nomes no trilho de navegação
La mallerenga blava, ferreret o ferrerolet, (Cyanistes caeruleus[1] o Parus caeruleus) és un ocell de la família dels pàrids que explota tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. És sedentària i lluita per l'hàbitat amb la mallerenga carbonera. Únicament no es troba en algunes zones desforestades. La seua dieta inclou fruits, gra i llavors, en algunes ocasions pot arribar a menjar greix animal.
És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: Les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga. La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el gaig que agafa les cries quan surten del niu. Segurament el depredador més important n'és l'esparver vulgar. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la mustela o l'esquirol vermell.
En forats d'arbres o murs o, també, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pèl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrició dels polls sí que intervé el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.[2]
La mallerenga blava, ferreret o ferrerolet, (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és un ocell de la família dels pàrids que explota tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. És sedentària i lluita per l'hàbitat amb la mallerenga carbonera. Únicament no es troba en algunes zones desforestades. La seua dieta inclou fruits, gra i llavors, en algunes ocasions pot arribar a menjar greix animal.
És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: Les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga. La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el gaig que agafa les cries quan surten del niu. Segurament el depredador més important n'és l'esparver vulgar. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la mustela o l'esquirol vermell.
Menjant cacauets en una menjadora de jardí a AnglaterraEn forats d'arbres o murs o, també, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pèl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrició dels polls sí que intervé el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.
_323_A%C3%AFn-Ch%C3%A9nia,_El_Aouinet_Alg%C3%A9rie.jpg)
