This genus contains several species of tubers which are food staples for tropical cultures including D. alata, D. bulbifera, D. cayenensis, D. dumetorum, D. esculenta, D. galbis, D. hispida, D. opposita, D. pentaphylla, D. rotundata and D. trifida. D. mexicana and other mexican species were the source of diosgenin, which was used to synthesize progesterone for the first synthetic birth control pills.
Dioscorea ye un xéneru con más de 600 especies aceptaes. Distribuyir por toles rexones templar y tropical del mundu, una gran mayoría d'especies son tropicales ente que'l restu dar nes zones templaes. Dalgunes d'elles, llamaes popularmente ñame, son cultivaes polos sos grandes tubérculos que son llargamente utilizaos pa l'alimentación, siendo un productu básicu pal consumu humanu n'Oceanía y l'oeste d'África. El so consumu ye importante tamién nel Caribe. N'Asia y África cultivar dende fai ocho mil años, en tantu nes árees tropicales d'América ye cultiváu polos pueblos indíxenes dende la dómina precolombina.
Son plantes trepadores, yerbácea y de vezu perenne que crecen ente 2 a 12 m. Les fueyes, anches y de forma acorazonada, disponer n'espiral. Les flores, de seis pétalos son inconspicuas y de color verde amarellentáu; son principalmente dioicas (flores masculines y femenines en distintes plantes), anque delles especies son monoicas (flores masculines y femenines na mesma planta). Na mayoría d'especies el frutu ye una cápsula, n'otres cuantes una baga blanda.
El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 1032. 1753.[2] La especie tipo ye: Dioscorea sativa L.
En Canaries a diferencia d'otros cultivos (plátanu, piña tropical ...) nun precisa d'intensos cuidos, anque presenta l'inconveniente del so llargu ciclu de desenvolvimientu ya importante esixencia n'agua, casi'l doble que la platanera y tres veces más que la piña tropical. El ñame en Canaries cultivar con métodos artesanales y el so practica tresmitióse de manera tradicional de padres a fíos. Magar se cree qu'el so orixe alcontrar na rexón Indo-Malaya (suroeste Asiáticu), la so introducción en Canaries ye más confusa. Posiblemente, la Colocasia esculenta tuvo de llegar a les islles nos primeros años dempués de la conquista, trayida dende'l Mediterraneu polos españoles. Anguaño'l ñame cultívase principalmente nel norte de la Isla de La Palma y en dellos ribayos de Tenerife y La Gomera. Nos primeres 20–30 díes de la plantíu produz la emisión del sistema radicular o guañadura siguida d'un desenvolvimientu de la área foliar y darréu l'apaición de los fíos o afiyamientu (a los 3–4 meses). A lo último, dempués del primer añu, empieza'l desenvolvimientu del tubérculu según l'almacenamientu nésti de sustanza acútase, principalmente almidón. La principal islla productora de ñame en Canaries ye La Palma, con una media cercana al millón y mediu de quilos añales, de los cualos la práutica totalidá esportar escontra los Mercaos de Tenerife y Les Palmes. La mayor parte d'ésta producción procede del conceyu norteño de San Andrés y Sauces, onde esisten aproximao unes 15 hai de terrén dedicaes al so cultivu.
Ver llista completa d'especies acceptadas en The Plant List
Amás del so estendíu usu alimenticiu, atribúyense valores melecinales al ñame como anti-inflamatorio y anti-espasmódicu y otros pol so conteníu moderáu d'alcaloides y esteroides. Tamién destaca'l so conteníu en inulina.
Nos años 50 del pasáu sieglu estudiar en Veracruz, Méxicu, una variedá de Dioscorea que s'usaba como saponina o xabón pa matar peces pola compañía Sintex. Gracies a esti descubrimientu, detectóse'l so conteníu en esteroles análogos a la progesterona, lo que sirvió de base al descubrimientu, en Méxicu, de la píldora anticonceutiva per parte de Carl Djerassi, Miramontes y Romu.[3][4]
Dellos estudios suxuren qu'estos tubérculo pueden aumentar la posibilidá de tener ximielgos.[ensin referencies]
El ñame ye un ingrediente imprescindible nos sancochos ellaboraos en Puertu Ricu, Panamá, la Costa Caribe colombiana, Venezuela, Haití y la República Dominicana. Tamién ye ingrediente principal de platos colombianos como'l llamátigu de quesu, y n'ensalaes y chips (tayaes frites). Nes Islles Canaries, el ñame ye un ingrediente del tradicional potaxe de berros.
http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/MDC/id/1312 - Lleón, Jorge (1968). Fundamentos botánicos de los cultivos tropicales.lnstituto Interarnericano de Ciencies de la O.Y.A. San JosB. Costa Rica. - Montaldo, A. (1972). Cultivu de Raigaños y Tub&culos Tropicales I.I.C.A. de la O.Y.A. Lima, Perú.
-Morton, J. (1982). Wetiand taro: A neglected crop for food, feed and fuel. Proc. Fla. State Hort. S0c.95: 367 - 374. Onwemne, I.C. (1978). TheTropical Tubers Crops. Yam, Cassava, Sweet Potato, Cocoyams. Jhon Wiley, New York. - Rodríguez Brito Wladimiro (1982) L'Agricultura na islla de la Palma C.S.I.C S/C de Tenerife
Dioscorea ye un xéneru con más de 600 especies aceptaes. Distribuyir por toles rexones templar y tropical del mundu, una gran mayoría d'especies son tropicales ente que'l restu dar nes zones templaes. Dalgunes d'elles, llamaes popularmente ñame, son cultivaes polos sos grandes tubérculos que son llargamente utilizaos pa l'alimentación, siendo un productu básicu pal consumu humanu n'Oceanía y l'oeste d'África. El so consumu ye importante tamién nel Caribe. N'Asia y África cultivar dende fai ocho mil años, en tantu nes árees tropicales d'América ye cultiváu polos pueblos indíxenes dende la dómina precolombina.
Dioskoreya (lat. Dioscorea)[1] – dioskoreyakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]
Dioskoreya (lat. Dioscorea) – dioskoreyakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Dioscorea és un gènere de plantes amb flors dins la família de les dioscoreàcies. Consta d'unes 600 espècies de plantes natives de les regions càlides i temperades del món. La majoria de les espècies es troben a la zona tropical i poques espècies es troben sota clima temperat. El gènere rep el nom de l'antic metge i botànic grec Dioscòrides Pedaci. Són lianes perennes herbàcies si tuberoses de 2 a 12 m de llargada. Les flors són poc vistoses amb sis pètals. Generalment són plantes de sexualitat dioica però unes poques són monoiques.En la majoria el fruit és una càpsula i en unes poques una baia. Algunes espècies, els iams, són comestibles i es cultiven altres són tòxiques i/o medicinals per exemple com a font de la progesterona de síntesi.
A continuació s'enumeren algunes de les espècies incloses a la família. El gènere relacionat Tamus s'inclou dins Dioscorea per alguns botànics; per Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin, vegeu Tamus communis.
Dioscorea és un gènere de plantes amb flors dins la família de les dioscoreàcies. Consta d'unes 600 espècies de plantes natives de les regions càlides i temperades del món. La majoria de les espècies es troben a la zona tropical i poques espècies es troben sota clima temperat. El gènere rep el nom de l'antic metge i botànic grec Dioscòrides Pedaci. Són lianes perennes herbàcies si tuberoses de 2 a 12 m de llargada. Les flors són poc vistoses amb sis pètals. Generalment són plantes de sexualitat dioica però unes poques són monoiques.En la majoria el fruit és una càpsula i en unes poques una baia. Algunes espècies, els iams, són comestibles i es cultiven altres són tòxiques i/o medicinals per exemple com a font de la progesterona de síntesi.
Smldinec (Dioscorea) je rod jednoděložných rostlin z čeledi smldincovitých. Některé druhy se pěstují pro jedlé škrobnaté hlízy, nazývané jamy. Některé jamy jsou původem z Afriky, jiné v jihovýchodní Asii. Pěstují se hlavně v tropech všech kontinentů. Hlízy obsahují jedovatý alkaloid dioscorin, který se však ničí teplem. Proto se hlízy před konzumací vaří, nebo jinak tepelně upravují. Rod smldinec zahrnuje celkově asi 100 druhů.
Dioscorea dumetorum, Burkina Faso
Dioscorea villosa (wild yam)
Smldinec (Dioscorea) je rod jednoděložných rostlin z čeledi smldincovitých. Některé druhy se pěstují pro jedlé škrobnaté hlízy, nazývané jamy. Některé jamy jsou původem z Afriky, jiné v jihovýchodní Asii. Pěstují se hlavně v tropech všech kontinentů. Hlízy obsahují jedovatý alkaloid dioscorin, který se však ničí teplem. Proto se hlízy před konzumací vaří, nebo jinak tepelně upravují. Rod smldinec zahrnuje celkově asi 100 druhů.
Yams (Dioscorea), auch Yam oder Yamswurzel genannt, sind eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Yamswurzelgewächse (Dioscoreaceae). Die bis zu 800 Arten sind hauptsächlich in den Tropen verbreitet. Einige Arten sind wichtige tropische Nahrungs- und Heilpflanzen.
Yams-Arten wachsen als windende, ausdauernde krautige Pflanzen. Sie bilden Rhizome oder Wurzelknollen als Überdauerungsorgane, die in Größe, Gestalt, Farbe und Inhaltsstoffen sowie in ihrer Tiefe in der Erde sehr unterschiedlich sein können. Manche Arten bilden in den Blattachseln Brutknöllchen (beispielsweise Dioscorea bulbifera).
Die wechsel- oder gegenständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die einfache oder zusammengesetzte Blattspreite besitzt drei bis neun basale Blattadern.[1]
Die Blüten sind immer eingeschlechtig. Die Dioscorea-Arten sind meist zweihäusig (diözisch), selten einhäusig (monözisch) getrenntgeschlechtig. Die Blüten stehen spiralig in seitenständigen, unterschiedlich aufgebauten Blütenständen zusammen, wobei die weiblichen Blütenstände nur wenige Blüten enthalten. Die männlichen Blüten enthalten ein oder zwei Kreise mit je drei Staubblättern, drei davon können zu Staminodien reduziert sein. In den weiblichen Blüten können drei oder sechs Staminodien vorhanden sein.[1]
Die dreikantigen Kapselfrüchte öffnen sich bei Reife am oberen Ende. Die Samen besitzen häutige Flügel.[1]
Einige Arten und deren Ausleseformen sind Nutzpflanzen, sowohl als wichtige Nahrungspflanzen als auch als Heilpflanzen. Viele Yams-Arten werden wegen ihrer essbaren Wurzelknollen als Nahrungsmittel angepflanzt.
Bei der am meisten angebauten Art erreichen die unterirdischen Knollen eine Länge von bis zu 2 Metern; ihr Geschmack ist süßlich und ähnelt dem von Esskastanien und Kartoffeln. Sie haben eine dunkelbraune bis schwarze Haut und sind reich an Provitamin A sowie Kalium. Außer der „Chinesischen Yamswurzel“ (Lichtwurzel, Nagaimo, Dioscorea polystachya, Dioscorea batatas, Dioscorea divaricata oder fälschlich auch Dioscorea opposita bzw. Dioscorea oppositifolia[2]) und der Dioscorea japonica („Japanische Berg-Yams“ oder „Yamaimo“(山芋)) wirken alle Yams-Arten roh gegessen toxisch.[3] Yamswurzeln ähneln geschmacklich und optisch den Süßkartoffeln, sind aber nicht mit ihnen verwandt. In Südamerika, Afrika und der Karibik sind Yams häufig Bestandteil des Gemüseangebots, in Europa jedoch im Gegensatz zur Süßkartoffel nur selten zu erwerben. In den Küchen der Tropen sind sie ein wichtiger Stärke-Lieferant. In China gibt es ein Vorhaben, mit Hilfe gentechnischer Methoden Sorten von Yams-Arten zu züchten, die als Energiepflanzen für die Erzeugung von Ethanol-Kraftstoff optimiert sind.[4]
In der Naturheilkunde wird wilder Yams je nach Dosierung zur Linderung von Wechseljahresbeschwerden, gegen PMS und sowohl zur Empfängnisverhütung als auch bei unerfülltem Kinderwunsch eingesetzt.[5] Der Einsatz ist jedoch umstritten und setzt eine intensive Beschäftigung mit dem Thema voraus.[6] Die wilde Yamswurzel enthält in großen Mengen Diosgenin, ein Cholesterin-Derivat mit zusätzlichen Hydroxygruppen in der Seitenkette, die als inneren Ether weitere Ringe an das Steran-Gerüst anhängen. Obwohl aus Diosgenin nur durch chemischen Abbau das Gelbkörperhormon Progesteron gewonnen werden kann (Marker-Degradation), wird Diosgenin in der esoterischen Literatur und der alternativen Medizin als „natürliches“ Progesteron bezeichnet. Die Verwendung der Yams-Wurzel für die Progesteron-Produktion wurde 1944 durch Russell Marker eingeleitet. Er führte in Mexiko zur Entwicklung eines eigenen Pharmaindustriezweiges auf Basis der Yams-Wurzel.
Yams enthält eine geringe Menge Amygdalin, welches im Darm zu Blausäure umgebaut wird.[7]
Die größten Anbaugebiete für Yams befinden sich in Afrika. Die Hauptproduzenten (2020) sind Nigeria, Ghana und die Elfenbeinküste. Unter den zehn größten Produzenten befinden sich lediglich zwei, die nicht auf dem afrikanischen Kontinent liegen: Kolumbien und Papua-Neuguinea.[8]
Im Jahr 2020 wurden laut Ernährungs- und Landwirtschaftsorganisation (FAO) der Vereinten Nationen weltweit 74.827.234 Tonnen Yams produziert. Die zehn größten Produzenten ernteten zusammen 97,2 % der Welternte. Nigeria produzierte allein 66,9 %.[8]
Die Gattung Dioscorea wurde 1753 durch Carl von Linné aufgestellt. Der Gattungsname Dioscorea ehrt den griechischen Arzt Pedanios Dioscurides, dessen Heilpflanzenkunde aus dem 1. Jahrhundert für über 1600 Jahre Bedeutung in der Medizin hatte. Synonyme für Dioscorea L. sind: Borderea Miégev., Botryosicyos Hochst., Elephantodon Salisb., Epipetrum Phil., Hamatris Salisb., Helmia Kunth, Higinbothamia Uline, Hyperocarpa (Uline) G.M.Barroso, E.F.Guim. & Sucre, Merione Salisb., Nanarepenta Matuda, Oncorhiza Pers., Oncus Lour., Polynome Salisb., Raja Burm., Rajania L., Ricophora Mill., Rhizemys Raf., Sismondaea Delponte, Strophis Salisb., Tamus L., Tamnus Mill., Testudinaria Salisb. ex Burch., Ubium J.F.Gmel..[9]
Die Gattung Dioscorea ist von den tropischen bis gemäßigten Gebieten fast weltweit verbreitet. In China gibt es 52 Arten, 21 davon nur dort. Einige Arten sind in manchen Gebieten der Welt Neophyten.[1]
Die einzigen in Mitteleuropa heimischen Arten sind die Gemeine Schmerwurz (Dioscorea communis) und die Balkan-Schmerwurz (Dioscorea balcanica).[10]
Die Gattung Yams (Dioscorea) umfasst 350 bis 800 Arten:[1][11][9]
Yams (Dioscorea), auch Yam oder Yamswurzel genannt, sind eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Yamswurzelgewächse (Dioscoreaceae). Die bis zu 800 Arten sind hauptsächlich in den Tropen verbreitet. Einige Arten sind wichtige tropische Nahrungs- und Heilpflanzen.
Soaⁿ-io̍h-chî (山藥, Eng-gí: yam) sī Dioscorea-sio̍k (薯蕷屬) ê si̍t-bu̍t , sio̍k-tī Dioscoreaceae-kho (薯蕷科). A-chiu, Hui-chiu ū chèng soaⁿ-io̍h chò chia̍h-mi̍h.
Kî-thaⁿ ê miâ a̍h-sī chéng: âng-chî, chhùn-kim-á, hôai-soaⁿ, hu̍t-chiáng-chî, thiāu-chî.
Soaⁿ-io̍h-chî (山藥, Eng-gí: yam) sī Dioscorea-sio̍k (薯蕷屬) ê si̍t-bu̍t , sio̍k-tī Dioscoreaceae-kho (薯蕷科). A-chiu, Hui-chiu ū chèng soaⁿ-io̍h chò chia̍h-mi̍h.
Yams (Dioscorea), uk Yam of Yamsrut, as en skööl faan plaanten uun det famile Dioscoreaceae. Diar hiar son 600 bit 800 slacher tu an waaks fööraal uun a troopen. Faan enkelt slacher kön a ruter eden of üs medesiin brükt wurd.
Yams (Dioscorea), uk Yam of Yamsrut, as en skööl faan plaanten uun det famile Dioscoreaceae. Diar hiar son 600 bit 800 slacher tu an waaks fööraal uun a troopen. Faan enkelt slacher kön a ruter eden of üs medesiin brükt wurd.
పెండలము దుంప ఉష్ణ మండలాలలో పెరిగే ఒక రకమైన ఏక వార్షిక తీగ మొక్క. ఇది 50 అడుగుల ఎత్తు వరకు పెరుగుతుంది. సంస్కృతంలో పెండలాన్ని "ఆలూకమ్" అనిన్నీ, "పిండాలు" (పిండి + ఆలూ) అనిన్నీ పిలుస్తారు. ఇందులోంచే పెండలం అన్న తెలుగు మాట పుట్టింది.
ప్రపంచంలో పెండలం జాతి మొక్కలు 600 పైబడే ఉన్నాయి. వీటిల్లో తిండానికి పనికొచ్చే ఉపజాతులు ఉరమరగా 10 ఉంటాయేమో. భారతదేశంలో దొరికే పెండలాలలో దరిదాపు 50 రకాలు ఉన్నాయి: వాటిల్లో ముఖ్యమైనవి: పెద్ద పెండలం (డయొస్కోరియా అలాటా, Dioscorea alata), చిన్న పెండలం (డయొస్కోరియా ఎస్కులెంటం, Dioscorea esculentum). మిగిలినవి అటవీ జాతులు కాగా ఈ రెండింటినే భారత దేశంలో విస్తారంగా సాగు చేస్తున్నారు. ఆధునిక వృక్షశాస్త్రానికి ఆద్యుడూ, మెటీరియా మెడికా గ్రంథకర్త, సా. శ. 1 శతాబ్దానికి చెందిన వాడైన గ్రీకు విజ్ఞఆని పెడారియోస్ డయస్కోరిడీజ్ (Pedanios Dioscorides) పేరిట ఈ తీగ మొక్కకి ఆయన పేరు పెట్టడం జరిగింది. తమాషా ఏమిటంటే పెద్ద పెండలం తీగ కుడి వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది, చిన్న పెండలం తీగ ఎడమ వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది. ఈ లక్షణాన్ని పురస్కరించుకుని పెండలాలని రెండు జాతులుగా విడగొట్టి అధ్యయనం చేస్తారు.
"అలాటా" అంటే "రెక్కలు కలది" అని అర్థం. బీరకాయ మీద పొటమరించిన నరాల మాదిరి ఈ మొక్క కాండం మీద పొటమరించిన "రెక్కలు" (wings) ఉంటాయి. అందుకని అలాటా అన్న పేరు వచ్చింది. దీని వేళ్లు భూమిలోపల దుంపలలా ఊరతాయి. ఒకొక్క దుంప 30 కేజీల వరకు తూగవచ్చు. చేమ దుంపల మాదిరి ఈ దుంపలు పైన గరుగ్గాను, నూగుతో కలసి ఉంటాయి. దుంఫ లోపల జిగురు గల పిండి పదార్థం (strachy substance) ఉంటుంది. "ఎస్కులేటం" అంటే ఆహారానికి ఉపయోగపడేది అని అర్థం.
ఇంగ్లీషులో పెద్ద పెండలాన్ని Greater Yam అనిన్నీ, చిన్న పెండలాన్ని Lesser Yam అనిన్నీ అంటారు. ఇంగ్లీషులో పెండలంలా కనిపించే మరొక దుంపని Cassava అని కూడ అంటారు. చిక్కు ఎక్కడ వస్తుందంటే దేశకాలపరిస్థితులని బట్టి ఇంగ్లీషు వాడకంలో పేరు మారిపోతూ ఉంటుంది. ఉదాహరణకి D. alata ని ఇంగ్లీషులో Guyana arrowroot, ten-months yam, water yam, white yam, winged yam, violet yam, purple yam, yam అనే పేర్లు ఉన్నాయి. అందుకని శాస్త్రీయ నామం మీద ఆధారపడడం వల్ల సందిగ్ధానికి అవకాశం ఉండదు. ఈ సందర్భంలో కొన్ని పేర్లని ఇక్కడ సంక్షిప్త పరుద్దాం:
|coauthors=
ignored (|author=
suggested) (help) పెండలము దుంప ఉష్ణ మండలాలలో పెరిగే ఒక రకమైన ఏక వార్షిక తీగ మొక్క. ఇది 50 అడుగుల ఎత్తు వరకు పెరుగుతుంది. సంస్కృతంలో పెండలాన్ని "ఆలూకమ్" అనిన్నీ, "పిండాలు" (పిండి + ఆలూ) అనిన్నీ పిలుస్తారు. ఇందులోంచే పెండలం అన్న తెలుగు మాట పుట్టింది.
ప్రపంచంలో పెండలం జాతి మొక్కలు 600 పైబడే ఉన్నాయి. వీటిల్లో తిండానికి పనికొచ్చే ఉపజాతులు ఉరమరగా 10 ఉంటాయేమో. భారతదేశంలో దొరికే పెండలాలలో దరిదాపు 50 రకాలు ఉన్నాయి: వాటిల్లో ముఖ్యమైనవి: పెద్ద పెండలం (డయొస్కోరియా అలాటా, Dioscorea alata), చిన్న పెండలం (డయొస్కోరియా ఎస్కులెంటం, Dioscorea esculentum). మిగిలినవి అటవీ జాతులు కాగా ఈ రెండింటినే భారత దేశంలో విస్తారంగా సాగు చేస్తున్నారు. ఆధునిక వృక్షశాస్త్రానికి ఆద్యుడూ, మెటీరియా మెడికా గ్రంథకర్త, సా. శ. 1 శతాబ్దానికి చెందిన వాడైన గ్రీకు విజ్ఞఆని పెడారియోస్ డయస్కోరిడీజ్ (Pedanios Dioscorides) పేరిట ఈ తీగ మొక్కకి ఆయన పేరు పెట్టడం జరిగింది. తమాషా ఏమిటంటే పెద్ద పెండలం తీగ కుడి వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది, చిన్న పెండలం తీగ ఎడమ వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది. ఈ లక్షణాన్ని పురస్కరించుకుని పెండలాలని రెండు జాతులుగా విడగొట్టి అధ్యయనం చేస్తారు.
"అలాటా" అంటే "రెక్కలు కలది" అని అర్థం. బీరకాయ మీద పొటమరించిన నరాల మాదిరి ఈ మొక్క కాండం మీద పొటమరించిన "రెక్కలు" (wings) ఉంటాయి. అందుకని అలాటా అన్న పేరు వచ్చింది. దీని వేళ్లు భూమిలోపల దుంపలలా ఊరతాయి. ఒకొక్క దుంప 30 కేజీల వరకు తూగవచ్చు. చేమ దుంపల మాదిరి ఈ దుంపలు పైన గరుగ్గాను, నూగుతో కలసి ఉంటాయి. దుంఫ లోపల జిగురు గల పిండి పదార్థం (strachy substance) ఉంటుంది. "ఎస్కులేటం" అంటే ఆహారానికి ఉపయోగపడేది అని అర్థం.
ఇంగ్లీషులో పెద్ద పెండలాన్ని Greater Yam అనిన్నీ, చిన్న పెండలాన్ని Lesser Yam అనిన్నీ అంటారు. ఇంగ్లీషులో పెండలంలా కనిపించే మరొక దుంపని Cassava అని కూడ అంటారు. చిక్కు ఎక్కడ వస్తుందంటే దేశకాలపరిస్థితులని బట్టి ఇంగ్లీషు వాడకంలో పేరు మారిపోతూ ఉంటుంది. ఉదాహరణకి D. alata ని ఇంగ్లీషులో Guyana arrowroot, ten-months yam, water yam, white yam, winged yam, violet yam, purple yam, yam అనే పేర్లు ఉన్నాయి. అందుకని శాస్త్రీయ నామం మీద ఆధారపడడం వల్ల సందిగ్ధానికి అవకాశం ఉండదు. ఈ సందర్భంలో కొన్ని పేర్లని ఇక్కడ సంక్షిప్త పరుద్దాం:
బంగాళాదుంప = ఆలూ = ఉర్ల గడ్డ = [bot.] Solanum tuberosum = Potato తియ్యదుంప = చిలగడదుంప = గెనుసు గడ్డ = [bot.] Ipomoea batatas = Sweet potato చేమ దుంప = [bot.] Colacasia esculenta = Taro root పాలగరుడ వేరు = [bot.] Marantha ramosissima or [bot.] en:Maranta arundinacea; [bot.] en:Curcuma angustifolia; క్షీరపిష్ఠ = Arrow-root; a flour made from this is called పాలగుండ and is used in the preparation of puddings; (note) this looks similar to other underground tubers such as cassava, yucca or kudzu, which are oblong in shape; కంద = [bot.] amorphophallus campanulatus (Watts) = Elephant-foot yam పెండలం = (1) [bot.] Dioscorea esculentum = Lesser Yam; (2) [bot.] Dioscorea alata = Grater yam = Purple yam; కర్రపెండలం = cassava root = yucca; the starch from this root is used to make tapioca or sago [bot.] Manihot utilissima; Manihot esculenta; అమెరికాలో అనేక రకాల దుంపలని కట్టగట్టి "యామ్" అని పిలిచెస్తారు. తియ్యదుంప ఏరోరూట్ arrowroot=క్షీరపిష్ఠ=పాలగరుడ కర్ర పెండలము దుంపමෙම ලිපිය මිනිසා විසින් ආහාරයට ගන්නා අල පිලිබඳවය. අල, කාබෝහයිඩ්රේට් වලින් සපිරි ආහාරයකි.
මෙම ලිපිය මිනිසා විසින් ආහාරයට ගන්නා අල පිලිබඳවය. අල, කාබෝහයිඩ්රේට් වලින් සපිරි ආහාරයකි.
Yams at Brixton market Yam output in 2005ኮቴሃሬ (Dioscorea) ኢትዮጵያ ውስጥ የሚገኝ ተክል ወገን ነው።
እንደ ስኳር ድንች በመምሰሉ አንዳንዴ በማሳሳት «የስኳር ድንች» ይባላል።
613 ዝርዝሮች አሉ፣ ከነርሱም በተለይ የታወቁት፦
ቦዮና፣ ቦይና፣ ቦዮ - D. abysinicca ቦዬ - D. alataएतत् सूरणम् अपि भारते वर्धमानः कश्चन शाकविशेषः । इदम् अपि सस्यजन्यः आहारपादार्थः । एतत् सूरणम् आङ्ग्लभाषायां Elephant foot yam इति उच्यते । अस्य सस्यशास्त्रीयं नाम अस्ति Amorphophallus paeoniifolius इति । एतत् सूरणं भारते तु शाकत्वेन सर्वत्र उपयुज्यते एव । एतेन क्वथितं, व्यञ्जनं, दाधिकम् इत्यादिकं निर्मीयते ।
Dioscorea is a genus of over 600 species of flowering plants in the family Dioscoreaceae, native throughout the tropical and warm temperate regions of the world. The vast majority of the species are tropical, with only a few species extending into temperate climates.[3][4][5][6] It was named by the monk Charles Plumier after the ancient Greek physician and botanist Dioscorides.
Wild Yam (Dioscorea) is a vine that is invasive, deciduous, and herbaceous.[7] This species is native to Asia, though, in the U.S., it is commonly found in Florida. They can grow over 18 metres (60 feet) in length.[8] Wild yams are an important crop, as they have been used to prevent menstrual cramps, stomach cramps, and general pain for centuries. During the 1950s scientists found that the roots of wild yams contained diosgenin which is a plant-based estrogen; diosgenin is hypothesized to aid in chemical defense against herbivores. This was used to create the first birth control pills during the 60s.[9] In addition, some Dioscorea species are rich in nutrients and antioxidants. This is beneficial in rural areas where the plant is native because it enriches the diets of individuals who live in the area.[10] These plants grow best near canopy gaps in woodlands and rainforests. Dioscorea uses vining behavior which is useful in tropical habitats because Dioscorea grow under canopies and need to latch onto different surfaces in order to grow upwards and acquire resources. [11]
Several species, known as yams, are important agricultural crops in tropical regions, grown for their large tubers. Many of these are toxic when fresh, but can be detoxified and eaten, and are particularly important in parts of Africa, Asia, and Oceania.
One class of toxins found in many species is steroidal saponins, which can be converted through a series of chemical reactions into steroid hormones for use in medicine and as contraceptives.
The 1889 book "The Useful Native Plants of Australia" records that Dioscorea hastifolia is "One of the hardiest of the yams. The tubers are largely consumed by the local aborigines for food. (Mueller)."[12]
Although the mechanism of Dioscorea vine behavior is unknown, it is likely that Dioscorea acts similarly to vines in terms of growth and movement behavior. Vines have a touch-sensitive component that allows them to locate and latch onto a supporting base. They use nearby plants, rocks, trees, and structures for physical support. Their touch receptors allow them to reach out and sense objects. Vines seek out these surfaces by sending out shoots to assess the area. This behavior is dependent on the species, but these shoots typically move in a clockwise or counterclockwise direction, induced by circadian rhythms (Digital time-lapse video)[13].[14] When the vine makes contact with an object, the tendril shoot will coil around the object; this is a reaction called thigmotropism.[15] This tendril can control the amount of tension and squeeze the object to stay attached to it and prevent falling. Leaf growth is typically postponed until the relative stem has secured support. When leaf growth is delayed, shoot growth is hastened. Some vines produce an adhesive on their stems that contain calcium to better latch onto structures. A gradient is produced and the calcium exits cells to spread over stems. Furthermore, Dioscorea is a twiner, this means that the plant undergoes circumnutation which is a helical movement that allows stems to wrap around objects. In order for this mechanism to take place, endodermal cells, plasmodesmata, the plasma membrane, epidermal cells, calcium, potassium, chloride, and proton pumps are required.[16] The SCR gene is also crucial for twining to occur.[17] To better understand the physiology of Dioscorea further research must be conducted as much has still not been discovered.
In 2009, an experiment was conducted to address the mechanism of force generation in the twining plant, Dioscorea bulbifera. To do this, the authors used a mechanical pole that measured the squeezing force of the twining vine. Plants were grown in a greenhouse setting, and once the shoots of the plants started "circumnutating," a pole was introduced to allow for twining around the object. Authors found that the amount of force being applied to the pole when the vine is twining is due to the stretching of the stipule. The forces of the bending and twisting motion of D. bulbifera did not generate a measurable force. In addition, this experiment indicates that stipules[18] are not the only driving force for tension in vines and that they contribute to increased squeezing force later in development.[19]
Overall, Dioscorea has a vining mechanism that allows it to obtain nutrients while living under a canopy; it has evolved to do this by seeking out surfaces to climb and latch onto. Vines, like Dioscorea, have touch-sensitive components that allow them to specialize in this behavior.
The Alangan Tribe of Mangyan in the Island of Mindoro in the Philippines, locally known as Karot/Nami; Uses this type of tuber as an alternative of rice. Mangyan people typically soak it for 3 days, wash it in the running streams, dried for 2 days, and soak for 2 hours before cooking like a typical rice.
The genus includes the following species and subspecies:
The closely related genus Tamus is included in Dioscorea by some sources,[22] but is maintained as distinct by others.[23] For Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin, see Tamus communis.
Dioscorea is a genus of over 600 species of flowering plants in the family Dioscoreaceae, native throughout the tropical and warm temperate regions of the world. The vast majority of the species are tropical, with only a few species extending into temperate climates. It was named by the monk Charles Plumier after the ancient Greek physician and botanist Dioscorides.
Dioskoreo[1] (“Dioscorea”) estas planta genro el la familio de la Dioskoreacoj (Dioscoreaceae). La genro havas pli ol 800 speciojn ĉefe en la tropikoj. Kelkaj specioj estas gravaj tropikaj nutraĵ- kaj kuracplantoj.
Dioskoreo-specioj kreskas kiel volvanta, multjara herba planto. Ĝi formas rizomojn aŭ radiktuberojn kiel rezervorganoj, kies grandeco, formo, koloro kaj enhavosubstancoj povas esti malsimilaj. Kelkaj formas en la foliaksoj bulbetojn (ekzemple “Dioscorea bulbifera)”. La alterne kaj kontraŭstarantaj folioj havas folitigojn kaj foliplaton. La simplaj aŭ kunmetitaj foliplatoj havas ĝis naŭ bazajn folivejnojn.
La floroj estas ĉiam unuseksaj, la plantoj estas plej ofte dioikaj, malofte monoikaj .
La trieĝaj kapsulfruktoj malfermiĝas en matura stato. La semoj havas haŭtajn flugilojn.
Kelkaj specioj kaj ties selektoformoj estas utilplantoj, kaj kiel nutraĵplanto kaj kiel kuracoplanto. Multaj dioskoreo-specioj estas kultivataj pro siaj manĝeblaj tuberoj kiel nutraĵplanto. La plej ofte kultivata specio havas tuberon de ĝis du metrojn. Ĝi gustas dolĉete kaj similas al kaŝtanoj kaj terpomoj. Ili havas malhelbrunan ĝis nigran ŝelon. La tuberoj enhavas multe da provitamino A kaj kalio. Krom la „ĉina dioskoreo“ („Dioscorea polystachya“, „Dioscorea batatas“, „Dioscorea divaricata“ aŭ false „Dioscorea opposita“ respektive „Dioscorea oppositifolia“ kaj „Dioscorea japonica“ („japana dioskoreo“ aŭ „Yamaimo“(山芋)) la dioskoreoj estas venenaj. La dioskoreoj similas laŭ la gusto kiel batatoj, sed ili ne estas parencaj.
La plej granda kultivareoj estas en Afriko. La ĉefaj produktolandoj (2016) estas Niĝerio, Ganao kaj Ebur-Bordo. Inter la dek plej grandaj landoj troviĝas nur du, kiuj ne estas en Afriko: Haitio kaj Kolombio.
Laŭ la Organizaĵo pri Nutrado kaj Agrikulturo (ONA) de la Unuiĝintaj Nacioj en 2016 oni rikoltis tutmonde preskaŭ 66 milionojn da tunoj de dioskoreo. La dek plej grandaj produktantoj rikoltas kune 96,7 % de la tutmonda rikolto. Niĝerio produktas mem preskaŭ 70 %.
La genro „Dioscorea“ ricevis sian nomon 1753 fare de Carl von Linné. La genra nomo „Dioscorea“ honoras la grekan kuraciston Dioskorido, kies libro havis grandan signifon por la medicino dum pli ol 1600 jaroj. Sinonimoj por „Dioscorea“ L. estas: „Tamus“ L., „Tamnus“ MILL., „Ricophora“ MILL., „Oncus“ LOUR., „Ubium“ J.F.GMEL., „Oncorhiza“ PERS., „Testudinaria“ SALISB. EX BURCH., „Rhizemys“ RAF., „Botryosicyos“ HOCHST., „Helmia“ KUNTH, „Sismondaea“ DELPONTE, „Epipetrum“ PHIL., „Borderea“ MIÉGEV., „Elephantodon“ SALISB., „Hamatris“ SALISB., „Merione“ SALISB., „Polynome“ SALISB., „Strophis“ SALISB., „Higinbothamia“ ULINE, „Nanarepenta“ MATUDA ,“Hyperocarpa“ (ULINE) G.M.BARROSO, E.F.GUIM. & SUCRE.
La genro „Dioscorea“ estas en la Tropikoj ĝis la moderklimataj zonoj preskaŭ tutmonde disvastigita. En Ĉinujo ekzistas 52 specioj, 21 de tiuj nur tie. Kelkaj estas en kelkaj regionoj neofitoj.
La sole en Mezeŭropo hejmiĝintaj specioj estas „Dioscorea communis“ kaj „Dioscorea balcanica.
La genro („Dioscorea“) havas 350 ĝis 800 speciojn:
•“Dioscorea chouardii” GAUSSEN (sin.: “Borderea chouardii”(GAUSSEN) GAUSSEN & HESLOT): Tiu ĉi endemio nur hejmiĝas en la hispanaj Pireneoj en la valo Noguera Ribagorzana.
Dioskoreo (“Dioscorea”) estas planta genro el la familio de la Dioskoreacoj (Dioscoreaceae). La genro havas pli ol 800 speciojn ĉefe en la tropikoj. Kelkaj specioj estas gravaj tropikaj nutraĵ- kaj kuracplantoj.
Dioscorea es un género de plantas de la familia Dioscoreaceae con más de 600 especies aceptadas.
Se distribuye por todas las regiones templadas y tropicales del mundo, una gran mayoría de especies son tropicales mientras que el resto se dan en las zonas templadas. Algunas de ellas, llamadas popularmente ñame, son cultivadas por sus grandes tubérculos que son ampliamente utilizados para la alimentación, siendo un producto básico para el consumo humano en Oceanía y el oeste de África. Su consumo es importante también en el Caribe. En Asia y África se cultiva desde hace ocho mil años, en tanto en las áreas tropicales de América es cultivado por los pueblos indígenas desde la época precolombina.
Son plantas trepadoras, herbáceas y de hábito perenne que crecen entre 2 a 12 m. Las hojas, anchas y de forma acorazonada, se disponen en espiral. Las flores, de seis pétalos son inconspicuas y de color verde amarillento; son principalmente dioicas (flores masculinas y femeninas en diferentes plantas), aunque algunas especies son monoicas (flores masculinas y femeninas en la misma planta). En la mayoría de especies el fruto es una cápsula, en otras cuantas una baya blanda.
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 1032. 1753.[2] La especie tipo es: Dioscorea sativa L.
Se cultiva principalmente en la Subregión Montes de María, específicamente en el Municipio del Carmen de Bolívar.
En Canarias a diferencia de otros cultivos (plátano, piña tropical ...) no precisa de intensos cuidados, aunque presenta el inconveniente de su largo ciclo de desarrollo e importante exigencia en agua, casi el doble que la platanera y tres veces más que la piña tropical.
El ñame en Canarias se cultiva con métodos artesanales y su practica se ha transmitido de manera tradicional de padres a hijos. Si bien se cree que su origen se localiza en la región Indo-Malaya (suroeste Asiático), su introducción en Canarias es más confusa. Posiblemente, la Colocasia esculenta, debió llegar a las islas en los primeros años después de la conquista, traída desde el Mediterráneo por los españoles. Actualmente el ñame (taro o aro) se cultiva principalmente en el norte de la Isla de La Palma y en algunos barrancos de Tenerife y La Gomera.
En los primeros 20–30 días de la plantación se produce la emisión del sistema radicular o enraizamiento seguida de un desarrollo del área foliar y posteriormente la aparición de los hijos o ahijamiento (a los 3–4 meses). Por último, después del primer año, comienza el desarrollo del tubérculo así como el almacenamiento en este de sustancia se reserva, principalmente almidón.
La principal isla productora de ñame en Canarias es La Palma, con una media cercana al millón y medio de kilos anuales, de los cuales la práctica totalidad se exporta hacia los Mercados de Tenerife y Las Palmas. La mayor parte de esta producción procede del municipio norteño de San Andrés y Sauces, donde existen aproximadamente unas 15 ha de terreno dedicadas a su cultivo.
Ver lista completa de especies acceptadas en The Plant List
Además de su extendido uso alimenticio, se atribuyen valores medicinales al ñame como anti-inflamatorio y anti-espasmódico y otros por su contenido moderado de alcaloides y esteroides. También destaca su contenido en inulina.
En los años 50 del pasado siglo se estudió en Veracruz, México, una variedad de Dioscorea que se usaba como saponina o jabón para matar peces por la compañía Sintex. Gracias a este descubrimiento, se detectó su contenido en esteroles análogos a la progesterona, lo que sirvió de base al descubrimiento, en México, de la píldora anticonceptiva por parte de Carl Djerassi, Miramontes y Romo.[4][5]
Algunos estudios sugieren que estos tubérculos pueden aumentar la posibilidad de tener gemelos.[cita requerida]
El ñame es un ingrediente imprescindible en los sancochos elaborados en Puerto Rico, Panamá, la Costa Caribe colombiana, Venezuela, Haití y la República Dominicana. También es ingrediente principal de platos colombianos como el mote de queso, y en ensaladas y chips (tajadas fritas). En las Islas Canarias, el ñame es un ingrediente del tradicional potaje de berros.
http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/MDC/id/1312 - León, Jorge (1968). Fundamentos botánicos de los cultivos tropicales.lnstituto Interarnericano de Ciencias de la O.E.A. San JosB. Costa Rica. - Montaldo, A. (1972). Cultivo de Raíces y Tub&culos Tropicales I.I.C.A. de la O.E.A. Lima, Perú. -Morton, J. (1982). Wetiand taro: A neglected crop for food, feed and fuel. Proc. Fla. State Hort. S0c.95: 367 - 374. Onwemne, I.C. (1978). TheTropical Tubers Crops. Yam, Cassava, Sweet Potato, Cocoyams. Jhon Wiley, New York. - Rodríguez Brito Wladimiro (1982) La Agricultura en la isla de la Palma C.S.I.C S/C de Tenerife
Dioscorea es un género de plantas de la familia Dioscoreaceae con más de 600 especies aceptadas.
Se distribuye por todas las regiones templadas y tropicales del mundo, una gran mayoría de especies son tropicales mientras que el resto se dan en las zonas templadas. Algunas de ellas, llamadas popularmente ñame, son cultivadas por sus grandes tubérculos que son ampliamente utilizados para la alimentación, siendo un producto básico para el consumo humano en Oceanía y el oeste de África. Su consumo es importante también en el Caribe. En Asia y África se cultiva desde hace ocho mil años, en tanto en las áreas tropicales de América es cultivado por los pueblos indígenas desde la época precolombina.
Dioscorea edo nyama Dioscoreaceaen familiako eta Dioscorea generoko landare iraunkorra eta belarkarrak dira. Genero honen espezie desberdinak jangarriak dira. Haren mamiak almidoi asko dauka (%25)
Nyamaren 150 barietate baino gehiago dago.
Nagusiki lantzen dira Afrikan, Asia, Hego Amerika eta Ozeania. Laborantzen gehiago garrantzitsuak bat da Afrikaren mendebaldean eta Ginea Berrian.
Formak aldaketa asko aurkezten du espezieen arabera. Bere tuberkulua metro pare bat edukitzera irits daiteke. Arazorik gabe, giro-tenperaturari, zenbait hilabetez kontserbatzen dira.
Dioscorea edo nyama Dioscoreaceaen familiako eta Dioscorea generoko landare iraunkorra eta belarkarrak dira. Genero honen espezie desberdinak jangarriak dira. Haren mamiak almidoi asko dauka (%25)
Nyamaren 150 barietate baino gehiago dago.
Nagusiki lantzen dira Afrikan, Asia, Hego Amerika eta Ozeania. Laborantzen gehiago garrantzitsuak bat da Afrikaren mendebaldean eta Ginea Berrian.
Formak aldaketa asko aurkezten du espezieen arabera. Bere tuberkulua metro pare bat edukitzera irits daiteke. Arazorik gabe, giro-tenperaturari, zenbait hilabetez kontserbatzen dira.
Dioscorea est un genre de plantes de la famille des Dioscoreaceae. Il contient plusieurs centaines d'espèces valides. Le genre Dioscorea fut nommé par Charles Plumier pour honorer la mémoire de Dioscoride[1].
De nombreuses espèces à tubercule comestible sont appelées « igname ». D'autres espèces ont un tubercule toxique ou simplement impropre à la consommation, même cuit, et ne sont pas nommées ainsi. C'est le cas du tamier (Dioscorea communis) dont les jeunes pousses sont consommées mais dont le tubercule est toxique.
Selon[réf. nécessaire]
Selon World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (6 décembre 2013)[2] :
Dioscorea est un genre de plantes de la famille des Dioscoreaceae. Il contient plusieurs centaines d'espèces valides. Le genre Dioscorea fut nommé par Charles Plumier pour honorer la mémoire de Dioscoride.
De nombreuses espèces à tubercule comestible sont appelées « igname ». D'autres espèces ont un tubercule toxique ou simplement impropre à la consommation, même cuit, et ne sont pas nommées ainsi. C'est le cas du tamier (Dioscorea communis) dont les jeunes pousses sont consommées mais dont le tubercule est toxique.
Go hiondúil, glaoitear ionam ar roinnt speiceas de phlandaí sa ghéineas Dioscorea (sa bhfine Dioscoreaceae) a chruthaíonn tiúbair inite. Is fíniúnacha luibheacha ilbhliantúil iad seo a shaothraítear le haghaidh a gcuid tiúbar stáirsiúil san Afraic, san Áise, sa Mheiriceá Laidineach, sa Mhuir Chairib agus san Mhuir Chairib agus san Aigéine. Tá go leor saothróg den ionam ann. Cé go bhfuil roinnt cineálacha de phrátaí milse (Ipomoea batatas) ar a dtugtar freisin ionam orthu i gcodanna de na Stáit Aontaithe agus Ceanada, ní chuid den bhfine Dioscoreaceae ach is leis an fhine neamhbhainteach glóir na maidine nó Convolvulaceae é.
Dioskoreja (lat. Dioscorea; sinonim bljušt, lat. Tamus), biljni rod trajnica i polugrmova penjačica iz porodice bljuštovki kojemu pripadaju kao poznati predstavnici obični bljušt ili kuka (D. communis; sin. Tamus communis) i kineski krumpir (Dioscorea batatas). Rodu pripada preko 600 vrsta.[1]
Ime roda dolazi po grčkom liječniku, farmakologu i botaničaru Dioscoridesu.
Vrste dioskoreja rastu pretežno u tropskim predjelima Azije, Afrike, Amerike, Australije, oceanije. To su uglavnom višegodišnje gomoljaste lijane, koje narastu od dva do 12 metara visine, listovi spiralno raspoređeni, većinom široki u obliku srca. Većinom su dvodomne (muške i ženske biljke), ali su neke vrste jednodomne. Plod je kapsula u većini vrsta.
Neke vrste, poznate kao jam, imaju jestivi gomoljasti korijen, i važne za prehranu kod mnogih zajednica Afrike, Azije i Oceanije. Mnoge ove vrste su toksične u svježem stanju.
Dioskoreja (lat. Dioscorea; sinonim bljušt, lat. Tamus), biljni rod trajnica i polugrmova penjačica iz porodice bljuštovki kojemu pripadaju kao poznati predstavnici obični bljušt ili kuka (D. communis; sin. Tamus communis) i kineski krumpir (Dioscorea batatas). Rodu pripada preko 600 vrsta.
Ime roda dolazi po grčkom liječniku, farmakologu i botaničaru Dioscoridesu.
Vrste dioskoreja rastu pretežno u tropskim predjelima Azije, Afrike, Amerike, Australije, oceanije. To su uglavnom višegodišnje gomoljaste lijane, koje narastu od dva do 12 metara visine, listovi spiralno raspoređeni, većinom široki u obliku srca. Većinom su dvodomne (muške i ženske biljke), ali su neke vrste jednodomne. Plod je kapsula u većini vrsta.
Neke vrste, poznate kao jam, imaju jestivi gomoljasti korijen, i važne za prehranu kod mnogih zajednica Afrike, Azije i Oceanije. Mnoge ove vrste su toksične u svježem stanju.
Tučnokorjenjawka (Dioscorea) je ród ze swójby tučnokorjenjawkowych rostlinow (Dioscoreaceae).
Wobsahuje sćěhowace družiny:
Tučnokorjenjawka (Dioscorea) je ród ze swójby tučnokorjenjawkowych rostlinow (Dioscoreaceae).
Dioscorea Plum. ex L.,1753 è un genere di piante della famiglia delle Dioscoracee[1], che comprende oltre 600 specie, coltivate in tutte le regioni tropicali del globo a scopo alimentare, per via dei tuberi ricchi di amido. Alcune specie del genere sono note come ignami (nome maschile, sing. igname)[2]. Il termine designa anche il tubero stesso consumato come alimento.
La parola igname deriva dal portoghese inhame o dallo spagnolo ñame, entrambe derivate a loro volta dalla parola wolof nyam, che significa "campione" o "assaggiare". In altre lingue africane può anche assumere il significato di "mangiare".
Sono piante erbacee perenni, alte fino a 5 metri, con radici o rizomi tuberiformi. Possiedono fusti volubili (si attorcigliano). Le foglie cuoriformi (base cordata) sono lungamente picciolate con profonde nervature. I fiori sono poco appariscenti, color giallo/verdastro, unisessuali sulla stessa pianta. Il frutto è una capsula. La droga utilizzata è il bulbo o rizoma di almeno 4/5 anni contenente saponine come la diosgenina, utilizzata per la preparazione di corticosteroidi, ormoni sessuali e contraccettivi orali.
Le specie del genere Dioscorea sono diffuse nelle regioni intertropicali, desertiche, rocciose e secche, in Messico, Texas, Africa centrale e Cina centrale.
Il genere comprende oltre 600 specie tra cui:[1]
Le piante del genere Dioscorea contengono diosgenina,[3] una molecola strutturalmente molto simile a quella del progesterone. Grazie alla Dioscorea trafugata dal Messico, Veracruz, Russell Marker riuscì a sintetizzare ormoni stereoidei in Pennsylvania e diventò così, malgrado alcune difficoltà, il progenitore dell'odierna pillola anticoncezionale[4].
Nell'episodio n. 107 della serie animata giapponese "Lamù" (Precario equilibrio) sono presenti i tuberi di yam (nello specifico quelli di Dioscorea japonica), che per uno strano fenomeno attaccano gli esseri umani al calar del sole.
Dioscorea Plum. ex L.,1753 è un genere di piante della famiglia delle Dioscoracee, che comprende oltre 600 specie, coltivate in tutte le regioni tropicali del globo a scopo alimentare, per via dei tuberi ricchi di amido. Alcune specie del genere sono note come ignami (nome maschile, sing. igname). Il termine designa anche il tubero stesso consumato come alimento.
Dioskorėja (lot. Dioscorea, angl. Yam) – dioskorėjinių (Dioscoreaceae) šeimos augalų gentis. Dauguma jų – kultūriniai augalai.
Paprastai valgomi dioskorėjos šakniastiebiai yra vadinami jamsu. Šis žodis yra kilęs iš Volofų kalbos žodžio nyami (valgyti), ir per portugalų kalbą pasiekė Europą.
Dioskorėjos gentyje – daug maistui vartojamų rūšių. Jos prijaukintos Afrikoje ir Azijoje apie 8000 pr. m. e.
Dioskorėja (lot. Dioscorea, angl. Yam) – dioskorėjinių (Dioscoreaceae) šeimos augalų gentis. Dauguma jų – kultūriniai augalai.
Paprastai valgomi dioskorėjos šakniastiebiai yra vadinami jamsu. Šis žodis yra kilęs iš Volofų kalbos žodžio nyami (valgyti), ir per portugalų kalbą pasiekė Europą.
Dioskorėjos gentyje – daug maistui vartojamų rūšių. Jos prijaukintos Afrikoje ir Azijoje apie 8000 pr. m. e.
Dioscorea is de botanische naam van een economisch belangrijk geslacht, met tussen de vijfhonderd en duizend soorten, dat voorkomt in de tropische streken van Afrika, Azië en Amerika. Het geslacht is van belang omdat een zestigtal soorten, zoals Dioscorea batatas, zogeheten "yams" leveren. De naam yam heeft betrekking op een eetbare knol.
De afwisselend geplaatste bladeren zijn gesteeld, ongedeeld en hartvormig en hebben een opvallende nervatuur. De tweehuizige, groenige, twee tot vier centimeter brede bloemen zitten in lange, hangende trossen. De vruchten zijn kapselvruchten, die tot zes zaden bevatten.
De planten in dit geslacht zijn klimplanten met dunne, lange stengels en onderaardse knollen (zie stengelknollen). De plaats in de plant waar deze worden aangelegd kan van soort tot soort verschillen. Bij de soort Dioscorea bulbifora worden de knollen in de bladoksels aangelegd. De knollen zijn in vorm zeer variabel. Ze kunnen rond, langwerpig of vertakt zijn. Het gewicht van een uitgegroeide knol kan 1 kg tot meer dan 50 kg zijn. De binnenkant kan wit, geel of roze gekleurd zijn.
De yam is in de tropen als volksvoedsel net zo belangrijk als de aardappel in de gematigde streken. De knollen worden meestal tien tot twaalf maanden na aanplant geoogst. De knollen kunnen worden gekookt, gebakken of gefrituurd. Verder kunnen de knollen tot meel, chips en deeg worden verwerkt. In Afrika wordt uit het meel met water een brijige massa (“fufu”) gemaakt.
De yamwortel is een zeer oude cultuurplant, die in Azië al rond 3000 voor Christus werd verbouwd. Hij is in Afrika vandaag de dag nog steeds een belangrijk voedingsmiddel. De domesticatie van de yam verliep op de continenten parallel.
Sommige soorten bevatten het giftige alkaloïde dioscorine, wat echter bij het koken afgebroken wordt. De meeste soorten hebben een zetmeelgehalte van rond de 25%. Rond 95% van de wereldproductie komt uit Afrika. Nigeria is de belangrijkste producent.
Dioscorea is de botanische naam van een economisch belangrijk geslacht, met tussen de vijfhonderd en duizend soorten, dat voorkomt in de tropische streken van Afrika, Azië en Amerika. Het geslacht is van belang omdat een zestigtal soorten, zoals Dioscorea batatas, zogeheten "yams" leveren. De naam yam heeft betrekking op een eetbare knol.
De afwisselend geplaatste bladeren zijn gesteeld, ongedeeld en hartvormig en hebben een opvallende nervatuur. De tweehuizige, groenige, twee tot vier centimeter brede bloemen zitten in lange, hangende trossen. De vruchten zijn kapselvruchten, die tot zes zaden bevatten.
De planten in dit geslacht zijn klimplanten met dunne, lange stengels en onderaardse knollen (zie stengelknollen). De plaats in de plant waar deze worden aangelegd kan van soort tot soort verschillen. Bij de soort Dioscorea bulbifora worden de knollen in de bladoksels aangelegd. De knollen zijn in vorm zeer variabel. Ze kunnen rond, langwerpig of vertakt zijn. Het gewicht van een uitgegroeide knol kan 1 kg tot meer dan 50 kg zijn. De binnenkant kan wit, geel of roze gekleurd zijn.
De yam is in de tropen als volksvoedsel net zo belangrijk als de aardappel in de gematigde streken. De knollen worden meestal tien tot twaalf maanden na aanplant geoogst. De knollen kunnen worden gekookt, gebakken of gefrituurd. Verder kunnen de knollen tot meel, chips en deeg worden verwerkt. In Afrika wordt uit het meel met water een brijige massa (“fufu”) gemaakt.
De yamwortel is een zeer oude cultuurplant, die in Azië al rond 3000 voor Christus werd verbouwd. Hij is in Afrika vandaag de dag nog steeds een belangrijk voedingsmiddel. De domesticatie van de yam verliep op de continenten parallel.
Sommige soorten bevatten het giftige alkaloïde dioscorine, wat echter bij het koken afgebroken wordt. De meeste soorten hebben een zetmeelgehalte van rond de 25%. Rond 95% van de wereldproductie komt uit Afrika. Nigeria is de belangrijkste producent.
Dioscorea balcanica
Dioscorea balcanica
op Taiwan
Dioscorea er ei planteslekt i yamsrotfamilien.
Artene er klatrende urter med jordstengel eller knoll. Stengelen kan være venstre- eller høyreslyngende, forgrenet eller ikke, og furet eller glatt. Noen arter har yngleknopper i bladhjørnene. Bladene sitter i utgangspunktet spredt, men hos noen arter sitter de tilsynelatende motsatt eller kransstilt. Bladene er brede med lang stilk. Det er flere langsgående hovednerver som er forbundet med sidenerver til et rutenett, noe som er svært uvanlig blant enfrøbladete planter.
De enkjønnede, oversittende blomstene sitter i forgrenede klaser. Plantene er som regel særbu, men sambu planter forekommer også. Blomstene er som regel små uten sterke farger. Frukten er en kapsel med tre vinger. Plantene inneholder tanniner og saponiner.
Dioscorea er utbredt i de fleste tropiske til varmt tempererte strøk. Anslag for artsantallet varierer mellom 350 og 800, men de fleste kilder angir litt over 600 arter. De tidligere slektene Borderea, Epipetrum, Nanarepenta, Rajania, Tamus og Testudinaria regnes nå som synonymer for Dioscorea. I Europa og tilstøtende deler av Asia er det seks arter. Lengst mot nord går Dioscorea communis, som vokser nordover til De britiske øyer, Belgia og sørvestlige Tyskland.
Noen arter dyrkes overalt i tropene, men spesielt i Vest-Afrika, for de stivelsesholdige knollene. De kalles yams og brukes på samme måte som potet, søtpotet og maniok. Andre arter er tradisjonelt blitt brukt til medisinske formål. Innholdet av saponiner gjør at noen arter brukes til å syntetisere kortison og menneskelige kjønnshormoner.
Dioscorea er ei planteslekt i yamsrotfamilien.
Artene er klatrende urter med jordstengel eller knoll. Stengelen kan være venstre- eller høyreslyngende, forgrenet eller ikke, og furet eller glatt. Noen arter har yngleknopper i bladhjørnene. Bladene sitter i utgangspunktet spredt, men hos noen arter sitter de tilsynelatende motsatt eller kransstilt. Bladene er brede med lang stilk. Det er flere langsgående hovednerver som er forbundet med sidenerver til et rutenett, noe som er svært uvanlig blant enfrøbladete planter.
De enkjønnede, oversittende blomstene sitter i forgrenede klaser. Plantene er som regel særbu, men sambu planter forekommer også. Blomstene er som regel små uten sterke farger. Frukten er en kapsel med tre vinger. Plantene inneholder tanniner og saponiner.
Dioscorea er utbredt i de fleste tropiske til varmt tempererte strøk. Anslag for artsantallet varierer mellom 350 og 800, men de fleste kilder angir litt over 600 arter. De tidligere slektene Borderea, Epipetrum, Nanarepenta, Rajania, Tamus og Testudinaria regnes nå som synonymer for Dioscorea. I Europa og tilstøtende deler av Asia er det seks arter. Lengst mot nord går Dioscorea communis, som vokser nordover til De britiske øyer, Belgia og sørvestlige Tyskland.
Noen arter dyrkes overalt i tropene, men spesielt i Vest-Afrika, for de stivelsesholdige knollene. De kalles yams og brukes på samme måte som potet, søtpotet og maniok. Andre arter er tradisjonelt blitt brukt til medisinske formål. Innholdet av saponiner gjør at noen arter brukes til å syntetisere kortison og menneskelige kjønnshormoner.
Pochrzyn, jams[2], ignam (Dioscorea L.) – rodzaj wieloletnich pnączy z bulwiastymi kłączami. Należy do niego ponad 600 gatunków pochodzących głównie z obszarów tropikalnych[3]. Najwięcej pochrzynów rośnie w naturze i uprawia się w Afryce Zachodniej, szczególnie w Ghanie, Nigerii oraz w Azji południowo-wschodniej, w Ameryce Południowej i na Karaibach.
Pnącza, które w zależności od gatunku wiją się zgodnie z ruchem wskazówek zegara lub odwrotnie. Bulwy o masie dochodzącej czasem nawet do 50 kg[potrzebny przypis] mają kształt kulisty lub maczugowaty, są wielokrotnie podzielone przewężeniami, skórka brązowa, spękana o strukturze korkowej. W zależności od gatunku rośliny wytwarzają wiele bulw lub tylko jedną. U większości gatunków bulwy są trujące, tylko u niektórych po odpowiednim przygotowaniu jadalne[3]. Liście sezonowe, sercowate. Kwiaty drobne, owocem jest okrągła torebka z uskrzydlonymi nasionami[3].
Borderea Miégev., Helmia Kunth, Hyperocarpa (Uline) G. M. Barroso et al., Nanarepenta Matuda, Oncus Lour., Testudinaria Salisb., Ubium Cothen.
Rodzaj należący do rodziny pochrzynowatych (Dioscoreaceae), rzędu pochrzynowców (Dioscoreales R. Br.), kladu jednoliściennych w obrębie okrytonasiennych[1].
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa jednoliścienne (Liliopsida Brongn.), podklasa komelinowe (Commelinidae Takht.), nadrząd Lilianae Takht., rząd pochrzynowce (Dioscoreales Hook.f.), rodzina pochrzynowate (Dioscoreaceae R. Br.Barnh.), podrodzina Dioscoreoideae (R. Br.) Arn., plemię Dioscoreeae Bernh., rodzaj pochrzyn (Dioscorea L.)[5].
Wiele gatunków z tego rodzaju jest uprawianych ze względu na jadalne bulwy i owoce. Pochrzyny dobrze się przechowują, dlatego były one głównym składnikiem diety na statkach przewożących niewolników z Afryki Zachodniej. Chroniły one przed szkorbutem, choć posiadają stosunkowo niewiele witaminy C. Bulwy dziko rosnących pochrzynów były spożywane w czasach głodu. Bulwy pochrzynu gotuje się, smaży lub piecze. W Afryce Zachodniej bulwy wchodzą w skład potrawy "fufu" (można ją także sporządzić z manioku, plantatów lub żółtosoczy). Przed spożyciem bulw pochrzynu konieczne jest ich wcześniejsze gotowanie lub moczenie w wodzie w celu pozbycia się toksycznych alkaloidów (dioskoryny)[6]. Często mylone są z bulwami batata[7].
Skład bulw przypomina swoją zawartością ziemniaka. Występuje w nich około 28% skrobi, także witamina A i C (około 5 mg/100 g), wapń, żelazo i potas. 100 g bulw dostarcza 452 kJ (105 kcal). Po ugotowaniu taka sama ilość zawiera 133 kcal[7].
Niektóre gatunki wykorzystywane są również do produkcji kosmetyków.
Pochrzyn, jams, ignam (Dioscorea L.) – rodzaj wieloletnich pnączy z bulwiastymi kłączami. Należy do niego ponad 600 gatunków pochodzących głównie z obszarów tropikalnych. Najwięcej pochrzynów rośnie w naturze i uprawia się w Afryce Zachodniej, szczególnie w Ghanie, Nigerii oraz w Azji południowo-wschodniej, w Ameryce Południowej i na Karaibach.
Em botânica, Dioscorea é um gênero de plantas, com mais de 600 espécies, originário das regiões tropicais e subtropicais de ambos os hemisférios.[1]
Neste gênero, estão espécies de grande importância alimentar pelos seus tubérculos ("batatas"), chamados de inhame ou cará, dependendo da região. Em muitas regiões, esses tubérculos são uma importante fonte alimentar de carboidratos. Eles também contêm vitaminas do complexo B. As espécies comestíveis foram espalhadas pelas regiões tropicais e subtropicais do mundo todo por viajantes portugueses, espanhóis e árabes.[1]
Existem centenas de cultivares dessas espécies, com nomes como inhame-branco, inhame-amarelo, inhame-de-água, cará-nambu, caratinga, cará-de-folha-colorida, cará-liso, cará-de-pele-branca, inhame-cará, cará-barbado, cará-moela, cará-da-costa, cará-de-são-tomé, cará-branco, cará-preto, cará-do-céu, cará-do-ar, cará-sapateiro, cará-amarelo, cará-doze-meses, cará-do-pará, cará-da-guiné, cará-de-espinho, e muitos outros.[2][3]
No Brasil, as principais espécies cultivadas são D. cayennensis ou D. rotundata (originária da África), D. alata (do sul da Ásia), D. bulbifera, D. dodecaneura e D. dumetorum.[3]
A espécie D. trifida (cará-doce) foi domesticada pelos povos indígenas nas áreas limítrofes entre o Brasil e as Guianas.[3][4][5]
Outras espécies extensivamente cultivadas são a D. batatas e a D. purpurea (esta última em Taiwan e no sueste asiático). A espéçie Dioscorea esculenta é a espécie mais utilizada no subcontinente indiano, no sul do Vietname e nas ilhas do Pacífico Sul. A espécie D. opposita é cultivada na China.[1]
O padre José de Anchieta (1534-1597) descreveu estas plantas (com nome "cará") louvando seus valores.
O gênero Dioscorea compõe-se de plantas trepadeiras anuais ou perenes. As maiores espécies do gênero atingem até 1,7 metros de altura; têm folhas largas, de interessante efeito decorativo.
Os tubérculos variam em tamanho desde pequenas "batatas" de alguns centímetros de diâmetros até gigantes com mais de 1,5 metros de comprimento e 40 kg de peso, ou até 2,5 metros de comprimento[6] e 70 kg de peso. Dependendo da espécie e variedade, a porção comestível do tubérculo pode ter polpa com cores que vão do esbranquiçado ao amarelo, rosado ou ao roxo. A textura da polpa varia entre o tenro e aguado e o seco e fibroso, dependendo da espécie e variedade e do seu estado vegetativo.
O inhame cultivado costuma ser uma planta rústica, dispensando tratos sofisticados.
De acordo com a Organização das Nações Unidas para Agricultura e Alimentação, a produção global de inhame atingiu, no ano 2000, cerca de 37,5 milhões de toneladas, cultivadas em cerca de 4 milhões de hectares de terra arável. A África tropical contribui com 96 por cento desta produção, com a restante a ser produzida nas Caraíbas, na América Central e do Sul, com destaque para o nordeste brasileiro, na Nova Guiné e no sueste da Ásia.
O inhame é a segunda mais importante cultura para consumo humano em África, representando, em peso, cerca de 30 por cento da produção da mandioca, o vegetal mais cultivado para alimentação humana naquele continente.
Dos 600 cultivares usados em todo o mundo, três (o inhame-branco, o inhame-amarelo e o inhame-de-água) assumem importância fundamental na África Ocidental, região onde a Nigéria, isoladamente, contribui com 26 milhões de toneladas, ou seja, cerca de 70 por cento da produção mundial. Outros grandes produtores são o Gana (3 milhões de toneladas), a Costa do Marfim (2,9 milhões de toneladas), Camarões, o Benim e o Togo.
Naquela região de África, o inhame é o principal alimento e o seu cultivo assume um papel sociocultural central na vida das populações rurais, ocupando 2 milhões de hectares de terrenos agrícolas (95 por cento do total mundial), com rendimentos anuais da ordem das 10 toneladas por hectare.
Frutos e sementes de Dioscorea sp. no Museu de Toulouse.
Em botânica, Dioscorea é um gênero de plantas, com mais de 600 espécies, originário das regiões tropicais e subtropicais de ambos os hemisférios.
Neste gênero, estão espécies de grande importância alimentar pelos seus tubérculos ("batatas"), chamados de inhame ou cará, dependendo da região. Em muitas regiões, esses tubérculos são uma importante fonte alimentar de carboidratos. Eles também contêm vitaminas do complexo B. As espécies comestíveis foram espalhadas pelas regiões tropicais e subtropicais do mundo todo por viajantes portugueses, espanhóis e árabes.
Existem centenas de cultivares dessas espécies, com nomes como inhame-branco, inhame-amarelo, inhame-de-água, cará-nambu, caratinga, cará-de-folha-colorida, cará-liso, cará-de-pele-branca, inhame-cará, cará-barbado, cará-moela, cará-da-costa, cará-de-são-tomé, cará-branco, cará-preto, cará-do-céu, cará-do-ar, cará-sapateiro, cará-amarelo, cará-doze-meses, cará-do-pará, cará-da-guiné, cará-de-espinho, e muitos outros.
No Brasil, as principais espécies cultivadas são D. cayennensis ou D. rotundata (originária da África), D. alata (do sul da Ásia), D. bulbifera, D. dodecaneura e D. dumetorum.
A espécie D. trifida (cará-doce) foi domesticada pelos povos indígenas nas áreas limítrofes entre o Brasil e as Guianas.
Outras espécies extensivamente cultivadas são a D. batatas e a D. purpurea (esta última em Taiwan e no sueste asiático). A espéçie Dioscorea esculenta é a espécie mais utilizada no subcontinente indiano, no sul do Vietname e nas ilhas do Pacífico Sul. A espécie D. opposita é cultivada na China.
O padre José de Anchieta (1534-1597) descreveu estas plantas (com nome "cará") louvando seus valores.
Jamssläktet (Dioscorea) är ett släkte i familjen jamsväxter med cirka 600[1] arter. Växterna är fleråriga örter[1] och växer i huvudsak i tropiska och varmtempererade områden.
Fler olika jamsarter odlas i Afrika, Asien, Latinamerika och Oceanien, och tillreds ungefär som potatis. Jams kan bli upp till 2,5 m långa och väga upp till 70 kg. Störst betydelse som matvara har jams i Västafrika och Papua Nya Guinea, där de kan lagras utan kylning i upp till sex månader under regnperioden.
Jamssläktet (Dioscorea) är ett släkte i familjen jamsväxter med cirka 600 arter. Växterna är fleråriga örter och växer i huvudsak i tropiska och varmtempererade områden.
JamsРід названо Карлом Ліннеєм у 1753 році. Він назвав на честь давньогрецького лікаря Діоскорида.
Станом на 2012 рік до роду відносять 613 видів (детальніше у статті Список видів роду діоскорея).
Кілька видів діоскорей, що відомі під збірною назвою ямс, є важливими сільськогосподарськими культурами в тропічних країнах, що вирощуються заради їхніх великих бульб. Багато з них отруйні в сирому вигляді, але в процесі варіння отруйні речовини розкладаються, і бульби можна вживати в їжу. Ямс — важливий продукт харчування в країнах Африки, Азії та Океанії.
Chi Củ nâu (danh pháp khoa học: Dioscorea) là chi thực vật gồm trên 600 loài thực vật có hoa thuộc họ Củ nâu, bản địa của các vùng nhiệt đới và vùng có khí hậu ấm. Tên khoa học của chi này được đặt theo tên nhà vật lý học và thực vật học Hy Lạp cổ đại Dioscorides.
Một số loài trong chi Củ nâu cho củ là nguồn lương thực quan trọng ở một số nước nhiệt đới. Nhiều loài trong chi này chứa độc tố trong củ tươi nhưng độc tố này dễ bị phân hủy trong quá trình chế biến nhiệt.
|coauthors=
bị phản đối (trợ giúp) Chi Củ nâu (danh pháp khoa học: Dioscorea) là chi thực vật gồm trên 600 loài thực vật có hoa thuộc họ Củ nâu, bản địa của các vùng nhiệt đới và vùng có khí hậu ấm. Tên khoa học của chi này được đặt theo tên nhà vật lý học và thực vật học Hy Lạp cổ đại Dioscorides.
Một số loài trong chi Củ nâu cho củ là nguồn lương thực quan trọng ở một số nước nhiệt đới. Nhiều loài trong chi này chứa độc tố trong củ tươi nhưng độc tố này dễ bị phân hủy trong quá trình chế biến nhiệt.
Dioscorea L. (1753), nom. cons.
Диоскоре́я (лат. Dioscoréa) — род растений семейства Диоскорейные, включающий в себя около 600 видов, распространённых повсюду в тропических областях планеты. Несколько видов произрастают также в тёплых умеренных областях.
Название роду дано по имени греческого врача Диоскорида.
Это — многолетние травянистые лианы длиной от 2 до 12 м с крупными клубнями или корневищами.
Листья цельные сердцевидные, расположены по спирали.
Цветки одиночные неприметные зеленовато-жёлтые с шестью лепестками, у большинства видов двудомные.
Плод у большинства видов — коробочка, у некоторых — ягода.
Несколько видов диоскорей, известных под собирательным названием ямс, являются важными сельскохозяйственными культурами в тропических странах, выращиваемыми ради их крупных клубней. Многие из них ядовиты в сыром виде, но в процессе варки ядовитые вещества разлагаются, и клубни могут употребляться в пищу. Ямс — важный продукт питания в странах Африки, Азии и Океании.
Род Диоскорея включает 613 видов[2], некоторые из них:
Диоскоре́я (лат. Dioscoréa) — род растений семейства Диоскорейные, включающий в себя около 600 видов, распространённых повсюду в тропических областях планеты. Несколько видов произрастают также в тёплых умеренных областях.
Название роду дано по имени греческого врача Диоскорида.
薯蓣属(学名:Dioscorea)是薯蓣目薯蓣科下的一个属,为攀援植物。该属共有600种以上[1],分布于热带和亚热带地区。[2]
本属拥有超过600个物种,部分物种如下: