dcsimg

Mormyridae ( Africâner )

fornecido por wikipedia AF

Mormyridae (Bottelneuse) is 'n visfamilie van die orde Osteoglossiformes en kom slegs in Afrika voor. Die familie bestaan uit agtien genera met 200 spesies. In Engels staan die familie bekend as Snout fishes.

Kenmerke

Die lang, amper slurpagtige snoet is kenmerkend van die familie.

Genera

Die volgende genera en gepaardgaande spesies is deel van die familie:

Sien ook

Bronne

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AF

Mormyridae: Brief Summary ( Africâner )

fornecido por wikipedia AF

Mormyridae (Bottelneuse) is 'n visfamilie van die orde Osteoglossiformes en kom slegs in Afrika voor. Die familie bestaan uit agtien genera met 200 spesies. In Engels staan die familie bekend as Snout fishes.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AF

Mormirlər ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ


Mormirlər (lat. Mormyridae) aravanokimilər dəstəsinə aid heyvan fəsiləsi.

Cinsləri

Mənbə

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Mormirlər: Brief Summary ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ


Mormirlər (lat. Mormyridae) aravanokimilər dəstəsinə aid heyvan fəsiləsi.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Mormírids ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Els mormyridae o mormírids,[1] a vegades denominats «peixos elefant» (més correctament «peixos elefant d'aigua dolça»), són una família de peixos d'aigua dolça endèmics d'Àfrica que, junt amb les famílies Gymnarchidae, Notopteridae i Ostariostomidae, pertanyen al subordre Notopteroidei de l'ordre dels Osteoglossiformes.[2] És considerada la família més extensa en dit ordre amb un voltant de dues-centes espècies que es distribueixen per diverses conques hidrogràfiques existents al llarg de l'Àfrica tropical al sud del desert del Sàhara, incloent al riu Nil [3] i el nord de Sud-àfrica.[4][5][2]

Aquesta família presenta una àmplia varietat de mides i formes que, en funció de la seva morfologia, permeten caracteritzar en dos grans grups: els «peixos elefant» i els «lluços del riu Nil». En aquest context, no han de ser confosos amb el Callorhinchus milii, que a més de denominar-se en algunes ocasions com a peix elefant, també és conegut com a «tauró elefant», «peix blanc» o «tauró fantasma australià» en la comunitat científica.[6]

Addicionalment, es destaquen per tenir la capacitat de produir i analitzar febles camps elèctrics que utilitzen per orientar-se, reproduir-se, alimentar-se i comunicar-se; [7][8] a més, posseeixen un cervell de grans dimensions i una inusual intel·ligència.[9] S'alimenten de petits invertebrats i alguns crustacis que es troben en les zones pantanoses i sorrenques de les riberes dels rius.[10] Són peixos sociables i la forma de reproducció és poc coneguda.[11]

D'acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), la tasa actual d'extinció del tàxon arriba al 44,4%, mentre que un 55,6% dels individus es troben amenaçats.[12]

Etimologia

La paraula mormyridae o mormírids prové del llatí mormyros o del grec μορμύρος o μόρμυρος, un peix que probablement seria el Sparus mormyrus. [13][14]

Distribució

En visitar el Congo en 1909, Boulenger va descriure quaranta-set espècies endèmiques:

La literatura actual en general indica que la distribució d'aquests peixos es troba en diversos rius, llacs i pantans d'Àfrica, al sud del desert del Sàhara, al Nil i als sectors de major temperatura de Sud-àfrica.[2]

Els gèneres amb menys quantitat d'espècies tenen petites àrees de distribució:

D'altra banda, en els gèneres més rics en espècies, com ara el Stomatorhinus, s'observa la seva presència principalment a la conca del Congo fins als límits del riu Ogooué, i en menor mesura la baixa Guinea.[16]

Morfologia

 src=
Tipus variats de la familia Mormyridae: Marcusenius, Mormyrus i Gnathonemus.

La família Mormyridae presenta una gran diversitat, amb un ampli rang de mides i formes. Les espècies més petites poden mesurar 4 cm en la seva etapa adulta, mentre que les grans poden arribar fins a 1,5 m.[17] Aquesta família de peixos pot ser agrupada en dos grups, que es diferencien en funció de la seva morfologia:

  • El «peix elefant» (Campylomormyrus, Gnathonemus i Mormyrus), que considera a aquelles espècies que posseeixen una extensió de la boca particularment prominent, per la qual cosa se'ls diu popularment «peixos de nas d'elefant»; aquesta extensió usualment consisteix en un allargament carnós flexible unit a la mandíbula inferior i està equipada amb sensors de tacte i probablement de gust.[18] Cal indicar que els Campylomormyrus posseeixen un musell en forma de trompeta i una llengüeta. La mida d'aquest grup oscil·la entre els 10 cm i els 65 cm.
  • Els «lluços del riu Nil» (Mormyrops, Brienomyrus, Hippopotamyrus, Marcusenius, Petrocephalus i Pollimyrus), que inclou aquelles espècies que tenen petites barbes, ja que membres d'aquesta família no tenen l'extensió de l'aparell bucal dels peixos elefant. La forma del seu cos i la seva morfologia general ha donat lloc al fet que siguin coneguts entre els aficionats als aquaris amb el nom de «balenes nadons», tot i que les veritables balenes són mamífers. Altres noms inapropiats inclouen el terme «peixos dofí», en referència a certs membres del gènere Mormyrops.[17] La mida d'aquest grup oscil·la entre els 4 cm i els 150 cm; els de més envergadura dins d'aquest grup són les espècies del gènere Mormyrops, que a més són populars per la seva carn de caràcter fina i delicada (pel que tenen una gran importància econòmica) de fet, un d'ells va ser anomenat Mormyrops deliciosus per Leach en 1818, abans de convertir-se en Mormyrops anguilloides per la llei de sinonímia de Linné.

Tot i la varietat de mides, es pot indicar que en general aquests peixos presenten un nombre de característiques úniques en comú:

  • En primer lloc, posseeixen un cerebel (o mormyrocerebellum) de grans dimensions, amb un cervell de grandària proporcional al cos comparable al dels humans;[19] Aquesta família té un dels cervells més grans entre els peixos, amb un pes proporcional que varia entre 1/52 a 1/82, relacionant probablement amb la interpretació de senyals bio-elèctriques.[20]
  • En segon lloc, els canals semicirculars de l'oïda interna tenen una estructura inusual i estan relacionats amb la presència d'una bufeta plena de gas completament separada de la bufeta natatòria.[21]

Comportament

Alimentació

Algunes espècies posseeixen modificacions en certes parts de la boca per tal de facilitar la seva alimentació, que en general consisteix en petits invertebrats enterrats en substrats fangosos, com ara larves de quironòmids i alguns crustacis que es troben en les zones pantanoses i sorrenques de les riberes de rius amb forta corrent.[10]

Comunicació

La família Mormyridae té la reputació de ser un dels peixos més sociables, atents i intel·ligents. Aquests peixos tenen la capacitat de produir i analitzar febles camps elèctrics que els són útils per orientar-se, trobar menjar i comunicar-se,[7][8][22][23] usant una freqüència variable.[24] Els camps elèctrics els permeten situar objectes i reaccionar davant d'altres animals en aigües tèrboles (o de reduïda transparència) on la seva visió es veu afectada per la presència de matèria orgànica i sòlids en suspensió.[21]

Aquests camps elèctrics proveeixen aquests peixos un sistema sensorial especialitzat de comunicació i orientació.[25] Aquest sistema és un tema d'investigació científica recurrent, particularment en el camp de la comunicació entre i dins de les espècies, així com en estudis relatius a l'electrofisiologia i el comportament.[26] Les descàrregues elèctriques són sovint pulsàtil amb càrregues que superen els 130 Hz per als més agressius,[24] excepte en el cas del Gymnarchus niloticus (que pertany a la família Gymnarchidae), que els seus òrgans elèctrics descarreguen entre 300 i 500 Hz en condicions normals, el que dóna un aspecte sinusoïdal a la descàrrega.[27]

L'òrgan elèctric deriva evolutivament de cèl·lules musculars, tal com passa també en diverses espècies de Gymnotiformes; en aquest context es pot assenyalar que hi ha un grau d'evolució convergent en forma i funció entre els Gymnotiformes de Sudamérica i aquesta família africana, especialment en l'aparell sensorial per detectar i processar senyals elèctrics que involucren processos d'eletrocomunicació i electrolocalizació.[28]

Respecte als òrgans receptius es pot realitzar una classificació en dues tipologies:[29]

Tipus Estructura Funció Sensibilitat Ampul·les de Lorenzini Canal obert / Cobert de mucosa Electrolocació/Localizació de preses Alta: 0.01 mV/cm; Sensible a camps CC o a freqüències menors de 50 Hz.[29] Òrgans tuberosos
(Knollenorgans [30] i Mormyromasts) [31] Coberts per pell / lleument coberts amb cèl·lules epitelials Electrocomunicació 0.1 mV a 10 mV/cm; Desenes de Hz fins a més d'un kHz.[29]

Reproducció

La forma en què duen a terme la seva reproducció no és prou coneguda. Algunes espècies construeixen els seus nius (com el cas de Pollymirus que realitza nius flotants de material vegetal), mentre que altres excaven forats al terra sorrenc per a fresar.[11]

El seguici nupcial es realitza al començament de l'estació de les pluges, ja que el nivell de l'aigua s'incrementa disminuint la seva conductivitat elèctrica i el valor del pH; durant la temporada d'aparellament els peixos produeixen certs sons i patrons de descàrrega elèctrica.[32] Després de pondre els ous, tant el mascle com la femella tenen cura del niu. Als divuit dies els ous es desclouen i les larves neden lliurement.[33]

Classificació

Existeixen al voltant de dues-centes espècies de peixos elefant, agrupades en les subfamílies Petrocephalinae i Mormyrinae (basades en els treballs de Taverne).[34][35][36][37]

Subfamilia Petrocephalinae (Taverne, 1972)

Article principal: Petrocephalinae

La subfamília Petrocephalinae conté només un gènere de la família Mormyridae (Petrocephalus) per la qual cosa conforma un grup monofilètic dins d'aquesta, amb aproximadament trenta espècies i subespècies.[16] Respecte a la seva distribució geogràfica, es pot indicar que almenys sis es poden trobar a la Baixa Guinea.[16]

Subfamilia Mormyrinae (Taverne, 1972)

Article principal: Mormyrinae

La subfamília Mormyrinae conté gairebé tots els gèneres de la família Mormyridae (excepte aquella pertanyent a la subfamília Petrocephalinae), constituint-se en una de les subfamílies en l'ordre Osteoglossiformes, amb aproximadament 170 espècies distribuïdes en 19 gèneres:[16]

Respecte a la distribució geogràfica dels gèneres presents en aquesta subfamília, es pot indicar que almenys catorze es troben presents en la Baixa Guinea; les restants poden ser trobades al Congo com el cas del Genomyrus, Angola com el Heteromormyrus, riu Nil-Sudan com el Hyperopisus i Cyphomyrus, i Sud-àfrica com el Cyphomyrus.[16]

Cal assenyalar que particularment pel gènere Campylomormyrus, en l'actualitat s'accepten almenys 14 espècies (en virtut de la revisió taxonòmica realitzada per Poll), encara que el seu nombre encara està subjecte a debat atès que la quantitat exacta que la literatura accepta varia des 3 a 16, en virtut de les anàlisis morfològiques realitzats pels seus autors.[38]

Filogènia

El següent cladograma mostra la relació existent entre les famílies Mormyridae i Gymnarchidae com a grup extern.[39][40]

Mormyroidea Mormyridae Mormyrinae







Campylomormyrus



Gnathonemus





Genyomyrus



Marcusenius






Hyperopisus




Brevimyrus



Hippopotamyrus








Pollimyrus



Stomatorhinus






Boulengeromyrus



Ivindomyrus




Paramormyrops






Mormyrus





Brienomyrus



Isichthys





Mormyrops




Myomyrus



Petrocephalinae

Petrocephalus




Gymnarchidae



Amenaces i protecció

Respecte a l'estat de conservació de les espècies associades a aquesta família, es pot indicar que d'un total de 177 espècies avaluades per la IUCN, 117 es poden catalogar en la categoria de «risc mínim (LC o LR/lc)», 15 com a «vulnerable (VU)», 3 com «gairebé amenaçada (NT o LR/nt)» i 4 com a «amenaçada (EN)».[41]

La informació respecte a l'estat global dels mormírids és difusa. Hi ha dades precises i sistemàtiques només per a la regió nord d'Àfrica, on la taxa actual d'extinció del tàxon arriba al 44,4%, mentre que un 55,6% dels individus es troben amenaçats.[12]

Les principals amenaces per al tàxon són difuses i depenen de cada espècie. Així, per a aquelles que es troben en estat vulnerable o en perill es tenen:

D'altra banda, les accions de conservació implementades són escasses o inexistents en la majoria de les espècies, de baix impacte i amb resultats desconeguts.[41]

Referències

  1. Taxonomic Serial No (TSN): 161916
  2. 2,0 2,1 2,2 Berra, Tim M. Freshwater Fish Distribution (en anglès). Chicago, USA: University of Chicago Press, 2007, p. 615. ISBN 978-02-2604-442-2.
  3. Skelton, Paul Harvey. A complete guide to the freshwater fishes of Southern Africa (en anglès). Sud-àfrica: Struik Publishers, 2001, p. 395. ISBN 978-18-6872-643-1.
  4. Witte, Frans. «Fish Fauna of the Nile». A: The Nile: Origin, Environments, Limnology and Human Use (en anglès). Bèlgica: Springer, 2009, p. 818. ISBN 978-14-0209-725-6.
  5. Seegers, Lothar. The fishes of the Lake Rukwa drainage (en anglès). Bèlgica: Koninklijk Museum voor Midden-Afrika, 1996, p. 407. ISBN 978-90-7589-403-5.
  6. Yearsley, Gordon. Field guide to Australian sharks & rays (en anglès). Austràlia: CSIRO Publishing, 2002, p. 84.
  7. 7,0 7,1 Hollmann, M., Engelmann, J., von der Emde, G. (2008) Distribution, density and morphology of electroreceptor organs in mormyrid weakly electric fish: anatomical investigations of a receptor mosaic. Journal of Zoology. 276, 149-158.
  8. 8,0 8,1 Pusch, R., von der Emde, G., Hollmann, M., Bacelo, J., Nöbel, S., Grant, K., Engelmann, J. (2008) Active sensing in a mormyrid fish – Electric images and peripheral modifications of the signal carrier give evidence of dual foveation. Journal of Experimental Biology. 211, 921-934.
  9. Tiwari, S. K.. Animal Kingdom of the World, Volume 2: Faunal Regions of the world (en anglès). Nova Delhi: Sarup & Sons, 1999, p. 670. ISBN 978-81-7625-071-9.
  10. 10,0 10,1 Mikuriya, Beverly A. «The gross anatomy and microscopic anatomy of the tongue and lower jaw of Gnathonemus petersii (Gthr. 1862) (Mormyridae, Teleostei)» (en anglès). Zoomorphology, 73, 3, 1972, pàg. 195-208. DOI: 10.1007/BF00297205. ISSN: 0720-213X.
  11. 11,0 11,1 Sterba, Günther. Süsswasserfische der Welt (en alemà). Augsburg, Alemanya: Weltbild, 1999, p. 914. ISBN 978-38-9350-991-1.
  12. 12,0 12,1 García, N.; Cuttelod, A.; Abdul Malak, D.. The status and distribution of freshwater biodiversity in northern Africa (en anglès). Suiza: IUCN, 2011, p. 141. ISBN 978-28-3171-271-0.
  13. Craig (F.G.S.), John. A new universal etymological technological, and pronouncing dictionary of the English language (en anglès). Londres, UK: Routledge, 1859.
  14. Foundation for the National History of Animals. The Animal Kingdom (Vol. II: Reptiles - Fishes) (en anglès). Londres, UK: Henderson, 1831.
  15. 15,0 15,1 Banaescu, Petru. Zoogeography of Fresh Waters (en anglès). Wiesbaden, Alemanya: Seite 63, AULA, 1990. ISBN 978-3-89104-480-1.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Stiassny, Melanie L. J.. Poissons d'eaux douces et saumâtres de basse Guinée, ouest de l'Afrique centrale, Volumen 1 - Volumen 42 (en francès). IRD Editions, 2008, p. 799. ISBN 978-27-0991-620-2.
  17. 17,0 17,1 «Mormyridae» (en anglès). Mormyridae - African weakly electric fishes. [Consulta: 14 novembre 2011].
  18. Suyehiro, Y. «A study on the digestive system and feeding habits of fish». Japanese Journal of Zoology, 10, 1, 1942, pàg. 1-305. ISSN: 0044-5118.
  19. Nelson, Joseph S. Fishes of the world (en anglés). Hoboken, NY: John Wiley and Sons, 2006, p. 601. ISBN 978-04-7125-031-9.
  20. Helfman, Gene S. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2.
  21. 21,0 21,1 Greenwood, P.H.; Wilson, M.V.. «Mormyridaes». A: Paxton, John R.. Encyclopedia of Fishes (en anglès). San Diego, USA: Academic Press, 1998, p. 84. ISBN 978-0-12-547665-5.
  22. Bacelo, João; Engelmann, Jacob; Hollmann, Michael; von der Emde, Gerhard; Grant, Kristy «Functional foveae in an electrosensory system» (en anglès). The Journal of Comparative Neurology, 511, 2008, pàg. 342-359.
  23. von der Emde, Gerhard; Amey, Monique; Engelmann, Jacob; Fetz, Steffen; Folde, Caroline «Active Electrolocation in Gnathonemus petersii: Behavior, Sensory Performance and Receptor Systems» (en anglès). Journal of Physiology, Paris, 102, 4-6, 2008, pàg. 279-290. DOI: 10.1016/j.jphysparis.2008.10.017. PMID: 18992334.
  24. 24,0 24,1 Bauer, Richard «Electric Organ Discharge Activity of Resting and Stimulated Gnathonemus petersii (Mormyridae)» (en anglès). Behaviour, 50, 3/4, 1974, pàg. 306-323. ISSN: 0005-7959. PMID: 4447583.
  25. Lavouéa, Sébastien; Arnegarda, Matthew E.; Sullivana, John P.; Hopkins, Carl D. «Petrocephalus of Odzala offer insights into evolutionary patterns of signal diversification in the Mormyridae, a family of weakly electrogenic fishes from Africa» (en anglès). Journal of Physiology-Paris, 102, 4-6, 2008, pàg. 322-339. DOI: 10.1016/j.jphysparis.2008.10.003. ISSN: 0928-4257. PMID: 18992333.
  26. Lavouéa, Sébastien; Bigornec, Rémy; Lecointrea, Guillaume; Agnèse, Jean-François «Phylogenetic Relationships of Mormyrid Electric Fishes (Mormyridae; Teleostei) Inferred from Cytochrome b Sequences» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 1, 14, 2000, pàg. 1-10. DOI: 10.1006/mpev.1999.0687. ISSN: 1055-7903..
  27. Bullock, Theodore H.; Behrend, Konstantin; Heiligenberg, Walter «Comparison of the jamming avoidance responses in Gymnotoid and Gymnarchid electric fish: a case of convergent evolution of behavior and its sensory basis» (en anglès). Journal of Comparative Physiology a: Neuroethology, Sensory, Neural, and Behavioral Physiology, 103, 1, 1975, pàg. 97-121. DOI: 10.1007/BF01380047. ISSN: 0340-7594.
  28. Granado Lorencio, Carlos. Ecología de comunidades: el paradigma de los peces de agua dulce. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2000, p. 282. ISBN 978-84-4720-600-1.
  29. 29,0 29,1 29,2 Hopkins, Carl D. «Electroreception» (en anglès). Department of Neurobiology and Behavior (NB&B), Cornell University. [Consulta: 7 febrer 2012].
  30. Derbin, C.; Szabo, T. «Ultrastructure of an electroreceptor (Knollenorgan) in the Mormyrid fish Gnathonemus petersii. I.». Journal of Ultrastructural Research, 22, 5, 1968, pàg. 469-484. ISSN: 0022-5320.
  31. Bell, C.C.; Zakon, H.; Finger, T.E. «Mormyromast electroreceptor organs and their afferent fibers in mormyrid fish: I. Morphology». The Journal of Comparative Neurology, 286, 3, 1989, pàg. 391-407. ISSN: 0021-9967.
  32. Terleph, Thomas A.; Moller, Peter «Effects of social interaction on the electric organ discharge in a mormyrid fish, Gnathonemus petersii (Mormyridae, Teleostei)» (en anglès). The Journal of Experimental Biology, 206, pt 14, 2003, pàg. 2355-2362. DOI: 10.1242/jeb.00437. ISSN: 0366-0788. PMID: 12796452.
  33. Bucher, Peter. Zootierhaltung 5. Fische (en alemà). Frankfurt, Alemanya: Deutsch Harri GmbH, 2005, p. 890. ISBN 978-38-1711-352-1.
  34. Taverne, Louis «Étude Ostéologique des genres Boulengeromyrus Taverne et Géry, Genyomyrus Boulenger, Petrocephalus Marcusen (Pisces Mormyriformes)» (en francès). Musee Royal de l'Afrique Centrale Annales Series IN-8 - Tervuren, 174, 1969, pàg. 1-85. ISSN: 0378-0953.
  35. Taverne, Louis «Note sur la ystématique des poissons Mormyriformes. Le problème des genres Gnathonemus Gill, Hippopotamyrus Pappenheim, Cyphomyrus Myers et les nouveaux genres Pollimyrus et Brienomyrus» (en francès). Revue de Zoologie et de Botanique Africaines, 84, 99-110, 1971. ISSN: 0035-1814.
  36. Taverne, Louis «Ostéologie des genres Marcusenius Gill, Hippopotamyrus Pappenheim, Cyphomyrus Myers, Pollimyrus Taverne et Brienomyrus Taverne (Pisces, Mormyriformes)» (en francès). Musée royal de l'Afrique centrale, 188, 1-143, 1971. ISSN: 0378-0953.
  37. Taverne, Louis «Ostéologie des genres Mormyrus Linné, Mormyrops Müller, Hyperopisus Gill, Isichthys Gill, Myomyrus Boulenger, Stomatorhinus Boulenger et Gymnarchus Cuvier. Considérations générales sur la systématique des poissons d l'ordre des mormyriformes» (en francès). Musée royal de l'Afrique centrale, 200, 1-194, 1972. ISSN: 0378-0953.
  38. Poll, M.; J. Gosse, P.; Orts, S. «Le genre Campylomormyrus Bleeker, 1874. étude systématique et description d'une espèce nouvelle (Pisces, Mormyridae)» (en francès). Bulletin de l'Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique: Biologie, 5, 1982, pàg. 1-44.
  39. Lavoué, S., Sullivan J. P., & Hopkins C. D. «Phylogenetic utility of the first two introns of the S7 ribosomal protein gene in African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and congruence with other molecular markers». Biological Journal of the Linnean Society, 78, 2003, pàg. 273-292.
  40. Sullivan, J. P., Lavoué S., & Hopkins C. D. «Molecular systematics of the African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and a model for the evolution of their electric organs» (en anglés). Journal of Experimental Biology, 203, 2000, pàg. 665-683.
  41. 41,0 41,1 IUCN «IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2.» (en anglès). IUCN, 2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
  42. Moelants, T. «Campylomormyrus bredoi» (en anglès). IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2., 2010. [Consulta: 22 febrer 2012].
  43. Moelants, T. «Ivindomyrus opdenboschi (Mormyre)» (en anglès). IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2., 2010. [Consulta: 22 febrer 2012].
  44. Moelants, T. «Marcusenius cuangoanus» (en anglès). IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2., 2010. [Consulta: 22 febrer 2012].
  45. Moelants, T. «Marcusenius brucii» (en anglès). IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2., 2010. [Consulta: 22 febrer 2012].

Bibliografia

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mormírids Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Riehl, R; Baensch, H.A.. Aquarium Atlas (en anglès). Melle, Germany: Hans A. Baensch, 1989, p. 992. ISBN 3-88244-050-3.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Mormírids: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Els mormyridae o mormírids, a vegades denominats «peixos elefant» (més correctament «peixos elefant d'aigua dolça»), són una família de peixos d'aigua dolça endèmics d'Àfrica que, junt amb les famílies Gymnarchidae, Notopteridae i Ostariostomidae, pertanyen al subordre Notopteroidei de l'ordre dels Osteoglossiformes. És considerada la família més extensa en dit ordre amb un voltant de dues-centes espècies que es distribueixen per diverses conques hidrogràfiques existents al llarg de l'Àfrica tropical al sud del desert del Sàhara, incloent al riu Nil i el nord de Sud-àfrica.

Aquesta família presenta una àmplia varietat de mides i formes que, en funció de la seva morfologia, permeten caracteritzar en dos grans grups: els «peixos elefant» i els «lluços del riu Nil». En aquest context, no han de ser confosos amb el Callorhinchus milii, que a més de denominar-se en algunes ocasions com a peix elefant, també és conegut com a «tauró elefant», «peix blanc» o «tauró fantasma australià» en la comunitat científica.

Addicionalment, es destaquen per tenir la capacitat de produir i analitzar febles camps elèctrics que utilitzen per orientar-se, reproduir-se, alimentar-se i comunicar-se; a més, posseeixen un cervell de grans dimensions i una inusual intel·ligència. S'alimenten de petits invertebrats i alguns crustacis que es troben en les zones pantanoses i sorrenques de les riberes dels rius. Són peixos sociables i la forma de reproducció és poc coneguda.

D'acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), la tasa actual d'extinció del tàxon arriba al 44,4%, mentre que un 55,6% dels individus es troben amenaçats.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Nilhechte ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Die Nilhechte (Mormyridae) sind eine Familie afrikanischer Süßwasserfische. Im Deutschen werden sie, je nach Maul- und Schnauzenform auch Elefantenfische, Rüsselfische oder Tapirfische genannt.[1]

Verbreitung

 src=
Verbreitungsgebiet

Das Verbreitungsgebiet dieser Fische umfasst ganz Afrika südlich der Sahara sowie den Nil, jedoch nicht die Capensis. Die artenärmeren Gattungen haben kleinere Verbreitungsgebiete. Hyperopisus, Genyomyrus und Myomyrus kommen nur im Stromgebiet des Kongos vor, Paramormyrops nur in Kamerun, Isichthys in Westafrika mit Ausnahme des Kongos und Hyperopisus lebt im Gebiet zwischen Senegal und Nil. Von den artenreicheren Gattungen ist Stomatorhinus auf das Stromgebiet des Kongos und des Ogooué beschränkt. Boulenger gab 1909 für den Kongo 47 endemische Arten an, 14 für Westafrika nördlich des Kongogebietes, acht für das Kongogebiet und andere westafrikanische Flüsse, sieben für den Nil, sechs leben vom Nil über den Tschadsee, den Niger bis zum Senegal und zwei im Viktoriasee.[2] Bis heute wurden im Kongobecken über 100 Arten gefunden. Die Mormyriden stellen damit 16,2 % aller Fischarten des Kongos und in einigen Regionen über 65 % der Fischbiomasse.[3]

Merkmale

Die Angehörigen dieser Familie werden, je nach Art, 5,2 Zentimeter bis 1,20 Meter lang. Der Schwanzstiel ist schmal, die Schwanzflosse immer gegabelt. Die Rückenflosse hat 12 bis 91 Flossenstrahlen, die Afterflosse 20 bis 70. Sie sitzen weit hinten am Körper und stehen sich oft symmetrisch gegenüber. Mormyriden besitzen 37 bis 64 Wirbel.

Die Körperform, die Relation der Größe von Rücken- und Afterflosse, Maul- und Schnauzenform der Nilhechte sind extrem variabel. Bei vielen (den „Elefantenfischen“) ist die Schnauze sehr verlängert und nach unten gebogen (Gattung Gnathonemus), mit einem endständigen Maul oder mit einem verlängerten Unterkiefer. Andere haben einen abgerundeten Kopf und ein unterständiges Maul (Gattung Marcusenius). Arten, die vom Gewässergrund fressen, haben oft eine Kinnbartel, die den im Freiwasser fressenden fehlt.[4] Die Augen sind klein, die Haut dick, glatt und schleimig, die Färbung ist unscheinbar, meist dunkel gräulich, schwarz oder bräunlich. Von allen Knochenfischen besitzen die Nilhechte das größte Gehirn. Im Unterschied zu den Säugetieren ist hier jedoch nicht das Großhirn, sondern das Kleinhirn vergrößert, das weit nach vorne reicht und das Großhirn überdeckt. Nilhechte haben ein deutliches Lernvermögen und einen ausgeprägten Spieltrieb. Als einzige Fischgruppe drehen sich die Mormyriden zum Reiben auf den Rücken und bewegen sich vor und zurück. Die Geschlechter lassen sich bei einigen Arten an der Biegung der Körperprofillinie im Bereich der Afterflosse unterscheiden.[5]

Elektrische Orientierung

Im Bereich des Schwanzstiels haben viele Arten vier schwache elektrische Organe, die der Orientierung in trüben, schlammigen Gewässern sowie der Revierabgrenzung dienen[5]. Das elektrische Organ befindet sich in Schwanznähe und setzt sich aus vielen sogenannten Elektrocyten zusammen, die sich phylogenetisch von Muskelzellen herleiten. Die Innervation der Elektrocyten erfolgt caudal. Die gleichzeitige Aktivierung der in Reihe geschalteten Elektrocyten sorgt, infolge der Ladungsumkehr, zuerst an der caudalen, dann an der rostralen Membran der Elektrocyten, für das Entstehen eines elektrischen Feldes. Mit Hilfe des so erzeugten elektrischen Dipolfeldes können die Fische Gegenstände oder Lebewesen, deren Leitfähigkeit sich von der des umgebenden Süßwassers unterscheidet und die sich in der Nähe ihres Körpers befinden, wahrnehmen. Dazu besitzen sie spezielle Elektrorezeptoren, die besonders dicht am Kopfende des Fisches sitzen und Veränderungen der Feldliniendichte an der Körperoberfläche perzipieren.

Vielfältiges, artenspezifisches Vokabular der Elektrokommunikation begünstigt die Ausformung einer großen Artenvielfalt.[6]

Auch bei der Nahrungssuche in den oft trüben oder durch gelösten Huminsäuren dunkeln Heimatgewässern der Tiere ist die elektrische Orientierung wichtig. Wissenschaftler haben Anzeichen dafür gefunden, dass das Gehirn der Nilhechte verschiedene elektrische Felder wie Farben wahrnimmt. Die Fische können somit verschiedene Beutetiere anhand ihrer „Elektrofarben“ unterscheiden.[7]

Lebensweise

Mormyriden bewohnen meist schlammige und trübe Gewässer und sind dämmerungsaktiv. Die meisten sind unverträgliche Einzelgänger. Nur wenige leben gesellig. Sie ernähren sich vor allem von Kleintieren. Die Fortpflanzung ist nur ungenügend bekannt. Einige Arten sollen Nester bauen, andere graben für den Laich Gruben in den Sandboden[5]. Die Balz soll mit der Regenzeit beginnen, die zum Anstieg des Wasserspiegels und zum Absinken von Leit- und pH-Wert führt. Pollimyrus baut schwimmende Nester aus Pflanzenmaterial. Während der Balz geben die Fische Laute von sich und erzeugen bestimmte elektrische Entladungsmuster. Nach der Eiablage verjagt das Männchen das Weibchen und bewacht das Nest. Die Larven schwimmen nach etwa 18 Tagen frei.[8]

Systematik

Äußere Systematik

Die Nilhechte gehören zu den Knochenzünglerartigen (Osteoglossiformes), einer Gruppe sehr alter urtümlicher Knochenfische, die weltweit in tropischen Süßgewässern verbreitet ist. Zusammen mit dem Großnilhecht (Gymnarchus niloticus), der einzigen Art der monotypischen Familie Gymnarchidae, bilden die Nilhechte die Überfamilie Mormyroidea. Sie unterscheiden sich vom Großnilhecht unter anderem durch ihr vergrößertes Kleinhirn.

Innere Systematik

Es gibt etwa 215 Arten in 20 Gattungen und zwei Unterfamilien. Die Gattung Petrocephalus steht basal und ist die Schwestergattung aller anderen Gattungen:

Kladogramm:[10][11][9]

Mormyroidea Gymnarchidae

Großnilhecht (Gymnarchus)


Mormyridae

Petrocephalinae


Mormyrinae




Vorlage:Klade/Wartung/Style

Aquarienhaltung

Einige Mormyriden, besonders der Elefantenrüsselfisch werden zum Zweck der Aquarienhaltung gefangen und nach Deutschland importiert. Campylomormyrus cassaicus, Mormyrus rume, Pollimyrus isidori und Petrocephalus bovei wurden bereits in Gefangenschaft gezüchtet. Dazu wird eine künstliche Regenzeit simuliert, indem der Wasserstand erhöht wird und Leit- und pH-Wert abgesenkt werden. Pollimyrus isidori wurde im Aquarium 28 Jahre und 11 Monate alt, Mormyrus kannume erreichte ein Alter von 16 Jahren und 3 Monaten.[8]

Quellen

Literatur

  • Kurt Fiedler: Lehrbuch der Speziellen Zoologie, Band II, Teil 2: Fische. Gustav Fischer Verlag Jena, 1991, ISBN 3-334-00339-6
  • Wilhelm Harder: Die Beziehung zwischen Elektrorezeptoren, Elektrischem Organ, Seitenlinienorganen und Nervensystem bei den Mormyridae (Teleostei, Pisces), Zeitschrift für vergleichende Physiologie 59, 1968, S. 272–318
  • Lavoué, Bigorne, Lecointre & Ágnèset: Phylogenetic Relationships of Mormyrid Electric Fishes (Mormyridae; Teleostei) Inferred from Cytochrome b Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution, Nr. 1, Jan. 2000 PDF

Einzelnachweise

  1. Stiassny, Melanie L. J.; Teugels, Guy G.; Hopkins, Carl (2007) (PDF). Poissons d'eaux douces et saumâtres de basse Guinée, ouest de l'Afrique centrale, Volumen 1 - Volumen 42. IRD Editions. pp. 799. ISBN 978-27-0991-620-2.
  2. Petru Banaescu: Zoogeography of Fresh Waters. Seite 63, AULA, Wiesbaden 1990, ISBN 3-89104-480-1
  3. Lavoué, Bigorne, Lecointre & Ágnèset (2000)
  4. Joseph S. Nelson: Fishes of the World. John Wiley & Sons, 2006, ISBN 0-471-25031-7
  5. a b c Günther Sterba: Süsswasserfische der Welt. 2. Auflage. Urania, Leipzig/Jena/Berlin 1990, ISBN 3-332-00109-4.
  6. ORF Science – Artenreich durch Elektrokommunikation
  7. Martin Gottwald, Neha Singh, André N. Haubrich, Sophia Regett, Gerhard von der Emde. Electric-Color Sensing in Weakly Electric Fish Suggests Color Perception as a Sensory Concept beyond Vision. Current Biology, 2018; DOI: 10.1016/j.cub.2018.09.036
  8. a b Peter Bucher: Zootierhaltung 5. Fische. Seiten 254–257 Deutsch Harri GmbH, 2005, ISBN 3-8171-1352-8
  9. a b John P. Sullivan, Sebastien Lavoue and Carl D. Hopkins. 2016. Cryptomyrus: A New Genus of Mormyridae (Teleostei, Osteoglossomorpha) with Two New Species from Gabon, West-Central Africa. ZooKeys. 561: 117–150. DOI: 10.3897/zookeys.561.7137
  10. Lavoué, S., Sullivan J. P., & Hopkins C. D. (2003): Phylogenetic utility of the first two introns of the S7 ribosomal protein gene in African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and congruence with other molecular markers. Biological Journal of the Linnean Society. 78, 273–292. PDF
  11. Sullivan, J. P., Lavoué S., & Hopkins C. D. (2000): Molecular systematics of the African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and a model for the evolution of their electric organs. Journal of Experimental Biology. 203, 665–683. PDF

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Nilhechte: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Die Nilhechte (Mormyridae) sind eine Familie afrikanischer Süßwasserfische. Im Deutschen werden sie, je nach Maul- und Schnauzenform auch Elefantenfische, Rüsselfische oder Tapirfische genannt.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Mormyridae ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

The Mormyridae, sometimes called "elephantfish" (more properly freshwater elephantfish), are a superfamily of weakly electric fish in the order Osteoglossiformes native to Africa.[1] It is by far the largest family in the order, with around 200 species. Members of the family can be popular, if challenging, aquarium species. These fish have a large brain size and unusually high intelligence.

They are not to be confused with the marine and brackish-water callorhinchid elephantfish (family Callorhinchidae) of Southern Hemisphere oceans.

Description and biology

The elephantfish are a diverse family, with a wide range of different sizes and shapes. The smallest are just 5 cm (2.0 in) in adult length, while the largest reach up to 1.5 m (4.9 ft). They do, however, have a number of unique features in common. Firstly, their cerebellum is greatly enlarged, enabling them to interpret complex bio-electrical signals,[2] and to the large size of the valve.[3][4] Secondly, an auditory vesicle (a small bladder) is present inside the labyrinth of the left and right inner ears. This vesicle, together with a bag with an otolith (sacculum containing the otolith sagitta), itself communicating to the lagena (containing the otolith asteriscus), is in fact unique among vertebrates, completely independent of the other organs; it is neither connected to the labyrinth to which only one otolith bag (the utriculus containing the otolith lapillus) is attached, nor is it connected to the swim bladder (except in embryos) of which it has the same histological structure, nor is it therefore related to the pharynx.[5]

Some species possess modifications of their mouthparts to facilitate electrolocating and feeding on small invertebrates buried in muddy substrates. The shape and structure of these leads to the popular name "elephant-nosed fish" for those species with particularly prominent mouth extensions. The extensions to the mouthparts usually consist of a fleshy elongation attached to the lower jaw. They are flexible, and equipped with touch, and possibly taste, sensors. The mouth is not protrusible, and the head (including the eyes), the dorsum, and belly are covered by a thin layer of skin that is perforated with small pores leading to electroreceptors.

The retina is called a "grouped retina", an eye structure seen in mormyrids and a few other fishes.[6] Instead of being smooth, their retina is composed of tiny cups, acting like parabolic mirrors. Because of the murky waters they inhabit, the cones in their eyes have adapted to see only red light. The cups are made of four layers of light-reflecting proteins, funneling red light to areas of cones, intensifying its brightness 10-fold, while the rods are hit by light from other wavelengths.[7] Only a single gonad is present, located on the left side of their body.[8] The Mormyridae and the closely related genus Gymnarchus are also unique in being the only vertebrates where the male sperm cell does not have a flagellum.[9]

Electric fields

Mormyromast, a type of electroreceptor found only in mormyrid fishes

Elephantfish possess electric organs that generate weak electric fields, and electroreceptors (ampullae of Lorenzini, knollenorgans, and Mormyromasts) that detect small variations in these electric fields caused by the presence of prey or other objects of different conductivities. This allows them to sense their environment in turbid waters where vision is impaired by suspended matter.[10][11]

Electric fish can be classified into two types: pulse fish or wave fish. Pulse-type discharges are characterized by long intervals between electric discharges, whereas wave-type discharges occur when the interval between consecutive pulses is so brief that the discharges fuse together to form a wave.[12] The electric discharge is produced from an electric organ that evolved from muscle, as can also be seen in gymnotiform electric fish, electric rays, and skates. The convergent evolution between the South American gymnotiforms and the African Mormyridae is remarkable, with the electric organ being produced by the substitution of the same amino acid in the same voltage-gated sodium channel despite the two groups of fish being on different continents and the evolution of the electric sense organ being separated in time by around 60 million years.[13] Convergent changes to other key transcription factors and regulatory pathways in both Gymnotiforms and Mormyridae also contributed to the evolution of the electric sense organ.[14]

Classification

The roughly 221 species of elephantfish are grouped into two subfamilies, the Mormyrinae and Petrocephalinae. The latter has only a single genus:

Phylogeny[15][16] Mormyridae Petrocephalinae

Petrocephalus

Mormyrinae

Myomyrus

Mormyrops

Brienomyrus

Isichthys

Mormyrus

Pollimyrus

Stomatorhinus

Paramormyrops

Cryptomyrus

Boulengeromyrus

Ivindomyrus

Hyperopisus

Brevimyrus

Hippopotamyrus

Campylomormyrus

Gnathonemus

Genyomyrus

Marcusenius

Family Mormyridae

In culture

Bronze figurine of Oxyrhynchus fish, Late Period-Ptolemaic Egypt

The Medjed was a sacred fish in Ancient Egypt. At the city of Per-Medjed, better known as Oxyrhynchus, whose name means "sharp-nosed" after the fish, archaeologists have found fishes depicted as bronze figurines, mural paintings, or wooden coffins in the shape of fishes with downturned snouts, with horned sun-disc crowns like those of the goddess Hathor. The depictions have been described as resembling members of the genus Mormyrus.[18]

References

  1. ^ Froese, Rainer, and Daniel Pauly, eds. (2017). "Mormyridae" in FishBase. April 2017 version.
  2. ^ Chapman, Lauren J.; Hulen, Kevin G. (2001). "Implications of hypoxia for the brain size and gill morphometry of mormyrid fishes". Journal of Zoology. 254 (4): 461–472. doi:10.1017/S0952836901000966.
  3. ^ Glickstein, M.; Voogd, J. (2009). "Cerebellum: Evolution and Comparative Anatomy". Encyclopedia of Neuroscience: 743–756. doi:10.1016/B978-008045046-9.00947-5. ISBN 978-0-08-045046-9.
  4. ^ Wullimann, Mario F.; Rooney, Donal J. (1990). "A direct cerebello-telencephalic projection in an electrosensory mormyrid fish" (PDF). Brain Research. 520 (1–2): 354–357. doi:10.1016/0006-8993(90)91730-5. PMID 1698507. S2CID 12951395.
  5. ^ Orts, S. (1967): Contribution to the comparative anatomy and systematics of Mormyroïdes (RAOS Prize 1966) - Ann. Acad. Roy. Sc. d'Outre Mer, Classe des Sc. Nat. et Méd., Bruxelles, XVII, 3, 1-89, 30 figs, 3 tabs, 8 pls, 1967 (in French)
  6. ^ Francke, Mike; Kreysing, Moritz; Mack, Andreas; et al. (2014). "Grouped retinae and tapetal cups in some Teleostian fish: Occurrence, structure, and function". Progress in Retinal and Eye Research. 38: 43–69. doi:10.1016/j.preteyeres.2013.10.001. PMID 24157316. S2CID 39081714.
  7. ^ Elephant-Nosed Fish Has Funky Eyes, Too
  8. ^ Communication Behavior and Sensory Mechanisms in Weakly Electric Fishes
  9. ^ "Mormyridae - African weakly electric fishes". Archived from the original on 2013-06-18. Retrieved 2013-09-15.
  10. ^ Bustami, H.P. (2007). Smart elephant fish navigates in darkness with electric fields. life-of-science.net
  11. ^ The generation of these electric fields and their use in providing the fish with additional sensory input from the environment is the subject of considerable scientific research, as is research into communication between and within species
  12. ^ Caputi, A. A. (1999). "The electric organ discharge of pulse gymnotiforms: the transformation of a simple impulse into a complex spatiotemporal electromotor pattern". Journal of Experimental Biology. 202 (# (Pt 10)): 1229–1241. doi:10.1242/jeb.202.10.1229. PMID 10210664.
  13. ^ Arnegard, M. E.; Zwickl, D. J.; Lu, Y.; Zakon, H. H. (2010-12-02). "Old gene duplication facilitates origin and diversification of an innovative communication system--twice". Proceedings of the National Academy of Sciences. 107 (51): 22172–22177. doi:10.1073/pnas.1011803107. PMC 3009798. PMID 21127261.
  14. ^ Gallant, Jason R.; Traeger, Lindsay L.; Volkening, Jeremy D.; Moffett, Howell; Chen, Po-Hao; Novina, Carl D.; Phillips, George N.; Anand, Rene; Wells, Gregg B.; Pinch, Matthew; Güth, Robert (2014-06-27). "Genomic basis for the convergent evolution of electric organs". Science. 344 (6191): 1522–1525. Bibcode:2014Sci...344.1522G. doi:10.1126/science.1254432. PMC 5541775. PMID 24970089.
  15. ^ Lavoué, S., Sullivan, J. P. & Hopkins, C. D. (2003). "Phylogenetic utility of the first two introns of the S7 ribosomal protein gene in African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and congruence with other molecular markers". Biological Journal of the Linnean Society. 78 (2): 273–292. doi:10.1046/j.1095-8312.2003.00170.x.{{cite journal}}: CS1 maint: uses authors parameter (link)
  16. ^ Sullivan, J. P., Lavoué, S. & Hopkins, C. D. (2000). "Molecular systematics of the African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and a model for the evolution of their electric organs". Journal of Experimental Biology. 203 (Pt 4): 665–683. doi:10.1242/jeb.203.4.665. PMID 10648209.{{cite journal}}: CS1 maint: uses authors parameter (link)
  17. ^ Sullivan, J. P., Lavoué, S. & Hopkins, C. D. (2016). "Cryptomyrus: a new genus of Mormyridae (Teleostei, Osteoglossomorpha) with two new species from Gabon, West-Central Africa". ZooKeys (561): 117–150. doi:10.3897/zookeys.561.7137. PMC 4768369. PMID 27006619.{{cite journal}}: CS1 maint: uses authors parameter (link)
  18. ^ Van Neer, Wim; Gonzalez, Jérôme (2019). "A Late Period fish deposit at Oxyrhynchus (el-Bahnasa, Egypt)". In Peters, Joris; McGlynn, George; Goebel, Veronika (eds.). Documenta Archaeobiologiae Animals: Cultural Identifiers In Ancient Societies? (PDF). Rahden, Westfalia, Germany: Verlag Marie Leidorf. ISBN 978-3-89646-674-7.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Mormyridae: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

The Mormyridae, sometimes called "elephantfish" (more properly freshwater elephantfish), are a superfamily of weakly electric fish in the order Osteoglossiformes native to Africa. It is by far the largest family in the order, with around 200 species. Members of the family can be popular, if challenging, aquarium species. These fish have a large brain size and unusually high intelligence.

They are not to be confused with the marine and brackish-water callorhinchid elephantfish (family Callorhinchidae) of Southern Hemisphere oceans.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Mormiredoj ( Esperanto )

fornecido por wikipedia EO

La familio Mormiredoj (Mormyridae, foje nomataj elefantfiŝoj (pli ĝuste nesalakvaj elefantfiŝoj), estas nesalakvaj fiŝoj de la ordo Osteoglosoformaj indiĝenaj de Afriko. Ĝi estas certe la plej granda familio en la ordo kun ĉirkaŭ 200 specioj. Membroj de la familio estas popularaj akvariaj specioj. Tiuj fiŝoj estas konataj ankaŭ pro ties granda cerbo kaj malkutima alta inteligento, sed ne pro tio ili nomiĝas elefantfiŝoj, sed pro pendantaj vibriloj el sia buŝo kiuj similas al elefantaj rostroj.

Ili estas nekonfuzindaj kun la Aŭstralia fantomoŝarko (Callorhinchus milii) kiu estas foje nomata ankaŭ "elefantfiŝo", sed plie konata kiel elefanta ŝarko inter la sciencista komunumo.

Priskribo

Klasigo

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EO

Mormiredoj: Brief Summary ( Esperanto )

fornecido por wikipedia EO

La familio Mormiredoj (Mormyridae, foje nomataj elefantfiŝoj (pli ĝuste nesalakvaj elefantfiŝoj), estas nesalakvaj fiŝoj de la ordo Osteoglosoformaj indiĝenaj de Afriko. Ĝi estas certe la plej granda familio en la ordo kun ĉirkaŭ 200 specioj. Membroj de la familio estas popularaj akvariaj specioj. Tiuj fiŝoj estas konataj ankaŭ pro ties granda cerbo kaj malkutima alta inteligento, sed ne pro tio ili nomiĝas elefantfiŝoj, sed pro pendantaj vibriloj el sia buŝo kiuj similas al elefantaj rostroj.

Ili estas nekonfuzindaj kun la Aŭstralia fantomoŝarko (Callorhinchus milii) kiu estas foje nomata ankaŭ "elefantfiŝo", sed plie konata kiel elefanta ŝarko inter la sciencista komunumo.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EO

Mormyridae ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Los mormíridos (Mormyridae, AFI: [mȯr′mir·ə‚dē]),[2]​ a veces denominados «peces elefante» —más apropiadamente «peces elefante de agua dulce»—, son una familia de peces de agua dulce endémicos de África que, junto con las familias Gymnarchidae, Notopteridae y Ostariostomidae, pertenecen al suborden Notopteroidei del grupo de los Osteoglossiformes.[3]​ Es considerada la familia más extensa en dicho orden con alrededor de doscientas especies que se distribuyen por diversas cuencas hidrográficas existentes a lo largo del África tropical al sur del desierto del Sahara, incluyendo al Nilo[4]​ y el norte de Sudáfrica.[5][6][3]

Esta familia presenta una amplia variedad de tamaños y formas que, en función de su morfología, permiten caracterizarlas en dos grandes grupos: los «peces elefante» propiamente tal y los «lucios del río Nilo». En este contexto, no deben ser confundidos con el Callorhinchus milii, que además de denominarse en algunas ocasiones como pez elefante, también es conocido como «tiburón elefante», «pez blanco» o «tiburón fantasma australiano» en la comunidad científica.[7]

Adicionalmente, se destacan por tener la capacidad de producir y analizar débiles campos eléctricos que utilizan para orientarse, reproducirse, alimentarse y comunicarse;[8][9]​ además, poseen un cerebro de gran tamaño y una inusual inteligencia.[10]​ Se alimentan de pequeños invertebrados y algunos crustáceos que se encuentran en las zonas pantanosas y arenosas de las riberas de los ríos.[11]​ Son peces sociables, cuya forma de reproducción es poco conocida.[12]

De acuerdo a la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), la tasa actual de extinción del taxón alcanza al 44,4%, mientras que un 55,6% de los individuos se encuentran amenazados.[1]

Etimología

En idioma español el término mormíridos, nombre vernacular que se aplica a los miembros de la familia Mormyridae, proviene del inglés Mormyrids,[13]​ también llamado Mormyrs.[14]​ Respecto al nombre de la familia, se puede indicar que deriva del latín mormyros, μορμύρος, μόρμυρος, una especie de pez que probablemente sería el Sparus mormyrus.[15][16]

Distribución

Al visitar el Congo en 1909, Boulenger describió cuarenta y siete especies endémicas, catorce de ellas presentes al norte de África occidental en la región del Congo, ocho en África Occidental —Congo y otros ríos—, siete en el Nilo, seis presentes tanto en el Nilo como en el lago Chad y los ríos Níger y Senegal y dos en el lago Victoria.[17]

La literatura actual en general indica que la distribución de estos peces se encuentra en diversos ríos, lagos y pantanos de África al sur del desierto del Sahara, el Nilo y los sectores de mayor temperatura de Sudáfrica.[3]

Los géneros con menores especies tienen pequeñas áreas de distribución; en particular, los peces pertenecientes a Hyperopisus, Myomyrus y Genyomyrus solo están presentes en la cuenca del Congo, Paramormyrops en los ríos Ntem de Camerún e Ivindo en el bajo Gabón, Isichthys en África Occidental —y excepcionalmente en el Congo— y Hyperopisus en la zona comprendida entre Senegal y el Nilo.[17]

Por otro lado, en los géneros más ricos en especies, como por ejemplo Stomatorhinus, se observa su presencia principalmente en la cuenca del Congo hasta los límites del río Ogooué, y en menor medida en la baja Guinea.[18]

Morfología

 src=
Tipos variados de la familia Mormyridae: Marcusenius, Mormyrus y Gnathonemus.

La familia Mormyridae presenta una gran diversidad, con un amplio rango de tamaños y formas. Las especies más pequeñas pueden medir 4 cm en su etapa adulta, mientras que las mayores pueden alcanzar 1,5 m.[19]​ Esta familia de peces puede ser agrupada en dos grupos, que se diferencian en función de su morfología:

  • El «pez elefante» —Campylomormyrus, Gnathonemus y Mormyrus—, que considera a aquellas especies que poseen una boca de extensión particularmente prominente, por lo que se les llama popularmente «peces de nariz de elefante»; dicha extensión usualmente consiste en un alargamiento carnoso flexible unido a la mandíbula inferior y está equipada con sensores de tacto y probablemente de gusto.[20]​ Cabe indicar que el primer género posee un hocico en forma de trompeta y una lengüeta. El tamaño de este grupo oscila entre los 10 cm y los 65 cm.
  • Los «lucios del río Nilo» —Mormyrops, Brienomyrus, Hippopotamyrus, Marcusenius, Petrocephalus y Pollimyrus—, que incluye a aquellas especies que tienen pequeñas barbas; en efecto, en aquellos miembros de esta familia que carecen de la extensión del aparato bucal de los peces elefante, la forma de su cuerpo y su morfología general ha dado lugar a que sean conocidos entre los aficionados a los acuarios con el nombre de «ballenas bebés», a pesar de que las verdaderas ballenas son mamíferos. Otros nombres inapropiados incluyen el término «peces delfín», en referencia a ciertos miembros del género Mormyrops.[19]​ El tamaño de este grupo oscila entre los 4 cm y los 150 cm; los de mayor envergadura dentro de este grupo son las especies del género Mormyrops, que además son populares por su carne de carácter fina y delicada —por lo que tienen una gran importancia económica—; de hecho, uno de ellos fue llamado Mormyrops deliciosus por Leach en 1818, antes de convertirse en Mormyrops anguilloides por la ley de sinonimia de Linneo.

A pesar de la variedad de tamaños, se puede indicar que en general estos peces presentan un número de características únicas en común, a saber:

  • En primer lugar, poseen un cerebelo —o mormyrocerebellum— de gran tamaño, con un cerebro de tamaño proporcional al cuerpo comparable al de los humanos;[21]​ en efecto, esta familia tiene uno de los cerebros más grandes entre los peces, con un peso proporcional que varía entre 1/52 a 1/82, relacionándose probablemente con la interpretación de señales bio-eléctricas.[22]
  • En segundo lugar, los canales semicirculares del oído interno tienen una estructura inusual y están relacionados con la presencia de una vejiga llena de gas completamente separada de la vejiga natatoria.[23]

Comportamiento

Alimentación

Algunas especies poseen modificaciones en ciertas partes de la boca con el fin de facilitar su alimentación, que en general consiste en pequeños invertebrados enterrados en sustratos fangosos, tales como larvas de quironómidos y algunos crustáceos que se encuentran en las zonas pantanosas y arenosas de las riberas de ríos correntosos.[11]

Comunicación

La familia Mormyridae ostenta la reputación de ser uno de los peces más sociables, atentos e inteligentes. Estos peces tienen la capacidad de producir y analizar débiles campos eléctricos que les son útiles para orientarse, encontrar comida y comunicarse,[8][9][24][25]​ cuya frecuencia es variable;[26]​ en efecto, los campos les permiten ubicar objetos y reaccionar ante otros animales en aguas turbias —o de reducida transparencia— donde su visión se ve afectada por la presencia de materia orgánica y sólidos en suspensión.[23]

Dichos campos eléctricos proveen a estos peces un sistema sensorial especializado de comunicación y orientación.[27]​ Este sistema es un tema de investigación científica recurrente, particularmente en el campo de la comunicación entre y dentro de las especies, así como también en estudios relativos a la electrofisiología y el comportamiento.[28]​ Las descargas eléctricas son a menudo pulsátiles con cargas que superan los 130 Hz para los más agresivos,[26]​ salvo en el caso de Gymnarchus niloticus —perteneciente a la familia Gymnarchidae, emparentada a Mormyridae en la superfamilia Mormyroidea—, cuyos órganos eléctricos descargan entre 300 y 500 Hz en condiciones normales, lo que da un aspecto sinusoidal a la descarga.[29]

El órgano eléctrico deriva evolutivamente de células musculares, tal y como ocurre también en varias especies de Gymnotiformes; en este contexto, se puede señalar que existe un grado de evolución convergente en forma y función entre los Gymnotiformes de América del Sur y esta familia africana, especialmente en el aparato sensorial para detectar y procesar señales eléctricas que involucran procesos de eletrocomunicación y electrolocalización.[30]​ Respecto a los órganos receptivos, se puede realizar una clasificación en dos tipologías:[31]

Reproducción

La forma en que llevan a cabo su reproducción no es lo suficientemente conocida. Algunas especies construyen sus nidos —como el caso de Pollymirus que realiza nidos flotantes de material vegetal—, mientras que otras excavan hoyos en el suelo arenoso para desovar.[12]

El cortejo se realiza al comienzo de la estación lluviosa, ya que el nivel del agua se incrementa disminuyendo su conductividad —y el valor de pH—; durante la temporada de apareamiento, los peces producen ciertos sonidos y patrones de descarga eléctrica.[34]​ Después de poner los huevos, tanto el macho como la hembra cuidan el nido, mientras que a los dieciocho días, eclosionan y las larvas nadan libremente.[35]

Clasificación

Existen alrededor de doscientas especies de peces elefante, agrupadas en las subfamilias Petrocephalinae y Mormyrinae (basadas en los trabajos de Taverne);[36][37][38][39]​ la primera solo tiene un género.

Subfamilia Petrocephalinae (Taverne, 1972)

La subfamilia Petrocephalinae contiene solo un género de la familia Mormyridae —Petrocephalus—, por lo que conforma un grupo monofilético dentro de esta, con aproximadamente treinta especies y subespecies.[18]​ Respecto a su distribución geográfica, se puede indicar que al menos seis pueden encontrarse en la Baja Guinea.[18]

Algunas de las especies de la subfamilia Petrocephalinae
 src=
Petrocephalus ansorgii
 src=
Petrocephalus balayi
 src=
Petrocephalus bane
 src=
Petrocephalus bovei
 src=
Petrocephalus catostoma
 src=
Petrocephalus keatingii
 src=
Petrocephalus sauvagii
 src=
Petrocephalus simus

Subfamilia Mormyrinae (Taverne, 1972)

La subfamilia Mormyrinae contiene casi todos los géneros de la familia Mormyridae —salvo aquella perteneciente a la subfamilia Petrocephalinae—, constituyéndose en una de las mayores subfamilias en el orden Osteoglossiformes, con aproximadamente ciento setenta especies distribuidas en diecinueve géneros:[18]

Respecto a la distribución geográfica de los géneros presentes en esta subfamilia, se puede indicar que al menos catorce se encuentran presentes en la Baja Guinea; las restantes pueden ser encontradas en el Congo como el caso del Genomyrus, Angola como el Heteromormyrus, Nilo-Sudán como el Hyperopisus y Cyphomyrus, y Sudáfrica como el Cyphomyrus.[18]

Cabe señalar que particularmente para el género Campylomormyrus, en la actualidad se aceptan al menos catorce especies —en virtud de la revisión taxonómica realizada por Poll—, aunque su número todavía está sujeto a debate dado que la cantidad exacta que la literatura acepta varía desde tres a dieciséis, en virtud de los análisis morfológicos realizados por sus autores.[40]

Algunas de las especies de la subfamilia Mormyrinae
 src=
Brienomyrus longianalis
 src=
Campylomormyrus elephas
 src=
Campylomormyrus numenius
 src=
Gnathonemus petersii
 src=
Hyperopisus bebe
 src=
Isichthys henryi
 src=
Marcusenius moorii
 src=
Mormyrops anguilloides
 src=
Mormyrops attenuatus
 src=
Mormyrops curtus
 src=
Mormyrus rume
 src=
Mormyrops engystoma
 src=
Mormyrops microstoma
 src=
Mormyrops parvus
 src=
Paramormyrops kingsleyae
 src=
Stomatorhinus walkeri

Filogenia

El siguiente cladograma muestra la relación existente entre las familias Mormyridae y Gymnarchidae como grupo externo.[41][42]

Mormyroidea Mormyridae Mormyrinae                

Campylomormyrus

   

Gnathonemus

       

Genyomyrus

   

Marcusenius

         

Hyperopisus

     

Brevimyrus

   

Hippopotamyrus

             

Pollimyrus

   

Stomatorhinus

         

Boulengeromyrus

   

Ivindomyrus

     

Paramormyrops

         

Mormyrus

       

Brienomyrus

   

Isichthys

       

Mormyrops

     

Myomyrus

    Petrocephalinae

Petrocephalus

     

Gymnarchidae

   

Amenazas y protección

Estado de conservación Estado Porcentaje Preocupación menor (LC)
66.1% Vulnerable (VU)
8.5% Casi amenazada (NT)
1.7% En peligro (EN)
2.3% Datos insuficientes (DD)
21.5% Nota: Categorías y criterios IUCN 2001, versión 3.1.[43]

Respecto al estado de conservación de las especies asociadas a esta familia, se puede indicar que de un total de 177 especies evaluadas por la IUCN, 117 pueden catalogarse en la categoría de «menos preocupante (LC o LR/lc)», 15 como «vulnerable (VU)», 3 como «casi amenazada (NT o LR/nt)» y 4 como «amenazado (EN)».[43]

La información respecto al estado global de los mormíridos es difusa: existen datos certeros y sistemáticos solo para la región norte de África, donde la tasa actual de extinción del taxón alcanza al 44,4%, mientras que un 55,6% de los individuos se encuentran amenazados.[1]

Las principales amenazas para el taxón son difusas y dependen de cada especie. Así, para aquellas que se encuentran en estado vulnerable o en peligro se tienen: sobrepesca con redes de arrastre —para el Campylomormyrus bredoi en el lago Mweru—,[44]​ externalidades por labores mineras —para el Ivindomyrus opdenboschi en los ríos Ntem e Ivindo[45]​ o el Marcusenius cuangoanus en las riveras del río Kasai—,[46]​ pérdida y degradación del hábitat debido a la agricultura, desarrollo urbano y deforestación —observable en el Marcusenius brucii—,[47]​ entre otras.

Por otro lado, las acciones de conservación implementadas son escasas o inexistentes en la mayoría de las especies, de bajo impacto y con resultados desconocidos.[43]

Notas

  1. Presente también en: tiburones y rayas; peces no teleósteos; ciertos teleósteos (ciertos Notopterus, Gymnotiformes, Siluriformes); anfibios —excepto ranas y sapos.
  2. Presente también en peces Gymnotiformes.
  3. Knollenorgan es el nombre dado a un electrorreceptor encontrado en la piel de peces levemente eléctricos de la familia Mormyridae.
  4. Mormyromast es el nombre dado a un electrorreceptor tuberoso encontrado en la piel de peces levemente eléctricos de la familia Mormyridae.

Referencias

  1. a b c García, N.; Cuttelod, A.; Abdul Malak, D. (2011). The status and distribution of freshwater biodiversity in northern Africa (en inglés). Suiza: IUCN. p. 141. ISBN 978-28-3171-271-0.
  2. Farlex, Inc., ed. (2012). «Mormyridae». TheFreeDictionary.com (en inglés). Consultado el 21 de febrero de 2012.
  3. a b c Berra, Tim M. (2007). Freshwater Fish Distribution (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. pp. 615. ISBN 978-02-2604-442-2.
  4. Skelton, Paul Harvey (2001). A complete guide to the freshwater fishes of Southern Africa (en inglés). Sudáfrica: Struik Publishers. pp. 395. ISBN 978-18-6872-643-1.
  5. Witte, Frans; van Oijen, Martien J.P.; Sibbing, Ferdinand A. (2009). «Fish Fauna of the Nile». En Dumont, Henri J., ed. The Nile: Origin, Environments, Limnology and Human Use (en inglés). Bélgica: Springer. pp. 818. ISBN 978-14-0209-725-6.
  6. Seegers, Lothar (1996). The fishes of the Lake Rukwa drainage (en inglés). Bélgica: Koninklijk Museum voor Midden-Afrika. p. 407. ISBN 978-90-7589-403-5.
  7. Yearsley, Gordon (2002). Field guide to Australian sharks & rays (en inglés). Australia: CSIRO Publishing. p. 84.
  8. a b Hollmann, M., Engelmann, J., von der Emde, G. (2008) Distribution, density and morphology of electroreceptor organs in mormyrid weakly electric fish: anatomical investigations of a receptor mosaic. Journal of Zoology. 276, 149-158.
  9. a b Pusch, R., von der Emde, G., Hollmann, M., Bacelo, J., Nöbel, S., Grant, K., Engelmann, J. (2008) Active sensing in a mormyrid fish – Electric images and peripheral modifications of the signal carrier give evidence of dual foveation. Journal of Experimental Biology. 211, 921-934.
  10. Tiwari, S. K. (1999). Animal Kingdom of the World, Volume 2: Faunal Regions of the world (en inglés). Nueva Delhi: Sarup & Sons. p. 670. ISBN 978-81-7625-071-9.
  11. a b Mikuriya, Beverly A. (1972). «The gross anatomy and microscopic anatomy of the tongue and lower jaw of Gnathonemus petersii (Gthr. 1862) (Mormyridae, Teleostei)». Zoomorphology (en inglés) 73 (3): 195-208. ISSN 0720-213X. doi:10.1007/BF00297205.
  12. a b Sterba, Günther (1999). Süsswasserfische der Welt (en alemán). Augsburgo: Weltbild. p. 914. ISBN 978-38-9350-991-1.
  13. Sistema Integrado de Información Taxonómica - SIIT * América del Norte. «Nomenclatura y Taxonomía». Nombre Científico: Mormyridae - TSN: 161916. Consultado el 21 de febrero de 2012.
  14. Encyclopædia Britannica Inc. (2012). «Mormyrid». Encyclopædia Britannica Online (en inglés). Consultado el 21 de febrero de 2012.
  15. Craig (F.G.S.), John (1859). A new universal etymological technological, and pronouncing dictionary of the English language (en inglés). Londres: Routledge.
  16. Foundation for the National History of Animals (1831). The Animal Kingdom (Vol. II: Reptiles - Fishes) (en inglés). Londres: Henderson.
  17. a b Banaescu, Petru (1990). Zoogeography of Fresh Waters (en inglés). Wiesbaden: Seite 63, AULA. ISBN 3-89104-480-1.
  18. a b c d e Stiassny, Melanie L. J.; Teugels, Guy G.; Hopkins, Carl (2008). Poissons d'eaux douces et saumâtres de basse Guinée, ouest de l'Afrique centrale, Volumen 1 - Volumen 42 (en inglés). IRD Editions. p. 799. ISBN 978-27-0991-620-2.
  19. a b «Mormyridae» (HTML). Mormyridae - African weakly electric fishes (en inglés). Archivado desde el original el 18 de junio de 2013. Consultado el 14 de noviembre de 2011.
  20. Suyehiro, Y. (1942). «A study on the digestive system and feeding habits of fish». Japanese Journal of Zoology 10 (1): 1-305. ISSN 0044-5118.
  21. Nelson, Joseph S. (2006). Fishes of the world (en inglés). Hoboken, NY: John Wiley and Sons. pp. 601. ISBN 978-04-7125-031-9.
  22. Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. (2009). The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en inglés). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons. p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2.
  23. a b Greenwood, P.H.; Wilson, M.V. (1998). «Mormyridaes». En Paxton, John R.; Eschmeyer, William N., eds. Encyclopedia of Fishes (en inglés). San Diego: Academic Press. p. 84. ISBN 0-12-547665-5.
  24. Bacelo, Joao; Engelmann, Jacob; Hollmann, Michael; von der Emde, Gerhard; Grant, Kristy (2008). «Functional foveae in an electrosensory system» (PDF). The Journal of Comparative Neurology (en inglés) (511): 342-359. Archivado desde el original el 3 de marzo de 2016. Consultado el 7 de febrero de 2012.
  25. von der Emde, Gerhard; Amey, Monique; Engelmann, Jacob; Fetz, Steffen; Folde, Caroline; Hollmann, Michael; Metzen, Michael; Pusch, Roland (2008). «Active Electrolocation in Gnathonemus petersii: Behavior, Sensory Performance and Receptor Systems». Journal of Physiology, Paris (en inglés) 102 (4-6): 279-290. PMID 18992334. doi:10.1016/j.jphysparis.2008.10.017.
  26. a b Bauer, Richard (1974). «Electric Organ Discharge Activity of Resting and Stimulated Gnathonemus petersii (Mormyridae)». Behaviour (en inglés) 50 (3/4): 306-323. ISSN 0005-7959. PMID 4447583.
  27. Lavouéa, Sébastien; Arnegarda, Matthew E.; Sullivana, John P.; Hopkins, Carl D. (2008). «Petrocephalus of Odzala offer insights into evolutionary patterns of signal diversification in the Mormyridae, a family of weakly electrogenic fishes from Africa». Journal of Physiology-Paris (en inglés) 102 (4-6): 322-339. ISSN 0928-4257. PMID 18992333. doi:10.1016/j.jphysparis.2008.10.003.
  28. Lavouéa, Sébastien; Bigornec, Rémy; Lecointrea, Guillaume; Agnèse, Jean-François (2000). «Phylogenetic Relationships of Mormyrid Electric Fishes (Mormyridae; Teleostei) Inferred from Cytochrome b Sequences». Molecular Phylogenetics and Evolution (en inglés) 1 (14): 1-10. ISSN 1055-7903. doi:10.1006/mpev.1999.0687.
  29. Bullock, Theodore H.; Behrend, Konstantin; Heiligenberg, Walter (1975). «Comparison of the jamming avoidance responses in Gymnotoid and Gymnarchid electric fish: a case of convergent evolution of behavior and its sensory basis». Journal of Comparative Physiology a: Neuroethology, Sensory, Neural, and Behavioral Physiology (en inglés) 103 (1): 97-121. ISSN 0340-7594. doi:10.1007/BF01380047.
  30. Granado Lorencio, Carlos (2000). Ecología de comunidades: el paradigma de los peces de agua dulce. Sevilla: Universidad de Sevilla. p. 282. ISBN 978-84-4720-600-1.
  31. a b c Hopkins, Carl D. «Electroreception» (en inglés). Department of Neurobiology and Behavior (NB&B), Cornell University. Consultado el 7 de febrero de 2012.
  32. Derbin, C.; Szabo, T. (1968). «Ultrastructure of an electroreceptor (Knollenorgan) in the Mormyrid fish Gnathonemus petersii. I.». Journal of Ultrastructural Research 22 (5): 469-484. ISSN 0022-5320.
  33. Bell, C.C.; Zakon, H.; Finger, T.E. (1989). «Mormyromast electroreceptor organs and their afferent fibers in mormyrid fish: I. Morphology». The Journal of Comparative Neurology 286 (3): 391-407. ISSN 0021-9967.
  34. Terleph, Thomas A.; Moller, Peter (2003). «Effects of social interaction on the electric organ discharge in a mormyrid fish, Gnathonemus petersii (Mormyridae, Teleostei)». The Journal of Experimental Biology (en inglés) 206 (pt 14): 2355-2362. ISSN 0366-0788. PMID 12796452. doi:10.1242/jeb.00437.
  35. Bucher, Peter (2005). Zootierhaltung 5. Fische (en alemán). Frankfurt: Deutsch Harri GmbH. p. 890. ISBN 978-38-1711-352-1.
  36. Taverne, Louis (1969). «Étude Ostéologique des genres Boulengeromyrus Taverne et Géry, Genyomyrus Boulenger, Petrocephalus Marcusen (Pisces Mormyriformes)». Musee Royal de l'Afrique Centrale Annales Series IN-8 - Tervuren (en francés) (174): 1-85. ISSN 0378-0953.
  37. Taverne, Louis (1971). «Note sur la ystématique des poissons Mormyriformes. Le problème des genres Gnathonemus Gill, Hippopotamyrus Pappenheim, Cyphomyrus Myers et les nouveaux genres Pollimyrus et Brienomyrus». Revue de Zoologie et de Botanique Africaines (en francés) 84 (99-110). ISSN 0035-1814.
  38. Taverne, Louis (1971). «Ostéologie des genres Marcusenius Gill, Hippopotamyrus Pappenheim, Cyphomyrus Myers, Pollimyrus Taverne et Brienomyrus Taverne (Pisces, Mormyriformes)». Musée royal de l'Afrique centrale (en francés) 188 (1-143). ISSN 0378-0953.
  39. Taverne, Louis (1972). «Ostéologie des genres Mormyrus Linné, Mormyrops Müller, Hyperopisus Gill, Isichthys Gill, Myomyrus Boulenger, Stomatorhinus Boulenger et Gymnarchus Cuvier. Considérations générales sur la systématique des poissons d l'ordre des mormyriformes». Musée royal de l'Afrique centrale (en francés) 200 (1-194). ISSN 0378-0953.
  40. Poll, M.; J. Gosse, P.; Orts, S. (1982). «Le genre Campylomormyrus Bleeker, 1874. étude systématique et description d'une espèce nouvelle (Pisces, Mormyridae)». Bulletin de l'Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique: Biologie (en francés) (5): 1-44.
  41. Lavoué, S., Sullivan J. P., & Hopkins C. D. (2003). «Phylogenetic utility of the first two introns of the S7 ribosomal protein gene in African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and congruence with other molecular markers» (PDF). Biological Journal of the Linnean Society (78): 273-292. Archivado desde el original el 30 de octubre de 2014. Consultado el 7 de febrero de 2012.
  42. Sullivan, J. P., Lavoué S., & Hopkins C. D. (2000). «Molecular systematics of the African electric fishes (Mormyroidea: Teleostei) and a model for the evolution of their electric organs» (PDF). Journal of Experimental Biology (en inglés) (203): 665-683. Archivado desde el original el 30 de octubre de 2014. Consultado el 7 de febrero de 2012.
  43. a b c IUCN (2011). «IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2.». www.iucnredlist.org (en inglés). |fechaacceso= requiere |url= (ayuda)
  44. Moelants, T. (2010). «Campylomormyrus bredoi». IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2. (en inglés). Consultado el 22 de febrero de 2012.
  45. Moelants, T. (2010). «Ivindomyrus opdenboschi (Mormyre)». IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2. (en inglés). Consultado el 22 de febrero de 2012.
  46. Moelants, T. (2010). «Marcusenius cuangoanus». IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2. (en inglés). Consultado el 22 de febrero de 2012.
  47. Moelants, T. (2010). «Marcusenius brucii». IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2011.2. (en inglés). Consultado el 22 de febrero de 2012.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Mormyridae: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Los mormíridos (Mormyridae, AFI: [mȯr′mir·ə‚dē]),​ a veces denominados «peces elefante» —más apropiadamente «peces elefante de agua dulce»—, son una familia de peces de agua dulce endémicos de África que, junto con las familias Gymnarchidae, Notopteridae y Ostariostomidae, pertenecen al suborden Notopteroidei del grupo de los Osteoglossiformes.​ Es considerada la familia más extensa en dicho orden con alrededor de doscientas especies que se distribuyen por diversas cuencas hidrográficas existentes a lo largo del África tropical al sur del desierto del Sahara, incluyendo al Nilo​ y el norte de Sudáfrica.​​​

Esta familia presenta una amplia variedad de tamaños y formas que, en función de su morfología, permiten caracterizarlas en dos grandes grupos: los «peces elefante» propiamente tal y los «lucios del río Nilo». En este contexto, no deben ser confundidos con el Callorhinchus milii, que además de denominarse en algunas ocasiones como pez elefante, también es conocido como «tiburón elefante», «pez blanco» o «tiburón fantasma australiano» en la comunidad científica.​

Adicionalmente, se destacan por tener la capacidad de producir y analizar débiles campos eléctricos que utilizan para orientarse, reproducirse, alimentarse y comunicarse;​​ además, poseen un cerebro de gran tamaño y una inusual inteligencia.​ Se alimentan de pequeños invertebrados y algunos crustáceos que se encuentran en las zonas pantanosas y arenosas de las riberas de los ríos.​ Son peces sociables, cuya forma de reproducción es poco conocida.​

De acuerdo a la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), la tasa actual de extinción del taxón alcanza al 44,4%, mientras que un 55,6% de los individuos se encuentran amenazados.​

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Mormyridae ( Basco )

fornecido por wikipedia EU

Mormyridae arrain osteoglosiformeen familia da, Afrikako ur gezatan bizi dena.[1]

Generoak

Egun familiak gutxienez 200 espezie ditu, 2 azpifamiliatan banaturik:[2]

Banaketa

Erreferentziak

  1. Berra, Tim M. (2001) Freshwater Fish Distribution San Diego: Academic Press ISBN 0-12-093156-7.
  2. Froese, R.; D. Pauly. Family Mormyridae - Elephantfishes FishBase.


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EU

Mormyridae: Brief Summary ( Basco )

fornecido por wikipedia EU

Mormyridae arrain osteoglosiformeen familia da, Afrikako ur gezatan bizi dena.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EU

Norsukalat ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Norsukalat (Mormyridae) on arapaimakaloihin kuuluva heimo. Heimon lajeja tavataan makeista vesistä trooppisesta Afrikasta. Eräitä norsukalalajeja pidetään myös akvarioissa.

Lajit ja anatomia

Norsukalojen heimoon kuuluu 18 sukua ja noin 201 lajia. Yleensä ne kasvavat korkeintaan 9–50 cm pitkiksi, mutta suurimmat lajit voivat saavuttaa 1,5 metrin pituuden. Heimon lajien tyypillisiä piirteitä ovat pitkähkö selkäevä ja selvästi haarautunut pyrstöevä. Norsukalalajien kuonon muoto ja pituus vaihtelevat huomattavasti eri sukujen kesken. Eräillä lajeilla, kuten Campylomormyrus-, Gnathonomus- ja Mormyrus-suvun lajeilla kuono on hyvin pitkä ja alaspäinkaartunut ja muistuttaa norsun tai tapiirin kärsää. Eräiden sukujen, esimerkiksi Marcusenius- ja Petrocephalus-sukujen lajeilla kuono on lyhyt ja pyöreä. Monien muiden arapaimakalojen tavoin myös norsukaloilla on kielessään hampaita. Norsukalat pystyvät tuottamaan heikon sähkökentän pyrstönvarren lihaksillaan. Kalojen päässä on elimiä, jotka aistivat hyvin heikkojakin sähkökentän muutoksia ja näin kalat voivat havaita esimerkiksi saaliin tai saalistajan. Heimon kalojen aivot ovat kookkaat ja aivojen painon suhde koko ruumiin painoon on samaa luokkaa kuin ihmisellä.[1][2][3]

Levinneisyys ja elintavat

Norsukalalajeja tavataan trooppisen Afrikan makeista vesistä. Ne elävät usein pyörteilevissä, sameissa vesissä ja suunnistavat ja paikantavat ravintoa sähkökentän muutoksia aistivilla elimillään. Ne liikkuvat usein melko hitaasti pieninä parvina. Heimon lajien ravintoa ovat hyönteiset ja muut vedessä elävät selkärangattomat eläimet. Norsukalat voivat käyttää pitkää kärsämäistä kuonoaan ruuan etsimiseen pohjaa tonkimalla. Myös norsukalojen kuuloaisti on hyvin kehittynyt ja ne viestivät toisilleen päästämällä naksahtelevia tai röhkiviä ääniä. Norsukalojen lisääntymiskäyttäytyminen on huonosti tunnettua.[1][2][3]

Eräitä heimon lajeja voidaan pitää myös akvaariokaloina. Useimmiten akvaarioissa tavattavia lajeja ovat mustanorsukala (Gnathonomus petersii), huulinorsukala (Gnathonemus rhynchophorus) ja guineantapiirikala (Mormyrus tapirus).[4]

Lähteet

  1. a b Nelson, Joseph S.: Fishes of the world, s. 107. Chichester: John Wiley and Sons, 2006. ISBN 978-0-471-25031-9. Kirja Googlen teoshaussa (viitattu 15.06.2012). (englanniksi)
  2. a b Family Mormyridae (peilipalvelin) FishBase. Froese, R. & Pauly, D. (toim.). Viitattu 15.6.2012. (englanniksi)
  3. a b Tim M. Berra: Freshwater Fish Distribution, s. 62-66. University of Chicago Press, 2007. ISBN 9780226044422. Teoksen verkkoversio (viitattu 15.06.2012). (englanniksi)
  4. Bob Fenner: The Elephantfishes, family Mormyridae, In Aquariums WetWebMedia. Viitattu 15.6.2012. (englanniksi)
Tämä kaloihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Norsukalat: Brief Summary ( Finlandês )

fornecido por wikipedia FI

Norsukalat (Mormyridae) on arapaimakaloihin kuuluva heimo. Heimon lajeja tavataan makeista vesistä trooppisesta Afrikasta. Eräitä norsukalalajeja pidetään myös akvarioissa.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FI

Mormyridae ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Les Mormyridés (Mormyridae) forment une famille de poissons d'eau douce d'Afrique tropicale et du bassin du Nil. Connus depuis la plus haute Antiquité, on les retrouve représentés sur les fresques et bas-reliefs ornant les tombes des pharaons. Leur représentant le plus connu, grâce à l'aquariophilie, est le poisson-éléphant, Gnathonemus petersii, ainsi nommé à cause de son barbillon mentonnier en forme de trompe. Il en existe 203 espèces réparties en 19 genres. Ils peuvent mesurer jusqu'à 1,5 m de long, mais la majorité ont une taille comprise entre 9 et 50 cm. Ils sont remarquables par la taille de leur cervelet (ou mormyrocerebellum) qui atteint le 50e du poids du corps (le plus gros connu chez les poissons osseux) et qui recouvre une grande partie du reste de l'encéphale, mais aussi par la présence à la base de la queue d'un organe électrique qu'ils utilisent pour percevoir leur environnement en envoyant de légères décharges électriques (entre 5 et 20 V). Les impulsions générées par leur organe électrique sont extrêmement brèves, moins d'une milliseconde, plus courtes qu'un potentiel d'action, et sont répétées à un rythme variable sans interruption de plus d'une seconde. Chaque poisson génère un patron de décharge typique de son espèce, de son âge ou de son sexe, et ce de manière constante sur une journée ou une année.

Une autre particularité, propre à cette famille de poissons, est la présence d'une vésicule auditive, incluse à l'intérieur du labyrinthe de l'oreille interne gauche et droite. Cette vésicule, jointe à un sac à otolithe (sacculum contenant l'otolithe sagitta), lui-même communiquant à la ''lagena'' (contenant l'otolithe ''asteriscus'', est en fait unique chez les Vertébrés, tout à fait indépendante des autres organes: elle n'est ni reliée au labyrinthe auquel n'est solidaire qu'un seul sac à otolithe (l'utricule contenant l'otolithe lapillus, ni reliée à la vessie natatoire (sauf au stade embryonnaire) dont elle a la même structure histologique, ni reliée dès lors au pharynx[1].

L'air que la vésicule auditive contient, et qui la maintient gonflée de façon optimale, est alimenté par un vaisseau sanguin dont les globules rouges l'alimentent en oxygène.

Il existe deux groupes de genres de Mormyridae, très différents selon leur morphologie:

  • les "poissons-éléphants", (Campylomormyrus, Gnathonemus, Mormyrus) qui possèdent un barbillon mentonnier en forme de trompe, le premier genre possédant même un museau en forme de trompe en plus du barbillon. Ils mesurent entre 10 et 65 cm.
  • les "brochets du nil", (Mormyrops, Brienomyrus, Hippopotamyrus, Marcusenius, Petrocephalus, Pollimyrus), qui ont des barbillons de plus petite taille ou l'absence de barbillon. Ils mesurent entre 6 et 150 cm, les "Mormyrops" étant les plus grands et les plus appréciés pour leur chair fine et délicate, sans arêtes gênantes (importance économique évidente); l'un d'eux ayant d'ailleurs été baptisé Mormyrops deliciosus par Leach en 1818, avant de devenir récemment Mormyrops anguilloides (Carl von Linné 1758) par la loi linnéenne de synonymie.

Particularités des Poissons éléphants

 src=
Répartition géographique des Mormyridae

Les poissons-éléphants ont la réputation d'être plus sociaux, solidaires et intelligents que la plupart des autres poissons. Ils disposent de la capacité de produire et analyser un courant électrique faible qui leur est utile pour s'orienter, chercher leur nourriture et communiquer[2],[3],[4],[5].
Les organes « émetteurs » (électrogènes) sont situés à la base de la queue. Ils permettent une production active d’électricité qui engendre un champ électrique entourant le poisson. À l'autre extrémité du corps, dans la trompe et dans des organes électro-récepteurs, situés dans toute la partie avant du corps, des cellules permettent la perception passive de ce champ électrique, ainsi que de ceux générés par d’autres poissons ainsi que de toute variation éventuelle de ces champs. Ceci permet à ces poissons de communiquer entre eux, mais aussi de localiser des obstacles, de s'orienter dans l’espace, de détecter des proies, même dans une eau turbide ou en l'absence de lumière.

Ces poissons (et peut-être d'autres « poissons électriques ») peuvent - grâce à cette capacité d'électrolocalisation - finement évaluer les distances et certains volumes (au millimètre près). Ils peuvent aussi obtenir des informations sur les matériaux (ils distinguent bien le plastique du métal par exemple[6]. En laboratoire, on a pu lui apprendre à reconnaître une forme de pyramide, qu'il a facilement distingué d'une forme de cube, aussi bien quand on lui présente une forme pleine que quand on lui présente une forme "en fil de fer (même quand une partie du contour de la structure est manquante) "[6].
Face à des objets inconnus, il évalue le critère matériaux (en préférant toujours le plastique au métal ("pour sa ressemblance électrique avec la pierre" selon G. Von der Emde). Ils préfère aussi les objets les moins volumineux[6].

Le poisson Oxyrhynque

On peut le voir représenté dans de nombreuses œuvres d'art égyptiennes ou d'autre origine. Dans la mythologie égyptienne, le dieu Seth tua son frère Osiris puis le coupa en nombreux morceaux mais, avant la renaissance de celui-ci, son pénis aurait été dévoré par ce poisson. L'animal ne peut pas être classé de manière précise, parmi les espèces actuellement connues, mais une des hypothèses est qu'il s'agirait bien d'un Mormyridae. Une figurine d'Oxyrhynque, représentant un de ces poissons sacrés, présente beaucoup des traits distinctifs des Mormyridés : une longue nageoire anale, un espacement important entre les nageoires pelviennes et pectorales et, le plus caractéristique, le nez tourné vers le bas[7].

Liste des genres

Notes et références

  1. Orts, S. (1967): Contribution à l'anatomie comparée et à la systématique des Mormyroïdes (Prix de l'ARSOM 1966) - Ann. Acad. Roy. Sc. d'Outre Mer, Classe des Sc. Nat. et Méd., Bruxelles, XVII, 3, 1-89, 30 figs, 3 tab., 8 pls, 1967.
  2. Hollmann, M., Engelmann, J., von der Emde, G. (2008) Distribution, density and morphology of electroreceptor organs in mormyrid weakly electric fish: anatomical investigations of a receptor mosaic. Journal of Zoology. 276, 149-158.
  3. Pusch, R., von der Emde, G., Hollmann, M., Bacelo, J., Nöbel, S., Grant, K., Engelmann, J. (2008) Active sensing in a mormyrid fish – Electric images and peripheral modifications of the signal carrier give evidence of dual foveation. Journal of Experimental Biology. 211, 921-934.
  4. Bacelo, J., Engelmann, J., Hollmann, M., von der Emde, G. & Grant, K. (2008) Functional foveae in an electrosensory system. J. Comp. Neurol. 511, 342-359.
  5. Von der Emde, G., Amey, M, Fetz, S., Folde, C., Hollmann, M., Metzen, M., Pusch, R. (accepted) Active Electrolocation in Gnathonemus petersii: Behavior, Sensory Performance and Receptor Systems. Journal of Physiology, Paris.
  6. a b et c Étude allemande sur les capacités de discrimination d'objets de Gnathonemus petersii dirigée par Gerard Von der Emde, et publiée le 20 août 2008, dans The Journal of Experimental Biology
  7. Le poisson

Voir aussi

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Mormyridae: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Les Mormyridés (Mormyridae) forment une famille de poissons d'eau douce d'Afrique tropicale et du bassin du Nil. Connus depuis la plus haute Antiquité, on les retrouve représentés sur les fresques et bas-reliefs ornant les tombes des pharaons. Leur représentant le plus connu, grâce à l'aquariophilie, est le poisson-éléphant, Gnathonemus petersii, ainsi nommé à cause de son barbillon mentonnier en forme de trompe. Il en existe 203 espèces réparties en 19 genres. Ils peuvent mesurer jusqu'à 1,5 m de long, mais la majorité ont une taille comprise entre 9 et 50 cm. Ils sont remarquables par la taille de leur cervelet (ou mormyrocerebellum) qui atteint le 50e du poids du corps (le plus gros connu chez les poissons osseux) et qui recouvre une grande partie du reste de l'encéphale, mais aussi par la présence à la base de la queue d'un organe électrique qu'ils utilisent pour percevoir leur environnement en envoyant de légères décharges électriques (entre 5 et 20 V). Les impulsions générées par leur organe électrique sont extrêmement brèves, moins d'une milliseconde, plus courtes qu'un potentiel d'action, et sont répétées à un rythme variable sans interruption de plus d'une seconde. Chaque poisson génère un patron de décharge typique de son espèce, de son âge ou de son sexe, et ce de manière constante sur une journée ou une année.

Une autre particularité, propre à cette famille de poissons, est la présence d'une vésicule auditive, incluse à l'intérieur du labyrinthe de l'oreille interne gauche et droite. Cette vésicule, jointe à un sac à otolithe (sacculum contenant l'otolithe sagitta), lui-même communiquant à la ''lagena'' (contenant l'otolithe ''asteriscus'', est en fait unique chez les Vertébrés, tout à fait indépendante des autres organes: elle n'est ni reliée au labyrinthe auquel n'est solidaire qu'un seul sac à otolithe (l'utricule contenant l'otolithe lapillus, ni reliée à la vessie natatoire (sauf au stade embryonnaire) dont elle a la même structure histologique, ni reliée dès lors au pharynx.

L'air que la vésicule auditive contient, et qui la maintient gonflée de façon optimale, est alimenté par un vaisseau sanguin dont les globules rouges l'alimentent en oxygène.

Il existe deux groupes de genres de Mormyridae, très différents selon leur morphologie:

les "poissons-éléphants", (Campylomormyrus, Gnathonemus, Mormyrus) qui possèdent un barbillon mentonnier en forme de trompe, le premier genre possédant même un museau en forme de trompe en plus du barbillon. Ils mesurent entre 10 et 65 cm. les "brochets du nil", (Mormyrops, Brienomyrus, Hippopotamyrus, Marcusenius, Petrocephalus, Pollimyrus), qui ont des barbillons de plus petite taille ou l'absence de barbillon. Ils mesurent entre 6 et 150 cm, les "Mormyrops" étant les plus grands et les plus appréciés pour leur chair fine et délicate, sans arêtes gênantes (importance économique évidente); l'un d'eux ayant d'ailleurs été baptisé Mormyrops deliciosus par Leach en 1818, avant de devenir récemment Mormyrops anguilloides (Carl von Linné 1758) par la loi linnéenne de synonymie.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Mormyridae ( Croato )

fornecido por wikipedia hr Croatian

Mormyridae, porodica riba iz reda Osteoglossiformes, domorodne u afričkim rijekama. Sastoji se od dviju podporodica, od kojih je najbrojnija Mormyrinae, koje se (večinom) istiću izduženim organom cjevastog oblika nalik surli slona koja im služi za pronalaženje hrane ukopane na dnu rijeka. Zbog svog izgleda poznate su i kao riba slon ili elephantfish.

Uz pomoć elektromagnetskih impulsa u mogućnosti su međusobno komunicirati ili otkriti predatora (grabežljivca) u mutnoj vodi[1]. Ova potporodica obuhvača sve rodove osim roda Petrocephalus koji pripada podporodici Petrocephalinae.

Porodica Mormyridae obuhvača 222 vrste[2]

Rodovi

Izvori

Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Mormyridae
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia hr Croatian

Mormyridae: Brief Summary ( Croato )

fornecido por wikipedia hr Croatian

Mormyridae, porodica riba iz reda Osteoglossiformes, domorodne u afričkim rijekama. Sastoji se od dviju podporodica, od kojih je najbrojnija Mormyrinae, koje se (večinom) istiću izduženim organom cjevastog oblika nalik surli slona koja im služi za pronalaženje hrane ukopane na dnu rijeka. Zbog svog izgleda poznate su i kao riba slon ili elephantfish.

Uz pomoć elektromagnetskih impulsa u mogućnosti su međusobno komunicirati ili otkriti predatora (grabežljivca) u mutnoj vodi. Ova potporodica obuhvača sve rodove osim roda Petrocephalus koji pripada podporodici Petrocephalinae.

Porodica Mormyridae obuhvača 222 vrste

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori i urednici Wikipedije
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia hr Croatian

Mormyridae ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT
 src=
Mormyrus sp.

I Mormyridae sono una famiglia di pesci ossei d'acqua dolce appartenenti all'ordine Osteoglossiformes.

Distribuzione e habitat

I Mormyridae sono endemici delle acque interne dell'Africa tropicale con esclusione delle regioni temperate meridionali e della parte di continente a nord del deserto del Sahara ad eccezione dell'intero corso del Nilo, in cui sono molto comuni anche nelle regioni settentrionali di pertinenza dell'Egitto.

Descrizione

I Mormyridae meritano il loro nome comune inglese di elephantfishes (pesci elefante) a causa della conformazione della bocca che in alcune specie è allungata a tubo come una proboscide, ad esempio nel genere Campylomormyrus o Mormyrus. In altre specie come Gnathonemus petersii è allungato solo il labbro inferiore, infine in molte altre la bocca ha conformazione normale o presenta solo un modesto ingrossamento delle labbra. La pinna dorsale è unica, molto arretrata e dotata solo di raggi molli. La pinna anale è in molte specie uguale e simmetrica alla dorsale; esistono comunque diversi generi con pinna dorsale lunga e pinna anale molto breve. La pinna caudale è forcuta ed è portata da un peduncolo caudale sottile.

In genere hanno piccole dimensioni, i più grandi sono i membri del genere Mormyrus che possono superare il metro di lunghezza.

Biologia

I Mormyridae sono noti per aver evoluto un sistema di orientamento e ricerca delle prede basato su un campo elettrico simile a quello dei Gymnotiformes sudamericani, che sono filogeneticamente lontani. I Mormyridae posseggono un cervelletto molto sviluppato utile all'integrazione degli stimoli elettrici.

Pesca

Hanno una certa importanza per la pesca di sussistenza nelle regioni centrali africane.

Acquariofilia

Alcune specie come Gnathonemus petersii sono talvolta allevati negli acquari. Sono considerati difficili da allevare.

Specie

Magnifying glass icon mgx2.svgLo stesso argomento in dettaglio: Specie di Mormyridae.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Mormyridae: Brief Summary ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Straubliuotinės (kaulaliežuvės) ( Lituano )

fornecido por wikipedia LT

Straubliuotinės (lot. Mormyridae, angl. Elephantfishes, vok. Elefantenfische) – kaulaliežuvių (Osteoglossiformes) būrio žuvų šeima. Paplitusios Afrikoje gėluose vandenyse. Šios šeimos žuvys auginamos ir akvariumuose.

Lietuviškai šiuo pavadinimu vadinama dar viena žuvų šeima – straubliuotinės (Mastacembelidae), priklausanti visai kitam žuvų būriui.

Šeimoje yra 18 genčių, 206 rūšys.

Gentys

Nuorodos

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LT

Straubliuotinės (kaulaliežuvės): Brief Summary ( Lituano )

fornecido por wikipedia LT

Straubliuotinės (lot. Mormyridae, angl. Elephantfishes, vok. Elefantenfische) – kaulaliežuvių (Osteoglossiformes) būrio žuvų šeima. Paplitusios Afrikoje gėluose vandenyse. Šios šeimos žuvys auginamos ir akvariumuose.

Lietuviškai šiuo pavadinimu vadinama dar viena žuvų šeima – straubliuotinės (Mastacembelidae), priklausanti visai kitam žuvų būriui.

Šeimoje yra 18 genčių, 206 rūšys.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia LT

Tapirvissen ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Vissen

Tapirvissen of olifantvissen (Mormyridae) zijn een familie van zoetwatervissen.

Kenmerken

De kop van de vis beslaat ongeveer een kwart van het lichaam. Zijn naam is ontleend aan de opvallende lange, slurfachtige onderkaak. De vis heeft een lange smalle staartwortel. De grijze grondkleur is zeer donker; op de flanken tekenen zich twee gebogen witachtige strepen af tussen de ver naar achteren geplaatste rug- en de aarsvin. De smalle staartvin is diep gevorkt. Bij de meeste soorten hebben de mannetjes een aarsvin die licht ingekerfd is. De borstvinnen lijken op zwemhanden en de buikvinnen zijn klein.

Alle tapirvissen bezitten een elektrisch orgaan, dat ze gebruiken om zich te oriënteren in donker, troebel water. Dit orgaan is onderwerp van veel wetenschappelijk onderzoek. Aangenomen wordt dat de vissen het ook gebruiken om onderling te communiceren. Het gezichtsvermogen van tapirvissen is slecht. Ze kunnen slechts donker en licht onderscheiden.

Leefwijze

Deze nachtactieve vissen voeden zich voornamelijk met insectenlarven, maar de grotere soorten voeden zich ook wel met vissen.

Verspreiding en leefgebied

Deze familie komt voornamelijk voor in Afrika.

Kweek

Over de kweek van deze vissen is tot nu toe nog maar weinig bekend.

Tegenwoordig worden sommige soorten ook in aquarium gehouden. De bekendste aquariumbewoner onder de tapirvissen is waarschijnlijk de olifantsvis (Gnathonemus petersii).

Wikispecies Wikispecies heeft een pagina over Mormyridae.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Tapirvissen: Brief Summary ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Tapirvissen of olifantvissen (Mormyridae) zijn een familie van zoetwatervissen.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Elefantfisker ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO
Se også arten elefantfisk (Gnathonemus petersii).

Elefantfisker (Mormyridae) er en gruppe beintungefisker. Arter i denne gruppen er populære men krevende akvariefisk. Den mest utbredte arten i akvaristikken er elefantnesefisk (Gnathonemus petersii). De er kjent for sine evner til å lage svake elektriske felter som tillater fiskene å sanse omgivelsene i turbulent vann hvor sikten er dårlig. Hvordan disse feltene genereres er gjenstand for omfattende forskning, det samme er kommunikasjonen mellom og innen arter.

De elektriske utladningene skjer oftest i pulser, med Gymnarchus niloticus som et unntak. Denne arten genererer en sinus-aktig bølge på nær 500 Hz. Det elektriske organet er en struktur som er utviklingsmessig i slekt med muskler.

Noen arter har spesielle munnpartier for å kunne livnære seg på små virvelløse dyr som ligger begravet i slamsubstratet, formen på disse har ledet til populærnavnet «elefantfisk». Utvekstene på munnpartiene (vanligvis kjøttfulle forlengelser av underkjeven) er fleksible og utstyrt med taktile (og muligvis smaks-)sensorer. Når man holder disse fiskene i akvarium, bør bunnlaget være fin sand eller mudder. Med grov sand eller grus, risikerer man at fisken skader «snabelen» når den roter i bunnen etter mat.

Slekter

Eksterne lenker

(en) Family Mormyridae - Elephantfishes - FishBase

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Elefantfisker: Brief Summary ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NO
Se også arten elefantfisk (Gnathonemus petersii).

Elefantfisker (Mormyridae) er en gruppe beintungefisker. Arter i denne gruppen er populære men krevende akvariefisk. Den mest utbredte arten i akvaristikken er elefantnesefisk (Gnathonemus petersii). De er kjent for sine evner til å lage svake elektriske felter som tillater fiskene å sanse omgivelsene i turbulent vann hvor sikten er dårlig. Hvordan disse feltene genereres er gjenstand for omfattende forskning, det samme er kommunikasjonen mellom og innen arter.

De elektriske utladningene skjer oftest i pulser, med Gymnarchus niloticus som et unntak. Denne arten genererer en sinus-aktig bølge på nær 500 Hz. Det elektriske organet er en struktur som er utviklingsmessig i slekt med muskler.

Noen arter har spesielle munnpartier for å kunne livnære seg på små virvelløse dyr som ligger begravet i slamsubstratet, formen på disse har ledet til populærnavnet «elefantfisk». Utvekstene på munnpartiene (vanligvis kjøttfulle forlengelser av underkjeven) er fleksible og utstyrt med taktile (og muligvis smaks-)sensorer. Når man holder disse fiskene i akvarium, bør bunnlaget være fin sand eller mudder. Med grov sand eller grus, risikerer man at fisken skader «snabelen» når den roter i bunnen etter mat.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NO

Mrukowate ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Mrukowate[2] (Mormyridae) – rodzina ryb z rzędu kostnojęzykoształtnych (Osteoglossiformes)[3], obejmująca około 190 gatunków ryb żyjących w wolno płynących, zamulonych wodach wielkich rzek tropikalnej Afryki. Mrukowate z rodzaju Mormyrus zostały przedstawione na starożytnych egipskich malowidłach ściennych i na hieroglifach.

Morfologia i ekologia

Osiągają od 9 do 50 cm długości. Mają zwykle wydłużone, bocznie spłaszczone ciało pokryte drobnymi łuskami, mały otwór gębowy, małe słabo wykształcone oczy, miękkie promienie płetw, dobrze rozwinięte płetwy brzuszne i mocno wciętą płetwę ogonową. Cechują się względnie dużym mózgiem i dobrze rozwiniętym móżdżkiem, dzięki czemu wykazują duże zdolności percepcyjne i ruchowe (potrafią pływać do tyłu i do góry brzuchem). Luźno osadzona płyta kostna z każdej strony głowy osłania pęcherzyk połączony z uchem wewnętrznym. Na głowie i przedzie ciała znajdują się liczne elektroreceptory, a na ogonie para narządów elektrycznych (zmodyfikowane mięśnie trzona ogonowego) umożliwiających emitowanie słabych impulsów elektrycznych, za pomocą których orientują się w środowisku i wyszukują pokarm. Prowadzą nocny tryb życia, unikają dziennego światła. Żywią się fauną denną, roślinami wodnymi lub szczątkami organicznymi. Przedstawiciele rodzaju Gnathonemus mają charakterystyczny, bardzo wydłużony pysk w kształcie skierowanego w dół ryjka. Inne mrukowate mogą mieć wąską głowę, krótki, zaokrąglony pysk lub na żuchwie długie, mięsiste wyrostki.

Trzymane w niewoli szybko się uczą[4].

 src=
Mruk Petersa (Gnathonemus petersii)

Klasyfikacja

Rodzaje zaliczane do tej rodziny[5]:

BoulengeromyrusBrevimyrusBrienomyrusCampylomormyrusCyphomyrusGenyomyrusGnathonemusHeteromormyrusHippopotamyrusHyperopisusIsichthysIvindomyrusMarcuseniusMormyropsMormyrusMyomyrusOxymormyrusParamormyropsPetrocephalusPollimyrusStomatorhinus

Zobacz też

Przypisy

  1. Mormyridae, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Eugeniusz Grabda, Tomasz Heese: Polskie nazewnictwo popularne krągłouste i ryby - Cyclostomata et Pisces. Koszalin: Wyższa Szkoła Inżynierska w Koszalinie, 1991.
  3. wcześniej wyodrębniana w rzędzie mrukokształtnych wraz z rodziną Gymnarchidae
  4. Włodzimierz Załachowski: Ryby. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 1997. ISBN 83-01-12286-2.
  5. Eschmeyer, W. N. & Fricke, R.: Catalog of Fishes electronic version (7 June 2012) (ang.). California Academy of Sciences. [dostęp 9 sierpnia 2012].

Bibliografia

  • Mały słownik zoologiczny: ryby. Warszawa: Wiedza Powszechna, 1976.
  • Ryby : encyklopedia zwierząt. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN : Dorota Szatańska, 2007. ISBN 978-83-01-15140-9.
  • Włodzimierz Załachowski: Ryby. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 1997. ISBN 83-01-12286-2.
  • Froese, R. & D. Pauly: Family Mormyridae - Elephantfishes (ang.). FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org, 2008. [dostęp 1 marca 2009].
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Mrukowate: Brief Summary ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL

Mrukowate (Mormyridae) – rodzina ryb z rzędu kostnojęzykoształtnych (Osteoglossiformes), obejmująca około 190 gatunków ryb żyjących w wolno płynących, zamulonych wodach wielkich rzek tropikalnej Afryki. Mrukowate z rodzaju Mormyrus zostały przedstawione na starożytnych egipskich malowidłach ściennych i na hieroglifach.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Mormyridae ( Português )

fornecido por wikipedia PT

Mormyridae é uma família de peixes de água doce nativos da África da ordem Osteoglossiformes. É a maior família da ordem, com quase 200 espécies. São popularmente chamados de peixes-elefante, entretanto, espécies de outras famílias, como a Callorhinchus milii também recebem essa denominação.

Características e biologia

 src=
Tipos variados da família: Marcusenius, Mormyrus e Gnathonemus.

Possuem tamanho, comprimento e formas diversas. O menor mede cerca de 5 centímetros de comprimento, enquanto o maior chega aos 1,5 metros. A família possui algumas características únicas em comum. O cerebelo apresenta tamanho aumentado, o que lhes confere uma razão cérebro/tamanho corporal equivalente à dos humanos. Este fator está relacionado às interpretações de sinais bioelétricos. Os canais semicirculares da orelha interna têm uma estrutura incomum e são associados com a uma bolsa de ar inteiramente separada da bexiga natatória.[1]

Algumas espécies são dotadas de modificações no aparato bucal para facilitar a alimentação, que consistem de pequenos invertebrados, encontrados no substrato. O formato e a estrutura dessas alterações dão-lhes o nome popular de peixes-elefante, principalmente nas espécies que as extensões bucais são proeminentes. Essas extensões consistem de músculos ligados a mandíbula, são flexíveis, e equipadas com sensores táteis e possivelmente de paladar.

Campos elétricos

Os membros desta família são notáveis por sua habilidade de gerar campos elétricos fracos que permitem aos peixes sentir seu ambiente de águas turvas onde a visão é prejudicada pela matéria orgânica.[1] A geração desses campos elétricos e seu uso em prover os peixes com um sistema sensorial adicional ao meio ambiente é objeto de consideráveis pesquisas científicas, como a pesquisa em comunicação entre e dentre as espécies.

As descargas elétricas são frequentemente pulsáteis. O Gymnarchus niloticus constitui exceção à regra, descaregando seus órgãos elétricos perto de 500 Hz, o que atribui um aspecto sinusoidal à descarga. O órgão elétrico é associado ao músculo, como nos Gymnotiformes. Há um grau de evolução convergente entre os Gymnotiformes sul-americanos e esta família africana, particularmente no aparato sensorial para detectar e processar o sinal elétrico envolvido na eletrolocalização e eletrocomunicação.

Classificação

Referências

  1. a b Greenwood, P.H. & Wilson, M.V. (1998). Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N., ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. p. 84. ISBN 0-12-547665-5 !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link)
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Mormyridae: Brief Summary ( Português )

fornecido por wikipedia PT

Mormyridae é uma família de peixes de água doce nativos da África da ordem Osteoglossiformes. É a maior família da ordem, com quase 200 espécies. São popularmente chamados de peixes-elefante, entretanto, espécies de outras famílias, como a Callorhinchus milii também recebem essa denominação.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Mormyridae ( Sueco )

fornecido por wikipedia SV


Mormyridae[1] är en familj av fiskar som ingår i ordningen bentungeartade fiskar.[1] Enligt Catalogue of Life omfattar familjen Mormyridae 193 arter[1]. Det svenska trivialnamnet elefantnosfiskar förekommer för familjen.[2]


Kladogram enligt Catalogue of Life[1]:

Osteoglossiformes Mormyridae

Boulengeromyrus



Brienomyrus



Campylomormyrus



Cyphomyrus



Genyomyrus



Gnathonemus



Heteromormyrus



Hippopotamyrus



Hyperopisus



Isichthys



Ivindomyrus



Marcusenius



Mormyrops



Mormyrus



Myomyrus



Oxymormyrus



Paramormyrops



Petrocephalus



Pollimyrus



Stomatorhinus




Arapaimidae



Gymnarchidae



Hiodontidae



Notopteridae



Osteoglossidae



Pantodontidae



Källor

  1. ^ [a b c d] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (28 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2011/search/all/key/mormyridae/match/1. Läst 24 september 2012.
  2. ^ Elefantnosfiskar, Nationalencyklopedin, läst 6 december 2014.


Externa länkar

Dace (PSF).png Denna artikel om strålfeniga fiskar saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia författare och redaktörer
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia SV

Họ Cá mũi voi ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Mormyridae là một họ cá nước ngọt có nguồn gốc Châu Phi trong bộ Osteoglossiformes. Nó là họ lớn nhất trong bộ với khoàng 200 loài. Các thành viên trong họ này rất phổ biến trong bể cá. Những con cá này cũng được biết đến vì có kích thước bộ não lớn và trí thông minh cao bất thường.

Không nên nhầm lẫn chúng với cá mập ma Úc (Callorhinchus milii) mà đôi khi được gọi là "Cá mũi voi"

Phân loại

Chú thích

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết Lớp Cá vây tia này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Họ Cá mũi voi: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Mormyridae là một họ cá nước ngọt có nguồn gốc Châu Phi trong bộ Osteoglossiformes. Nó là họ lớn nhất trong bộ với khoàng 200 loài. Các thành viên trong họ này rất phổ biến trong bể cá. Những con cá này cũng được biết đến vì có kích thước bộ não lớn và trí thông minh cao bất thường.

Không nên nhầm lẫn chúng với cá mập ma Úc (Callorhinchus milii) mà đôi khi được gọi là "Cá mũi voi"

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Мормировые ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию

Мормировые[1], или длиннорылые[2] (лат. Mormyridae) — семейство пресноводных лучепёрых рыб из отряда араванообразных. Распространены в водоёмах тропической Африки и реке Нил.

Обычно достигают размеров 9—50 см, самые крупные виды до 1,5 м[2]. Хвостовой стебель узкий, хвостовой плавник глубоко раздвоен. На языке и парасфеноиде имеются зубы. Лучей жаберной перепонки 6—8. В спинном плавнике 12—91 лучей, в анальном — 20—70. Спинной и анальный плавники обычно расположены в задней части тела один напротив другого. Позвонков 37—64. Имеют крупный мозжечок. Форма рыла очень изменчива, часто оно вытянутое в виде хобота, используется для бурения илистого дна водоёмов в поисках корма.

Питаются мелкими беспозвоночными, обитающими в иле. Для ориентирования в пространстве, поисков корма и обнаружения хищников используют собственное электрическое поле, которое генерируется мышцами. Способны издавать звуки.

Имеют промысловое значение[2]. Некоторые виды содержатся и разводятся в аквариумах.

Классификация

В семействе мормировых включают 21[3]—22[4] рода с 216[3]—228[4] видами:

Примечания

  1. Решетников Ю. С., Котляр А. Н., Расс Т. С., Шатуновский М. И. Пятиязычный словарь названий животных. Рыбы. Латинский, русский, английский, немецкий, французский. / под общей редакцией акад. В. Е. Соколова. — М.: Рус. яз., 1989. — С. 102. — 12 500 экз.ISBN 5-200-00237-0.
  2. 1 2 3 Длиннорылые // Дебитор — Евкалипт. — М. : Советская энциклопедия, 1972. — (Большая советская энциклопедия : [в 30 т.] / гл. ред. А. М. Прохоров ; 1969—1978, т. 8).
  3. 1 2 Nelson J. S., Grande T. C., Wilson M. V. H. Fishes of the World. — 5th ed. — Hoboken: John Wiley & Sons, 2016. — P. 160. — 752 p. — ISBN 978-1-118-34233-6. — DOI:10.1002/9781119174844.
  4. 1 2 Family Mormyridae // FishBase. (Проверено 2 октября 2018).
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

Мормировые: Brief Summary ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию
 src= Campylomormyrus tamandua  src= Mormyrus rume

Мормировые, или длиннорылые (лат. Mormyridae) — семейство пресноводных лучепёрых рыб из отряда араванообразных. Распространены в водоёмах тропической Африки и реке Нил.

Обычно достигают размеров 9—50 см, самые крупные виды до 1,5 м. Хвостовой стебель узкий, хвостовой плавник глубоко раздвоен. На языке и парасфеноиде имеются зубы. Лучей жаберной перепонки 6—8. В спинном плавнике 12—91 лучей, в анальном — 20—70. Спинной и анальный плавники обычно расположены в задней части тела один напротив другого. Позвонков 37—64. Имеют крупный мозжечок. Форма рыла очень изменчива, часто оно вытянутое в виде хобота, используется для бурения илистого дна водоёмов в поисках корма.

Питаются мелкими беспозвоночными, обитающими в иле. Для ориентирования в пространстве, поисков корма и обнаружения хищников используют собственное электрическое поле, которое генерируется мышцами. Способны издавать звуки.

Имеют промысловое значение. Некоторые виды содержатся и разводятся в аквариумах.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

象鼻魚科 ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科
  • 見內文

象鼻魚科輻鰭魚綱骨舌魚目的其中一科。

目录

分類

象鼻魚科下分20個屬,如下:

長頜魚亞科(Mormyrinae)

鮑氏長頜魚屬(Boulengeromyrus

壯象鼻魚屬(Brienomyrus

彎頜象鼻魚屬(Campylomormyrus

Cryptomyrus

  • Cryptomyrus ogoouensis
  • Cryptomyrus ona

駝形長頷魚屬(Cyphomyrus

頰長頜魚屬(Genyomyrus

錐頜象鼻魚屬(Gnathonemus

異長頜魚屬(Heteromormyrus

河馬長頜魚屬(Hippopotamyrus

背眼長頜魚屬(Hyperopisus

似長頜魚屬(Isichthys

伊邁長頜魚屬(Ivindomyrus

異吻象鼻魚屬(Marcusenius

擬長頜魚屬(Mormyrops

長頜魚屬(Mormyrus

鼠長頜魚屬(Myomyrus

尖長頷魚屬(Oxymormyrus

副長頷魚屬(Paramormyrops

矮長頜魚屬(Pollimyrus

銼口象鼻魚屬(Stomatorhinus

岩頭長頜魚亞科(Petrocephalinae)

岩頭長頜魚屬(Petrocephalus

參考資料

  1. FishBase
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

象鼻魚科: Brief Summary ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科

象鼻魚科為輻鰭魚綱骨舌魚目的其中一科。

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

코끼리고기과 ( Coreano )

fornecido por wikipedia 한국어 위키백과

코끼리고기과(Mormyridae)는 골설어목에 속하는 과 분류군이다. 아프리카 토착종이다. 골설어목의 가장 큰 과로 약 200여 종을 포함하고 있다.

하위 속

코끼리고기과 (Mormyridae)

  • Mormyrinae
    • Boulengeromyrus Taverne & Géry, 1968
    • Brienomyrus Taverne, 1971
    • Campylomormyrus Bleeker, 1874
    • Cyphomyrus Pappenheim, 1906
    • Genyomyrus Boulenger, 1898
    • Gnathonemus Gill, 1863
    • Heteromormyrus Steindachner, 1866
    • Hippopotamyrus Pappenheim, 1906
    • Hyperopisus Gill, 1862
    • Isichthys Gill, 1863
    • Ivindomyrus Taverne & Géry, 1975
    • Marcusenius Gill, 1862
    • Mormyrops J. P. Müller, 1843
    • Mormyrus Linnaeus, 1758
    • Myomyrus Boulenger, 1898
    • Oxymormyrus Bleeker, 1874
    • Paramormyrops Taverne, Thys van den audenaerde& Heymer, 1977
    • Pollimyrus Taverne, 1971
    • Stomatorhinus Boulenger, 1898
  • Petrocephalinae
    • Petrocephalus Marcusen, 1854

외부 링크

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia 작가 및 편집자