El cameneri o llorer de Sant Antoni (Epilobium angustifolium[1] del grec Epilobium, Epi = sobre + lobion = fruit, ou: per la posició dels pètals sobre l'ovari i del llatí angustifolium, angustus = angost, estret + folium = fulla per les seves fulles estretes) és una planta herbàcia que pertany a la família de les enoteràcies, que s'usa farmacològicament especialment en el tractament de diarrees, gastroenteritis i altres patologies del sistema digestiu, genitourinari i respiratori.
Es troba a gran part d'Europa i a la península Ibèrica és abundant als Pirineus i a les muntanyes de Sierra Nevada.
Es troba a gran part d'Europa (excepte Portugal) i menys freqüent al sud. Les espècies d'Epilobium que destaquem d'aquestes zones són: E. hirsutum, E. parviflorum, E. montanum, etc. El E. lutenum el podem trobar a Amèrica del Nord.
A la península Ibèrica apareix a les muntanyes del nord, centre i a Sierra Nevada (Granada).[6] Es coneixen 20 espècies d'Epilobium en els nostres territoris.
Creix especialment al costat del riu, en llocs humits i en climes freds o temperats, especialment en boscos freds de muntanya, en altituds de 1000 a 2100 m i en terrenys lleugerament àcids (pH 5-7). El podem trobar als arbustos, clarianes de boscos, terrenys erms (fins i tot en pobles), prats, abocadors, etc. Colonitza terrenys que han patit una ràpida mineralització de la matèria orgànica ocasionada per tales, focs, obertura de camins o pistes forestals.
Hemicriptòfit, i com a tal, els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
Planta perenne de fins a 2,5 m d'alçada, amb un gruixut rizoma repent. El rovell del plançó de l'any anterior, protegit per fulles escamoses, passa l'hivern sota terra i dóna lloc a la tija.
Tiges molt fulloses amb llargues fulles lanceolades disposades de forma decreixent als extrems, flors purpúries en raïm terminal.;[7] calze vermellós, sense tub i amb pètals liles de 10 a 16 mm.
E. angustifolium té unes rels horitzontals caulògenes molt extenses. La tija epigea és erecta, rarament ramificada i amb un fullatge dens, de forma arrodonida i lleugerament angulosa, sovint amb uns certs matisos rojos.
Les fulles estan disposades de manera alternada, generalment ascendent, però disminueixen gradualment als extrems. Són curtament peciolades i lanceolades, de 3 a 8 cm de llargada i una quarta part d'amplada, d'un color verd- blavós al revers, amb nervis laterals ben desenvolupats, d'àpex acuminat i base atenuada, enrotllades per la punta i finament dentades. Són perennes i d'aspecte semblant a les del llorer. És una planta pubescent, és a dir, amb pèls curts i suaus.
Corol·la cruciforme composta per quatre grans pètals pedunculats, de color lila o púrpura,[8] més aviat arrodonits; els superiors tendeixen a ser més curts que els inferiors, en forma d'ungla. Quatre sèpals actinomorfs lanceolats lineals, vermellosos per fora, gairebé tan llargs com la corol·la (poden fer fins a 1,3 cm de llargada). Estigma amb quatre lòbuls.
S'utilitza tota la planta però sobretot els brots joves i les fulles.
Els brots joves i les rels, de gust dolç, es recullen abans de la floració i es preparen com si fossin espàrrecs. Les fulles s'assequen i així es poden utilitzar en infusions. Les fulles tendres s'utilitzen com a amanida o com a verdures semblants a la col. De les llavors se'n pot obtenir una fibra capaç de ser filada.
Emulgent, tònica i astringent
Per via externa s'ha recomanat tradicionalment com a emulgent i astringent, aplicat en forma de compresa sobre diverses faccions de la pell. Degut aquest mateix motiu, forma part de la composició d'alguns productes cosmètics per a pells sensibles. Inhibeix els enzims que col·laboren en la transformació de la testosterona en dihidrotestosterona (responsable de malmetre el fol·licle pilós i desencadena la pèrdua lenta de cabell (sobretot en homes). Tòpicament, s'utilitza en cas d'estomatitis (inflamació de la mucosa bucal), meningitis i faringitis, en forma de gargarismes, amb un efecte inflamatori.
S'ha de tenir en compte amb l'alcohol de l'extracte fluid.
En determinats països d'Amèrica del Nord com Alaska on les condicions climàtiques són òptimes per a la vida d'aquesta planta, se n'extreu la mel i es comercialitza. La mel d'Epilobium angustifolium és gairebé descolorida, de textura sedosa i llisa i de gust lleuger (se l'anomena "xampany de tota la mel").[12]
Amb les fulles seques s'elabora un te dolç anomenat a Rússia Kaporie (10% de tanins). Durant la Segona Guerra Mundial, després del bombardeig de Londres, en molts dels solars amb enderrocs abandonats aviat va néixer aquesta planta. Floreixen des de finals de primavera fins a finals d'estiu.
Aspecte general
Detall fulles
Detall flors
Flors
Detall fruit i llavors
El cameneri o llorer de Sant Antoni (Epilobium angustifolium del grec Epilobium, Epi = sobre + lobion = fruit, ou: per la posició dels pètals sobre l'ovari i del llatí angustifolium, angustus = angost, estret + folium = fulla per les seves fulles estretes) és una planta herbàcia que pertany a la família de les enoteràcies, que s'usa farmacològicament especialment en el tractament de diarrees, gastroenteritis i altres patologies del sistema digestiu, genitourinari i respiratori.
Es troba a gran part d'Europa i a la península Ibèrica és abundant als Pirineus i a les muntanyes de Sierra Nevada.
