Giant-striped mongooses eat invertebrates, especially giant hissing cockroaches and scorpions. However, due to the strong crushing teeth and massive skull, scientists suspect that the species also eats rodents and lizards. This species forages singly and in pairs.
Animal Foods: insects
Primary Diet: carnivore (Insectivore )
There is no known documentation of the economic importance of G. grandidieri.
At this time, giant-striped mongooses have only been documented in the spiny desert of southwestern Madagascar. They appear to be generally abundant in that area, however with habitat loss that comes with increased development, and the extraction of wood from its habitat, the population size of the giant striped mongoose has begun to decline. There is still much research to be done on this species to determine size of the population and risk of extinction. For now, researchers will try to preserve as much of the spiny desert of southwestern Madagascar for the giant-striped mongoose and the other animals and plants endemic to that region.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: endangered
There has been no documentation of the methods of communication used by giant-striped mongooses or of other mongooses of the genus Galidictis. These animals are known to produce odors, and females have well developed scent pouches. These presumably function in communication. Other mongooses have communication through body postures and through tactile interactions. It is likely that this species is similar. Vocalizations may also be used.
Communication Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
The name G. grandidieri is named for Alfred Grandidier, a Malagasy mammologist. There is a statue of him at the zoo in Antananarivo, Madagascar.
There is no known documentation of the economic importance of G. grandidieri. Because it lives in inaccessible habitat, it is unlikely to have any positive impact on human economies.
Giant-striped mongooses act as a predator on invertebrates and is probably a prey species for the catlike fossa.
Giant-striped mongooses (Galidictis grandidieri) are found in the spiny desert region of southwestern Madagascar, also known as the Didlerea-Euphorbia thicket. At one time they were found in the Itampolo area and were thought to exist in the Mahafaly Plateau region also. Most recently, they were found in the Tsimanampetsotsa Reserve. The total area of occupation by this species is documented at 43,200 ha.
Biogeographic Regions: ethiopian (Native )
Other Geographic Terms: island endemic
Giant-striped mongooses are found in the spiny desert region of southwestern Madagascar, classified as subtropical or tropical dry, which receives only 10 to 40 cm of rain per year. Vegetation of the spiny desert includes species of Euphorbia and Pachypodium. Much of the vegetation has sharp spines and/or thorns, making it very inhospitable to humans and difficult for researchers to navigate. The Tsimanampetsotsa Reserve is at an elevation of 38 to 114 m and experiences temperaturesof up to 47 degrees C.
Range elevation: 38 to 114 m.
Habitat Regions: tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: desert or dune
There is currently no documented information about the lifespan or longevity of giant-striped mongooses.
Giant-striped mongooses are much larger than other Malagasy mongooses. Galidictis grandidieri is approximately 32 to 40 cm in length and weighs about 499 to 589 g. The tail is 28 to 30 cm long.
The species is known for its light brown, creamy colored hair. Individuals are marked with eight dark stripes running longitudinally down the back. The stripes are narrower than the spaces in between the stripes. They originate at the base of the ears and follow the body to the base of the tail. This species of mongoose also has longer legs and larger feet than any of the other Malagasy mongooses. There is currently no published information that indicates that giant striped mongooses are sexually dimorphic. Males and females look the same, but a scent pouch is present in the females. Juveniles appear to look much the same as adults as well, except for the difference in size.
The skull of G. grandidieri is larger than that of other mongooses, and has a well-developed sagittal crest and a short supraorbital process. The term robust is often used to describe the skull of this species.
The dental formula for G. grandidieri is 3/3, 1/1, 3-4/3, 2/2 = 36-38. Galidictis grandidieri differs from its close relative Galidictis fasciata in that G. grandidieri has a wider rostrum at the canines, a longer mandible, and longer premolars. The canines of mongooses closely occlude with one another and are good for shearing. The conical crushing teeth of this species are much like the teeth of crab-eating mongooses of India.
Range mass: 499 to 589 g.
Range length: 32 to 40 cm.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: sexes alike
There are no documented predators of G. grandidieri. The only possible predator in its known range is the cat-like fossa, which is a member of the civet family. Because of the thorny vegetation found in the habitat of this species, avian predators are unlikely.
Giant striped mongooses live in pairs and breed year round. The breeding system is apparently monogamous, although reproduction in this species has not yet been studied in depth.
Mating System: monogamous
Giant-striped mongooses breed year round and produces one offspring per year.
Although other details on the reproduction of G. grandidieri are lacking, other species of mongoose on Madagascar have gestation lengths of 72 to 92 days (Galidia elegans) and 90-105 days (Muncgotictis decemlineata). Both of these species produce a single young which weighs about 50 g at birth. Malagasy broad striped mongooses probably fall within this range of variation.
Although maturation in G. grandidieri has not been reported, in other species of Malagasy mongooses, physical maturity is attained between 1 and 2 years of age, and sexual maturity seems to occur around 2 years of age.
Breeding interval: Giant-striped mongooses breed annually.
Breeding season: This species apparently breeds year round.
Average number of offspring: 1.
Key Reproductive Features: iteroparous ; year-round breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
No specific studies have been conducted on the development of G. grandidieri, but it seems that it is similar to that of other members of the mongoose family. Mothers typically care for somewhat altricial young in a den or burrow of some sort, providing them with protection, grooming, and food in the form of milk. Because this species lives in monogamous pairs, it is likely that the father assists the mother in care of the young, although this has not been documented. Mongoose juveniles have been observed with their mothers during later stages of their development, but at what age they eventually break away from their mothers has not been documented in this species.
Parental Investment: no parental involvement; altricial ; pre-fertilization (Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Male, Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Male, Female); pre-independence (Provisioning: Male, Female, Protecting: Male, Female)
Mibinell Grandidier (Galidictis grandidieri) a zo ur bronneg kigdebrer bihan hag a vev e rannvroioù sec'h mervent Madagaskar. Ezel eo eus kerentiad an Eupleridae. Pouezañ a ra etre 500 ha 600 g. Gell-sklaer pe c'hris gant eizh roudenn du war he c'hostezioù hag he c'hein eo he blevenn. Un aneval-noz pe serr-noz eo. Debriñ a ra krignerien bihan ha glazarded. E koubladoù e vevont. Ur c'holen a vez ganet bep hañv.
Mibinell Grandidier (Galidictis grandidieri) a zo ur bronneg kigdebrer bihan hag a vev e rannvroioù sec'h mervent Madagaskar. Ezel eo eus kerentiad an Eupleridae. Pouezañ a ra etre 500 ha 600 g. Gell-sklaer pe c'hris gant eizh roudenn du war he c'hostezioù hag he c'hein eo he blevenn. Un aneval-noz pe serr-noz eo. Debriñ a ra krignerien bihan ha glazarded. E koubladoù e vevont. Ur c'holen a vez ganet bep hañv.
La mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri), és un petit mamífer del gènere Galidictis.
La mangosta de Wozencraft és molt més gran que les altres mangostes de Madagascar. Té una longitud del cap i del cos entre 32 i 40 cm, amb una cua que mesura entre 28 i 30 cm, i un pes que varia entre 499 i 589 grams.[1][2][3] També té les potes més llargues i els peus més grans que cap altra mangosta de l'illa.
El seu pelatge és de color marró clar o crema, amb vuit bandes fosques longitudinals que van des de les orelles a l'inici de la cua. Aquestes bandes són més estretes que els espais que hi ha entre elles. No hi ha cap informació publicada que indiqui que aquesta espècie presenti un dimorfisme sexual. Els mascles i les femelles tenen el mateix aspecte extern, encara que les femelles tenen unes glàndules odoríferes. Els joves són també com els adults, excepte per la mida.[1][2][3]
El crani d'aquesta espècie és més gran que el d'altres mangostes, té una cresta sagital ben desenvolupada i un os supraorbital curt, i es podria dir que és un crani robust.[1]
La fórmula dental d'aquesta espècie està formada per 3 incisius, 1 dent canina, 3 o 4 premolars i dos molars, que sumen un total 36 o 38 dents. Aquesta variabilitat és deguda a la presència o manca del quart premolar a la mandíbula superior. La mangosta de Wozencraft es diferencia de la mangosta de bandes amples en el fet que té el musell més ample a la zona dels canins, i una mandíbula i uns premolars més llargs. Els canins d'aquestes mangostes encaixen l'un amb l'altre, facilitant la tasca d'esquinçar. Les dents trituradores còniques d'aquesta espècie són molt semblants a les de la mangosta menjacrancs de l'Índia.[1][2][3]
Viuen al sud-oest de l'illa de Madagascar, van viure a l'àrea d'Itampolo i es creu que també podrien haver viscut a la regió de l'altipla de Mahafaly. Més recentment, se les ha vist a la Reserva de Tsimanampetsotsa. S'ha documentat que la superfície total d'ocupació d'aquesta espècie és de 43,200 ha.[4][3]
El seu hàbitat són les regions de deserts tropicals i subtropicals del sud-oest de l'illa, les quals reben entre 10 i 40 cm3 de precipitació anual. La vegetació d'aquests deserts espinosos estan formada per eufòrbies i Pachypodium (un gènere de la família de les apocinàcies). Gran part de la vegetació té espines, el que fa que sigui un paratge molt inhòspit pels éssers humans i dificulta la mobilitat dels investigadors. La Reserva de Tsimanampetsotsa està en cotes d'entre 38 i 114 metres d'alçada, i assoleix temperatures de fins a 47º.[5]>[3][6]
La mangosta de Wozencraft és un animal nocturn. A causa de la intensa calor del seu hàbitat, viu en els forats en les formacions de pedra calcària durant el dia i surt de nit a caçar i alimentar-se. Les mangostes són relativament mòbils i no sempre es refugien en el mateix forat cada dia. Wozencraft va indicar que durant la captura d'aquests animals, semblaven relativament dòcils i no gaire excitables. S'ha registrat que els joves del gènere poden ser fàcilment domesticats, i s'asseuen a la falda del seu propietari. Si dos animals estaven viatjant junts i un era capturat en una trampa, l'altre es quedava a prop, fins i tot en presència d'humans. En general les conductes i pautes de comportament han estat difícils de documentar amb la telemetria de ràdio, a causa de l'accidentat terreny en el que viuen aquestes mangostes. La roca calcària fa que els senyals siguin difícils de rastrejar si l'animal s'endinsa a les roques, i la vegetació espinosa fa que sigui impossible moure's pel terreny sense grans impediments. Els nous mitjans de seguiment i observació d'aquest animal estan encara en desenvolupament.[7][6]
Els individus tenen una àrea de distribució d'entre 0,86 i 1,3 km2.[6]
La mangosta de Wozencraft s'alimenta d'invertebrats, especialment blatodeus gegants i escorpins. No obstant això, a causa de les seves fortes dents trituradores i del seu crani enorme, els científics sospiten que també s'alimenta de rosegadors i llangardaixos. Aquesta espècie cerca aliment en solitari o en parelles.[6]
Les mangostes de Wozencraft viuen en parelles. El sistema d'aparellament és aparentment monògam, tot i que la reproducció en aquesta espècie encara no ha estat estudiat en profunditat.[6] S'aparellen durant tot l'any, encara que només tenen un cadell per any.[6]
Encara que manquen detalls de la seva reproducció, altres espècies de mangosta de Madagascar tenen períodes de gestació de 72 a 92 dies (mangosta de cua anellada) o de 90 a 105 dies (mangosta de bandes estretes). Ambdues espècies donen a llum una única cria que pesa uns 50 grams al néixer. És probable que la mangosta de bandes amples tingui un període de gestació intermedi.[7]
Encara que no s'ha documentat la maduresa d'aquesta espècie, altres espècies de mangosta de Madagascar, assoleixen la maduresa física entre el primer i segon any d'edat, mentre que la maduresa sexual sembla que es produeix al voltant dels 2 anys.[7]
No s'han realitzat estudis específics del desenvolupament de la mangosta de Wozencraft, però sembla que és similar al d'altres membres de la família de les mangostes. Les mares solen tenir cura de les cries en una cova o cau d'algun tipus, brindant-los protecció, netejant-los i alimentar-los amb la seva llet. Com que aquesta espècie viu en parelles monògames, és probable que el pare ajudi a la mare en la cura dels cadells, encara que aquest fet no ha estat documentat. Els joves han estat observats amb les seves mares durant les últimes etapes del seu desenvolupament, encara que es desconeix a quina edat se separen eventualment de les seves mares.[7][6]
No existeix actualment informació documentada sobre l'esperança de vida o la longevitat de la mangosta de Wozencraft.
No existeix documentació sobre el mètodes de comunicació les espècies del gènerer Galidictis. No obstant això, se sap que produeixen olors, i que les femelles tenen unes glàndules odoríferes ben desenvolupades, presumiblement amb funcions comunicatives. Altres mangostes es comuniquen per mitjà de postures corporals e interaccions tàctils. És probable que aquesta espècie actuï de manera similar, a més d'emetre sons.[7][6]
Actualment només s'han trobat mangostes de Wozencraft als deserts espinosos del sud-oest de Madagascar. Sembla que, en general, són abundants en aquestes àrees, encara que amb la pèrdua d'hàbitat, a causa de l'increment del desenvolupament i l'extracció de fusta, la mida de la seva població ha començat a declinar. Encara cal investigar molt aquesta espècie per determinar la mida de la població i el grau del risc d'extinció. Per ara, els investigadors tracten de preservar la major quantitat possible de desert espinós del sud-oest de Madagascar, per aquesta espècie i altres animals i plantes endèmics d'aquesta regió.[6]
La mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri), és un petit mamífer del gènere Galidictis.
Der Große Breitstreifenmungo (Galidictis grandidieri) ist eine Raubtierart aus der Gruppe der Madagassischen Raubtiere (Eupleridae).
Große Breitstreifenmungos ähneln ihren Verwandten, den Breitstreifenmungos, werden aber deutlich größer. Sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 45 bis 48 Zentimetern, eine Schwanzlänge von 30 bis 33 Zentimetern und ein Gewicht von 1 bis 1,7 Kilogramm. Sie sind damit die größten Vertreter der Madagaskar-Mangusten. Wie alle Vertreter dieser Gruppe haben sie einen langgestreckten Körper mit kurzen Gliedmaßen. Entlang des Rückens verlaufen acht dunkelbraune Längsstreifen, dazwischen liegen etwas breitere, hellgraue Streifen. Der Bauch ist dunkelbraun gefärbt, die langgestreckte Schnauze und die Füße rotbraun. Der buschige Schwanz, der kürzer ist als der Rumpf, ist weißlich.
Große Breitstreifenmungos sind auf Madagaskar endemisch, ihr Lebensraum sind die trockenen, mit Didiereaceae bestandenen Dornwälder im Südwesten der Insel.
Sie sind nachtaktiv und halten sich meist am Boden auf, klettern aber manchmal auf Bäume. Tagsüber schlafen sie in Höhlen oder Erdspalten, in der Nacht begeben sie sich auf Nahrungssuche. Häufig sind Beobachtungen von einzelgängerischen oder paarweise lebenden, selten auch Gruppen von bis zu fünf Tieren. Die Nahrung dieser Tiere besteht, soweit bekannt, vorwiegend aus wirbellosen Tieren, in erster Linie Madagaskar-Fauchschaben, aber auch Heuschrecken und Skorpionen, und selten auch aus Wirbeltieren.
Die Paarung kann vermutlich das ganze Jahr über erfolgen, die Wurfgröße beträgt ein bis zwei Jungtiere.
Der Große Breitstreifenmungo wurde erst 1986 anhand von Museumsexemplaren als eigene Art beschrieben, lebende Tiere sind erst seit 1989 bekannt. Das gesamte Verbreitungsgebiet umfasst weniger als 500 km², die Gesamtpopulation wird verschiedenen Schätzungen zufolge auf zwischen 2200 und 3540 Individuen geschätzt. Die IUCN listet die Art als „stark gefährdet“ (endangered).
Der Große Breitstreifenmungo (Galidictis grandidieri) ist eine Raubtierart aus der Gruppe der Madagassischen Raubtiere (Eupleridae).
Galidictis grandidieri — від клясы сысуноў атрада драпежных сямейства Eupleridae.
Даўжыня галавы і цела 38—40,5 см, даўжыня хваста 30—31,5 см; маса дарослых 1-1,5 кг. Як і ўсе члены гэтай групы маюць падоўжанае цела з кароткімі нагамі. Хвост пухнасты. Жывот цёмна-карычневы, спіна паласатая.
Galidictis grandidieri es un specie de Galidictis.
Galidictis grandidieri — від клясы сысуноў атрада драпежных сямейства Eupleridae.
Grandidier's mongoose (Galidictis grandidieri), also known as the giant-striped mongoose or Grandidier's vontsira, is a small carnivoran that lives only in a very small area of southwestern Madagascar, in areas of spiny forest vegetation. It is pale brown or grayish coloured, with eight wide, dark stripes on its back and sides. Grandidier's mongoose is larger than the related broad-striped Malagasy mongoose, G. fasciata, and its stripes are not as wide. The species is named after Alfred Grandidier.
This species has been called one of the least-studied carnivorans in the world.[2] With a few exceptions, the majority of records of G. grandidieri come from a narrow zone at the western edge of the Mahafaly Plateau in the Parc National de Tsimanampetsotsa, making it the Madagascan carnivore with the smallest range.
Nocturnal and crepuscular, this species lives in pairs which produce one offspring a year, in the summer. They hunt primarily by searching through ground litter and in rock crevices. The diet of Grandidier's mongoose varies markedly between the dry and wet seasons. Whereas food consists mainly of invertebrates throughout the year, small vertebrates are the most important food by biomass, comprising 58% during the dry season and 80% during the wet season. Grandidier's mongoose weighs 1.1 to 1.3 lb (500 to 600 g).[3]
The species is sympatric with two other carnivores, the fossa (Cryptoprocta ferox) and the introduced Indian civet (Viverricula indica). However, there seems to be virtually no range or dietary overlap between these animals and Grandidier's mongoose. From sub-fossil evidence, it is clear that the region underwent drastic climatic change during the last 3000–2000 years. It is presumed that the distribution of this mongoose was notably broader and the proportion of prey types different in earlier times than today. Grandidier's mongoose must have adapted to dryer conditions, which have resulted in its very limited distribution and the exploitation of notably small prey.[3]
The animals can be vocal, with a cooing mew, and are described as sociable and playful.[2]
Grandidier's mongoose (Galidictis grandidieri), also known as the giant-striped mongoose or Grandidier's vontsira, is a small carnivoran that lives only in a very small area of southwestern Madagascar, in areas of spiny forest vegetation. It is pale brown or grayish coloured, with eight wide, dark stripes on its back and sides. Grandidier's mongoose is larger than the related broad-striped Malagasy mongoose, G. fasciata, and its stripes are not as wide. The species is named after Alfred Grandidier.
This species has been called one of the least-studied carnivorans in the world. With a few exceptions, the majority of records of G. grandidieri come from a narrow zone at the western edge of the Mahafaly Plateau in the Parc National de Tsimanampetsotsa, making it the Madagascan carnivore with the smallest range.
Nocturnal and crepuscular, this species lives in pairs which produce one offspring a year, in the summer. They hunt primarily by searching through ground litter and in rock crevices. The diet of Grandidier's mongoose varies markedly between the dry and wet seasons. Whereas food consists mainly of invertebrates throughout the year, small vertebrates are the most important food by biomass, comprising 58% during the dry season and 80% during the wet season. Grandidier's mongoose weighs 1.1 to 1.3 lb (500 to 600 g).
The species is sympatric with two other carnivores, the fossa (Cryptoprocta ferox) and the introduced Indian civet (Viverricula indica). However, there seems to be virtually no range or dietary overlap between these animals and Grandidier's mongoose. From sub-fossil evidence, it is clear that the region underwent drastic climatic change during the last 3000–2000 years. It is presumed that the distribution of this mongoose was notably broader and the proportion of prey types different in earlier times than today. Grandidier's mongoose must have adapted to dryer conditions, which have resulted in its very limited distribution and the exploitation of notably small prey.
The animals can be vocal, with a cooing mew, and are described as sociable and playful.
La mangosta de Grandidier o mangosta rayada grande (Galidictis grandidieri) es un mamífero carnívoro perteneciente a la familia Eupleridae, endémico en la isla de Madagascar.[2] La especie fue denominada en honor al explorador y naturalista francés Alfred Grandidier.
Tiene un peso que fluctúa entre los 500 a 600 g, su pelo es de color marrón claro o grisáceo, con franjas obscuras a lo largo del dorso y los flancos. La mangosta de Grandidier es más grande que la mangosta de franjas anchas (Galidictis fasciata).[3]
Vive al suroccidente de Madagascar, en los matorrales espinosos.[1]
Es un animal de nocturno, vive en parejas que procrean una cría al año durante la temporada seca.[3]
Se alimentan principalmente de vertebrados pequeños como roedores y lagartijas, aunque también puede alimentarse de invertebrados.[3]
En 2008 la especie fue clasificada en la Lista Roja de la IUCN como en peligro de extinción (Endangered (EN)).[1]
La mangosta de Grandidier o mangosta rayada grande (Galidictis grandidieri) es un mamífero carnívoro perteneciente a la familia Eupleridae, endémico en la isla de Madagascar. La especie fue denominada en honor al explorador y naturalista francés Alfred Grandidier.
Galidictis grandidieri Galidictis generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Galidiinae azpifamilia eta Eupleridae familian sailkatuta dago.
Galidictis grandidieri Galidictis generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Galidiinae azpifamilia eta Eupleridae familian sailkatuta dago.
Mangouste de Grandidier
La Mangouste de Grandidier (Galidictis grandidieri), Mangouste à bandes géantes ou Galidie de Grandidier est une mangouste malgache, un mammifère carnivore appartenant à la famille des Eupleridae. Elle est également connu sous le nom de Vontsira de Grandidier. L’espèce est nommée ainsi d’après Alfred Grandidier, naturaliste et explorateur français. Cette espèce de mangouste malgache est considérée comme l'un des carnivores les plus rare du monde.
Est de couleur brun pâle ou gris, a des rayures foncées sur le dos et sur les côtés. Elle se distingue de sa cousine la mangouste malgache à larges rayures (Galidictis fasciata) par sa taille qui est plus grande et ses rayures qui ne sont pas aussi larges. Pèse entre 500 et 600 g.
Ce petit mammifère ne vit que dans une très petite zone du sud-ouest Madagascar, à la pointe méridionale de l’île, dans des zones désertique de végétation à forêts épineuses. A quelques exceptions près, la majorité de ses représentants provient d'une zone étroite à l'extrémité ouest du plateau Mahafaly dans le Parc national de Tsimanampetsotsa, ce qui en fait le carnivore malgache avec la plus petite étendue.
Petit mammifère nocturne. Il est sociable et joueur mais son mode de vie reste méconnu.
Cet animal vit en couple et donnent une descendances tous les ans, en été.
En raison de la chaleur intense du désert, ils vivent dans des trous durant la journée. Ils émergent seulement au soir, où l'air est frais, pour chasser.
Carnivore, se nourrit presque exclusivement d'insectes tels que les cafards géants et les scorpions.
Seuls les espèces résistantes et capables de s'adapter ont survécu à l’aridité du désert.
Mangouste de Grandidier
La Mangouste de Grandidier (Galidictis grandidieri), Mangouste à bandes géantes ou Galidie de Grandidier est une mangouste malgache, un mammifère carnivore appartenant à la famille des Eupleridae. Elle est également connu sous le nom de Vontsira de Grandidier. L’espèce est nommée ainsi d’après Alfred Grandidier, naturaliste et explorateur français. Cette espèce de mangouste malgache est considérée comme l'un des carnivores les plus rare du monde.
La mangusta di Grandidier o mangusta gigante a strisce (Galidictis grandidieri Wozencraft, 1986) è un piccolo carnivoro della famiglia Eupleridae, endemico del Madagascar[2]. La specie prende il nome dal naturalista Alfred Grandidier.
Di peso compreso tra 500 a 600 g, ha una pelliccia marrone chiaro o grigiastro, con otto strisce scure in larghezza sul dorso e sui lati. La mangusta di Grandidier è più grande della congenere mangusta di Malagasy a larghe strisce (G. fasciata), ma le sue strisce non sono più larghe.[3]
Vive nel sud-ovest del Madagascar, nella foresta spinosa. Il suo areale è ristretto alla regione del lago Tsimanampetsotsa.[1]
Notturna e crepuscolare, la mangusta di Grandidier vive in coppie che riproducono un cucciolo in un anno, in estate.[3]
Mangia principalmente piccoli vertebrati come roditori e lucertole, anche se è stata registrata a mangiare invertebrati.[3]
La lista rossa IUCN classifica Galidictis grandidieri come specie in pericolo di estinzione (Endangered).[1]
La mangusta di Grandidier o mangusta gigante a strisce (Galidictis grandidieri Wozencraft, 1986) è un piccolo carnivoro della famiglia Eupleridae, endemico del Madagascar. La specie prende il nome dal naturalista Alfred Grandidier.
De grandidiermangoest (Galidictis grandidieri) is een roofdier uit de familie van madagaskarcivetkatten (Eupleridae). De soort is endemisch in het doornig struikgewas van Madagaskar, de zuidelijkste ecoregio van Madagaskar.[2] Ze komen daar vooral voor op 38 tot 114 meter hoogte boven de zeespiegel. Ze worden ongeveer 32 tot 40 centimeter lang met een staart van 28 tot 30 centimeter en wegen tussen de 499 en 589 gram. Ze hebben acht zwarte strepen op hun rug.
De Grandidiermangoest was te zien in de eerste aflevering van de Britse natuurfilmdocumentaireserie Madagascar.
Bronnen, noten en/of referenties
Multimedia w Wikimedia Commons Pasówka kolczasta[4] (Galidictis grandidieri) – gatunek drapieżnego ssaka z rodziny falanrukowatych (Eupleridae) wcześniej zaliczany do mangustowatych (Herpestidae). Podobny do pasówki malgaskiej i blisko z nią spokrewniony; Veron i współpracownicy (2017) klasyfikują nawet pasówkę kolczastą jako podgatunek pasówki malgaskiej[5]. Ze względu na zajmowane, trudno dostępne dla człowieka siedlisko – gatunek słabo poznany. Jest zagrożony wyginięciem.
Gatunek endemiczny południowo-zachodniego Madagaskaru. Zasiedla suche obszary pokryte kolczastymi zaroślami.
Niewielki ssak o wydłużonym ciele z długim, grubym ogonem i krótkimi łapami. Ubarwienie szarobeżowe z czarnymi lub ciemnobrązowymi pasami ciągnącymi się wzdłuż boków ciała. Ogon kremowobiały.
Pasówka kolczasta jest mniejszy, ma dłuższe nogi i większe łapy od paskówki malgaskiej. Długość jego ciała wynosi 32-40 cm, długość ogona 28-30 cm. Przeciętna masa ciała nie przekracza 0,6 kg. U obydwu gatunków nie stwierdzono dymorfizmu płciowego. Stwierdzono natomiast różnice w budowie czaszki.
Nie wyróżniono podgatunków Galidictis grandidieri.
Pasówka kolczasta (Galidictis grandidieri) – gatunek drapieżnego ssaka z rodziny falanrukowatych (Eupleridae) wcześniej zaliczany do mangustowatych (Herpestidae). Podobny do pasówki malgaskiej i blisko z nią spokrewniony; Veron i współpracownicy (2017) klasyfikują nawet pasówkę kolczastą jako podgatunek pasówki malgaskiej. Ze względu na zajmowane, trudno dostępne dla człowieka siedlisko – gatunek słabo poznany. Jest zagrożony wyginięciem.
Galidictis grandidieri[2][3][4][5] är en däggdjursart som beskrevs av Wozencraft 1986. Galidictis grandidieri ingår i släktet Galidictis och familjen Eupleridae.[6][7] IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad.[1] Inga underarter finns listade.[6]
Artepitet i det vetenskapliga namnet hedrar den franska naturforskaren Alfred Grandidier som besökte Madagaskar under 1800-talet.[8]
Djuret liknar en mangust i utseende men det tillhör liksom alla andra inhemska rovdjur på Madagaskar en annan familj. Arten kännetecknas av åtta svarta längsgående strimmor på den annars ljusbruna till krämfärgade kroppen. Huvudet och extremiteterna är brun eller rödbrun utan strimmor. Den yviga svansen bär ljusa till vitaktiga hår. Honor har en liten fika som täcker en körtel.[8]
Kroppslängden (huvud och bål) varierar mellan 38 och 41 cm, svanslängden är 30 till 32 cm och vikten är 1,0 till 1,5 kg.[8]
Arten är endemisk för Madagaskars sydvästra hörn. Utbredningsområdet är bara 442 km² stort och ligger 35 till 145 meter över havet. Regionen är täckt av torr skog och buskmark och ibland uppsöker individerna angränsande betesmarker för nötkreatur.[1]
Galidictis grandidieri vilar på dagen i jordhålor eller bergssprickor och letar på natten efter föda. Den vistas vanligen på marken.[1] Artens byten är främst insekter och andra ryggradslösa djur som skorpioner men ibland fångar den små fåglar eller mindre däggdjur. Individerna jagar oftast ensam och sällan i par.[8]
Reviret är uppskattningsvis 1 km² stort och gränserna markeras med avföring. Honor kan troligen para sig hela året och per kull föds oftast en unge. Båda föräldrar delar i ungens uppfostring.[8]
Den enda möjliga naturliga fienden är fossan (Cryptoprocta ferox) men det är okänt om den jagar Galidictis grandidieri.[8]
Artens utbredningsområde omvandlades delvis till betesmarker och jordbruksmark. Vissa individer faller troligen offer för introducerade hundar. På grund av det begränsade utbredningsområde listas Galidictis grandidieri av IUCN som starkt hotad (EN). Beståndets storlek uppskattades året 2006 med 2600 till 3500 individer.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Galidictis grandidieri.
Wikispecies har information om Galidictis grandidieri.
Galidictis grandidieri är en däggdjursart som beskrevs av Wozencraft 1986. Galidictis grandidieri ingår i släktet Galidictis och familjen Eupleridae. IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad. Inga underarter finns listade.
Artepitet i det vetenskapliga namnet hedrar den franska naturforskaren Alfred Grandidier som besökte Madagaskar under 1800-talet.
Cầy mangut sọc lớn là một loài động vật có vú trong họ Eupleridae, bộ Ăn thịt. Loài này được Wozencraft mô tả năm 1986.[2] Đây là một loài động vật có vú nhỏ chỉ sinh sống trong một khu vực rất nhỏ của Tây Nam Madagascar, trong các đồng có thảm thực vật rừng gai.[1][3] Đó là một loài cầy mangut màu kem hoặc xám nhạt, với tám sọc đen hoặc nâu trên lưng và hai bên lườn. Sinh hoạt lúc về đêm và hoàng hôn, loài cầy này sống theo cặp và sing một con một năm, vào mùa hè. Chúng săn chủ yếu bằng cách tìm kiếm ở các đống rác trên mặt đất và các khe đá. Chế độ ăn khác biệt trong mùa mưa và mùa khô. Loài này đôi khi được gọi là cầy Grandidier, đặt theo tên của một nhà khoa học người Pháp đã đến thăm Madagascar trong năm 1800.[4][5]
Cầy mangut sọc lớn là loài cầy mangut lớn nhất trong số tất cả các loài cầy mangut nguồn gốc từ Madagascar. Chúng được biết với tám sọc nâu nổi bật chạy dọc từ cổ xuống đến gốc đuôi trên bộ lông màu kem của nó. Đuôi có màu trắng tới màu be. Ngoài khác biệt là có một túi hương thơm được tìm thấy trên con cái, có sự khác biệt kích thước giữa hai giới tính.[4] Chiều dài thân 38-40,5 cm, với đuôi dài 30 - 31,5 cm và khối lượng từ 1-1,5 kg[4]. Theo một nguồn khác, chúng có chiều dài thân 32–40 cm, với đuôi dài 28 – 30 cm và khối lượng từ 500-590 g.[5]
Cầy mangut sọc lớn chủ yếu ăn động vật không xương sống như châu chấu và bọ cạp, mặc dù nó cũng săn bắt các loài chim nhỏ, bò sát và đôi khi là cả động vật có vú. Mặc dù động vật không xương sống được ăn trong suốt cả năm, chế độ ăn uống có thể thay đổi giữa mùa mưa và mùa khô, với khả năng nhiều động vật có xương sống sẽ được ăn trong mùa mưa.[4][5]
Cầy mangut sọc lớn là loài sống về đêm, thường đi kiếm ăn một mình hoặc theo cặp. Ban ngày, loài này thường trú ẩn trong các hang hoặc hốc đá để tránh ánh sáng mặt trời gay gắt.[4][5]
Cầy khổng lồ sọc là loài đặc hữu của Madagascar. Nó chỉ phân bố ở phía tây nam của đất nước này, với phạm vi ước tính chỉ 442 km vuông. Một tỷ lệ lớn quần thể được tìm thấy trong công viên quốc gia Tsimanampetsotsa, một khu vực được bảo vệ trên bờ biển Madagascar. Chúng thường xuyên nhất được tìm thấy trong môi trường rừng nhiệt đới cây bụi khô, ngoài ra ban ngày loài này có thể được thấy trong một loạt các hang động ở vùng núi đá vôi. Quy mô dân số của loài này được ước tính vào khoảng 2.650 đến 3.540 cá thể.[1][4]
.png){kind=small}
Bài viết về các loài trong bộ thú ăn thịt này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cầy mangut sọc lớn là một loài động vật có vú trong họ Eupleridae, bộ Ăn thịt. Loài này được Wozencraft mô tả năm 1986. Đây là một loài động vật có vú nhỏ chỉ sinh sống trong một khu vực rất nhỏ của Tây Nam Madagascar, trong các đồng có thảm thực vật rừng gai. Đó là một loài cầy mangut màu kem hoặc xám nhạt, với tám sọc đen hoặc nâu trên lưng và hai bên lườn. Sinh hoạt lúc về đêm và hoàng hôn, loài cầy này sống theo cặp và sing một con một năm, vào mùa hè. Chúng săn chủ yếu bằng cách tìm kiếm ở các đống rác trên mặt đất và các khe đá. Chế độ ăn khác biệt trong mùa mưa và mùa khô. Loài này đôi khi được gọi là cầy Grandidier, đặt theo tên của một nhà khoa học người Pháp đã đến thăm Madagascar trong năm 1800.
Galidictis grandidieri
Wozencraft, 1986
Охранный статус 
Мунго Грандидье[1] (лат. Galidictis grandidieri) — хищное млекопитающее из семейства мадагаскарских виверр. Эндемик Мадагаскара. Назван в честь французского натуралиста и путешественника Альфреда Грандидье (1836—1921)[2].
Мунго Грандидье похож на родственный вид, широкополосого мунго, только заметно крупнее. Длина тела составляет от 45 до 48 см, длина хвоста от 30 до 33 см, вес от 1 до 1,7 кг. Это самые крупные представители мунго Мадагаскара. Как у всех представителей этой группы, у них вытянутое тело с короткими конечностями. Вдоль спины проходят 8 тёмно-коричневых, длинных полос, между которыми расположены немного более широкие, светло-серые полосы. Брюхо тёмно-коричневого окраса, морда вытянутая, ноги красно-коричневое. Пушистый белёсый хвост короче чем туловище.
Мунго Грандидье — эндемик Мадагаскара. Местообитание вида — это сухие леса, поросшие растениями семейства дидиереевых на юго-западе острова. Площадь ареала составляет менее 500 км².
Ведут ночной образ жизни, держась чаще на земле, однако иногда влезают на деревья. В течение дня они спят в пещерах или трещинах в земле, а ночью отправляются на поиски корма. Живут поодиночке или парами, редко встречаются группы до 5 животных. Питание этих животных состоит преимущественно из беспозвоночных животных, в первую очередь мадагаскарских тараканов, а также саранчи и скорпионов, реже также из позвоночных животных.
Спаривание происходит, вероятно, круглый год. В помёте от одного до двух детёнышей.
Мунго Грандидье (лат. Galidictis grandidieri) — хищное млекопитающее из семейства мадагаскарских виверр. Эндемик Мадагаскара. Назван в честь французского натуралиста и путешественника Альфреда Грандидье (1836—1921).
큰띠몽구스(Galidictis grandidieri)는 마다가스카르식육과 마다가스카르몽구스아과에 속하는 작은 육식동물의 일종이다. 마다가스카르 섬 남서쪽의 아주 작은 지역, 가시 숲 식생 지역에서 서식한다. 띠몽구스속에 속하며, 그랑디디에몽구스 또는 그랑디디에본시라로도 불린다. 연한 갈색 또는 회색을 띠는 몽구스로 8줄의 넓고 어두운 줄무늬가 등과 옆구리 쪽에 이어져 있다. 그랑디디에몽구스는 근연종인 넓은띠몽구스보다는 크고, 줄무늬는 넓지 않다. 이름은 알프레드 그랑디디에(Alfred Grandidier)의 이름에서 유래했다. 전세계에서 가장 희귀한 식육목 종의 하나이다.[2] 극히 일부를 제외하고, 그랑디디에몽구스의 대부분의 개체수는 치마남펫소사 국립공원의 마하팔리 고원의 서부 끝단의 좁은 지역에서 발견되며, 야간 또는 어두컴컴한 때에 활동하고 쌍을 지어 생활한다. 1년에 한 마리, 여름에 새끼를 낳는다.
다음은 마다가스카르식육과의 계통 분류이다.[3]
마다가스카르식육과 포사속† 자이언트포사
띠몽구스속 본시라속
