El garric (Quercus coccifera)[2] és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El fruit n'és una gla.
En català, aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:
El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb els marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és una aglà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades, acceptant precipitacions anuals d'entre els 400 i els 800 mm, preferiblement.
Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. La seva distribució geogràfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A la serralada litoral o prelitoral catalana, hi localitzem els millors exemplars del territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.
Brota de forma vigorosa d'arrel i de forma continuada al llarg de la seva vida, conferint-li propietats piroresistents, si bé l'acció repetida del foc pot causar-ne la degeneració, creant comunitats d'inferior qualitat, o fins i tot, extingir-lo.
Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[5]
Garric conreat a Villacidro, Sardenya. En condicions favorables adopta el port d'un arbret
Fulles de garric a Solana del Pino (Castella-La Manxa)
Fulles i aglans al mateix lloc
Fulles i aglans
Garric florit a Castelltallat
Quercus coccifera
El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El fruit n'és una gla.
