dcsimg
 
  en  
names in breadcrumbs
Image of Ruffe
Creatures » … » Animal » … » Vertebrates » … » Ray Finned Fishes » … » Perches And Darters » …

Ruffe

Gymnocephalus cernua (Linnaeus 1758)

Catalan; Valencian
show all Catalan; Valencian Czech Chuvash Welsh German English Spanish; Castilian Estonian Basque Finnish French Western Frisian Croatian Italian Japanese Lithuanian Latvian Dutch; Flemish Norwegian Polish Portuguese Samogitian Bavarian Kashubian Livvi Romanian; Moldavian; Moldovan Russian Swedish Turkish Tatar Ukrainian Walloon Chinese

Gymnocephalus cernua ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
src=
Exemplar fotografiat al nord d'Itàlia.
src=
Il·lustració del 1909
src=
Distribució geogràfica a Nord-amèrica (en vermell)

Gymnocephalus cernua és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

  • Els mascles poden assolir 25 cm de longitud total (normalment, en fan 12) i 400 g de pes.
  • És marronós amb taques fosques.
  • 11-19 espines i 11-16 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 5-6 radis tous a l'anal.
  • 35-36 vèrtebres.
  • Flancs groguencs amb nombroses taques fosques, petites i irregulars.
  • Aleta caudal amb 16-17 radis.
  • Aletes dorsals fusionades.[5][6][7][8][9]

Reproducció

Fresa per primera vegada en arribar als 1-3 anys de vida (els mascles un any abans que les femelles). La reproducció té lloc entre els mesos de març i maig fins al juliol al nord de la seva distribució geogràfica en una gran varietat de substrats a fondàries de prop de 3 m o menys i a temperatures per damunt dels 6 °C al nord i de 10 °C al sud. En general, la femella es reprodueix amb diversos mascles i els ous que pon varien de color des del blanc fins al groc, els quals esdevenen adhesius en contacte amb l'aigua i s'adhereixen a les pedres o les plantes. Les femelles poden fresar de manera intermitent i repartir la posta en dos períodes separats per uns 30 dies a l'estiu (els ous de la primera posta són més grossos que els de la segona). Les larves poden tindre o no una etapa larval pelàgica breu, després de la qual canvien a una existència bentònica i solitària. La supervivència de les larves és baixa per sota dels 10 °C de temperatura i per damunt dels 20 °C.[10][11][12][13]

Alimentació

Pot alimentar-se de nit i en aigües tèrboles fent servir la seua línia lateral. Es nodreix de zooplàncton, quironòmids, oligoquets i amfípodes. A les llacunes costaneres i estuaris esdevé pelàgic i menja zooplàncton i peixos.[14][5][12]

Depredadors

És depredat pel lluç de riu (Esox lucius),[15] la perca de riu (Perca fluviatilis), Sander lucioperca, Salmo trutta trutta (a Finlàndia),[16] l'anguila (Anguilla anguilla)[17] (a Estònia) i la lota (Lota lota) (a Finlàndia).[18]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdrom[19] i de clima temperat (10 °C-20 °C; 74°N-43°N, 6°W-169°E). Pot tolerar una certa degradació del seu hàbitat.[20][21][22]

Distribució geogràfica

Es troba a Europa (les conques dels mars Caspi, Negre, Bàltic[23][24] i del Nord; Gran Bretanya[25] i Escandinàvia fins a la latitud 69°N)[26] i Àsia (les conca del mar d'Aral i la de l'Oceà Àrtic cap a l'est fins a la conca del riu Kolimà).[27] Ha estat introduït a França a l'oest del riu Rin,[28][20][29] el nord d'Itàlia,[30] el nord de la Gran Bretanya, Grècia[31] i la regió dels Grans Llacs de Nord-amèrica[32][33][34][35][36][37][38]). Alguns països han patit impactes ecológics negatius després de la seua introducció.[5][12][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55]

Observacions

Referències

  1. ↑ Bloch M. E., 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 7. i-xiv + 1-144.
  2. ↑ Von Linné, Carl. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius), 1758. . «Enllaç».
  3. ↑ BioLib
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.
  7. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  8. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  10. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  11. ↑ Pinder, A.C., 2001. Keys to larval and juvenile stages of coarse fishes from fresh waters in the British Isles. Freshwater Biological Association. The Ferry House, Far Sawrey, Ambleside, Cúmbria, la Gran Bretanya. Scientific Publication Núm. 60. 136 p.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 UICN (anglès)
  13. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  14. ↑ Collette, B.B., M.A. Ali, K.E.F. Hokanson, M. Nagiec, S.A. Smirnov, J.E. Thorpe, A.H. Weatherly i J. Willemsen, 1977. Biology of the percids. J. Fish. Res. Board Can. 34(10):1891-1899.
  15. ↑ Pervozvanskiy, V.Y. i V.F. Bugayev, 1992. Notes on the ecology of the northern pike, Esox lucius, from the Keret' River (White Sea Basin). J. Ichthyol. 32(4):116-126.
  16. ↑ Vehanen, T., P. Hyvärinen i A. Huusko, 1998. Food consumption and prey orientation of piscivorous brown trout (Salmo trutta) and pikeperch (Stizostedion lucioperca) in a large regulated lake. J. Appl. Ichthyol. 14(1-2):15-22.
  17. ↑ Kangur, K., A. Kangur i P. Kangur, 1999. A comparative study on the feeding of eel, Anguilla anguilla (L.), bream. Abramis brama (L.) and ruffle, Gymnocephalus cernuus (L.) in Lake Võrtjärv, Estonia. Hydrobiologia 408/409:65-72.
  18. ↑ FishBase (anglès)
  19. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  20. ↑ 20,0 20,1 Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  21. ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  22. ↑ Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
  23. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  24. ↑ Khlopnikov, M.M., 1992. Feeding of predatory fishes in the Vistula Lagoon of the Baltic Sea. J. Ichthyol. 32(7):152-159.
  25. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  26. ↑ Thorman, S., 1986. Physical factors affecting the abundance and species richness of fishes in the shallow waters of the southern Bothnian Sea (Sweden). Estuar. Coast. Shelf Sci. 22:357-369.
  27. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  28. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París, França. 303 p.
  29. ↑ Allardi, J. i P. Keith, 1991. Atlas préliminaire des poissons d'eau douce de France. Coll. Patrimoines Naturels, vol. 4. Secrétariat Faune Flore, Muséum national d'Histoire naturelle, París. 234 p.
  30. ↑ Gandolfi, G., S. Zerunian, P. Torricelli i A. Marconato (eds.), 1991. I pesci delle acque interne italiane. Ministero dell'Ambiente e Unione Zoologica Italiana. Instituto Poligrafico e Zecca dello Stato, Roma. 616 p.
  31. ↑ Holcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23.
  32. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  33. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  34. ↑ Pratt, D.M., Blust, W.H. i J.H. Selgeby, 1992. Ruffe, Gymnocephalus cernuus: newly introduced in North America. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 49(8):1616-1618.
  35. ↑ Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  36. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  37. ↑ Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.
  38. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  39. ↑ Brämick, U., U. Rothe, H. Schuhr, M. Tautenhahn, U. Thiel, C. Wolter i S. Zahn, 1998. Fische in Brandenburg. Ministerium für Ernährung, Landwirtschaft und Forsten des Landes Brandenburg, Potsdam, Alemanya. 152 p.
  40. ↑ Günther, A., 1853. Die Fische des Neckars. Verlag von Ebner & Seubert, Stuttgart. 136 p.
  41. ↑ Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1):41-71.
  42. ↑ Hartmann, G.L., 1827. Helvetische Ichthyologie, oder ausführliche Naturgeschichte der in der Schweiz sich vorfindenden Fische. Orell, Füßli und Compagnie, Zuric.
  43. ↑ Hölker, F. i A. Temming, 1995. Gastric evacuation in ruffe (Gymnocephalus cernuus (L.)) and the estimation of food consumption from stomach content data of two 24h fisheries in the Elbe Estuary. Arch. Fish. Mar. Res. 44(1/2):47-67.
  44. ↑ Hölker, F. i C. Hammer, 1994. Growth and food of the ruffe Gymnocephalus cernuus (L.) in the Elbe estuary. Arch. Fish. Mar. Res. 42(1):47-62.
  45. ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  46. ↑ Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red List of the ichthyofauna of the Czech Republic: development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.
  47. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  48. ↑ Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  49. ↑ Penczak, T., 1999. Fish production and food consumption in the Warta river (Poland): continued post-impoundment study (1990-1994). Hydrobiologia 416:107-123.
  50. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  51. ↑ Shcherbukha, A.Y., 1982. Fauna of Ukraine. Fishes. Perch-like fishes (Perches, wrasses, vives, blennies, sand eels, dragonets, scombrids). (Fauna Ukrainy. Ryby. Okunepodob ni (Okunevydni, gubanovydni, drakonovydni, sobachkovydni, pischankovydni, librovydni, skumbrievydni). Kíev, Naukova Dumka Publishing House, 8(4) (en ucraïnès).
  52. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  53. ↑ Thiel, R., T. Mehner, B. Köpcke i R. Kafemann, 1996. Diet niche relationship among early life stages of fish in German estuaries. Mar. Freshwat. Res. 47:123-136.
  54. ↑ Titenkov, I.S., 1956. Fisheries and biology of ruffe in Ladozhskoye Lake. Izv. VNIORH 38:150-153.
  55. ↑ Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.
  56. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  57. ↑ Maitland, P.S. i R.N. Campbell, 1992. Freshwater fishes of the British Isles. HarperCollins Publishers, Londres.368 p.


Bibliografia

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Arzbach, H.-H., 1987. Fischereibiologische Untersuchungen in Tidebreich der Stör. M.Sc. Thesis, Univ. Hamburg, Inst. Hydrobiol. Fischereiwiss. 121 p.
  • Bast, H., H.M. Winkler i H. Hahn, 1983. Bemerkungen zur Biologie und Bedeutung des Kaulbarsches (Gymnocephalus cernuus) der Darß-Zingster Boddenkette. Fischerei Forsch. 21:34-38.
  • Bauch, G., 1953. Die einheimischen Süßwasserfische. Radebeul, Berlín: Neumann. 187 p.
  • Bozhko, S.I., B. Meszaros i E. Tóth, 1978. The karyological studies on some species of Percidae. Acta Biol. Yugosl. (Ichthyol.) 10:17-28.
  • Collette, B.B., M.A. Ali, K.E.F. Hokanson, M. Nagiec, S.A. Smirnov, J.E. Thorpe, A.H. Weatherly i J. Willemsen, 1977. Biology of the percids. J. Fish. Res. Board Can. 34(10):1891-1899.
  • Craig, J.F., 2000. Percid fishes: systematics, ecology and exploitation. Blackwell Science, Oxford.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Hölker, F. i Thiel, R., 1998. Biology of ruffe (Gymnocephalus cernuus (L.)) - A review of selected aspects from European literature.
  • Hölker, F., 1992. Nahrungsbiologie des Kaulbarsches (Gymnocephalus cernua L.) in der Elbe. M.Sc. Thesis, Univ. Hamburg, Inst. Hydrobiol. Fischereiwiss. 104 p.
  • Mayr, B., M. Kalat, P. Ráb i M. Lambrou, 1987. Band karyotypes and specific types of heterochromatin in several species of European percid fishes (Percidae, Pisces). Genetica 75:199-205.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Rab, P., P. Roth i B. Mayr, 1987. Karyotype study of eight species of European percid fishes (Pisces, Percidae). Caryologia 40(4):307-318.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Wonham, M.J., J.T. Carlton, G.M. Ruiz i L.D. Smith, 2000. Fish and ships: relating dispersal frequency to success in biological invasions. Mar. Biol. 136(6):1111-1121.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Gymnocephalus cernua: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
src= Exemplar fotografiat al nord d'Itàlia. src= Il·lustració del 1909 src= Distribució geogràfica a Nord-amèrica (en vermell)

Gymnocephalus cernua és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA
EOL is hosted by: