És una espècie de mol·lusc bivalve en l'ordre Veneroida. Es troba a les platges mediterrànies i d'altres regions. Els individus viuen colgats sota la sorra o fang. Són subjecte de pesca en alguns ports d'aquestes costes per tal de consumir-los com aliment humà.
Les petxines de Donax vittatus són asimètriques. Estan comprimides lateralment i creixen fins a 33 mm de llarg i 15 mm d'ample. Les valves són llisses i brillants. Es troben en una àmplia gamma de colors com el blanc, groc, marró, rosa i violeta. L'interior és de color blanc, sovint tacada amb violeta. Les conquilles tenen forma de falca asimètrica. L'extrem anterior és arrodonit i més llarg que l'extrem posterior obliquament truncat. El marge de la closca és molt finament dentat. Els anells de creixement anual concèntrics poden ser visibles i aquestes són sovint més profundament pigmentades que la resta de la closca També pot haver-hi raigs radials de color pàl·lid.[2][3][4]
Donax vittatus es produeix en el Mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic oriental, des de Noruega i el Mar Bàltic cap al sud fins a la península Ibèrica i al nord-oest d'Àfrica.[3] S'enterra a la sorra de les platges planes a poca profunditat.[2]
Donax vittatus viu colgat en la sorra, que amb els seus dos sifons just a la superfície. L'aigua entra a través d'un sifó xuclador i s'expulsa a través de l'altre. Donax vittatus s'alimenta per l'acció de filtre en el seu interior. Al mateix temps l'oxigen s'extreu del corrent d'aigua per les ganyes, les partícules de menjar són capturats i es passen pels cilis a la boca. Si l'animal és molestat o exposat a l'acció de l'onatge, pot enterrar-se ràpidament. Per a aconseguir-ho, sobresurt el peu cap avall, ampliant-lo mitjançant el bombament de la sang en el seu interior i després usar-lo com una àncora per tirar de si mateix més profundament i endinsar-se a la sorra.[2][4] En una demostració de gravació en vídeo sota l'aigua, Donax vittatus són més actius en l'època de baixamar, quan el sediment hi ha un major grau d'alteració. Els individus van ser presentats per "saltar" i ser arrossegats per la superfície pels corrents d'onades abans d'enterrar-se ells mateixos.[5] En aquest moment es troben en risc de ser menjats per les gavines, i l'evidència que les aus consumeixen grans quantitats de les petxines és proporcionat pels "trossets" que de vegades deixen a la platja, compost per les restes no comestibles regurgitats del seu menjar i en la qual moltes petxines trencades de Donax vittatus de vegades es poden trobar.[6] Donax vittatus també són caçats per les estrelles de mar, diversos mol·luscs gastròpodes i peixos com els llenguados.[7]
Donax vittatus és dioic, sent els individus, ja siguin mascles o femelles. El fresa té lloc al llarg de la primavera i l'estiu. La fertilització és externa i els ous es converteixen en larves velígeres que es converteixen en part del zooplàncton. Després d'unes 3 setmanes aquestes es desenvolupen en larves pedivelígeres les quals es dipositen i experimenten la metamorfosi. Els juvenils creixen ràpid i maduren al cap d'un any.[8]
És una espècie de mol·lusc bivalve en l'ordre Veneroida. Es troba a les platges mediterrànies i d'altres regions. Els individus viuen colgats sota la sorra o fang. Són subjecte de pesca en alguns ports d'aquestes costes per tal de consumir-los com aliment humà.
Das Sägezähnchen (Donax vittatus), auch Gezähnte Dreiecksmuschel, Gebänderte Sägemuschel oder Stumpfmuschel ist eine im Nordatlantik verbreitete Muschelart aus der Familie der Koffermuscheln (Donacidae).
Die gleichklappigen, flachen Gehäuse werden bis 4 cm lang. Sie bilden im Umriss ein etwas verzerrtes Dreieck mit abgerundeten Ecken. Sie sind ungleichseitig, die kleinen, opisthogyren Wirbel sitzen hinter der Mittellinie bezogen auf die Gehäuselänge. Das braune Ligament ist klein, aber hervortretend. Das Schloss besitzt in beiden Klappen je zwei Hauptzähne. In der linken Klappe ist der vordere Kardinalzahn zweispitzig, der hintere Kardinalzahn ist nur schwach entwickelt. Außerdem sind je ein schwacher vorderer und hinterer Lateralzahn vorhanden. In der rechten Klappe ist der vordere Kardinalzahn kurz und der hintere Kardinalzahn zweispitzig. Es sind zwei hintere und ein vorderer Lateralzahn vorhanden. Die Mantellinie ist tief eingebuchtet, die Bucht erstreckt sich bis zur Mittellinie. Der Fuß ist sehr groß und kräftig.
Die Schale ist dünn, aber festschalig. Ihre Dicke ist sehr unterschiedlich. Die Farbe variiert außen von weiß, blassgelb, braun, rötlich bis Violett. Die Innenseite ist gewöhnlich violett. Die Ornamentierung besteht überwiegend aus feinen Anwachslinien und feinen radialen Linien. Sie sind am Hinterende wesentlich kräftiger ausgebildet als am Vorderende, wo sie auch fehlen können. Der ventrale Gehäuserand ist rau gezähnelt. Der Name Sägezähnchen rührt her von diesem Merkmal. Das Periostracum ist dünn und seidig glänzend.
Das Verbreitungsgebiet reicht von Norwegen entlang der Küsten des Ostlantiks bis nach Mauretanien. Sie kommt auch in Nord- und Ostsee sowie im Mittelmeer und Schwarzen Meer vor. Sie ist auch aus den Gewässern um die Kanarischen Inseln nachgewiesen.
Das Sägezähnchen lebt eingegraben in sauberen Sand von der unteren Gezeitenlinie bis in etwa 20 Meter Wassertiefe. Wird sie freigespült kann sie sich sehr schnell, innerhalb von vier bis fünf Sekunden wieder eingraben. Die Tiere werden fünf bis sechs Jahre alt, sind aber schon nach etwa einem Jahr geschlechtsreif. Sie sind getrenntgeschlechtlich. Die Geschlechtsprodukte werden ins freie Wasser abgegeben, wo die Befruchtung stattfindet. Die Eier haben eine dünne Eihülle, aus denen planktotrophe Larven schlüpfen. Unter Laborbedingungen war nach drei Wochen das Pediveliger-Stadium erreicht. Eine Woche später ging die Larve zur Metamorphose und zum Bodenleben über.[1]
Die Art wurde 1778 von Emanuel Mendes da Costa als Cuneus vittatus vorgeschlagen.[2] Sie wird heute allgemein akzeptiert zur Gattung Donax Linnaeus, 1758 gestellt.[3]
Das Sägezähnchen (Donax vittatus), auch Gezähnte Dreiecksmuschel, Gebänderte Sägemuschel oder Stumpfmuschel ist eine im Nordatlantik verbreitete Muschelart aus der Familie der Koffermuscheln (Donacidae).
Donax vittatus, or the banded wedge shell, is a species of bivalve mollusc in the order Cardiida. It is found on beaches in northwest Europe buried in the sand on the lower shore.
The shells of Donax vittatus are laterally compressed and grow to 1.3 inches (33 mm) long and 0.6 inches (15 mm) wide. The valves are delicate and glossy and are found in a wide range of colours including white, yellow, brown, pink and violet. The interior is white, often blotched with violet. The valves are asymmetric and wedge shaped, the anterior end being rounded and longer than the obliquely truncated posterior end. They show a fine sculpturing of transverse and longitudinal grooves and the margin is finely serrated. The annual growth rings can be seen and these are often more deeply pigmented than the rest of the shell There may also be pale radial rays. On the inside of the shell, the muscle scars are indistinct and the oval pallial sinus extends to the middle of the valve. The right valve has two cardinal, one posterior and two lateral teeth. The left valve has two cardinal teeth flanked by one lateral tooth on each side. The fringed mantle and the strong muscular foot are mauve or reddish, and the pair of short, separate siphons are orange.[2][3][4]
Donax vittatus occurs in the Mediterranean Sea and the eastern Atlantic Ocean, from Norway and the Baltic Sea southwards to Spain and northwest Africa.[3] It burrows in the sand on exposed beaches from the middle shore down to the shallow sublittoral.[2] It is common in suitable habitats round the shores of the British Isles.[4]
Donax vittatus lives close to the surface of sandy beaches, extending its two siphons to the surface. When the tide is in, water is drawn in through one siphon and expelled through the other. Donax vittatus is a filter feeder and, at the same time that oxygen is being extracted from the water stream by the gills, food particles are captured and passed by cilia to the mouth. If the animal is disturbed or exposed by the scouring action of the waves, it can burrow rapidly. It does this by protruding its foot downwards, enlarging it by pumping blood into it and then using it as an anchor to pull itself deeper into the sand.[2][4] Under water video-recording of Donax vittatus show that it is most active around the time of low water, when the sediment is most disturbed. Individuals were shown to "leap" and to be dragged around on the surface by wave currents before reburying themselves.[5] At this time they are at risk of being eaten by gulls, and evidence that the birds consume large numbers of the shells is provided by the "gobbets" they sometimes leave on the beach, composed of the regurgitated inedible remnants of their meal and in which many broken shells of Donax vittatus can sometimes be found.[6] Donax vittatus is also preyed on by starfish, various gastropod molluscs and fish such as flounders.[7]
Donax vittatus is dioecious, individuals being either male or female. Spawning takes place over the course of the spring and summer. Fertilisation is external and the eggs hatch into veliger larvae which become part of the zooplankton. After about 3 weeks these develop into pediveliger larvae which settle and undergo metamorphosis. The juveniles grow fast and mature within a year.[8]
Donax vittatus, or the banded wedge shell, is a species of bivalve mollusc in the order Cardiida. It is found on beaches in northwest Europe buried in the sand on the lower shore.
Donax vittatus, la donace des canards, est une espèce de mollusques bivalves marins de la famille des Donacidae.
Het zaagje of gewoon zaagje (Donax vittatus) is een in zee levend tweekleppig weekdier behorend tot de familie van de Donacidae (Zaagjes).
De schelp is ongeveer twee maal zo lang als hoog. Het oppervlak van de buitenkant van de schelp is zeer glad en glanzend. Er is nauwelijks enige sculptuur. De onderrand is gecrenuleerd wat vooral aan de binnenzijde goed te zien is. Aan deze kartelrand dankt de soort zijn naam. De kleppen zijn groenig, gelig of bruin, aan de binnenzijde is het vaak fraai paars. Het periostracum is lichtbruin.
Het Zaagje leeft in zandige bodems en is vooral in en net onder de branding te vinden. Deze soort heeft korte sifo's en leeft daarom zeer ondiep ingegraven in de bodem. Door de stroming wordt de soort vaak vrijgewoeld. Met een grote, gespierde voet kunnen ze zich dan echter weer binnen enkele seconden ingraven.
De soort leeft in de Noordzee, de Atlantische Oceaan en de Middellandse Zee. De kleppen zijn op de Nederlandse en Belgische stranden zeer talrijk.
In heel wat Belgische kustgemeenten worden zaagjes door kinderen gebruikt als betaalmiddelen voor strandbloemen. Dit zijn zelfgemaakte bloemen in crêpepapier.
Zaagje
(Donax vittatus)
Het zaagje of gewoon zaagje (Donax vittatus) is een in zee levend tweekleppig weekdier behorend tot de familie van de Donacidae (Zaagjes).
