Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que una gran part de la seva columna vertebral està soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible pel moviment de la caixa toràcica; es realitza principalment per la contracció dels músculs abdominals modificats que funcionen de manera anàloga al diafragma dels mamífers i per moviments de bombament de la faringe.[1]
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. Encara que manquen de dents, tenen un bec corni que recobreix la seva mandíbula, semblança al bec de les aus.
Igual que tots els rèptils, les tortugues són animals ectotèrmics, el que significa que la seva activitat metabòl·lica depèn de la temperatura externa o ambiental.
Les tortugues muden la pell; no obstant això, a diferència dels llangardaixos i serps, ho fan a poc a poc. També muden o desprenen els escuts de la closca, individualment i aparentment sense un ordre determinat. També estan caracteritzades per la seva cua minúscula.
Les tortugues són especialment herbívores.
La closca consta de dues regions:
Les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies internes, que són ossificacions de la dermis que se solden a les vèrtebres i a les costelles; són una excepció les espècies de la família Trionychidae, en les quals aquestes plaques estan reduïdes o són cartilaginoses (rica en calci).
Sobre aquestes plaques òssies, ve un dels següents revestiments:
Les tortugues que presenten revestiment cutàni són les tortugues de closca tova (família Trionychidae) i la tortuga nas de porc (Carettochelys insculpata). També la marina tortuga llaüt, (Dermochelys coriacea) té revestiment cutani però enfortit amb nombroses làmines òssies petites.
La resta de les tortugues té una closca formada per plaques òssies amb revestiment d'escuts queratinosos. Aquestes plaques no coincideixen en nombre, posició ni grandària amb els escuts, i això és el que proporciona rigidesa i solidesa a aquest tipus de closca.
Les tortugues no poden treure's la closca, tal com es mostra en alguns dibuixos animats, perquè la columna vertebral i les costelles estan soldades a aquest. L'estructura, forma i colorit de la closca de les tortugues varia d'una espècie a una altra.
Per saber l'edat de les tortugues, s'ha de mirar la part superior de la closca, cada anella correspon a un any de vida.
Els mascles: Tenen la closca inferior una mica bombada.
Les femelles: Tenen la closca inferior plana.[2]
El metabolisme de les tortugues és molt lent i, les espècies aquàtiques, poden romandre sense respirar durant molt de temps. En climes temperats totes les espècies hibernen regularment.
La reproducció és ovípara i la incubació es realitza en nius que elles mateixes excaven en la sorra de la platja, on la calor necessària és aportat per irradiació solar. Quan les cries neixen per més de tenir la mar a uns pocs metres moltes vegades hi ha depredadors esperant-les. Un cas especial és la primitiva tortuga terrestre Manouria emys, que construeix un niu d'uns 50 cm d'altura a força de terra i fulles.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues. Una de les tortugues que es coneix que va viure més temps és la de Charles Darwin anomenada Harriet, una tortuga gegant de les Galápagos que va néixer el 1830 i va morir el 25 de juny de 2006 (va viure 176 anys).
Hi ha tortugues d'hàbitat terrestre, marí i d'aigua dolça. També hi ha gran quantitat d'espècies amb hàbitats semi-aquàtics: passen una part del temps en terra ferma i una altra part en aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels hàbitats aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
A principis del període Triàsic, fa 260 milions d'anys, va aparèixer Captorhinus, un petit rèptil d'aproximadament 60 cm de llarg. Aquest petit animal va ser el primer rèptil a posseir un closca que cobria la seva tòrax, òrgans, i que a més, cobria les seves costelles. Això va fer possible que alguns animals, com la tortugues, desenvolupessin una closca d'os.
El testudí més antic que es coneix és Odontochelys, que va viure a Àsia meridional en el Triàsic, fa 220 milions d'anys, el que suposa que les tortugues sigui un dels grups de rèptils més antics i, per descomptat, molt més antics que els llangardaixos i serps. Era aquàtica, i posseïa un plastró ben definit, però l'espatller era primitiu. La següent tortuga va ser Proganochelys (abans Triasssochelys) que va viure en el Triàsic superior d'Euràsia fa uns 210 milions d'anys. Era una tortuga primitiva, amb una closca semblant al de les espècies actuals, però posseïen dents en el paladar; el cap, cua i potes no podien retreure's dintre de la closca, però estaven protegides per espines.
Originalment, les tortugues eren terrestres; 100 milions d'anys després de la seva aparició, algunes van evolucionar per a ser aquàtiques i 50 milions després van evolucionar per a ser marines. Es pot dir que les tortugues marines van evolucionar de línies de descendents per més de 80 milions d'anys.
Les tortugues s'engloben segons les següents sinapomorfies:
Subordre Paracryptodira †
Subordre Cryptodira
Subordre Pleurodira
† Clade extingit
La tortuga és l'animal de la lentitud per excel·lència a la faula i la sàtira occidental (il·lustració del principi festina lente). En canvi per a la Xina simbolitza el saber, la immortalitat i la terra, igual que en determinades cultures africanes. A Mesopotàmia, per contra, era un símbol de l'aigua, ja que la tortuga acompanyava Ea, segons els escrits dels kudurru.[3]
Imitant la seva closca, els romans anomenaven tortuga una formació defensiva on els escuts cobrien per sobre els soldats. Per extensió, una màquina de setge medieval es va passar a dir tortuga. Aquest paper guardià també està present als amulets egipcis. Entre aquest poble la carn de tortuga tenia propietats medicinals, com a remei per als ulls o protector contra el sol, com figura al Papir Ebers.
A la ficció, destaquen les Tortugues Ninja i el Follet Tortuga (de Bola de Drac) en dibuixos animats. Els enemics dels videojocs de Mario (Koopa Tropa i similars) són tortugues antropomòrfiques.
Terry Pratchett ubica tot el seu món damunt d'una closca de tortuga, sembla que a partir de mitemes de diverses cultures, com el mite hindú d'Akupāra[4] o la tortuga xinesa Ao. Stephen Hawking va muntar un acudit al respecte on la tortuga que sosté el món estaria al seu torn subjecta per una altra tortuga i així fins a l'infinit, sense que hi hagués una primera tortuga, en contra dels arguments que indiquen a Déu com a primer motor o inici de la creació.
Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que una gran part de la seva columna vertebral està soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible pel moviment de la caixa toràcica; es realitza principalment per la contracció dels músculs abdominals modificats que funcionen de manera anàloga al diafragma dels mamífers i per moviments de bombament de la faringe.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. Encara que manquen de dents, tenen un bec corni que recobreix la seva mandíbula, semblança al bec de les aus.
Igual que tots els rèptils, les tortugues són animals ectotèrmics, el que significa que la seva activitat metabòl·lica depèn de la temperatura externa o ambiental.
Les tortugues muden la pell; no obstant això, a diferència dels llangardaixos i serps, ho fan a poc a poc. També muden o desprenen els escuts de la closca, individualment i aparentment sense un ordre determinat. També estan caracteritzades per la seva cua minúscula.
Les tortugues són especialment herbívores.
.jpg)
