nimet breadcrumb-navigoinnissa
La esguil nanu d'occidente (Microsciurus mimulus) ye una especie de royedor de la familia Sciuridae. Ye atopada nos montes húmedos de Panamá, Colombia y Ecuador. Aliméntase principalmente de frutes y ciertos artrópodos.[2]
La esguil nanu d'occidente (Microsciurus mimulus) ye una especie de royedor de la familia Sciuridae. Ye atopada nos montes húmedos de Panamá, Colombia y Ecuador. Aliméntase principalmente de frutes y ciertos artrópodos.
L'esquirol pigmeu occidental (Microsciurus mimulus) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu a Colòmbia, l'Equador i el Panamà. El seu hàbitat natural són els boscos perennifolis. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie, encara que parts del seu entorn estan molt desforestades.[1]
L'esquirol pigmeu occidental té una llargada corporal de 13,5–15 cm, sense comptar la cua, que mesura 9–5–11 ,5 cm. Pesa més o menys 120 g. Al Panamà viu a una altitud d'entre 800 i 1.600 metres, però a Sud-amèrica és més comú a les planes. És un animal diürn que viu en solitari o en parelles. Busca aliments al sòl dels boscos i als arbres. Menja fruita, nous i insectes.
L'esquirol pigmeu occidental (Microsciurus mimulus) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu a Colòmbia, l'Equador i el Panamà. El seu hàbitat natural són els boscos perennifolis. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie, encara que parts del seu entorn estan molt desforestades.
L'esquirol pigmeu occidental té una llargada corporal de 13,5–15 cm, sense comptar la cua, que mesura 9–5–11 ,5 cm. Pesa més o menys 120 g. Al Panamà viu a una altitud d'entre 800 i 1.600 metres, però a Sud-amèrica és més comú a les planes. És un animal diürn que viu en solitari o en parelles. Busca aliments al sòl dels boscos i als arbres. Menja fruita, nous i insectes.
Das Westliche Zwerghörnchen (Microsciurus mimulus) ist eine Hörnchenart aus der Gattung der Neuweltlichen Zwerghörnchen (Microsciurus). Es kommt von Panama bis in den Westen von Kolumbien und den Nordwesten von Ecuador vor.
Das Westliche Zwerghörnchen erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 13,5 bis 14,8 Zentimetern bei einem Gewicht von etwa 120 Gramm. Der Schwanz wird 9,4 bis 11,6 Zentimeter lang und ist damit kürzer als der restliche Körper. Das Rückenfell der Tiere ist gräulich-braun, durchsetzt mit blassgelben oder orange-sandfarbenen Einwaschungen und manchmal mit einer schwarzen Mittellinie. Der Bauch ist blass- bis rotorange. Der Schwanz ist gräulich schwarze und leicht gelb oder bei dunkleren Tieren grau gefrostet Die Beine sind relativ lang.[1]
Die Tiere besitzen wie andere Arten der Gattung im Oberkiefer pro Hälfte einen zu einem Nagezahn ausgebildeten Schneidezahn (Incisivus), dem eine Zahnlücke (Diastema) folgt. Hierauf folgen zwei Prämolare und drei Molare. Im Unterkiefer besitzen die Tiere dagegen nur einen Prämolar. Insgesamt verfügen die Tiere damit über ein Gebiss aus 22 Zähnen. Der zweite Prämolar (PM3) fehlt vor allem bei einzelnen Populationen der Amazonischen Zwerghörnchen (Microsciurus flaviventer), bei den anderen Arten ist er sehr klein ausgebildet.[2]
Das Westliche Zwerghörnchen kommt von Panama bis in den Westen von Kolumbien und den Nordwesten von Ecuador vor.[3] Die Höhenverbreitung reicht bis 2000 Meter.[1]
Das Westliche Zwerghörnchen lebt in den immergrünen Regenwaldgebieten an der Basis von Bergen und in Bergregenwäldern oberhalb von 800 Metern in Panama, vor allem in Gebieten, wo es sympatrisch mit dem Zentralamerikanischen Zwerghörnchen (Microsciurus alfari) vorkommt, sowie deutlich tiefer in Kolumbien und Ecuador. Das Westliche Zwerghörnchen ist tagaktiv und sucht seine Nahrung schnell laufend vor allem auf dem Boden und im niedrigen Blattwerk, dabei sucht es wahrscheinlich aktiv nach Insekten und anderen Wirbellosen. Die Tiere kommen häufig paarweise vor.[1]
Das Westliche Zwerghörnchen wird als eigenständige Art innerhalb der Gattung der Neuweltlichen Zwerghörnchen (Microsciurus) eingeordnet, die aus vier Arten besteht.[4] Die wissenschaftliche Erstbeschreibung stammt von Oldfield Thomas aus dem Jahr 1898, der die Art anhand von Individuen aus der Region um die Stadt Esmeraldas in Ecuador beschrieb.[4]
Innerhalb der Art werden einschließlich der Nominatform drei Unterarten unterschieden:[1]
Microsciurus mimulus isthmius wird bei Patton et al. 2015 als eigene Art Microsciurus isthmius betrachtet. Zudem werden dort bei ihr und bei Microsciurus mimulus keine Unterarten unterschieden.[2]
Das Westliche Zwerghörnchen wird von der International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN) als „nicht gefährdet“ (least concern) eingeordnet.[3] Begründet wird mit dem relativ großen Verbreitungsgebiet, den angenommen hohen Bestandszahlen und dem Vorkommen in mehreren Schutzgebieten.[3] Obwohl Teile des Verbreitungsgebietes von intensiver Entwaldung betroffen sind, scheint dies die Bestandszahlen nicht zu beeinflussen.[3]
Das Westliche Zwerghörnchen (Microsciurus mimulus) ist eine Hörnchenart aus der Gattung der Neuweltlichen Zwerghörnchen (Microsciurus). Es kommt von Panama bis in den Westen von Kolumbien und den Nordwesten von Ecuador vor.
The western dwarf squirrel (Microsciurus mimulus) is a small tree squirrel in the genus Microsciurus and tribe Sciurini found in Colombia, Ecuador, and Panama.
The table below lists the three recognized subspecies of Microsciurus mimulus, along with any synonyms associated with each subspecies:[2]
The western dwarf squirrel (Microsciurus mimulus) is a small tree squirrel in the genus Microsciurus and tribe Sciurini found in Colombia, Ecuador, and Panama.
The table below lists the three recognized subspecies of Microsciurus mimulus, along with any synonyms associated with each subspecies:
La ardilla enana de occidente (Microsciurus mimulus) es una especie de roedor de la familia Sciuridae. Es encontrada en los bosques húmedos de Panamá, Colombia y Ecuador. Se alimenta principalmente de frutas y ciertos artrópodos.[2]
Datos: Q1080898
Multimedia:
Especies: Microsciurus mimulus
La ardilla enana de occidente (Microsciurus mimulus) es una especie de roedor de la familia Sciuridae. Es encontrada en los bosques húmedos de Panamá, Colombia y Ecuador. Se alimenta principalmente de frutas y ciertos artrópodos.
Microsciurus mimulus Microsciurus generoko animalia da. Karraskarien barruko Sciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.
Microsciurus mimulus Microsciurus generoko animalia da. Karraskarien barruko Sciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.
Lo scoiattolo nano occidentale (Microsciurus mimulus Thomas, 1898) è un piccolo scoiattolo arboricolo originario delle regioni nord-orientali del Sudamerica.
Attualmente, gli studiosi riconoscono tre sottospecie di scoiattolo nano occidentale[1]:
Con una lunghezza di 33–42 cm e un peso di 120 g, lo scoiattolo nano occidentale è una specie di piccole dimensioni. Le orecchie sono corte e non sporgono al di sopra della sommità del capo. La colorazione del dorso è marrone scuro o rossastra, finemente screziata di verde oliva. Alcuni esemplari presentano una caratteristica striscia larga di colore nero lungo la spina dorsale. La parte superiore della testa è dello stesso colore del dorso. La regione ventrale è ricoperta da folti peli di colore arancio. La coda è molto più corta del corpo. I sessi sono simili.
Lo scoiattolo nano occidentale si incontra dalle regioni occidentali di Panama, compresa la regione del Darién, fino all'Ecuador nord-occidentale, attraverso la Colombia occidentale. Predilige le foreste pluviali tropicali primarie, ma talvolta si spinge al limitare della foresta.
È una specie diurna, sia arboricola che terricola. Vive da sola o in coppia. Si nutre del lattice di certi alberi e degli insetti e degli altri artropodi che riesce a trovare sul tronco degli alberi e tra gli arbusti.
Sebbene sia piuttosto suscettibile alla deforestazione, è ancora molto diffuso e la IUCN lo inserisce tra le specie a rischio minimo.
Lo scoiattolo nano occidentale (Microsciurus mimulus Thomas, 1898) è un piccolo scoiattolo arboricolo originario delle regioni nord-orientali del Sudamerica.
De westelijke dwergeekhoorn (Microsciurus mimulus) is een zoogdier uit de familie van de eekhoorns (Sciuridae).
De westelijke dwergeekhoorn heeft een lichaamslengte van 13.5 tot 15 cm, een staartlengte van 9.5 tot 11.5 cm en een gewicht van ongeveer 120 gram.
Deze eekhoorn is dagactief en leeft solitair of in paartjes. De westelijke dwergeekhoorn foerageert op de bosbodem en in de bomen en voedt zich met fruit, noten en insecten.
Deze soort leeft in regenwouden in westelijk Panama, westelijk Colombia en noordwestelijk Ecuador. In Panama komt de westelijke dwergeekhoorn voor van 800 tot 1600 meter hoogte, maar in Zuid-Amerika meer in laaglandgebieden.
Bronnen, noten en/of referentiesDe westelijke dwergeekhoorn (Microsciurus mimulus) is een zoogdier uit de familie van de eekhoorns (Sciuridae).
Microsciurus mimulus[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Thomas 1898. Den ingår i släktet amerikanska dvärgekorrar och familjen ekorrar.[4][5]
Catalogue of Life (2015)[4] samt Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter:[2]
I James L. Pattons Mammals of South America (2015) hävdas dock att arten är monotypisk (det vill säga att den saknar underarter).[6]
Pälsen på ovansidan är mörkbrun till svart och spräcklig i rött eller orange, ibland dessutom med en mörk ryggstrimma.[6] Former spräckliga i grågult förekommer också.[7] Buken är orange till blekgul med inslag av brunt.[6] Svansen spräcklig i svart på ovansidan och på undersidan brungul med svarta kanter.[7] Kroppslängden är 11 till 16 cm exklusive den 9 till 13 cm långa svansen.[6]
Arten förekommer i Panama samt i Colombia och norra Ecuador vid Stilla havet.[1]
I Colombia och Ecuador lever arten i låglandet. I Panama, där den är mycket vanlig, förekommer den i bergstrakter mellan 800 och 1 600 meters höjd.[1] Den har städsegröna regnskogar som habitat.[6]
IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig, och populationen är stabil. Delar av artens utbredningsområde är föremål för kraftig skogsavverkning, men det betraktas för närvarande inte som något större hot.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Microsciurus mimulus.
Wikispecies har information om Microsciurus mimulus.
Microsciurus mimulus är en däggdjursart som först beskrevs av Thomas 1898. Den ingår i släktet amerikanska dvärgekorrar och familjen ekorrar.
Довжина голови й тіла: 114—159 мм, довжина хвоста: 90–125 мм, довжина задньої ступні: 30–38 мм, довжина вух: 13–16 мм, маса: 120 гр.
Спина від коричневого до чорного кольору, поцяткована червоним чи оранжевим, іноді з темною смугою по середині спини. Черево не різко контрастує зі спиною від оранжевого до блідо-жовтого кольору з сірою базальною третиною волосин.
Цей вид зустрічається на північному заході Еквадору, на півночі Колумбії і в західній Панамі, включаючи Дарієне. Як правило, знайдений у вічнозелених лісах, у Панамі тільки вище 800 м, у Колумбії й Еквадорі — в низинах.
Веде денний спосіб життя. Іноді спостерігається попарно.
Частина місць його існування сильно вирубана, це є серйозною загрозою в даний час. Зустрічається в охоронних районах.
Microsciurus mimulus là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1898.[2]
Microsciurus mimulus là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1898.
Microsciurus mimulus Thomas, 1898
Ареал
Западная карликовая белка[1] (лат. Microsciurus mimulus) — вид грызунов рода Карликовые белки. Это небольшая древесная белка, ареал которой — Колумбия, Эквадор и Панама.
3 подвида рода западная карликовая белка представлены в таблице:
Таксономия Microsciurus mimulus Подвиды Автор Синонимы M. m. mimulus Thomas (1898) нет M. m. boquetensis Nelson (1903) нет M. m. isthmius Nelson (1899) palmeri, vivatus
Западная карликовая белка (лат. Microsciurus mimulus) — вид грызунов рода Карликовые белки. Это небольшая древесная белка, ареал которой — Колумбия, Эквадор и Панама.
서부난쟁이다람쥐(Microsciurus mimulus)는 다람쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 신대륙난쟁이다람쥐속에 속하는 작은 나무 다람쥐로 콜롬비아와 에콰도르, 파나마에서 발견된다.
3종의 아종이 알려져 있다.[2]
