White Perch

Morone americana és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.^[5]

Descripció

• Pot arribar a fer 49,5 cm de llargària màxima^[6] (normalment, en fa 13,5)^[7] i 2.200 g de pes.^[8]
• Cos allargat i comprimit dorsoventralment.
• El dors és de color verd-gris argentat amb els flancs argentats i la part inferior blanca.
• Boca terminal i obliqua amb la mandíbula sortint i les dents petites.
• Durant el període reproductiu, la part inferior de la mandíbula pot variar de color entre el rosat, el blau o el morat.
• Les aletes pèlviques i caudal presenten una base de color vermellós.^[9][10]

Reproducció

La femella pon els ous (els quals s'adhereixen entre si i amb el fons) i són fertilitzats per l'esperma del mascle de forma aleatòria dins de l'aigua. Els progenitors no protegeixen ni els ous ni les larves després de la posta.^[11][12] Al llac Erie ha aconseguit produir híbrids amb Morone chrysops.^[13]

Alimentació

Les larves es nodreixen de zooplàncton i, a mesura que creixen, tendeixen progressivament a menjar preses més grosses (com ara, insectes durant la primavera, larves de peixos, ous,^[14] detritus, crustacis, etc., i en alguns altres indrets també gambetes, calamars i crancs). Una vegada ha assolit els 22 cm de llargària només s'alimentarà d'altres peixos.^{[11][15][16][17]}

Depredadors

És depredat per Morone americana (el canibalisme hi és present), Morone saxatilis, Stizostedion vitreum,^[18] el tallahams (Pomatomus saltator), Cynoscion regalis, Lepomis macrochirus i Cyclops bicuspidatus.^[19][20]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça, marina i salabrosa, anàdrom, demersal i de clima temperat (47°N-32°N, 79°W-57°W).^[9][21]

Distribució geogràfica

Es troba a Nord-amèrica: des de les conques del riu Sant Llorenç i del llac Ontàrio fins al riu Peedee (Carolina del Sud, els Estats Units).^{[9][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35]}

Ús comercial

És apreciat entre els afeccionats a la pesca esportiva i forma part de l'alimentació humana. A Nord-amèrica, la indústria pesquera a l'entorn d'aquesta espècie es concentra des de Massachusetts fins a Carolina del Nord, essent-ne l'epicentre la badia de Chesapeake. La pesca té lloc durant tot l'any i les millors captures es produeixen durant la primavera.^[11]

Observacions

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 16 anys.^[36][37][9]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Bailey, K.M. i E.D. Houde, 1989. Predation on eggs and larvae of marine fishes and the recruitment problem. Adv. Mar. Biol. 25:1-83.
• Carlander, K.D., 1950. Handbook of freshwater fishery biology. Wm. C. Brown Co., Dubuque, Iowa. 427 p.
• Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
• Hartman, K.J. i S.B. Brandt, 1995. Trophic resource partitioning, diets, and growth of sympatric estuarine predators. Trans. Am. Fish. Soc. 124(4):520-537.
• Houde, E.D. i C.E. Zastrow, 1993. Ecosystem- and taxon-specific dynamic and energetics properties of fish larvae assemblages. Bull. Mar. Sci. 53(2):290-335.
• Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
• Margulies, D., 1990. Vulnerability of larval white perch, Morone americana, to fish predation. Environ. Biol. Fish. 27(3):187-200.
• McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
• Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
• Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
• Neumann, D.A., J.M. O'Connor i J.A. Sherk, Jr., 1981. Oxygen consumption of white perch (Morone americana), striped bass (Morone saxatilis) and spot (Leiostomus xanthurus). Comp. Biochem. Physiol. 69A:467-478.
• Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
• Prout, M.W., E.L. Mills i J.L. Forney, 1990. Diet, growth, and potential competitive interactions between age-0 white perch and yellow perch in Oneida Lake, New York. Trans. Am. Fish. Soc. 119(6):966-975.
• Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquiespècies

• BioLib (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• NCBI (anglès)
• AQUATAB
• Encyclopedia of Life (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)
• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)