Selaginel·làcia (Selaginellaceae) és una família de pteridòfits amb un únic gènere Selaginella i unes 700 espècies. Aquestes espècies creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.
Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar.[1] Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.
Selaginel·làcia (Selaginellaceae) és una família de pteridòfits amb un únic gènere Selaginella i unes 700 espècies. Aquestes espècies creixen en llocs càlids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambdós hemisferis, tot i que també n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.
Morfològicament són plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hèlix o en rengles i proveïdes d'un apèndix, membranós i caduc, anomenat lígula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizòfors, uns apèndixs radiciformes d'origen caulinar. Són plantes heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micròspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protal·lus masculins molt reduïts. Els protal·lus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però finalment només se'n desenvolupa un de sol.
