nimet breadcrumb-navigoinnissa
This widespread species has an elongated body with varying tints of grey to give it a grizzled appearance.Its small, round ears are situated on the sides of its long head that ends in a pointed muzzle.Its long, bushy tail is usually held parallel to the ground.
Cape grey mongoose is solitary and feeds predominantly on rodents and insects.Although, they do supplement their diet with birds, reptiles and other opportunistic prey items.
These mongooses are diurnal and only occasionally seen in pairs during mating season.They use ground holes made by other species as dens for their litter of 1 -3 young from August to December.
The IUCN Red List classifies Cape grey mongoose as a species of least concern in terms of conservation priorities.They have a wide habitat tolerance and are often seen along urban fringes.Chances are that if you haven’t seen a Cape grey mongoose before, you clearly need to get out more.
For more information on MammalMAP, visit the MammalMAPvirtual museumorblog.
Die kleingrysmuishond (Galerella pulverulenta) kom voor in die suide van Suid-Afrika. Die soogdier is verwant aan die Swartkwasmuishond.
Van ver lyk die muishond grys maar van naby is hy swart met wit of geelbruin spikkels. Die hare is kort en lê plat en bedek die ore effens. Die hare is dik om die stertbasis en word al hoe korter na die stertpunt toe. Die bene vertoon donkerder as die as die lyf. Die mannetjie kan tot 1.25 kg weeg en die wyfie 0.9 kg. Die mannetjie is effens groter as die wyfie.
Die muishond benut verskeie habitats; vanaf fynbos tot woude; selfs dele met baie min plantegroei. Hulle eet insekte, muise, voëls, en reptiele.
Hulle is daglewend en rus tydens die warmste tyd van die dag en hulle loop gewoonlik alleen of in pare. Die kleintjies bly in die teelgate totdat hulle gespeen is. Hulle is hoofsaaklik grondlewend en klim soms boom as hulle jag. Die dier is nie bang vir mense nie en gebruik rotsstapels, gate in termiethope en ander gate vir skuiling. Twee tot vier kleintjies word vanaf Augustus tot Desember gebore.
Die luiperd, rooikat en rooijakkals is die Kleingrysmuishond se natuurlike vyande.
Die kleingrysmuishond (Galerella pulverulenta) kom voor in die suide van Suid-Afrika. Die soogdier is verwant aan die Swartkwasmuishond.
La mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta) és una espècie de mangosta del gènere Galerella.
Es tracta d'una mangosta petita. El seu cos mesura entre 55 i 70 cm, la seva cua fa entre 20 i 35 cm, i té un pes que varia entre 0,5 i 1 kg. El seu pelatge és color gris fosc amb l'extrem de la cua i les potes més fosques. Té el cos típicament allargat de les mangostes, amb unes orelles petites i arrodonides. La cua és llarga i peluda, i les dents mostren una adaptació tant per tallar carn com per trencar ossos.
La seva àrea de distribució és el sud-oest de Sud-àfrica, amb algunes poblacions al centre-sud de Namíbia.[1][2]
Habita les sabanes, zones semidesèrtiques, matollars i boscos. No obstant això, no es troba a les praderies. Sovint viu prop dels humans, en soterranis d'edificis o en suburbis.[1]
És un animal solitari i diürn, que viu en territoris d'entre 5 i 68 hectàrees, els quals són més extensos en els mascles. No obstant això, no està clar si es tracta d'una espècie amb un comportament territorial.[3] No són bons excavadors, i per aquesta raó, fan servir roques apilades, esquerdes, caus al desert o forats als arbres com a refugi, quan no hi ha suficients matolls que els cobreixin. Sovint se les pot veure creuant carreteres.
S'alimenta principalment d'insectes i petits rosegadors, encara que també mengen ocells, petits rèptils, amfibis, altres invertebrats, i fruits. També alimenten de carronya, així com del que troben a les escombraries.[4]
És un animal principalment insectívor, però també carnívor. Captura els insectes del terra i els subjecta amb les potes del davant mentre se'ls menja. Les grans preses, com els rosegadors, són perseguides i mortes d'una mossegada al cap, després les subjecten amb les potes del davant mentre les van especejant en petites parts amb les dents.[4]
Les femelles donen a llum entre l'agost i el desembre en caus, esquerdes a les roques o forats als arbres. Les ventrades són entre 1 i 3 cadells.[5] Quan neixen, les cries tenen el pelatge completament desenvolupat, però no veuen ni escolten fins als quinze dies. Els joves romanen al cau fins que són deslletats i l'abandonen quan són capaços de viure en solitari.
Der Kleinichneumon (Galerella pulverulenta), auch Kapmanguste genannt, ist eine Raubtierart aus der Familie der Mangusten (Herpestidae). Sie ist im südlichen Afrika von Südafrika bis Südangola beheimatet.
Der Kleinichneumon ist eine mittelgroße Mangustenart mit einem gleichmäßig hell und dunkelgrau melierten Fell. Im Nordwesten des Verbreitungsgebietes sind die Tiere dunkel braunschwarz. Die Beine sind dunkelbraun oder fast schwarz. Der Schwanz ist buschig und wird immer horizontal über dem Boden getragen. Die Körperlänge incl. Kopf und Schwanz beträgt weniger als 55 bis 69 cm, der Schwanz ist 20 bis 34 cm lang und das Tier wiegt 0,5 bis ein Kilogramm. Männchen werden größer als die Weibchen.
Die Tiere leben in der Kapprovinz, im südlichen Oranje-Freistaat, im nördlichen Lesotho, entlang der Drakensberge im westlichen KwaZulu-Natal, sowie im südlichen und nördlichen Namibia und im Südwesten Angolas. Im mittleren Namibia besteht eine Verbreitungslücke, die aber auch auf eine ungenügende Erforschung des Gebietes zurückgehen kann. In der Kapprovinz ist der Kleinichneumon das häufigste einzelgängerische Raubtier.
Er hat eine große Habitattoleranz und kommt in Wäldern, Buschland und Halbwüsten, in Regionen mit hohem und mit niedrigem Niederschlag vor. Besonders häufig ist er im Fynbos, an verbuschten Flussufern und auf dicht bewachsenen Berghängen.
Kleinichneumons sind tagaktiv und gelten als einzelgängerisch. Man vermutet aber eine geselligere Lebensweise als bisher angenommen. Sie sind wahrscheinlich nicht sehr territorial, ihre Wohnbezirke überlappen sich. Beide Geschlechter markieren Steine und Büsche. Sie ernähren sich carnivor, orientieren sich bei der Nahrungssuche mit den Augen und dem Geruchssinn und wählen ihre Beute opportunistisch. Als Beutetiere scheinen aber kleine Nagetiere, vor allem Lamellenzahnratten (Otomys) und Afrikanische Striemen-Grasmäuse (Rhabdomys), zu dominieren. Außerdem werden vor allem Insekten gefangen. Auch von Übergriffen auf Kitze der Greisböcke und junge Buschhasen wurde berichtet.
Als Lautäußerungen geben die Ichneumons bei Gefahr ein kurzes, rasselndes Knurren und Niesen oder Schnurren von sich, wenn sie ergriffen werden. Fortpflanzungszeit ist von August bis Dezember. Die ein bis drei Jungen werden zwischen Sträuchern, Geröll oder in Erdhöhlen geboren, die die Ichneumons von anderen Tieren übernommen haben. Die Tragzeit der Tiere ist unbekannt, ebenso das Alter ihrer Geschlechtsreife und das zu erwartende Lebensalter.
Die Weltnaturschutzunion IUCN stellt die Kleinichneumons in der Roten Liste gefährdeter Arten als nicht gefährdet („Least Concern“) dar.
Der Kleinichneumon (Galerella pulverulenta), auch Kapmanguste genannt, ist eine Raubtierart aus der Familie der Mangusten (Herpestidae). Sie ist im südlichen Afrika von Südafrika bis Südangola beheimatet.
Η Γκρίζα μαγκούστα του Ακρωτηρίου (Galerella pulverulenta), ονομαζόμενη επίσης και μικρή γκρίζα μαγκούστα, είναι μαγκούστα ενδημική στην νότια Αφρική.[2]
Είναι ένα μικρό είδος (μήκους 55-69 εκατοστομέτρων και βάρους 0,5 - 1,0 χιλιόγραμμων). Έχει σκούρο γκρι χρώμα και η άκρη της ουράς είναι πιο σκούρα. Τα πόδια είναι πιο σκούρα γκρι από το υπόλοιπο σώμα. Έχει χαρακτηριστικό επιμήκη σωματότυπο μαγκούστας. Τα αυτιά είναι μικρά και στρογγυλά και βρίσκονται στις πλευρές του κεφαλιού. Η ουρά είναι μακριά και φουντωτή. Τα δόντια παρουσιάζουν προσαρμογές τόσο για την κοπή όσο και για την σύνθλιψη.
Η γκρίζα μαγκούστα του Ακρωτηρίου τρέφεται κυρίως με έντομα και μικρά τρωκτικά, αλλά τρώει επίσης πτηνά, μικρά ερπετά, αμφίβια, άλλα ασπόνδυλα, και φρούτα. Είναι επίσης γνωστό ότι τρώει νεκρούς οργανισμούς και σκουπίδια.
Είναι κυρίως εντομοφάγο ζώο αλλά και σαρκοφάγο. Τα έντομα και άλλα αρθρόποδα, όπως αράχνες, πιάνονται στο έδαφος και στη συνέχεια κρατιούνται με τα μπροστινά πόδια και τρώγονται. Τα μεγαλύτερα θηράματα, όπως τα τρωκτικά, καταδιώκονται και σκοτώνονται με δάγκωμα στο κεφάλι. Οι μεγάλες λείες κόβονται σε κομμάτια μεγέθους δαγκωματιάς με τα δόντια.
Τα μικρά τρωκτικά, ιδίως ο Ωτόμυς και ο Ραβδόμυς, είναι τα πιο σημαντικά διατροφικά στοιχεία. Κατ' εξαίρεση επιτίθεται σε ανήλικους λαγούς και σε νεαρές μικρές αντιλόπες.[3]
Μέχρι πριν από μερικές δεκαετίες το είδος εθεωρείτο ότι ήταν ενδημικό στην Επαρχία του Ακρωτηρίου, αλλά τώρα είναι γνωστό ότι απαντάται σε μεγάλο μέρος του υπολοίπου της Νότιας Αφρικής και στα δυτικά, προς τα βόρεια στη νότια Ανγκόλα. Δεν έχει ακόμη διασαφηνιστεί πώς είναι συνεχής η κατανομή, ούτε πόσο μεγάλο μέρος αυτής της ευρύτερης παρουσίας οφείλεται στην επέκταση της κατανομής της. Η πυκνότητά του πληθυσμού της σε περιοχές όπου είναι εγκατεστημένο το είδος, κυμαίνεται από μία μαγκούστα ανά 60 εκτάρια σε μία ανά δύο εκτάρια.[3]
Ζει στις μακίες (φάινμπος), στους ημιερημικούς θαμνώνες (Καρού) στις λόχμες και στα δάση. Ωστόσο δεν απαντάται στις ποώδεις διαπλάσεις. Συχνά ζουν κοντά στον άνθρωπο, συχνά κάτω από τα πατώματα των χώρων της κατοικίας ή και στις παρυφές των προαστίων. Όταν συνηθίσει την ανθρώπινη παρουσία μπορεί να ανεχθεί κοντινή προσέγγιση.[3]
Η γκρίζα μαγκούστα του Ακρωτηρίου είναι ζώο ημερόβιο.
Η Γκρίζα μαγκούστα του Ακρωτηρίου (Galerella pulverulenta), ονομαζόμενη επίσης και μικρή γκρίζα μαγκούστα, είναι μαγκούστα ενδημική στην νότια Αφρική.
The Cape grey mongoose (Herpestes pulverulentus), also called the small grey mongoose, is a small mammal native to South Africa, Lesotho and southern Namibia.
It is a small species (55–69 cm long, weight range 0.5 – 1.0 kg). It is a dark grey colour with a darker tip of the tail. The legs are a darker grey than the rest of the body. It has a typical elongated mongoose body-shape. The ears are small and rounded and are situated on the sides of the head. The tail is long and bushy. The teeth show adaptations for both cutting and crushing.
The Cape grey mongoose feeds mostly on insects and small rodents, but will also eat birds, small reptiles, amphibians, other invertebrates, and fruit. They have been known to eat carrion and garbage as well.
It is predominantly insectivorous but also carnivorous. Insects and other arthropoda such as spiders are caught on the ground and then held down with the forefeet and eaten. Larger prey such as rodents are stalked and killed with a bite to the head. Large prey items are held down with the forefeet and then torn into bite size pieces with the teeth.
Small rodents, in particular Otomys and Rhabdomys, are their most important dietary component. On occasion, immature hares or the young of small antelopes such as Cape grysbok may be attacked.[2]
Until a few decades ago, the species was thought to be endemic to the Cape Province, but it is now known to occur in much of the rest of South Africa and in the west, northwards to southern Angola. It is not yet clear how continuous the range is, nor how much of this wider presence is due to extension of its range. Its density in areas where the species is established, ranges from one mongoose per 60 hectares to one per two hectares.[2]
It inhabits macchia-type vegetation (fynbos), semi-desert scrub (Karoo), thicket and forest. However, it is not found in the grassland biome. Often they live in close association with man, often under the floors of outbuildings, and even live successfully on the fringe of suburbia. When habituated to human presence, they may tolerate close approach.[2]
The Cape grey mongoose is diurnal. When not breeding, it is solitary, but litter remains together in a family party at least until late adolescence. They live in overlapping home ranges of 5-68 ha, with the males having larger ranges than the females. However, it is not entirely clear whether this species is territorial or not, or whether it might be more social than generally believed. They are poor diggers so they utilize piles of rocks, crevices, deserted burrows and hollows in tree trunks for shelter when there is not sufficient bush cover. They are often spotted by humans when they cross roads.
Litters of 1 – 3 young are born from August to December and are hidden in burrows, rock crevices or tree hollows. At birth, the pups are fully furred but their eyes and ears are closed, only opening after about a fortnight. The young remain in the breeding burrow until they are fully weaned, and leave when they are capable of independence.
The Cape grey mongoose (Herpestes pulverulentus), also called the small grey mongoose, is a small mammal native to South Africa, Lesotho and southern Namibia.
La mangosta gris del Cabo (Galerella pulverulenta), también llamada mangosta gris pequeña, es una especie de mamífero carnívoro de la familia Herpestidae endémico en Sudáfrica.[2]
Es una especie pequeña de mangosta, con una longitud de 55-69 cm y peso de 500-1000 g. Tiene un color gris obscuro con la punta de la cola aún más obscura. Los miembros tiene un color gris, más obscuro que el resto del cuerpo. Es una mangosta con una forma corporal típicamente alargada. Las orejas son pequeñas y redondeadas y se sitúan a los lados de la cabeza. La cola es larga y densa. Los dientes adaptación para cortar y triturar.
La mangosta gris del Cabo se alimenta principalmente de insectos y roedores pequeños, pero también puede alimentarse de aves, reptiles pequeños, anfibios, otros invertebrados y frutas. Se sabe que comen carroña y basura.
Es principalmente insectívoro, pero también es carnívoro. Los insectos los recoge del suelo, los sujeta con los miembros anteriores para consumirlos. Las presas más grandes, como los roedores, son acechados y muertos de una mordida en la nuca.
Habita en vegetación tipo maquia (fynbos), matorral semidesértico Karoo), maleza y bosque. Sin embargo, no se le encuentra en las praderas. Con frecuencia viven en asociación con los humanos, a menudo bajo los pisos y en cobertizos y todavía vive exitosamente en los límites de los suburbios.
La mangosta gris del cabo es solitaria y diurna. Vive en territorios que confluyen de 5-68 ha; los machos tienen territorios más grandes que las hembras. Sin embargo, no es claro si la especie es territorial o no. Por ser malos excavadores, deben ocupar montículos de rocas, madrigueras, cuevas desocupadas y agujeros en los troncos de los árboles como refugio, cuando los arbustos no brindan la suficiente cobertura. Con frecuencia observadas por los humanos cruzando las carreteras.
Las camadas de 1–3 crías nacen desde agosto hasta diciembre y se ocultan en madrigueras, cavidades entre las rocas o agujeros en los árboles. Al nacimiento los cachorros están totalmente cubiertos de pelo, pero su ojos y oídos están cerrados, abriéndolos a los quince días. Los jóvenes permanecen en su guarida hasta que están por completo destetados, y la dejan cuando son capaces de independizarse.
La mangosta gris del Cabo (Galerella pulverulenta), también llamada mangosta gris pequeña, es una especie de mamífero carnívoro de la familia Herpestidae endémico en Sudáfrica.
Galerella pulverulenta Galerella generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Herpestidae familian sailkatuta dago..
Galerella pulverulenta Galerella generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Herpestidae familian sailkatuta dago..
La mangouste grise (Galerella pulverulenta) est une mangouste vivant dans les savanes et zones semi-désertiques (Karoo) en Afrique du sud, au Lesotho et au sud de la Namibie. Cependant, elle peut vivre en étroite association avec l'homme, souvent sous les planchers des maisons, et même en banlieue. Une fois habituée à la présence humaine, elle peut tolérer une approche rapprochée. Elle est très fréquente au Cap d'où elle provient originairement, elle vit en famille (père, mère et généralement trois petits), se loge dans les buissons, et a appris à venir se désaltérer dans les piscines. Elle est charmante, vivace et curieuse, et pas nécessairement farouche mais elle s'accommode mal de la présence de chats domestiques auxquels elle peut infliger de sérieuses blessures.
Carnivore, elles se nourrissent de petits rongeurs et d'invertébrés. Diurnes et solitaires, ces mangoustes ne semblent pas posséder de territoire et certains individus ont été observés en petits groupes de 2 à 3 individus. Les femelles donnent naissance à 1-2 ou 3 petits dans un terrier ou un creux d’arbre, les naissances ont lieu d’août à septembre.
Les spécimens adultes mesurent de 0,5 à 1 kg et mesurent au total de 55 à 70 cm avec une queue de 20 à 35 cm.
La mangouste grise (Galerella pulverulenta) est une mangouste vivant dans les savanes et zones semi-désertiques (Karoo) en Afrique du sud, au Lesotho et au sud de la Namibie. Cependant, elle peut vivre en étroite association avec l'homme, souvent sous les planchers des maisons, et même en banlieue. Une fois habituée à la présence humaine, elle peut tolérer une approche rapprochée. Elle est très fréquente au Cap d'où elle provient originairement, elle vit en famille (père, mère et généralement trois petits), se loge dans les buissons, et a appris à venir se désaltérer dans les piscines. Elle est charmante, vivace et curieuse, et pas nécessairement farouche mais elle s'accommode mal de la présence de chats domestiques auxquels elle peut infliger de sérieuses blessures.
La mangusta grigia del Capo (Herpestes pulverulentus Wagner, 1839) è un carnivoro africano della famiglia degli Erpestidi.
La mangusta grigia del Capo è una piccola mangusta con corpo lungo e snello, coda lunga e folta e zampe corte. Pesa tra i 490 e i 1250 g, ha una lunghezza testa-corpo di 296-425 mm e una coda di 205-340 mm. La testa allungata presenta muso appuntito e piccole orecchie rotonde lunghe 15-36 mm. In ogni piede vi sono cinque dita, delle quali il primo è ridotto. Gli artigli non sono ben sviluppati. La mangusta grigia del Capo è di colore marezzato o brizzolato, con zampe e piedi che si fanno più scuri verso le estremità. È presente dimorfismo sessuale per quanto riguarda le dimensioni del corpo e del cranio, con i maschi che pesano 1,24 volte più delle femmine.
Esistono tre sottospecie riconosciute di Herpestes pulverulentus: H. p. pulverulentus, H. p. basuticus e H. p. ruddi. H. p. basuticus è di aspetto simile alla sottospecie nominale, ma presenta una colorazione leggermente più chiara conferitagli dal sottopelo lanoso. H. p. ruddi ha peli giallastri con un sottopelo più scuro, che le conferiscono una colorazione brunastra. La parte distale della coda è nera[2][3].
La mangusta grigia del Capo è endemica dell'Africa meridionale; il suo areale si estende dalle province del Capo del Sudafrica a nord fino alla Namibia meridionale e a est fino al Lesotho e, attraverso i Monti dei Draghi del KwaZulu-Natal occidentale, fin nello Mpumalanga[1].
Tollera una grande varietà di habitat, dalle aperte campagne alle foreste arbustive semi-aride e alle foreste umide. Si incontra dal livello del mare nelle province del Capo fino a 1900 m di altitudine nel KwaZulu-Natal. Frequenta aree con fitti cespugli, affioramenti rocciosi e grossi blocchi di roccia ricoperti d'erba. Evita le aree caratterizzate da bassa vegetazione. È perfino numerosa in prossimità degli insediamenti umani e viene comunemente avvistata ai lati delle strade e sotto strutture costruite dall'uomo[2].
Le manguste grigie del Capo sono animali diurni, attivi da poco tempo dopo l'alba fin verso il tramonto; generalmente trascorrono le ore più calde di metà giornata riposando. Conducono un'esistenza generalmente solitaria, anche se occasionalmente i maschi esibiscono un certo livello di socialità. Quando si aggirano in cerca di cibo si spostano velocemente da un potenziale sito di foraggiamento all'altro (come una zona ricoperta da cespugli), grattando il suolo in cerca di prede nascoste sotto la superficie e lanciando uova con le zampe anteriori all'indietro fra quelle posteriori contro una superficie dura, cercando di romperne il guscio. Sono animali terricoli, ma sono anche in grado di arrampicarsi sugli alberi. I loro escrementi vengono rinvenuti singolarmente o in piccoli gruppi, generalmente in prossimità dei luoghi dove questi animali dormono. Al di fuori della stagione riproduttiva non vengono utilizzate tane[2].
La mangusta grigia del Capo è prevalentemente carnivora e sue prede principali sono piccoli mammiferi, specialmente roditori di piccole-medie dimensioni. Nel West Coast National Park, più del 90% del menu di questo animale è costituito da roditori delle specie Myotomys unisulcatus e Rhabdomys pumilio. Gli insetti (soprattutto coleotteri e isotteri) sono una fonte di cibo secondaria, che costituisce meno del 5% della dieta. Tuttavia, la mangusta grigia del Capo è un cacciatore opportunista, e, quando ne ha l'occasione, consuma anche uccelli (specialmente passeracei), rettili, anfibi, uova (soprattutto di rettili), aracnidi, decapodi e molluschi. Quando disponibili, consuma anche carogne e rifiuti lasciati dall'uomo[2].
Sono poche le informazioni in nostro possesso riguardo alle abitudini riproduttive di questa specie. Tuttavia, nelle altre specie del genere Herpestes, maschi e femmine di solito si associano solamente per accoppiarsi e i maschi si accoppiano con più femmine[2].
Femmine gravide sono state osservate in agosto, settembre e ottobre, mentre femmine che stavano allattando sono state osservate in agosto, novembre, dicembre, gennaio e febbraio. La stagione degli amori ha luogo al termine della stagione delle piogge (da agosto a dicembre). I piccoli vengono partoriti e allevati in siti quali cavità nelle rocce, alberi cavi e tane abbandonate da altri animali. Il peso massimo di un feto è 20,2 g. Ogni nidiata è costituita da uno a tre piccoli, che nascono completamente ricoperti di pelo ma con occhi e orecchie chiusi. I piccoli rimangono nella tana fino a quando non sono completamente svezzati[2].
Si ritiene che la speranza di vita in natura sia di 8-9 anni. Allo zoo di Londra, una mangusta grigia del Capo visse fino a otto anni e otto mesi e mezzo. Sempre in cattività, un altro esemplare visse fino a oltre undici anni[2].
Gli studiosi riconoscono tre sottospecie[4]:
La mangusta del Capo è considerata come specie «a rischio minimo» (Least Concern) dalla IUCN, in quanto è comune in tutto il suo areale (potendo raggiungere anche una densità di 10 esemplari per km²) e altamente adattabile. La sua popolazione è stabile e sembra non essere minacciata da alcun pericolo; inoltre è presente in un gran numero di aree protette quali il West Coast e il Mountain Zebra National Park[1].
La mangusta grigia del Capo (Herpestes pulverulentus Wagner, 1839) è un carnivoro africano della famiglia degli Erpestidi.
Herpestes pulverulentus is een zoogdier uit de familie van de mangoesten (Herpestidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Wagner in 1839.
De soort komt voor in Lesotho, Namibië en Zuid-Afrika.
Bronnen, noten en/of referentiesHerpestes pulverulentus is een zoogdier uit de familie van de mangoesten (Herpestidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Wagner in 1839.
Grå kapmangust (Galerella pulverulenta) är ett rovdjur i familjen manguster. Den förekommer i Afrika från Sydafrika norrut till södra Angola.
Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter:[2]
Arten är en medelstor mangust och pälsen har olika nyanser av ljusgrå och mörkgrå. I nordvästra delen av utbredningsområdet (underarten G. p. ruddi) är individerna på grund av en mörkare underull mörkare, nästan brunsvarta. Underarten har dessutom en svart svansspets. Den yviga svansen hålls alltid horisontalt över marken. Kroppslängden ligger mellan 30 och 42,5 centimeter och därtill kommer en 20 till 34 centimeter lång svans. Vikten är omkring 0,5 kg och går sällan upp till 1,25 kg. Hanar är större än honor.[3]
Djuret lever i Kapprovinsen, i södra delen av Fristatsprovinsen, i norra Lesotho och längs Drakensberg i KwaZulu-Natal samt i södra och norra Namibia till sydvästra Angola. I centrala Namibia blev arten inte iakttagen men kanske är området inte tillräcklig utforskat.
Angående habitatet är arten mycket variabel, den förekommer i skogar, i buskland och halvöknar och kan anpassa sig till högre och lägre nederbördsmängder. Grå kapmangust föredrar vegetationszonen Fynbos med buskar längs floder eller på bergssluttningar.
Arten är aktiv på dagen och individerna lever främst ensamma. De går främst på marken men kan även klättra i växtligheten. Grå kapmangust har utanför parningstiden inget gryt.[3] Den har troligen mindre territoriala anspråk och reviren överlappar varandra. Trots allt markeras stenar och buskar med kroppsvätskor. Individerna är uteslutande köttätare men är inte specialiserade på särskilda byten. Ofta jagar de mindre gnagare men de äter även insekter och i enstaka fall ungdjur av grysbockar eller av hararten Lepus saxatilis. Ägg av ödlor eller fåglar öppnar mangusten genom att kasta äggen bakåt mot en sten eller en annan fast yta.[3]
Parningstiden ligger mellan augusti och december vid slutet av regntiden. Honan föder en till tre ungar som i början lever gömda bland stenar och buskar eller i underjordiska bon som byggts av andra djur. Angående dräktighetens längd, könsmognaden och livslängden saknas informationer. Individer i fångenskap kan leva upp till 11,5 år.[3]
Wikimedia Commons har media som rör Grå kapmangust.
Grå kapmangust (Galerella pulverulenta) är ett rovdjur i familjen manguster. Den förekommer i Afrika från Sydafrika norrut till södra Angola.
Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter:
G. p. pulverulenta G. p. basuticus G. p. ruddiGalerella pulverulenta là một loài động vật có vú trong họ Cầy mangut, bộ Ăn thịt. Loài này được Wagner mô tả năm 1839.[2] Đây là loài bản địa na châu Phi. Chúng là một loài nhỏ (dài 55–69 cm, trọng lượng khoảng 0,5-1,0 kg). Chúng có màu xám tối với chóp đuôi là tối hơn. Hai chân màu xám tối hơn so với phần còn lại của cơ thể. Chúng có hình dáng thân thon dài của cầy mông gút. Đôi tai nhỏ và tròn. Đuôi dài và rậm rạp. Răng cho thấy sự thích nghi cho cả cắt và nghiền.
.png){kind=small}
Bài viết về các loài trong bộ thú ăn thịt này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Galerella pulverulenta là một loài động vật có vú trong họ Cầy mangut, bộ Ăn thịt. Loài này được Wagner mô tả năm 1839. Đây là loài bản địa na châu Phi. Chúng là một loài nhỏ (dài 55–69 cm, trọng lượng khoảng 0,5-1,0 kg). Chúng có màu xám tối với chóp đuôi là tối hơn. Hai chân màu xám tối hơn so với phần còn lại của cơ thể. Chúng có hình dáng thân thon dài của cầy mông gút. Đôi tai nhỏ và tròn. Đuôi dài và rậm rạp. Răng cho thấy sự thích nghi cho cả cắt và nghiền.
Южноафриканский мангуст[1] (лат. Galerella pulverulenta) — вид хищных животных из семейства мангустовых (Herpestidae).
Южноафриканский мангуст длиной от 55 до 69 см, хвост длиной от 20 до 34 см, вес от 0,5 до 1 кг. Самцы крупнее самок. На северо-западе своего ареала животные тёмно-коричневого цвета. Лапы тёмно-коричневые или почти чёрные. Хвост пушистый, при движении держится горизонтально над землёй.
Животные живут в Капской провинции, на юге Фри-Стейт, на севере Лесото, вдоль Драконовых гор на западе Квазулу-Натал, а также на юге и севере Намибии и на юго-западе Анголы. В Капской провинции это самый частый одиночный хищник.
Южноафриканский мангуст обитает в лесах, буше и полупустынях, в регионах с большим и маленьким количеством выпадающих осадков. Особенно часто животное встречается в финбоше, вдоль поросших кустарником берегов рек и на густо поросших склонах гор.
Южноафриканский мангуст активен днём, ведёт одиночный образ жизни. Оба пола метят камни и кусты. Это плотоядные животные, ориентирующиеся в поисках корма при помощи глаз и обоняния. Их добыча — это мелкие грызуны, прежде всего, африканские болотные хомяки (Otomys) и полосатые полевые мыши (Rhabdomys). Кроме этого, их добычей становятся также насекомые.
При опасности мангусты издают короткое, звонкое рычание и чиханье или мурлыканье, когда их схватят. Время размножения с августа по декабрь. В помёте от одного до трёх детёнышей. Выводок появляется на свет под кустами или в норах других животных. Период беременности животных неизвестен, также как возраст их половой зрелости и продолжительность жизни.
Южноафриканский мангуст (лат. Galerella pulverulenta) — вид хищных животных из семейства мангустовых (Herpestidae).
케이프회색몽구스 또는 작은회색몽구스(Galerella pulverulenta)는 남아프리카에서 사는 몽구스의 일종이다.[2]
작은 종으로 몸길이 55~69cm, 몸무게 0.5~1.0kg이다. 몸은 어두운 회색을 띠며, 꼬리 끝은 더 진하다. 다리는 몸 쪽보다 좀더 어두운 회색을 띤다. 대표적인 가늘고 긴 몽구스 종이다. 귀는 작고 둥글며 머리 양쪽에 위치한다. 꼬리는 길고 붓꼬리 모양이다. 이빨 형태는 자르고 으깨기 좋은 방향으로 적응했음을 보여 주고 있다.
