Əzvayyarpaq yukka (lat. Yucca aloifolia) — quşqonmazkimilər fəsiləsinin yukka cinsinə aid bitki növü.
Şimali Amerika, Bermud adaları və Yamaykaya qədər təbii halda yayılmışdır.
Yavaş böyüyür və tədricən hündürlüyü 8 sm olan şarşəkilli kol və ya kiçik ağac formasını alır. Gövdələrinin aşağı hissəsi çılpaqdır. İri bitkilərin oduncaqlı gövdəsi çox şaxələnmiş olur. Budaqların uclarında cod lifli yarpaqların möhkəm rozetləri vardır. Yuxarı hissəsi köhnə yarpaqların qalıqları ilə örtülmüşdür; təpəsində tünd-yaşıl rəngli, sərt, lətli yarpaq topası yerləşir. Yarpaq ayası uzunsov lansetvari, tünd-yaşıl dərili, uzunluğu 40-75 sm, eni 30-40 mm-dir. Yanları xırda dişli, təpəsində uzunluğu 50 mm olan iti tikanları var, kənarları dişli olub, bir iynə ilə qurtarır. Yayda iri bitkilərin rozetindən hündürlüyü 45 sm-ə çatan, qırmızı çalarlı süpürgəvarı çiçək qrupu çıxır ki, onların üzərində 3 sm uzunluğunda çoxsaylı zəngşəkilli çiçəklər əmələ gəlir. Çiçəkyanlığının xarıcı tərəfində yerləşən ağ ləçəklərin üzərində qırmızı-qonur rəngli zolaqlı ləkələr vardır. Yazda və ya yayda zoğlarla, qələmlərlə çoxaldılır.
Quraqlığa, şaxtaya davamlı bitkidir, yarımkölgəyə dözür. 13°C temperaturda yerüstü hissəsi məhv olur.
Abşeronda, Qəbələdə, Şamaxıda, Gəncədə və s.rayon və şəhərlərdə yaşəllaşdırmada istifadə edilir.
Yarpaqlarının üzərində sarı zolaqları olan dekorativ forması vaardır. Bağlarda və parklarda qrup ilə və ya tək əkinlərdə daha geniş miqyasda əkilə bilər.
Əzvayyarpaq yukka (lat. Yucca aloifolia) — quşqonmazkimilər fəsiləsinin yukka cinsinə aid bitki növü.
Yucca aloifolia és una espècie de planta de la família de les Agavàcies, les espècies integrants de la qual són natives del nord i centre d'Amèrica, i en són característiques les seves fulles en forma de roseta. Creixen a les zones àrides i, per tant, s'han adaptat a conservar l'aigua. Amb el nom comú de baioneta espanyola, es tracta d'un arbust perenne que pot arribar de 2 fins a 6 metres d'alçada. El tronc és curt, únic o ramificat. Les fulles són lanceolades (en forma de llança), llargues fins a 50-75 cm i de color verd. En individus joves, les fulles creixen fins al nivell del terra però amb els anys perden les fulles inferiors. Produeix panícules de flors blanques. La floració és des de finals de primavera a principis de tardor. Les flors són grans, blanques, reunides a l'extrem d'un espigó que apareix d'entre les fulles superiors. Els fruits són baies reunides en raïms, seques o carnoses, de color negre i d'una mida de fins a 10 cm.[3] Té l'inconvenient que punxa molt, les seves fulles acaben en una punxa gruixuda, llarga i afilada que pot ferir si no s'hi va amb compte.
Normalment s'ubica en rocalles de xeròfits o en massissos allunyats del pas. El seu hàbitat pot ser des de les dunes de sorra de la costa, de vegades fins a 60 km terra endins, en boscos de pins a 1800 m sobre el nivell del mar o als marges de pantans salobres. Suporten la sequera, el vent, la contaminació, els sòls calcaris i salins, els sòls pobres a nivell de nutrients, suporta l'escàs subsòl i l'escàs manteniment. Requereixen situacions a ple sol o pot aguantar gelades dèbils de fins a -5 °C.[3]
És ideal per a zones costaneres, s'ha de regar amb moderació a l'estiu i a l'hivern de manera més reduïda. No tolera la humitat excessiva i se n'haurien d'eliminar les tiges ja florides.[3]
Yucca aloifolia és una espècie de planta de la família de les Agavàcies, les espècies integrants de la qual són natives del nord i centre d'Amèrica, i en són característiques les seves fulles en forma de roseta. Creixen a les zones àrides i, per tant, s'han adaptat a conservar l'aigua. Amb el nom comú de baioneta espanyola, es tracta d'un arbust perenne que pot arribar de 2 fins a 6 metres d'alçada. El tronc és curt, únic o ramificat. Les fulles són lanceolades (en forma de llança), llargues fins a 50-75 cm i de color verd. En individus joves, les fulles creixen fins al nivell del terra però amb els anys perden les fulles inferiors. Produeix panícules de flors blanques. La floració és des de finals de primavera a principis de tardor. Les flors són grans, blanques, reunides a l'extrem d'un espigó que apareix d'entre les fulles superiors. Els fruits són baies reunides en raïms, seques o carnoses, de color negre i d'una mida de fins a 10 cm. Té l'inconvenient que punxa molt, les seves fulles acaben en una punxa gruixuda, llarga i afilada que pot ferir si no s'hi va amb compte.
Die Graue Palmlilie (Yucca aloifolia) (englische Trivialnamen: Aloe Yucca, Spanish Dagger) ist eine Pflanzenart der Gattung der Palmlilien (Yucca) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).
Die Graue Palmlilie bildet Stämme von 2 bis 3 Meter Höhe. Die steifen, schwertförmigen, gezahnten, grünen Laubblätter sind 30 bis 50 cm lang und 2 bis 3 cm breit.
Der in den Blättern beginnende, verzweigte, dichte Blütenstand wird 0,3 bis 0,8 Meter hoch. Die hängenden, glockenförmigen bis länglichen, weißen Blüten weisen eine Länge von 2,5 bis 3,5 cm und einen Durchmesser von 1 bis 1,5 cm auf. Sie ist ein Vertreter der Sektion Yucca Serie Yucca und wird häufig verwechselt mit Yucca gloriosa, jedoch sind deren Blätter weicher. Charakteristisch sind die in der Reife rotgefärbten Früchte.
Die Graue Palmlilie ist an der Golfküste in USA in den Staaten Louisiana, North Carolina, South Carolina, Georgia, Florida, in Mexiko, im Staat Oaxaca, in Sanddünen nahe der Küste und in lichten Wäldern verbreitet. Diese Art wächst oft vergesellschaftet mit verschiedenen Kakteenarten.
In mediterranen Regionen in Europa sind sie eingebürgert.
Kurze Frostperioden bis etwa minus 12 °C werden toleriert.
Die Erstbeschreibung durch Carl von Linné unter dem Namen Yucca aloifolia ist 1753 veröffentlicht worden.[1]
Eine Vielzahl von Hybriden sind bekannt z. B. Yucca desmetiana Baker (= Yucca aloifolia × Yucca filamentosa Komplex) oder Yucca aloifolia tricolor Bommer.
Yucca aloifolia:
Die Graue Palmlilie (Yucca aloifolia) (englische Trivialnamen: Aloe Yucca, Spanish Dagger) ist eine Pflanzenart der Gattung der Palmlilien (Yucca) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).
Bayonnèt se yon plant. Li nan fanmi plant kategori:Liliaceæ. Non syantifik li se Yucca aloifolia
Istwa
Bayonnèt se yon plant. Li nan fanmi plant kategori:Liliaceæ. Non syantifik li se Yucca aloifolia
Iczotl (yucca aloifolia) quihtōznequi ic caxtillāntlahtōlli yuca.
Yucca aloifolia[4] is the type species for the genus Yucca. Common names include aloe yucca,[5] dagger plant,[6] and Spanish bayonet. It grows in sandy soils, especially on sand dunes along the coast.
Yucca aloifolia is native to the Atlantic and Gulf Coasts of the United States from southern Virginia south to Florida and west to the Texas Gulf Coast, to Mexico along the Yucatán coast, and to Bermuda, and parts of the Caribbean. Normally Yucca aloifolia is grown in USDA zones 8 through 11. Yucca aloifolia is a popular landscape plant in beach areas along the lower East Coast from Virginia to Florida.
Yucca aloifolia has become naturalized in Bahamas, Argentina, Uruguay, Italy, Pakistan, South Africa, Queensland, New South Wales, and Mauritania. It is common in gardens and parks of the Iberian Peninsula (Portugal and Spain).[7]
Yucca aloifolia has an erect trunk, 3–5 in (7.6–12.7 cm) in diameter, reaching up to 5–20 ft (1.5–6.1 m) tall before it becomes top heavy and topples over. When this occurs, the tip turns upward and keeps on growing. The trunk is armed with sharp pointed straplike leaves with fine-toothed edges, each about 2 ft (0.61 m) long. The young leaves near the growing tip stand erect; older ones are reflexed downward, and the oldest wither and turn brown, hanging around the lower trunk like a Hawaiian skirt. Eventually the tip of the trunk develops a 2 ft (0.61 m) long spike of white, purplish-tinged flowers, each blossom about 4 in (12.7 cm) across. After flowering, the trunk stops growing, but one or more lateral buds are soon formed, and the uppermost becomes a new terminal shoot. Yucca aloifolia also produces new buds, or offshoots, near the base of the trunk, forming the typical thicket often observed in dry sandy and scrub beach areas of the southeastern United States.[6][8][9][10][11][12]
Yucca aloifolia flowers are white and showy, sometimes tinged purplish, so that the plant is popular as an ornamental. Fruits are elongated, fleshy, up to 5 cm long. It is widely planted in hot climates and arid environments.[6][13][14][15][16][17]
The fruit is eaten by both birds and humans, and the flowers can be eaten cooked or raw.[18]
Yucca aloifolia's roots can be used as soap and shampoo.[19]
Yucca aloifolia is the type species for the genus Yucca. Common names include aloe yucca, dagger plant, and Spanish bayonet. It grows in sandy soils, especially on sand dunes along the coast.
Yucca aloifolia L.[1] es la especie tipo del género Yucca. Nombres comunes incluyen " bayoneta española "," planta daga ", etc
Yucca aloifolio, también llamada Yucca Pinchuda, Yuca pinchona o bayoneta Española. Crece en suelos arenosos, especialmente en las dunas de arena a lo largo de la costa desde Carolina del Norte a México, y en las islas del Caribe. A veces se puede encontrar tierra adentro en los bosques de pino. También se ha naturalizado en otros lugares.[2]
Yucca aloifolia es una planta terrestre, arborescentes; con tallos que alcanzan un tamaño de hasta 7 m, delgados, densamente ramificados, a veces con vástagos. Las hojas de 25-60 x 2.5-6 cm, angostándose hasta 1.5 cm cerca de la base, rígidas, gruesas, de color verde oscuro brillante; con ápice agudo; márgenes denticulados, coriáceos. Panícula péndula, densa, tomentosa. Flores globosas; tépalos la mayoría de 3-4 x 1.5-2.2 cm, ovados, blanquecinos, con matices púrpura o verdes hacia la base; filamentos 0.8-1 cm, algo papilosos; ovario 1.5 cm, constreñido en la base, oblongo. Fruto abayado, elipsoide, prismático, negruzco, la pulpa purpúrea; semillas 5-6 x 6-7 mm.[3]
Yucca aloifolia fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 319. 1753.[3]
Familia: Agavaceae.
Yucca: nombre genérico que fue nombrado por Carlos Linneo y que deriva por error de la palabra taína: yuca (escrita con una sola "c").[4]
aloifolia: epíteto latíno que significa "como las hojas de aloe"[5]
Este tipo de plantas se suele emplear en macetas para decorar los interiores, terrazas o patios. Otro de los usos bastante extendidos es colocar estas plantas en el jardín formando pequeños grupos colocadas en rocallas o en zonas aisladas para evitar pinchazos. Puede servir como planta la decoración de fondo en jardines donde haya niños que pueda correr el riesgo de pincharse con la punta de las hojas.
Podemos decir que son plantas apropiadas para jardines costeros ya que tienen buena resistencia a los ambientes salinos. En los individuos que son jóvenes y las hojas suelen crecer a nivel del suelo, pero con los años van perdiendo las hojas inferiores y barra ascendiendo cada vez más en el tallo. Aquellos ejemplares que se desarrollan en los jardines alcanzarán alturas mayores.
Si las temperaturas son lo suficientemente cálidas como para que se mantengan estables y no haya ninguna helada la floración se puede adelantar a finales de primavera y durar hasta principios de otoño. En cuanto a sus frutos, sonbayas en racimos tanto secos como carnosos de color negro.
Quizá el inconveniente de esta planta la hora de su uso en jardines y rocallas es que suele ser pinchosa. Hay que tener bastante cuidado, sobre todos en niños ya que pueden llegar a pincharse el ojo. Lo mejor para colocar estas plantas es en rocallas de xerófitas o macizos que estén alejados del paso para no correr el riesgo de cualquier pinchazo.
Una de las características por la que esta planta se hace bastante famosa en su uso es que soportan bien la sequía, el viento, la contaminación, los suelos salinos y calizos, suelos pobres y soporta el escaso subsuelo y mantenimiento bajo. Esto se hace esencial para la planta de decoración en lugares públicos que lo necesite demasiado mantenimiento y pueda resistir bien sin demasiada agua y a la contaminación atmosférica de la que puede estar dispuesta.
Podemos abonarla con fertilizante mineral cada 15 días en primavera y verano. Durante el invierno no necesita ningún fertilizante. Tampoco es una planta que necesite de poda, aunque es conveniente eliminar el tallo floral cuando las flores ya se ha marchitado para que pueda desarrollar nuevas flores en buen estado de salud.
Yucca aloifolia L. es la especie tipo del género Yucca. Nombres comunes incluyen " bayoneta española "," planta daga ", etc
Yucca aloifolia L. [1] Yucca generoaren espezie mota bat da.
Hondar-lurretan hazten da, batez ere kostaldeko dunetan, jatorriz Ipar Carolina eta Mexiko eta Karibeko uharteetakoa. Batzuetan barnealdeko pinudietan ere aurki daiteke eta hainbat lekutan ere naturalizatu da. [2]
Zuhaitz-formako landare bat da; zurtoina kontuan izanik 7 metroko tamaina hartzen du. Hostoak larrukarak dira, berde ilunak, gogorrak, 25-60 x 2,5-6 cm-ko neurria dute baina oinarrirantz 1.5 cm-ra estutu egiten dira.
Globo itxurako loreak ditu, tepaloak 3-4 x 1,5-2,2 cm, zurixkak eta tonu morea edo berdea oinarri aldera. Fruitua baia-formakoa, elipsoidea, prismatikoa eta beltzarana da; haziek 5-6 x 6-7 mm neurria dute. [3]
Yucca aloifolia Carlos Linneo- k deskribatu zuen eta Species Plantarum 1: 319. 1753 urtean argitaratua [3]
Yucca : Carlos Linneo- k izendatutako izen orokorra da. [4]
aloifolia : latinezko epitetoak "aloe hostoen antzera" esan nahi du [5]
Yucca aloifolia L. Yucca generoaren espezie mota bat da.
Le Yucca à feuilles d’Aloès ou baïonnette espagnole est une espèce de yuccas originaire du Mexique et du sud des États-Unis, où elle pousse dans les zones sableuses, notamment sur les dunes, le long des côtes[1]. Elle est appréciée comme plante ornementale.
Le yucca à feuilles d’aloès est originaire de la côte du golfe du Mexique, son aire d’origine s’étendant depuis le sud de la Virginie et la Floride, tout au long de la Côte du Golfe jusqu’à la péninsule du Yucatán, ainsi que dans les Bermudes et une partie des Caraïbes. Il peut pousser jusqu’à une altitude de 1 800 m[2].
Il a été introduit aux Bahamas, en Argentine, en Uruguay, au Pakistan, en Afrique du Sud, en Mauritanie, en Australie, en Italie et dans la péninsule ibérique[3].
Yucca aloifolia peut atteindre 6 à 7 m de haut, avec un tronc dont la circonférence peut atteindre les 12 cm. Les troncs peuvent pousser seuls ou en bouquet de deux ou trois, et sont simples, ne présentant des branches que rarement. Les feuilles se présentent comme des lames vert foncé, épaisses et rigides, plates ou légèrement concaves, se terminent en pointe. Elles atteignent une longueur de 12 à 40 cm pour 2 à 6 cm de large[2]. Les feuilles les plus jeunes poussent au sommet, les plus anciennes, situées plus bas, finissent par sécher et pendre le long du tronc en formant une jupe protectrice. À force de s’allonger, les troncs peuvent se recourber vers le sol sous le poids de la tête, permettant la naissance de rejets. La tête de la tige principale se redresse alors pour continuer sa croissance[1].
La floraison a lieu à l’automne. L’inflorescence se fait en panicule conique de 45 à 60 cm de long, au sommet de la plante. Les fleurs, qui atteignent les 7 cm de long, sont coniques, avec un périanthe globuleux et des tépales étalés de couleur crème, avec une base verte ou violette. Les fruits, ovoïdes, mesurent de 3 à 5 cm ; la pulpe, charnue, est violette. Les graines sont ovales, noires, d’un diamètre de 5 à 7 mm pour une épaisseur de 2,5 mm[2].
Le yucca à feuilles d’aloès est une plante rustique, appréciant les sols drainants et secs, comme les littoraux sablonneux. Elle nécessite une exposition ensoleillée, et préfère les températures chaudes, la germination se faisant entre 25 et 35 °C ; toutefois, elle peut résister jusqu’à −17 °C[1].
Il s’agit d’une des seules espèces de yuccas à pouvoir produire des graines en Europe[1].
L’espèce est génétiquement proche de Yucca gloriosa[2].
Y. aloifolia en Floride
Y. aloifolia au jardin botanique de San Francisco
Y. aloifolia au Costa-Rica
Y. aloifolia Variegata à Madère
Y. aloifolia Marginata à Barcelone
Le Yucca à feuilles d’Aloès ou baïonnette espagnole est une espèce de yuccas originaire du Mexique et du sud des États-Unis, où elle pousse dans les zones sableuses, notamment sur les dunes, le long des côtes. Elle est appréciée comme plante ornementale.
Yucca aloifolia, også kalt «spansk bajonett» (engelsk: Spanish bayonet), er en stammedannende yucca i agavefamilien fra Nord- og Mellom-Amerika.
Spansk bajonett er en høy stammedannende yucca som normalt blir 2−3 meter høy, noen ganger inntil 6 meter høy. Bladene er sylspisse og lys til middels grønne, inntil 60 cm lange og 2−3,5 cm brede. Etterhvert som planten vokser seg høy blir den topptung og faller over ende. Den fortsetter å vokse oppover og roter seg på nytt.
Det er ofte vanlig at planten produserer rotskudd som vokser tett på morplanten.
Blomsterstengelen er som regel kort, inntil 60 cm høy. Blomstene er hvite med et rosa skjær. I motsetning til størstedelen av yuccaslekten er ikke Y. aloifolia avhengig av knoppmøller for å pollinere blomstene.
Y. aloifolia er mye brukt som prydplante i sørlige USA og i Middelhavet. Den tåler tørke, kulde og varme svært godt. Men man bør unngå å plante den i nærheten av stier og veier hvor barn og husdyr kan ta skade av de skarpe bladene.
Planten vokser naturlig langs kysten fra Nord-Carolina i Sørøst-USA, langs Mexicogulfen til Mexico i vest og i Vestindia. I Mexico forekommer Y. aloifolia helt opp til 1800 moh. i tropiske skoger.
Yucca aloifolia, også kalt «spansk bajonett» (engelsk: Spanish bayonet), er en stammedannende yucca i agavefamilien fra Nord- og Mellom-Amerika.
Yucca aloifolia originară din regiunile sudice ale Statelor Unite, Mexic și vestul Indiei prezintă frunze dese, cu marginile fin dințate dispuse în rozetă la extremitatea tulpinilor. Trunchiul crește până la 0,9-1,2 m înălțime și uneori formează la bază rozete noi. Dacă a fost plantată în grădini sau parcuri, înflorește în luna august (în România)[1].
Yucca aloifolia originară din regiunile sudice ale Statelor Unite, Mexic și vestul Indiei prezintă frunze dese, cu marginile fin dințate dispuse în rozetă la extremitatea tulpinilor. Trunchiul crește până la 0,9-1,2 m înălțime și uneori formează la bază rozete noi. Dacă a fost plantată în grădini sau parcuri, înflorește în luna august (în România).
Yucca aloifolia là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[3]
Yucca aloifolia là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.