dcsimg

Santalum acuminatum ( астурски )

добавил wikipedia AST

Santalum acuminatum, el Quandong del Desiertu, ye una planta d'Australia na familia de los sándalos o Santalaceae. Conózse-y como quandong, quandong duce, o piescu nativu, ta llargamente esvalixáu en toles árees de los desiertos centrales y les árees del suroeste d'Australia. L'usu d'esta fruta como alimentu exótico, una de les más conocíes bushfoods, llevar a la doma de la especie.

Descripción

Santalum acuminatum crez como un gran parrotal, o un pequeñu árbol, raramente entepasa los 7 metros d'altor. Los raigaños tán afeches a un mecanismu hemi-parásitu, utilizando un haustorio, nos raigaños capaces d'algamar 10 metros hasta otros sistemes de raigaños.

Les fueyes delgaes a aovaes son apuntiaes na punta, pálides o verde-amarellentaes y aterciopelaes. Tán sofitaes nun curtiu pedúnculu de 5 - 10 mm de llargu, les fueyes por si mesmes siendo de 45 - 115 mm de llargu. La so contorna estrechar, y dispuestes en pares opuestos nes ramillas.[1]

Les flores pueden ser verdes o blanques nes partes esteriores, acolorataes o cafés nes cares internes, estes apaecen en tarmos, y miden 2 - 3 mm d'anchu, y son fragantes.[2] El frutu produzse dempués de cuatro años y ye coloráu o dacuando mariellu, midiendo de 20 a 25 mm d'anchu. Una capa de 3 mm de carne cubre una nuez en forma de celebru con una concha dura que zarra la grana. El frutu ye una drupa, tienra ye verde y cuando madura poner# como un trapu brillosa a finales de primavera o branu, y tien forma globosa y 20 - 40 mm d'anchu.[3][4] La piel de la fruta ye cerosa.[5]

Taxonomía

La planta yera conocida por distintos grupos llingüísticos indíxenes. Un pueblu de Nueva Gales del Sur usó'l nome guwandhang, del cuál el nome quandong afíxose.[6]

La planta foi per primer vegada descrita por Robert Brown, nomada en Prodromus Florae Novae Hollandiae (1810) como Fusanus acuminatus, en 1802 Brown dio-y l'epítetu llatín acuminatus pa denotar les fueyes afiláu y apuntiáu.[1] El botánicu Alphonse Pyrame de Candolle dio-y l'actual nome en 1857, asitiándolo nel xéneru Santalum; al xéneru que contién el sándalu australianu, Santalum spicatum, y el sándalu blancu, Santalum album.[7]

Dellos cultivares nomáronse en solicitú pal certificáu de llogru vexetal, dos aceptáronse y otros hanse dau. El primer nome de cultivar de la especie foi Powell's # 1,[8] pero l'aplicación pa la so reconocencia llegal foi retirada.[9] La segunda conocida ye Powell's Rede Supreme.[10] Dos nomes diéronse como solicitúes aceptaes na Plant Varieties Journal: ‘Powell's Rede Supreme’ y ‘Saltbush Lane’.[11]

Una variedá de Santalum acuminatum ta bautizada acordies col Códigu Internacional de Nomenclatura pa Plantes Cultivaes; siguiendo la publicación d'una descripción, Santalum acuminatum 'Frahn's Paringa Gem' (Plant Varieties Journal 17:1) aportó a el primera cultivar en recibir proteición llegal.[12]

Distribución

Santalum acuminatum ye llargamente distribuyida na mayoría de les rexones del sur d'Australia, incluyendo'l centru grebu del país, y en delles rexones ye común. El conxénere sándalu, Santalum spicatum, foi una vegada más numberosu qu'esta especie; la esplotación comercial revirtió esta posición.

La planta desenvolver en Australia Occidental llegando al norte hasta Carnarvon, algamando dende l'interior a les planicies costeres, y alcuéntrase-y en tol suroeste d'Australia.[1] El númberu de especímenes rexistraos nesta rexón ye baxu, y principalmente ta acutáu a planicies costeres, el so rangu foi impactáu pol usu de l'alteración del usu de la tierra nel petrina del trigu. Delles poblaciones son discontinues nel rangu de distribución, según munches especies de la rexón, más allá del rangu de dispersión de les granes. Grupos remotos de la especie son el remanente d'antiguos rangos de distribución, en distintos climes, y esos pueden tar aisllaos per cientos de kilómetros. La especie ye una d'aquelles na rexón qu'inclúin los 'llonxanos húmedos' ('wet outliers'), pequeñes poblaciones fora del avezáu hábitat de baxa agua.[13]

L'escurrimientu de la planta tamién ta reportada en Australia Meridional, Victoria, y Nueva Gales del Sur.

Ecoloxía

La planta ye hemi-parásita; capaz de fotosintetizar, pero usando'l sistema de raigaños d'otres plantes p'adquirir nutrientes amás d'azucres.[4] El xéneru Santalum de la planta xunir a otres especies, nuna forma non destructiva, sosteniéndose asina mesmu pola provisión de nitróxenu, solombra, y agua.[1] Los raigaños de la especie tienen adaptaciones absorbentes como una almadina, que casi zarren el raigañu del güéspede, esto ye típicu de dellos xéneros de sándalos. Los güéspedes pueden ser otros árboles, usualmente utilícense delles plantes. Los taxones rexistraos nesa rellación son especies de los xéneros; Acacia, Maireana, y Atriplex, ente otros, incluyendo hemiparásitos tales como Exocarpos sparteus. Esti mecanismu dexa a la planta adquirir el 70% del so nitróxenu, y daqué d'agua, requirimientos d'otros árboles y parrotales.[14]

L'árbol ocupa un rangu estendío y diverso d'hábitat, incluyendo llechos de regueros, granitu, planicies de grava y dunes arenoses. Ye tolerante de la seca, sal y altes temperatures, y nun tien la necesidá d'un ambiente rico en nutrientes. El plantón puede llegar a establecese na solombra del so güéspede, recibiendo'l plenu sol una vegada que se desenvolvió, asina que la planta ta usualmente entemecida con güéspedes y otres especies.

Los ambientes del rangu de distribución tán suxetos a quemes frecuentes, esto rique que la planta refacer de los sos raigaños, asina que la especie raramente alcuéntrase como un árbol de meyora. Aquellos especímenes espuestos a quemes forestales y disturbiu del suelu desenvuélvense como parrotales estendíos con múltiples tueros. El recrecimiento de la planta dende'l sistema de raigaños que-y da a la especie una ventaya sobre los parrotales que broten por grana. Los árboles con un únicu tarmu principal tán en llugares alloñaos a esos factores. El vezu d'árboles vieyos pueden aforfugar les plantes axacentes, al monopolizar la lluz del sol y al parasitar los raigaños de les plantes debaxo de la so propia copa.

La xamasca, siendo muncho más pálidu qu'otros árboles y parrotales, fai que la planta sía conspicua nes carbes. Un escurrimientu d'un especímen ensin disturbar rexistróse en Woodman Point n'Australia occidental, una área remota de les quemes de les quemes d'alta intensidá de los réximes alteriaos.

Los emúes comen la fruta, que forma una importante parte de la so dieta, la nuez permanez ensin dixerir al salir de los sos deposiciones. Este ye'l métodu avezáu pa la dispersión de granes de S. acuminatum, cuando ta dientro del rangu ecolóxicu del emú.

Delles especies interaccionan cola planta, como por casu Paraepermenia santaliella; La polilla del quandong de la familia Epermeniidae. Otres criatures, tales como los bárabos de Nitidulid y la caparina blanca de madera, tamién s'alimenten del Santalum acuminatum.

Cultivu

 src=
Una nuez de quandong del desiertu puestu nun cachu de corteza de papel.

El frutu y la nuez foi una importante fonte de comida pa los pueblos de l'Australia greba y semiárida, especialmente pol so altu conteníu de vitamina C.[6] Ta comercialmente cultiváu y distribuyíu como bush food y dacuando conviértese-y en mermelada, una empresa empezó nos 1970s. Ye bien conocida como una comida exótica.

Espardimientu y pestes

Una desaparente conocencia de la ecoloxía de la planta llevó a munchos errores nel cultivu de la especie. Los ensayos comerciales y l'espardimientu polos entusiastes trataron de reproducir les circunstancies del so hábitat nativu, suelu bien drenáu, téuniques de guañada, y la seleición de güéspedes apropiaos fueron más o menos esitosos, d'hasta 35% cuando se-y dexa de llau por 12 - 18 meses. Los cultivadores que dexen les granes en pajote, llográu de llantar güéspedes reporten un altu grau d'ésitu.[15] El cultivu d'esta planta enfrentó otres torgues una y bones la especie ye susceptible a delles pestes y enfermedaes fungales.[16]

La investigación y desenvolvimientu de la doma de la especie foi per primer vegada entamaes por Brian Powell, nuna propiedá en Quorn, Australia Meridional. Les plantes esitoses nesti ensayu fueron clasificaes como 'Árboles significativos' pola estatal National Trust.[17] Esta aventura aportó a sofitada pola CSIRO, nos 1970s, eventualmente aportó a parte del cuerpu d'investigación de la división 'Ecosistemes sustentables'.[18]

El desenvolvimientu de la práutica horticultural del establecimientu de güertes comerciales ta siendo investigáu por dellos proyeutu.[19] La investigación y ensayos fueron llevaos n'Australia Meridional por inxertos ‘Frahn’s Paringa Gem’ sobre un porta-inxertu de planta nueva, asina ye como'l cultivar arrobinar en güertes, la primer vienta de la variedá foi en 1997.[12]

Precísense plantes güéspedes pal establecimientu d'una güerta, les especies escoyíes pa esi propósitu imparten factores como la afectación a la crecedera, resistencia a la infestación, y la collecha. L'estudiu de Melia azedarach (Árbol del paraísu) como un güéspede a la especie reveló que S. acuminatum adquirió compuestos insecticides qu'amontaron la so resistencia a la polilla del quandong. El investigadores determinaron que les neurotoxines atopaes en llantar güéspede, y otres sustances dañibles a mamíferos, pueden pasar a la fruta collechada.[20]

Enfermedaes

Axentes d'enfermedaes del suelu, tales como Phytophthora y especies fungales de Pythium, pueden tar presentes onde la preferencia de la planta per suelu bien drenáu nun ta provista. Los viveros atoparon la manera por que la planta respuenda a les condiciones prescrites, si abarrúntase la presencia, tales como aplicaciones al suelu d'Ácidu fosforosu. Un clima de gran calor y mugor han dacuando inducíu la enllordia negra de la rosal nes fueyes.[16]

Collecha

El frutu y la nuez de S. acuminatum recoyer del árbol, o la nuez de la deposición del emú; la collecha montesa permanez como la fonte primaria de la fruta llargamente usaes. Este foi'l métodu usáu polos colonu dempués de conocer la planta.[21] La planta produz grandes cantidaes de fruta n'años de bien bona agua, los aboríxenes australianos ensuguen la collecha y almacenen la carne hasta por 8 años

L'establecimientu de plantíos esperimentales, pola CSIRO nos 1970s, Vio una medría constante de suministros de les güertes al mercáu La collecha ye capaz de ser protexida de la infestación, y ye una fonte fácilmente identificable, conociendo los requerimientos de les de les guíes de seguridá pa ingredientes comerciales.

La planta da una producción de 10 - 25 kg de fruta, 40% del pesu total ye'l de la grana; la fruta ta comercializada como productu frescu o secu. La grana ye comestible cuando ta cruda, y tamién se-y turrar y pónse-y sal.[22]

Usos

Comida

L'usu comercial de la fruta inclúi la so adición a dulces y comíes sabroses, el sabor ye acedu y reminiscente del piescu, albaricoque o ruibarbo. En Australia Meridional S. acuminatum ye llamáu "piescu Montés" o "piescu del desiertu". La fruta y la nuez de la planta fueron representaos nes estampillas del serviciu postal australianu. Ye bien conocíu como una comida exótica en mercaos estranxeros, vientes qu'entepasen grandemente'l consumu nel so propiu país.[23]

La fruta foi comercialmente disponible, el distintivu sabor ye usáu como un aditivu, particularmente como un únicu productu australianu. Este fui llográu d'árboles monteses, dacuando por corporaciones aboríxenes, sicasí les güertes comerciales tamién se tán ensayando.[16] Sábese que munchos aboríxenes australianos usaron el frutu, pero principalmente recoyíen les nueces. La nuez ensin dixerise podía ser fácilmente recoyida de les deposiciones del emú.

La grana foi identificada, analizada, y monitoreada, como 'alimentu aborixe australianu collecháu na naturaleza', por Food Standards Australia New Zealand. Atopóse que'l productu ye alto en grases, percima de la metá del so pesu.[24]

Medicina

La fruta, que contién vitamina C, y el nucleu de la nuez, que contién aceites complexos, fueron usaos por aquellos pueblos onde les especies crecen. Les cualidaes antibacteriales tán presentes na madera d'esta, y en toles especies de Santalum spp., especialmente nos raigaños. Una conocida aplicación del estractu foi usada pa sanar les enfermedaes de la piel.[16] La producción comercial del conxénere Santalum spicatum ta más avanzada que nesta especie, sicasí la investigación ta siendo entamada na comercialización d'eses sustances melecinales.[16]

Aceite

La grana tien altu conteníu n'aceites inflamables, como les de la nuez d'aleurites moluccana, asina que ye capaz de quemar como un iluminante. La madera tamién ye aceitosa, preséu de mano un fueu nun resfregón de vara.

Madera

La madera ye dura, oleosa, y ye usada en moblería y ebanistería. Ye un material durable, pero escarez de les cualidaes arumoses d'otros sándalos. Les dures y engurriaes nueces fueron usaes ornamentalmente, pa collares y botones de camises, y fueron usaes como pieces en tableros de dames chines.[25]

Historia

 src=
Detalle de la esquisa d'Olive Pink (1930).

L'aceite de los sándalos, primariamente Santalum album, foi descritu ya investigáu polos farmacólogos, esta especie ganó una similar atención sobre'l descubrimientu. La especie australiana más conocida de sándalu, S. spicatum, yera extensivamente collechada y esportada, dexando a S. acuminatum como'l Santalum más común en munches rexones.

L'usu establecíu del frutu polos pueblos aboríxenes, foi reconocíu polos primeres colonizadores de les colonies; el productu convertir en mermelada y yera utilizáu en mueyos picantes. El frutu yera frecuentemente mentáu n'hestories naturales y trabayos botánicos, tales como Flowers and plants of Western Australia,[5] y comercializáu como una mercancía, sicasí, el nucleu de la grana hai históricamente sío'l más extensivamente usáu.

Los grupos étnicos coloniales nun trataron d'adomar plantes indíxenes, a pesar de ser conocíes y dacuando usaes, pero la gran demanda pa esportación a los mercaos de Singapur, Gran Bretaña, y otres partes dexó un respaldu financieru a cultivadores y entusiastes.

Taxonomía

Santalum acuminatum describióse por (R.Br.) A.DC. y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 14(1):. 1856.[26]

Sinonimia
  • Fusanus acuminatus R.Br.
  • Mida acuminata (R.Br.) Kuntze
  • Fusanus acuminatus var. typicus Hochr. nom. inval.
  • Eucarya acuminata (R.Br.) Sprague & Summerh.
  • Santalum preissianum Miq.
  • Santalum cognatum Miq.
  • Santalum densiflorum Gand.
  • Santalum preissii orth. var. F.Muell.[27]

Ver tamién =

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Robert Powell. Leaf and Branch. Department of Conservation and Land Management.
  2. Marchant, Neville; et al. (1987). Flora of the Perth Region, 1st ed., Perth: Western Australian Herbarium, 198, 206..
  3. «{{{nombre}}}» (inglés). FloraBase. Departamentu de Mediu Ambiente y Conservación, Gobiernu d'Australia Occidental.
  4. 4,0 4,1 Justin Teague (Student Intern) (2003). «Santalum acuminatum». Growing Native Plants. ANBG.
  5. 5,0 5,1 Erickson, Rica (1973). Flowers and plants of Western Australia, 2nd, Sydney: A.H. & A.W. Reed, 198, 206..
  6. 6,0 6,1 Nikulinsky, Philippa; Hopper, Stephen D. (2005). Soul of the Desert. Fremantle: Fremantle Arts Centre Press, 98, 99. Pl. 33.
  7. «Santalum acuminatum». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
  8. «Powell's # 1 Quandong». Powell's Fact Sheets. Quorn Quandongs.
  9. «Powell's # 1 Quandong». Plant Breeders' Rights. Commonwealth of Australia (2005).
  10. «Powell's Rede Supreme». Powell's Fact Sheets. Quorn Quandongs.
  11. «Santalum acuminatum, Sweet Quandong». Plant Varieties Journal (Plant Breeder’s Rights Australia) Volume 15 (Number 4). 2002. http://www.ipaustralia.gov.au/pdfs/plantbreed/PVJ_Vol_154.pdf. Consultáu 'l 2 de febreru de 2008. «‘Powell's Rede Supreme’ Application Non: 2002/020; ‘Saltbush Lane’ Application Non: 2002/021: Accepted: 7 November, 2002; Applicant: Australian Quandongs Pty Ltd, Mylor, SA.».
  12. 12,0 12,1 Scholefield, Peter (April 2004). «Sweet Quandong (Santalum acuminatum). Variety: 'Frahn's Paringa Gem'». Plant Varieties Journal (Plant Breeder’s Rights Australia) Volume 17 (Number 1). http://www.ipaustralia.gov.au/pdfs/plantbreed/PVJ_Vol_154.pdf. Consultáu 'l 2 de febreru de 2008.
  13. Seddon, George. Sense of Presta. Perth: University of Western Australia Press, 108. 116..
  14. K. O. Tennakoon*,; J. S. Pate†‡ and D. Arthur†. «Ecophysiological Aspects of the Woody Root Hemiparasite Santalum acuminatum (R. Br.) A. DC and its Common Hosts in South Western Australia». Annals of Botany 80:: p. 245–256. doi:10.1006/anbo.1997.0432. http://aob.oxfordjournals.org/cgi/reprint/80/3/245. Consultáu 'l 2 de febreru de 2008. «* Department of Botany, The UnivŠersity of Peradeniya, Peradeniya, Sri-Lanka and †Department of Botany, The UniŠversity of Western Australia, Nedlands, WA 6907, Australia. Œ‡ For correspondence».
  15. Josh Byrne (1 de marzu de 2008). «Fact Sheet: Quandong Garden». Gardening Australia. Australian Broadcasting Corporation.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Quandong Production». Department of Primary Industries and Resources - fact sheet. Government of South Australia.
  17. «Non. 292 Santalum acuminatum, Quorn». Significant Trees. National Trust of South Australia. «The trees are located on `Endilloe` which is the property of Mr Brian Powell.»
  18. «Plant Profiles: Quandong». Australian Native Foods. CSIRO Sustainable Ecosystems (CSE) (26 de setiembre de 2007).
  19. Ben Lethbridge and Barbara Randell. «Genetic and agronomic improvement of quandong». Rural Industries Research and Development Corporation.
  20. Steve Davidson. «Hosting the quandong». CSIRO. «citing: Transfer of photosynthate and naturally occurring insecticidal compounds from host plants to the root hemiparasite Santalum acuminatum (Santalaceae). B. R. Loveys, S. D. Tyerman and B. R. Loveys. Australian Journal of Botany 49(1) 9 - 16»
  21. Andrea Gaynor. «'Like a good deed in a naughty world': gardens on the Eastern Goldfields of Western Australia». Ecu-humanities Corner. Australian Humanities Review. «'knew every quandong tree in the district', and in season would collect quandongs...[quoting:Trixie Edwards, interviewed by Criena Fitzgerald, 2003]»
  22. «Santalum acuminatum'». Ecocrop. Food and Agriculture Organization of the UNA cita= Ecocrop code: 9545.
  23. Geoff Strong (17 de xunetu de 2002). «The final gastronomic frontier». article. The Age.
  24. «Santalum Acuminatum, Quandong, Kernel». NUTTAB 2006 Online Version. Food Standards Australia New Zealand (26 d'abril de 2007). «Food ID: 15A10216»
  25. Nash, Daphne. «4 Common Reed Phragmites australis». Aboriginal Plant Use in South-Eastern Australia. Australian National Botanic Gardens - Education Service. Consultáu'l 2 de febreru de 2008.
  26. «Santalum acuminatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de xineru de 2015.
  27. http://www.anbg.gov.au/cgi-bin/apni?TAXON_NAME=Santalum+acuminatum

Bibliografía

  1. Candolle, A.L.P.P. de, (Ed) (1857) Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 14(2): 684 [comb. nov.]
  2. Mueller, F.J.H. von, (1882) Systematic Census of Australian Plants: 64
  3. Mueller, F.J.H. von, (1886) Systematic Census of Australian Plants Suppl. 3: 5
  4. Black, J.M., (1924) Casuarinaceae - Euphorbiaceae. Flora of South Australia 2: 168
  5. Williams, K.A.W., (1980) Native Plants of Queensland Edn. 2, 1: 256
  6. Cunningham, G.M., Mulham, W.Y., Milthorpe, P.L. & Leigh, J.H., (1981) Plants of Western New South Wales: 226-227
  7. Jacobs, S.W.L. & Pickard, J., (1981) Plants of New South Wales: 196

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Santalum acuminatum: Brief Summary ( астурски )

добавил wikipedia AST
Santalum acuminatum

Santalum acuminatum, el Quandong del Desiertu, ye una planta d'Australia na familia de los sándalos o Santalaceae. Conózse-y como quandong, quandong duce, o piescu nativu, ta llargamente esvalixáu en toles árees de los desiertos centrales y les árees del suroeste d'Australia. L'usu d'esta fruta como alimentu exótico, una de les más conocíes bushfoods, llevar a la doma de la especie.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Santalum acuminatum ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

Santalum acuminatum, en anglès: desert quandong, és una planta hemiparàsita del gènere del sàndal. La seva distribució és al desert central i el sud d'Austràlia. Aquesta espècie, i especialment el seu fruit, també s'anomena quandong o native peach (préssec natiu). Es fa servir el fruit com a saboritzant exòtic.

Descripció

Santalum acuminatum és un arbust o un arbret que fa de 4 a 6 metres d'alt. Les seves branques són ascendents o desmaiades.[1] Les fulles són primes i ovades de color pàl·lid o verd groguenques i coriàcies.[2]

Les flors poden ser verdes o blanques exteriorment i vermelles o marrons a l'interior i són fragants.[3] El fruit és una drupa, és vermell o de vegades groc i fa de 20 a 25 mm de diàmetre. Madura a finals de primavera o l'estiu.[4][5]

Les arrels estan adaptades a un mecanisme semiparàsit i utilitzen un haustori, capaç d'arribar a 10 metres d'altres arrels.

Aquesta espècie va ser descrita per Robert Brown, dins Prodromus Florae Novae Hollandiae (1810) com Fusanus acuminatus. El botànic Alphonse Pyrame de Candolle li va donar el nom actual el 1857, posant-lo dins el gènere Santalum

Cultiu

 src=
Una nou de Desert Quandong.

El seu fruit i ou és una important font d'aliment pels aborígens de l'Austràlia àrida central i meridional, especialment per la seva gran quantitat de vitamina C. A Austràlia es cultiva comercialment i es considera un bush food (aliment del matoll). S'obté més germinació de la llavor (més del 35%) quan s'estratifica durant de 12 a 18 mesos.[6]

L'ataquen especialment els fongs del sòl dels gèneres Phytophthora i Pythium. Les fulles poden ser atacades per la taca negra del roser en condicions càlides i humides.[7]

En condicions silvestres les nous es podien recollir tradicionalment dels excrements de l'emú


Referències

  1. Elliot, Rodger W.; Jones, David L.; Blake, Trevor. Encyclopaedia of Australian Plants Suitable for Cultivation: Volume 8 – Pr-S. Port Melbourne: Lothian Press, 2002, p. 279. ISBN 0-7344-0378-X.
  2. Robert Powell. Leaf and Branch. Department of Conservation and Land Management, 1990. ISBN 0-7309-3916-2.
  3. Marchant, Neville [et al]. Flora of the Perth Region. 1st. Perth: Western Australian Herbarium, 1987, p. 198, 206..
  4. «{{{nom}}}» (en anglès). FloraBase. Departament de Medi Ambient i Conservació, Govern d'Austràlia Occidental.
  5. Justin Teague (Student Intern). «Santalum acuminatum». Growing Native Plants. ANBG, 2003.
  6. Josh Byrne. «Fact Sheet: Quandong Garden». Gardening Australia. Australian Broadcasting Corporation, 01-03-2008.
  7. «Quandong Production» (PDF). Department of Primary Industries and Resources – fact sheet. Government of South Australia.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santalum acuminatum Modifica l'enllaç a Wikidata


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Santalum acuminatum: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

Santalum acuminatum, en anglès: desert quandong, és una planta hemiparàsita del gènere del sàndal. La seva distribució és al desert central i el sud d'Austràlia. Aquesta espècie, i especialment el seu fruit, també s'anomena quandong o native peach (préssec natiu). Es fa servir el fruit com a saboritzant exòtic.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Santalum acuminatum ( англиски )

добавил wikipedia EN

Santalum acuminatum, the desert quandong, is a hemiparasitic plant in the sandalwood family, Santalaceae, (Native to Australia) which is widely dispersed throughout the central deserts and southern areas of Australia. The species, especially its edible fruit, is also commonly referred to as quandong or native peach. The use of the fruit as an exotic flavouring, one of the best known bush tucker (bush food), has led to the attempted domestication of the species.

Desert quandong is an evergreen tree,[1] its fruit can be stewed to make pie filling for quandong pies or made into a fruit juice drink. The seed (kernel) inside the tough shell can be extracted to be crushed into a paste then be used on sore gums or an oral gum boil to ease the pain. In far-west New South Wales being one of the few drought-tolerant fruit trees around, many Aboriginal communities and local Australians that know about this fruit like to grow it.[2]

Description

Santalum acuminatum grows as a tall shrub, or small tree, 4 to 6 m (13 to 20 ft) high and 2–4 m (6.6–13.1 ft) wide. The rough bark is dark grey and the branches ascending in character. Smaller plants formed by suckers from the roots are sometimes found surrounding larger plants. The smaller branches have a more weeping habit.[3] The slender to ovate leaves are pointed at the tip, and are pale yellowish-green bringing a slightly grey and leathery appearance. These are supported on a short leaf stem, 5 – 10 mm long, the leaves themselves being 45 – 115 mm long. They are tapered in outline, and arranged in opposite pairs on the branchlets.[4]

Flowers can be green or creamy white on the outer parts, reddish or yellowish brown on the inner faces; these appear on stems, are just 2–3 mm across, and are fragrant.[5] Fruit is produced after 4 years and is red or sometimes yellow, measuring between 20 and 25 mm across. A 3-mm layer of flesh covers a brain-like nut with a hard shell that encases the seed. This fruit is referred to as a drupe. It ripens from green to a shiny red in late spring or summer, and is globe-shaped and 20 to 40 mm across.[6][7] The skin of the fruit is waxy.[8]

Roots are adapted to a hemiparasitic mechanism, using a haustorium, on roots able to reach out 10 m to other root systems.

Taxonomy and naming

The species shares the common name quandong with other plants, bearing similar fruit; it may be distinguished as the "desert" or "sweet". The name quandong usually refers to the fruit of S. acuminatum in commercial usage. Variant spelling includes quondong and quandang. The fruit and plant are also named sweet quandong and native peach.[3] The plant was known to many different indigenous language groups, and is therefore known by many different names. The Wiradjuri people of New South Wales use the name guwandhang,[9] from which the name quandong was adapted. Other indigenous names include; wolgol (Noongar, South Western Australia)[10] gutchu (Wotjobaluk, Western Victoria); wanjanu or mangata[11] (Pitjantjatjara, Uluru), and goorti[12] (Narungga).

The species was first described by Robert Brown, named in Prodromus Florae Novae Hollandiae (1810) as Fusanus acuminatus, based on his type collection made at Fowlers Bay, South Australia, in 1802. Brown gave the Latin epithet acuminatus to denote the leaves – sharpened or pointed.[4] The botanist Alphonse Pyrame de Candolle gave the current name in 1857, placing it in the genus Santalum; the genus containing Australian sandalwood, Santalum spicatum, and white sandalwood, Santalum album.[13] Several botanical names have been deemed to be synonymous with Santalum acuminatum, as described in Flora of Australia (1984) and the Australian Plant Census (2006), these include: Santalum preissii F.Muell. in Fragmenta Phytographiae Australiae (1861); Santalum cognatum and Santalum preissianum of Miquel (1845); and Santalum densiflorum Gand. (1919).

Mida acuminata was given by Otto Kuntze in an attempted revision, as with Eucarya acuminata (R.Br.) Sprague and Summerh.

A number of cultivars have been named in application for plant breeders' rights, of which two have been accepted and another has been granted. The first named cultivar of the species was named Powell's # 1,[14] but application for legal recognition of this name was withdrawn.[15] The second is known as Powell's Red Supreme.[16] Two names are given as accepted applications in the Plant Varieties Journal: Powell's Red Supreme and Saltbush Lane.[17]

One variety of S. acuminatum is named in accordance with the International Code of Nomenclature for Cultivated Plants; following the publication of a description, Santalum acuminatum 'Frahn's Paringa Gem'[18] became the first cultivar to be receive legal protection.[19]

Distribution

Santalum acuminatum is widely distributed throughout most southern regions of mainland Australia, including the arid centre of the country, and in some regions is common. The related Australian sandalwood, Santalum spicatum, was once more populous than this species; commercial exploitation has reversed this position.

The plant occurs in Western Australia's north to Carnarvon and Karratha (21 N), reaching inland from the coastal plains, and is found throughout Southwest Australia.[4] The number of recorded specimens in this region is low, and mainly restricted to coastal sandplains, its range having been impacted by altered land-use in the wheatbelt. Some populations are discontinuous in the distribution range, as with many species of the region, beyond the dispersal range of the seeds. Remote groups of the species are remnant to former distribution ranges, to different climates, and these may be isolated by hundreds of kilometres. The species is one of those in the region to include "wet outliers", small populations outside of the usual low rainfall habitat.[20]

Occurrence of the plant is also recorded in South Australia, Victoria, and New South Wales, and Queensland.[3] It is widespread in western New South Wales, eastwards to Dubbo and Culcairn.[21] It is rare in the northwest of the state.[22]

Ecology

The plant is hemiparasitic, able to photosynthesize, but using the root system of other plants to acquire nutrients other than sugars.[7] The plant genus Santalum attaches to other species, in a nondestructive way, sustaining itself by their provision of nitrogen, shade, and water.[4] The roots of the species have pad-like adaptations, that nearly encircle the host's root, which is typical of this genus of sandalwoods. Hosts can be other trees, or grasses, usually several plants are used. The taxa recorded in this relationship are species of genera; Acacia, Maireana, Atriplex, and many others, including hemiparasites such as Exocarpos sparteus. This mechanism allows the plant to acquire 70% of its nitrogen, and some of its water requirements from the roots of other trees and shrubs.[23]

The tree occupies a diverse and widespread range of habitats, including creek beds, granite, gravel plains, and sandy dunes. It is tolerant of drought, salt, and high temperatures, and need not have a nutrient-rich environment. The seedling can become established in the shade of its host, reaching for full sun once developed, so the plant is usually intermingled with host and other species.

The environs of the distribution range are subject to frequent bushfires, this requires the plant to regenerate from its roots, so the species is rarely found as an advanced tree. Those specimens exposed to bushfire and soil disturbance occur as sprawling multistemmed shrubs. The plant's regrowth from the root system gives this species a lead over shrubs that recur from seed. Trees with a single main stem are in locations remote from these factors. The habit of older trees may overwhelm the adjacent plants by monopolising the sunlight and parasitising roots of plants beyond its own canopy.

The foliage, being much paler than other trees and shrubs, makes the plant conspicuous in bushland and scrub. An occurrence of an unmolested specimen is recorded at Woodman Point in Western Australia, an area remote from the high-intensity fires of altered regimens.

Emus eat the fruit, and it forms an important part of their diet; the nut remains undigested in their droppings. This is the usual method of S. acuminatum seed dispersal, when it is within the emu's range.

A number of species interact with this plant, in a number of complex relationships, a noted example being Paraepermenia santaliella, the quandong moth of the family Epermeniidae. Other creatures, such as larvae of nitidulid beetles and the wood white butterfly, also feed on S. acuminatum.

Cultivation

A desert quandong nut on a piece of paperbark

The fruit and nut were important foods to the peoples of arid and semiarid central Australia, especially for its high vitamin C content.[11] It is commercially grown and marketed as a bush food and is sometimes made into a jam, an enterprise begun in the 1970s. It is well known as an exotic food.

Propagation and pests

Inadequate knowledge of the plant's ecology led to many early failures in the cultivation of this species. Commercial trials and propagation by enthusiasts have attempted to reproduce the circumstances of its native habitat; well-drained soil, germination techniques, and selection of appropriate hosts have been more successful. Germinating the seed has been more successful, up to 35% when it is laid aside for 12 – 18 months. Growers laying seeds into mulch, obtained from host plants, report a high rate of success.[24] Cultivation of this plant has faced other obstacles; for example, the species is susceptible to a number of pests and fungal diseases.[25]

The research and development of domestication of the species was first undertaken by Brian Powell, at a property in Quorn, South Australia. The successful plants in this trial are classed as "Significant Trees" by the state's National Trust.[26] This venture came to be supported by the CSIRO, in the 1970s, eventually becoming part of the research body's Sustainable Ecosystems division.[12]

The development of horticultural practice for the establishment of commercial orchards is being researched by a number of projects.[27] Research and trials were undertaken in South Australia by grafting Frahn's Paringa Gem onto seedling rootstock; this is how the cultivar is propagated in orchards, and the first sale of the variety was in 1997.[19]

Host plants are needed in the establishment of an orchard; the species selected for this purpose impart factors affecting growth, resistance to infestation, and the harvest. The study of Melia azedarach (white cedar) as a host to this species revealed that S. acuminatum acquired insecticidal compounds that increased its resistance to the quandong moth. Researchers then determined that neurotoxins found in the host plant, and other substances harmful to mammals, can pass into the harvested fruit.[28]

Diseases

Soil-borne agents of disease, such as Phytophthora and Pythium fungal species, may be present where the plant's preference for well-drained soil is not provided. Nurseries have found the plant to be responsive to the treatments prescribed, if its presence is suspected, such as phosphorous acid soil applications. A climate of high heat and humidity has occasionally induced black spot on the leaves.[25]

Harvest

The fruit and nut of S. acuminatum are collected from the tree, or the nut from a dropping of the emu; wild harvest remains as the primary source for the widely used fruit. This was the method adopted by the colonists after their introduction to it.[29] The plant produces large amounts of fruit in years of good rainfall; Indigenous Australians would dry this harvest and store the flesh for up to 8 years.

The establishment of experimental plantations, by the CSIRO in the 1970s, has resulted in a steady increase in supply by orchards to the market. This harvest is able to be protected from infestation, and is an easily identifiable source, meeting the requirements of food safety guidelines for commercial ingredients.

The plants produce a yield of 10 to 25 kg of fruit, 40% of the total weight is that of the kernel; the fruit is marketed as a fresh or dried product. The kernel is edible when raw, and is also roasted and salted.[30]

Uses

Culinary use

Leaves and a fruit of quandong, detail of sketch by Olive Pink (1930)

The commercial use of the fruit includes its addition to sweet and savoury foods; the flavour is tart and reminiscent of peach, apricot, or rhubarb. In South Australia S. acuminatum is called "wild peach" or "desert peach". The fruit and nut of the plant were featured in a bushfood series of stamps produced by Australia Post. It is well known as an exotic food in foreign markets, sales that greatly exceed the consumption in its own country.[31] The fruit also has free radical-scavenging ability.[32]

The fruit has been made commercially available, the distinctive flavour is used as an additive, particularly as a uniquely Australian product. This has usually been sourced from wild trees, sometimes by Aboriginal corporations, although the viability of commercial orchards is also being trialled.[25] Many Aboriginal peoples are known to have used the fruit, but mainly they gathered the nuts. The undigested nut can be easily gathered from emu droppings.

The kernel has been identified, analysed, and monitored, as a "wild-harvested Australian indigenous food", by Food Standards Australia New Zealand. The product is found to be very high in fats, over half by weight.[33]

Medicinal use

The fruit, containing vitamin C, and the kernel of the nut, containing complex oils, were used by the peoples in whose countries the species occurred. Antibacterial qualities are present in the wood of this, and all the Santalum species, especially in the roots. A known application of the extract was to heal ailments of the skin.[25] The commercial production of cogenor S. spicatum is more advanced than this species, although research is being undertaken into the marketing of these medicinal substances.[25]

Fuel

The seed is very high in flammable oils, like a candlenut, so it is able to be burnt as an illuminant. The wood is also oily, useful for starting a fire as a friction stick.

Timber

The hard, oily, timber is used for furniture and cabinet making by regional craftsmen, but it is not used extensively. It is a durable material, but lacks the aromatic qualities of other sandalwoods. The hard and wrinkled nuts have been used ornamentally, for necklaces and shirt buttons, and were used as marbles on chinese checkers' boards.[34]

History

The oil of sandalwoods, primarily Santalum album, was described and investigated by pharmacologists. The more widely known Australian sandalwood, S. spicatum, was extensively harvested and exported, leaving S. acuminatum as the more common Santalum in many regions.

The established use of the fruit, by Aboriginal peoples, was acknowledged by the early settlers of the colonies; this product was made into jam and chutney. The fruit is frequently mentioned in natural histories and botanical works, such as Flowers and plants of Western Australia,[8] and traded as a commodity, however, the kernel of the seed has, historically, been the most extensively used.

Colonial ethnic groups did not attempt to domesticate indigenous plants in Australia, despite being known and occasionally used, but the great demand from export markets to Singapore, Britain, and elsewhere led to financial backing of growers and enthusiasts. The backyard of Dudley and Lyla Frahn in Paringa, South Australia, contained an orchard of quandongs. The couple recorded yield and qualities of the fruit, one of which became the source for the variety registered and marketed as Frahn's Paringa Gold.[31]

References

  1. ^ "Santalum acuminatum". plantselector.botanicgardens.sa.gov.au. Retrieved 10 January 2020.
  2. ^ Volkofsky, Aimee (16 October 2017). "The quandong — weird name but a very useful fruit". ABC News. Retrieved 10 January 2020.
  3. ^ a b c Elliot, Rodger W.; Jones, David L.; Blake, Trevor (2002). Encyclopaedia of Australian Plants Suitable for Cultivation: Volume 8 – Pr-So. Port Melbourne: Lothian Press. p. 279. ISBN 0-7344-0378-X.
  4. ^ a b c d Robert Powell (1990). Leaf and Branch. Department of Conservation and Land Management. ISBN 0-7309-3916-2.
  5. ^ Marchant, Neville; et al. (1987). Flora of the Perth Region (1st ed.). Perth: Western Australian Herbarium. pp. 198, 206.
  6. ^ "Santalum acuminatum (R.Br.) A.DC". FloraBase. Western Australian Government Department of Biodiversity, Conservation and Attractions.
  7. ^ a b Justin Teague (Student Intern) (2003). "Santalum acuminatum". Growing Native Plants. ANBG.
  8. ^ a b Erickson, Rica; George, A. S.; Marchant, N. G.; Morcombe, M. K. (1973). Flowers and plants of Western Australia (2nd ed.). Sydney: A.H. & A.W. Reed. pp. 198, 206. ISBN 0-589-07123-8.
  9. ^ Williams, Alice; Sides, Tim, eds. (2008). Wiradjuri Plant Use in the Murrumbidgee Catchment. Murrumbidgee Catchment Management Authority. p. 43. ISBN 978-0-7347-5856-9.
  10. ^ Cunningham, Irene (1998). The Trees That Were Nature's Gift. Maylands, Western Australia, 6051. p. 38.{{cite book}}: CS1 maint: location (link)
  11. ^ a b Nikulinsky, Philippa; Hopper, Stephen D. (2005). Soul of the Desert. Fremantle: Fremantle Arts Centre Press. pp. 98, 99. Pl. 33.
  12. ^ a b "Plant Profiles: Quandong". Australian Native Foods. CSIRO Sustainable Ecosystems (CSE). 26 September 2007. Archived from the original on 29 March 2007.
  13. ^ "Santalum acuminatum". Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
  14. ^ "Powell's # 1 Quandong". Powell's Fact Sheets. Quorn Quandongs.
  15. ^ "Powell's # 1 Quandong". Plant Breeders' Rights. Commonwealth of Australia. 2005.
  16. ^ "Powell's Red Supreme". Powell's Fact Sheets. Quorn Quandongs.
  17. ^ "Santalum acuminatum, Sweet Quandong" (PDF). Plant Varieties Journal (Plant Breeder's Rights Australia). 15 (4). 2002. Archived from the original (PDF) on 12 October 2007. Retrieved 2 February 2008. 'Powell's Red Supreme' Application No: 2002/020; 'Saltbush Lane' Application No: 2002/021: Accepted: 7 November 2002; Applicant: Australian Quandongs Pty Ltd, Mylor, SA
  18. ^ (Plant Varieties Journal 17:1)
  19. ^ a b Scholefield, Peter (April 2004). "Sweet Quandong (Santalum acuminatum). Variety: 'Frahn's Paringa Gem'" (PDF). Plant Varieties Journal (Plant Breeder's Rights Australia). 17 (1): 163–166. Archived from the original (PDF) on 12 October 2007. Retrieved 2 February 2008.
  20. ^ Seddon, George (1972). Sense of Place. Perth: University of Western Australia Press. pp. 108, 116. ISBN 1-84091-158-1.
  21. ^ B. Wiecek. "New South Wales Flora Online: Santalum acuminatum". Royal Botanic Gardens & Domain Trust, Sydney, Australia.
  22. ^ Cunningham, Geoff M.; Mulham, William E.; Milthorpe, Peter L.; Leigh, John H. (1981). Plants of Western New South Wales. Sydney, New South Wales: NSW Government Printing Service. pp. 226–27. ISBN 0-7240-2003-9.
  23. ^ Tennakoon, K. U.; J. S. Pate; D. Arthur (1997). "Ecophysiological Aspects of the Woody Root Hemiparasite Santalum acuminatum (R. Br.) A. DC and its Common Hosts in South Western Australia". Annals of Botany. 80 (3): 245–256. doi:10.1006/anbo.1997.0432.
  24. ^ Josh Byrne (1 March 2008). "Fact Sheet: Quandong Garden". Gardening Australia. Australian Broadcasting Corporation.
  25. ^ a b c d e "Quandong Production" (PDF). Department of Primary Industries and Resources – fact sheet. Government of South Australia. Archived from the original (PDF) on 30 August 2007.
  26. ^ "No. 292 Santalum acuminatum, Quorn". Significant Trees. National Trust of South Australia. The trees are located on 'Endilloe' which is the property of Mr Brian Powell.
  27. ^ Ben Lethbridge & Barbara Randell. "Genetic and agronomic improvement of quandong" (PDF). Rural Industries Research and Development Corporation.
  28. ^ Steve Davidson. "Hosting the quandong" (PDF). CSIRO. citing: Transfer of photosynthate and naturally occurring insecticidal compounds from host plants to the root hemiparasite Santalum acuminatum (Santalaceae). B. R. Loveys, S. D. Tyerman and B. R. Loveys. Australian Journal of Botany 49(1) 9–16
  29. ^ Andrea Gaynor. "'Like a good deed in a naughty world': gardens on the Eastern Goldfields of Western Australia". Eco-humanities Corner. Australian Humanities Review. Archived from the original on 20 September 2007. 'knew every quandong tree in the district', and in season would collect quandongs...[quoting:Trixie Edwards, interviewed by Criena Fitzgerald, 2003]
  30. ^ "Santalum acuminatum". Ecocrop. Food and Agriculture Organization of the UN. Ecocrop code: 9545
  31. ^ a b Geoff Strong (17 July 2002). "The final gastronomic frontier". article. The Age.
  32. ^ Zhao, J., Agboola, S., Functional Properties of Australian Bushfoods – A Report for the Rural Industries Research and Development Corporation Archived 21 September 2009 at the Wayback Machine, 2007, RIRDC Publication No 07/030.
  33. ^ "Santalum Acuminatum, Quandong, Kernel". NUTTAB 2006 Online Version. Food Standards Australia New Zealand. 26 April 2007. Archived from the original on 4 September 2007. Food ID: 15A10216
  34. ^ Nash, Daphne. "4 Common Reed Phragmites australis". Aboriginal Plant Use in South-Eastern Australia. Australian National Botanic Gardens – Education Service. Retrieved 2 February 2008.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Santalum acuminatum: Brief Summary ( англиски )

добавил wikipedia EN

Santalum acuminatum, the desert quandong, is a hemiparasitic plant in the sandalwood family, Santalaceae, (Native to Australia) which is widely dispersed throughout the central deserts and southern areas of Australia. The species, especially its edible fruit, is also commonly referred to as quandong or native peach. The use of the fruit as an exotic flavouring, one of the best known bush tucker (bush food), has led to the attempted domestication of the species.

Desert quandong is an evergreen tree, its fruit can be stewed to make pie filling for quandong pies or made into a fruit juice drink. The seed (kernel) inside the tough shell can be extracted to be crushed into a paste then be used on sore gums or an oral gum boil to ease the pain. In far-west New South Wales being one of the few drought-tolerant fruit trees around, many Aboriginal communities and local Australians that know about this fruit like to grow it.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Santalum acuminatum ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

Santalum acuminatum, el Quandong del Desierto, es una planta de Australia en la familia de los sándalos o Santalaceae. Se le conoce como quandong, quandong dulce, o melocotón nativo, está ampliamente dispersado en todas las áreas de los desiertos centrales y las áreas del suroeste de Australia. El uso de esta fruta como alimento exótico, una de las más conocidas bushfoods, lo ha llevado a la domesticación de la especie.

Descripción

Santalum acuminatum crece como un gran arbusto, o un pequeño árbol, raramente excede los 7 metros de altura. Las raíces están adaptadas a un mecanismo hemiparásito, utilizando un haustorio, en las raíces capaces de alcanzar 10 metros hasta otros sistemas de raíces.

Las hojas delgadas a aovadas son puntiagudas en la punta, pálidas o verde-amarillentas y aterciopeladas. Están apoyadas en un corto pedúnculo de 5-10 mm de largo, las hojas por sí mismas siendo de 45-115 mm de largo. Su contorno se estrecha, y dispuestas en pares opuestos en las ramillas.[1]

Las flores pueden ser verdes o blancas en las partes exteriores, rojizas o cafés en las caras internas, estas aparecen en tallos, y miden 2-3 mm de ancho, y son fragantes.[2]​ El fruto se produce después de cuatro años y es rojo o a veces amarillo, midiendo de 20 a 25 mm de ancho. Una capa de 3 mm de carne cubre una nuez en forma de cerebro con una concha dura que encierra la semilla. El fruto es una drupa, tierna es verde y cuando madura se pone verde brillosa a finales de primavera o verano, y tiene forma globosa y 20-40 mm de ancho.[3][4]​ La piel de la fruta es cerosa.[5]

Taxonomía

La planta era conocida por diferentes grupos lingüísticos indígenas. Un pueblo de Nueva Gales del Sur usó el nombre guwandhang, del cual el nombre quandong se adaptó.[6]

La planta fue por primera vez descrita por Robert Brown, nombrada en Prodromus Florae Novae Hollandiae (1810) como Fusanus acuminatus, en 1802 Brown le dio el epíteto latín acuminatus para denotar las hojas – afiladas y puntiagudas.[1]​ El botánico Alphonse Pyrame de Candolle le dio el actual nombre en 1857, colocándolo en el género Santalum; al género que contiene el sándalo australiano, Santalum spicatum, y el sándalo blanco, Santalum album.[7]

Varios cultivares se han nombrado en solicitud para el certificado de obtención vegetal, dos se han aceptado y otros se han otorgado. El primer nombre de cultivar de la especie fue Powell’s # 1,[8]​ pero la aplicación para su reconocimiento legal fue retirada.[9]​ La segunda conocida es Powell’s Red Supreme.[10]​ Dos nombres se han dado como solicitudes aceptadas en la Plant Varieties Journal: ‘Powell’s Red Supreme’ y ‘Saltbush Lane’.[11]

Una variedad de Santalum acuminatum está bautizada de acuerdo con el Código Internacional de Nomenclatura para Plantas Cultivadas; siguiendo la publicación de una descripción, Santalum acuminatum 'Frahn's Paringa Gem' (Plant Varieties Journal 17:1) llegó a ser el primer cultivar en recibir protección legal.[12]

Distribución

Santalum acuminatum es ampliamente distribuida en la mayoría de las regiones del sur de Australia, incluyendo el centro árido del país, y en algunas regiones es común. El congénere sándalo, Santalum spicatum, fue una vez más numeroso que esta especie; la explotación comercial ha revertido esta posición.

La planta se desarrolla en Australia Occidental llegando al norte hasta Carnarvon, alcanzando desde el interior a las planicies costeras, y se le encuentra en todo el suroeste de Australia.[1]​ El número de especímenes registrados en esta región es bajo, y principalmente está restringido a planicies costeras, su rango ha sido impactado por el uso de la alteración del uso de la tierra en el cinturón del trigo. Algunas poblaciones son discontinuas en el rango de distribución, así como muchas especies de la región, más allá del rango de dispersión de las semillas. Grupos remotos de la especie son el remanente de antiguos rangos de distribución, en diferentes climas, y esos pueden estar aislados por cientos de kilómetros. La especie es una de aquellas en la región que incluyen los 'lejanos húmedos' ('wet outliers'), pequeñas poblaciones fuera del usual hábitat de baja lluvia.[13]

La ocurrencia de la planta también está reportada en Australia Meridional, Victoria, y Nueva Gales del Sur.

Ecología

La planta es hemiparásita; capaz de fotosintetizar, pero usando el sistema de raíces de otras plantas para adquirir nutrientes aparte de azúcares.[4]​ El género Santalum de la planta se une a otras especies, en una forma no destructiva, sosteniéndose así mismo por la provisión de nitrógeno, sombra, y agua.[1]​ Las raíces de la especie tienen adaptaciones absorbentes como una almohadilla, que casi encierran la raíz del huésped, esto es típico de algunos géneros de sándalos. Los huéspedes pueden ser otros árboles, usualmente se utilizan varias plantas. Los taxones registrados en esa relación son especies de los géneros; Acacia, Maireana, y Atriplex, entre otros, incluyendo hemiparásitos tales como Exocarpos sparteus. Este mecanismo permite a la planta adquirir el 70 % de su nitrógeno, y algo de agua, requirimientos de otros árboles y arbustos.[14]

El árbol ocupa un rango extendido y diverso de hábitat, incluyendo lechos de arroyos, granito, planicies de grava y dunas arenosas. Es tolerante de la sequía, sal y altas temperaturas, y no tiene la necesidad de un ambiente rico en nutrientes. El plantón puede llegar a establecerse en la sombra de su huésped, recibiendo el pleno sol una vez que se desarrolló, así que la planta está usualmente entremezclada con huéspedes y otras especies.

Los ambientes del rango de distribución están sujetos a incendios frecuentes, esto requiere que la planta se regenere de sus raíces, así que la especie raramente se encuentra como un árbol de avance. Aquellos especímenes expuestos a incendios forestales y disturbio del suelo se desarrollan como arbustos extendidos con múltiples troncos. El recrecimiento de la planta desde el sistema de raíces que le da a la especie una ventaja sobre los arbustos que brotan por semilla. Los árboles con un único tallo principal están en lugares lejanos a esos factores. El hábito de árboles viejos pueden agobiar las plantas adyacentes, al monopolizar la luz del sol y al parasitar las raíces de las plantas debajo de su propia copa.

El follaje, siendo mucho más pálido que otros árboles y arbustos, hace que la planta sea conspicua en los matorrales. Una ocurrencia de un espécimen sin disturbar se ha registrado en Woodman Point en Australia Occidental, un área remota de los incendios de los incendios de alta intensidad de los regímenes alterados.

Los emúes comen la fruta, que forma una importante parte de su dieta, la nuez permanece sin digerir al salir de sus deposiciones. Este es el método usual para la dispersión de semillas de S. acuminatum, cuando está dentro del rango ecológico del emú.

Algunas especies interaccionan con la planta, como por ejemplo Paraepermenia santaliella; La polilla del quandong de la familia Epermeniidae. Otras criaturas, tales como las larvas de Nitidulid y la mariposa blanca de madera, también se alimentan del Santalum acuminatum.

Cultivo

 src=
Una nuez de quandong del desierto puesto en una trozo de corteza de papel.

El fruto y la nuez fue una importante fuente de comida para los pueblos de la Australia árida y semiárida, especialmente por su alto contenido de vitamina C.[6]​ Está comercialmente cultivado y distribuido como bush food y a veces se le convierte en mermelada, una empresa empezó en los años 1970. Es bien conocida como una comida exótica.

Propagación y pestes

Un inadecuado conocimiento de la ecología de la planta llevó a muchos errores en el cultivo de la especie. Los ensayos comerciales y la propagación por los entusiastas han tratado de reproducir las circunstancias de su hábitat nativo, suelo bien drenado, técnicas de germinación, y la selección de huéspedes apropiados han sido más o menos exitosos, de hasta 35 % cuando se le deja de lado por 12-18 meses. Los cultivadores que dejan las semillas en pajote, obtenido de las plantas huéspedes reportan un alto grado de éxito.[15]​ El cultivo de esta planta ha enfrentado otros obstáculos ya que la especie es susceptible a algunas pestes y enfermedades fungales.[16]

La investigación y desarrollo de la domesticación de la especie fue por primera vez emprendidas por Brian Powell, en una propiedad en Quorn, Australia Meridional. Las plantas exitosas en este ensayo fueron clasificadas como 'Árboles significativos' por la estatal National Trust.[17]​ Esta aventura llegó a ser apoyada por la CSIRO, en los años 1970, eventualmente llegó a ser parte del cuerpo de investigación de la división 'Ecosistemas sustentables'.[18]

El desarrollo de la práctica horticultural del establecimiento de huertas comerciales está siendo investigado por varios proyectos.[19]​ La investigación y ensayos fueron llevados en Australia Meridional por injertos ‘Frahn’s Paringa Gem’ sobre un porta-injerto de planta joven, así es como el cultivar se propaga en huertas, la primera venta de la variedad fue en 1997.[12]

Se necesitan plantas huéspedes para el establecimiento de una huerta, las especies seleccionadas para ese propósito imparten factores como la afectación al crecimiento, resistencia a la infestación, y la cosecha. El estudio de Melia azedarach (árbol del paraíso) como un huésped a la especie reveló que S. acuminatum adquirió compuestos insecticidas que incrementaron su resistencia a la polilla del quandong. Los investigadores determinaron que las neurotoxinas encontradas en la planta huésped, y otras substancias dañinas a mamíferos, pueden pasar a la fruta cosechada.[20]

Enfermedades

Agentes de enfermedades del suelo, tales como Phytophthora y especies fungales de Pythium, pueden estar presentes donde la preferencia de la planta por suelo bien drenado no está provista. Los viveros han encontrado la manera para que la planta responda a las condiciones prescritas, si se sospecha la presencia, tales como aplicaciones al suelo de ácido fosforoso. Un clima de gran calor y humedad han ocasionalmente inducido la mancha negra del rosal en las hojas.[16]

Cosecha

El fruto y la nuez de S. acuminatum se recogen del árbol, o la nuez de la deposición del emú; la cosecha silvestre permanece como la fuente primaria de la fruta ampliamente usadas. Este fue el método usado por los colonos después de haber conocido la planta.[21]​ La planta produce grandes cantidades de fruta en años de muy buena lluvia, los aborígenes australianos secan la cosecha y almacenan la carne hasta por ocho años.

El establecimiento de plantaciones experimentales, por la CSIRO en los años 1970, ha visto un incremento constante de abastecimientos de las huertas al mercado La cosecha es capaz de ser protegida de la infestación, y es una fuente fácilmente identificable, conociendo los requerimientos de las de las guías de seguridad para ingredientes comerciales.

La planta da una producción de 10-25 kg de fruta, 40 % del peso total es el de la semilla; la fruta está comercializada como producto fresco o seco. La semilla es comestible cuando está cruda, y también se le tuesta y se le pone sal.[22]

Usos

Comida

El uso comercial de la fruta incluye su adición a dulces y comidas sabrosas, el sabor es ácido y reminiscente del melocotón, albaricoque o ruibarbo. En Australia Meridional S. acuminatum es llamado "melocotón Silvestre" o "melocotón del desierto". La fruta y la nuez de la planta han sido representados en las estampillas del servicio postal australiano. Es bien conocido como una comida exótica en mercados extranjeros, ventas que exceden grandemente el consumo en su propio país.[23]

La fruta ha sido comercialmente disponible, el distintivo sabor es usado como un aditivo, particularmente como un único producto australiano. Este he sido obtenido de árboles silvestres, a veces por corporaciones aborígenes, sin embargo las huertas comerciales también se están ensayando.[16]​ Se sabe que muchos aborígenes australianos han usado el fruto, pero principalmente recogían las nueces. La nuez sin haberse digerido podía ser fácilmente recogida de las deposiciones del emú.

La semilla ha sido identificada, analizada, y monitoreada, como 'alimento aborigen australiano cosechado en la naturaleza', por Food Standards Australia New Zealand. Se ha encontrado que el producto es alto en grasas, por encima de la mitad de su peso.[24]

Medicina

La fruta, que contiene vitamina C, y el núcleo de la nuez, que contiene aceites complejos, fueron usados por aquellos pueblos donde las especies crecen. Las cualidades antibacteriales están presentes en la madera de esta, y en todas las especies de Santalum spp., especialmente en las raíces. Una conocida aplicación del extracto fue usada para sanar las enfermedades de la piel.[16]​ La producción comercial del congénere Santalum spicatum está más avanzada que en esta especie, sin embargo la investigación está siendo emprendida en la comercialización de esas substancias medicinales.[16]

Aceite

La semilla tiene alto contenido en aceites inflamables, como las de la nuez de aleurites moluccana, así que es capaz de quemarse como un iluminante. La madera también es aceitosa, útil para empezar un fuego en una fricción de vara.

Madera

La madera es dura, oleosa, y es usada en mueblería y ebanistería. Es un material durable, pero carece de las cualidades aromáticas de otros sándalos. Las duras y arrugadas nueces han sido usadas ornamentalmente, para collares y botones de camisas, y fueron usadas como piezas en tableros de damas chinas.[25]

Historia

 src=
Detalle del bosquejo de Olive Pink (1930).

El aceite de los sándalos, primariamente Santalum album, fue descrito e investigado por los farmacólogos, esta especie ganó una similar atención sobre el descubrimiento. La especie australiana más conocida de sándalo, S. spicatum, era extensivamente cosechada y exportada, dejando a S. acuminatum como el Santalum más común en muchas regiones.

El uso establecido del fruto por los pueblos aborígenes, fue reconocido por los primeros colonizadores de las colonias; el producto se convertía en mermelada y era utilizado en salsas picantes. El fruto era frecuentemente mencionado en historias naturales y trabajos botánicos, tales como Flowers and plants of Western Australia,[5]​ y comercializado como una mercancía, sin embargo, el núcleo de la semilla ha históricamente sido el más extensivamente usado.

Los grupos étnicos coloniales no trataron de domesticar plantas indígenas, a pesar de ser conocidas y ocasionalmente usadas, pero la gran demanda para exportación a los mercados de Singapur, Reino Unido, y otras partes ha dejado un respaldo financiero a cultivadores y entusiastas.

Taxonomía

Santalum acuminatum fue descrita por (R.Br.) A.DC. y publicado en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 14(1):. 1856.[26]

Sinonimia
  • Fusanus acuminatus R.Br.
  • Mida acuminata (R.Br.) Kuntze
  • Fusanus acuminatus var. typicus Hochr. nom. inval.
  • Eucarya acuminata (R.Br.) Sprague & Summerh.
  • Santalum preissianum Miq.
  • Santalum cognatum Miq.
  • Santalum densiflorum Gand.
  • Santalum preissii orth. var. F.Muell.[27]

Véase también

Referencias

  1. a b c d Robert Powell (1990). Leaf and Branch. Department of Conservation and Land Management.
  2. Marchant, Neville; et al. (1987). Flora of the Perth Region (1st ed. edición). Perth: Western Australian Herbarium. pp. 198, 206. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  3. «Santalum acuminatum (R.Br.) A.DC.». FloraBase (en inglés). Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
  4. a b Justin Teague (Student Intern) (2003). «Santalum acuminatum». Growing Native Plants. ANBG.
  5. a b Erickson, Rica; George, A. S.; Marchant, N. G.; Morcombe, M. K. (1973). Flowers and plants of Western Australia (2nd edición). Sydney: A.H. & A.W. Reed. pp. 198, 206.
  6. a b Nikulinsky, Philippa; Hopper, Stephen D. (2005). Soul of the Desert. Fremantle: Fremantle Arts Centre Press. pp. 98, 99. Pl. 33.
  7. «Santalum acuminatum». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
  8. «Powell’s # 1 Quandong». Powell's Fact Sheets. Quorn Quandongs. Archivado desde el original el 30 de noviembre de 2015.
  9. «Powell’s # 1 Quandong». Plant Breeders' Rights. Commonwealth of Australia. 2005.
  10. «Powell’s Red Supreme». Powell's Fact Sheets. Quorn Quandongs. Archivado desde el original el 30 de noviembre de 2015.
  11. «Santalum acuminatum, Sweet Quandong». Plant Varieties Journal (Plant Breeder’s Rights Australia). Volume 15 (Number 4). 2002. Archivado desde el original el 12 de octubre de 2007. Consultado el 2 de febrero de 2008. «‘Powell’s Red Supreme’ Application No: 2002/020; ‘Saltbush Lane’ Application No: 2002/021: Accepted: 7 November, 2002; Applicant: Australian Quandongs Pty Ltd, Mylor, SA.»
  12. a b Scholefield, Peter (abril de 2004). «Sweet Quandong (Santalum acuminatum). Variety: 'Frahn's Paringa Gem'». Plant Varieties Journal (Plant Breeder’s Rights Australia). Volume 17 (Number 1): pp. 163-166. Archivado desde el original el 12 de octubre de 2007. Consultado el 2 de febrero de 2008.
  13. Seddon, George (1972). Sense of Place. Perth: University of Western Australia Press. p. 108. 116.
  14. K. U. Tennakoon*,; J. S. Pate†‡ and D. Arthur† (1997). «Ecophysiological Aspects of the Woody Root Hemiparasite Santalum acuminatum (R. Br.) A. DC and its Common Hosts in South Western Australia». Annals of Botany. 80:: 245-256. doi:10.1006/anbo.1997.0432. Consultado el 2 de febrero de 2008. «* Department of Botany, The UnivŠersity of Peradeniya, Peradeniya, Sri-Lanka and †Department of Botany, The UniŠversity of Western Australia, Nedlands, WA 6907, Australia. Œ‡ For correspondence». La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  15. Josh Byrne (1 de marzo de 2008). «Fact Sheet: Quandong Garden». Gardening Australia. Australian Broadcasting Corporation.
  16. a b c d e «Quandong Production». Department of Primary Industries and Resources - fact sheet. Government of South Australia. Archivado desde el original el 30 de agosto de 2007.
  17. «No. 292 Santalum acuminatum, Quorn». Significant Trees. National Trust of South Australia. Archivado desde el original el 21 de octubre de 2007. «The trees are located on `Endilloe` which is the property of Mr Brian Powell.»
  18. «Plant Profiles: Quandong». Australian Native Foods. CSIRO Sustainable Ecosystems (CSE). 26 de septiembre de 2007. Archivado desde el original el 29 de marzo de 2007.
  19. Ben Lethbridge and Barbara Randell. «Genetic and agronomic improvement of quandong». Rural Industries Research and Development Corporation.
  20. Steve Davidson. «Hosting the quandong». CSIRO. «citing: Transfer of photosynthate and naturally occurring insecticidal compounds from host plants to the root hemiparasite Santalum acuminatum (Santalaceae). B. R. Loveys, S. D. Tyerman and B. R. Loveys. Australian Journal of Botany 49(1) 9 - 16».
  21. Andrea Gaynor. «'Like a good deed in a naughty world': gardens on the Eastern Goldfields of Western Australia». Eco-humanities Corner. Australian Humanities Review. Archivado desde el original el 20 de septiembre de 2007. «'knew every quandong tree in the district', and in season would collect quandongs...[quoting:Trixie Edwards, interviewed by Criena Fitzgerald, 2003]».
  22. «Santalum acuminatum». Ecocrop. Food and Agriculture Organization of the UN. Archivado desde el original el 26 de julio de 2011. Consultado el 19 de julio de 2008. «Ecocrop code: 9545».
  23. Geoff Strong (17 de julio de 2002). «The final gastronomic frontier». article. The Age.
  24. «Santalum Acuminatum, Quandong, Kernel». NUTTAB 2006 Online Version. Food Standards Australia New Zealand. 26 de abril de 2007. Archivado desde el original el 4 de septiembre de 2007. «Food ID: 15A10216».
  25. Nash, Daphne. «4 Common Reed Phragmites australis. Aboriginal Plant Use in South-Eastern Australia. Australian National Botanic Gardens - Education Service. Consultado el 2 de febrero de 2008.
  26. «Santalum acuminatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 29 de enero de 2015.
  27. http://www.anbg.gov.au/cgi-bin/apni?TAXON_NAME=Santalum+acuminatum

Bibliografía

  1. Candolle, A.L.P.P. de, (Ed) (1857) Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 14(2): 684 [comb. nov.]
  2. Mueller, F.J.H. von, (1882) Systematic Census of Australian Plants: 64
  3. Mueller, F.J.H. von, (1886) Systematic Census of Australian Plants Suppl. 3: 5
  4. Black, J.M., (1924) Casuarinaceae - Euphorbiaceae. Flora of South Australia 2: 168
  5. Williams, K.A.W., (1980) Native Plants of Queensland Edn. 2, 1: 256
  6. Cunningham, G.M., Mulham, W.E., Milthorpe, P.L. & Leigh, J.H., (1981) Plants of Western New South Wales: 226-227
  7. Jacobs, S.W.L. & Pickard, J., (1981) Plants of New South Wales: 196

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Santalum acuminatum: Brief Summary ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

Santalum acuminatum, el Quandong del Desierto, es una planta de Australia en la familia de los sándalos o Santalaceae. Se le conoce como quandong, quandong dulce, o melocotón nativo, está ampliamente dispersado en todas las áreas de los desiertos centrales y las áreas del suroeste de Australia. El uso de esta fruta como alimento exótico, una de las más conocidas bushfoods, lo ha llevado a la domesticación de la especie.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Santalum acuminatum ( француски )

добавил wikipedia FR

Quandong du désert

Santalum acuminatum, le quandong du désert, ou quandong doux, est une plante hémiparasitique de la famille des bois de santal, les Santalacées, que l’on trouve principalement dans les déserts du centre et du sud de l’Australie.

Son fruit comestible est aussi nommé quandong. Ce fruit rouge à noyau est commercialisé tel quel ou en confiture. Il est riche en vitamine C. Son goût rappelle un peu celui de la pêche ou de la rhubarbe. Cet arôme exotique en a fait l’une des « nourritures de brousse » les plus connues, et des tentatives de domestication de l'espèce sont donc en cours.

Description

Santalum acuminatum est un arbuste, voire un petit arbre qui atteint une hauteur de 4 à 6 mètres et une largeur de 2 à 4 mètres. Son écorce est rugueuse, d’un gris foncé et les branches sont principalement ascendantes, quoique les plus petites ont tendance à être tombantes[1]. On trouve souvent des petites plantes, issues de drageons, autour des plus grands arbustes. Les feuilles sont coriaces, d’un vert pâle ou jaunâtre, acuminées et de forme fine ou ovoïde. Elles sont longues de 45 à 115 millimètres, et sont portées par un court pétiole de 5 à 10 millimètres. Elles sont disposées de manière opposée sur les branches[2].

Les fleurs vont du blanc au vert vers l'extérieur, et du brun au rougeâtre vers l'intérieur. Elles poussent sur les tiges, ne mesurent que 2 à 3 millimètres de diamètre, et sont parfumées[3]. Les fruits, appartenant à la catégorie des drupes, commencent à être produits au bout de quatre ans. Ils mûrissent à la fin du printemps ou en été, passant du vert au rouge, et mesurent 20 à 25 millimètres de diamètre[4]. Une couche de chair de 3 millimètres recouvre une noix ressemblant à un cerveau avec une coquille dure qui contient la graine. Le fruit est recouvert d’une peau cireuse[5].

Les racines sont adaptées à un mode de vie hémiparasite, dotées d'un haustorium. Les racines peuvent atteindre 10 m pour atteindre le système racinaire d'un autre plante.

Taxonomie et appellations

L'espèce partage le nom vernaculaire « quandong » avec d'autres plantes portant des fruits similaires. On peut la désigner spécifiquement comme le quandong « du désert » ou quandong « doux ». Le nom « quandong », dans le commerce, fait généralement référence au fruit de S. acuminatum. Les variantes orthographiques incluent quondong et quandang[réf. nécessaire]. Le fruit et la plante sont aussi appelés « quandong doux » et « pêche indigène »[1]. La plante était connue par de nombreux groupes indigènes aux langues variées, et est donc connue sous plusieurs variantes. Le peuple Wiradjuri de Nouvelle-Galles du Sud utilisait le nom guwandhang, duquel le nom quandong a été dérivé. Parmi les autres noms autochtones figurent wolgol (par les Noongar d’Australie du Sud-Ouest)[6] gutchu (par les Wotjobaluk du Victoria de l’Ouest) ; wanjanu ou mangata[7] (par les Pitjantjatjara de la région d’Uluru) et goorti[8] (par les Narungga de la péninsule de Yorke).

L'espèce a été décrite pour la première fois par Robert Brown en 1810 dans son Prodromus Florae Novae Hollandiae, sous le nom de Fusanus acuminatus, d'après sa collection de types effectuée en 1802 à Fowlers Bay, en Australie-Méridionale. Brown utilise l'épithète latin acuminatus pour dénoter l’apparence acuminée des feuilles, soit effilées ou pointues[2]. Le botaniste Alphonse Pyrame de Candolle a donné le nom actuel en 1857, plaçant l’espèce dans le genre Santalum; le genre contenant le bois de santal australien, Santalum spicatum, et le santal blanc, Santalum album[9]. Le nom Mida acuminata a été proposé par Otto Kuntze dans une tentative de révision.

Plusieurs cultivars ont été l’objet de demandes de certificats d’obtention végétale, dont deux ont été acceptés et un autre a été accordé. Le premier cultivar nommé de l'espèce est “Powell's # 1”, mais la demande de reconnaissance légale de ce nom a été retirée. Le second est connu sous le nom de “Powell's Red Supreme[10]. Deux noms sont donnés comme demandes acceptées dans le Plant Varieties Journal : “Powell's Red Supreme” et “Saltbush Lane[11].

Une variété de Santalum acuminatum est nommée conformément au Code international pour la nomenclature des plantes cultivées ; à la suite de la publication d'une description, Santalum acuminatum “Frahn's Paringa Gem” (Plant Varieties Journal 17:1) est devenu le premier cultivar à recevoir une protection légale[12].

Habitat et distribution

Santalum acuminatum est largement répandu dans la plupart des régions méridionales de l'Australie continentale, y compris le centre aride du pays, et est relativement commun dans certaines régions. Le santal australien apparenté, Santalum spicatum, était autrefois plus commun que cette espèce ; l'exploitation commerciale a inversé cette tendance.

La plante est présente dans le nord de l'Australie occidentale jusqu'à Carnarvon, atteignant l'intérieur des terres à partir des plaines côtières, et est présente dans tout le sud-ouest de l'Australie[2]. Le nombre de spécimens enregistrés dans cette région est faible, et principalement limité aux plaines sableuses côtières, son aire de répartition ayant été affectée par une utilisation modifiée des terres dans la Wheatbelt. Certaines populations sont discontinues dans l'aire de répartition, comme chez de nombreuses espèces de la région, au-delà de l'aire de dispersion des graines. Des groupes éloignés de l'espèce sont des vestiges d'anciennes aires de répartition, de différents climats, et ceux-ci peuvent être isolés sur des centaines de kilomètres. L'espèce est l'une des espèces de la région qui compte ce qu'on pourrait qualifier d'"intrus climatique", de petites populations en dehors de l'habitat habituel à faibles précipitations[13].

La présence de la plante est également signalée en Australie-Méridionale, au Victoria, en Nouvelle-Galles du Sud et au Queensland[1]. Elle est largement répandue dans l'ouest de la Nouvelle-Galles du Sud, vers l'est jusqu'à Dubbo et Culcairn[14]. Elle est rare dans le nord-ouest de l'État[15].

Biologie

La plante est hémiparasite, donc capable de photosynthèse, mais utilisant aussi le système racinaire d'autres plantes pour acquérir des nutriments autres que les sucres[4]. Le genre Santalum se fixe à d'autres espèces, de façon non destructive, en se nourrissant de leur apport en azote, en ombre et en eau[2]. Les racines de l'espèce ont développé des haustoriums qui entourent presque la racine de l'hôte, ce qui est typique de ce genre de bois de santal. Les hôtes peuvent être d'autres arbres ou des graminées, et généralement, plusieurs plantes sont vampirisées. Les taxons enregistrés dans cette relation sont des espèces de genres Acacia, Maireana, Atriplex, et beaucoup d'autres, y compris d'autres hémiparasites comme Exocarpos sparteus. Ce mécanisme permet à la plante d'obtenir 70 % de son azote, et une partie de ses besoins en eau, grâce aux racines d'autres arbres et arbustes[16].

L'arbuste peut être trouvé dans une grand variété d'habitats, comme des lits de ruisseaux, des plaines de granite ou de gravier, et des dunes de sable. Il tolère la sécheresse, le sel et les températures élevées, et n'a pas besoin d'avoir un environnement riche en nutriments. Le plant peut s'établir à l'ombre de son hôte, n'atteignant le plein soleil qu'une fois développé, de sorte que la plante est généralement mélangée avec l'hôte et d'autres espèces.

Les environs de l'aire de répartition sont sujets à de fréquents feux de brousse, la plante possède donc la capacité de se régénèrer à partir de ses racines, et de ce fait, l'espèce est rarement vue dans un état avancé. Les spécimens exposés aux feux de brousse et aux dégradations du sol sont des arbustes tentaculaires à tiges multiples. La repousse de la plante à partir du système racinaire donne à cette espèce un avantage sur les arbustes qui se reproduisent à partir des graines. Les arbres avec une seule tige principale se trouvent dans des endroits éloignés de ces facteurs ; un tel spécimen a été étudié à Woodman Point en Australie-Occidentale. Le port des arbres plus âgés peut etouffer les plantes adjacentes en monopolisant la lumière du soleil et en parasitant les racines des plantes au-delà de sa propre canopée.

Le feuillage, beaucoup plus pâle que celui d'autres arbres et arbustes, rend la plante visible dans les broussailles.

Les émeus mangent le fruit, qui constitue une part importante de leur alimentation ; la noix reste non digérée dans leurs excréments. C'est la méthode habituelle de dispersion des semences de S. acuminatum lorsqu'elle se trouve dans l'aire de répartition de l'émeu.

Un certain nombre d'espèces interagissent avec cette plante, dans un certain nombre de relations complexes, un exemple notable étant Paraepermenia santaliella, la mite du quandong, de la famille des Epermeniidae. D'autres créatures, telles que les larves de scarabées nitidulidés et une éspèce de papillon, Delias aganippe, se nourrissent également de S. acuminatum.

Culture

 src=
Une noix de quandong du désert sur un morceau d'écorce de niaouli.

Les fruits et les amandes étaient des aliments importants pour les peuples de l'Australie centrale, au climat aride et semi-aride, en particulier pour leur teneur élevée en vitamine C[7]. Depuis les années 1970, il est cultivé pour être commercialisé comme aliment de brousse et est parfois transformé en confiture. C'est un aliment exotique très connu.

Propagation et ravageurs

Une connaissance insuffisante de l'écologie de la plante a entraîné de nombreux échecs lors des premières tentatives culture de cette espèce. Des essais, autant à but commercial que faits par des passionnés, ont tenté de reproduire la situation de son habitat naturel ; un sol bien drainé, des techniques de germination et la sélection d'hôtes appropriés ont permis des résultats plus satisfaisants. La germination de la graine a donc eu de plus en plus de succès, jusqu'à 35 % lorsqu'elle a été mise de côté pendant 12 à 18 mois. Les producteurs qui sèment des graines dans du paillis, obtenu à partir de plantes hôtes, signalent un taux de réussite élevé[17]. La culture de cette plante a rencontré d'autres obstacles ; par exemple, l'espèce est sensible à un certain nombre de ravageurs et de maladies fongiques[18].

La recherche et le développement de la domestication de l'espèce ont d'abord été entrepris par Brian Powell, sur sa propriété à Quorn, en Australie-Méridionale. Les arbustes que Powell a réussi à domestiquer sont classés comme "arbres importants" par le National Trust de l'État[19]. Cette initiative a été appuyée par le CSIRO dans les années 1970 et a fini par faire partie de la division “Écosystèmes durables” de l'organisme de recherche[8].

Le développement de pratiques horticoles pour l'établissement de vergers commerciaux fait l'objet de recherches dans le cadre de plusieurs projets[20]. Des recherches et des essais ont été entrepris en Australie-Méridionale par la greffe de "Frahn's Paringa Gem" sur un porte-greffe de plantules ; c'est ainsi que le cultivar est reproduit dans les vergers, et sa première vente a été faite en 1997[12].

Les plantes hôtes sont nécessaires à l'établissement d'un verger ; les espèces sélectionnées à cette fin transmettent des facteurs affectant la croissance, la résistance à l'infestation et la récolte. L'étude de Melia azedarach (le margousier) comme hôte de cette espèce a révélé que S. acuminatum a acquis des composés insecticides qui ont augmenté sa résistance à la mite du quandong. Les chercheurs ont ensuite déterminé que les neurotoxines trouvées dans la plante hôte, et d'autres substances nocives pour les mammifères, peuvent passer dans le fruit[21].

Maladies

Des agents pathogènes transmis par le sol, tels que les espèces fongiques Phytophthora et Pythium, peuvent être présents lorsque le sol n'est pas assez sec pour la plante. Les pépinières ont constaté que la plante réagit bien aux traitements prescrits si leur présence est soupçonnée, comme l'application d'acide phosphoreux dans le sol. Un climat de forte chaleur et d'humidité a parfois provoqué des taches noires sur les feuilles[18].

Récolte

Les fruits de S. acuminatum sont prélevés sur l'arbre, les noix peuvent aussi être trouvées dans les excréments d'émeu ; la récolte sauvage reste la principale source de fruits, particulièrement pour les colons quand ils ont découvert la plante[22]. La plante produit de grandes quantités de fruits les années de bonnes pluies ; les aborigènes d'Australie séchaient cette récolte et conservaient la chair jusqu'à 8 ans.

La création de plantations expérimentales par le CSIRO dans les années 1970 a entraîné une augmentation constante de l'offre des vergers sur le marché. Cette récolte peut être protégée contre les infestations et constitue une source facilement identifiable, répondant aux exigences en matière de salubrité alimentaire pour les ingrédients commerciaux.

Les plantes produisent un rendement de 10 à 25 kg de fruits, 40% du poids total est celui de la noix ; le fruit est commercialisé sous forme de produit frais ou séché. L'amande est comestible crue, mais elle est souvent également grillée et salée[23].

Utilisations

Aliment

 src=
Feuilles et fruit de quandong, détail d'une esquisse d'Olive Pink (1930)

Le fruit est souvent ajouté à des aliments sucrés et salés ; son goût est acidulé et rappelle la pêche, l'abricot ou la rhubarbe. En Australie-Méridionale, S. acuminatum est appelé "pêche sauvage" ou "pêche du désert". Il est très connu en tant qu'aliment exotique sur les marchés étrangers, et les ventes à l'étranger dépassent largement la consommation dans son propre pays[24].

Le fruit a été commercialisé en tant que produit typiquement australien, sa saveur distinctive est utilisée comme additif. Ces fruits proviennent habituellement d'arbres sauvages, parfois de sociétés autochtones, bien que la viabilité des vergers commerciaux est également mise à l'essai[18]. De nombreux peuples aborigènes sont connus pour avoir utilisé ces fruits, mais ils en récupèrent surtout les noix. La noix non digérée peut être facilement recueillie dans des excréments d'émeu.

La noix a été identifiée, analysée et contrôlée, en tant qu'"aliment indigène australien récolté à l'état sauvage", par les gouvernements australiens et néo-zélandais. Le produit est très riche en graisses, qui représentent plus de la moitié du poids[25].

Médecine

Le fruit, contenant de la vitamine C, et l'amande de la noix, contenant des huiles complexes, étaient utilisés par les peuples dans les régions où l'espèce était présente. Des qualités antibactériennes sont présentes dans le bois de toutes les espèces de Santalum, en particulier dans les racines. La production commerciale de S. spicatum est plus avancée que celle de cette espèce, bien que des recherches soient en cours sur la commercialisation de ces substances médicinales[18].

Carburant

La graine est très riche en huiles inflammables, comme les noix de bancoule, ce qui lui permet d'être utilisée comme combustible. Le bois est également huileux, utile pour allumer un feu via friction.

Bois

Le bois, dur et huileux, est utilisé pour la fabrication de meubles et d'armoires par les artisans de la région, mais son usage reste peu répandu. C'est un matériau durable, mais qui n'a pas les qualités aromatiques des autres bois de santal. Les noix dures et plissées ont été utilisées ornementalement, pour les colliers et les boutons de chemise, et ont été utilisées comme pions sur les damiers chinois[26] .

Histoire

L'huile des bois de santal, principalement Santalum album, a été décrite et étudiée par des pharmacologues. Cette espèce a attiré une attention similaire lors de sa découverte. Le santal australien le plus connu, S. spicatum, a été largement récolté et exporté, laissant S. acuminatum comme le Santalum le plus commun dans de nombreuses régions.

Les premiers colons ont constaté l'utilisation du fruit par les peuples autochtones et en faisaient déjà des confitures et des chutneys. Le fruit est fréquemment mentionné dans les ouvrages d'histoire naturelle et de botanique, tels que Flowers and plants of Western Australia[5], et a servi de marchandise, mais c'est la noix du fruit qui a toujours été utilisée le plus largement.

Les colons n'ont au début pas tenté de domestiquer les plantes indigènes en Australie, bien qu'elles soient connues et parfois utilisées, mais la forte demande des marchés d'exportation vers Singapour, la Grande-Bretagne et ailleurs a conduit à un soutien financier des producteurs et des amateurs. La cour arrière de Dudley et Lyla Frahn à Paringa, en Australie-Méridionale, contenait un verger de quandongs. Le couple a enregistré le rendement et les qualités du fruit, dont l'une est devenue la source de la variété enregistrée et commercialisée sous le nom de "Frahn's Paringa Gold"[24].

Galerie

Références

  1. a b et c (en) Rodger W. Elliot, David L. Jones et Trevor Blake, Encyclopaedia of Australian Plants Suitable for Cultivation : Volume 8 – Pr-So, 2002 (ISBN 0-7344-0378-X), p. 279
  2. a b c et d (en) Robert Powell, Leaf and Branch, Department of Conservation and Land Management, 1990 (ISBN 0-7309-3916-2)
  3. (en) Neville Marchant, Flora of the Perth Region, Perth, Western Australian Herbarium, 1987, 1re éd., p. 198, 206
  4. a et b (en) Justin Teague (Student Intern), « Santalum acuminatum », Growing Native Plants, ANBG, 2003
  5. a et b (en) Rita Erickson, George, A. S., Neville Marchant et Morcombe, M. K., Flowers and plants of Western Australia, Sydney, A.H. & A.W. Reed, 1973, 2e éd. (ISBN 0-589-07123-8), p. 198, 206
  6. (en) Irene Cunningham, The Trees That Were Nature's Gift, Maylands, Western Australia, 6051, 1998, p. 38
  7. a et b (en) Philippa Nikulinsky et Hopper, Stephen D., Soul of the Desert, Fremantle, Fremantle Arts Centre Press, 2005, p. 98, 99. Pl. 33
  8. a et b (en) « Plant Profiles: Quandong » , CSIRO Sustainable Ecosystems (CSE), 26 septembre 2007
  9. « Santalum acuminatum », Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database, Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government
  10. (en) Scott M. O'Bar., Alternative Crops for Drylands : Proactively Adapting to Climate Change and Water Shortages, Amaigabe Press (lire en ligne), p. 223
  11. (en) « Santalum acuminatum, Sweet Quandong », Plant Varieties Journal (Plant Breeder’s Rights Australia), vol. 15, no 4,‎ 2002 (lire en ligne [PDF], consulté le 2 février 2008)
  12. a et b (en) Peter Scholefield, « Sweet Quandong (Santalum acuminatum). Variety: 'Frahn's Paringa Gem' », Plant Varieties Journal (Plant Breeder’s Rights Australia), vol. 17, no 1,‎ avril 2004, p. 163–166 (lire en ligne [PDF], consulté le 2 février 2008)
  13. (en) George Seddon, Sense of Place, Perth, University of Western Australia Press, 1972 (ISBN 1-84091-158-1), p. 108, 116
  14. (en) B. Wiecek, « FloraOnline - Santalum acuminatum », sur PlantNET (consulté le 26 novembre 2018)
  15. (en) Cunningham, Geoff M., Mulham, William E., Milthorpe, Peter L. et Leigh, John H., Plants of Western New South Wales, Sydney, New South Wales, NSW Government Printing Service, 1981 (ISBN 0-7240-2003-9), p. 226–27
  16. (en) K. U. Tennakoon, J. S. Pate et D. Arthur, « Ecophysiological Aspects of the Woody Root Hemiparasite Santalum acuminatum (R. Br.) A. DC and its Common Hosts in South Western Australia », Annals of Botany, vol. 80, no 3,‎ 1997, p. 245–256 (lire en ligne, consulté le 2 février 2008)
  17. (en) Josh Byrne, « Fact Sheet: Quandong Garden », sur Gardening Australia, Australian Broadcasting Corporation, 1er mars 2008
  18. a b c et d (en) « Quandong Production » (version du 30 août 2007 sur l'Internet Archive), Government of South Australia, sur Department of Primary Industries and Resources – fact sheet
  19. (en) « No. 292 Santalum acuminatum, Quorn », sur Significant Trees, National Trust of South Australia
  20. (en) Ben Lethbridge et Barbara Randell, « Genetic and agronomic improvement of quandong » [PDF], Rural Industries Research and Development Corporation
  21. (en) Steve Davidson, « Hosting the quandong » [PDF], CSIRO
  22. (en) Andrea Gaynor, « 'Like a good deed in a naughty world': gardens on the Eastern Goldfields of Western Australia » , sur Eco-humanities Corner, Australian Humanities Review
  23. (en) « Santalum acuminatum », sur Ecocrop, Food and Agriculture Organization of the UN : « Ecocrop code: 9545 »
  24. a et b (en) Geoff Strong, « The final gastronomic frontier », The Age, 17 juillet 2002
  25. (en) « Santalum Acuminatum, Quandong, Kernel » , sur NUTTAB 2006 Online Version, Food Standards Australia New Zealand], 26 avril 2007
  26. (en) Nash, Daphne, « 4 Common Reed Phragmites australis », sur Aboriginal Plant Use in South-Eastern Australia, Australian National Botanic Gardens – Education Service (consulté le 2 février 2008)
  • (en) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en anglais intitulé .

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Santalum acuminatum: Brief Summary ( француски )

добавил wikipedia FR

Quandong du désert

Santalum acuminatum, le quandong du désert, ou quandong doux, est une plante hémiparasitique de la famille des bois de santal, les Santalacées, que l’on trouve principalement dans les déserts du centre et du sud de l’Australie.

Son fruit comestible est aussi nommé quandong. Ce fruit rouge à noyau est commercialisé tel quel ou en confiture. Il est riche en vitamine C. Son goût rappelle un peu celui de la pêche ou de la rhubarbe. Cet arôme exotique en a fait l’une des « nourritures de brousse » les plus connues, et des tentatives de domestication de l'espèce sont donc en cours.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Santalum acuminatum ( италијански )

добавил wikipedia IT

Santalum acuminatum, nota come quandong del deserto, è una pianta emiparassita nella famiglia dei sandalo, santalaceae, che è ampiamente dispersa nei deserti centrali e nelle aree meridionali dell'Australia. La specie, (in particolare il suo frutto), è anche chiamata "quandong" o "pesco nativo". L'uso del frutto, per il suo aroma esotico, è uno dei più noti endemici dell'Australia, questo ha portato ai tentativi di addomesticamento della specie.

Descrizione

Si tratta di un alto arbusto, o piccolo albero, alto da 4 a 6 metri e e largo da 2 a 4 metri. La corteccia ruvida è di colore grigio scuro e i rami ascendenti. A volte si trovano piante più piccole formate da polloni delle radici che circondano piante più grandi. I rami più piccoli hanno un andamento più penzolante.[1] Le esili foglie ovali sono appuntite, di colore verde pallido o giallo, e coriacee. Queste sono sostenute da un gambo corto, lungo 5–10 mm. e le foglie misurano da 45 a 115 mm. Sono rastremate e disposte in coppie opposte sui rami.[2]

I fiori possono essere verdi o bianchi all'esterno e rossastri o marroni sulle facce interne. Si trovano sui gambi, con dimensioni di 2–3 mm e sono fragranti.[3] I frutti vengono prodotti dopo 4 e sono rossi o talvolta gialli e misurano tra 20 e 25 mm. Uno strato di polpa di 3 mm copre un guscio duro, simile al cervello, che racchiude il seme. Questo frutto è indicato come drupa. A maturazione va dal verde al rosso brillante in tarda primavera o estate, è di forma globosa e di diametro variabile tra 20 e 40 mm.[4][5] La buccia del frutto è cerosa.[6]

Le radici sono adattate a un meccanismo emiparassita, usando un austorio, le radici possono raggiungere le radici di altre pianta parassitate fino a fino a 10 metri di distanza.

Tassonomia e nome

La specie condivide il nome volgare di quandong con altre piante, portando frutti simili; può essere distinto come "acre" o "dolce". Il nome quandong di solito si riferisce al frutto di "S. acuminatum" nell'uso commerciale. Altri nomi sono "quondong" e "quandang". Il frutto e la pianta sono anche chiamati "quandong dolce" e "pesca nativa".[1] La pianta era nota a molti gruppi linguistici indigeni e quindi è conosciuta con molti nomi diversi. I Wiradjuri abitanti del Nuovo Galles del Sud usarono il nome guwandhang, da cui fu adattato il nome "quandong". Altri nomi indigeni sono: wolgol (Noongar, Australia sud occidentale)[7] gutchu (Wotjobaluk, Victoria occidentale), wanjanu o mangata[8] (in lingua pitjantjatjara, Uluṟu), e goorti[9] (Narungga).

La specie venne descritta per la prima volta da Robert Brown, e inserita in Prodromus Florae Novae Hollandiae (1810) come Fusanus acuminatus, basata sulla sua collezione di tipi realizzata a Fowlers Bay, Australia del Sud, nel 1802. Brown diede l'epiteto latino acuminatus per indicare le foglie - affilate o appuntite.[2] Il botanico Alphonse De Candolle gli diede il nome attuale nel 1857, inserendolo nel genus Santalum che contiene anche il sandalo australiano, Santalum spicatum, e il sandalo bianco, Santalum album.[10] Diversi nomi botanici sono stati considerati sinonimi del Santalum acuminatum, come descritto in Flora of Australia (1984) e Australian Plant Census (2006), questi includono: Santalum preissii F.Muell. in Fragmenta Phytographiae Australiae (1861), Santalum cognatum e Santalum preissianum di Miquel (1845) e Santalum densiflorum Gand. (1919).

Mida acuminata fu il nome dato da Otto Kuntze in un tentativo di revisione, come con Eucarya acuminata (R.Br.) Sprague and Summerh.

Distribuzione

Santalum acuminatum è ampiamente distribuita nella maggior parte delle regioni meridionali dell'Australia continentale, compreso il centro arido del paese, ed in alcune regioni è molto comune. Il relativo sandalo australiano, "Santalum spicatum", era una volta più diffuso in natura di questa specie, ma lo sfruttamento commerciale ha invertito questa posizione.

Ecologia

La pianta è emiparassita, capace di fotosintesi, ma preleva dal sistema radicale di altre piante acqua e nutrienti.[5] La pianta sottrae nutrienti in modo non distruttivo, sopravvive grazie alle sostanze azotate e dall'acqua che sottrae alle altre piante e, molto importante, usufruendo (e fornendo) ombra e protezione reciproca per la difesa dal vento arido in posizioni desertiche.[2] Le radici della specie hanno adattamenti a cuscinetto, che circondano quasi la radice dell'ospite, il cuscinetto è di forma tipica per il Genere Santalum. Gli ospiti possono essere altri alberi, arbusti o erbe, di solito vengono usati come ospiti diverse specie di alberi o arbusti, e non una sola. I taxa registrati in questa relazione sono specie di generi quali Acacia, Maireana, Atriplex e molti altri, compresi emiparassiti come' Exocarpos sparteus. Questo meccanismo consente alla pianta di acquisire il 70% del suo azoto e parte del suo fabbisogno idrico dalle radici di altri alberi e arbusti.[11]

L'albero occupa una vasta gamma di habitat, tra cui letti di torrente, basi di rupi rocciose, pianure di ghiaia e dune sabbiose. È tollerante alla siccità, al sale e alle alte temperature e non ha bisogno di avere un ambiente ricco di sostanze nutritive. La pianta può trovarsi all'ombra della sua pianta ospite, raggiungendo il pieno sole solo una volta sviluppata, quindi è solitamente mescolata con l'ospite e altre specie, in tal caso ombreggia a sua volta le piante ospiti.

Vivendo in regioni soggette a frequenti incendi boschivi la pianta è adatta a rigenerarsi dai polloni radicali, quindi la specie è raramente trovata come singolo albero adulto. Invece gli esemplari esposti a incendio boschivo o comunque da disturbo del suolo si presentano sotto forma di gruppi di arbusti a steli singoli su base comune. La ricrescita della pianta dal sistema radicale conferisce a questa specie un vantaggio sugli arbusti che ricorrono alle sementi. Gli alberi con un solo stelo principale si trovano solo in posizioni che non sono soggette ad incendio o disturbi del suolo. La simbiosi parassitaria può non essere equilibrata e la specie parassitante o la parassita possono sopraffarsi, indifferentemente una in confronto all'altra, per radici o chioma.

Il fogliame della pianta, essendo di colore verde pallido rispetto ad altra vegetazione di colore verde vivo con fotosintesi più efficace, rende la pianta ben distinguibile nella boscaglia e nella macchia.

Gli emù mangiano I frutti, che costituiscono gran parte della loro dieta, ed i noccioli non digeriti rimangono vitali nei loro escrementi. Questo è il principale metodo di dispersione della "S. acuminatum", nella zona frequentata dagli emù.

Coltivazione

 src=
Una noce di quandong del deserto su un pezzo di corteccia.

I frutti erano alimenti importanti per i popoli dell'Australia centrale arida e semiarida, specialmente per il loro alto contenuto in vitamina C.[8] Sono commercialmente coltivati e commercializzati e talvolta vengono trasformati in marmellata, una produzione iniziata negli anni 1970. Sono anche noti come cibo esotico.

Propagazione e parassiti

Una conoscenza inadeguata dell'ecologia della pianta ha portato a molti insuccessi nella coltivazione di questa specie. Le prove commerciali e la propagazione da parte degli appassionati hanno tentato di riprodurre le circostanze del suo habitat naturale; terreno ben drenato, tecniche di germinazione e selezione di ospiti appropriati hanno avuto più successo. La germinazione del seme ha avuto successo, fino al 35%, quando è stato immagazzinato per 12-18 mesi. I coltivatori che depositano i semi in pacciame, ottenuto da piante ospiti, riportano un alto tasso di successo.[12] La coltivazione di questa pianta ha affrontato altri ostacoli; per esempio, la specie è soggetta a numerosi parassiti e malattie fungine.[13]

La ricerca e lo sviluppo della domesticazione della specie fu iniziata da Brian Powell, in una proprietà di Quorn nel sud dell'Australia. Le piante che hanno avuto successo in questo processo sono classificate come "Alberi significativi" dal National Trust of Australia.[9][14]

Malattie

Gli agenti patogeni del suolo, come le specie fungine Phytophthora e Pythium, possono essere presenti dove non c'è un terreno ben drenato. La pianta risponde ai trattamenti, se si sospetta la loro presenza, con applicazioni sul suolo di acido fosforoso. Un clima molto caldo e umidito ha occasionalmente indotto la macchia nera sulle foglie.[13]

Raccolta

I frutti di S. acuminatum vengono raccolti dalla pianta, o il nocciolo è fatto cadere dagli emù; la raccolta dal selvatico rimane la fonte primaria per il frutto ampiamente utilizzato. Questo era il metodo adottato dai coloni dopo la loro introduzione.[15] La pianta produce grandi quantità di frutti negli anni di buone precipitazioni. Gli aborigeni australiani essiccano questo raccolto e conservano il frutto per un massimo di 8 anni.

Usi

Cibo

 src=
Foglie e frutti di quandong, dettagli di uno schizzo di Olive Pink (1930)

L'uso commerciale del frutto comprende la sua aggiunta ai cibi dolci e salati; il sapore è aspro e ricorda la pesca, l'albicocca o il rabarbaro. Nel sud dell'Australia la S. acuminatum è chiamata "pesca selvatica" o "pesca del deserto". Il frutto e il nocciolo della pianta erano presenti in una serie di francobolli prodotti dalle Poste Australiane. È ben noto come cibo esotico nei mercati esteri, le cui vendite superano di gran lunga il consumo nel proprio paese d'origine.[16] Il frutto ha anche un'azione contro i radicali liberi.[17]

Medicinale

Il frutto, contenente vitamina C, e il nocciolo oli complessi che erano usati dai popoli nei cui paesi si trovava la specie. Proprietà antibatteriche sono presenti nel legno di S. acuminatum e in tutte le specie "Santalum", specialmente nelle radici. Una nota applicazione dell'estratto era per la cura dei disturbi della pelle.[13] La produzione commerciale del frutto di S. spicatum è la più avanzata, anche se sono in corso ricerche per l'aspetto commerciale di derivati medicinali.[13]

Combustibile

Il seme è molto ricco di oli infiammabili, come la noce delle Molucche, quindi può essere bruciato come illuminante. Anche il legno è untuoso, utile per accendere il fuoco.

Legname

Il legno duro e untuoso viene usato per la produzione di mobili e nell'ebanisteria dagli artigiani regionali, ma non viene usato estesamente. È un materiale resistente, ma privo delle qualità aromatiche di altri sandali. I gusci rigidi e rugosi sono usati per la produzione di collane e bottoni, e come pedine sulle tavole delle "scacchiere" cinesi.[18]

Note

  1. ^ a b Elliot, Rodger W., Jones, David L. e Blake, Trevor, Encyclopaedia of Australian Plants Suitable for Cultivation: Volume 8 – Pr-So, Port Melbourne, Lothian Press, 2002, p. 279, ISBN 0-7344-0378-X.
  2. ^ a b c Robert Powell, Leaf and Branch, Department of Conservation and Land Management, 1990, ISBN 0-7309-3916-2.
  3. ^ Neville Marchant, Flora of the Perth Region, 1st, Perth, Western Australian Herbarium, 1987, pp. 198, 206.
  4. ^ Santalum acuminatum (R.Br.) A.DC. - id. 2356
  5. ^ a b Justin Teague (Student Intern), Santalum acuminatum, in Growing Native Plants, ANBG, 2003.
  6. ^ Rica Erickson, George, A. S., Marchant, N. G. e Morcombe, M. K., Flowers and plants of Western Australia, 2nd, Sydney, A.H. & A.W. Reed, 1973, pp. 198, 206, ISBN 0-589-07123-8.
  7. ^ Irene Cunningham, The Trees That Were Nature's Gift, Maylands, Western Australia, 6051, 1998, p. 38.
  8. ^ a b Philippa Nikulinsky e Hopper, Stephen D., Soul of the Desert, Fremantle, Fremantle Arts Centre Press, 2005, pp. 98, 99. Pl. 33.
  9. ^ a b Plant Profiles: Quandong, in Australian Native Foods, CSIRO Sustainable Ecosystems (CSE), 26 settembre 2007 (archiviato dall'url originale il 29 marzo 2007).
  10. ^ - Santalum acuminatum|id. 6924
  11. ^ K. U. Tennakoon, J. S. Pate e D. Arthur, Ecophysiological Aspects of the Woody Root Hemiparasite Santalum acuminatum (R. Br.) A. DC and its Common Hosts in South Western Australia, in Annals of Botany, vol. 80, n. 3, 1997, pp. 245–256, DOI:10.1006/anbo.1997.0432. URL consultato il 2 febbraio 2008.
  12. ^ Josh Byrne, Fact Sheet: Quandong Garden, in Gardening Australia, Australian Broadcasting Corporation, 1º marzo 2008.
  13. ^ a b c d Quandong Production (PDF), in Department of Primary Industries and Resources – fact sheet, Government of South Australia (archiviato dall'url originale il 30 agosto 2007).
  14. ^ No. 292 Santalum acuminatum, Quorn, in Significant Trees, National Trust of South Australia.
    «The trees are located on 'Endilloe' which is the property of Mr Brian Powell.»
  15. ^ Andrea Gaynor, 'Like a good deed in a naughty world': gardens on the Eastern Goldfields of Western Australia, in Eco-humanities Corner, Australian Humanities Review (archiviato dall'url originale il 20 settembre 2007).
    «'knew every quandong tree in the district', and in season would collect quandongs...[quoting:Trixie Edwards, interviewed by Criena Fitzgerald, 2003]»
  16. ^ Geoff Strong, The final gastronomic frontier, in article, The Age, 17 luglio 2002.
  17. ^ Zhao, J., Agboola, S., Functional Properties of Australian Bushfoods – A Report for the Rural Industries Research and Development Corporation Archiviato il 21 settembre 2009 in Internet Archive., 2007, RIRDC Publication No 07/030.
  18. ^ Nash, Daphne, 4 Common Reed Phragmites australis, in Aboriginal Plant Use in South-Eastern Australia, Australian National Botanic Gardens – Education Service. URL consultato il 2 febbraio 2008.

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Santalum acuminatum: Brief Summary ( италијански )

добавил wikipedia IT

Santalum acuminatum, nota come quandong del deserto, è una pianta emiparassita nella famiglia dei sandalo, santalaceae, che è ampiamente dispersa nei deserti centrali e nelle aree meridionali dell'Australia. La specie, (in particolare il suo frutto), è anche chiamata "quandong" o "pesco nativo". L'uso del frutto, per il suo aroma esotico, è uno dei più noti endemici dell'Australia, questo ha portato ai tentativi di addomesticamento della specie.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Santalum acuminatum ( португалски )

добавил wikipedia PT

Santalum acuminatum é uma espécie planta hemiparasitária da família do sândalo, Santalaceae (nativa da Austrália), que está amplamente dispersa pelos desertos centrais e áreas do sul da Austrália. A espécie, especialmente sua fruta comestível, também é comumente referida como Quandong ou pêssego-nativo. O uso da fruta como condimento exótico, sendo um dos mais conhecidos "Bush tucker" (alimento do mato), tem levado à tentativa de domesticação da espécie.[1]

Referências

  1. Elliot, Rodger W.; Jones, David L.; Blake, Trevor (2002). Encyclopaedia of Australian Plants Suitable for Cultivation: Volume 8 – Pr-So. Port Melbourne: Lothian Press. p. 279. ISBN 0-7344-0378-X.
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Santalum acuminatum: Brief Summary ( португалски )

добавил wikipedia PT

Santalum acuminatum é uma espécie planta hemiparasitária da família do sândalo, Santalaceae (nativa da Austrália), que está amplamente dispersa pelos desertos centrais e áreas do sul da Austrália. A espécie, especialmente sua fruta comestível, também é comumente referida como Quandong ou pêssego-nativo. O uso da fruta como condimento exótico, sendo um dos mais conhecidos "Bush tucker" (alimento do mato), tem levado à tentativa de domesticação da espécie.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Santalum acuminatum ( романски; молдавски )

добавил wikipedia RO

Santalum acuminatum Quandong al Deșertului, este o plantă din Australia din familia Santalaceae. Se cunoaște ca quandong, quandong duce sau piersica nativă, este foarte răspândit în toate ariile deșertice centrale și în zonele de sud–vest din Australia. Acest fruct se folosește ca aliment exotic, cea ce a dus la domesticirea speciei.

Nuvola apps khangman.svg Acest articol din domeniul botanicii este un ciot. Puteți ajuta Wikipedia prin completarea lui.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia autori și editori
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia RO

Десертний квандонг ( украински )

добавил wikipedia UK

Десертний квандонг (лат. Santalum acuminatum) — вид санталу, деревна рослина родини Santalaceae, що росте всюди в центральних і південних областях Австралії.

Біологічний опис

Це високий кущ або маленьке дерево, яке рідко перевищує 7 м у висоту. Листя жовто-зелені, 45-115 мм завдовжки, підтримуються на короткому листовому черешку 5-10 мм завдовжки. Квітки зелені або білі на зовнішній стороні і червонуваті або коричневі на внутрішній, 2-3 мм діаметром. Плід червоний, іноді жовтий з восковою шкіркою, 20-25 мм діаметром. Усередині плода міститься кісточка зі звивистою поверхнею.

Посилання


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Автори та редактори Вікіпедії
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia UK

Десертний квандонг: Brief Summary ( украински )

добавил wikipedia UK

Десертний квандонг (лат. Santalum acuminatum) — вид санталу, деревна рослина родини Santalaceae, що росте всюди в центральних і південних областях Австралії.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Автори та редактори Вікіпедії
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia UK

Santalum acuminatum ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Santalum acuminatum là một loài thực vật có hoa trong họ Santalaceae. Loài này được (R. Br.) A. DC. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1856.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Santalum acuminatum. Truy cập ngày 25 tháng 8 năm 2013.

Liên kết ngoài

Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến họ Đàn hương này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Santalum acuminatum: Brief Summary ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Santalum acuminatum là một loài thực vật có hoa trong họ Santalaceae. Loài này được (R. Br.) A. DC. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1856.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Santalum acuminatum ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Santalanae Thorne ex Reveal, 1992
Семейство: Санталовые
Род: Сантал
Вид: Santalum acuminatum
Международное научное название

Santalum acuminatum (R.Br.) A.DC., 1857

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
NCBI 453076EOL 2918188IPNI 780590-1TPL tro-100351594

Santálum acuminátumвид сантала, древесное растение семейства Санталовые, произрастающее повсюду в центральных и южных областях Австралии.

Биологическое описание

Это высокий куст или маленькое дерево редко превышающее 7 м в высоту. Листья жёлто-зелёные, 45-115 мм длиной, поддерживаются на коротком листовом черешке 5-10 мм длиной. Цветки зелёные или белые на внешней стороне и красноватые или коричневые на внутренней, 2-3 мм диаметром. Плод красный иногда жёлтый с восковой кожицей, 20-25 мм диаметром. Внутри плода содержится косточка с извилистой поверхностью.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

Santalum acuminatum: Brief Summary ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию

Santálum acuminátum — вид сантала, древесное растение семейства Санталовые, произрастающее повсюду в центральных и южных областях Австралии.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию