Aedes aegypti és un mosquit culícid que pot ser portador i transmissor del virus del dengue, el de la febre groga i el de Zika així com d'altres arbovirus. És membre del subgènere Stegomyia dins del gènere Aedes (al qual també pertany el vector del dengue Aedes albopictus). En 2005 estudis moleculars van portar a reclassificar Stegomyia com a gènere, canviant alguns autors el nom del mosquit per Stegomyia aegypti igual que es va fer amb Aedes albopictus que va passar a ser denominat homòlogament Stegomyia albopicta; no obstant això, aquests estudis han estat molt discutits, de manera que actualment el nom usat de forma majoritària segueix essent el d’Aedes aegypti, abreviat com Ae. aegypti, com exigeixen a partir de desembre de 2005 els editors de les revistes científiques més importants del sector.
Pot reconèixer-se per les seves distintives marques blanques sobre les potes i especialment sobre el tòrax que permet distingir-lo d’A. albopictus, per un distintiu dibuix format per dues bandes longitudinals rectes i dues bandes corbades exteriors en una forma que recorda el perfil d'una lira encara que les seves diferències en aspecte pel que fa a altres mosquits poden ser lleugeres. Es troba més freqüentment en els tròpics, però està present en els estats del sud dels Estats Units d'Amèrica (com per exemple Florida); comparteix hàbitat amb A. albopictus, que ho està desplaçant en algunes zones.
El científic cubà Carlos Finlay va descobrir a aquest mosquit com a agent transmissor de la febre groga i va presentar els seus resultats per primera vegada en la Conferència Internacional de Sanitat, celebrat a Washington DC, el 18 de febrer de 1881. Les seves declaracions van ser objecte de burles per part de metges nord-americans, no obstant això després van tractar d'exposar aquests descobriments com desenvolupats al seu país.
Les poblacions d’Ae. aegypti foren presents al continent europeu al llarg de les conques del Mediterrani, Mar Negra i el Caspi entre els segles XVII fins a mitjans del segle XX. Tanmateix desaparegueren i només recentment s'han establert algunes poblacions a països de la conca del Caspi i a l'illa de Madeira (regió ultra-perifèrica de la UE) i esporàdicament es detecten algunes ocurrències a l'Europa Occidental (p.ex.: França, el Regne Unit, als Països Baixos o Alemanya) especialment lligat al transport de bens i mercaderies. [1]
Aedes aegypti és un mosquit culícid que pot ser portador i transmissor del virus del dengue, el de la febre groga i el de Zika així com d'altres arbovirus. És membre del subgènere Stegomyia dins del gènere Aedes (al qual també pertany el vector del dengue Aedes albopictus). En 2005 estudis moleculars van portar a reclassificar Stegomyia com a gènere, canviant alguns autors el nom del mosquit per Stegomyia aegypti igual que es va fer amb Aedes albopictus que va passar a ser denominat homòlogament Stegomyia albopicta; no obstant això, aquests estudis han estat molt discutits, de manera que actualment el nom usat de forma majoritària segueix essent el d’Aedes aegypti, abreviat com Ae. aegypti, com exigeixen a partir de desembre de 2005 els editors de les revistes científiques més importants del sector.
Pot reconèixer-se per les seves distintives marques blanques sobre les potes i especialment sobre el tòrax que permet distingir-lo d’A. albopictus, per un distintiu dibuix format per dues bandes longitudinals rectes i dues bandes corbades exteriors en una forma que recorda el perfil d'una lira encara que les seves diferències en aspecte pel que fa a altres mosquits poden ser lleugeres. Es troba més freqüentment en els tròpics, però està present en els estats del sud dels Estats Units d'Amèrica (com per exemple Florida); comparteix hàbitat amb A. albopictus, que ho està desplaçant en algunes zones.
El científic cubà Carlos Finlay va descobrir a aquest mosquit com a agent transmissor de la febre groga i va presentar els seus resultats per primera vegada en la Conferència Internacional de Sanitat, celebrat a Washington DC, el 18 de febrer de 1881. Les seves declaracions van ser objecte de burles per part de metges nord-americans, no obstant això després van tractar d'exposar aquests descobriments com desenvolupats al seu país.
Les poblacions d’Ae. aegypti foren presents al continent europeu al llarg de les conques del Mediterrani, Mar Negra i el Caspi entre els segles XVII fins a mitjans del segle XX. Tanmateix desaparegueren i només recentment s'han establert algunes poblacions a països de la conca del Caspi i a l'illa de Madeira (regió ultra-perifèrica de la UE) i esporàdicament es detecten algunes ocurrències a l'Europa Occidental (p.ex.: França, el Regne Unit, als Països Baixos o Alemanya) especialment lligat al transport de bens i mercaderies.
