dcsimg

Amburana cearensis ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST

El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.

 src=
Vista del árbol
 src=
Tueru

Distribución

Esta especie ye nativa d'Arxentina, Bolivia, Brasil, Paraguái y del Perú.

Ta bien amenazada por perda d'hábitat.[3]

Descripción

Ye un árbol caducifoliu, de gran desarrollu, 15-25 (35 m d'altor de fuste rectu de 5-13 dm de diámetru, corteza castañu anaranxada, llisa, esprender n'escames papilacees; copa esplanada, xamasca verde escuru; fueyes alternes, pinnaes, 8-22 cm de llargu, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm

Inflorescencia recímanu terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Frutu llegume oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardu escuru, y grana ovoide, marrón de 4-7 cm de llargu, con nala llarga.

Floria d'ochobre a avientu, fructifica de xunetu a agostu, y colléchase d'agostu a setiembre.[4]

Dos especies

Nun ye raru atopar tracamundiu sobre nomes d'especies ente'l investigadores y cultivadores de Amburana. Les mesmes especies pueden ser mentaes usando distintos nomes en distintos países, por distintos investigadores y en distintes colecciones de granes.

Sicasí les últimes rellaciones taxonómiques remanaes por instituciones como'l Xardín Botánicu de Misuri y Xardín Botánicu de Nueva York, señalen la esistencia de dos especies distintes:

  • Amburana acreana (Ducke) A.C.Sm., con sinónimu Torresia acreana y mentada per primer vegada na revista Archivos do Institutu de Bioloxía Vexetal en 1935. Crez nes rexones amazóniques del Perú, Bolivia y Brasil.
  • Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm., con sinómimo Torresia cearensis Allemão y mentada per primer vegada na revista Trab. Comm. Sc. Expl. Ceara Secc. Bot. en 1862. Crez en zones de Brasil, Bolivia, Arxentina, Paraguái y Perú.

Con al respective de A. cearensis realizáronse estudios esperimentales de crecedera nel Perú, Brasil y Paraguái. Ye una especie bien esplotada comercialmente pol so altu valor económicu y ta amenazada de desapaición en dellos llugares.

Usu

Una de les maderes más costoses de Paraguái. Pa moblería, ebanistería, enchapaos, llámines.

Duramen mariellu a castañal, vetes pronunciaes, o uniforme (dacuando con vetes escures); albura distintu a los color del duramen. Golor a cumarina. Pesu específicu: 520–570–650 kg/

Usu melecinal

La corteza, la fueya en tereré o en fervinchu de mate p'aselar un golpe internu o, pal asma.

Taxonomía

Amburana cearensis foi descrites por (Allemão) A.C.Sm. y espublizóse en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]

Nomes comunes

  • Guaraní: yvyra-piriri-guasu
  • Castellán: ishpingo, sorioco (Perú); carbayu americanu (Bol, Arg); carbayu criollu, carbayu del país, carbayu, palu trébole, trébole(Arg); trébole (Par).[6]

Bibliografía

Referencies

Bibliografía

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  3. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fuentes Claros. 2003. Guía Árb. Arb. Bosq. Secu Chiquitano i–x, 1–324. Fundación Amigos de la Naturaleza Noel Kempff, Santa Cruz de la Sierra.
  4. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercáu, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  5. Killeen, T. J., Y. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  6. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
  7. López, J. A. & J. Y. L. Little. 1987. Árboles comunes del Paraguái 1–425. Cuerpu de Paz, Colección ya Intercambiu d'Información, Washington, D.C.
  8. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  9. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1–108.
  10. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Amburana cearensis: Brief Summary ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST
Amburana cearensis

El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.

 src= Vista del árbol  src= Tueru
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Amburana cearensis ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE

Amburana cearensis ist ein Baum in der Familie der Hülsenfrüchtler aus der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler aus dem nordwestlichen Argentinien, Bolivien, Paraguay und dem mittleren bis nördlichen Brasilien.

Beschreibung

Amburana cearensis wächst als laubabwerfender Baum bis über 25 Meter hoch. Der Stammdurchmesser erreicht bis über 80 Zentimeter. Die relativ glatte, rotbräunlich-graue Borke schält sich in Fetzen ab, darunter ist die neue grau. Der Baum führt ein aromatisches Harz.

Die wechselständigen, kurz gestielten Laubblätter sind wechselnd unpaarig gefiedert mit bis zu 15 Blättchen. Der Blattstiel ist bis etwa 2,5 Zentimeter lang, die Rhachis bis 25 Zentimeter. Die kurz gestielten, bis zu 6 Zentimeter langen, fast kahlen, eiförmigen bis verkehrt-eiförmigen oder elliptischen Blättchen sind ganzrandig und stumpf bis eingebuchtet, seltener spitz. Die Blättchen sind oberseits kahl und unterseits heller sowie schwach behaart. Die Nebenblätter fehlen.

Es werden kurze, end- oder achselständige und rispige Blütenstände gebildet. Die duftenden, zwittrigen und kurz gestielten bis fast sitzenden Blüten besitzen eine doppelte Blütenhülle. Der kleine, bräunliche bis rötliche, fein behaarte Kelch ist becherförmig mit 5 minimalen Zähnchen und steht an einem langen, röhrig verlängerten, grün-bräunlichen bis rötlichen, außen fein und innen leicht behaarten Blütenbecher. Es ist nur ein minimal genageltes, bis 1 Zentimeter großes und weißes, creme- bis rosafarbenes oder gelbes, zweilappiges, feinhaariges Kronblatt vorhanden. Es sind 10 freie, ungleich lange, 5 sind kürzer; mit kleineren Antheren, und 5 länger, Staubblätter oben am Blütenbecherrand ausgebildet. Der kahle, leicht gebogene, mittelständige Fruchtknoten mit einem gebogenen, sehr kurzen Griffel und minimaler Narbe, steht an einem behaarten Gynophor, welches im unteren Teil der Blütenbecherröhre anhaftet. Es sind Nektarien (Stomata) in der unteren Blütenbecherröhre vorhanden.

Es werden meist ein- bis zweisamige, bis 7 Zentimeter lange, bis 1 Zentimeter breite und ledrige, kahle, glatte, braune Hülsenfrüchte, die sich an der Spitze zweiklappig öffnen, gebildet. Die in der Frucht an der Spitze liegenden Samen sind einseitig geflügelt. Der papierige Flügel ist bis 4 Zentimeter lang, die flachen, elliptischen bis eiförmigen und dunkelbraunen Samen sind bis etwa 1,4 Zentimeter lang.

Verwendung

Das mittelschwere, relativ weiche und recht beständige Holz mit angenehmen Duft wird geschätzt. Es ist bekannt als Amburana, Ishpingo oder Cerejeira.

Die cumarinhaltigen Samen können als minderer Ersatz für Tonkabohnen oder zum parfümieren von Kleidung verwendet werden.[1]

Aus dem Harz kann ein ätherisches Öl erhalten werden, welches, wie auch die cumarinhaltige Rinde, das Samenöl und das Harz, medizinisch genutzt wird.

Literatur

  • O. N. Allen, Ethel K. Allen: The Leguminosae. Univ. of Wisconsin Press, 1981, ISBN 0-299-08400-0, S. 38.
  • Elidiene P. Seleme, Gwilym P. Lewis, Charles H. Stirton et al.: A Taxonomic review and a new species of the south American woody genus Amburana (Leguminosae, Papilionoideae). In: Phytotaxa. 212(4), 2015, 249–263, doi:10.11646/phytotaxa.212.4.1, online auf researchgate.net.
  • Viviane Gonçalves Leite, Simone Padua Teixeira, Vidal Freitas Mansano, Gerhard Prenner: Floral Development of the Early-Branching Papilionoid Legume Amburana cearensis (Leguminosae) Reveals Rare and Novel Characters. In: International Journal of Plant Sciences. 176(1), 2015, 94–106, doi:10.1086/678468.
  • Rosilene Rodrigues Silva, Ana Maria Goulart de Azevedo Tozzi: Papilionoideae (Leguminosae) do Planalto Residual do Urucum, oeste do Pantanal do Mato Grosso do Sul, Brasil. In: Hoehnea. 39(1), 2012, S. 39–83, doi:10.1590/S2236-89062012000100003.
  • Rudi Wagenführ, André Wagenführ: Holzatlas. 7. Auflage, Hanser, 2021, ISBN 978-3-446-46838-2, S. 209 f.
  • Martin Chudnoff: Tropical Timbers of the World. Agriculture Handbook 607, USDA Forest Service, 1984, S. 14, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.

Einzelnachweise

  1. P. H. List, L. Hörhammer: Hagers Handbuch der Pharmazeutischen Praxis. 4. Auflage, Dritter Band: Chemikalien und Drogen (Am–Ch), Springer, 1972, ISBN 978-3-642-80563-9 (Reprint), S. 9.
 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Amburana cearensis: Brief Summary ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE

Amburana cearensis ist ein Baum in der Familie der Hülsenfrüchtler aus der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler aus dem nordwestlichen Argentinien, Bolivien, Paraguay und dem mittleren bis nördlichen Brasilien.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Ishpinku ( ketšua )

tarjonnut wikipedia emerging languages
Kay rimaqa huk sut'ikunayuqmi; Ispinku rikuy.

Ishpinku (Amburana cearensis) nisqaqa huk sach'am, ancha sinchi q'iruyuq, Uralan Awya Yalapi wiñaq.

Willay pukyukuna

  1. Amburana cearensis - ARS-GRIN Red de Recursos de Germoplasma
  2. Amburana cearensis - ILDIS LegumeWeb
  3. Amburana cearensis - USDA Servicio Forestal

Hawa t'inkikuna

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Ishpinku: Brief Summary ( ketšua )

tarjonnut wikipedia emerging languages
Kay rimaqa huk sut'ikunayuqmi; Ispinku rikuy.

Ishpinku (Amburana cearensis) nisqaqa huk sach'am, ancha sinchi q'iruyuq, Uralan Awya Yalapi wiñaq.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Yvyra piriri guasu ( Guarani )

tarjonnut wikipedia emerging languages
Amburana cearensis.jpg

Yvyra piriri guasu, trébol (karaiñe'ẽ: roble americano, lasioñe'ẽ: Amburana cearensis) peteĩ yvyra Ñembyamérikaetéva: Paraguái, Argentina, Vrasil, Volivia, Perũ. Ipoty jasypa guive jasypakõi meve. Ijyvate 15-25 m rupi.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Amburana cearensis ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Amburana cearensis (Portuguese common names; ambaúrana, amburana, amburana de cheiro, angelim, baru, cabocla, cerejeira rajada, cumaré, cumaru, cumaru de cheiro, cumaru do ceará, cumbaru das caatingas, emburana, emburana de cheiro, imburana, imburana brava, imburana cheirosa, imburana de cheiro, louro ingá, umburana, umburana lisa, umburana macho, umburana vermelha, umburana de cheiro,[5] umburana-de-cheiro, umburana do cheiro:[1] Spanish common names; ishpingo, roble criollo) is a species of timber tree in the family Fabaceae. This plant is native to Argentina, Bolivia, Brazil, Paraguay, and Peru. It is threatened by habitat loss.

References

  1. ^ a b Americas Regional Workshop (Conservation & Sustainable Management of Trees, Costa Rica) 1998. Amburana cearensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Archived 27 June 2014 at the Wayback Machine Retrieved 9 July 2007.)
  2. ^ "Amburana cearensis". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 14 January 2018.
  3. ^ Amburana cearensis at ILDIS LegumeWeb Archived 17 May 2014 at the Wayback Machine
  4. ^ Amburana cearensis Archived 9 August 2007 at the Wayback Machine at USDA Forest Service
  5. ^ (in Portuguese) Amburana claudii at Instituto de Pesquisas e Estudos Florestais, University of São Paulo
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Amburana cearensis: Brief Summary ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Amburana cearensis (Portuguese common names; ambaúrana, amburana, amburana de cheiro, angelim, baru, cabocla, cerejeira rajada, cumaré, cumaru, cumaru de cheiro, cumaru do ceará, cumbaru das caatingas, emburana, emburana de cheiro, imburana, imburana brava, imburana cheirosa, imburana de cheiro, louro ingá, umburana, umburana lisa, umburana macho, umburana vermelha, umburana de cheiro, umburana-de-cheiro, umburana do cheiro: Spanish common names; ishpingo, roble criollo) is a species of timber tree in the family Fabaceae. This plant is native to Argentina, Bolivia, Brazil, Paraguay, and Peru. It is threatened by habitat loss.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Amburana cearensis ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

El ishpingo o roble criollo (Amburana cearensis) es una especie fanerógama de árbol maderable de las leguminosas, en la familia de las fabáceas.

 src=
Vista del árbol
 src=
Tronco

Distribución

Esta especie es nativa de Argentina, Bolivia, Brasil, Paraguay y del Perú.

Está muy amenazada por pérdida de hábitat.[3]

Descripción

Es un árbol caducifolio, de gran desarrollo, 15-25 (ocasionalmente 35) m de altura de fuste recto de 5-13 dm de diámetro, corteza castaño anaranjada, lisa, se desprende en escamas papiláceas; copa aplanada, follaje verde oscuro; hojas alternas, pinnadas, 8-22 cm de largo, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm

Inflorescencia racimo terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Fruto legumbre oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardo oscuro, y semilla ovoide, marrón de 4-7 cm de largo, con ala larga.

Florece de octubre a diciembre, fructifica de julio a agosto, y se cosecha de agosto a septiembre.[4]

Dos especies

No es raro encontrar confusión sobre nombres de especies entre los investigadores y cultivadores de Amburana. Las mismas especies pueden ser mencionadas usando diferentes nombres en diferentes países, por diferentes investigadores y en diferentes colecciones de semillas.

Sin embargo las últimas relaciones taxonómicas manejadas por instituciones como el Jardín Botánico de Misuri y Jardín Botánico de Nueva York, señalan la existencia de dos especies distintas:

  • Amburana acreana (Ducke) A.C.Sm., con sinónimo Torresia acreana y mencionada por primera vez en la revista Arquivos do Instituto de Biología Vegetal en 1935. Crece en las regiones amazónicas del Perú, Bolivia y Brasil.
  • Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm., con sinómimo Torresia cearensis Allemão y mencionada por primera vez en la revista Trab. Comm. Sc. Expl. Ceara Secc. Bot. en 1862. Crece en zonas de Brasil, Bolivia, Argentina, Paraguay y Perú.

Con respecto a A. cearensis se han realizado estudios experimentales de crecimiento en el Perú, Brasil y Paraguay. Es una especie muy explotada comercialmente por su alto valor económico y está amenazada de desaparición en algunos lugares.

Uso

Una de las maderas más costosas de Paraguay. Para mueblería, ebanistería, enchapados, láminas.

Duramen amarillo a castaño, vetas pronunciadas, o uniforme (a veces con vetas oscuras); albura diferente al color del duramen. Olor a cumarina. Peso específico: 520–570–650 kg/

Uso medicinal

La corteza, la hoja en tereré o en infusión de mate para calmar un golpe interno o, para el asma.

Taxonomía

Amburana cearensis fue descritas por (Allemão) A.C.Sm. y publicado en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]

Nombres comunes

  • Guaraní: yvyra-piriri-guasu
  • Castellano: ishpingo, sorioco (Perú); roble americano (Bol, Arg); roble criollo, roble del país, roble, palo trébol, trébol(Arg); trébol (Par).[6]

Bibliografía

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Amburana cearensis: Brief Summary ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

El ishpingo o roble criollo (Amburana cearensis) es una especie fanerógama de árbol maderable de las leguminosas, en la familia de las fabáceas.

 src= Vista del árbol  src= Tronco
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Amburana cearensis ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Amburana cearensis est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Amérique du Sud. Ce sont des arbres à feuilles caduques pouvant atteindre 35 mètres de haut.

Le nom vernaculaire de cette espèce, variable selon les régions, est amburana, emburana, imburana ou umburana. L'espèce est aussi connue sous les noms de cumaru-do-ceará, cumaru-de-cheiro, à cause de la ressemblance du fruit avec le coumarou amazonien (fève tonka). En français, on l'appelle aussi « fausse tonka » [2]. Le terme désigne aussi bien l'arbre que son fruit et la fève à l'intérieur du fruit.

Le bois est utilisé dans la fabrication de meubles qui gardent l'arôme de l'arbre pour des années, ainsi que pour la fabrication des tonneaux dans lesquels on vieillit de la cachaça. La « cachaça d'amburana » est un produit raffiné et artisanal typiquement brésilien.

Le fruit, amburana ou umburana, est similaire au fruit umbu, issu de l'arbre umbuzeiro. Le goût de la fève se rapproche de celui de la fève tonka car les deux sont riches en coumarine. Au Brésil on l’utilise surtout pour ses propriétés médicinales soit pour combattre des problèmes respiratoires (asthme, toux, congestion nasale) et des inflammations, soit pour faciliter la cicatrisation de la peau. L'introduction du produit en cuisine comme épice est récente. Le surdosage de coumarine est dangereux pour la santé.

Distribution

Amburana cearensis est naturellement présent dans le nord-est du Brésil, dans les régions du Ceará (d'où le nom cearensis) et de Bahia. En revanche, la fève tonka ou coumarou (Dipteryx odorata) est présente en Amazonie. Leurs goûts sont bien similaires, mais il s'agit d'espèces différentes qui appartiennent à des familles différentes.

Taxinomie

Synonymes

  • Amburana acreana (Ducke) A.C. Sm.[3]
  • Amburana claudii Schwacke & Taub.[3],[4]
  • Torresea acreana Ducke[3]
  • Torresea cearensis Allemão[3],[4]

Liste des variétés

Selon Tropicos (24 octobre 2018)[1] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :

  • Amburana cearensis var. acreana (Ducke) J.F. Macbr.
  • Amburana cearensis var. cearensis

Notes et références

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Amburana cearensis: Brief Summary ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Amburana cearensis est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Amérique du Sud. Ce sont des arbres à feuilles caduques pouvant atteindre 35 mètres de haut.

Le nom vernaculaire de cette espèce, variable selon les régions, est amburana, emburana, imburana ou umburana. L'espèce est aussi connue sous les noms de cumaru-do-ceará, cumaru-de-cheiro, à cause de la ressemblance du fruit avec le coumarou amazonien (fève tonka). En français, on l'appelle aussi « fausse tonka » . Le terme désigne aussi bien l'arbre que son fruit et la fève à l'intérieur du fruit.

Le bois est utilisé dans la fabrication de meubles qui gardent l'arôme de l'arbre pour des années, ainsi que pour la fabrication des tonneaux dans lesquels on vieillit de la cachaça. La « cachaça d'amburana » est un produit raffiné et artisanal typiquement brésilien.

Le fruit, amburana ou umburana, est similaire au fruit umbu, issu de l'arbre umbuzeiro. Le goût de la fève se rapproche de celui de la fève tonka car les deux sont riches en coumarine. Au Brésil on l’utilise surtout pour ses propriétés médicinales soit pour combattre des problèmes respiratoires (asthme, toux, congestion nasale) et des inflammations, soit pour faciliter la cicatrisation de la peau. L'introduction du produit en cuisine comme épice est récente. Le surdosage de coumarine est dangereux pour la santé.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Paprastasis rievonis ( Liettua )

tarjonnut wikipedia LT

Paprastasis rievonis (isp. Amburana cearensis, isp. ishpingo, roble criollo) – pupinių (Fabaceae) šeimos medžių rūšis. Auga Argentinoje, Paragvajuje, Brazilijoje, Peru.

Būdingas aukštis 15-25 m, kamieno skersmuo 5-13 dm. Lapai tamsiai žali, priešiniai, 8-22 cm ilgio. Žiedynas baltas, žydi spalio – gruodžio mėnesiais. Vaisius – tamsiai ruda ankštis, 5-8 cm ilgio.

Mediena vertinga. Žievė gydant astmą dedama į matę. Paprastasis rievonis dėl miškų kirtimo praranda savo arealą.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia LT

Cumaru-nordestino ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT
 src=
Detalhe da casca da árvore

Cumaru-nordestino (Amburana cearensis) também designado por outros nomes populares, é uma árvore característica dos biomas de caatinga e cerrado do Nordeste brasileiro, mas que também pode ocorrer em áreas de Mata Atlântica até o estado de São Paulo. Caracteriza-se principalmente pela variação no porte, dependendo do solo e da disponibilidade de água, e pela casca cor vermelho-marrom viva, que tem restos de velhas camadas da periderme se desprendendo em ritidoma. A casca, junto com partes do floema, tem uma substância, chamada cumarina, que tem aplicações medicinais, inclusive pela medicina popular.

Nomes vernáculos

Nomes em português: ambaúrana, amburana, amburana de cheiro, angelim, baru, cabocla, cerejeira rajada, cumaré, cumaru, cumaru de cheiro, cumaru do ceará, cumbaru das caatingas, emburana, emburana de cheiro, imburana, imburana brava, imburana cheirosa, imburana de cheiro, louro ingá, umburana, umburana lisa, umburana macho, umburana vermelha, umburana de cheiro,[1] umburana-de-cheiro, umburana do cheiro:[2]

Referências

  1. Amburana claudii, Instituto de Pesquisas e Estudos Florestais, Universidade de São Paulo
  2. Americas Regional Workshop (Conservation & Sustainable Management of Trees, Costa Rica) 1998. Amburana cearensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Arquivado 2014-06-27 no Wayback Machine Retrieved 9 July 2007.)
 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Cumaru-nordestino: Brief Summary ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT
 src= Detalhe da casca da árvore

Cumaru-nordestino (Amburana cearensis) também designado por outros nomes populares, é uma árvore característica dos biomas de caatinga e cerrado do Nordeste brasileiro, mas que também pode ocorrer em áreas de Mata Atlântica até o estado de São Paulo. Caracteriza-se principalmente pela variação no porte, dependendo do solo e da disponibilidade de água, e pela casca cor vermelho-marrom viva, que tem restos de velhas camadas da periderme se desprendendo em ritidoma. A casca, junto com partes do floema, tem uma substância, chamada cumarina, que tem aplicações medicinais, inclusive pela medicina popular.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Amburana cearensis ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

Amburana cearensis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Allemao) A.C.Sm. miêu tả khoa học đầu tiên.[4]

Hình ảnh

Chú thích

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến Phân họ Đậu này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.


lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI

Amburana cearensis: Brief Summary ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

Amburana cearensis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Allemao) A.C.Sm. miêu tả khoa học đầu tiên.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI