«Capellanes» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver
capellán.
La Draba (Cardaria draba) ye una especie de la familia de les crucíferas.
Anguaño esta considerada un sinónimu de Lepidium draba[1]
Descripción
Planta perenne, yerbácea con cabillos erectos de 20-80 cm, que sostienen unna inflorescencia trupa, ramosa, nel so parte cimeru bastante plana , de flores blanques bien pequeñines. Fueyes obovaes, de base cuneada y marxe dentáu-onduláu; les cimeres dentaes y abrazadoras. Flores de 5-6 mm de diámetru; pétalos blancos, el doble de llongures de los sépalos, ampliamante ovaos. Vaina arrondada o acorazonada, enchida; estilu llargu. Floria de primavera a branu.
Hábitat y distribución
Habita en cultivos, tierres baldías y cunetes n'Europa mediterránea y nel sureste. Introducida nel restu d'Europa.
Usos
La fervinchu preparada coles sos fueyes ye diurética. Les granes emplegar como sucedaneu de la pimienta.
Taxonomía
Cardaria draba describióse por (L.) Desv. y espublizóse en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 163. 1814[1815].[2]
- Sinónimos
-
Lepidium draba L. [1753, Sp. Pl., éd. 1 : 645]
-
Nasturtium diversifolium Wall. [1831, Catal. : n° 4775]
-
Lepidium repens Boiss. [1867, Fl. Or., 1 : 356]
-
Lepidium madritense Pau [1887, Not. Bot. Fl. Esp., 1 : 8]
-
Lepidium diversifolium Freyn & Sint. ex Freyn [1903, Bull. Herb. Boissier, ser. 2, 3
-
Lepidium arvense Mill. [1768, Gard. Dict., ed. 8 : n° 2]
-
Cardaria brachysepala Opiz [1852, Seznam : 26]
-
Jundzillia draba (L.) Andrz.
-
Nasturtium draba (L.) Crantz [1769, Class. Crucif. Emend. : 91]
-
Draba ruderalis Baumg. [1816, Enum. Stirp. Transs., 2 : 232]
-
Crucifera cardaria Y.H.Krause [1902, Fl. Deutschl., ed. 2, 6 : 156] [nom. illeg.]
-
Cochlearia draba (L.) L. [1759, Syst. Nat., ed. 10, 2 : 1120]
-
Cardiolepis dentata Wallr. [1822, Sched. Crit. : 340] [nom. illeg.][3]
- Castellanu: babol, blancuca, capellán, capellanes, cochlearia falsa, draba, floreta, floretas, florida, yerba blanco, hinchace, llobón de güerta, mastuerzu bárbaru, mastuerzu oriental, masuerzo oriental, papola.[4]
Ver tamién
Referencies
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.