Ar brug-miz-Du a zo plant eus kerentiad an Ericaceae, Erica multiflora an anv skiantel anezhe.
Bleuniañ a ra ar brug-miz-Du eus miz Eost da viz Kerzu e takadoù en-dro d'ar Mor Kreizdouar.
Ar brug-miz-Du a zo plant eus kerentiad an Ericaceae, Erica multiflora an anv skiantel anezhe.
Bleuniañ a ra ar brug-miz-Du eus miz Eost da viz Kerzu e takadoù en-dro d'ar Mor Kreizdouar.
El bruc d'hivern (Erica multiflora)[2] és un arbust pertanyent al gènere Erica i de la família de les ericàcies. També rep el nom de bruguera, ciprelló, peterrell, petorro,[3] cepell/cipell, ciprell, xipell, xiprell.[4] El nom multiflora, en llatí, significa 'de moltes flors'.
És un arbust petit, de fins a 1,5 m d'alçada. Es diferencia del bruc boal perquè floreix durant la tardor i l'hivern (d'octubre a gener) i les flors són més grans i tenen un to rosat.
Les fulles són lineals i estretes, de 8 a 14 mm de llargada, que cobreixen pràcticament totes les branques. Les flors són petites i de color rosa, en forma d'olleta; surten totes als extrems de les tiges en agrupacions característiques, sostingudes per pedicels rogencs. El fruit n'és una càpsula molt petita.
Es troba a la terra baixa i, a diferència de la resta de brucs, que són propis de sòls silicis o descalcificats, es troba sobre terreny calcari, sobretot acompanyat de romaní. Es fa als carrascars, pinars i alzinars esclarissats. Es pot trobar habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. Molt rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres.[5]
El bruc d'hivern (Erica multiflora) és un arbust pertanyent al gènere Erica i de la família de les ericàcies. També rep el nom de bruguera, ciprelló, peterrell, petorro, cepell/cipell, ciprell, xipell, xiprell. El nom multiflora, en llatí, significa 'de moltes flors'.
Die Vielblütige Heide (Erica multiflora) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Heidekrautgewächse (Ericaceae).
Die Vielblütige Heide ist ein aufrechter Strauch, der Wuchshöhen bis 80, selten auch bis 250 Zentimeter erreicht. Die Blätter sind 6 bis 11 Millimeter lang. Sie sind zu je 4 oder 5 in Quirlen angeordnet. Ihre Unterseite wird durch den umgerollten Blattrand verdeckt. Die Blütenstände sind dicht und meist endständig. Die Krone ist zylindrisch bis schmal glockenförmig und 4 bis 5 Millimeter lang. Die Staubbeutel ragen aus der Blüte heraus. Sie besitzen kein Anhängsel. Ihre Hälften sind parallel und berühren sich. Die Blütezeit liegt im Herbst, sie beginnt also, sobald die Winterniederschläge nennenswert werden.
Die Art kommt im Mittelmeerraum vor. Nach Osten ist sie bis zum Gebiet des ehemaligen Jugoslawien zu finden.
Die Vielblütige Heide (Erica multiflora) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Heidekrautgewächse (Ericaceae).
Gle screccariégle [skrǝkːa'rjeʎːə] (Erica multiflora L., 1753) è na chianda de la famiglia de l'Ericacie.
È na chianda sèmbevérde, a fušte lenuse, che tanda rámera é che frunne acheforme, lònghe 5-10 mm.
Gle sciuore, ròsie-viulacie, luonghe affin'a 7 mm, suó reštritte mbond'a tutte a le rámera é fórmane nscerescénze fote fote. Scerisce da settiémbre a neviémbre.
È faštima la spèce cchiù a sud de gle jènnere Erica, spasa dénd'a l'aria de gle Mediterranie, da la Spagna a la Grècia é a gle Nòrd Áfreca.
A l'Etalia ze tròva a tutte le reggiune cendrale e merediunale, é ze tròva cchiuttòšte a gle late a penènde de la Penísera.
Crésce pellecchiù ngim'a gle terrine calcarie, mmiés'a gle šterpune, tra 0 é 800 m ngim'a gle gleviégle e gle mare.
Ze chiama allescì pecché, quanne ce se jètta ne ramitte a gle fuoche, fa remore (ze dice ca "scròcca").
De cchiù de la sottespèce nemmenale Erica multiflora L. subsp. multiflora, a l'Etalia esište pure n'ata sottespèce: Erica multiflora subsp. hyblaea Domina & Raimondo, che ze tròva 'n Secilia:
È na bòna chianda mellífera.
Gle screccariégle [skrǝkːa'rjeʎːə] (Erica multiflora L., 1753) è na chianda de la famiglia de l'Ericacie.
Erica multiflora is a species of flowering plant in the family Ericaceae. It is native to the Mediterranean Basin.[1]
Erica multiflora is a species of flowering plant in the family Ericaceae. It is native to the Mediterranean Basin.
El brezo de invierno,[1] o bruguera[2] (Erica multiflora) es un arbusto de la familia de las ericáceas.
Arbusto perenne, muy ramificado, de hasta 2,5 m de altura. Ramas rectas, de jóvenes algo pubescentes. Hojas en verticilo en número de 4-5, aciculares, de 6-14 mm de largo, de color verde oscuro, con el margen muy enrollado, envés casi escondido. Inflorescencias grandes, con muchas flores, normalmente terminales y que no llegan a los 5 cm Pedúnculos glabros, largos, muy finos, rojizos, por debajo de la mitad con 3 folíolos. 4 sépalos glabros, de 1,5-2 mm de largo, lanceolados, rosas. Corola rosa brillante,[3] blanca o púrpura de 4-5 mm de largo,[4] estrechamante acampanada, con 4 lacinias rectas o curvadas hacia atrás. 8 estambres extrorsos, sobresaliendo ampliamente de la corola, anteras sin apéndices, de 1,5 mm de largo. Fruto seco, capsular, que se abre por 4 valvas y carece de pelos.[1]Florece desde finales de verano, sobre todo en otoño, pero también en invierno y primavera.[3]
Matorrales siempre verdes, secos, y bosques claros, colinas rocosas, sobre suelos calcáreos.[3] A veces en areniscas o dolomías.[2] Requiere un clima cálido y suave, sin fuertes heladas, por lo que no suele penetrar mucho hacia el interior.[1]
Mediterráneo occidental y central, en el este hasta Serbia.[3] Se encuentra en todas las islas mayores de Baleares, y en la parte oriental de la península ibérica, principalmente en Cataluña, Bajo Aragón y Comunidad Valenciana.[1] En el norte de África es el brezo más ampliamente distribuido por su mayor tolerancia a la sequía. Aparece aquí y allá desde el norte de Marruecos al norte de Túnez, con una población aislada en el noreste de Libia (Macizo de Akhdar).[4]
Erica multiflora, fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1 355. 1753.[5]
Erica: nombre genérico que deriva del griego antiguo ereíkē (eríkē); latínizado erice, -es f. y erica = "brezo" en general, tanto del género Erica L. como la Calluna vulgaris (L.) Hull, llamada brecina.[6]
multiflora: epíteto latino que significa "con múltiples flores".[7]
|coautores= (ayuda) El brezo de invierno, o bruguera (Erica multiflora) es un arbusto de la familia de las ericáceas.
VideoTxilar loretsua edo ainar loretsua (Erica multiflora) erikazeoen familiako zuhaixka adartsua da, 2,5 m luzea.
Erdialdeko eta mendebaldeko Mediterraneon jatorria du.[1]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Txilar loretsua edo ainar loretsua (Erica multiflora) erikazeoen familiako zuhaixka adartsua da, 2,5 m luzea.
Erdialdeko eta mendebaldeko Mediterraneon jatorria du.
Erica multiflora
La bruyère à nombreuses fleurs (Erica multiflora) ou bruyère multiflore est une espèce végétale, une bruyère des régions méditerranéennes.
Floraison : août à décembre.
Espèce hydrophile, héliophile sur sols basiques à légèrement acides (altérites calcaires, dolomitiques, marneuses voire parfois siliceuses).
Erica multiflora adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Ericaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Ericales. Spesies Erica multiflora sendiri merupakan bagian dari genus Erica.[1] Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh L..
Erica multiflora adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Ericaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Ericales. Spesies Erica multiflora sendiri merupakan bagian dari genus Erica. Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh L..
L'erica multiflora (Erica multiflora L., 1753) è una pianta appartenente alla famiglia delle Ericaceae.
È un arbusto sempreverde, a fusto legnoso, molto ramificato e con foglie aghiformi, lunghe 5–10 mm.
I fiori, roseo-violacei, lunghi fino a 7 mm, sono riuniti a formare fitte infiorescenze all'apice degli steli.
È forse la specie europea più meridionale del genere Erica, diffusa nell'area del Mediterraneo, dalla Spagna alla Grecia e al Nord Africa.
In Italia è presente in tutte le regioni centrali e meridionali, ed è più frequente lungo i versanti occidentali della Penisola.
Cresce prevalentemente su terreni calcarei in ambienti di macchia e gariga, ad una altitudine compresa tra 0 e 800 m sul livello del mare.
I fiori hanno anche uso apistico: è una buona pianta mellifera, cioè sono bottinati dalle api per il polline, e per il nettare da cui ottengono un ottimo miele monoflorale, anche se, per il periodo di fioritura, ha più umidità rispetto ad altri.[1]
L'erica multiflora (Erica multiflora L., 1753) è una pianta appartenente alla famiglia delle Ericaceae.
Erica multiflora là một loài thực vật có hoa trong họ Thạch nam. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Erica multiflora là một loài thực vật có hoa trong họ Thạch nam. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
