶ例もあるが、同じくアンデス産のジャガイモと紛らわしく、不適当である。

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    ウィキペディアの著者と編集者
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 日本語
    ID
    efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3
    야콘 ( Korean )
    provided by wikipedia 한국어 위키백과
    학명 Smallanthus sonchifolius
    (PoeppigEndlicher) H. Robinson 이명 Polymnia sonchifolia Poeppig와 Endlicher

    야콘(Yacón)은 페루안데스 산맥에서 자라는 여러해살이 식물로, 아삭아삭하고 단맛이 나는 덩이줄기이다. 질감과 맛은 싱싱한 사과와 수박을 섞어 놓은 듯한데, 무와 고구마 섞은 듯하기도 한다. 때때로 땅에서 나는 사과라고 하여 페루산 땅속 사과(Peruvian ground apple)라고 불린다. 덩이줄기의 내부는 많은 수분과 프락토올리고당으로 이루어져 있다.

    • Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg
    • Jicama Ecuador.jpg
    • Smallanthus sonchifolius .p.jpg
    • Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG

    같이 보기

    외부 링크

     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia 작가 및 편집자
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 한국어 위키백과
    ID
    ab77a620a8832d1b249449fb3062c169
    야콘: Brief Summary ( Korean )
    provided by wikipedia 한국어 위키백과

    야콘(Yacón)은 페루안데스 산맥에서 자라는 여러해살이 식물로, 아삭아삭하고 단맛이 나는 덩이줄기이다. 질감과 맛은 싱싱한 사과와 수박을 섞어 놓은 듯한데, 무와 고구마 섞은 듯하기도 한다. 때때로 땅에서 나는 사과라고 하여 페루산 땅속 사과(Peruvian ground apple)라고 불린다. 덩이줄기의 내부는 많은 수분과 프락토올리고당으로 이루어져 있다.

    Smallanthus sonchifoliusRH . (3).jpg Jicama Ecuador.jpg Smallanthus sonchifolius .p.jpg Yacon roots (Smallanthus sonchifolius).JPG
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia 작가 및 편집자
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 한국어 위키백과
    ID
    efbb775fbda6b617128257d23ebbd8b3