Orius és un gènere d'insectes hemípters heteròpters de la família dels Anthocoridae. Els adults tenen de longitud entre 2 i 5 mm i són predadors, alimentant-se preferentment de Tetranychus urticae i tisanòpters. Són freqüents en jardins i camps. En els humans poden produir una picada dolorosa, però no verinosa.
Algunes espècies són produïdes comercialment i venudes a agricultors per utilitzar-los en programes de control biològic de plagues.
Orius és un gènere d'insectes hemípters heteròpters de la família dels Anthocoridae. Els adults tenen de longitud entre 2 i 5 mm i són predadors, alimentant-se preferentment de Tetranychus urticae i tisanòpters. Són freqüents en jardins i camps. En els humans poden produir una picada dolorosa, però no verinosa.
Algunes espècies són produïdes comercialment i venudes a agricultors per utilitzar-los en programes de control biològic de plagues.
The genus Orius (commonly called minute pirate bug) consists of omnivorous bugs in the family Anthocoridae (pirate bugs). Adults are 2–5 mm long and feed mostly on smaller insects, larva and eggs, such as spider mites, thrips, jumping plant lice,[1] and white fly, but will also feed on pollen and vascular sap.[2]
These predators are common in gardens and landscapes. They have a fairly painful bite, but are not venomous.
Some species are raised commercially and sold to growers as a form of biological control.
In laboratory conditions, the larval development of Orius niger takes 14 days at a temperature of 25°; females have a longevity of 60 days and can lay up to 150 eggs.[3]
The genus Orius (commonly called minute pirate bug) consists of omnivorous bugs in the family Anthocoridae (pirate bugs). Adults are 2–5 mm long and feed mostly on smaller insects, larva and eggs, such as spider mites, thrips, jumping plant lice, and white fly, but will also feed on pollen and vascular sap.
These predators are common in gardens and landscapes. They have a fairly painful bite, but are not venomous.
Some species are raised commercially and sold to growers as a form of biological control.
In laboratory conditions, the larval development of Orius niger takes 14 days at a temperature of 25°; females have a longevity of 60 days and can lay up to 150 eggs.
Orius es un género de hemípteros heterópteros de la familia Anthocoridae. Los adultos tienen entre 2 y 5 mm de longitud; son predadores, alimentándose preferentemente del ácaro Tetranychus urticae, psílidos,[1] aleuródidos y trips.[2] Son frecuentes en jardines y campos. En los humanos pueden producir una picadura dolorosa, pero no venenosa.
Algunas especies son criadas comercialmente y vendidas a agricultores para utilizarlos en programas de control biológico de plagas.
En condiciones de laboratorio el desarrollo de la ninfa de Orius niger lleva 14 días a temperatura de 25°; las hembras tienen una longevidad de 60 días y puede poner hasta 150 huevos.[3]
Orius es un género de hemípteros heterópteros de la familia Anthocoridae. Los adultos tienen entre 2 y 5 mm de longitud; son predadores, alimentándose preferentemente del ácaro Tetranychus urticae, psílidos, aleuródidos y trips. Son frecuentes en jardines y campos. En los humanos pueden producir una picadura dolorosa, pero no venenosa.
Algunas especies son criadas comercialmente y vendidas a agricultores para utilizarlos en programas de control biológico de plagas.
En condiciones de laboratorio el desarrollo de la ninfa de Orius niger lleva 14 días a temperatura de 25°; las hembras tienen una longevidad de 60 días y puede poner hasta 150 huevos.
Orius est un genre d'insectes hétéroptères prédateurs de la famille des Anthocoridae. Les larves et adultes ont principalement pour proies les acariens, les pucerons et les thrips sur les arbres fruitiers, la vigne, les grandes cultures, et les cultures légumières.
Ces insectes peuvent parfois piquer les humains.
Selon ITIS (11 févr. 2015)[1] :
Fauna Europaea (11 févr. 2015)[2] divise ce genre en 4 sous-genres :
Orius est un genre d'insectes hétéroptères prédateurs de la famille des Anthocoridae. Les larves et adultes ont principalement pour proies les acariens, les pucerons et les thrips sur les arbres fruitiers, la vigne, les grandes cultures, et les cultures légumières.
Ces insectes peuvent parfois piquer les humains.
Orius – rodzaj niewielkich, wszystkożernych owadów z podrzędu pluskwiaków różnoskrzydłych, z rodziny dziubałkowatych (Anthocoridae).
Osiągają długość 2 do 5 mm. Podobnie jak inni przedstawiciele rodziny dziubałkowatych, także ci z rodzaju Orius polują na małe bezkręgowce będące szkodnikami roślin: wciornastki i przędziorki, jedzą też ich jaja i larwy. Jednak w odróżnieniu od spokrewnionych z nimi drapieżnymi pluskwiakami, te żywią się również chętnie sokami roślin naczyniowych oraz pyłkiem kwiatowym. Niektóre gatunki ze względu na pomoc w ograniczaniu ilości groźnych szkodników roślin uprawnych są hodowane i sprzedawane jako bioregulatory. Ich ukłucia mogą być bolesne dla ludzi, choć owady te nie są jadowite.
Orius – rodzaj niewielkich, wszystkożernych owadów z podrzędu pluskwiaków różnoskrzydłych, z rodziny dziubałkowatych (Anthocoridae).
Osiągają długość 2 do 5 mm. Podobnie jak inni przedstawiciele rodziny dziubałkowatych, także ci z rodzaju Orius polują na małe bezkręgowce będące szkodnikami roślin: wciornastki i przędziorki, jedzą też ich jaja i larwy. Jednak w odróżnieniu od spokrewnionych z nimi drapieżnymi pluskwiakami, te żywią się również chętnie sokami roślin naczyniowych oraz pyłkiem kwiatowym. Niektóre gatunki ze względu na pomoc w ograniczaniu ilości groźnych szkodników roślin uprawnych są hodowane i sprzedawane jako bioregulatory. Ich ukłucia mogą być bolesne dla ludzi, choć owady te nie są jadowite.