dcsimg

Roz-roc'h-Montpelher ( bretoni )

tarjonnut wikipedia BR


Roz-roc'h-Montpelher (Cistus monspeliensis) a zo plant kreizdouarel e-touez kerentiad ar Cistaceae.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia BR

Estepa negra ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

L'estepa negra, morisca negra o estepa llimonenca (Cistus monspeliensis) és un arbust perenne de la família de les cistàcies [2] que es distribueix per la Regió Mediterrània i la Macaronèsia. Viu a brolles dins del domini dels matollars, bosc termòfil, zones de la muntanya verda, garrigues obertes, a les solanes de terrenys silicis i a altituds rarament superiors als 900 metres. Pot créixer en sòls arenosos. Són abundants en zones amb forta pressió de pastura.

Les flors són blanques i solitàries, de 2 a 3 cm de diàmetre, amb sèpals de 7 a 14 mm i pètals sovint tacats de groc a la base.[3] Les fulles són de color verd fosc, allargades, oposades, amb tres nervis principals i enganxoses, tenint glàndules que donen una aroma característica i s'aferren entre els dits. Solen arribar a un metre d'alçada. Els fruits són una càpsula glabre de 4 a 5 mm[3] de forma ovoide i contenen les llavors. Té usos medicinals i aromàtics.

Galeria

Referències

  1. «Cistus monspeliensis» a The Plant List. Data consulta: 24 de febrer de 2014.
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 122-123. ISBN 84-7306-407-0.
  3. 3,0 3,1 de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Cistàcies». A: Flora Manual dels Països Catalans (en català). 2a ed.. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 367. ISBN 8473064003.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Estepa negra: Brief Summary ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

L'estepa negra, morisca negra o estepa llimonenca (Cistus monspeliensis) és un arbust perenne de la família de les cistàcies que es distribueix per la Regió Mediterrània i la Macaronèsia. Viu a brolles dins del domini dels matollars, bosc termòfil, zones de la muntanya verda, garrigues obertes, a les solanes de terrenys silicis i a altituds rarament superiors als 900 metres. Pot créixer en sòls arenosos. Són abundants en zones amb forta pressió de pastura.

Les flors són blanques i solitàries, de 2 a 3 cm de diàmetre, amb sèpals de 7 a 14 mm i pètals sovint tacats de groc a la base. Les fulles són de color verd fosc, allargades, oposades, amb tres nervis principals i enganxoses, tenint glàndules que donen una aroma característica i s'aferren entre els dits. Solen arribar a un metre d'alçada. Els fruits són una càpsula glabre de 4 a 5 mm de forma ovoide i contenen les llavors. Té usos medicinals i aromàtics.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Montpellier-Zistrose ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE

Die Montpellier-Zistrose (Cistus monspeliensis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zistrosen (Cistus) in der Familie der Zistrosengewächse (Cistaceae).

Beschreibung

 src=
Illustration
 src=
Montpellier-Zistrose (Cistus monspeliensis)

Vegetative Merkmale

Die Montpellier-Zistrose ist ein stark aromatisch duftender Strauch von 60 bis 120 (bis 180) Zentimetern[1] Wuchshöhe.

Die kreuzgegenständig angeordneten, sitzenden Laubblätter sind 2 bis 6 Zentimeter lang und lineal-lanzettlich. Die Blattränder sind stark nach unten gerollt. Die Blattoberseite ist dunkelgrün und spärlich behaart, die -unterseite ist heller und dicht sternhaarig.

Generative Merkmale

Der Blütenstand ist einseitswendig mit zwei bis acht Blüten. Die Blütenstiele sind stark klebrig-drüsig.[2]

Die Blüten besitzen einen Durchmesser von 2 bis 3 Zentimetern. Die fünf Kelchblätter sind rot geadert, die äußeren gegenüber den inneren etwas vergrößert. Die fünf Kronblätter sind weiß und leicht ausgerandet. Die zahlreichen Staubblätter sind gelb.[2]

Es werden kleine und vielsamige Kapselfrüchte mit beständigem Kelch gebildet.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n= 18.[3]

Ökologie

Die Blütezeit reicht von April bis Juni. Die Blüten sind sehr kurzlebig, aber dies wird von der allgemeinen Blütenfülle ausgeglichen. Die Montpellier-Zistrose hat die Eigenschaft, dass sie sich nach den häufig aufkommenden Waldbränden wieder erholen kann. Nach dem Blattfall erscheint bereits die nächste Blattgeneration, woraus ein immergrünes Erscheinungsbild resultiert.

Vorkommen

Die Montpellier-Zistrose ist ein west- und zentralmediterranes Florenelement. Sie kommt westwärts bis zu den Kanaren und Madeira vor[4] und nach Osten bis zur Ägäisküste des festländischen Griechenlands mit lokalen Außenposten auf Naxos und Kreta, der türkischen Ägäisküste und auf Zypern.[5] Im US-amerikanischen Bundesstaat Kalifornien[6] und im australischen Bundesstaat Victoria[7] ist sie ein eingebürgerter Neophyt.

Die Montpellier-Zistrose kommt in Wald- und Macchien-Verlichtungen und in mediterranen Zwergstrauchweiden der tieferen bis mittleren Höhenlagen vor und ist dort oft bestandsbildend. Auf den Kanaren siedelt sie in der Kiefernwaldstufe. Sie wächst meist auf schwach sauren, nährstoffarmen Böden.

Taxonomie

Die Erstveröffentlichung von Cistus monspeliensis erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum.[8][9] Innerhalb der Gattung Cistus wird sie in die Untergattung Leucocistus und die Sektion Ledonia gestellt.[1]

Literatur

  • Martin Rikli: Das Pflanzenkleid der Mittelmeerländer. Erster Band, Hans Huber, Bern 1942–43.
  • Ingrid Schönfelder, Peter Schönfelder: Die Kosmos-Mittelmeerflora. Über 500 Mittelmeerpflanzen in Farbfotos (= Kosmos-Naturführer). 2. Auflage. Franckh, Stuttgart 1990, ISBN 3-440-05300-8.
  • Dankwart Seidel: Blumen am Mittelmeer. Treffsicher bestimmen mit dem 3er-Check. BLV, München 2002, ISBN 3-405-16294-7.
  • Marilena Idžojtić: Dendrology. Academic Press, 2019, ISBN 978-0-128-19644-1, S. 169.

Einzelnachweise

  1. a b Jean-Pierre Demoly, Pedro Montserrat: Cistus. In: Santiago Castroviejo, Carlos Aedo, Santos Cirujano, Manuel Laínz, Pedro Montserrat, Ramón Morales, Félix Muñoz Garmendia, Carmen Navarro, Jorge Paiva, Carlos Soriano (Hrsg.): Flora Ibérica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. III. Plumbaginaceae (partim) – Capparaceae. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid 1993, ISBN 84-00-07375-4, S. 325 (floraiberica.es [PDF]).
  2. a b Robert Desmond Meikle: Flora of Cyprus. Volume One (Pinaceae to Theligonaceae). Bentham-Moxon Trust & Royal Botanic Gardens, Kew, London 1977, ISBN 0-9504876-3-5, S. 183.
  3. Cistus monspeliensis bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  4. Alfred Hansen, Per Sunding: Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants (= Sommerfeltia. Band 17). 4. überarbeitete Auflage. 1993, S. 88–89.
  5. Verbreitungskarte bei Rikli 1942–43: S. 228
  6. USDA NRCS PLANTS Profile: Cistus monspeliensis.
  7. Australian Plant Name Index (APNI)@1@2Vorlage:Toter Link/www.anbg.gov.au (Seite nicht mehr abrufbar, Suche in Webarchiven)  src= Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. : Cistus monspeliensis@1@2Vorlage:Toter Link/www.anbg.gov.au (Seite nicht mehr abrufbar, Suche in Webarchiven)  src= Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. . Integrated Botanical Information System (IBIS). Australian National Botanic Gardens & Australian National Herbarium. Letzter Zugriff: 12. Dezember 2015.
  8. Carl von Linné: Species Plantarum. Band 1, Lars Salvius, Stockholm 1753, S. 524 (http://vorlage_digitalisat.test/1%3Dhttp%3A%2F%2Fwww.biodiversitylibrary.org%2Fopenurl%3Fpid%3Dtitle%3A669%26volume%3D1%26issue%3D%26spage%3D524%26date%3D1753~GB%3D~IA%3D~MDZ%3D%0A~SZ%3D~doppelseitig%3D~LT%3D~PUR%3D).
  9. Cistus monspeliensis bei Tropicos.org. Missouri Botanical Garden, St. Louis Abgerufen am 12. Dezember 2015.
 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Montpellier-Zistrose: Brief Summary ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE

Die Montpellier-Zistrose (Cistus monspeliensis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zistrosen (Cistus) in der Familie der Zistrosengewächse (Cistaceae).

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Moja negra ( oksitaani )

tarjonnut wikipedia emerging languages

La Moja negra (Cistus monspeliensis) es un arbrilhon de la garriga e del maquís, resistent pro a un periòde d'ariditat e amant los sols calcaris.

Caracteristicas

Cistus monspeliensis es un arbrilhon de la familha de las cistacèas de talha mejana (entre 0,5 e 1,2 m. de naut). Son fulham persistent verd e tomentós es compausat de fuèlhas lanceoladas, rufas, reticuladas, simplas, trinervadas, e sens petiòl franc.

Sa florason s'espandís d'abril cap a junh e dona una inflorescéncia en cima unipara elicoída compausada de flors formadas de 5 petals de color blanca a vegadas coloradas de jaune a la basa. Las flors fòrça parfumadas e pollenifèras atrasent parpalhons e insèctes que permeton atal una bona pollinizacion.

Los fruchs de Cistus monspeliensis son de capsulas ovalas dehiscentas de 5 valvas contenent fòrça granas. L'escampilhada dels fruches es favorizada pels aucels e pichon mammifèrs.

Utilizacion

Es una planta que l'utilizacion es fondamentala per colonizar los terens degradats e arids que s'adapta parfectament a de condicions dificilas dels sols paures de la garriga, maquís e de la zonas costièras mediterranèas. Arrestant l'erosion d'aqueles, alentissent lor desertificacion.

Referéncias

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Moja negra: Brief Summary ( oksitaani )

tarjonnut wikipedia emerging languages

La Moja negra (Cistus monspeliensis) es un arbrilhon de la garriga e del maquís, resistent pro a un periòde d'ariditat e amant los sols calcaris.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Muchju biancu ( Korsika )

tarjonnut wikipedia emerging languages

U Muchju biancu (Cistus monspeliensis) hè un arburettu chì face parte di a famiglia di e Cistaceae. Hè uriginariu di e regione di u Mare Mediterraniu. Hè altu da 30 à 120 cm. Fiurisce d'aprile à ghjugnu. U fiore di u muchju biancu hè biancu biancu. U calice hè cumpostu da cinque sepali liberi. E casce sò strette è piciose. U so culore hè verde scuru.

In Corsica

U muchju biancu hè cumunu in Corsica. Hè tipicu dinù di a machja corsa. Accade chì u muchju biancu fussi mintuvatu in a toponimia corsa. Per esempiu: Muchju Biancu, a Punta di Muchju Biancu.

Da vede dinù

Referenze

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori è editori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Muchju biancu: Brief Summary ( Korsika )

tarjonnut wikipedia emerging languages

U Muchju biancu (Cistus monspeliensis) hè un arburettu chì face parte di a famiglia di e Cistaceae. Hè uriginariu di e regione di u Mare Mediterraniu. Hè altu da 30 à 120 cm. Fiurisce d'aprile à ghjugnu. U fiore di u muchju biancu hè biancu biancu. U calice hè cumpostu da cinque sepali liberi. E casce sò strette è piciose. U so culore hè verde scuru.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori è editori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Tuzzalt ( Kabyyli )

tarjonnut wikipedia emerging languages

Tuzzalt (Isem usnan: Cistus monspeliensis) d talmest n yemɣi seg twacult n cistaceae Suqel. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.

Tilmas

 src=
Ciste de Montpellier - Tuzzalt[1][2]

Ismawen

  • Isem-is s latinit: Cistus monspeliensis
  • Isem-is s tefransist: Ciste de Montpellier
  • Ismawen-is nniḍen s teqbaylit:
  • Ismawen-is nniḍen s tmaziɣt:

Isseqdac

Tiwelhiwin

  1. 'Imɣan n Tensawt - Plantes de Kabylie ' - Saïd Zidat - Editions Innexsys, Luxembourg, Avril 2016 ISBN 978-99959-0-205-6 www.imghantensawt.lu
  2. 'Plantes médicinales de Kabylie' - Mohand Aïd Youssef - Ibis Press -Paris 2006
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Tuzzalt: Brief Summary ( Kabyyli )

tarjonnut wikipedia emerging languages

Tuzzalt (Isem usnan: Cistus monspeliensis) d talmest n yemɣi seg twacult n cistaceae Suqel. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Cistus monspeliensis ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Cistus monspeliensis is a species of rockrose known by the common name Montpellier cistus. It is native to southern Europe and northern Africa, in the Mediterranean forests, woodlands, and scrub ecosystems of matorralmaquis shrublands.

Description

Evergreen leaves of Cistus monspeliensis

Cistus monspeliensis is a shrub with narrow evergreen leaves and a hairy, glandular, sticky surface. The leaves are linear to lance-shaped, green, with a rugose, wrinkled upper surface, up to 5 centimeters long. In cultivation, C. monspeliensis attains a height of around one meter and a width of 1.5 metres.[2]

The plant's inflorescence is generally a panicle of 2 to 8 flowers, each with five sepals and five white petals.[3]

Distribution

It is mainly distributed throughout the western Mediterranean Basin (Portugal, including Madeira; Spain, including the Canary Islands and Balearic Islands; Morocco; southern France, including Corsica; Italy, including Sardinia and Sicily; Malta; Algeria; Tunisia) but it is also present in Croatia; Serbia; Albania; Montenegro; Greece and Cyprus.[1]

The plant has been reported elsewhere as an introduced species, and in California as an invasive species.[3]

Phylogeny

Cistus monspeliensis belongs to the white and whitish pink flowered clade of Cistus species.

Species-level cladogram of Cistus species.

Halimium spp.

PPC

Cistus crispus

Cistus asper

Cistus chinamadensis

Cistus horrens

Cistus ocreatus

Cistus osbeckiifolius

Cistus palmensis

Cistus symphytifolius

Cistus heterophyllus

Cistus albidus

Cistus creticus

Halimium spp.

WWPC

Cistus clusii

Cistus munbyi

Cistus inflatus

Cistus ladanifer

Cistus laurifolius

Cistus libanotis

Cistus monspeliensis

Cistus parviflorus

Cistus populifolius

Cistus pouzolzii

Cistus salviifolius

Cistus sintenisii

Purple
Pink
Clade
White
Whitish Pink
Clade
Species-level cladogram of Cistus species, based on plastid and nuclear DNA sequences.[4][5][6][7]

References

  1. ^ a b Rankou, H.; M'Sou, S.; Ait Babahmad, R.A.; Diarra, A. (2020). "Cistus monspeliensis". IUCN Red List of Threatened Species. 2020: e.T73094084A139593829. doi:10.2305/IUCN.UK.2020-1.RLTS.T73094084A139593829.en. Retrieved 19 November 2021.
  2. ^ "Cistus monspeliensis (Montpelier rockrose)". Shoot gardening. Retrieved 25 February 2021.
  3. ^ a b http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?3215,3216,3219 Jepson
  4. ^ Guzmán, B. & Vargas, P. (2005). "Systematics, character evolution, and biogeography of Cistus L. (Cistaceae) based on ITS, trnL-trnF, and matK sequences". Molecular Phylogenetics and Evolution. 37 (3): 644–660. doi:10.1016/j.ympev.2005.04.026. PMID 16055353.
  5. ^ Guzmán, B. & Vargas, P. (2009). "Historical biogeography and character evolution of Cistaceae (Malvales) based on analysis of plastid rbcL and trnL-trnF sequences". Organisms Diversity & Evolution. 9 (2): 83–99. doi:10.1016/j.ode.2009.01.001.
  6. ^ Guzman, B.; Lledo, M.D. & Vargas, P. (2009). "Adaptive Radiation in Mediterranean Cistus (Cistaceae)". PLOS ONE. 4 (7): e6362. Bibcode:2009PLoSO...4.6362G. doi:10.1371/journal.pone.0006362. PMC 2719431. PMID 19668338.
  7. ^ Civeyrel, Laure; Leclercq, Julie; Demoly, Jean-Pierre; Agnan, Yannick; Quèbre, Nicolas; Pélissier, Céline & Otto, Thierry (2011). "Molecular systematics, character evolution, and pollen morphology of Cistus and Halimium (Cistaceae)". Plant Systematics and Evolution. 295 (1–4): 23–54. doi:10.1007/s00606-011-0458-7. S2CID 21995828.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Cistus monspeliensis is a species of rockrose known by the common name Montpellier cistus. It is native to southern Europe and northern Africa, in the Mediterranean forests, woodlands, and scrub ecosystems of matorralmaquis shrublands.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Cistus monspeliensis ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

El jaguarzo negro (Cistus monspeliensis) es una planta de la familia de las cistáceas que puede alcanzar hasta un metro de altura, de color verde oscuro, de ahí su apelativo "negro".

 src=
Detalle de la flor
 src=
Vista de la planta en su hábitat
 src=
Detalle de las hojas
 src=
Vista de la planta en su hábitat

Descripción

Es un arbusto siempreverde, muy viscoso y con un fuerte olor balsámico, que puede medir hasta 1,5 m de altura. Las hojas son lineares o linear-lanceoladas, pegajosas, muy rugosas y están recorridas por tres nervios longitudinales. El haz tiene algunos pelos y el envés es más peloso. Las flores son de color blanco con cinco pétalos y con estambres más largos que el estilo. El cáliz está cubierto de pelos con 5 sépalos, los 2 externos mayores, ovado-oblongos, la mitad más cortos que los pétalos, cubiertos de largos pelos. Los frutos son una cápsula de forma ovoide y contienen las semillas. Florece en primavera.

Hábitat

Suele ocupar matorrales en encinares, alcornocales, quejigares y pinares en las solanas y laderas cálidas. Puede crecer en suelos arenosos. Requiere un clima cálido, sin heladas.

Distribución

En el área mediterránea occidental. En las costas mediterráneas de la península ibérica. Por el sur penetra más hacia el interior. También en el noroeste de África. Se cultiva también como planta ornamental.

Usos

En las Canarias se usa para ahumar el queso, dándole a este un sabor característico y preservándolo del deterioro.

Taxonomía

Cistus monspeliensis fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 523. 1753.[1]

Etimología

Cistus: nombre genérico que deriva del griego kisthós latinizado cisthos = nombre dado a diversas especies del género Cistus L. Algunos autores pretenden relacionarla, por la forma de sus frutos, con la palabra griega kístē = "caja, cesta".[2]

monspeliensis: epíteto geográfico que alude a su localización en Montpellier.[3]

Variedades
Sinonimia
  • Cistus affinis Bertol. in Guss.
  • Cistus collinus Salisb.
  • Cistus monspeliensis [ß] minor Willk.
  • Cistus monspeliensis [alfa] vulgaris Willk.
  • Cistus monspeliensis f. affinis (Bertol.) Rouy & Foucaud
  • Cistus monspeliensis f. albiflorus Briq.
  • Cistus monspeliensis f. flavescens (Briq.) Dans.
  • Cistus monspeliensis f. typicus Dans.
  • Cistus monspeliensis var. densifolius Sennen
  • Cistus monspeliensis var. flavescens Briq.
  • Cistus monspeliensis var. major Rouy & Foucaud
  • Cistus monspeliensis var. parviflorus Sennen
  • Cistus monspeliensis L.
  • Stephanocarpus monspeliensis (L.) Spach[4]

Nombre común

  • Castellano: estepa, estepa negra, estrepa, fagarzo, guagarzo, hoalgazo, horgazo negro, huagarzo, jaguarcina, jaguarzo, jaguarzo común, jaguarzo negro, jaguarzo prieto, jara blanca, jara de Mompeller, jara de Montpellier, jara negra, jarastepa, jarilla, jogarzo, jogarzo negro, juagarzo, juagarzo negro, juagarzo prieto, juaguarzo negro, piguerzo, saguarzo negro, zaguarzo.[5]

Referencias

  1. «Cistus monspeliensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 25 de mayo de 2013.
  2. En Flora Vascular
  3. «en Nombres Botánicos». Archivado desde el original el 4 de marzo de 2016. Consultado el 25 de mayo de 2013.
  4. Sinónimos en Real Jardín Botánico
  5. Nombres en Real Jardín Botánico

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

El jaguarzo negro (Cistus monspeliensis) es una planta de la familia de las cistáceas que puede alcanzar hasta un metro de altura, de color verde oscuro, de ahí su apelativo "negro".

 src= Detalle de la flor  src= Vista de la planta en su hábitat  src= Detalle de las hojas  src= Vista de la planta en su hábitat
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Cistus monspeliensis ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Le Ciste de Montpellier (Cistus monspeliensis) est un arbuste de la garrigue, supportant bien une période d'aridité et appréciant entre autres les sols calcaires.

Caractéristiques

Cistus monspeliensis est un arbrisseau de la famille des cistacées de taille moyenne (entre 0,5 et 1,2 m de hauteur). Son feuillage persistant vert et tomenteux est composé de feuilles lancéolées, rugueuses, réticulées, simples, trinervées, et sans pétiole net.

Sa floraison s'étale d'avril à juin et révèle une inflorescence en cyme unipare hélicoïde composée de fleurs formées par 5 pétales blancs parfois colorés de jaune à leur base. Les fleurs très parfumées et riches en pollen attirent papillons et autres insectes qui permettent ainsi une bonne pollinisation.

Les fruits de Cistus monspeliensis sont des capsules ovales déhiscentes à 5 valves contenant de nombreuses graines. La dissémination des fruits est favorisée par les oiseaux et les petits mammifères.

Utilisation

C'est une plante dont l'utilisation est fondamentale pour coloniser les terrains dégradés et arides car elle s'adapte parfaitement aux conditions difficiles des sols pauvres de la garrigue ainsi que des sols pauvres proches des zones côtières méditerranéennes. En freinant l'érosion de ceux-ci, elle ralentit leur désertification.

En Corse, le ciste de Montpellier (mucchju neru) s'installe après la dégradation des forêts et maquis en particulier sous l'action répétée du feu. Il s'installe aussi souvent dans les anciennes terres cultivées ou les anciens pâturages à l'abandon[1].

Références

  1. Jacques Gamisans, La Végétation de la Corse, Edisud, 1999

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Le Ciste de Montpellier (Cistus monspeliensis) est un arbuste de la garrigue, supportant bien une période d'aridité et appréciant entre autres les sols calcaires.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Cistus monspeliensis ( Italia )

tarjonnut wikipedia IT

Il cisto marino o cisto di Montpellier (Cistus monspeliensis L., 1753) è un arbusto appartenente alla famiglia delle Cistaceae[1] tipico delle associazioni floristiche cespugliose o arbustive mediterranee.

Descrizione

La pianta ha il fusto peloso con portamento inizialmente eretto e poi decombente e cespuglioso. Alta da 30 a 120 cm, con corteccia bruna. Le foglie sono lineari-lanceolate, sessili, con margine revoluto, tomentose e vischiose al tatto, con forte e gradevole odore aromatico.

I fiori sono riuniti in piccoli racemi, hanno simmetria raggiata e diametro di 1,5–2 cm. Il calice è composto da cinque sepali liberi, disuguali. La corolla è composta da 5 petali liberi, di colore bianco, con una piccola macchia gialla alla base. L'androceo è composto da numerosi stami con filamenti brevi, inseriti sul ricettacolo. L'ovario è supero, sormontato da un breve stilo.

Il frutto è una capsula di forma ovale, contenente numerosi semi.

Biologia

Il cisto marino ha un ciclo vegetativo autunno-primaverile, con attività vegetativa intensa nel periodo primaverile, che culmina con la fioritura nei mesi di aprile-maggio.

Nel periodo estivo entra in riposo vegetativo a causa delle condizioni siccitose proibitive riprendendo l'attività solo con le piogge autunnali. Durante il riposo estivo l'habitus diventa tipicamente xerofitico, perdendo buona parte del fogliame. Per questo motivo la macchia a cisto ha una tonalità grigio-bruna in estate determinata dalla colorazione della corteccia.

Distribuzione e habitat

Il cisto marino è una tipica pianta mediterranea piuttosto comune nelle associazioni cespugliose degli ambienti mediterranei, specialmente in zone soleggiate e aride. Si adatta bene a condizioni pedologiche difficili, vegetando su suoli sterili, grossolani e dotati di scarsa potenza. Vegeta nella macchia mediterranea bassa, e sporadicamente nella gariga, spesso in prossimità delle zone costiere.

È il tipico rappresentante della macchia a cisto, associazione monofloristica o a larga prevalenza a cisto che si estende spesso su vaste superfici, indice di degradazione della vegetazione mediterranea. Ricopre facilmente le aree percorse da incendi in quanto i semi hanno la capacità di resistere alle alte temperature, permettendo alla specie una rapida colonizzazione dell'area.

Utilità

Dal Cistus monspeliensis (così come dal Cistus ladanifer e dal Cistus creticus) si estrae una resina chiamata ladano che è molto importante in profumeria dove è usata soprattutto come fissativo. Il cisto marino inoltre è fondamentale come pianta colonizzatrice di aree collinari degradate, in quanto rappresenta uno degli ultimi baluardi prima della desertificazione, prevenendo l'erosione dei suoli declivi percorsi da incendi. L'uso domestico invece è limitato a legna da ardere, utile soprattutto per avviare l'accensione. Come altre piante fortemente aromatiche, Cistus monspeliensis è rifiutato dagli animali.

Note

  1. ^ (EN) Cistus monspeliensis, in The Plant List. URL consultato il 13 maggio 2016.

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori e redattori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia IT

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( Italia )

tarjonnut wikipedia IT

Il cisto marino o cisto di Montpellier (Cistus monspeliensis L., 1753) è un arbusto appartenente alla famiglia delle Cistaceae tipico delle associazioni floristiche cespugliose o arbustive mediterranee.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori e redattori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia IT

Montpellier-solrose ( norja )

tarjonnut wikipedia NO

Montpellier-solrose (Cistus monspeliensis) er en eviggrønn busk i solrosefamilien.

Den er ganske lav og blir aldri mer enn 50 cm høy. Busken dufter sterkt, og bladene er mørkegrønn og lansettformede. Blomstene er hvite og forholdsvis små, 20–30 mm. Den vokser i garrigue og på andre tørre, steinete steder.

Arten er utbredt i middelhavsområdet fra Portugal og Marokko til Hellas, Kypros og Tunisia. En trodde tidligere at Montpellier-solrose var innført til Kanariøyene, men undersøkelser av DNA viser at den genetiske variasjonen er større på Kanariøyene enn i middelhavsområdet, så arten må ha spredt seg til øyene uten menneskelig hjelp.

Kilder

  • M. Blamey og C. Grey-Wilson (2004). Wild Flowers of the Mediterranean (2 utg.). London: A & C Black. s. 141. ISBN 0-7136-7015-0.
  • O. Polunin og A. Huxley, norsk utgave P. Sunding (1978). Middelhavsflora. NKI-Forlaget. s. 126. ISBN 82-562-0490-7.
  • M. Fernández-Mazuecos og P. Vargas (2011). «Genetically depauperate in the continent but rich in oceanic islands: Cistus monspeliensis (Cistaceae) in the Canary Islands». PLoS ONE. 6 (2): e17172. doi:10.1371/journal.pone.0017172.

Eksterne lenker

 src=
Cistus monspeliensis og kanarifuruGran Canaria
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia forfattere og redaktører
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia NO

Montpellier-solrose: Brief Summary ( norja )

tarjonnut wikipedia NO

Montpellier-solrose (Cistus monspeliensis) er en eviggrønn busk i solrosefamilien.

Den er ganske lav og blir aldri mer enn 50 cm høy. Busken dufter sterkt, og bladene er mørkegrønn og lansettformede. Blomstene er hvite og forholdsvis små, 20–30 mm. Den vokser i garrigue og på andre tørre, steinete steder.

Arten er utbredt i middelhavsområdet fra Portugal og Marokko til Hellas, Kypros og Tunisia. En trodde tidligere at Montpellier-solrose var innført til Kanariøyene, men undersøkelser av DNA viser at den genetiske variasjonen er større på Kanariøyene enn i middelhavsområdet, så arten må ha spredt seg til øyene uten menneskelig hjelp.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia forfattere og redaktører
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia NO

Cistus monspeliensis ( puola )

tarjonnut wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Cistus monspeliensis L. – gatunek rośliny z rodziny czystkowatych (Cistaceae Juss.). Występuje naturalnie w Europie Południowej, Azji Mniejszej, Afryce Północnej oraz Makaronezji[3].

Rozmieszczenie geograficzne

Rośnie naturalnie w Europie Południowej, Azji Mniejszej, Afryce Północnej oraz Makaronezji. Spotykany jest w Portugalii, Hiszpanii (wraz z Wyspami Kanaryjskimi i Balearami), Francji, Włoszech (wliczając Sardynię i Sycylię, na wybrzeżu Dalmacji, w Grecji (także na Krecie i Wyspach Egejskich), Turcji, na Cyprze, w Tunezji, Algierii oraz Maroku[3].

We Francji został zaobserwowany w departamentach Alpy Nadmorskie, Aude, Aveyron, Delta Rodanu, Charente-Maritime, Korsyka Południowa, Górna Korsyka, Gard, Hérault, Pireneje Wschodnie, Tarn, Var, Vaucluse, a także prawdopodobnie w Tarn i Garonna i Drôme, natomiast w Lozère wyginął[4]. We Włoszech występuje w regionach Abruzja, Apulia, Basilicata, Kalabria, Kampania, Lacjum, Liguria, Molise, Sardynia, Sycylia oraz Toskania[5]. Na Cyprze ma status gatunku autochtonicznego i jest spotykany w południowo-zachodniej części wyspy[6]. Na Malcie także jest gatunkiem autochtonicznym, lecz rzadko spotykanym, znajduje się tam pod ochroną – w 1989 roku został wpisany do krajowej czerwonej księgi gatunków zagrożonych[7].

Morfologia

 src=
Liście mają równowąsko lancetowaty kształt
 src=
Kwiaty są pięciopłatkowe, białe z żółtą plamą u nasady
Pokrój
Zimozielony[8] krzew dorastający do 0,3–1,2 m wysokości[3]. Pokrój jest zwarty[8]. Wydziela aromat. Pędy są pokryte lepkimi gruczołami[3].
Liście
Naprzeciwległe, siedzące. Mają równowąsko lancetowaty kształt[3]. Mierzą 25–50 mm długości[9] i 4–8 mm szerokości[3]. Mają 3 nerwy główne. Górna powierzchnia jest silnie owłosiona i ma ciemnozieloną barwę[3] (latem mogą przebarwiać się na brązowo[8]), natomiast od spodu są filcowate z kępkami włosków[3]. Nasada liścia jest nieznacznie zwężona[8]. Blaszka liściowa o lekko falistym brzegu[3].
Kwiaty
Zebrane po 2–8 w jednostronne grona, osadzone na wyprostowanych szypułkach[4]. Mają 5 działek kielicha różniących się od siebie, są pokryte mniej lub bardziej gęsto długimi włoskami. Płatków jest 5, są pomarszczone, mierzą 2–3 cm długości[3], mają białą barwę[4] z żółtą plamką u nasady[3]. Pręciki mają żółtą barwę[10]. Szyjka słupka jest bardzo krótka[4]. Nie mają podsadek[9].
Owoce
Torebki o kulistym kształcie, są nagie, otwierają się na wierzchołku w pięciu zębach[3]. Nasiona są nieco szorstkie[4].
Gatunki podobne
Roślina jest podobna do gatunku C. clusii, który ma mniejsze liście (1–2 mm szerokości) z pojedynczym nerwem głównym. Ponadto różni się trzema działkami kielicha, które są pokryte razem z szypułką długimi białymi włoskami[3]. Innym podobnym gatunkiem jest czystek żywicowy (Cistus ladanifer), który ma większe kwiaty – dorastające do 10 cm średnicy.

Biologia i ekologia

Rośnie w garigu[3], makii oraz w suchych miejscach[4]. We Włoszech występuje na wysokości do 700 m n.p.m.[9], natomiast na Cyprze do 600 m n.p.m.[6] Najlepiej rośnie w pełnym nasłonecznieniu[4]. Preferuje podłoże o kwaśnym odczynie[3]. Występuje od 8 do 10 strefy mrozoodporności. Kwitnie od kwietnia do czerwca[3]. Kiełkowaniu nasion sprzyja przejście pożaru[11].

Nazewnictwo

Nazwa rodzajowa „Cistus” pochodzi od greckiego słowa „kìsthos”, które oznacza torebkę i prawdopodobnie odnosi się do owoców. Nazwa gatunkowa „monspeliensis” wywodzi się z łaciny i odnosi się do francuskiego miasta Montpellier, w okolicach którego gatunek jest obecny[11].

Zastosowanie

W medycynie ludowej stosowano tę roślinę do gojenia ran – w leczeniu ukąszeń owadów, zapalenia skóry, oparzeń, bólów stawów, a także do płukania jamy ustnej przy bólu zęba. Ponadto żywica tej rośliny jest stosowana w kosmetyce. Ma także zastosowanie jako roślina ozdobna[12].

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2009-06-01].
  2. a b Cistus monspeliensis L. (ang.). The Plant List. [dostęp 29 maja 2016].
  3. a b c d e f g h i j k l m n o p ‎Peter Schönfelder, Ingrid Schönfelder: Guide photo de la flore de Méditerranée. Paris: Delachaux & Nestlé, 2014, s. 32. ISBN 978-2-603-02027-2. (fr.)
  4. a b c d e f g Cistus monspeliensis L. (fr.). Tela Botanica. [dostęp 29 maja 2016].
  5. Cistus monspeliensis L. (wł.). W: Schede di Botanica [on-line]. Altervista. [dostęp 29 maja 2016].
  6. a b Cistus monspeliensis (ang.). Flora of Cyprus — a dynamic checklist. [dostęp 29 maja 2016].
  7. White rochrose (ang.). [dostęp 29 maja 2016].
  8. a b c d Andreas Bärtels: Rośliny śródziemnomorskie. Warszawa: Multico, 2009, s. 113. ISBN 978-83-7073-683-5. (pol.)
  9. a b c Cistus monspeliensis L. (wł.). Flora e vegetzione della Sicilia. [dostęp 29 maja 2016].
  10. Neil Fletcher: Fleurs de la Méditerranée. Larousse, 2011, s. 32. ISBN 978-2-03-587167-1. (fr.)
  11. a b Cistus monspeliensis L. (ang.). An Interactive Guide of the Flora of the Temporary Ponds of Sardinia (Italy). [dostęp 29 maja 2016].
  12. Cistus monspeliensis L. - Cisto di Montpellier / Le piante e le erbe medicinali (wł.). erbe.altervista.org 2006 -2011. [dostęp 29 maja 2016].
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia POL

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( puola )

tarjonnut wikipedia POL

Cistus monspeliensis L. – gatunek rośliny z rodziny czystkowatych (Cistaceae Juss.). Występuje naturalnie w Europie Południowej, Azji Mniejszej, Afryce Północnej oraz Makaronezji.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia POL

Cistus monspeliensis ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT

Cistus monspeliensis conhecida por Sargaço[1] é uma espécie de planta com flor pertencente à família Cistaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 524. 1753.

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.

Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.

Protecção

Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.

Referências

  1. Pinto, B. (2010). Guia de campo – Dia B, 22 Maio de 2010, bioeventos.

Bibliografia

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT

Cistus monspeliensis conhecida por Sargaço é uma espécie de planta com flor pertencente à família Cistaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 524. 1753.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Cistus monspeliensis ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

Cistus monspeliensis là một loài thực vật có hoa trong họ Nham mân khôi. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Cistus monspeliensis. Truy cập ngày 31 tháng 8 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến bộ Cẩm quỳ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.


lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI

Cistus monspeliensis: Brief Summary ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

Cistus monspeliensis là một loài thực vật có hoa trong họ Nham mân khôi. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI