Desfontainia spinosa Ruiz & Pav., (o taique) ye una especie botánica melecinal y ornamental.
Ye nativu de Suramérica n'Arxentina, Bolivia, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, Panamá, Perú y Venezuela.[1]
Distribuyir dende la VII hasta la XII rexón, na cordal de la Mariña y na de Los Andes llegando hasta la llende altitudinal arbóreo. Tamién s'atopa n'Arxentina y Perú.
Ye un parrotal siempreverde nativu de Suramérica. Llega hasta los 2,5 m d'altu y d'anchu cola corteza de color gris ceniza. Fueyes verde escures polenques que son como xardón n'apariencia y flores tubulares coloráu brillantes con sépalos los mariellos.
La especie foi introducida en cultivu n'Europa por William Lobb, en 1843.
Desfontainia spinosa dos veces foi reportada como espécime con propiedaes d'allucinóxenu de los Andes al sur de Colombia por Richard Evans Schultes. la primer vegada en 1942 dende'l Pandorial de Tambillo y la segunda dende'l Pandorial de San Antonio en 1953 onde los xamanes de Colombia nel valle Sibundoy faen un té de les fueyes "cuando quieren suañar" o "ver visiones y diagnosticar la enfermedá". Un informe señala que'l té ye tan poderosu que paez que los xamanes se 'vuelven llocos'. Nun s'utiliza con frecuencia, en parte por cuenta de la so potencia, en parte porque la mesma planta nun se cultiva y tien de ser recoyida na naturaleza en remotos pandoriales. El nome de Colombia del parrotal ye Borrachero de Pandorial (= planta embriagante de la turbera de montaña / páramo de tierres altes aveséu). Los xamanes del Valle de Sibundoy son tamién espertos nel usu de los allucinóxenus peligrosamente tóxicos de les solanacees: Brugmansia y Iochroma y el so emplegu ye ocasional como Desfontainia con fines adivinatorios similares (y, ello ye que la reticencia a falar d'esta práutica) bien puede indicar una planta similar tóxica y malo d'usar y que causa una esperiencia y dempués efeutos desagradables comparables.[2]
Desfontainia spinosa var. hookeri foi reportáu como un narcóticu utilizáu polos mapuches de Chile pol Dr. Carlos Mariani Ramírez, quien tamién comparó l'amargura de la planta a la de genciana y menta el so usu como colorante mariellu.[3]
El frutu de color mariellu-verdosu, de D. spinosa ye supuestamente entá más embriagador que la xamasca de la planta ya infórmase de xemes en cuando que se prepararon nuna forma potente psicoactivos, tipu de chicha (vease tamién bebíes lleldaes).[4]
Una prueba d'alcaloides col reactivu Dragendorff (ver Juan Jorge Noel Dragendorff) n'amueses de especímenes de Desfontainia de herbariu recoyíos n'Arxentina, Chile y Ecuador nun lu fixo, sicasí, indiquen la presencia d'alcaloides, tropano o d'otros;[5] y, ente que na química de Desfontainia, nengunu de los compuestos aisllaos d'ella hasta'l momentu inda puede dar cuenta de los efeutos allucinóxenus induldables de la planta.[6]
Atopóse que contienen, ente otros compuestos [7] les cucurbitacines spinoside A[8] y B.[9][10] Estos amargos esteroides , anque nun son allucinóxenus, podríen contribuyir a la tosicidá relativa de la planta pa los suxetos humanu , yá que les cucurbitacinas esiben citotoxicidad y que ciertos tipos fueron consideraos responsables de casos d'intoxicación, dellos mortales, poles plantes catártiques / peligrosamente irritantes na familia de plantes cucurbitácees, tales como Ecballium elaterium y Citrullus colocynthis.
Un común constituyente más benignu de Desfontainia, presente en cantidá considerable, ye'l pentacíclico triterpeno acedu ursólico, na que'l pulgu de la mazana ye particularmente ricu. L'ácidu ursólico tien propiedaes anti-cáncer y anti-obesidá.
Loganin y secoxyloganin, compuestos rellacionaos con secologanina una molécula implicada na vía del mevalonato que conduz, ente otres coses, a biosíntsis de terpenoides y esteroides.
Swerosida un iridoide glucósido, que s'atopa tamién nos frutos de Cornus officinalis y material vexetal de Gentiana lutea, con propiedaes anti- osteoporosis y de sanamientu de feríes.[11][12]
Liriodendrin un lignano diglucósido, tamién atopáu en Liriodendron tulipifera (Magnoliaceae) y Acanthopanax senticosus ( Araliaceae ) y que tien efeutos anti-inflamatorios y anti-nociceptivos.[13] Liriodendrin tresfórmase in vivo pa syringaresinol.
Syringaresinol , un lignano y el hidrolizáu de liriodendrin, qu'asocede tamién en Castela emoryi , Prunus mume y Magnolia thailandica , demostróse que inhibe la motilidad de la úlcera péptica -causing bacteria Helicobacter pylori . Esto de dalguna manera esplica l'usu d'una decocción de fueyes Desfontainia pa trestornos estomacales en Chile na medicina popular.[14]
Desfontainia spinosa describióse por Ruiz & Pav. y espublizóse en Flora Peruviana, et Chilensis 2: 47, pl. 186. 1799. [15]
Desfontainia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu francés René Louiche Desfontaines.
spinosa: epítetu llatín que significa "con espinos".
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Desfontainia spinosa Ruiz & Pav., (o taique) ye una especie botánica melecinal y ornamental.
La Desfontainiàcia (Desfontainiaceae) és una família de plantes amb flor.
En el sistema de classificació filogenètic APG II la família de les Desfontainiaceae es dóna l'opció de segregar-la o no de la família Columelliaceae, pertany al clade Euasterids II i no s'assigna a cap ordre en concret
En el sistema Cronquist aquesta família apareix en l'ordre Rosales.
La família conté un sol gènere Desfontainia i una sola espècie: Desfontainia spinosa amb el nom en llengua maputxe a Xile de Taique. Planta forestal que arriba fins al límit altitudinal de la vegetació arbòria. És conreada com a planta ornamental.
La distribució d'aquesta espècie de la família desfontainiàcia és a Sud-amèrica als Andes, des de Costa Rica fins a l'extrem sud del continent.
Són arbres o arbusts de fules glabres (sense pilositat)similars a les del grèvol, de disposició oposada i persistents. Flors hermafrodites tubulars i fruit en baia blanca o groga.
La Desfontainiàcia (Desfontainiaceae) és una família de plantes amb flor.
En el sistema de classificació filogenètic APG II la família de les Desfontainiaceae es dóna l'opció de segregar-la o no de la família Columelliaceae, pertany al clade Euasterids II i no s'assigna a cap ordre en concret
En el sistema Cronquist aquesta família apareix en l'ordre Rosales.
La família conté un sol gènere Desfontainia i una sola espècie: Desfontainia spinosa amb el nom en llengua maputxe a Xile de Taique. Planta forestal que arriba fins al límit altitudinal de la vegetació arbòria. És conreada com a planta ornamental.
La distribució d'aquesta espècie de la família desfontainiàcia és a Sud-amèrica als Andes, des de Costa Rica fins a l'extrem sud del continent.
Són arbres o arbusts de fules glabres (sense pilositat)similars a les del grèvol, de disposició oposada i persistents. Flors hermafrodites tubulars i fruit en baia blanca o groga.
Desfontainia Ruiz & Pav., 1794 là một chi thực vật chỉ chứa 1 loài cây bụi thường xanh với danh pháp Desfontainia spinosa, loài bản địa của Chile, được biết đến trong tiếng Anh dưới tên gọi taique và tiếng Trung như là 离水花 (li thủy hoa = hoa rời nước). Nó được sử dụng trong y học dân gian và như là cây cảnh trong khu vực này. Nó mọc cao tới 2 mét và có tán lá rộng tương đương, có các lá màu xanh lục sẫm và bóng, trông gần giống như lá của nhựa ruồi và các hoa hình ống màu đỏ bóng với phần chóp màu vàng.
Loài này từng được đặt trong họ của chính nó là Desfontainiaceae hay như một phần trong họ Loganiaceae[1].
Loài này được William Lobb du nhập vào châu Âu năm 1843 để gieo trồng.
Tên gọi của chi này lấy theo tên của nhà thực vật học người Pháp là René Louiche Desfontaines[2]. Nó chịu được lạnh tới -5 °C (-20 °F)
Desfontainia Ruiz & Pav., 1794 là một chi thực vật chỉ chứa 1 loài cây bụi thường xanh với danh pháp Desfontainia spinosa, loài bản địa của Chile, được biết đến trong tiếng Anh dưới tên gọi taique và tiếng Trung như là 离水花 (li thủy hoa = hoa rời nước). Nó được sử dụng trong y học dân gian và như là cây cảnh trong khu vực này. Nó mọc cao tới 2 mét và có tán lá rộng tương đương, có các lá màu xanh lục sẫm và bóng, trông gần giống như lá của nhựa ruồi và các hoa hình ống màu đỏ bóng với phần chóp màu vàng.
Loài này từng được đặt trong họ của chính nó là Desfontainiaceae hay như một phần trong họ Loganiaceae.
.jpg)
