El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.
Distribución
Esta especie ye nativa d'Arxentina, Bolivia, Brasil, Paraguái y del Perú.
Ta bien amenazada por perda d'hábitat.[3]
Descripción
Ye un árbol caducifoliu, de gran desarrollu, 15-25 (35 m d'altor de fuste rectu de 5-13 dm de diámetru, corteza castañu anaranxada, llisa, esprender n'escames papilacees; copa esplanada, xamasca verde escuru; fueyes alternes, pinnaes, 8-22 cm de llargu, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm
Inflorescencia recímanu terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Frutu llegume oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardu escuru, y grana ovoide, marrón de 4-7 cm de llargu, con nala llarga.
Floria d'ochobre a avientu, fructifica de xunetu a agostu, y colléchase d'agostu a setiembre.[4]
Dos especies
Nun ye raru atopar tracamundiu sobre nomes d'especies ente'l investigadores y cultivadores de Amburana. Les mesmes especies pueden ser mentaes usando distintos nomes en distintos países, por distintos investigadores y en distintes colecciones de granes.
Sicasí les últimes rellaciones taxonómiques remanaes por instituciones como'l Xardín Botánicu de Misuri y Xardín Botánicu de Nueva York, señalen la esistencia de dos especies distintes:
-
Amburana acreana (Ducke) A.C.Sm., con sinónimu Torresia acreana y mentada per primer vegada na revista Archivos do Institutu de Bioloxía Vexetal en 1935. Crez nes rexones amazóniques del Perú, Bolivia y Brasil.
-
Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm., con sinómimo Torresia cearensis Allemão y mentada per primer vegada na revista Trab. Comm. Sc. Expl. Ceara Secc. Bot. en 1862. Crez en zones de Brasil, Bolivia, Arxentina, Paraguái y Perú.
Con al respective de A. cearensis realizáronse estudios esperimentales de crecedera nel Perú, Brasil y Paraguái. Ye una especie bien esplotada comercialmente pol so altu valor económicu y ta amenazada de desapaición en dellos llugares.
Usu
Una de les maderes más costoses de Paraguái. Pa moblería, ebanistería, enchapaos, llámines.
Duramen mariellu a castañal, vetes pronunciaes, o uniforme (dacuando con vetes escures); albura distintu a los color del duramen. Golor a cumarina. Pesu específicu: 520–570–650 kg/m³
Usu melecinal
La corteza, la fueya en tereré o en fervinchu de mate p'aselar un golpe internu o, pal asma.
Taxonomía
Amburana cearensis foi descrites por (Allemão) A.C.Sm. y espublizóse en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]
Nomes comunes
-
Guaraní: yvyra-piriri-guasu
-
Castellán: ishpingo, sorioco (Perú); carbayu americanu (Bol, Arg); carbayu criollu, carbayu del país, carbayu, palu trébole, trébole(Arg); trébole (Par).[6]
Bibliografía
Referencies
Bibliografía
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
- Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fuentes Claros. 2003. Guía Árb. Arb. Bosq. Secu Chiquitano i–x, 1–324. Fundación Amigos de la Naturaleza Noel Kempff, Santa Cruz de la Sierra.
- Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercáu, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
- Killeen, T. J., Y. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
- Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
- López, J. A. & J. Y. L. Little. 1987. Árboles comunes del Paraguái 1–425. Cuerpu de Paz, Colección ya Intercambiu d'Información, Washington, D.C.
- Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
- Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1–108.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.