Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.
Morfologia
- Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
-
cap gros i amb el perfil convex.
- La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
- L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
- Les pectorals són llargues i punxegudes.
- Peduncle caudal robust.
-
Escates ctenoides.
- Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
- Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]
Reproducció
Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]
Mengen invertebrats bentònics.[1]
La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]
Distribució geogràfica
Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]
Cuina
Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).
Classificació
N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:
- Gènere Acanthopagrus
-
Acanthopagrus akazakii (Iwatsuki, Kimura & Yoshino, 2006)[6]
-
Acanthopagrus australis (Gunther, 1859)
-
Acanthopagrus berda (Forsskål, 1775)
-
Acanthopagrus bifasciatus (Forsskål, 1775)
-
Acanthopagrus butcheri (Munro, 1949)
-
Acanthopagrus latus (Houttuyn, 1782)
-
Acanthopagrus palmaris (Whitley, 1935)
-
Acanthopagrus schlegelii czerskii (Berg, 1914)
-
Acanthopagrus schlegelii schlegelii (Bleeker, 1854)
-
Acanthopagrus sivicolus (Akazaki, 1962)
-
Acanthopagrus taiwanensis (Iwatsuki & Carpenter, 2006)
- Gènere Allotaius
- Gènere Archosargus
- Gènere Argyrops
- Gènere Argyrozona
- Gènere Boops
- Gènere Boopsoidea
- Gènere Calamus
-
Calamus arctifrons (Goode & Bean, 1882)
-
Calamus bajonado (Bloch & Schneider, 1801)
-
Calamus brachysomus (Lockington, 1880)
-
Calamus calamus (Valenciennes, 1830)
-
Calamus campechanus (Randall & Caldwell, 1966)
-
Calamus cervigoni (Randall & Caldwell, 1966)
-
Calamus leucosteus (Jordan & Gilbert, 1885)
-
Calamus mu (Randall & Caldwell, 1966)
-
Calamus nodosus (Randall & Caldwell, 1966)
-
Calamus penna (Valenciennes, 1830)
-
Calamus pennatula (Guichenot, 1868)
-
Calamus proridens (Jordan & Gilbert, 1884)
-
Calamus taurinus (Jenyns, 1840)
- Gènere Cheimerius
- Gènere Chrysoblephus
- Gènere Crenidens
- Gènere Cymatoceps
- Gènere Dentex
-
Dentex angolensis (Poll & Maul, 1953)
-
Dentex barnardi (Cadenat, 1970)
-
Dentex canariensis (Steindachner, 1881)
-
Dentex congoensis (Poll, 1954)
-
Déntol (Dentex dentex) (Linnaeus, 1758)
-
Dentex fourmanoiri (Akazaki & Séret, 1999)
-
Dentex gibbosus (Rafinesque, 1810)
-
Dentex macrophthalmus (Bloch, 1791)
-
Dentex maroccanus (Valenciennes, 1830)
-
Dentex tumifrons (Temminck & Schlegel, 1843)
- Gènere Diplodus
-
Esparrall (Diplodus annularis) (Linnaeus, 1758)
-
Diplodus argenteus argenteus (Valenciennes, 1830)
-
Diplodus argenteus caudimacula (Poey, 1860)
-
Diplodus bellottii (Steindachner, 1882)
-
Diplodus bermudensis (Caldwell, 1965)
-
Diplodus capensis (Smith, 1844)
-
Diplodus cervinus cervinus (Lowe, 1838)
-
Diplodus cervinus hottentotus (Smith, 1844)
-
Diplodus cervinus omanensis (Bauchot & Bianchi, 1984)
-
Diplodus fasciatus (Valenciennes, 1830)
-
Diplodus holbrookii (Bean, 1878)
-
Diplodus noct (Valenciennes, 1830)
-
Diplodus prayensis (Cadenat, 1964)
-
Morruda (Diplodus puntazzo) (Cetti, 1777)
-
Sarg (Diplodus sargus) (Linnaeus, 1758)
-
Variada (Diplodus vulgaris) (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)
- Gènere Evynnis
- Gènere Gymnocrotaphus
- Gènere Lagodon
- Gènere Lithognathus
- Gènere Oblada
- Gènere Pachymetopon
- Gènere Pagellus
- Gènere Pagrus
- Gènere Parargyrops
- Gènere Petrus
- Gènere Polyamblyodon
- Gènere Polysteganus
- Gènere Porcostoma
- Gènere Ptreogymnus
- Gènere Rhabdosargus
- Gènere Sarpa
- Gènere Sparidentex
- Gènere Sparodon
- Gènere Sparus
- Gènere Spondyliosoma
- Gènere Stenotomus
- Gènere Virididentex
Observacions
El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]
Referències
-
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
-
↑ Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
-
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 173.
-
↑ 4,0 4,1 Enciclopèdia Catalana (català)
-
↑ ZipCodeZoo.com (anglès)
-
↑ Iwatsuki, Kimura & Yoshino «A new sparid, Acanthopagrus akazakii, from New Caledonia with notes on nominal species of Acanthopagrus». Ichthyological Research, 53, 4, 2006, pàg. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z.
-
↑ Animal Diversity Web (anglès)
-
↑ MarineSpecies.org (anglès)
-
↑ The Taxonomicon (anglès)
-
↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
Bibliografia
- Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
- Helfman, B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons Viquiespècies