Die Reuse-modderkrap (Scylla serrata) is 'n krap wat aan die suid- en ooskus van Suid-Afrika voorkom en is bruin tot groen van kleur. Dit is een van die grootste swemkrappe met groot knypers en spaanvormige agterpote. Dit kom voor in moddervlaktes van riviermondings. Die groot knypers kan skade veroorsaak. Die krap kan tot 30 cm breed word. Dit is ook eetbaar en gewild onder die fynproewers.
Die Reuse-modderkrap (Scylla serrata) is 'n krap wat aan die suid- en ooskus van Suid-Afrika voorkom en is bruin tot groen van kleur. Dit is een van die grootste swemkrappe met groot knypers en spaanvormige agterpote. Dit kom voor in moddervlaktes van riviermondings. Die groot knypers kan skade veroorsaak. Die krap kan tot 30 cm breed word. Dit is ook eetbaar en gewild onder die fynproewers.
Els braquiürs (Brachyura) formen un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més nombrós; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. Són dels crustacis més coneguts.
El cefalotòrax dels braquiürs és generalment més ample que llarg i està deprimit, és a dir, aixafat dorsoventralment. Porta inserits ventralment, com tots els decàpodes, cinc parells de pereiopodis o potes locomotores. El primer d'aquests cinc parells d'apèndix està transformat, com en molts altres decàpodes, en unes pinces que sovint s'han desenvolupat molt i, sovint, de manera asimètrica. Les usen per a la captura de l'aliment, per a la defensa i per a la comunicació social. L'últim parell de pereiopodis també pot estar modificat i tenir la forma d'un parell d'aletes.
El tret més característic, al qual fa referència el seu nom científic, és una extrema reducció de les dimensions de l'abdomen, que és una mica més gran que un apèndix que porten enganxat a la cara ventral del cefalotòrax. S'interpreta aquest tret com una adaptació a una marxa eficaç, traslladant el centre de gravetat damunt les potes. Els apèndixs de l'abdomen també s'han reduït, manquen els uropodis i en els mascles només resten els pleopodis copuladors. Les femelles, que tenen l'abdomen més ample, fan servir els seus quatre parells de pleopodis per subjectar els ous.
La mida dels braquiürs és molt variada, amb espècies que arriben amb prou feines al centímetre i d'altres que passen del mig metre. Entre ells es troben els artròpodes de major massa corporal.
Els crancs solen desplaçar-se molt àgilment i de manera molt característica, ja que ho poden fer en totes direccions però especialment de costat; aquesta rapidesa afavoreix el desenvolupament d'una existència gairebé amfíbia. Alguns crancs són capaços de nedar amb eficàcia, sobretot els de la família dels portúnids (per ex., Callinectes sapidus), amb les potes posteriors aplanades que fan la funció d'unes aletes amb les quals controlen la natació.
Els crancs són bentònics, encara que també hi ha espècies que viuen, per exemple, entre els sargassos. Es troben a totes les profunditats, amb algunes estirps pròpies de fons abissals i altres en les aigües superficials, al costat de la costa. Són bastants els que passen una part del temps fora de l'aigua. Encara que la majoria dels braquiürs són marins, també existeixen formes d'aigua dolça i salabrosa, com en aiguamolls i estuaris.
Aquest gran infraordre conté 24 superfamílies i 74 famílies[1] que, d'acord amb la NCBI, s'agrupen en dues seccions:[2]
Les superfamílies més nombroses són Xanthoidea (11 famílies), Majoidea (8 famílies), Cancroidea (6 famílies) i Grapsoidea (6 famílies).
Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.[3]
Els braquiürs (Brachyura) formen un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més nombrós; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. Són dels crustacis més coneguts.
Ang alimango (Scylla serrata[1]; Ingles: mud crab o mangrove crab[2]) ay anumang hayop na pantubig (mga crustacean) na may malapad ngunit sapad na katawan. Malalaki ang mga ito at may maitim na kulay. Nakatikom ang tiyan nito sa ilalim ng kaniyang katawan. May sampung mga paa ang isang alimango (kabilang ang dalawang sipit). Kamag-anak ito ng mga maiitim din subalit mas maliit na talangka at katang. May pagkakaiba at mas malaki ang alimango kaysa sa alimasag.[3][4][5]
Ang lathalaing ito na tungkol sa Hayop ay isang usbong. Makatutulong ka sa Wikipedia sa nito.
Ang alimango (Scylla serrata; Ingles: mud crab o mangrove crab) ay anumang hayop na pantubig (mga crustacean) na may malapad ngunit sapad na katawan. Malalaki ang mga ito at may maitim na kulay. Nakatikom ang tiyan nito sa ilalim ng kaniyang katawan. May sampung mga paa ang isang alimango (kabilang ang dalawang sipit). Kamag-anak ito ng mga maiitim din subalit mas maliit na talangka at katang. May pagkakaiba at mas malaki ang alimango kaysa sa alimasag.
Scylla serrata (often called mud crab or mangrove crab, although both terms are highly ambiguous, and black crab) is an ecologically important species of crab found in the estuaries and mangroves of Africa, Australia, and Asia. In their most common forms, their shell colours vary from a deep, mottled green to very dark brown.
The natural range of S. serrata is in the Indo-Pacific. It is found from South Africa, around the coast of the Indian Ocean, where it is especially abundant in Sri Lanka, to the Southeast Asian Archipelago, as well as from southern Japan to south-eastern Australia, northern New Zealand,[1] and as far east as Fiji and Samoa.[2] The species has also been introduced to Hawaii and Florida.[2][3]
In Hawaii, mud crabs are colloquially known as Samoan crabs, as they were originally imported from American Samoa. As these crabs are known for their robust size and dense meat content, they have been greatly sought after over the years. As a result of overcrabbing, local government efforts have restricted harvesting of crabs smaller than 6 inches (width across back) and to harvest females of any size is illegal.[4]
A study on tidal flats in Deception Bay in Queensland found juvenile crabs (20–99 mm or 0.8–3.9 in carapace width) were resident in the mangrove zone, remaining there during low tide, while subadults (100–149 mm or 3.9–5.9 in) migrated into the intertidal zone to feed at high tide and retreated to subtidal waters at low tide.[5] Adults (150 mm or 5.9 in and larger) were caught mainly below the low-tide mark, with small numbers captured in the intertidal zone at high tide.[5]
These crabs are highly cannibalistic in nature; when crabs undergo molting, other hard-shelled ones sometimes attack the molting crabs and devour them. The females can give birth to a million offspring, which can grow up to 3.5 kg (7.7 lb) in size and have a shell width up to 24 cm (9.4 in) wide.
Scylla serrata (often called mud crab or mangrove crab, although both terms are highly ambiguous, and black crab) is an ecologically important species of crab found in the estuaries and mangroves of Africa, Australia, and Asia. In their most common forms, their shell colours vary from a deep, mottled green to very dark brown.
El cangrejo de manglares (Scylla serrata) es una especie de crustáceo decápodo de la familia Portunidae. Es un cangrejo de importancia ecológica que se encuentra en los estuarios y manglares de África, Australasia y Asia.[1] En sus formas más comunes, los colores de su caparazón varían de un verde moteado intenso a un marrón muy oscuro.
El área de distribución natural de S. serrata se encuentra en el Indo-Pacífico. Se encuentra desde Sudáfrica, alrededor de la costa del Océano Índico, donde es especialmente abundante en Sri Lanka, hasta el archipiélago del sudeste asiático, así como desde el sur de Japón hasta el sureste de Australia, el norte de Nueva Zelanda,[2] y tan al este como Fiyi y Samoa. La especie también ha sido introducida en Hawái y Florida.
En Hawái, los cangrejos de manglares se conocen popularmente como cangrejos de Samoa, ya que originalmente se importaron de Samoa Americana. Como estos cangrejos son conocidos por su tamaño robusto y su contenido denso de carne, han sido muy buscados a lo largo de los años. Como resultado del exceso de captura de cangrejos, los esfuerzos del gobierno local han restringido la recolección de cangrejos de menos de 6 pulgadas (ancho a lo largo de la espalda) y la captura de hembras de cualquier tamaño es ilegal.[3]
Un estudio sobre planicies intermareales en Deception Bay en Queensland encontró que los cangrejos juveniles (20–99 mm o 0,8–3,9 de ancho de caparazón) residían en la zona de manglares y permanecían allí durante la marea baja, mientras que los subadultos (100–149 mm o 3,9–5,9 mm) in) migraron a la zona intermareal para alimentarse durante la marea alta y se retiraron a las aguas submareales durante la marea baja.[4] Los adultos (150 mm o 5,9 pulgadas y más grandes) fueron capturados principalmente por debajo de la marca de la marea baja, con una pequeña cantidad capturada en la zona intermareal durante la marea alta.[4]
Estos cangrejos son de naturaleza altamente caníbal; cuando los cangrejos mudan, otros de caparazón duro a veces atacan a los cangrejos que están mudando y los devoran. Las hembras pueden dar a luz a un millón de crías, que pueden crecer hasta 3,5 kg (7,7 lb) de tamaño y tener un caparazón de hasta 24 cm (9,4 pulgadas) de ancho.
El interés en la acuicultura de esta especie ha sido alto debido a la alta demanda/precio de la misma, el alto contenido de carne y las rápidas tasas de crecimiento en cautiverio. Además, tienen una alta tolerancia tanto al nitrato como al amoníaco (el doble que el Portunus pelagicus de tamaño similar),[5] lo cual es beneficioso porque el amoníaco-N suele ser el factor más limitante en los sistemas acuícolas cerrados.[6] Su alta tolerancia al amoníaco-N puede atribuirse a varias respuestas fisiológicas únicas que pueden haber surgido debido a sus preferencias de hábitat.[6] Sin embargo, su acuicultura ha sido limitada debido a la supervivencia de las larvas, a menudo baja e impredecible. Esto puede deberse a una nutrición inadecuada, enfermedad, "síndrome de muerte por muda" (debido a su comportamiento altamente caníbal durante la etapa de megalopa), protocolos inadecuados (por ejemplo, condiciones ambientales subóptimas) o una combinación de todos.
S. serrata se puede mantener fácilmente en acuarios domésticos cuando es pequeño, pero supera los pequeños montajes. Son muy activos y comen casi todos los gránulos de hundimiento convencionales; también consumen algunos trocitos de pescado y materia vegetal. Son tolerantes con la mayoría de las condiciones del agua y, en general, son una especie muy resistente y entretenida.
Generalmente cocinados con sus caparazones, cuando mudan sus caparazones, se pueden servir como uno de los muchos tipos de cangrejos de caparazón blando. Los cangrejos de manglares se pueden matar colocándolos en un congelador hasta dos horas antes de cocinarlos.[7]
.JPG)
.jpg)
|fechaacceso= requiere |url= (ayuda) |url-status= ignorado (ayuda) El cangrejo de manglares (Scylla serrata) es una especie de crustáceo decápodo de la familia Portunidae. Es un cangrejo de importancia ecológica que se encuentra en los estuarios y manglares de África, Australasia y Asia. En sus formas más comunes, los colores de su caparazón varían de un verde moteado intenso a un marrón muy oscuro.
Scylla serrata, le crabe des palétuviers, ou encore crabe de mangrove, est une espèce de crabes de la famille des Portunidae.
L'espèce est présente en Afrique orientale et australe (Kenya, Madagascar, Mozambique, Maurice, Tanzanie, Afrique du Sud, archipel des Comores, Seychelles, mer Rouge), en Océanie (Polynésie française, Nouvelle-Calédonie, Nouvelle-Zélande), aux Antilles et dans l'océan Indien[1].
« Consommation », www.economie.gouv.fr.
Scylla serrata, le crabe des palétuviers, ou encore crabe de mangrove, est une espèce de crabes de la famille des Portunidae.
Scylla serrata atau yang juga dikenal sebagai kepiting-bakau besar (giant mangrove crab, giant mud crab) adalah sejenis kepiting bakau yang menyebar luas mulai dari pantai-pantai Asia Timur, Tenggara, Selatan, hingga ke Laut Merah. Spesies ini tidak didapati di perairan Dangkalan Sunda.[2]
Kepiting bakau berukuran besar hingga sangat besar, lebar karapas maksimum antara 25-28 cm dengan bobot mencapai 2-3 kg. Lengan sepit (chelipeds) besar dan kokoh, dengan dua duri runcing di sisi luar carpus (ruas kedua, dihitung dari pangkal). Sisi muka karapas (frontal margin, di antara dua mata) biasanya dengan gerigi yang tajam.[2]
Tatkala hidup, karapas biasanya berwarna hijau, hijau-zaitun, hingga hampir hitam; sementara sisi luar lengan sepit (capit) berwarna hijau, acap kali dengan pola totol atau bercak-bercak. Pasangan kaki yang terakhir (kaki renang) juga bebercak, baik pada jantan maupun betina.[2]
Spesies ini adalah jenis kepiting bakau yang paling luas agihannya. Menyebar di perairan pesisir dan estuaria di Indo-Pasifik Barat, kepiting-bakau besar ditemukan ke barat hingga di Afrika Selatan; ke utara hingga di Okinawa, Jepang; ke timur hingga Fiji dan Samoa barat di Pasifik; dan ke selatan hingga Australia timur. Kepiting ini juga didapati di Filipina, dan di Kupang.[3]
Dibandingkan dengan jenis kepiting bakau yang lain, Scylla serrata adalah yang paling menyukai perairan bersalinitas tinggi.[2]
Scylla serrata atau yang juga dikenal sebagai kepiting-bakau besar (giant mangrove crab, giant mud crab) adalah sejenis kepiting bakau yang menyebar luas mulai dari pantai-pantai Asia Timur, Tenggara, Selatan, hingga ke Laut Merah. Spesies ini tidak didapati di perairan Dangkalan Sunda.
Scylla serrata is een krabbensoort uit de familie van de Portunidae.[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1775 door Forskål.
Bronnen, noten en/of referenties
Cua bùn là một loài cua có giá trị kinh tế cao sinh sống ở các khu vực thực vật ngập mặn. Loài này phân bố ở Ấn Độ Dương-Thái Bình Dương, được tìm thấy ở Nam Phi, xung quanh bờ biển của Ấn Độ Dương đến quần đảo Malay, cũng như từ miền nam Nhật Bản đến đông nam nước Úc, và tại miền đông Fiji và Samoa. Chúng chọn những gốc cây đước sú vẹt làm hang. Loài cua này thường được chọn làm nguyên liệu món cua sốt ớt nổi tiếng trong ẩm thực Singapore.
Bài viết Giáp xác mười chân này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cua bùn là một loài cua có giá trị kinh tế cao sinh sống ở các khu vực thực vật ngập mặn. Loài này phân bố ở Ấn Độ Dương-Thái Bình Dương, được tìm thấy ở Nam Phi, xung quanh bờ biển của Ấn Độ Dương đến quần đảo Malay, cũng như từ miền nam Nhật Bản đến đông nam nước Úc, và tại miền đông Fiji và Samoa. Chúng chọn những gốc cây đước sú vẹt làm hang. Loài cua này thường được chọn làm nguyên liệu món cua sốt ớt nổi tiếng trong ẩm thực Singapore.
锯缘青蟹（学名：Scylla serrata），也叫蝤蛑、蝤蝥、青蟹、黃甲蟹，是梭子蟹科青蟹属的动物。在福州和台湾，雄性、未受精的雌性、受精后的雌性锯缘青蟹又分别称为“菜蟳”、“處女蟳”、“紅蟳”，其中“蟳”字的平话字为Sìng。分布于从日本、菲律宾、夏威夷、澳大利亚到东、南非、整个印度太平洋地区以及中国的广西、广东、福建、台湾、浙江等地。主要生活在近岸或河口附近以及温暖而盐度较低的浅海。产卵盛期在5～7月间。肉味鮮美獨特，營養價值極高。[1]目前得知，捕獲最大為6台斤。台灣沿海因為捕撈過度，以及政府美化沿岸工程。導致數量急劇下降。
这是一篇螃蟹小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 锯缘青蟹（学名：Scylla serrata），也叫蝤蛑、蝤蝥、青蟹、黃甲蟹，是梭子蟹科青蟹属的动物。在福州和台湾，雄性、未受精的雌性、受精后的雌性锯缘青蟹又分别称为“菜蟳”、“處女蟳”、“紅蟳”，其中“蟳”字的平话字为Sìng。分布于从日本、菲律宾、夏威夷、澳大利亚到东、南非、整个印度太平洋地区以及中国的广西、广东、福建、台湾、浙江等地。主要生活在近岸或河口附近以及温暖而盐度较低的浅海。产卵盛期在5～7月间。肉味鮮美獨特，營養價值極高。目前得知，捕獲最大為6台斤。台灣沿海因為捕撈過度，以及政府美化沿岸工程。導致數量急劇下降。
남방톱날꽃게(Mud crab, Mangrove crab)는 인도-태평양 주변 말레이 제도, 남아프리카, 일본 남부, 오스트레일리아, 피지 그리고 사모아 등의 나라에 서식하는 꽃게과의 기수성 게이다. 진흙꽃게, 맹그로브게라고도 한다. 맹그로브 숲에 서식한다. 한반도산 톱날꽃게가 예전에 이 종으로 알려져 있었다.
동남아시아 지역의 대표적인 '머드 크랩(mud crab)'으로, 여러 요리에 이용된다. 이 게를 사용하는 대표적인 요리로는 태국의 뿌 팟 퐁 까리, 싱가포르의 칠리 크랩 등이 있다. 허물을 막 벗은 톱날꽃게를 잡아 냉동시킨 제품을 연갑게(소프트셸 크랩, soft shell crab)라고 하는데 일반적인 게보다 부드러워 껍질채 먹을 수 있다.
남방톱날꽃게(Mud crab, Mangrove crab)는 인도-태평양 주변 말레이 제도, 남아프리카, 일본 남부, 오스트레일리아, 피지 그리고 사모아 등의 나라에 서식하는 꽃게과의 기수성 게이다. 진흙꽃게, 맹그로브게라고도 한다. 맹그로브 숲에 서식한다. 한반도산 톱날꽃게가 예전에 이 종으로 알려져 있었다.
