Platanus és l'únic gènere de la família de les platanàcies (Platanaceae).
Els plàtans, plataners o platers són originaris de l'hemisferi nord on viuen al costat de corrents d'aigua o on la capa freàtica és alta.
Totes les espècies adopten la forma de grans arbres (de 30 a 50 metres d'alt). Són caducifolis amb excepció de l'espècie Platanus kerrii. Les fulles són grosses i amb forma palmada amb 5 lòbuls. Les flors apareixen en estructures globulars dotades d'un llarg peduncle, són unisexuals monoiques. La pol·linització és a través del vent. Les flors masculines cauen una vegada han deixat anar el pol·len i les femenines desenvolupen els fruits que són aquenis agrupats en les estructures globulars.
El gènere Platanus conté dos subgèneres Castaneophyllum per a P. Kerrii que és l'únic de fulla persistent i Platanus per a la resta. Hi ha fòssils d'aquest gènere molt antics pertanyents al cretaci. Les poblacions europees i americanes malgrat que van quedar separades per la deriva del continent des de molt antic, resulten ser interfèrtils i donen lloc a híbrids fèrtils com l'habitual Platanus × hispanica.
Amb quasi total seguretat, el Plàtan de Biar (l'Alcoià) és el més gran de tots els Països Catalans. Pertany a l'espècie Platanus orientalis,[1] originària de Grècia i Turquia, té uns 250 anys, una alçària de 22 m, 6,24 m de perímetre de tronc (mesurat a 1,30 m de la base) i el diàmetre major de la copa és de 29 m.
El Plàtan de Traver de Riba-roja de Túria és també un arbre important per edat i mesura, ja que no ha sigut podat en els seus gairebé dos segles d'existència gràcies a ser silvestre.
Platanus és l'únic gènere de la família de les platanàcies (Platanaceae).
Els plàtans, plataners o platers són originaris de l'hemisferi nord on viuen al costat de corrents d'aigua o on la capa freàtica és alta.
Totes les espècies adopten la forma de grans arbres (de 30 a 50 metres d'alt). Són caducifolis amb excepció de l'espècie Platanus kerrii. Les fulles són grosses i amb forma palmada amb 5 lòbuls. Les flors apareixen en estructures globulars dotades d'un llarg peduncle, són unisexuals monoiques. La pol·linització és a través del vent. Les flors masculines cauen una vegada han deixat anar el pol·len i les femenines desenvolupen els fruits que són aquenis agrupats en les estructures globulars.
