dcsimg
Image of Chilean gunnera
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Gunnera Family »

Chilean Gunnera

Gunnera tinctoria (Molina) Mirbel

Associations

provided by BioImages, the virtual fieldguide, UK
Foodplant / saprobe
effuse colony of Gliomastix dematiaceous anamorph of Gliomastix luzulae is saprobic on dead stem of Gunnera tinctoria
Other: major host/prey

Foodplant / saprobe
tufted colony of Septofusidium anamorph of Septofusidium herbarum is saprobic on dead petiole of Gunnera tinctoria

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
BioImages
project
BioImages

Distribution ( Spanish; Castilian )

provided by IABIN
IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Universidad de Santiago de Chile
author
Pablo Gutierrez
partner site
IABIN

Gunnera tinctoria ( Asturian )

provided by wikipedia AST

La nalca o pangue (Gunnera tinctoria) ye una planta ornamental y comestible perteneciente a la familia Gunneraceae. Ye nativa de zones templaes de Chile y d'Arxentina.

Localización

La nalca atopar nel centru-sur de Chile, sudoeste d'Arxentina y tamién na Patagonia occidental. Habita de preferencia en llugares avesíos y húmedos, anque les "nalcas d'arena" viven soterraes n'arenales de la mariña del Pacíficu y postulóse que podríen ser otra especie: G. arenaria Cheeseman ex Kirk.

 src=
Vendedor de nalcas nuna cai de Puertu Vares.

Descripción

La nalca ye una planta herbal, con un altor percima del metro, con tarmos semisubterráneos carnosos y gruesos llamaos "depe".

 src=
Peciolos ya inflorescencies de nalca.

Les fueyes o "pangues" son alternes lobulaes. La superficie de les fueyes ye de color verde escuru que pueden devasar el metro de diámetru, con tactu aspro al pasar la mano, por cuenta de unos pelos gruesos que presenten tantu nel fexe como nel viesu, con unes nervaduras prominentes. Los peciolos o "nalcas" devasen el metro de llargu, son gruesos y tán cubiertos de espículas.

 src=
Fueyes
 src=
Gunnera tinctoria

Les flores o "caballinos" atopar nun tipu d'inflorescencia denomináu bohordo, con flores unisexuales y hermafrodites.

El frutu ye una drupa de color coloráu anaranxáu d'unos 2 mm de diámetru.

Usos

Los peciolos de les fueyes son comestibles, fibrosos y en mayor o menor midida astringentes, pero presenten abondosa agua; y utilícense crudos (n'ensalaes o consumíu en forma similar a una fruta, xeneralmente con sal) o en mermelaes o zusmios. Tanto'l so aspeutu como la so manera de consumu asemeyen la nalca al ruibarbo (Rheum rhabarbarum) y n'otres llingües esta planta ye conocida como "ruibarbo de Chile", ente que nel sur de Chile'l ruibarbo tamién se conoz como "nalca alemana" o "nalca de ruibarbo".

Les fueyes son una parte esencial na preparación del curanto, platu típicu de Chiloé, porque s'usen pa dixebrar los ingredientes y pa torgar qu'escape'l calor dende'l fuexu fechu nel terrén.

El tarmu tien usu melecinal poles sos propiedaes astringentes.

Taxonomía

Gunnera tinctoria describióse por (Molina) Mirb. y espublizóse en Systema Naturae, ed. 12 2: 637. 1767.[1]

Etimoloxía

Los sos nomes comunes: nalca y pangue, provienen del nome del so peciolu y del so fueya respeutivamente, que son préstamos de les pallabres en mapudungun ngalka y pange o pangke que tamién designen a estos órganos y a la planta completa.

Gunnera nome xenéricu dau n'honor al botánicu noruegu Johan Ernst Gunnerus (1718-1773).

tinctoria: epítetu llatín que significa "que tiñe"

Sinonimia
  • Gunnera chilensis Lam.
  • Gunnera chilensis var. meyeri L.Y.Moru *

Gunnera chilensis var. valdiviensis L.Y.Moru * Gunnera scabra Ruiz & Pav.

  • Panke acaulis Molina *

Panke caulescens J.F.Gmel.

  • Panke tinctoria Molina *

Pankea chilensis (Lam.) Oerst.[2]

Ver tamién

Referencies

  1. «Gunnera tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.
  2. Gunnera tinctoria en The Plant List

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Gunnera tinctoria

La nalca o pangue (Gunnera tinctoria) ye una planta ornamental y comestible perteneciente a la familia Gunneraceae. Ye nativa de zones templaes de Chile y d'Arxentina.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Gunnera tinctoria ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Gunnera tinctoria, coneguda com a Ruibarbre gegant[1] o Ruibarbre de Xile, és una espècie de planta nativa del sud de Xile i de zones properes de l'Argentina. No està relacionada amb els ruibarbre, però en té l'aparença des de lluny i té uns usos similars. És una planta perenne de fulles molt grosses que fa fins a 2 metres d'alt. A diversos llocs del món s'utilitza com planta ornamental i comestible. A diverses parts de Nova Zelanda és una espècie invasora.

 src=
Jardí botànic de Liberec
 src=
Ruibarbre de Xile a la venda a Puerto Varas.


Espècie similar

Gunnera manicata també port ser invasora.

 src=
Nalcas a Cuesta Queulat, Xile
 src=
Gunnera tinctoria - MHNT

Referències

  1. «BSBI List 2007» (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. [Consulta: 17 octubre 2014].

Bibliografia

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Gunnera tinctoria, coneguda com a Ruibarbre gegant o Ruibarbre de Xile, és una espècie de planta nativa del sud de Xile i de zones properes de l'Argentina. No està relacionada amb els ruibarbre, però en té l'aparença des de lluny i té uns usos similars. És una planta perenne de fulles molt grosses que fa fins a 2 metres d'alt. A diversos llocs del món s'utilitza com planta ornamental i comestible. A diverses parts de Nova Zelanda és una espècie invasora.

 src= Jardí botànic de Liberec  src= Ruibarbre de Xile a la venda a Puerto Varas.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Rheonllys mawr ( Welsh )

provided by wikipedia CY
 src=
Gunnera tinctoria

"Rhiwbob anferthol" sy'n dod yn wreiddiol o'r ardal sydd rhwng Colombia a Brasil,[1] ydy Rheonllys mawr sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Gunneraceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Gunnera tinctoria a'r enw Saesneg yw Giant-rhubarb.[2] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Rheonllys Mawr.

Gall dyfu i uchder o 1 m a lled o 2.5 m.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. RHS A-Z encyclopedia of garden plants. United Kingdom: Dorling Kindersley. 2008. p. 1136. ISBN 1405332964.
  2. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Rheonllys mawr: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY
 src= Gunnera tinctoria

"Rhiwbob anferthol" sy'n dod yn wreiddiol o'r ardal sydd rhwng Colombia a Brasil, ydy Rheonllys mawr sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Gunneraceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Gunnera tinctoria a'r enw Saesneg yw Giant-rhubarb. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Rheonllys Mawr.

Gall dyfu i uchder o 1 m a lled o 2.5 m.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Gunnera tinctoria ( German )

provided by wikipedia DE

Gunnera tinctoria ist eine krautige Pflanzenart aus der Gattung Gunnera, der einzigen Gattung der Pflanzenfamilie der Gunneraceae in der kleinen Ordnung der Gunnerales. Die ursprünglich in Südamerika heimische Art wurde fast weltweit als Zierpflanze angepflanzt und ist heute in zahlreichen Regionen als Gartenflüchtling verwildert und eingebürgert. Die Art findet sich selten auch in Mitteleuropa, meist in größeren Parks und Gärten, sie ist hier nur eingeschränkt winterhart. Aufgrund der verwilderten Vorkommen gilt sie in vielen Regionen als invasive Art, sie wurde in die Liste invasiver gebietsfremder Arten von unionsweiter Bedeutung der Europäischen Union aufgenommen.

Beschreibung

 src=
Blütenstand
 src=
Spitze des kriechenden Sprosses mit Blattstielen der Laubblätter und Niederblättern
 src=
Junge Blattstiele als Gemüse
 src=
Gunnera tinctoria in Neuseeland

Wie alle Arten der Gattung ist Gunnera tinctoria[1][2][3] eine ausdauernde, krautige Pflanze. Der ausdauernde Spross ist oberirdisch kriechend, er wird oft als Rhizom bezeichnet. Das Rhizom erreicht bei der Art bis zu 3,5 Meter Länge bei einem Durchmesser von 6 bis 25 Zentimeter. Es ist dicht bedeckt von schuppenförmigen abgestumpften Niederblättern von bis zu 20 Zentimeter Länge, dazwischen sitzen grün gefärbte, becherartige Aufwölbungen (gefärbt durch symbiontische Cyanobakterien der Gattung Nostoc). Durch die gigantischen, aufrechten sommergrünen Laubblätter erreicht die Pflanze eine Höhe von bis zu zwei Metern. Die Blätter sind wechselständig, an den Triebenden gehäuft. Sie sind lang gestielt (bis zu 100 Zentimeter), der Blattstiel ist meist rot gefärbt und stechend borstig behaart. Er ist anatomisch bemerkenswert durch die polystelische Anordnung der Leitbündel. Die Blattspreite erreicht 30 bis 150, selten 200, in ihrer südamerikanischen Heimat bis 300 Zentimeter Durchmesser. Sie ist rundlich mit handförmiger Nervatur, die Spreitenbasis herzförmig, der Blattrand fünf- bis siebenlappig, die Lappen in ein bis drei zugespitzte Teillappen gegliedert, deren Rand oft grob gezähnt. Die Blattspreite ist zu einem Viertel bis zur Hälfte ihrer Länge eingeschnitten. Die Blätter sind auf der Oberseite unauffällig weich drüsenhaarig, die Unterseite ist, besonders auf den Nerven, wie der Stiel stechend behaart.

Die Pflanze bildet zur Blütezeit jeweils drei bis vier robuste, aufrechte Blütenstände aus. Der Blütenstand ist sitzend oder kurz gestielt und gestreckt rispig verzweigt, mit Hunderten bis Tausenden kleinen Einzelblüten. Der Blütenstand erreicht etwa 45 Zentimeter, die Seitenäste des Blütenstands erreichen etwa 5 bis 7 (-10) Zentimeter Länge, sie sind gerade oder gewunden horizontal abstehend, die kleinen Blüten darauf gleichmäßig verteilt. Meist sitzen zur Basis hin rein weibliche, zur Spitze hin zweigeschlechtliche Blüten. Die Einzelblüten sind sitzend oder sehr kurz gestielt. Die Blütenhülle besteht aus zwei etwa einen Millimeter langen dreieckigen Kelchblättern und zwei jeweils etwa 2,5 Millimeter langen Kronblättern, diese sind eiförmig, verkehrteiförmig oder elliptisch, oft mit einer kleinen Stachelspitze und kahnförmig zusammengezogen, an den rein weiblichen Blüten oft reduziert. Sie sind grünlich, im Alter meist rotbraun verfärbt. Es sind zwei Staubblätter und ein kugeliger Fruchtknoten mit zwei Griffeln ausgebildet. Die Frucht ist eine gelblichweiße oder manchmal rote, fleischige, raue Steinfrucht von etwa zwei Millimeter Länge, sie ist im Umriss eiförmig und linsenartig abgeflacht. Jede Frucht enthält einen einzigen Samen.

Von der in Europa häufiger als Zierpflanze verwendeten Gunnera manicata unterscheidet sich Gunnera tinctoria[4] an dem geschlosseneren Blütenstand mit kürzeren Seitenästen. Die Blätter von Gunnera manicata sind außerdem noch größer, bis zu drei Meter lang (bei Gunnera tinctoria in Europa nicht über zwei Meter). Blattstiel und Spreite sind stacheliger, mit zahlreichen rotbraun gefärbten Stachelborsten.

Verbreitung

Das natürliche Verbreitungsgebiet von Gunnera tinctoria liegt in Südamerika. Das Verbreitungszentrum liegt in den südlichen Anden, in Chile und Argentinien, südlich bis nach Patagonien, in die Region Magallanes in Chile und Provinz Chubut in Argentinien.[2] Sie erreicht dort Höhen bis zu etwa 1500 oder sogar 2000 Meter, kommt aber bis Meereshöhe, etwa in Küstendünen, vor. Nach Norden gibt es, schlecht dokumentierte, weitere Angaben für die gesamte Andenregion, nördlich bis Venezuela.[1] Die Art wächst in Waldlichtungen und an Waldrändern, oft angrenzend an Feuchtgebiete, auch im Unterwuchs der Yungas genannten Gebirgsregenwälder. Sie kommt oft gemeinsam mit Coihue-Südbuche (Nothofagus dombeyi) und Scharlach-Fuchsie (Fuchsia magellanica) vor.[1]

Die Art ist in vielen Regionen als Neophyt verwildert und eingebürgert. Als invasive Art verdrängt sie teilweise die natürliche Vegetation und gilt daher lokal als Bedrohung der Biodiversität. So ist sie eingebürgert auf São Miguel, der Hauptinsel der Azoren, vor allem in der Region Furnas, wo sie auch in Naturschutzgebieten große Bestände bildet.[5] In Neuseeland kommt es in küstennahen Lebensräumen auf der Nord- wie der Südinsel vor, mit großen Vorkommen etwa im Egmont-Nationalpark auf der Nordinsel, mit Höhenverbreitung bis 380 m am Mount Taranaki. Durch die ausgedehnten Vorkommen auf unzugänglichen Küstenklippen sind endemische Pflanzenarten, die hier Rückzugsräume haben, vom Aussterben bedroht.[6] In Europa sind invasive Vorkommen in England und Irland besonders problematisch. Sie kommt hier vor in den westlichen Küstenregionen der Inseln Irland und Großbritannien, meist unterhalb von 100 Metern Meereshöhe, mit Schwerpunkt in den Counties Galway und Mayo ganz im Westen von Irland.[1] Vereinzelte verwilderte Vorkommen in Nordwest-Frankreich, in Kalifornien und in Süd-Australien[7] sowie auf der Insel Tasmanien gelten als unproblematisch.

Ökologie und Standort

Gunnera tinctoria kommt überwiegend in humiden Regionen, in der Regel mit Jahresniederschlägen von mehr als 1100 Millimetern, in ihrer südamerikanischen Heimat teilweise über 2000 Millimeter, vor. In trockeneren Gebieten kann sie sich nur in Feuchtgebieten halten. Sie bevorzugt moderate Temperaturen, in Großbritannien Wintertemperaturen zwischen 3 und 6 °C und Sommertemperaturen zwischen 12 und 15 °C; sie kommt aber in Südamerika bis in tropische Breiten vor. Ihr Vorkommen wird vor allem durch ihre hohe Frostempfindlichkeit begrenzt. Sie wächst auf bodenfeuchten Standorten, oft auf Vulkanasche oder auf Sand, meidet aber permanent wassergesättigte, staunasse Standorte. Sie bevorzugt schwach saure Böden.[1]

Die Art kommt häufig auf Rohböden mit geringem Stickstoffgehalt vor. Möglich ist dies durch die Symbiose mit einem Luftstickstoff-fixierenden Cyanobakterium, Nostoc punctiforme. Nostoc wird über spezielle rot gefärbte Drüsen als vom Wind verbreitete Dauerzelle (Akinete)[8] schon von der Keimpflanze aufgenommen. Sie besiedeln das Rhizom, wo sie angereichert in becherförmigen Fortsätzen mit besonders viel Stomata vorkommen. Die Symbiose von Gunnera und Nostoc ist die einzige eines Cyanobakteriums mit einem Bedecktsamer.[9]

Management

In Irland wurde zur Bekämpfung der Art ein Programm aufgestellt.[10] Die weitere Verbreitung soll durch Aufklärung von Gärtnern und Restriktionen für den Handel eingeschränkt werden. Eine direkte Bekämpfung wird erwogen, aber bisher nicht durchgeführt. Probleme sind bei einer mechanischen Bekämpfung die mögliche unbeabsichtigte Verbreitung durch keimfähige Rhizom-Fragmente und bei einer chemischen Bekämpfung mögliche ökologische Kollateralschäden. Ähnliche Programme werden regional in Neuseeland durchgeführt.[6]

In Deutschland war die Art bisher als Gartenpflanze verbreitet[11][12], aber weitaus weniger angepflanzt als Gunnera manicata mit noch spektakulärerem Blattwerk. Durch die Aufnahme in die Liste invasiver gebietsfremder Arten von unionsweiter Bedeutung ist die Zucht und der Handel in der Europäischen Union seit 2017 verboten. Aufgrund der Frostempfindlichkeit verwildert die Art in Mitteleuropa nicht.

Taxonomie und Systematik

Die Art wurde von dem chilenischen Naturforscher und Jesuiten Juan Ignacio Molina in seinem Werk Saggio sulla storia naturale del Chili (1782) als Panke tinctoria erstbeschrieben. Die ehemalige Gattung Panke wird heute als Untergattung von Gunnera aufgefasst. Synonyme sind Gunnera chilensis Lam., Panke caulescens J.F.Gmel., Gunnera scabra Ruiz & Pavón, Panke chilensis Oerst. Die Untergattung Panke umfasst etwa zwanzig Arten mit Verbreitung in Südamerika (mit einigen vorgelagerten Inseln) und Hawaii. Sie ist morphologisch gut charakterisiert und die genetischen Daten widersprechen ihrer Monophylie zumindest nicht.[13]

Die Autoren der Flora Neotropica[2] unterscheiden drei Varietäten, die aber nicht von allen Botanikern anerkannt werden.

  • Gunnera tinctoria var. tinctoria: Tiefe der Einschnitte der Blattspreite bis zu einem Viertel der Blattspreite, Lappen stumpf. Blattadern hervortretend, unterseits bedornt. Tragblatt des Blütenstands ganzrandig, 20 bis 25 Millimeter lang. In den südlichen Anden, in Höhen um 1400 m.
  • Gunnera tinctoria var. meyeri (L.E.Mora) L.E.Mora, Pabón-Mora & F.González: Wie var. tinctoria, aber Blattadern nicht hervortretend, unbedornt, Tragblatt des Blütenstands geschlitzt. In tieferen Lagen der Anden von etwa 100 bis 1500 Meter, an den Ufern von Flüssen oder an schattigen, feuchten Orten in Wäldern.
  • Gunnera tinctoria var. valdiviensis Pabón-Mora & F.González: Tiefe der Einschnitte der Blattspreite bis zur Hälfte der Blattspreite, Lappen spitz. In Chile in Küstendünen oder an Flussufern auf Sand, bis ca. 600 Meter Höhe.

Einzelnachweise

  1. a b c d e Margherita Gioria, Bruce A. Osborne: Biological Flora of the British Isles: Gunnera tinctoria. In: Journal of Ecology. 101, 2013, 243–264, doi:10.1111/1365-2745.12022.
  2. a b c Luis Eduardo Mora-Osejo, Natalia Pabón-Mora, Favio González: Gunneraceae. In: Flora neotropica. Monograph 109. New York Botanical Garden Press, 2011, ISBN 978-0-89327-508-2.
  3. Ana María Molina: El género Gunnera en la Argentina y el Uruguay (Gunneraceae). In: Darwiniana. 21(2/4), 1978, 473–489, JSTOR 23215604.
  4. Clive Stace: New Flora of the British Isles. Cambridge University Press, 3rd Edition, 2011, ISBN 978-0-521-70772-5, S. 123.
  5. L. Silva, J.Talvares, A.Pena: Ecological basis for the control of Gunnera tinctoria in São Miguel Island. In: Proccedings of the Second International Weed Control Congress. Copenhagen 1996, 233–239.
  6. a b Peter A. Williams, Colin C. Ogle, Susan M. Timmins, Graeme D. La Cock, Jim Clarkson: Chilean rhubarb (Gunnera tinctoria): biology, ecology and conservation impacts in New Zealand. New Zealand Department of Conservation, DOC Research & Development Series 210, ISBN 0-478-22698-5.
  7. Jürgen Kellermann: Gunneraceae. In: Flora of South Australia. 5th Edition, Government of South Australia, Department for Environment and Water 2019, PDF.
  8. Akineten, Lexikon der Biologie, spektrum.de
  9. Bruce Osborne, Fiona Doris, Ann Cullen, Rosa McDonald, Garret Campbell, Martin Steer: Gunnera tinctoria: An Unusual Nitrogen-fixing Invader. In: BioScience. 41(4), 1991, 224–234.
  10. C. Armstrong, B. Osborne, J. Kelly, C. M. Maguire: Giant Rhubarb (Gunnera tinctoria) Invasive Species Action Plan. Prepared for NIEA Northern Ireland Environmental Agency and NPWS National Parks & Wildlife Service, as part of Invasive Species Ireland, 2009.
  11. Kirsten Unshelm: Drohen Verbote beliebter Gartenpflanzen? In: Gartenpraxis. 10/2020.
  12. Andreas Honegger: Grösse dank Grossblättrigen. In: Neue Zürcher Zeitung. 29. Juni 2004.
  13. Livia Wanntorp, Hans-Erik Wanntorp, Mari Källersjö: Phylogenetic Relationships of Gunnera Based on Nuclear Ribosomal DNA ITS Region, rbcLand rps16 Intron Sequences. In: Systematic Botany. 27(3), 2002, 512–521, JSTOR 3093959.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Gunnera tinctoria ist eine krautige Pflanzenart aus der Gattung Gunnera, der einzigen Gattung der Pflanzenfamilie der Gunneraceae in der kleinen Ordnung der Gunnerales. Die ursprünglich in Südamerika heimische Art wurde fast weltweit als Zierpflanze angepflanzt und ist heute in zahlreichen Regionen als Gartenflüchtling verwildert und eingebürgert. Die Art findet sich selten auch in Mitteleuropa, meist in größeren Parks und Gärten, sie ist hier nur eingeschränkt winterhart. Aufgrund der verwilderten Vorkommen gilt sie in vielen Regionen als invasive Art, sie wurde in die Liste invasiver gebietsfremder Arten von unionsweiter Bedeutung der Europäischen Union aufgenommen.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Gunnera tinctoria

provided by wikipedia EN

Gunnera tinctoria, known as giant rhubarb[2] or Chilean rhubarb, is a flowering plant species native to southern Chile and neighbouring zones in Argentina. It is unrelated to rhubarb, as the two plants belong into different orders, but looks similar from a distance and has similar culinary uses. It is a large-leaved perennial plant that grows to more than two metres tall. It has been introduced to many parts of the world as an ornamental plant and in some countries (for instance New Zealand, Great Britain and Ireland) it has spread from gardens and is becoming a weed problem. It is known under the synonyms: Gunnera chilensis Lam. and Gunnera scabra Ruiz & Pav.

Taxonomy

It was first described in 1782 by Juan Ignacio Molina as Panke tinctoria,[1][3] and was transferred to the genus, Gunnera, in 1805 by Charles-François Brisseau de Mirbel.[4][5]

Description

Gunnera tinctoria is a giant, clump-forming herbaceous perennial. The leaves can grow up to 2.5m across, cordate and palmate with up to 9-lobed margins.[6] It has erect spikes of cone-shaped inflorescences (to 1m) from spring to early summer, with small flowers. The fruit is orange. The number of seeds is estimated from 80,000 per seedhead to 250,000 per plant.

Gunnera tinctoria flowering on the coast of Chiloé Island, Chile

Habitat

Stream and roadsides.[6]

Uses

In its native Chile, where it is called nalca or pangue, it is used in a similar way to European rhubarb: after peeling, the stalks are eaten fresh or cooked into jam or cordial."Nalca". TasteAtlas. Retrieved 6 May 2023. The leaves are used in the preparation of the traditional Chilean dish curanto.

As an invasive species

In parts of New Zealand the Chilean rhubarb has become a recognised pest plant. For instance in Taranaki, on the west coast of the North Island it was spread to riverbeds, coastal cliffs and forest margins.[7] G. tinctoria is on the National Pest Plant Accord. Under Section 52 and 53 of the Biosecurity Act, it is an offence to knowingly propagate, distribute, spread, sell, offer for sale.[8] In Great Britain it has become well-established and sometimes problematic in western districts and appears to be spreading.[9] In the west of Ireland, G. tinctoria is a major invasive species,[10] in particular on Achill Island and on Corraun Peninsula, County Mayo. Its large leaves create dense shade, preventing other species from germinating or growing.

Chilean rhubarb is classified in the European Union as an invasive species of Union concern, and it is illegal to import, grow, or sell it within the EU.[11]

Chilean rhubarb on sale at a street in Puerto Varas.
Gunnera tinctoria - MHNT

Similar species

A similar species is Gunnera manicata (Brazilian giant rhubarb). This species may also be invasive.

In popular culture

In October of 2019, photos of a produce vendor in Puerto Montt dressing himself in nalca leaves began circulating on Chilean social media under the name "Nalcaman".[12] Because these photos were being shared around the same time as the beginning of the 2019–20 Chilean protests, Nalcaman has since become an element of the iconography surrounding Chile's anti-government protests.[13]

In Chiloé Island, Chile

Notes

  • The blue-green alga Nostoc is a symbiont in Gunnera.[10]

References

  1. ^ a b "Gunnera tinctoria (Molina) Mirb. | Plants of the World Online | Kew Science". Plants of the World Online. Retrieved 2022-02-10.
  2. ^ BSBI List 2007 (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Archived from the original (xls) on 2015-06-26. Retrieved 2014-10-17.
  3. ^ Molina, G.I (1782), Saggio sulla Storia Naturale del Chili del Signor Abate Giovanni Ignazio Molina, Bologna, p. 143
  4. ^ "Vascular Plants: Gunneria tinctoria". biodiversity.org.au. Retrieved 2022-02-10.
  5. ^ Mirbel, C.F.B. de (1805), Histoire Naturelle, Générale et Particulaire, des Plantes Edn. 2, 10: 141
  6. ^ a b Parnell, J. and Curtis, T. 2012. Webb's An Irish Flora Cork University Press ISBN 978-185918-4783
  7. ^ Giant problems for Taranaki Archived 2007-10-19 at the Wayback Machine; especially the pictures of Gunnera tinctoria on seacliffs (p. 17)
  8. ^ Department of Conservation 2005, p. 3
  9. ^ Anon. "Giant Rhubarb, Gunnera tinctoria". NNSS species information. GB Non-native species secretariat. Retrieved 1 May 2017.
  10. ^ a b Guiry, M.D., John, D.M., Rindi, F and McCarthy, T.K. (eds) 2007. New Survey of Clare Island 6: The Freshwater and Terrestrial Algae. Royal Irish Academy. ISBN 978-1-904890-31-7
  11. ^ Anon. "List of Invasive Alien Species of Union concern". European Commission. Retrieved 18 June 2019.
  12. ^ 24horas.cl. "Nalcaman: El nuevo superhéroe de Puerto Montt que encantó a las redes sociales" 24horas.cl, Santiago, 4 October 2019. Retrieved on 10 February 2020.
  13. ^ The Clinic. "Fotos épicas: Todos los superhéroes que han aparecido en las protestas en Chile" The Clinic, Santiago, 6 November 2019. Retrieved on 10 February 2020.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Gunnera tinctoria: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Gunnera tinctoria, known as giant rhubarb or Chilean rhubarb, is a flowering plant species native to southern Chile and neighbouring zones in Argentina. It is unrelated to rhubarb, as the two plants belong into different orders, but looks similar from a distance and has similar culinary uses. It is a large-leaved perennial plant that grows to more than two metres tall. It has been introduced to many parts of the world as an ornamental plant and in some countries (for instance New Zealand, Great Britain and Ireland) it has spread from gardens and is becoming a weed problem. It is known under the synonyms: Gunnera chilensis Lam. and Gunnera scabra Ruiz & Pav.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Gunnera tinctoria ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src=
Gunnera tinctoria - MHNT

La nalca o pangue (Gunnera tinctoria) es una planta ornamental y comestible perteneciente a la familia Gunneraceae. Es nativa de zonas templadas de Chile y de Argentina.

Localización

La nalca se encuentra en el centro-sur de Chile, sudoeste de Argentina y también en la Patagonia occidental. Habita de preferencia en lugares umbríos y húmedos, aunque las “nalcas de arena” viven enterradas en arenales de la costa del Pacífico y se ha postulado que podrían ser otra especie: G. arenaria Cheeseman ex Kirk.

 src=
Vendedor de nalcas en una calle de Puerto Varas

Descripción

La nalca es una planta herbácea, con una altura que puede superar los cuatro metros, de tallo semisubterráneo carnoso y grueso llamado depe.

 src=
Peciolos e inflorescencias de nalca

Las hojas o pangues son alternas lobuladas. La superficie de las hojas es de color verde oscuro, pueden sobrepasar el metro de diámetro, con tacto áspero al pasar la mano, debido a unos pelos gruesos que presentan tanto en el haz como en el envés, con unas nervaduras prominentes. Los pecíolos o nalcas sobrepasan el metro de largo, son gruesos y están cubiertos de espículas.

 src=
Hojas

Las flores o caballitos se encuentran en un tipo de inflorescencia denominado bohordo, con flores unisexuales y hermafroditas.

El fruto es una drupa de color rojo anaranjado de unos 2 mm de diámetro.

Usos

Los peciolos de las hojas son comestibles, fibrosos y en mayor o menor medida astringentes, pero presentan abundante agua; y se utilizan crudos (en ensaladas o consumido en forma similar a una fruta, generalmente con sal) o en mermeladas o jugos. Tanto su aspecto como su modo de consumo asemejan la nalca al ruibarbo (Rheum rhabarbarum) y en otras lenguas esta planta es conocida como ruibarbo de Chile, mientras que en el sur de Chile el ruibarbo también se conoce como nalca alemana o nalca de ruibarbo.

Las hojas son una parte esencial en la preparación del curanto, plato tradicional de Chiloé y de parte del suroeste argentino, porque se usan para separar los ingredientes y para impedir que escape el calor desde el hoyo hecho en el terreno.

El tallo tiene uso medicinal por sus propiedades astringentes.

Taxonomía

Gunnera tinctoria fue descrita por (Molina) Mirb. y publicado en Systema Naturae, ed. 12 2: 637. 1767.[1]

Etimología

Sus nombres comunes nalca y pangue provienen del nombre de su peciolo y de su hoja, respectivamente, que son préstamos de las palabras en mapuche ngalka y pange o pangke, que también designan a estos órganos y a la planta completa.

Gunnera nombre genérico otorgado en honor al botánico noruego Johan Ernst Gunnerus (1718-1773).

tinctoria: epíteto latíno que significa “que tiñe”.

Sinonimia
  • Gunnera chilensis Lam.
  • Gunnera chilensis var. meyeri L.E.Moro
  • Gunnera chilensis var. valdiviensis L.E.Moro
  • Gunnera scabra Ruiz & Pav.
  • Panke acaulis Molina
  • Panke caulescens J.F.Gmel.
  • Panke tinctoria Molina
  • Pankea chilensis (Lam.) Oerst.[2]

Nombres comunes

  • bardana chilense, dinacio del Perú y Chile, nalcas del Perú y Chile, pangue del Perú y Chile, panke del Perú y Chile, raguayes del Perú y Chile.[3]

Véase también

Referencias y notas

  1. «Gunnera tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 10 de abril de 2014.
  2. Gunnera tinctoria en The Plant List
  3. Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.

Notas

Bibliografía

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src= Gunnera tinctoria - MHNT

La nalca o pangue (Gunnera tinctoria) es una planta ornamental y comestible perteneciente a la familia Gunneraceae. Es nativa de zonas templadas de Chile y de Argentina.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Gunnera tinctoria ( French )

provided by wikipedia FR
 src=
Gunnera tinctoria - Muséum de Toulouse

La nalca (Gunnera tinctoria) ou pangue (ou rhubarbe géante) est une espèce de plantes vivaces de la famille des Gunneraceae. Elle est originaire du Chili et de l'Argentine.

Gunnera tinctoria est une plante à feuilles géantes ; elle est ornementale mais aussi comestible, avec des usages voisins de ceux de la rhubarbe. Cette plante a un développement très rapide et peut facilement devenir invasive : on peut le constater notamment dans l'ouest de l'Irlande Comté de Mayo et surtout à Achill Island, ainsi qu'aux Açores[2]. L'espèce est préoccupante pour l’Union européenne, compte tenu de son établissement avéré dans cinq États membres de l’UE (dû à la fuite de jardins et de parcs) et de sa propagation[3].

En Europe, cette espèce est inscrite depuis 2017 dans la liste des espèces exotiques envahissantes préoccupantes pour l’Union européenne[4]. Cela signifie qu'elle ne peut pas être importée, cultivée, commercialisée, plantée, ou libérée intentionnellement dans la nature, et ce nulle part dans l’Union européenne[5].

Étymologie

Ses deux noms vernaculaires, nalca et pangue, proviennent de la dénomination respectivement de son pétiole et de sa feuille en langue mapudungun : ngalka et pange. En français, elle porte aussi le nom vernaculaire de rhubarbe géante[3].

Localisation

cette plante gigantesque s’observe à Vancouver en Colombie Britannique dans la plupart des jardins ou parcs .Cette plante est de la famille de la RHUBARBE , dont les tiges sont consommées pour faire des compotes ou confitures mais dont les feuilles sont très toxiques , à ne surtout pas manger.

La nalca se rencontre dans la partie centre-sud du Chili et dans le sud-ouest voisin de l'Argentine. Elle vit de préférence dans des lieux ombreux et humides, encore que les "nalcas de sable" vivent enterrés dans les zones sableuses de la côte du Pacifique. On a postulé qu'il s'agirait d'une autre espèce : G. arenaria Cheeseman ex Kirk.

Cette plante géante est présentes dans quasiment tous les parcs et forêts en Colombie Britannique au Canada.

Gunnera tinctoria dans le jardin botanique de San Francisco

Notes et références

Références

  1. IPNI. International Plant Names Index. Published on the Internet http://www.ipni.org, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens., consulté le 13 juillet 2020
  2. « SIARAM :: Gigante », sur siaram.azores.gov.pt (consulté le 17 juillet 2017)
  3. a et b UICN, Gestion des espèces exotiques envahissantes pour protéger les pollinisateurs sauvages, janvier 2020, 44 p. (lire en ligne), p.6
  4. « List of Invasive Alien Species of Union concern - Environment - European Commission », sur ec.europa.eu (consulté le 27 juillet 2021)
  5. « RÈGLEMENT (UE) No 1143/2014 du parlement européen et du conseil du 22 octobre 2014 relatif à la prévention et à la gestion de l'introduction et de la propagation des espèces exotiques envahissantes »

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR
 src= Gunnera tinctoria - Muséum de Toulouse

La nalca (Gunnera tinctoria) ou pangue (ou rhubarbe géante) est une espèce de plantes vivaces de la famille des Gunneraceae. Elle est originaire du Chili et de l'Argentine.

Gunnera tinctoria est une plante à feuilles géantes ; elle est ornementale mais aussi comestible, avec des usages voisins de ceux de la rhubarbe. Cette plante a un développement très rapide et peut facilement devenir invasive : on peut le constater notamment dans l'ouest de l'Irlande Comté de Mayo et surtout à Achill Island, ainsi qu'aux Açores. L'espèce est préoccupante pour l’Union européenne, compte tenu de son établissement avéré dans cinq États membres de l’UE (dû à la fuite de jardins et de parcs) et de sa propagation.

En Europe, cette espèce est inscrite depuis 2017 dans la liste des espèces exotiques envahissantes préoccupantes pour l’Union européenne. Cela signifie qu'elle ne peut pas être importée, cultivée, commercialisée, plantée, ou libérée intentionnellement dans la nature, et ce nulle part dans l’Union européenne.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Gunnera tinctoria ( Portuguese )

provided by wikipedia PT
 src=
Gunnera tinctoria - MHNT.
 src=
Pecíolos e inflorescências de G. tinctoria.

Gunnera tinctoria é uma planta ornamental e comestível da família Gunneraceae, com distribuição natural nas zonas temperadas do Chile e da Argentina. Introduzida em diversas regiões subtropicais e temperadas, é em algumas delas considerada espécie invasora, incluindo na ilha de São Miguel (Açores).

Descrição

Gunnera tinctoria é uma planta herbácea, com altura superior a 1 metro, com caules semi-subterrâneos carnosos e grossos.

As folhas, os "pangues", são alternas e lobuladas. A superfície das folhas é de coloração verde escura, podendo ultrapassar um metro de de diâmetro, com tacto áspero devido a pelos grossos que apresentamn tanto na página superior como na inferior, com nervuras proeminentes. Os pecíolos, as "nalcas", ultrapassam o metro de comprimento, grossos e cobertos de espículas.

As flores ocorrem num tipo de inflorescência denominado bohordo, com flores unissexuais e hermafroditas.

O fruto é uma drupa de coloração vermelha-alaranjada, com cerca de 2 mm de diâmetro.

Os pecíolos das folhas são comestíveis, fibrosos e em maior ou menor medida adstringentes. São muito ricos em água. São utilizados crus, em saladas ou consumido de forma similar a uma fruta, geralmente com sal, ou em marmeladas ou sumos. Tanto pelo seu aspecto como pelo seu modo de consumo, as folhas e caules de G. tinctoria são semelhantes ao ruibarbo (Rheum rhabarbarum), razão pela qual a planta é conhecida como "ruibarbo-do-chile".

As folhas de G. tinctoria são uma parte essencial na preparação do curanto, prato típico de Chiloé, pois são usadas para separar os ingredientes e para impedir que o calor escape desde o fosso feito no solo.

O caule tem uso medicinal pelas suas propriedades adstringentes.

A espécie Gunnera tinctoria foi descrita por (Molina) Mirb. e publicada em Systema Naturae, ed. 12 2: 637. 1767.[2]

O nome genérico Gunnera é uma homenagem ao botânico norueguês Johan Ernst Gunnerus (1718-1773). O epíteto específico tinctoria tem etimologia latina e significa "que tinge". A espécie tem uma larga sinonímia dada a variabilidade morfológica da espécie e a existência de alguns complexos específicos no género Gunnera.

G. tinctoria tem distribuição natural no centro-sul do Chile, sudoeste da Argentina e na Patagónia ocidental. Habita de preferência em lugares sombrios e húmidos, embora as "nalcas de arena" vivam enterradas em areais da costa do Pacífico e se tenha postulado que poderão ser outra espécie, a G. arenaria Cheeseman ex Kirk.

Referências

  1. «Gunnera tinctoria em The Plant List» 🔗. www.theplantlist.org
  2. «Gunnera tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado em 10 de abril de 2014

Ver também

Galeria

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT
 src= Gunnera tinctoria - MHNT.  src= Pecíolos e inflorescências de G. tinctoria.

Gunnera tinctoria é uma planta ornamental e comestível da família Gunneraceae, com distribuição natural nas zonas temperadas do Chile e da Argentina. Introduzida em diversas regiões subtropicais e temperadas, é em algumas delas considerada espécie invasora, incluindo na ilha de São Miguel (Açores).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Gunnera tinctoria ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Gunnera tinctoria là một loài thực vật có hoa trong họ Dương nhị tiên. Loài này được (Molina) Mirb. mô tả khoa học đầu tiên năm 1805.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Gunnera tinctoria. Truy cập ngày 21 tháng 8 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết chủ đề thực vật này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Gunnera tinctoria: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Gunnera tinctoria là một loài thực vật có hoa trong họ Dương nhị tiên. Loài này được (Molina) Mirb. mô tả khoa học đầu tiên năm 1805.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Гуннера красильная ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Myrothamnanae Takht., 1997
Семейство: Гуннеровые
Род: Гуннера
Вид: Гуннера красильная
Международное научное название

Gunnera tinctoria (Molina) Mirb., 1805

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 502841NCBI 251266EOL 483357GRIN t:400231IPNI 430194-1TPL kew-370468

Гу́ннера краси́льная (лат. Gúnnera tinctória) — крупное травянистое растение, вид рода Гуннера (Gunnera) семейства Гуннеровые (Gunneraceae).

Ботаническое описание

 src=
Часть соцветия с созревающими плодами

Крупное многолетнее травянистое растение с толстым корневищем, до 2 м высотой. Стебель полупогружённый, кроваво-красный, с многочисленными колючими листовыми черешками, а также с перезимовывающими почками возобновления. Листовые пластинки и черешки покрыты жёсткими шипами. Черешки кроваво-красные, 1—1,5 м длиной, пластинки до 80×100 см, толстые, в очертании округлые, пальчато-лопастные (с 5—7 лопастями), по краям неправильно зубчатые, с отчетливо выпуклой с нижней стороны сетью жилок, снизу заметно опушённые, в особенности по жилкам.

Соцветиеметёлка 50—75 см длиной и до 10 см толщиной, с многочисленными цветками на колосовидных веточках; на растении образуется от одного до четырёх колосьев. Цветки мелкие, до 2 мм длиной, зеленоватые, с двумя долями околоцветника. Цветоносный стебель 2—20 см высотой.

Плоды — односемянные красно-оранжевые костянки продолговатой формы, 1,5—2 мм длиной. Семена яйцевидные, 1—1,3 мм в поперечнике.

Распространение

Первоначальный ареал растения — Чили между 36-й и 42-й параллелями южной широты, впоследствии оно распространилось по обе стороны Анд в Аргентине, Колумбии, Перу, Эквадоре, Венесуэле, Боливии. Гуннера часто выращивается в качестве декоративного растения, легко сбегает из культуры (в Великобританию завезена в 1849 году, в Новую Зеландию — в 1968 году). В настоящее время часто встречается на юго-западе Англии и Ирландии, на Азорских островах, а также в Новой Зеландии, в прибрежных районах Калифорнии. Гуннера вне природного ареала начала стремительно распространяться в 1960-х годах, что было связано с увеличением осадков и ростом температуры.

Считается опасным инвазивным видом в Калифорнии, в Великобритании, в Ирландии, во Франции, на Азорских островах, в Новой Зеландии, в Новом Южном Уэльсе.

Таксономия и систематика

Синонимы

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Гуннера красильная: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Гу́ннера краси́льная (лат. Gúnnera tinctória) — крупное травянистое растение, вид рода Гуннера (Gunnera) семейства Гуннеровые (Gunneraceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии