Kaivajahiirut

Oxymycterus és un gènere de mamífers rosegadors de la família dels cricètids, coneguts vulgarment com a ratolins morruts. Són endèmics a Sud-amèrica.

Els antics gèneres Chalcomys, Hypsimys i Microxus es consideren avui inclosos en Oxymycterus.

Taxonomia

• Oxymycterus akodontius
• Oxymycterus amazonicus
• Oxymycterus angularis
• Oxymycterus caparaoe
• Oxymycterus dasytrichus
• Oxymycterus delator
• Oxymycterus hiska
• Oxymycterus hispidus
• Oxymycterus hucucha
• Oxymycterus inca
• Oxymycterus josei
• Oxymycterus nasutus
• Oxymycterus paramensis
• Oxymycterus quaestor
• Oxymycterus roberti
• Oxymycterus rufus
• Oxymycterus wayku

Die Grabmäuse (Oxymycterus) sind eine in Südamerika lebende Nagetiergattung aus der Gruppe der Neuweltmäuse. Sie umfassen 17 Arten.

Merkmale

Diese Nagetiere erreichen eine Kopfrumpflänge von 9 bis 17 Zentimetern, der Schwanz misst 7 bis 15 Zentimeter. Das Gewicht ist nur von einer Art bekannt, O. rufus wiegt 45 bis 125 Gramm. Ihr dünnes Fell ist an der Oberseite rötlich, gelbbraun, dunkelbraun oder schwarz gefärbt, die Unterseite ist heller. Die Schnauze ist langgestreckt, der relativ kurze Schwanz ist spärlich bis mittelmäßig behaart.

Verbreitung und Lebensweise

Die Grabmäuse leben im mittleren Südamerika, ihr Verbreitungsgebiet reicht vom mittleren Peru und Bolivien über weite Teile Brasiliens bis ins nördliche Argentinien. Ihr Lebensraum sind Sümpfe, Grasländer und Waldgebiete.

Sie leben in unterirdischen Bauen, die sie von anderen Tieren übernommen haben, oder auf dem Erdboden. Zumindest eine Art, O. rufus, ist tagaktiv. Diese Tiere ernähren sich in erster Linie von Insekten, daneben fressen sie auch andere wirbellose Tiere und gelegentlich Pflanzen. Damit gleichen sie in der Lebensweise den nordamerikanischen Grashüpfermäusen (Onychomys). Mehrmals im Jahr bringt das Weibchen ein bis sechs Jungtiere zur Welt.

Systematik

Es werden 17 Arten unterschieden:

• Oxymycterus akodontius bewohnt das nordwestliche Argentinien.
• Oxymycterus amazonicus ist im zentralen Brasilien verbreitet.
• Oxymycterus angularis kommt im äußersten Nordosten Brasiliens vor.
• Oxymycterus caparoae lebt im südöstlichen Brasilien.
• Oxymycterus dasytrichus bewohnt ebenfalls das südöstliche Brasilien.
• Oxymycterus delator lebt in Ostparaguay und Südostbrasilien.
• Oxymycterus hiska ist nur aus einem kleinen Gebiete in Südostperu und Nordwestbolivien bekannt. Die Art ist laut IUCN gefährdet.
• Oxymycterus hispidus bewohnt das südöstliche Brasilien.
• Oxymycterus hucucha ist nur aus einem kleinen Gebiet Zentralboliviens bekannt und gilt als gefährdet.
• Oxymycterus inca bewohnt Südperu und Nordbolivien.
• Oxymycterus josei kommt in Uruguay vor.
• Oxymycterus nasutus bewohnt Südostbrasilien und Uruguay.
• Oxymycterus paramensis ist in den Anden von Südperu bis Nordargentinien verbreitet.
• Oxymycterus quaestor lebt in Südostbrasilien und Nordostargentinien.
• Oxymycterus roberti ist im östlichen Brasilien beheimatet.
• Oxymycterus rufus bewohnt das östliche Argentinien.
• Oxymycterus wayku wurde aus dem nördlichen Argentinien berichtet.^[1]

Laut IUCN sind zwei Arten, O. hiska und O. hucucha, gefährdet (vulnerable).

Literatur

• Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. 2 Bände. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD u. a. 1999, ISBN 0-8018-5789-9.
• Don E. Wilson, DeeAnn M. Reeder (Hrsg.): Mammal Species of the World. A taxonomic and geographic Reference. 2 Bände. 3. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore MD 2005, ISBN 0-8018-8221-4.

Einzelnachweise

1. ↑ J. Pablo Jayat, Guillermo d'Elía, Ulyses F. J. Pardiñas, M. Daniela Miotti, Pablo E. Ortiz: A new species of the genus Oxymycterus (Mammalia: Rodentia: Cricetidae) from the vanishing Yungas of Argentina. Zootaxa 1911, 2008, S. 31–51

Oxymycterus is a genus of rat-like rodents commonly known as hocicudos. They are endemic to South America. As of April 2019, the genus contains the following 16 species:^[1]

• O. akodontius Thomas, 1921 Argentine hocicudo^[2]
• O. amazonicus Herzhkovitz, 1994^[3] Amazon hocicudo^[4]
• O. angularis Thomas, 1909 angular hocicudo^[5]
• O. caparaoe Hershkovitz, 1998 Caparao hocicudo^[6]
• O. dasytrichus (Schinz, 1821) Atlantic Forest hocicudo^[7][8]
• O. delator Thomas, 1903 spy hocicudo^[9][10]
• O. hiska Hinojosa, Anderson & Patton, 1987 small hocicudo^[11][12]
• O. hispidus Pictet, 1843 hispid hocicudo^[12]
• O. hucucha Hinojosa, Anderson & Patton, 1987 Quechuan hocicudo^[13][12]
• O. inca Thomas, 1900 Incan hocicudo^[14][15]
• O. itapeby Peçanha et al. 2019 Itapevi hocicudo rat^[1]
• O. josei Hoffmann, Lessa & Smith, 2002^[16] Cook's hocicudo^[17]
• O. nasutus (Waterhouse, 1837) long-nosed hocicudo^[18][19]
• O. paramensis Paramo hocicudo^[20][21]
• O. quaestor Thomas, 1903 Quaestor hocicudo^[22][23]
• O. roberti Thomas, 1901 Robert's hocicudo^[23]
• O. rufus (Fischer, 1814) red hocicudo^[24][25]
• O. wayku Jayat et al., 2008 ravine hocicudo^[26]

Citations

References

• Musser, G.G.; Carleton, M.D. (2005). "Superfamily Muroidea". In Wilson, D.E.; Reeder, D.M (eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. pp. 894–1531. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
• Hershkovitz, Philip (1994). "The Description of a New Species of South American Hocicudo, or Long-Nose Mouth, Genus Oxymycterus (Sigmodontinae, Muroidea), with a Critical Review of Generic Content". Fieldiana: Zoology. New Series. 79: 1–43. doi:10.5962/bhl.title.3351.
• Hoffmann, Federico G.; Lessa, Enrique P.; Smith, Margaret F. (2002). "Systematics of Oxymycterus with Description of a New Species from Uruguay". Journal of Mammalogy. 83 (2): 408–420. doi:10.1644/1545-1542(2002)083<0408:SOOWDO>2.0.CO;2.
• de Oliveira, João; Gonçalves, Pablo R. (2015). "Gensu Oxymycterus Waterhose, 1837". In Patton, James L.; Pardiñas, Ulyses F. J.; D'Elía, Guillermo (eds.). Rodents. Mammals of South America. Vol. 2. Chicago: The University of Chicago Press. pp. 247–268. doi:10.7208/chicago/9780226169606.001.0001. ISBN 9780226169576.
• Jayat, J. Pablo; D'Elía, Guillermo; Pardiñas, Ulyses F. J.; Miotti, M. Daniela; Ortiz, Pablo E. (2008). "A new species of the genus Oxymycterus (Mammalia: Rodentia: Cricetidae) from the vanishing Yungas of Argentina". Zootaxa. 1911 (1): 31–51. doi:10.11646/zootaxa.1911.1.2. ISSN 1175-5334.
• Waterhouse, G. B. (1837). "Characteristics of New Species of the Genus Mus, from the Collection of Mr. Darwin". Proceedings of the Zoological Society of London. 5: 15–22. doi:10.1111/j.1469-7998.1837.tb06823.x.

Oxymycterus.

Oxymycterus es un género de mamíferos roedores de la familia Cricetidae, conocidos vulgarmente como ratones hocicudos. Son endémicos en Sudamérica.

Los antiguos géneros Thaptomys, Deltamys, Chalcomys, Hypsimys y Microxus se consideran hoy incluidos en Oxymycterus.

Este género ha recibido bastante publicidad porque se lo ha considerado responsable de las muertes de ganado atribuidas al chupacabras. Según el SENASA (Servicio Nacional de Sanidad y Calidad Agroalimentaria) los diferentes ataques producidos en La Pampa, Santa Fé, Buenos Aires, Córdoba, y otras provincias del país son atribuidos al hocicudo argentino o al hocicudo rojizo (O. akodontius y O. rutus, respectivamente).^[1]​

Especies

Oxymycterus akodontius - Hocicudo argentino

Oxymycterus amazonicus - Hocicudo amazónico

Oxymycterus angularis - Hocicudo angular

Oxymycterus caparaoe - Hocicudo caparao

Oxymycterus delator - Hocicudo espía

Oxymycterus hiska - Hocicudo menor

Oxymycterus hispidus - Hocicudo híspido

Oxymycterus hucucha - Hocicudo quichua

Oxymycterus inca - Hocicudo inca

Oxymycterus josei - Hocicudo de José

Oxymycterus nasutus - Hocicudo narigón

Oxymycterus paramensis - Hocicudo del páramo

Oxymycterus roberti - Hocicudo de Robert

Oxymycterus rufus - Hocicudo rojizo

Oxymycterus wayku - Colicorto tucumano

Referencias

Oxymycterus Cricetidae animalia familiako generoa da^[1], karraskarien barruan sailkatua.

Espezieak

• Oxymycterus akodontius
• Oxymycterus amazonicus
• Oxymycterus angularis
• Oxymycterus caparoae
• Oxymycterus dasytrichus
• Oxymycterus delator
• Oxymycterus hiska
• Oxymycterus hispidus
• Oxymycterus hucucha
• Oxymycterus inca
• Oxymycterus josei
• Oxymycterus nasutus
• Oxymycterus paramensis
• Oxymycterus quaestor
• Oxymycterus roberti
• Oxymycterus rufus

Erreferentziak

Ikus, gainera

• Cricetidae

Oxymycterus est un genre de rongeurs de la famille des Cricétidés.

Liste des espèces

Selon ITIS (28 décembre 2016)^[1] :

• Oxymycterus akodontius Thomas, 1921
• Oxymycterus amazonicus Hershkovitz, 1994
• Oxymycterus angularis Thomas, 1909
• Oxymycterus caparoae Hershkovitz, 1998
• Oxymycterus dasytrichus (Schinz, 1821)
• Oxymycterus delator Thomas, 1903
• Oxymycterus hiska Hinojosa, Anderson et Patton, 1987
• Oxymycterus hispidus Pictet, 1843
• Oxymycterus hucucha Hinojosa, Anderson et Patton, 1987
• Oxymycterus inca Thomas, 1900
• Oxymycterus josei Hoffmann, Lessa and M. F. Smith, 2002
• Oxymycterus nasutus (Waterhouse, 1837)
• Oxymycterus paramensis Thomas, 1902
• Oxymycterus quaestor Thomas, 1903
• Oxymycterus roberti Thomas, 1901
• Oxymycterus rufus (J. Fischer, 1814)
• Oxymycterus wayku Jayat, D'Elía, Pardiñas, Miotti and Ortiz, 2008

Références

Oxymycterus (Waterhouse, 1837) è un genere di roditori della famiglia dei Cricetidi.

Descrizione

Dimensioni

Al genere Oxymycterus appartengono roditori di piccole dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 93 e 170 mm, la lunghezza della coda tra 70 e 145 mm e un peso fino a 125 g.^[1]

Caratteristiche craniche e dentarie

Il cranio è lungo e stretto, con le ossa nasali che si estendono in avanti a formare un piccolo canale osseo a forma di tromba. I fori palatali sono molto lunghi. Gli incisivi superiori sono opistodonti, ovvero con le punte rivolte verso l'interno della bocca, i molari sono stretti e con la corona alta. Il terzo è circa la metà degli altri.

Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:

Aspetto

La pelliccia è densa e talvolta ispida e brillante. Le parti dorsali sono generalmente brunastre, mentre le parti ventrali variano dal giallo-brunastro al bianco-grigiastro. Il muso è lungo ed affusolato, gli occhi e le orecchie sono piccoli. Le zampe sono lunghe e sottili e ricoperte dorsalmente di corti peli, gli artigli sono lunghi e robusti. Le piante sono provviste di sei cuscinetti carnosi. La coda è più corta della testa e del corpo. Le femmine hanno 4 paia di mammelle. È presente la cistifellea.

Distribuzione

Il genere è diffuso nell'America meridionale, dal Perù centrale fino all'Argentina nord-orientale.

Tassonomia

Il genere comprende 16 specie.^[2]

• Oxymycterus amazonicus
• Oxymycterus caparoae
• Oxymycterus dasytrichus
• Oxymycterus delator
• Oxymycterus hiska
• Oxymycterus hucucha
• Oxymycterus inca
• Oxymycterus josei
• Oxymycterus juliacae
• Oxymycterus nasutus
• Oxymycterus nigrifrons
• Oxymycterus paramensis
• Oxymycterus quaestor
• Oxymycterus roberti
• Oxymycterus rufus
• Oxymycterus wayku

Note

Bibliografia

• Ronald M. Novak, Walker's Mammals of the World, 6th edition, Johns Hopkins University Press, 1999. ISBN 9780801857898
• Patton JL, Pardiňas UFJ & D'Elia G, The Mammals of South America. Volume 2: Rodents, The University of Chicago Press, 2015. ISBN 978-0-226-16957-6.

Pyszczkowiak^[3] (Oxymycterus) – rodzaj gryzonia z podrodziny bawełniaków (Sigmodontinae) w rodzinie chomikowatych (Cricetidae).

Zasięg występowania

Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce Południowej^[3][4].

Systematyka

Etymologia

Oxymycterus: gr. οξυς oxus – ostry, spiczasty; μυκτηρ muktēr, μυκτηρος muktēros – pysk, nos, od μυκτεριζω mukterizō – kręcić nosem^[5].

Podział systematyczny

Do rodzaju należą następujące gatunki^[3][4]:

• Oxymycterus akodontius – pyszczkowiak argentyński
• Oxymycterus amazonicus – pyszczkowiak amazoński
• Oxymycterus angularis – pyszczkowiak kanciasty
• Oxymycterus caparoae – pyszczkowiak stokowy
• Oxymycterus dasytrichus – pyszczkowiak atlantycki
• Oxymycterus delator – pyszczkowiak paragwajski
• Oxymycterus hiska – pyszczkowiak mały
• Oxymycterus hispidus – pyszczkowiak kosmaty
• Oxymycterus hucucha – pyszczkowiak keczuański
• Oxymycterus inca – pyszczkowiak inkaski
• Oxymycterus josei – pyszczkowiak urugwajski
• Oxymycterus nasutus – pyszczkowiak długonosy
• Oxymycterus paramensis – pyszczkowiak leśny
• Oxymycterus quaestor – pyszczkowiak parański
• Oxymycterus roberti – pyszczkowiak araukariowy
• Oxymycterus rufus – pyszczkowiak rudy
• Oxymycterus wayku^[6] – pyszczkowiak ciemny

Przypisy

Oxymycterus é um gênero de roedores da família Cricetidae.

Espécies

• Oxymycterus akodontius Thomas, 1921
• Oxymycterus amazonicus Hershkovitz, 1994
• Oxymycterus angularis Thomas, 1909
• Oxymycterus caparoae Hershkovitz, 1998
• Oxymycterus dasytrichus Fischer, 1814
• Oxymycterus delator Thomas, 1903
• Oxymycterus hiska Hinojosa, Anderson & Patton, 1987
• Oxymycterus hispidus Pictet, 1843
• Oxymycterus hucucha Hinojosa, Anderson & Patton, 1987
• Oxymycterus iheringi Thomas, 1896
• Oxymycterus inca Thomas, 1900
• Oxymycterus josei Hoffman, Lessa & Smith, 2002
• Oxymycterus nasutus (Waterhouse, 1837)
• Oxymycterus paramensis Thomas, 1902
• Oxymycterus quaestor Thomas, 1903
• Oxymycterus roberti Thomas, 1901
• Oxymycterus rufus (J. Fischer, 1814)
• Oxymycterus wayku

Referências

• MUSSER, G. G.; CARLETON, M. D. Superfamily Muroidea. In: WILSON, D. E.; REEDER, D. M. (Eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3. ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 2, p. 894-1531.

Grävmöss (Oxymycterus^[1]) är ett släkte av däggdjur som ingår i familjen hamsterartade gnagare.^[1] De förekommer i Sydamerika.^[2]

Beskrivning

Dessa gnagare påminner om vanliga möss i utseende med undantag av öronen som är mindre och avrundade. De når en kroppslängd (huvud och bål) av 9 till 17 cm och en svanslängd av 7 till 15 cm. Vuxna individer av den mera kända arten Oxymycterus rufus vägde mellan 45 och 125 gram. Beroende på art är pälsen på ryggen mörkbrun, svartbrun, rödbrun eller gulbrun. Undersidan har vanligen ljusare päls i gråbrun eller ljusgrå. Arterna har kraftiga klor vid framfötterna.^[2]

Grävmöss vistas gärna i fuktiga habitat som träskmarker och marskland, men även i gräsmarker, skogar och buskskogar. De gräver i marken efter ryggradslösa djur (främst insekter) som utgör deras föda. I viss mån äter de även växtdelar. Grävmöss lever i underjordisk bon som lämnades av andra djur, till exempel av marsvin eller kapybara.^[2]

Honor kan para sig hela året och en kull har upp till sex ungar, oftast två eller tre. Ungarna diar sin mor cirka två veckor och de blir efter ungefär tre månader könsmogna. Med människans vård kan grävmöss leva 2,5 år.^[2]

IUCN listar två arter som starkt hotad (EN), en art med kunskapsbrist (DD) och alla andra som livskraftig (LC).^[3]

Systematik

Kladogram enligt Catalogue of Life^[1]:

Oxymycterus akodontius

Oxymycterus angularis

Oxymycterus delator

Oxymycterus hiska

Oxymycterus hispidus

Oxymycterus hucucha

Oxymycterus iheringi

Oxymycterus inca

Oxymycterus nasutus

Oxymycterus paramensis

Oxymycterus roberti

Oxymycterus rufus

Wilson & Reeder (2005) listar ytterligare 5 arter i släktet: Oxymycterus amazonicus, Oxymycterus caparoae, Oxymycterus dasytrichus, Oxymycterus josei och Oxymycterus quaestor. Däremot godkänner de inte Oxymycterus iheringi som art i släktet.^[4] Den flyttades istället till det nybildade släktet Brucepattersonius.

Källor

1. ^ [a b c] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (10 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. Arkiverad från originalet den 18 juni 2012. https://web.archive.org/web/20120618223324/http://www.catalogueoflife.org/services/res/2011AC_26July.zip. Läst 24 september 2012.
2. ^ [a b c d] Ronald M. Nowak, red (1999). ”Burrowing Mice” (på engelska). Walker’s Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press. sid. 1393/94. ISBN 0-8018-5789-9
3. ^ Oxymycterus på IUCN:s rödlista, läst 22 juni 2014.
4. ^ Wilson & Reeder, red (2005). ”Oxymycterus” (på engelska). Mammal Species of the World. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8221-4

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Grävmöss.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Oxymycterus.
  Artförteckning

• 1 Опис
• 2 Поширення
• 3 Звички
• 4 Джерела

Oxymycterus là một chi động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Waterhouse miêu tả năm 1837.^[1] Loài điển hình của chi này là Mus nasutus Waterhouse, 1837.

Các loài

Chi này gồm các loài:

Chú thích

Tham khảo

• Dữ liệu liên quan tới Oxymycterus tại Wikispecies

Bài viết liên quan đến phân họ gặm nhấm Sigmodontinae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

Систематика
на Викивидах

Изображения
на Викискладе

Копающие хомячки^[1] (Oxymycterus) — род южноамериканских грызунов подсемейства Sigmodontinae семейства хомяковых.

Описание

Длина тела этих грызунов 9—17 см, хвост от 7 до 15 сантиметров. Вес вида O. rufus 45—125 граммов. Мех красноватый, желтовато-коричневый, тёмно-коричневый или чёрный сверху, снизу светлый. Морда вытянута, хвост относительно короткий.

Распространение

Обитают в центральной части Южной Америки, от центральной части Перу и Боливии, большая часть Бразилии, север Аргентины. Среда обитания: болота, луга и леса.

Поведение

Живут в норах, брошенных другими животными, или на поверхности. По крайней мере, один вид O. rufus, дневной. Эти животные питаются в основном насекомыми, кроме того, они едят других беспозвоночных, а иногда и растения. Несколько раз в год самка рождает 1—6 детенышей.

Классификация

Род включает 17 видов:

• Аргентинский копающий хомячок (Oxymycterus akodontius)
• Oxymycterus amazonicus
• Угловатый копающий хомячок (Oxymycterus angularis)
• Oxymycterus caparaoe
• Oxymycterus dasytrichus
• Хомячок-лазутчик (Oxymycterus delator)
• Малый копающий хомячок (Oxymycterus hiska)
• Щетинистый хомячок (Oxymycterus hispidus)
• Кочобамбский хомячок (Oxymycterus hucucha)
• Инкский хомячок (Oxymycterus inca)
• Oxymycterus josei
• Длинноносый копающий хомячок (Oxymycterus nasutus)
• Копающий хомячок парамо (Oxymycterus paramensis)
• Oxymycterus quaestor
• Копающий хомячок Роберта (Oxymycterus roberti)
• Рыжий копающий хомячок (Oxymycterus rufus)
• Oxymycterus wayku

Примечания

洞鼠屬（Oxymycterus），哺乳綱、囓齒目、倉鼠科的一屬，而與洞鼠屬（粗毛洞鼠）同科的動物尚有白足鼠屬（球鹿鼠）、裏約稻鼠屬（裏約稻鼠）、大耳攀鼠屬（大耳攀鼠）、小齒夕鼠屬（小齒夕鼠）等之數種哺乳動物。

參考文獻

• 中國科學院，《中國科學院動物研究所的世界動物名稱資料庫》，[1]

옥시믹테루스속 또는 오시쿠도속(Oxymycterus)은 비단털쥐과 목화쥐아과에 속하는 설치류 속의 하나이다.^[1] 남아메리카에서 발견되며, 쥐를 닮은 약 17종의 설치류로 이루어져 있다.

하위 종

각주