Alnus ye un xéneru de la familia de les Betulácees. Contién 30 especies d'árboles y parrotals monoicos (bien pocos de los cualos lleguen a algamar gran tamañu), denominaos omeros, distribuyíos por tol mundu. Presenten fueyes ovaes y de cantu dentáu o serráu. Les flores son en forma d'amentos, los masculinos allargaos y los femeninos curtios, dambos na mesma planta.[2]
Taxonomía
El xéneru foi descritu por Philip Miller y publicáu en The Gardeners Dictionary...Abridged...fourth edition vol. 1. 1754.[3] La especie tipo ye: Alnus glutinosa (L.) Gaertner
- Etimoloxía
Alnus: nome xenéricu del llatín clásicu pa esti xéneru.[4]
Clasificación
El xéneru estremar en tres subgéneros:
Subxéneru Alnus. Árboles. Amentos masculinos y femeninos producíos na seronda, pero permanecen zarraos mientres l'iviernu, polinizando a finales del iviernu o principios de la primavera. Alredor de 15-25 especies, ente elles:
-
Alnus acuminata Humb., Bonpl. & Kunth. Cordal de los Andes, Sudamérica.
-
Alnus cordata Desf. Italia
-
Alnus cremastogyne Burk.
-
Alnus firma Sieb&Zucc; "Yashabushi". Kyūshū (Xapón)
-
Alnus glutinosa (L.) Gaertner; Omeru común, Omeru negru, l'Omeru por excelencia n'Europa, Alisa. Especie europea.
-
Alnus incana (L.) Moench; Omeru gris. Eurasia. Hai una variedá especialmente apreciada pa los xardinos pola so xamasca mariellu, el Alnus incana 'Aurea', Omeru doráu.
-
Alnus arispia (A. incana subsp. arispia). Nordés d'Asia, y Asia central nos montes.
-
Alnus oblongifolia (A. incana subsp. oblongifolia). Suroeste de Norteamérica.
-
Alnus rugosa (A. incana subsp. rugosa). Nordés de Norteamérica.
-
Alnus tenuifolia (A. incana subsp. tenuifolia). Noroeste de Norteamérica.
-
Alnus japonica (Thunb.) Steud.; Omeru xaponés. Xapón
-
Alnus jorullensis Humb., Bonpl. & Kunth. Méxicu, Guatemala.
-
Alnus mandshurica (Call.) Hand. Estremu oriente rusu, China, Península de Corea.
-
Alnus matsumurae Call.; "Yahazu-han-non-ki". Honshū (Xapón).
-
Alnus nepalensis D. Don. Himalaya oriental, suroeste de China.
-
Alnus orientalis Decaisne. Turquía meridional, noroeste de Siria, Xipre.
-
Alnus pendula Matsumura; "Himeyashabushi". Xapón, península de Corea.
-
Alnus rhombifolia Nutt; Omeru blancu. Interior del oeste de Norteamérica.
-
Alnus rubra Bong; Omeru coloráu. Costa oeste de Norteamérica.
-
Alnus serrulata (Aiton) Willd. Esti de Norteamérica.
-
Alnus sieboldiana Matsum.; "Ôbayashabushi". Honshū, Xapón.
-
Alnus subcordata C. A. Meyer. Cáucasu, Irán.
-
Alnus trabeculosa Handel-Mazzet "Sakuraba-hannoki". China, Xapón.
Subxéneru Clethropsis. Árboles o parrotales. Amentos masculinos y femeninos producíos na seronda, espandiéndose y polinizando entós. Tres especies:
Subxéneru Alnobetula. Parrotales. Amentos masculinos y femeninos producíos a finales de la primavera (dempués de qu'apaezan les fueyes) y espándense y se polinizan entós. D'una a cuatro especies:
-
Alnus viridis DC; Omeru verde. Subespecies:
-
Alnus viridis subsp. viridis. Eurasia.
-
Alnus viridis subsp. maximowiczii (A. maximowiczii). Xapón.
-
Alnus viridis subsp. encrespa (A. encrespa). Norteamérica septentrional.
-
Alnus viridis subsp. sinuata (A. sinuata). Norteamérica occidental, hasta'l nordés de Siberia.
Usos
Unu de los sos usos más conocíos ye na fabricación de los cuerpo de guitarres, sobremanera les Fender Stratocaster y Fender Telecaster, por cuenta de la so tensión y tonu banciaos, sustituyendo asina a la caoba, que sí se caltién en dellos modelos de Gibson Les Paul.[ensin referencies] L'omeru ye una de les poques plantes non-lleguminoses qu'afiten nitróxenu.
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Caleyes Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, Y. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Nee, M. 1981. Betulaceae. Fl. Veracruz 20: 1–20.
Enllaces esternos