nimet breadcrumb-navigoinnissa
La jara blanca, Cistus albidus ye una especie fanerógama perteneciente a la familia Cistaceae.
Ye nativa de la cuenca del Mediterraneu, sobremanera na Península Ibérica, onde crez en terrenes ricos en cal, con clima templáu y secu.
Ye un parrotal d'ente 5 y 10 cm d'altor, non bien ramosu. Les fueyes tienen 5-10 cm de llargor y son opuestes con tres nervios bien marcaos y de color ablancazáu. Les sos flores tienen 5 cm de diámetru de color rosáu y son solitaries o en grupos de trés o cuatro na terminación de les cañes.
Cistus albidus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 524. 1753.[1]
Cistus: nome xenéricu que remanez del griegu kisthós llatinizáu cisthos = nome dáu a diverses especies del xéneru Cistus L. Dellos autores pretenden rellacionala, pola forma de los sos frutos, cola pallabra griega kístē = "caxa, cesta".[2]
albidus: epítetu llatín que significa "ablancazáu"[3]
Sennen *Cistus albidus var. parvifolius Sennen
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. La jara blanca, Cistus albidus ye una especie fanerógama perteneciente a la familia Cistaceae.
Ağımtıl buxurkolu
Aralıq dənizi ölkələrində rast gəlinir.
Uzunsov və ya oval-lansetvarı,bozumtul-ağ,möhkəm tükcüklərlə örtülmüş koldur.Çəhrayı,5 ləçəkli,iri çiçəkləri budaqların uclarında kiçik qruplara yığılmışdır.Maydan iyuna qədər çiçəkləyir.Çiçəkləri çoxləçəkli olmayan qızılgülə bənzəyir,ləçəklərin bünövrəsində çox vaxt qırmızı və ya bənövşəyi xallar olur.Çiçəkləri uzunömürlü deyil,səhər onların kağıza bənzər ləçəkləri açılır,axşam tökülür,solmuş çiçəklərin yerinə iyunun əvvlindən avqustun ortalarınadək yeni qönçələr əmələ gətirir.
Buxurkolu əlverişli olmayan şəraitdə qeyri münbit,qumlu və əhəngli torpaqda,dəniz sahilində bitir.Kölgə və şaxtalar ona pis təsir göstərir.
Abşeronda park və bağçalarda,bəzi özəl həyətyanı sahələrdə rast gəlinir.
Bitki aromoterapiyada,içkilərin,qənnadı məmulatlarının hazırlanmasında,ekstraktı qankəsici kimi,saçların bərkidilməsində,dəri xəstəliklərində istifadə edilir.
Ağımtıl buxurkolu
L′estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus) és un arbust de la família de les cistàcies.[1] Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dóna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les flors, grosses, són rosades i tenen els pètals lleugerament arrugats. Els fruits són una càpsula ovoide on es troben les llavors. És, potser, l'estepa més estesa als Països Catalans i creix, independentment del tipus de substrat, en zones influïdes per la Mediterrània. Alguns peus poden ser parasitats per la planta Cytinus ruber.
Es tracta d'una planta d'aspecte blanquinós per l'abundant toment que recobreix les seves branques i fulles i que els hi confereix una agradable suavitat al tacte. Té les fulles oblongues, oposades, sèssils, amb els nervis prominents per l'envés. Les flors són grans i vistoses, d'un bell color rosa porpra; el calze té cinc sèpals.
Pot arribar a atènyer una alçada de 40-100 (150) cm. Les fulles, amb tres nervis prominents, són sèssils, el·líptiques o ovato-lanceolades, amb el marge lleugerament revolut. Les flors apareixen agrupades en inflorescències terminals cimoses que tenen entre 3-8 flors de pedicels llargs.
Les seves fulles són simples i quasi sempre oposades. Les flors, generalment grans i vistoses, tenen cinc pètals, aviat caigudes, molt arrugades dintre del botó, i a vegades, inclús en la flor oberta. Les flors de les cistàcies solen produir poc nèctar però un abundant pol·len i són pol·linitzades preferentment per petits coleòpters, encara que també són visitades per mosques i borinots durant el curt espai de temps en què romanen obertes.
Quan els pètals es desprenen sense que la flor hagi sigut fecundada, el calze es tanca i les anteres dels estams queden enganxats i aprestats contra l'estigma, amb el qual es produeix l'autofecundació.
El fruit superior és una càpsula que conté moltes llavors, les quals, per facilitar la seva dispersió, són projectades activament, encara que a no gaire distància. Aquestes llavors contenent materials feculents i per aquesta raó s'utilitzen en alguns llocs, com el Marroc, per a mesclar-les amb farines panificables.
La planta creix brolles i matollars que corresponen a la fase regressiva dels alzinars i altres boscos mediterranis. Cistus albidus, és una planta de distribució mediterrània, que habita en els territoris de clima marítim des del nord d'Itàlia fins al sud de Portugal. En la península Ibèrica ocupa les zones seques de la meitat meridional i de tota el vessant mediterrània, inclosa la depressió de l'Ebre; en les Balears es troba a totes les illes. El seu hàbitat més freqüent són els terrenys de vegetació molt degradada i, inclús, llocs cremats, on sol fer-se dominant.
Aquesta planta s'adapta molt bé als terrenys secs i solellosos dels països temprats de l'hemisferi boreal, sobretot els de l'àrea mediterrània. La majoria de les cistàcies són arbusts i mates llenyoses les quals branques i fulles produeixen resines aromàtiques de propietats balsàmiques.
És una planta molt variable de la qual s'han diferenciat nombroses varietats entre les quals destaca la var. Anthyllidetorum, pròpia dels matollars baleàrics i caracteritzada per una mida menor i pètals més petits.[2]
L′estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus) és un arbust de la família de les cistàcies. Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dóna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les flors, grosses, són rosades i tenen els pètals lleugerament arrugats. Els fruits són una càpsula ovoide on es troben les llavors. És, potser, l'estepa més estesa als Països Catalans i creix, independentment del tipus de substrat, en zones influïdes per la Mediterrània. Alguns peus poden ser parasitats per la planta Cytinus ruber.
Die Weißliche Zistrose (Cistus albidus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zistrosen (Cistus) in der Familie der Zistrosengewächse (Cistaceae).
Der immergrüne, schwach aromatisch riechende, dichte Strauch erreicht Wuchshöhen von 40 bis 150 cm. Die etwa 2 bis 5 cm langen und 0,5 bis 2 cm breiten, sitzenden Laubblätter sind gegenständig, halbstängelumfassend und von elliptisch bis eiförmiger Form. Sie sind rundspitzig bis stumpf und auf der Blattober- und Blattunterseite dicht weißfilzig behaart und besitzen an der Unterseite drei deutlich erhabene Nerven. Der ganze Rand der Laubblätter ist nicht gewellt.
Die Blüten erscheinen einzeln oder in wenigblütigen Zymen. Die zwittrigen Blüten mit doppelter Blütenhülle messen etwa 4 bis 6,5 cm im Durchmesser und sitzen an 5 bis 25 mm langen, behaarten Stielen. Die fünf feinhaarigen, spitzen Kelchblätter sind eiförmig und filzig behaart. Die fünf ausladenden, verkehrt-eiförmigen, dachigen Kronblätter sind rosarot und zerknittert. Sie fallen nach wenigen Stunden von der Pflanze ab. Der Griffel mit großer, kopfiger Narbe des oberständigen Fruchtknotens ist fast so lang wie die zahlreichen orangefarbenen, kurzen Staubblätter.
Die holzige, vielsamige, behaarte und lokulizidale Kapselfrucht mit beständigem Kelch ist eiförmig und fünfklappig. Die harten kantigen Samen sind 1–2 Millimeter groß.
Blütezeit ist von April bis Juni.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 18.[1]
Die Weißliche Zistrose ist eine typische westmediterrane Pflanze, deren östliche Verbreitungsgrenze von Norditalien über Korsika und Sardinien nach Nordafrika verläuft. Ihr Areal reicht von Marokko und Algerien bis Spanien, Portugal, Frankreich und Italien.[2]
Die Weißliche Zistrose besiedelt Garigues, Macchien, lichte offene Wälder vorzugsweise auf Mergelböden auf neogenen Substraten.
Die Weißliche Zistrose (Cistus albidus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zistrosen (Cistus) in der Familie der Zistrosengewächse (Cistaceae).
La muja blanca (Cistus albidus) es un arbrilhon caracteristic de la garriga, suportant plan un periòde d’ariditat e aman los sols calcaris.
Lo cistus albidus es un arbrilhon de la familha de las cistacèas de talha mejana (entre 0,5 e 1,2 m. de naut).
Son fulhatge persistant gris clar es compausat de fuèlhas simplas, sessilas, oposadas e cobèrta de pels estelats, d'aquel aspècte li ven lo seu nom, albidus es blanquinós en latin.
Sa florason s'espandís d’abril a junh quand sortís una inflorescença en cima unipara elicoïda compausada de flors formadas per 5 petalas d’aspècte afatonit e de color ròsa. Las flors atrason las abelhas, parpalhons e d'autres insèctes assegurant una pollinizacion entomogama.
Los fruchs de la moja blanca son de capsulas dehiscentas de 5 valvas. L'epandiment dels fruchs es epizoochora.
Se trapa dins l'ensems de l'entorn mediterranèu (fins al Daufinat, Vivarés e Roergue), en Santonge e en Vendèa.
Abitat: garrigas e costièras subretot calcàrias
La muja blanca (Cistus albidus) es un arbrilhon caracteristic de la garriga, suportant plan un periòde d’ariditat e aman los sols calcaris.
Cistus albidus, the grey-leaved cistus,[2] is a shrubby species of flowering plant in the family Cistaceae, with pink to purple flowers, native to south-western Europe and western north Africa.
Cistus albidus grows up to 1 m (3 ft) tall. Its leaves are oblong to elliptical in shape, usually 2–5 cm (0.8–2.0 in) long by 0.5–2 cm (0.2–0.8 in) wide. They have three prominent veins and are densely covered with short hairs, producing a greyish-white appearance. The flowers are arranged in cymes of one to seven individual flowers, each 4–6 cm (1.6–2.4 in) across with five purple to pink petals and five sepals.[3]
Cistus albidus was first described by Carl Linnaeus in 1753 in Species Plantarum (p. 524).[1] The specific epithet albidus means "whitish", referring to the leaves and shoots.[4]
A 2011 molecular phylogenetic study placed C. albidus as the sister to Cistus creticus in the purple and pink flowered clade (PPC) of Cistus species. C. creticus is found largely in the eastern Mediterranean, and the distributions of the two species show little overlap. They are able to hybridize, producing the fertile hybrid C. × canescens.[5]
The sister group to both species is C. heterophyllus.
Species-level cladogram of Cistus species.Halimium spp.
PPCHalimium spp.
WWPCCistus albidus is native to the west of Southern Europe and western North Africa, particularly around the Mediterranean, including Portugal, Spain, the Balearic Islands, France, Corsica, Italy, Sardinia,[3] and Morocco.[5]
Cistus albidus, the grey-leaved cistus, is a shrubby species of flowering plant in the family Cistaceae, with pink to purple flowers, native to south-western Europe and western north Africa.
La jara blanca (Cistus albidus) es una especie fanerógama perteneciente a la familia Cistaceae.
Es nativa de la cuenca del Mediterráneo, sobre todo en la península ibérica, donde crece en terrenos ricos en cal, con clima cálido y seco.
Es un arbusto de entre 0,50 y 1'00 m de altura, no muy ramoso. Las hojas tienen 5-10 cm de longitud y son opuestas con tres nervios muy marcados y de color blanquecino. Sus flores tienen 5 cm de diámetro de color rosado y son solitarias o en grupos de tres o cuatro en la terminación de las ramas.
Cistus albidus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 524. 1753.[1]
Cistus: nombre genérico que deriva del griego kisthós latinizado cisthos = nombre dado a diversas especies del género Cistus L. Algunos autores pretenden relacionarla, por la forma de sus frutos, con la palabra griega kístē = "caja, cesta".[2]
albidus: epíteto latino que significa "blanquecino"[3]
La jara blanca (Cistus albidus) es una especie fanerógama perteneciente a la familia Cistaceae.
Estrepa zuria (Cistus albidus) Cistaceae familiako landare loreduna da.[1] Bihotz itxurako hosto zabalak eta erdialdea horia duten lore zuri handiak ditu.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Estrepa zuria (Cistus albidus) Cistaceae familiako landare loreduna da. Bihotz itxurako hosto zabalak eta erdialdea horia duten lore zuri handiak ditu.
Le Ciste cotonneux (Cistus albidus), appelé aussi Ciste blanc ou Ciste blanchâtre, est un arbrisseau caractéristique de la garrigue, supportant bien une période d’aridité et appréciant les sols calcaires.
Le nom ciste vient du grec ancien, κίσθος, « boîte, capsule », allusion à la forme du fruit capsulaire[1].
Le mot latin albidus, signifiant « blanchâtre », fait référence aux feuilles duveteuses caractéristiques et non aux fleurs qui sont de couleur rose. Il est d’ailleurs parfois appelé ciste blanchâtre ou ciste blanc.
Le cistus albidus est un arbrisseau de la famille des cistacées de taille moyenne (entre 0,5 et 1,2 m. de hauteur).
Son feuillage persistant gris clair est composé de feuilles simples, sessiles, opposées et couvertes de poils étoilés.
Sa floraison s’étale d’avril à juin et révèle une inflorescence en cyme unipare hélicoïde composée de fleurs formées par 5 pétales à l’aspect chiffonné et de couleur rose. Les fleurs attirent abeilles, papillons et autres insectes assurant une pollinisation entomogame.
Les fruits du Cistus albidus sont des capsules déhiscentes à 5 valves. La dissémination des fruits est épizoochore.
En France-métropolitaine, le ciste-blanc est présent dans les zones suivantes : Midi-Méditerranéen (avec pour limite septentrionale le secteur de Valence), Corse, Saintonge, Aunis, Archipel charentais, Vendée, Île de Noirmoutier, Baie de Bourgneuf, Essonne et nord de l'Alsace[2].
Le Ciste cotonneux (Cistus albidus), appelé aussi Ciste blanc ou Ciste blanchâtre, est un arbrisseau caractéristique de la garrigue, supportant bien une période d’aridité et appréciant les sols calcaires.
Il cisto biancastro (Cistus albidus L.) è un arbusto sempreverde della famiglia delle Cistaceae.[1]
Generalmente non supera il metro d'altezza. Il fusto è legnoso dotato di corteccia. Le foglie sono opposte e dotate di peli stellati. Le infiorescenze sono costituite da tre ad otto fiori, sorretti da peduncoli. Il frutto è costituito da una capsula pelosa avvolta da un calice contenente numerosi semi. La fioritura avviene nel periodo tra aprile e giugno.
Popola il sottobosco in zone aride, su terreni rocciosi calcarei, soprattutto nella macchia mediterranea. Si trova in Val Maira in Piemonte, in Lombardia, in Veneto, in Liguria, in Toscana, in Umbria, in Calabria, Sicilia, in Puglia e in Sardegna.
Cistus albidus is een plant uit de zonneroosjesfamilie (Cistaceae).
Het is een rijk vertakte, groenblijvende struik uit het westen van het Middellandse Zeegebied. De plant wordt circa 1 m hoog. De bladeren zijn grijsgroen en doen fluweelachtig aan. Ze hebben de vorm van een ei en worden 2–3 cm lang. De bloemen zijn roze en hebben een doorsnede tot 6 cm. Er is sprake van een eindstandige bloeiwijze met maximaal vijf bloemen bijeen. De bloeitijd is van april tot juli.
Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Cistus albidus op Wikimedia Commons.
Cistus albidus er en eviggrønn busk i solrosefamilien.
Den har en tett vekst og blir 40–100 cm høy. Bladene er dekket av gråhvite hår. Blomstene er rosa med gule støvbærere. Den vokser i garrigue, lav maquis, åpen skog og på steinete steder, gjerne på kalkgrunn. Arten er utbredt på Den iberiske halvøy, Balearene, Korsika, Sardinia og i Italia, Marokko og Algerie.
Typisk vekstform
Blader
Hår på bladene
Fruktkapsler
Cistus albidus er en eviggrønn busk i solrosefamilien.
Den har en tett vekst og blir 40–100 cm høy. Bladene er dekket av gråhvite hår. Blomstene er rosa med gule støvbærere. Den vokser i garrigue, lav maquis, åpen skog og på steinete steder, gjerne på kalkgrunn. Arten er utbredt på Den iberiske halvøy, Balearene, Korsika, Sardinia og i Italia, Marokko og Algerie.
Cistus albidus L. – gatunek czystka, należący do rodziny czystkowatych (posłonkowatych) (Cistaceae). Występuje naturalnie w regionie śródziemnomorskim, w Afryce Północnej (Algieria, Maroko) i Europie Południowej (Francja, Włochy, Portugalia i Hiszpania). Jest uprawiany w wielu krajach świata[3].
Wiecznie zielony krzew o wysokości do 1,2 m i szerokości do 2,5 m. Pędy grube, powyginane, ulistnione od samej ziemi. Liście pojedyncze, duże, kutnerowate. Kwiaty lilioworóżowe, duże, o pomarszczonych płatkach korony. Podczas kwitnienia kwiaty podobne są do kwiatów dzikiej róży[4].
Tworzy mieszańce z niektórymi innymi gatunkami. Np. czystek szary (Cistus aincanus) jest mieszańcem Cistus albidus L. i Cistus crispus L.[5].
Cistus albidus L. – gatunek czystka, należący do rodziny czystkowatych (posłonkowatych) (Cistaceae). Występuje naturalnie w regionie śródziemnomorskim, w Afryce Północnej (Algieria, Maroko) i Europie Południowej (Francja, Włochy, Portugalia i Hiszpania). Jest uprawiany w wielu krajach świata.
Cistus albidus, conhecida por Roselha-grande,[1] é uma espécie de planta com flor pertencente à família Cistaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 524. 1753.
Os seus nomes comuns são roselha, roselha-grande ou rosêlha-maior.[2]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Cistus albidus, conhecida por Roselha-grande, é uma espécie de planta com flor pertencente à família Cistaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 524. 1753.
Os seus nomes comuns são roselha, roselha-grande ou rosêlha-maior.
Має слабкий ароматичний запах, щільний чагарник досягає висот від 40 до 150 см. Листки чергові 5-10 см в довжину. Вони волохаті, є білі волоски. Квіти 5 см в діаметрі і рожеві одиночні або в групах. Квітує з квітня по червень.
Батьківщиною є Середземноморський басейн, особливо на Піренейському півострові (Португалія, Іспанія, Гібралтар, Франція, Корсика, Італія, Марокко), де росте в ґрунтах, багатих вапном, з гарячою, сухою погодою.
Cistus albidus là một loài thực vật có hoa trong họ Nham mân khôi. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Bài viết liên quan đến bộ Cẩm quỳ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Cistus albidus là một loài thực vật có hoa trong họ Nham mân khôi. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
Cistus albidus L., 1753
Ладанник беловатый (лат. Cistus albidus) — вид цветковых растений рода Ладанник (Cistus) семейства Ладанниковые (Cistaceae).
Густой кустарник высотой от 40 до 150 см. Листья очередные, опушенные, 5—10 см в длину. Цветки розовые, 5—7 см в диаметре, одиночные или в группах. Цветёт с апреля по июнь. Имеет слабый ароматический запах.
Родиной является Средиземноморский бассейн, особенно Пиренейский полуостров (Португалия, Испания, Гибралтар, Франция, Корсика, Италия, Марокко), где растёт на богатых известью почвах.
Ладанник беловатый (лат. Cistus albidus) — вид цветковых растений рода Ладанник (Cistus) семейства Ладанниковые (Cistaceae).
Густой кустарник высотой от 40 до 150 см. Листья очередные, опушенные, 5—10 см в длину. Цветки розовые, 5—7 см в диаметре, одиночные или в группах. Цветёт с апреля по июнь. Имеет слабый ароматический запах.
Родиной является Средиземноморский бассейн, особенно Пиренейский полуостров (Португалия, Испания, Гибралтар, Франция, Корсика, Италия, Марокко), где растёт на богатых известью почвах.
.jpg)
.jpg)
