dcsimg

Trophic Strategy ( anglais )

fourni par Fishbase
Occurs on sandy mud bottoms (Ref. 3589). Feeds on fishes and invertebrates.
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Drina Sta. Iglesia
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Morphology ( anglais )

fourni par Fishbase
Dorsal spines (total): 11; Dorsal soft rays (total): 13 - 14; Analspines: 3; Analsoft rays: 8
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Rodolfo B. Reyes
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Diagnostic Description ( anglais )

fourni par Fishbase
Distinguished by the following characteristics: uniformly dark reddish brown or greyish violet to yellowish grey; posterior parts of median fins with distinct white edge; 2-3 dark bands radiating posteriorly from the eye, uppermost extends from the eye to the lower opercular spine, 2nd runs from the lower edge of the eye across the angle of preopercle to the juncture of interopercle and subopercle, 3rd band extends from the dark mustache streak at the upper edge of the maxilla to the lower edge of preopercle; body depth 2.7-3.0 times in SL; head length 2.3-2.5 in SL; convex interorbital area; angular preopercle, 3-5 distinctly enlarged serrae at the angle and usually slender, antrorse or ventrally directed spine on ventral edge near the angle; serrate subopercle and interopercle; distinctly convex upper edge of operculum; posterior nostril is 2 or 3 times size of anterior nostril; scaly maxilla, reaching to or beyond vertical at rear edge of eye; 2 rows of teeth in midlateral part of lower jaw, inner teeth larger; well developed canines at front of jaws; caudal fin truncate, corners slightly rounded; body scales distinctly ctenoid, with numerous auxiliary scales (Ref. 089707).
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Rodolfo B. Reyes
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Biology ( anglais )

fourni par Fishbase
Occurs on sandy mud bottoms (Ref. 3589). Feeds on fishes and invertebrates (Ref. 5506). Maximum weight of 78 kilograms reported by Jose Manuel, Spain (05/05).
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Estelita Emily Capuli
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Importance ( anglais )

fourni par Fishbase
fisheries: commercial
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Estelita Emily Capuli
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Xerna borda ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

La xerna borda, el mero déntol, el nero o el nero dentó (Epinephelus caninus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia

Els mascles poden assolir els 157 cm de longitud total[5] i els 80 kg de pes. El cos és robust, oval i allargat. El cap és bastant gros i llarg (un terç de la llargària total). Boca molt ampla. Les dents estan ben desenvolupades. Els ulls són grossos. A l'opercle hi ha tres espines. L'aleta dorsal és llarga i baixa. La caudal és concava en els adults, mentre que en els joves no ho és tant. És de color gris al dors i més clar al ventre.[6]

Reproducció

És hermafrodita: les femelles passen a mascles. La posta es fa entre la primavera i l'estiu.[7]

Alimentació

Com tots els serrànids, és molt voraç: menja peixos i cefalòpodes.[8]

Hàbitat

És bentònic de fons rocallós o fangós segons la fondària (50-1.000 m). Els joves es troben més al litoral a fons rocallosos i els adults a fons fangosos en el talús.[9]

Distribució geogràfica

Es troba des de Portugal fins a Angola, incloent-hi la Mediterrània.[6]

Costums

A vegades es poden veure nedant a mitjan aigua a prop de penya-segats submarins. A la primavera s'apropa més a la costa. Els joves poden trobar-se davall objectes flotants.[10]

Pesca

És pescat amb palangre i volantí, i pot capturar-se fent pesca submarina però és una presa rara.[10]

Observacions

Pot arribar a viure fins als 75 anys segons un exemplar capturat a l'illa de Mallorca.[11]

Referències

  1. Bloch M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 7. i-xiv + 1-144.
  2. BioLib
  3. Valenciennes, A. 1837-1844. Ichthyologie des îles Canaries, ou histoire naturelle des poissons rapportés par Webb & Berthelot. A: P. B. Webb & S. Berthelot. Histoire naturelle des îles Canaries. París, 1835-1850. Ichthyologie des îles Canaries, ou histoire naturelle des poissons rapportés par Webb & Berthelot. v. 2 (pt 2): 1-109, 26 pls.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Heemstra, P.C. i J.E. Randall, 1993. FAO species catalogue. Vol. 16. Groupers of the world (family Serranidae, subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Fish. Synop. 125(16):382 p.
  6. 6,0 6,1 FishBase (anglès)
  7. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 138.
  8. Tortonese, E., 1986. Serranidae. p. 780-792. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  9. Smith, C.L., 1990. Serranidae. p. 695-706. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  10. 10,0 10,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 138.
  11. Morales-Nin, B., D. Bauza i A.M. Grau, 2005. Otolith characteristics and age estimation of an exceptioanlly olddogtooth grouper (Epinephelus caninus) captured off Majorca Island (western Mediterranean). Cybium 29(1):100-102.

Bibliografia

  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall (2000).
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xerna borda Modifica l'enllaç a Wikidata


licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Xerna borda: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

La xerna borda, el mero déntol, el nero o el nero dentó (Epinephelus caninus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Epinephelus caninus ( Nan )

fourni par wikipedia emerging languages

Epinephelus caninusSerranidae-kho ê hî-á, sǹg chi̍t chióng chio̍h-pan.

Chham-khó chu-liāu

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors

Epinephelus caninus: Brief Summary ( Nan )

fourni par wikipedia emerging languages

Epinephelus caninus sī Serranidae-kho ê hî-á, sǹg chi̍t chióng chio̍h-pan.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors

Epinephelus caninus ( basque )

fourni par wikipedia EU

Epinephelus caninus Epinephelus generoko animalia da. Arrainen barruko Serranidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Espezie hau Egeo itsasoan aurki daiteke.

Erreferentziak

  1. Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Epinephelus caninus FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EU

Epinephelus caninus: Brief Summary ( basque )

fourni par wikipedia EU

Epinephelus caninus Epinephelus generoko animalia da. Arrainen barruko Serranidae familian sailkatzen da.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EU

Kirnja zubuša ( Croate )

fourni par wikipedia hr Croatian

Kirnja zubuša (lat. Epinephelus caninus) riba je iz porodice Vučica (lat. Serranidae). Ova vrsta kirnje koja se još zove i šarulja živi na dubinama većim od 30 m, najčešće na dubinama između 70 i 200 m, premda zna zaći i dublje, sve do 400 m dubine. Puno je rjeđa u Jadranu od goleme kirnje, a kao i golema kirnja i zubuša je cijenjen trofej svim ribolovcima. Naraste preko 150 cm duljine i preko 80 kg težine[1] iako su najčešće ulovljeni odrasli primjerci manji od 35 kg. Oblikom tijela je slična golemoj kirnji, smeđe je boje s tamnijim vertikalnim prugama na leđima. Karakteristična oznaka zubuše su ljuske kod gornjih čeljusti, koje ostale kirnje nemaju. Živi najčešće na pjeskovitim ili muljevitim dnima, uvijek u blizini kamenih gromada i brakova, gdje se hrani manjim ribama i bezkralježnjacima.

Rasprostranjenost

Kirnja zubuša je rasprostranjena na istočnom Atlantiku, od obala Portugala do Angole, kao i po cijelom Mediteranu [2].

Izvori

  1. (hrv.) Kirnja (riblje-oko.hr)
  2. (engl.) Dogtooth grouper (fishbase.org)

Poveznice

Commons-logo.svgU Wikimedijinu spremniku nalazi se još gradiva na temu: Kirnja zubušaWikispecies-logo.svgWikivrste imaju podatke o: Kirnja zubuša
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori i urednici Wikipedije
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia hr Croatian

Kirnja zubuša: Brief Summary ( Croate )

fourni par wikipedia hr Croatian

Kirnja zubuša (lat. Epinephelus caninus) riba je iz porodice Vučica (lat. Serranidae). Ova vrsta kirnje koja se još zove i šarulja živi na dubinama većim od 30 m, najčešće na dubinama između 70 i 200 m, premda zna zaći i dublje, sve do 400 m dubine. Puno je rjeđa u Jadranu od goleme kirnje, a kao i golema kirnja i zubuša je cijenjen trofej svim ribolovcima. Naraste preko 150 cm duljine i preko 80 kg težine iako su najčešće ulovljeni odrasli primjerci manji od 35 kg. Oblikom tijela je slična golemoj kirnji, smeđe je boje s tamnijim vertikalnim prugama na leđima. Karakteristična oznaka zubuše su ljuske kod gornjih čeljusti, koje ostale kirnje nemaju. Živi najčešće na pjeskovitim ili muljevitim dnima, uvijek u blizini kamenih gromada i brakova, gdje se hrani manjim ribama i bezkralježnjacima.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori i urednici Wikipedije
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia hr Croatian

Epinephelus caninus ( italien )

fourni par wikipedia IT

La cernia nera (Epinephelus caninus (Valenciennes, 1843)) è un pesce di mare appartenente alla famiglia Serranidae, raro nei mari italiani.

Descrizione

Simile alla cernia bruna, si distingue per:

  • alcune linee scure dietro l'occhio (caratteristico effetto di "occhi truccati")
  • pinne dorsale, anale e caudale bordate di bianco
  • fasce scure indistinte sui fianchi mentre sono sempre assenti le macchie chiare tipiche di E.marginatus.
    Raggiunge dimensioni davvero ragguardevoli: fino ad un massimo di 160 cm per 90 kg di peso (in acque africane).

Biologia

Alimentazione

È una specie carnivora che si nutre di altri pesci e di cefalopodi similmente alle congeneri.

Distribuzione e habitat

Questa specie è presente nel mar Mediterraneo e sul versante orientale dell'oceano Atlantico dalla penisola iberica sino all'Angola.
Vive tra i 30 ed i 530 metri di profondità su fondi rocciosi o misti.[1]

Gastronomia

Molto apprezzata in cucina, ha caratteristiche culinarie praticamente uguali quelle della cernia bianca.[2]

Note

  1. ^ a b (EN) Francour, P. & Pollard, D.A. 2018, Epinephelus caninus, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020. URL consultato il 31/3/2020.
  2. ^ Alan Davidson, Il mare in pentola, Milano, Mondadori, 1972, p. 86

Bibliografia

  • Egidio Trainito, Atlante di flora e fauna del Mediterraneo, Milano, Il Castello, 2005, ISBN 88-8039-395-2.
  • Patrick Louisy, Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo, a cura di Trainito, Egidio, Milano, Il Castello, 2006, ISBN 88-8039-472-X.

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori e redattori di Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia IT

Epinephelus caninus: Brief Summary ( italien )

fourni par wikipedia IT

La cernia nera (Epinephelus caninus (Valenciennes, 1843)) è un pesce di mare appartenente alla famiglia Serranidae, raro nei mari italiani.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori e redattori di Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia IT

Epinephelus caninus ( néerlandais ; flamand )

fourni par wikipedia NL

Vissen

Epinephelus caninus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van zaag- of zeebaarzen (Serranidae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1843 door Valenciennes.

De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als Onzeker, beoordelingsjaar 2008.[1]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. a b (en) Epinephelus caninus op de IUCN Red List of Threatened Species.
  2. (en) Epinephelus caninus. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia NL

Grå havsabborre ( suédois )

fourni par wikipedia SV

Grå havsabborre[3] (Epinephelus caninus) är en art i familjen havsabborrfiskar som finns i östra Atlanten.

Utseende

En robust, avlång fisk med stor mun, 2 rader tänder (den bakre raden störst) och välutvecklade främre hörntänder (den kallas dogtooth grouper på engelska). Färgen varierar från mörkt rödbrun, gråviolett till gulgrå. Fenorna har samma färg, men med tydliga vita kanter på bakkanterna. Vanligen har den 2 till 3 mörka band längs huvudets sidor; dessa tenderar emellertid att försvinna hos stora exemplar. Ryggfenan har 11 taggstrålar i den främre, hårda delen, och tydliga inskärningar upptill i huden som förenar taggstrålarna. Den bakre, mjuka delen har 13 till 14 mjukstrålar. Analfenan har 3 taggstrålar och 8 mjukstrålar, medan bröstfenorna, som är tydligt längre än bukfenorna, består av 17 till 18 mjukstrålar.[4] Som mest kan den bli 157 cm lång, och väga 78 kg (spanskt rekord satt i maj 2005).[5]

Vanor

Den grå havsabborren är en bottenfisk, som uppehåller sig vid dyiga sandbottnar på djup mellan 30 och 400 m.[1] Födan består av fiskar och ryggradslösa djur.[5] Arten kan bli mycket gammal; högsta konstaterade åldern (en individ från Mallorca) är 75 år.[1]

Betydelse för människan

Ett betydande kommersiellt fiske bedrivs, och IUCN utesluter inte att det kan ha en ogynnsam effekt på populationen. För närvarande verkar den dock vara vanlig i större delen av sitt utbredningsområde, och på grund av detta och det dåliga kunskapsläget har IUCN för närvarande klassificerat den under kunskapsbrist ("DD").[1]

Utbredning

Utbredningsområdet omfattar östra Atlanten från Portugal över Medelhavet (inklusive Svarta havet) och Kanarieöarna (där den dock är mindre vanlig) till Angola.[1]

Referenser

  1. ^ [a b c d e] Heemstra, P.C., Rocha, L., Choat, J.H., Craig, M.T., Bertoncini, A.A. & Ferreira, B. 2008 Epinephelus caninus (på engelska). Från: IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2. Läst 2012-03-23.
  2. ^ Epinephelus caninus (Valenciennes, 1843)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=551046. Läst 23 mars 2012.
  3. ^ Livsmedelsverkets föreskrifter om handelsbeteckningar på fiskeri- och vattenbruksprodukter Arkiverad 16 september 2012 hämtat från the Wayback Machine. Livsmedelsverket 2008
  4. ^ Phillip C. Heemstra, John E. Randall (1993). ”FAO Species Catalogue - Vol 16. Groupers of the World” (på engelska) (FTP, 992 kB). FAO. sid. 8-9. http://www.fao.org/tempref/docrep/fao/009/t0540e/T0540E19.pdf. Läst 31 december 2017.
  5. ^ [a b] Binohlan, Crispina B. (15 november 2011). Epinephelus caninus (Valenciennes, 1843) Dogtooth grouper” (på engelska). Fishbase. http://www.fishbase.us/summary/Epinephelus-caninus.html. Läst 23 mars 2012.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia författare och redaktörer
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia SV

Grå havsabborre: Brief Summary ( suédois )

fourni par wikipedia SV

Grå havsabborre (Epinephelus caninus) är en art i familjen havsabborrfiskar som finns i östra Atlanten.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia författare och redaktörer
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia SV

犬牙石斑魚 ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科
二名法 Epinephelus caninus
Valenciennes,1843

犬牙石斑魚Epinephelus caninus,俗名Dogtooth grouper,又稱龍趸)為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目鮨科的其中一,分布於東大西洋區,從葡萄牙安哥拉海域,包括地中海,棲息深度30-200公尺,體長可達157公分。棲息在沙泥底質海域,為底棲性魚類,屬肉食性,以魚類無脊椎動物為食,可做為食用魚。

來源及注釋

參考文獻

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑

犬牙石斑魚: Brief Summary ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科

犬牙石斑魚(Epinephelus caninus,俗名Dogtooth grouper,又稱龍趸)為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目鮨科的其中一,分布於東大西洋區,從葡萄牙安哥拉海域,包括地中海,棲息深度30-200公尺,體長可達157公分。棲息在沙泥底質海域,為底棲性魚類,屬肉食性,以魚類無脊椎動物為食,可做為食用魚。

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑