nimet breadcrumb-navigoinnissa
The fur of Cratogeomys castanops varies from a light yellowish color to a reddish brown dorsally. The feet are dark. The tail has little or no hair. The length of the body is 226-320mm, and the tail length ranges from 70-105mm. Pappogeomys can be distinguished from other pocket gopher genera by the single groove on their incisors (Thomomys have no grooves on incisors; Geomys have two grooves on incisors.)
Range mass: 213 to 330 g.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: sexes alike
Average lifespan
Sex: male
Status: wild: 2.6 years.
Average lifespan
Sex: female
Status: wild: 4.7 years.
Cratogeomys castanops favors deep sandy or clayey soils for burrowing. Mounds of dirt excavated from burrows can often be found under bushes or cacti. When Pappogeomys is in a area that is also occupied by other species of pocket gopher (/Thomomys/ or Geomys) it tends to be restricted to shallower, rockier soils. It also appears to do better in drier habitats, with more desert plants (Davis and Schmidly, 1994; Paradiso, 1975; Whitaker, 1997).
Terrestrial Biomes: desert or dune ; savanna or grassland
Southeastern Colorado and southwest Kansas, westernmost Oklahoma, to central San Luis Potosi (Mexico) (Wilson and Reeder, 1993)
Biogeographic Regions: nearctic (Native )
Like other pocket gophers, Cratogeomys castanops is herbivorous. It will eat stalks and roots of many different plants, including stalks and joints of prickly pear. However, most foraging is done from underground. While foraging, C. castanops will store food in its cheek pouches. Most water is derived from the diet, so they drink very little water (Paradiso, 1975; Whitaker, 1997).
Plant Foods: leaves; roots and tubers; wood, bark, or stems
Primary Diet: herbivore (Folivore )
This species is also known as Pappogeomys castanops in the literature.
Perception Channels: tactile ; chemical
This species is relatively common within it's range.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Cratogeomys castanops is considered an agricultural pest because of it's burrows and the fact that it will eat the root systems of crop plants (Whitaker, 1997).
Negative Impacts: crop pest
Cratogeomys castanops will often have multiple litters in a single year, and there are generally two young per litter. The sex ratio is skewed, with up to four times as many males as females. Mating begins in spring. Females will become reproductive in the year of their birth, but males will not mate until the following spring. (MacDonald, 1984; Paradiso, 1975).
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
La tuza mexicana (Cratogeomys castanops) ye una especie de royedor de la familia de los geómidos. Habita en pacionales del suroeste de los Estaos Xuníos y del norte de Méxicu.
Machos y femes adultos miden ente 14 a 21 cm de llargor cabeza-cuerpu; la cola dende 5 hasta 10 cm. La pelame dorsal ye un amiestu de pelos negros y caneles, ente que la rexón ventral ye parda con gris. La cola ye cuasi esnuda con dellos pelos, cola punta desnuda. Los llaos cimeros de les pates son blancos. Delles subespecies presenten llurdios blancos distribuyíes por tol cuerpu.
Prefier suelos arenosos nidios d'árees planes y marxes de ríos onde construyir el so sistema de galeríes soterrañes, que puede tener un llargor d'hasta 76 m. Los montículos de tierra de les sos galeríes pueden algamar hasta 1 m de diámetru. Aliméntase de raigaños de plantes ensundioses y de yerbes y carbes. Paez que tienen dos periodos de reproducción al añu, unu pel hibiernu y otru pel branu.
Distribúyese l'el norte de l'Altiplanicie Mexicana, dende'l norte de los estaos de San Luis Potosí, Zacatecas y Durango, nes marxes del Ríu Bravo, hasta'l sur de Kansas y Coloráu, n'Estaos Xuníos.
Reconócense 18 subespecies (15 d'elles atópense en Méxicu).
La tuza mexicana (Cratogeomys castanops) ye una especie de royedor de la familia de los geómidos. Habita en pacionales del suroeste de los Estaos Xuníos y del norte de Méxicu.
Machos y femes adultos miden ente 14 a 21 cm de llargor cabeza-cuerpu; la cola dende 5 hasta 10 cm. La pelame dorsal ye un amiestu de pelos negros y caneles, ente que la rexón ventral ye parda con gris. La cola ye cuasi esnuda con dellos pelos, cola punta desnuda. Los llaos cimeros de les pates son blancos. Delles subespecies presenten llurdios blancos distribuyíes por tol cuerpu.
Prefier suelos arenosos nidios d'árees planes y marxes de ríos onde construyir el so sistema de galeríes soterrañes, que puede tener un llargor d'hasta 76 m. Los montículos de tierra de les sos galeríes pueden algamar hasta 1 m de diámetru. Aliméntase de raigaños de plantes ensundioses y de yerbes y carbes. Paez que tienen dos periodos de reproducción al añu, unu pel hibiernu y otru pel branu.
Distribúyese l'el norte de l'Altiplanicie Mexicana, dende'l norte de los estaos de San Luis Potosí, Zacatecas y Durango, nes marxes del Ríu Bravo, hasta'l sur de Kansas y Coloráu, n'Estaos Xuníos.
Reconócense 18 subespecies (15 d'elles atópense en Méxicu).
Cratogeomys castanops és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. Viu al nord de Mèxic i al sud-oest dels Estats Units. El seu hàbitat natural són les zones de sòl sorrenc i llimós de les valls i els llits de rius, sovint poblades per cactus i arbres del gènere Prosopis. Els agricultors del seu àmbit de distribució li posen paranys i verí per reduir-ne les poblacions.[1]
A Texas, s'ha observat que els adults d'aquesta espècie comencen a mudar el pelatge a l'agost, un procés que s'estén fins al març. El nou pelatge és més gruixut, però no canvia de color.[2] A Kansas, s'ha informat de dues mudes anuals en adults: la primera des de l'hivern fins a finals de la primavera i la segona a la tardor, al setembre i l'octubre.[3] Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual: els mascles són més grans que les femelles. Els mascles de tot els gènere Cratogeomys segueixen creixent després d'assolir la maduresa sexual, mentre que les femelles ho fan poc.[4]
L'activitat reproductora d'aquesta espècie comença al novembre i creix fins a assolir el seu punt màxim al març i/o l'abril. [5] Durant l'aparellament i la copulació, els mascles emeten sons guturals curts al respirar, aleshores el mascle mossega la femella quan entren en contacte.[2] Quan els joves són prou grans per abandonar el cau, viatgen pels caus materns. Quan gairebé estan completament desenvolupats abandonen els caus paterns.[6]
Els investigadors han observat habilitats aquàtiques en aquests animals.[7] No obstant això, les espècies d'aquest gènere romanen menys temps a l'aigua que altres gèneres, possiblement a causa de tenir un major volum que limita la seva resistència.
La major part dels aliments els obtenen des del propi cau, estirant de les arrels de plantes.[6] El cau està format per túnels d'una mitja de 75,8 metres de longitud, excavats a una profunditat d'entre 10 i 132 centímetres.[8]
Solen habitar en sòls de sorra profunda o sediments, que es troben relativament lliures de roca.[6] No obstant això, on hi viuen individus del gènere Geomys, els individus del gènere Cratogeomys es limiten a viure en sòls més densos, poc profunds i, de vegades, amb roques. [9][10] Les investigacions a Kansas han mostrat que les zones en les que no hi viuen aquestes espècies estan formades per sòls de textura fina de plantacions. Els cultius (blat de moro, blat i sorgo) eren recollits i es preparava la terra per tornar a plantar i es netejaven els marges dels camps de cultiu anualment. Es va concloure que aquest animals no podien viure-hi a causa de que l'ús del sòl desestabilitzava els seus hàbitats, eliminant els refugis i les vies de fugida.[11]
Els predadors d'aquests animals són petits carnívors, mussols i falcons.[4][12]
Actualment s'han identificats 18 subespècies[13] de Cratogeomys castanops:
Cratogeomys castanops és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. Viu al nord de Mèxic i al sud-oest dels Estats Units. El seu hàbitat natural són les zones de sòl sorrenc i llimós de les valls i els llits de rius, sovint poblades per cactus i arbres del gènere Prosopis. Els agricultors del seu àmbit de distribució li posen paranys i verí per reduir-ne les poblacions.
The yellow-faced pocket gopher (Cratogeomys castanops) is a species of pocket gopher that is native to shortgrass prairies in the south-western United States and northern Mexico. It is the species that lives north of the Southern Coahuila Filter-Barrier (SCFB).[2] Among the different species, the yellow-faced pocket gopher has a small to medium-sized skull.[3] The fossil of this genus was recorded from the pre-Pleistocene Benson Beds of Arizona.[4]
The yellow-faced pocket gopher has a yellowish-brown coat, a short tail, and one deep groove down the anterior middle of each incisor.
Adults of C. castanops in Texas begin to molt in August and continue through March. The new pelage was found to be thicker, but had no change in color [5] In Kansas, semiannual molts in adults have been reported: 1. Molt from winter to summer early in the spring and 2. Molt in autumn in September and October [6]
There is sexual dimorphism in the yellow-faced pocket gophers; the males are larger than the females. The males of all genera of pocket gophers continue to grow after attaining sexual maturity, but females grow little after reaching sexual maturity.[7]
The reproductive activity of yellow-faced pocket gophers start in November and increases to a peak in March and/or April [8] During mating and copulation, the males emits low guttural squeaks throughout exploratory activities, then the male bites the female when body contact is made.[5] When young animals are old enough to leave the nest, they travel about maternal burrows. Then, when the young are nearly full grown, they disperse from the parental burrow.[9]
Researchers have seen a swimming ability in yellow-faced pocket gophers.[10] However, this genus of pocket gophers are less durable than other genera in water, perhaps because of the greater bulk (of its body) that inhibits its endurance.
Most of the foraging is done from the burrow system the yellow-faced pocket gophers create, pulling plants into the burrow by their roots.[9] The burrow system consists of tunnels dug by the gophers averaging 75.8m in length and 10 to 132 cm in depth.[11]
Yellow-faced pocket gophers usually inhabit deep sandy or silty soils that are relatively free from rocks.[9] However, where Geomys (another genus of pocket gophers) is present, Cratogeomys is restricted to "denser, shallower, sometimes rocket soils."[12][13] Research in Kansas showed that tracts that had no gophers occupying it consisted largely of areas with fine-textured soils that are planted with crops. The crops (corn, wheat, and grain sorghum) were harvested and disked annually along with the roadside ditches adjacent to the cropland. It was concluded that pocket gophers are not able to inhabit these lands because land-use practices have destabilized the habitats, eliminating both refuge and dispersal corridors.[14]
Yellow-faced pocket gophers are preyed on by small carnivorous mammals and large hawks and owls.[7][15]
There are currently 19 identified subspecies[16] of Cratogeomys castanops:
The yellow-faced pocket gopher (Cratogeomys castanops) is a species of pocket gopher that is native to shortgrass prairies in the south-western United States and northern Mexico. It is the species that lives north of the Southern Coahuila Filter-Barrier (SCFB). Among the different species, the yellow-faced pocket gopher has a small to medium-sized skull. The fossil of this genus was recorded from the pre-Pleistocene Benson Beds of Arizona.
The yellow-faced pocket gopher has a yellowish-brown coat, a short tail, and one deep groove down the anterior middle of each incisor.
La tuza mexicana (Cratogeomys castanops) es una especie de roedor de la familia de los geómidos. Habita en pastizales del suroeste de los Estados Unidos y del norte de México.
Machos y hembras adultos miden entre 14 a 21 cm de longitud cabeza-cuerpo; la cola desde 5 hasta 10 cm. El pelaje dorsal es una mezcla de pelos negros y canelas, mientras que la región ventral es parda con gris. La cola es casi desnuda con algunos pelos, con la punta desnuda. Los lados superiores de las patas son blancos. Algunas subespecies presentan manchas blancas distribuidas por todo el cuerpo.
Prefiere suelos arenosos suaves de áreas planas y márgenes de ríos donde construir su sistema de galerías subterráneas, que puede tener una longitud de hasta 76 m. Los montículos de tierra de sus galerías pueden alcanzar hasta 1 m de diámetro. Se alimenta de raíces de plantas suculentas y de hierbas y matorrales. Parece que tienen dos períodos de reproducción al año, uno en invierno y otro en verano.
Se distribuye el el norte de la Altiplanicie Mexicana, desde el norte de los estados de San Luis Potosí, Zacatecas y Durango, en las márgenes del Río Bravo, hasta el sur de Kansas y Colorado, en Estados Unidos.
Se reconocen 18 subespecies (15 de ellas se encuentran en México).
La tuza mexicana (Cratogeomys castanops) es una especie de roedor de la familia de los geómidos. Habita en pastizales del suroeste de los Estados Unidos y del norte de México.
Machos y hembras adultos miden entre 14 a 21 cm de longitud cabeza-cuerpo; la cola desde 5 hasta 10 cm. El pelaje dorsal es una mezcla de pelos negros y canelas, mientras que la región ventral es parda con gris. La cola es casi desnuda con algunos pelos, con la punta desnuda. Los lados superiores de las patas son blancos. Algunas subespecies presentan manchas blancas distribuidas por todo el cuerpo.
Prefiere suelos arenosos suaves de áreas planas y márgenes de ríos donde construir su sistema de galerías subterráneas, que puede tener una longitud de hasta 76 m. Los montículos de tierra de sus galerías pueden alcanzar hasta 1 m de diámetro. Se alimenta de raíces de plantas suculentas y de hierbas y matorrales. Parece que tienen dos períodos de reproducción al año, uno en invierno y otro en verano.
Se distribuye el el norte de la Altiplanicie Mexicana, desde el norte de los estados de San Luis Potosí, Zacatecas y Durango, en las márgenes del Río Bravo, hasta el sur de Kansas y Colorado, en Estados Unidos.
Se reconocen 18 subespecies (15 de ellas se encuentran en México).
Cratogeomys castanops Cratogeomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Cratogeomys castanops Cratogeomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Cratogeomys castanops
Le Rat à poche mexicain[1] (Cratogeomys castanops) est une espèce de rongeurs de la famille des Géomyidés qui rassemble des gaufres ou rats à poche, c'est-à-dire à abajoues. On rencontre ce petit rongeur terrestre au Mexique et aux États-Unis, dans les vallées dont le sol meuble lui permet de creuser. Chaque individu vit en effet dans un réseau complexe de galeries, de nids et de réserves qui peut atteindre 76 m de longueur. Un compagnon n'y est toléré que deux fois par an, en période de reproduction, au début du printemps et ensuite en fin d'été, périodes durant lesquelles les femelles donnent naissance à des portées de 1 à 3 petits. Comme beaucoup de gaufres, l'espèce est occasionnellement considérée comme nuisible aux cultures et les populations doivent être contrôlées à l'aide de pièges ou de rodenticides. La présence de prédateurs, notamment les aigles ou les hiboux, est aussi un facteur évitant la prolifération du Rat à poche mexicain[2].
L'espèce a été décrite pour la première fois en 1852, par Spencer Fullerton Baird, un zoologiste américain.
Synonyme : Pappogeomys castanops (Baird, 1852)
Le mâle mesure en moyenne 27,1 cm pour un poids de 2,79 kg et la femelle mesure 26,3 cm pour un poids de 2,48 kg. La fourrure peut être jaune pâle ou brun-rougeâtre, le ventre est plus clair que le dos[3].
Cette espèce est présente dans le centre-sud des États-Unis et dans le nord-est du Mexique. Elle vit dans des zones au sol meuble où il est facile de creuser des terriers, notamment les vallées au sol sableux ou limoneux. Lorsqu'elle occupe des sols rocailleux ou denses, sa densité de population est plus faible[4].
Le rat à poche mexicain est herbivore, il se nourrit de racines, de tiges et de feuilles[3].
Cette espèce est polygyne, un mâle s'accouple avec 3 ou 4 femelles en moyenne. Il y a deux saisons de reproduction, la première a lieu de décembre à mars et la seconde de juin à août. La femelle a deux portées par an avec 2 à 3 petits par portée. Les petits naissent nus et aveugles. La femelle s'occupe d'eux seule. Les petits sont capables de se nourrir seuls au bout d'un mois ou deux. Ils quittent définitivement le terrier maternel à la fin de leur croissance, au bout de trois mois[3].
Le mâle vit en moyenne 7 mois et la femelle 13 mois[3].
Cratogeomys goldmani a longtemps été considérée comme une sous-espèce de Cratogeomys castanops. Des études ont permis de mettre en évidence que C. castanops (2n=46) et C. goldmani (2n=42) n'avaient pas le même nombre de chromosomes[5].
La sous-espèce C.c. castanops vit dans le Nord de l'aire de répartition et la sous-espèce C.c. consitus dans le Sud. La séparation entre les deux sous-espèces se fait aux alentours de la ville de Cuatro Ciénegas[5].
Cratogeomys castanops
Le Rat à poche mexicain (Cratogeomys castanops) est une espèce de rongeurs de la famille des Géomyidés qui rassemble des gaufres ou rats à poche, c'est-à-dire à abajoues. On rencontre ce petit rongeur terrestre au Mexique et aux États-Unis, dans les vallées dont le sol meuble lui permet de creuser. Chaque individu vit en effet dans un réseau complexe de galeries, de nids et de réserves qui peut atteindre 76 m de longueur. Un compagnon n'y est toléré que deux fois par an, en période de reproduction, au début du printemps et ensuite en fin d'été, périodes durant lesquelles les femelles donnent naissance à des portées de 1 à 3 petits. Comme beaucoup de gaufres, l'espèce est occasionnellement considérée comme nuisible aux cultures et les populations doivent être contrôlées à l'aide de pièges ou de rodenticides. La présence de prédateurs, notamment les aigles ou les hiboux, est aussi un facteur évitant la prolifération du Rat à poche mexicain.
L'espèce a été décrite pour la première fois en 1852, par Spencer Fullerton Baird, un zoologiste américain.
Synonyme : Pappogeomys castanops (Baird, 1852)
De Mexicaanse goffer (Cratogeomys castanops) is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Baird in 1852.
De soort komt voor in Mexico en de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Mexicaanse goffer (Cratogeomys castanops) is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Baird in 1852.
Cratogeomys castanops[2] (tidigare Pappogeomys castanops[3][4][5][6][7][8]) är en däggdjursart som först beskrevs av Baird 1852. Cratogeomys castanops ingår i släktet Cratogeomys och familjen kindpåsråttor.[9][10]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[9] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 18 underarter.[2]
Arten blir med svans 144 till 305 mm lång, svanslängden är 50 till 105 mm och vikten varierar mellan 150 och 450 g. Cratogeomys castanops har 27 till 42 mm långa bakfötter och 5 till 7 mm stora öron. Hannar är 50 till 150 g tyngre än honor. Dessutom är populationer som lever i fuktiga områden med frodig växtlighet större än populationer i torra landskap. På ovansidan förekommer krämfärgad till rödbrun päls med några längre svarta hår inblandade. Undersidans päls varierar mellan ljus ockra, krämfärgad och vit. På framsidan av de övre framtänderna förekommer en ränna. Arten har i varje käkhalva en framtand, ingen hörntand, en premolar och tre molarer.[11]
Denna gnagare förekommer i södra USA och norra Mexiko. Habitatet utgörs av halvöknar och gräsmarker.[1]
Individerna gräver tunnelsystem som kan vara 76 meter långa. Boet och förrådet ligger djupast. Cratogeomys castanops äter underjordiska växtdelar samt låga växter som finns på markytan (gräs, örter). I tunnlarna bor utanför parningstiden bara en individ och kring parningen en hane och en hona. Honor har två kullar per år med upp till tre ungar per kull.[1] Enligt en annan källa utgörs några kullar av fem ungar. De är i början blinda och nakna. Cratogeomys castanops jagas bland annat av ugglor och falkfåglar.[11]
Wikispecies har information om Cratogeomys castanops.
Cratogeomys castanops (tidigare Pappogeomys castanops) är en däggdjursart som först beskrevs av Baird 1852. Cratogeomys castanops ingår i släktet Cratogeomys och familjen kindpåsråttor.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 18 underarter.
Arten blir med svans 144 till 305 mm lång, svanslängden är 50 till 105 mm och vikten varierar mellan 150 och 450 g. Cratogeomys castanops har 27 till 42 mm långa bakfötter och 5 till 7 mm stora öron. Hannar är 50 till 150 g tyngre än honor. Dessutom är populationer som lever i fuktiga områden med frodig växtlighet större än populationer i torra landskap. På ovansidan förekommer krämfärgad till rödbrun päls med några längre svarta hår inblandade. Undersidans päls varierar mellan ljus ockra, krämfärgad och vit. På framsidan av de övre framtänderna förekommer en ränna. Arten har i varje käkhalva en framtand, ingen hörntand, en premolar och tre molarer.
Denna gnagare förekommer i södra USA och norra Mexiko. Habitatet utgörs av halvöknar och gräsmarker.
Individerna gräver tunnelsystem som kan vara 76 meter långa. Boet och förrådet ligger djupast. Cratogeomys castanops äter underjordiska växtdelar samt låga växter som finns på markytan (gräs, örter). I tunnlarna bor utanför parningstiden bara en individ och kring parningen en hane och en hona. Honor har två kullar per år med upp till tre ungar per kull. Enligt en annan källa utgörs några kullar av fem ungar. De är i början blinda och nakna. Cratogeomys castanops jagas bland annat av ugglor och falkfåglar.
Cratogeomys castanops là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Baird mô tả năm 1852.[2]
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cratogeomys castanops là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Baird mô tả năm 1852.
노랑얼굴흙파는쥐 또는 노랑얼굴주머니고퍼(Cratogeomys castanops)는 흙파는쥐과에 속하는 설치류의 일종이다. 미국 남서부와 멕시코 북부 지역의 짧은 풀 초원 지대의 토착종이다. 코아우일라 남부 여과 장벽(SCFB) 북쪽에 서식하는 종이다.[2] 다른 종들 중에서, 노랑얼굴주머니고퍼는 작거나 중간 크기의 두개골을 갖고 있다.[3] 아리조나 주의 플라이스토세 전기 벤슨층에서 메리엄흙파는쥐속의 화석이 발견된 기록이 있다.[4] 노랑얼굴흙파는쥐는 노란색이 감도는 갈색 털과 짧은 꼬리를 갖고 있으며, 각 앞니의 앞면 중간에 한 줄의 깊은 홈이 아래로 나 있다.
19종의 아종이 알려져 있다.[5]
