Pinus strobus o pi de Weymouth, en anglès té els noms comuns de: eastern white pine, white pine, northern white pine, Weymouth pine, i soft pine[1] és un gran pi i planta nativa de l'est de l'Amèrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova, passant per la regió dels Great Lakes a Manitoba i Minnesota, i pel sud per la Conca del Mississipí i els Apalatxes a Geòrgia i l'estat de Mississipí.[2]
Pels amerindis iroquesos és l'Arbre de la Pau [3] per George Weymouth que el va portar a Anglaterra el 1620.
Com en tots els membres del subgènere Strobus, les fulles són en grups de 5 (rarament 3 o 4)
La seva pinya és prima de 8 a 16 cm de llargada. Els pinyons fan de 4 a 5 mm de llargada i tenen una ala prima.
Poden viure 200 a 250 anys, alguns arriben als 400 o més.
Aquesta espècie de pi és la més alta de l'est de l'Amèrica del Nord, pot arribar als 70 m d'alt.[4] Però actualment els més alts fan entre 50 a 58 metres.[5]
Pinus strobus o pi de Weymouth, en anglès té els noms comuns de: eastern white pine, white pine, northern white pine, Weymouth pine, i soft pine és un gran pi i planta nativa de l'est de l'Amèrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova, passant per la regió dels Great Lakes a Manitoba i Minnesota, i pel sud per la Conca del Mississipí i els Apalatxes a Geòrgia i l'estat de Mississipí.
Pels amerindis iroquesos és l'Arbre de la Pau per George Weymouth que el va portar a Anglaterra el 1620.
