dcsimg

Brief Summary ( англиски )

добавил EOL authors
Dioscorea, yams, is a genus of over 500 species of usually herbaceous (but sometimes woody) herbaceous perennial vines that produce starchy, edible tuberous roots that are an important source of food in tropical regions worldwide, including Africa, Asia, Oceania, and Latin America. The genus belongs to the Dioscoreaceae, the family that contains true yams. (Although the sweet potato, Ipomoea batatas, is often referred to as a “yam,” it is distantly related and is not a true yam.) Key economic species, in which numerous cultivars have been developed, include D. rotundata (white yam) and D. cayenensis (yellow yam), which originated in Africa, and D. alata (water yam), which originated in Southeast Asia. There are also species native to the New World tropics of Central and South America. Several Mexican species have tubers that are not edible but are high in saponins, so they are harvested for use in manufacturing hormone drugs. Several species, including D. villosus, grow in North America, although these have only slender tubers or rhizomes, not widely used as food. A few species, such as D. discolor, are grown as ornamentals. Yam vines often have cordate leaves that may be alternate, opposite, or whorled. The flowers, arranged in spikes or racemes, are small and generally unisexual. The fruits are 3-angled or winged capsules (in some species, berries), containing winged seeds. The roots of most species are rhizamotous or produce tubers. Yam tubers can grow up to 1.5 m (4.9 feet) long and weigh up to 70 kg (154 pounds). The vegetable has a rough skin which is difficult to peel, but which softens after heating. The skins vary in color from dark brown to light pink. The majority of the vegetable is composed of a much softer substance known as the "meat,” which ranges in color from white or yellow to purple or pink in mature yams. Yams are versatile vegetables, composed mostly of starches, with significant amounts of vitamin C. However, many species of yams must be cooked to be safely eaten, because raw yams contain various natural compounds, including phenols, tannins, hydrogen cyanide, oxalate, amylase inhibitor activity and trypsin inhibitor, that can cause illness or lead to nutritional deficiencies if consumed. (In addition, contact with uncooked yam fluids can cause skin irritations.) Common yam cooking methods include boiling, frying and roasting. Yams have a long history of cultivation, possibly dating as far back as 8000 B.C., and have various ritual uses in African cultures. Yams are still important for survival in Africa, and are a primary agricultural commodity in Sub-Saharan Africa, particularly West Africa. Of the total 2010 global production 47.7 million metric tons commercially harvested from 4.8 million hectares, Nigeria accounted for 61% of the harvest, with Ghana, Côte d’Ivoire, and Benin also among top producers. Although the plants are affected by various pathogens and pests, the tubers, once harvested, can be stored four to six months without refrigeration, which makes them a valuable resource for the yearly period of food scarcity at the beginning of the wet season. (Bailey 1976, Sadik 1988, Shanthakumari et al. 2008, Wikipedia 2011.)
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Jacqueline Courteau, modified from Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
EOL authors

Economic Significance ( англиски )

добавил EOL authors

This genus contains several species of tubers which are food staples for tropical cultures including D. alata, D. bulbifera, D. cayenensis, D. dumetorum, D. esculenta, D. galbis, D. hispida, D. opposita, D. pentaphylla, D. rotundata and D. trifida. D. mexicana and other mexican species were the source of diosgenin, which was used to synthesize progesterone for the first synthetic birth control pills.

лиценца
cc-by-3.0
авторски права
Amy Chang
автор
Amy Chang
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
EOL authors

Description ( англиски )

добавил Flora of Zimbabwe
Twining climber with annual, right-twining, unarmed stems, growing from a perennial fleshy tuber. Leaves usually opposite, 10-20 cm long, heart-shaped, covered in stellate hairs, more densely so below. Flowers in pendent, axillary spikes, unisexual. Bulbils often present, particularly at flowering time, axillary, c. 1 cm in diameter, globose to ovoid, tuberculate, dark brown. Fruit 4-winged capsule, up to 2.4 × 3.9 cm, papery when dry.
лиценца
cc-by-nc
авторски права
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
библиографски навод
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Dioscorea schimperiana Kunth Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=115450
автор
Mark Hyde
автор
Bart Wursten
автор
Petra Ballings
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Flora of Zimbabwe

Description ( англиски )

добавил Flora of Zimbabwe
Twining dioecious herbs, sometimes bearing aerial tubers. Leaves alternate or opposite, simple or compound (3-7-digitate). Male inflorescences of axillary spikes or racemes, sometimes a terminal panicle. Female inflorescences of axillary spikes. Ovary 3-locular. Fruit a 3-lobed capsule. Seeds sometimes winged.
лиценца
cc-by-nc
авторски права
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
библиографски навод
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Dioscorea Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/genus.php?genus_id=375
автор
Mark Hyde
автор
Bart Wursten
автор
Petra Ballings
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Flora of Zimbabwe

Frequency ( англиски )

добавил Flora of Zimbabwe
Common
лиценца
cc-by-nc
авторски права
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
библиографски навод
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Dioscorea schimperiana Kunth Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=115450
автор
Mark Hyde
автор
Bart Wursten
автор
Petra Ballings
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Flora of Zimbabwe

Worldwide distribution ( англиски )

добавил Flora of Zimbabwe
Widespread in tropical Africa
лиценца
cc-by-nc
авторски права
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
библиографски навод
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Dioscorea schimperiana Kunth Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=115450
автор
Mark Hyde
автор
Bart Wursten
автор
Petra Ballings
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Flora of Zimbabwe

Dioscorea ( астурски )

добавил wikipedia AST

Dioscorea ye un xéneru con más de 600 especies aceptaes. Distribuyir por toles rexones templar y tropical del mundu, una gran mayoría d'especies son tropicales ente que'l restu dar nes zones templaes. Dalgunes d'elles, llamaes popularmente ñame, son cultivaes polos sos grandes tubérculos que son llargamente utilizaos pa l'alimentación, siendo un productu básicu pal consumu humanu n'Oceanía y l'oeste d'África. El so consumu ye importante tamién nel Caribe. N'Asia y África cultivar dende fai ocho mil años, en tantu nes árees tropicales d'América ye cultiváu polos pueblos indíxenes dende la dómina precolombina.

Descripción

Son plantes trepadores, yerbácea y de vezu perenne que crecen ente 2 a 12 m. Les fueyes, anches y de forma acorazonada, disponer n'espiral. Les flores, de seis pétalos son inconspicuas y de color verde amarellentáu; son principalmente dioicas (flores masculines y femenines en distintes plantes), anque delles especies son monoicas (flores masculines y femenines na mesma planta). Na mayoría d'especies el frutu ye una cápsula, n'otres cuantes una baga blanda.

Taxonomía

El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 1032. 1753.[2] La especie tipo ye: Dioscorea sativa L.

Cultivu

En Canaries a diferencia d'otros cultivos (plátanu, piña tropical ...) nun precisa d'intensos cuidos, anque presenta l'inconveniente del so llargu ciclu de desenvolvimientu ya importante esixencia n'agua, casi'l doble que la platanera y tres veces más que la piña tropical. El ñame en Canaries cultivar con métodos artesanales y el so practica tresmitióse de manera tradicional de padres a fíos. Magar se cree qu'el so orixe alcontrar na rexón Indo-Malaya (suroeste Asiáticu), la so introducción en Canaries ye más confusa. Posiblemente, la Colocasia esculenta tuvo de llegar a les islles nos primeros años dempués de la conquista, trayida dende'l Mediterraneu polos españoles. Anguaño'l ñame cultívase principalmente nel norte de la Isla de La Palma y en dellos ribayos de Tenerife y La Gomera. Nos primeres 20–30 díes de la plantíu produz la emisión del sistema radicular o guañadura siguida d'un desenvolvimientu de la área foliar y darréu l'apaición de los fíos o afiyamientu (a los 3–4 meses). A lo último, dempués del primer añu, empieza'l desenvolvimientu del tubérculu según l'almacenamientu nésti de sustanza acútase, principalmente almidón. La principal islla productora de ñame en Canaries ye La Palma, con una media cercana al millón y mediu de quilos añales, de los cualos la práutica totalidá esportar escontra los Mercaos de Tenerife y Les Palmes. La mayor parte d'ésta producción procede del conceyu norteño de San Andrés y Sauces, onde esisten aproximao unes 15 hai de terrén dedicaes al so cultivu.

Especies escoyíes

 src=
Fueya.

Ver llista completa d'especies acceptadas en The Plant List

Usos

Melecinal

Amás del so estendíu usu alimenticiu, atribúyense valores melecinales al ñame como anti-inflamatorio y anti-espasmódicu y otros pol so conteníu moderáu d'alcaloides y esteroides. Tamién destaca'l so conteníu en inulina.

Nos años 50 del pasáu sieglu estudiar en Veracruz, Méxicu, una variedá de Dioscorea que s'usaba como saponina o xabón pa matar peces pola compañía Sintex. Gracies a esti descubrimientu, detectóse'l so conteníu en esteroles análogos a la progesterona, lo que sirvió de base al descubrimientu, en Méxicu, de la píldora anticonceutiva per parte de Carl Djerassi, Miramontes y Romu.[3][4]

Dellos estudios suxuren qu'estos tubérculo pueden aumentar la posibilidá de tener ximielgos.[ensin referencies]

Culinarios

El ñame ye un ingrediente imprescindible nos sancochos ellaboraos en Puertu Ricu, Panamá, la Costa Caribe colombiana, Venezuela, Haití y la República Dominicana. Tamién ye ingrediente principal de platos colombianos como'l llamátigu de quesu, y n'ensalaes y chips (tayaes frites). Nes Islles Canaries, el ñame ye un ingrediente del tradicional potaxe de berros.

Referencies

http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/MDC/id/1312 - Lleón, Jorge (1968). Fundamentos botánicos de los cultivos tropicales.lnstituto Interarnericano de Ciencies de la O.Y.A. San JosB. Costa Rica. - Montaldo, A. (1972). Cultivu de Raigaños y Tub&culos Tropicales I.I.C.A. de la O.Y.A. Lima, Perú.

-Morton, J. (1982). Wetiand taro: A neglected crop for food, feed and fuel. Proc. Fla. State Hort. S0c.95: 367 - 374. Onwemne, I.C. (1978). TheTropical Tubers Crops. Yam, Cassava, Sweet Potato, Cocoyams. Jhon Wiley, New York. - Rodríguez Brito Wladimiro (1982) L'Agricultura na islla de la Palma C.S.I.C S/C de Tenerife

Enllaces esternos


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Dioscorea: Brief Summary ( астурски )

добавил wikipedia AST

Dioscorea ye un xéneru con más de 600 especies aceptaes. Distribuyir por toles rexones templar y tropical del mundu, una gran mayoría d'especies son tropicales ente que'l restu dar nes zones templaes. Dalgunes d'elles, llamaes popularmente ñame, son cultivaes polos sos grandes tubérculos que son llargamente utilizaos pa l'alimentación, siendo un productu básicu pal consumu humanu n'Oceanía y l'oeste d'África. El so consumu ye importante tamién nel Caribe. N'Asia y África cultivar dende fai ocho mil años, en tantu nes árees tropicales d'América ye cultiváu polos pueblos indíxenes dende la dómina precolombina.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Dioskoreya ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Dioskoreya (lat. Dioscorea)[1]dioskoreyakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]

Növləri

Azərbaycanın dərman bitkiləri

Digər növləri

Mənbə

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Dioskoreya: Brief Summary ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Dioskoreya (lat. Dioscorea) – dioskoreyakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Dioscorea ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

Dioscorea és un gènere de plantes amb flors dins la família de les dioscoreàcies. Consta d'unes 600 espècies de plantes natives de les regions càlides i temperades del món. La majoria de les espècies es troben a la zona tropical i poques espècies es troben sota clima temperat. El gènere rep el nom de l'antic metge i botànic grec Dioscòrides Pedaci. Són lianes perennes herbàcies si tuberoses de 2 a 12 m de llargada. Les flors són poc vistoses amb sis pètals. Generalment són plantes de sexualitat dioica però unes poques són monoiques.En la majoria el fruit és una càpsula i en unes poques una baia. Algunes espècies, els iams, són comestibles i es cultiven altres són tòxiques i/o medicinals per exemple com a font de la progesterona de síntesi.

Espècies

A continuació s'enumeren algunes de les espècies incloses a la família. El gènere relacionat Tamus s'inclou dins Dioscorea per alguns botànics; per Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin, vegeu Tamus communis.

Referències

  1. Wilkin, Paul; Annette Hladik, Odile Weber, Claude Marcel Hladik, and Vololoniana Jeannoda «Dioscorea orangeana (Dioscoreaceae), a new and threatened species of edible yam from northern Madagascar». Kew Bulletin. Springer [Netherlands], vol. 64, 3, September 2009, pàg. 461–468. DOI: 10.1007/s12225-009-9126-2. ISSN: 1874-933X [Consulta: 10 juny 2010].

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dioscorea Modifica l'enllaç a Wikidata
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Dioscorea: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

Dioscorea és un gènere de plantes amb flors dins la família de les dioscoreàcies. Consta d'unes 600 espècies de plantes natives de les regions càlides i temperades del món. La majoria de les espècies es troben a la zona tropical i poques espècies es troben sota clima temperat. El gènere rep el nom de l'antic metge i botànic grec Dioscòrides Pedaci. Són lianes perennes herbàcies si tuberoses de 2 a 12 m de llargada. Les flors són poc vistoses amb sis pètals. Generalment són plantes de sexualitat dioica però unes poques són monoiques.En la majoria el fruit és una càpsula i en unes poques una baia. Algunes espècies, els iams, són comestibles i es cultiven altres són tòxiques i/o medicinals per exemple com a font de la progesterona de síntesi.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Smldinec ( чешки )

добавил wikipedia CZ
Možná hledáte: batáty (Ipomoea batatas), sladké brambory, někdy rovněž nazývané „jamy“.

Smldinec (Dioscorea) je rod jednoděložných rostlin z čeledi smldincovitých. Některé druhy se pěstují pro jedlé škrobnaté hlízy, nazývané jamy. Některé jamy jsou původem z Afriky, jiné v jihovýchodní Asii. Pěstují se hlavně v tropech všech kontinentů. Hlízy obsahují jedovatý alkaloid dioscorin, který se však ničí teplem. Proto se hlízy před konzumací vaří, nebo jinak tepelně upravují. Rod smldinec zahrnuje celkově asi 100 druhů.

Galerie

Související články

Externí odkazy

Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia autoři a editory
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CZ

Smldinec: Brief Summary ( чешки )

добавил wikipedia CZ
Možná hledáte: batáty (Ipomoea batatas), sladké brambory, někdy rovněž nazývané „jamy“.

Smldinec (Dioscorea) je rod jednoděložných rostlin z čeledi smldincovitých. Některé druhy se pěstují pro jedlé škrobnaté hlízy, nazývané jamy. Některé jamy jsou původem z Afriky, jiné v jihovýchodní Asii. Pěstují se hlavně v tropech všech kontinentů. Hlízy obsahují jedovatý alkaloid dioscorin, který se však ničí teplem. Proto se hlízy před konzumací vaří, nebo jinak tepelně upravují. Rod smldinec zahrnuje celkově asi 100 druhů.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia autoři a editory
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CZ

Yams ( германски )

добавил wikipedia DE
 src=
Dieser Artikel behandelt die Yamswurzel, eine Pflanze; für Informationen zum Würfelspiel Yams siehe Kniffel.

Yams (Dioscorea), auch Yam oder Yamswurzel genannt, sind eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Yamswurzelgewächse (Dioscoreaceae). Die bis zu 800 Arten sind hauptsächlich in den Tropen verbreitet. Einige Arten sind wichtige tropische Nahrungs- und Heilpflanzen.

Beschreibung

 src=
Balkan-Yams (Dioscorea balcanica), Habitus einer blühenden Pflanze
 src=
Balkan-Yams (Dioscorea balcanica), fruchtende Pflanze

Erscheinungsbild und Blätter

Yams-Arten wachsen als windende, ausdauernde krautige Pflanzen. Sie bilden Rhizome oder Wurzelknollen als Überdauerungsorgane, die in Größe, Gestalt, Farbe und Inhaltsstoffen sowie in ihrer Tiefe in der Erde sehr unterschiedlich sein können. Manche Arten bilden in den Blattachseln Brutknöllchen (beispielsweise Dioscorea bulbifera).

Die wechsel- oder gegenständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die einfache oder zusammengesetzte Blattspreite besitzt drei bis neun basale Blattadern.[1]

Blütenstände und Blüten

Die Blüten sind immer eingeschlechtig. Die Dioscorea-Arten sind meist zweihäusig (diözisch), selten einhäusig (monözisch) getrenntgeschlechtig. Die Blüten stehen spiralig in seitenständigen, unterschiedlich aufgebauten Blütenständen zusammen, wobei die weiblichen Blütenstände nur wenige Blüten enthalten. Die männlichen Blüten enthalten ein oder zwei Kreise mit je drei Staubblättern, drei davon können zu Staminodien reduziert sein. In den weiblichen Blüten können drei oder sechs Staminodien vorhanden sein.[1]

Früchte und Samen

Die dreikantigen Kapselfrüchte öffnen sich bei Reife am oberen Ende. Die Samen besitzen häutige Flügel.[1]

Nutzung

 src=
Yams auf dem „Brixton Market“ in London
 src=
Japanische Yams auf einem Markt in Hamamatsu
 src=
Ein japanisches Gericht: Gebackener Yams, mit Katsuobushi (Bonito-Flocken) bestreut
 src=
Yamsstücke beim Frittieren in Côte d’Ivoire

Einige Arten und deren Ausleseformen sind Nutzpflanzen, sowohl als wichtige Nahrungspflanzen als auch als Heilpflanzen. Viele Yams-Arten werden wegen ihrer essbaren Wurzelknollen als Nahrungsmittel angepflanzt.

Bei der am meisten angebauten Art erreichen die unterirdischen Knollen eine Länge von bis zu 2 Metern; ihr Geschmack ist süßlich und ähnelt dem von Esskastanien und Kartoffeln. Sie haben eine dunkelbraune bis schwarze Haut und sind reich an Provitamin A sowie Kalium. Außer der „Chinesischen Yamswurzel“ (Lichtwurzel, Nagaimo, Dioscorea polystachya, Dioscorea batatas, Dioscorea divaricata oder fälschlich auch Dioscorea opposita bzw. Dioscorea oppositifolia[2]) und der Dioscorea japonica („Japanische Berg-Yams“ oder „Yamaimo“(山芋)) wirken alle Yams-Arten roh gegessen toxisch.[3] Yamswurzeln ähneln geschmacklich und optisch den Süßkartoffeln, sind aber nicht mit ihnen verwandt. In Südamerika, Afrika und der Karibik sind Yams häufig Bestandteil des Gemüseangebots, in Europa jedoch im Gegensatz zur Süßkartoffel nur selten zu erwerben. In den Küchen der Tropen sind sie ein wichtiger Stärke-Lieferant. In China gibt es ein Vorhaben, mit Hilfe gentechnischer Methoden Sorten von Yams-Arten zu züchten, die als Energiepflanzen für die Erzeugung von Ethanol-Kraftstoff optimiert sind.[4]

In der Naturheilkunde wird wilder Yams je nach Dosierung zur Linderung von Wechseljahresbeschwerden, gegen PMS und sowohl zur Empfängnisverhütung als auch bei unerfülltem Kinderwunsch eingesetzt.[5] Der Einsatz ist jedoch umstritten und setzt eine intensive Beschäftigung mit dem Thema voraus.[6] Die wilde Yamswurzel enthält in großen Mengen Diosgenin, ein Cholesterin-Derivat mit zusätzlichen Hydroxygruppen in der Seitenkette, die als inneren Ether weitere Ringe an das Steran-Gerüst anhängen. Obwohl aus Diosgenin nur durch chemischen Abbau das Gelbkörperhormon Progesteron gewonnen werden kann (Marker-Degradation), wird Diosgenin in der esoterischen Literatur und der alternativen Medizin als „natürliches“ Progesteron bezeichnet. Die Verwendung der Yams-Wurzel für die Progesteron-Produktion wurde 1944 durch Russell Marker eingeleitet. Er führte in Mexiko zur Entwicklung eines eigenen Pharmaindustriezweiges auf Basis der Yams-Wurzel.

Yams enthält eine geringe Menge Amygdalin, welches im Darm zu Blausäure umgebaut wird.[7]

Wirtschaftliche Bedeutung

Die größten Anbaugebiete für Yams befinden sich in Afrika. Die Hauptproduzenten (2020) sind Nigeria, Ghana und die Elfenbeinküste. Unter den zehn größten Produzenten befinden sich lediglich zwei, die nicht auf dem afrikanischen Kontinent liegen: Kolumbien und Papua-Neuguinea.[8]

Die größten Yamsproduzenten

Im Jahr 2020 wurden laut Ernährungs- und Landwirtschaftsorganisation (FAO) der Vereinten Nationen weltweit 74.827.234 Tonnen Yams produziert. Die zehn größten Produzenten ernteten zusammen 97,2 % der Welternte. Nigeria produzierte allein 66,9 %.[8]

Systematik und Verbreitung

Die Gattung Dioscorea wurde 1753 durch Carl von Linné aufgestellt. Der Gattungsname Dioscorea ehrt den griechischen Arzt Pedanios Dioscurides, dessen Heilpflanzenkunde aus dem 1. Jahrhundert für über 1600 Jahre Bedeutung in der Medizin hatte. Synonyme für Dioscorea L. sind: Borderea Miégev., Botryosicyos Hochst., Elephantodon Salisb., Epipetrum Phil., Hamatris Salisb., Helmia Kunth, Higinbothamia Uline, Hyperocarpa (Uline) G.M.Barroso, E.F.Guim. & Sucre, Merione Salisb., Nanarepenta Matuda, Oncorhiza Pers., Oncus Lour., Polynome Salisb., Raja Burm., Rajania L., Ricophora Mill., Rhizemys Raf., Sismondaea Delponte, Strophis Salisb., Tamus L., Tamnus Mill., Testudinaria Salisb. ex Burch., Ubium J.F.Gmel..[9]

Die Gattung Dioscorea ist von den tropischen bis gemäßigten Gebieten fast weltweit verbreitet. In China gibt es 52 Arten, 21 davon nur dort. Einige Arten sind in manchen Gebieten der Welt Neophyten.[1]

Die einzigen in Mitteleuropa heimischen Arten sind die Gemeine Schmerwurz (Dioscorea communis) und die Balkan-Schmerwurz (Dioscorea balcanica).[10]

Die Gattung Yams (Dioscorea) umfasst 350 bis 800 Arten:[1][11][9]

 src=
Purpur-Yams (Dioscorea alata)
 src=
Gestielte Laubblätter von Dioscorea brachybotrya
 src=
Habitus und einfache Laubblätter von Dioscorea bulbifera
 src=
Sprossachsen mit Knollen von Dioscorea bulbifera
 src=
Schmerwurz (Dioscorea communis)
 src=
Gestieltes, einfaches Laubblatt von Dioscorea cotinifolia
 src=
Dioscorea dodecaneura
 src=
Dioscorea dregeana, fruchtend
 src=
Blütenstand mit Blüten im Detail und einfache Laubblätter von Dioscorea elephantipes
 src=
Kartoffel-Yams (Dioscorea esculenta)
 src=
Früchte und fingerförmige Laubblätter der Giftigen Yams (Dioscorea hispida)
 src=
Dioscorea japonica
 src=
Knolle von Dioscorea mexicana
 src=
Habitus und fingerförmige Laubblätter von Dioscorea pentaphylla
 src=
Habitus und gestielte, einfache Laubblätter der Chinesischen Yams (Dioscorea opposita)
 src=
Gestielte Laubblätter von Dioscorea polystachya
 src=
Dioscorea sincorensis
 src=
Dioscorea stegelmanniana
 src=
Dioscorea sylvatica
 src=
Habitus und Laubblätter von Dioscorea trifida
 src=
Wilde Yams (Dioscorea villosa)

Siehe auch

Literatur

  • Chih-chi Ting & Michael G. Gilbert: Dioscoreaceae: Dioscorea – textgleich online wie gedrucktes Werk, In: Wu Zheng-yi, Peter H. Raven (Hrsg.): Flora of China. Volume 24 – Flagellariaceae through Marantaceae. Science Press und Missouri Botanical Garden Press, Beijing und St. Louis, 2000, ISBN 0-915279-83-5 (Abschnitte Beschreibung und Systematik).

Einzelnachweise

  1. a b c d e f g h i j k l m n Chih-chi Ting, Michael G. Gilbert: Dioscoreaceae. In: Wu Zheng-yi, Peter H. Raven (Hrsg.): Flora of China. Volume 24 – Flagellariaceae through Marantaceae. Science Press und Missouri Botanical Garden Press, Beijing und St. Louis, 2000, ISBN 0-915279-83-5. Dioscorea – textgleich online wie gedrucktes Werk.
  2. siehe auch die entsprechenden Artikel der englischsprachigen Wikipedia.
  3. a b c Zur Klärung, ob die „Japanische Berg-Yams“ oder „Yamaimo“(山芋) Dioscorea japonica oder Dioscorea opposita genannt wird → siehe: Abschnitt „Dioscorea opposita und Dioscorea japonica“ auf der Diskussionsseite (mit möglichen Einzelnachweisen).
  4. Soyatech.com e-news, Meldung China, Singapore Will Jointly Develop Energy-Intensive Plants for Biofuel Feedstocks vom 11. Dezember 2007 (Memento vom 17. April 2009 im Internet Archive)
  5. Yams-Wurzel Verhütung (Memento vom 15. Juni 2012 im Internet Archive) auf mexican-wild-yam.de, abgerufen am 10. Oktober 2017.
  6. Gillian Lockwood, Jill Anthony-Ackery, Jackie Meyers-Thompson u. a.: Kinderwunsch und Fruchtbarkeit für Dummies. Wiley VHC Verlag, 2008, ISBN 978-3-527-70442-2, S. 83.
  7. Eintrag zu Amygdalin. In: Römpp Online. Georg Thieme Verlag, abgerufen am 1. Juni 2014.
  8. a b c Crops Primary> Yams. In: Produktionsstatistik der FAO 2020. fao.org, abgerufen am 11. März 2022 (englisch).
  9. a b c d e Rafaël Govaerts, P. Wilkin, R. M. K. Saunders: World Checklist of Dioscoreales. Yams and their allies: 1-65. The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, 2007. In: Rafaël Govaerts (Hrsg.): Dioscorea. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 20. April 2020.
  10. Vernon Hilton Heywood: Alismataceae to Orchidaceae (Monocotyledones). In: Thomas Gaskell Tutin et al. (Hrsg.): Flora Europaea. Band 5. Cambridge University Press, 1980, ISBN 0-521-20108-X, Dioscoreaceae., S. 84–85 (Dioscorea auf S. 84–85 in der Google-Buchsuche).
  11. Arten und Synonyme, Uni Melbourne.
  12. Dioscorea batatas bei Plants For A Future

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 src=
Dieser Artikel behandelt ein Gesundheitsthema. Er dient nicht der Selbstdiagnose und ersetzt nicht eine Diagnose durch einen Arzt. Bitte hierzu den Hinweis zu Gesundheitsthemen beachten!
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Yams: Brief Summary ( германски )

добавил wikipedia DE
 src= Dieser Artikel behandelt die Yamswurzel, eine Pflanze; für Informationen zum Würfelspiel Yams siehe Kniffel.

Yams (Dioscorea), auch Yam oder Yamswurzel genannt, sind eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Yamswurzelgewächse (Dioscoreaceae). Die bis zu 800 Arten sind hauptsächlich in den Tropen verbreitet. Einige Arten sind wichtige tropische Nahrungs- und Heilpflanzen.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Niama ( лингва франка нова )

добавил wikipedia emerging languages
 src=
Un niama

Niama es un tuber amidonosa e comable de un planta tropical. Lo es un grupo de plantas en la jenera dioscorea, ma la nom "niama" es usada spesial per la tuber comable e la plantas cual es cultivada per esta tuber.

La nom siensal es Dioscorea.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Soaⁿ-io̍h ( Nan )

добавил wikipedia emerging languages

Soaⁿ-io̍h-chî (山藥, Eng-gí: yam) sī Dioscorea-sio̍k (薯蕷屬) ê si̍t-bu̍t , sio̍k-tī Dioscoreaceae-kho (薯蕷科). A-chiu, Hui-chiu ū chèng soaⁿ-io̍h chò chia̍h-mi̍h.

Chéng

Kî-thaⁿ ê miâ a̍h-sī chéng: âng-chî, chhùn-kim-á, hôai-soaⁿ, hu̍t-chiáng-chî, thiāu-chî.

Siong-koan ê bûn-chiuⁿ

Chham-khó chu-liāu

Gōa-pō· liân-kiat

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Soaⁿ-io̍h: Brief Summary ( Nan )

добавил wikipedia emerging languages

Soaⁿ-io̍h-chî (山藥, Eng-gí: yam) sī Dioscorea-sio̍k (薯蕷屬) ê si̍t-bu̍t , sio̍k-tī Dioscoreaceae-kho (薯蕷科). A-chiu, Hui-chiu ū chèng soaⁿ-io̍h chò chia̍h-mi̍h.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Yams ( севернофризиски )

добавил wikipedia emerging languages
Amrum.pngTekst üüb Öömrang

Yams (Dioscorea), uk Yam of Yamsrut, as en skööl faan plaanten uun det famile Dioscoreaceae. Diar hiar son 600 bit 800 slacher tu an waaks fööraal uun a troopen. Faan enkelt slacher kön a ruter eden of üs medesiin brükt wurd.

Bilen

Büürerei

 src=
En Yamsrut, iinbürgen bi a Tena Kourou uun Burkiina Faaso

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Yams: Brief Summary ( севернофризиски )

добавил wikipedia emerging languages

Yams (Dioscorea), uk Yam of Yamsrut, as en skööl faan plaanten uun det famile Dioscoreaceae. Diar hiar son 600 bit 800 slacher tu an waaks fööraal uun a troopen. Faan enkelt slacher kön a ruter eden of üs medesiin brükt wurd.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

పెండలము ( телушки )

добавил wikipedia emerging languages

పెండలము దుంప ఉష్ణ మండలాలలో పెరిగే ఒక రకమైన ఏక వార్షిక తీగ మొక్క. ఇది 50 అడుగుల ఎత్తు వరకు పెరుగుతుంది. సంస్కృతంలో పెండలాన్ని "ఆలూకమ్" అనిన్నీ, "పిండాలు" (పిండి + ఆలూ) అనిన్నీ పిలుస్తారు. ఇందులోంచే పెండలం అన్న తెలుగు మాట పుట్టింది.

ప్రపంచంలో పెండలం జాతి మొక్కలు 600 పైబడే ఉన్నాయి. వీటిల్లో తిండానికి పనికొచ్చే ఉపజాతులు ఉరమరగా 10 ఉంటాయేమో. భారతదేశంలో దొరికే పెండలాలలో దరిదాపు 50 రకాలు ఉన్నాయి: వాటిల్లో ముఖ్యమైనవి: పెద్ద పెండలం (డయొస్కోరియా అలాటా, Dioscorea alata), చిన్న పెండలం (డయొస్కోరియా ఎస్కులెంటం, Dioscorea esculentum). మిగిలినవి అటవీ జాతులు కాగా ఈ రెండింటినే భారత దేశంలో విస్తారంగా సాగు చేస్తున్నారు. ఆధునిక వృక్షశాస్త్రానికి ఆద్యుడూ, మెటీరియా మెడికా గ్రంథకర్త, సా. శ. 1 శతాబ్దానికి చెందిన వాడైన గ్రీకు విజ్ఞఆని పెడారియోస్ డయస్కోరిడీజ్ (Pedanios Dioscorides) పేరిట ఈ తీగ మొక్కకి ఆయన పేరు పెట్టడం జరిగింది. తమాషా ఏమిటంటే పెద్ద పెండలం తీగ కుడి వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది, చిన్న పెండలం తీగ ఎడమ వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది. ఈ లక్షణాన్ని పురస్కరించుకుని పెండలాలని రెండు జాతులుగా విడగొట్టి అధ్యయనం చేస్తారు.

"అలాటా" అంటే "రెక్కలు కలది" అని అర్థం. బీరకాయ మీద పొటమరించిన నరాల మాదిరి ఈ మొక్క కాండం మీద పొటమరించిన "రెక్కలు" (wings) ఉంటాయి. అందుకని అలాటా అన్న పేరు వచ్చింది. దీని వేళ్లు భూమిలోపల దుంపలలా ఊరతాయి. ఒకొక్క దుంప 30 కేజీల వరకు తూగవచ్చు. చేమ దుంపల మాదిరి ఈ దుంపలు పైన గరుగ్గాను, నూగుతో కలసి ఉంటాయి. దుంఫ లోపల జిగురు గల పిండి పదార్థం (strachy substance) ఉంటుంది. "ఎస్కులేటం" అంటే ఆహారానికి ఉపయోగపడేది అని అర్థం.

ఇంగ్లీషులో పెద్ద పెండలాన్ని Greater Yam అనిన్నీ, చిన్న పెండలాన్ని Lesser Yam అనిన్నీ అంటారు. ఇంగ్లీషులో పెండలంలా కనిపించే మరొక దుంపని Cassava అని కూడ అంటారు. చిక్కు ఎక్కడ వస్తుందంటే దేశకాలపరిస్థితులని బట్టి ఇంగ్లీషు వాడకంలో పేరు మారిపోతూ ఉంటుంది. ఉదాహరణకి D. alata ని ఇంగ్లీషులో Guyana arrowroot, ten-months yam, water yam, white yam, winged yam, violet yam, purple yam, yam అనే పేర్లు ఉన్నాయి. అందుకని శాస్త్రీయ నామం మీద ఆధారపడడం వల్ల సందిగ్ధానికి అవకాశం ఉండదు. ఈ సందర్భంలో కొన్ని పేర్లని ఇక్కడ సంక్షిప్త పరుద్దాం:

  • బంగాళాదుంప = ఆలూ = ఉర్ల గడ్డ = [bot.] Solanum tuberosum = Potato
  • తియ్యదుంప = చిలగడదుంప = గెనుసు గడ్డ = [bot.] Ipomoea batatas = Sweet potato
  • చేమ దుంప = [bot.] Colacasia esculenta = Taro root
  • పాలగరుడ వేరు = [bot.] Marantha ramosissima or [bot.] en:Maranta arundinacea; [bot.] en:Curcuma angustifolia; క్షీరపిష్ఠ = Arrow-root; a flour made from this is called పాలగుండ and is used in the preparation of puddings; (note) this looks similar to other underground tubers such as cassava, yucca or kudzu, which are oblong in shape;
  • కంద = [bot.] amorphophallus campanulatus (Watts) = Elephant-foot yam
  • పెండలం = (1) [bot.] Dioscorea esculentum = Lesser Yam; (2) [bot.] Dioscorea alata = Grater yam = Purple yam;
  • కర్రపెండలం = cassava root = yucca; the starch from this root is used to make tapioca or sago [bot.] Manihot utilissima; Manihot esculenta;
  • అమెరికాలో అనేక రకాల దుంపలని కట్టగట్టి "యామ్" అని పిలిచెస్తారు.
 src=
తియ్యదుంప
 src=
ఏరోరూట్
 src=
arrowroot=క్షీరపిష్ఠ=పాలగరుడ
 src=
కర్ర పెండలము దుంప

డయోస్కోరియా జాతులు

మూలాలు

  1. Wilkin, Paul (September 2009). "Dioscorea orangeana (Dioscoreaceae), a new and threatened species of edible yam from northern Madagascar". Kew Bulletin. Netherlands: Springer. 64 (3): 461–468. doi:10.1007/s12225-009-9126-2. ISSN 1874-933X. Retrieved 10 June 2010. Unknown parameter |coauthors= ignored (|author= suggested) (help)
  • ముత్తేవి రవీంద్రనాథ్, కూరగాథలు, విశాలాంధ్ర ప్రచురణాలయంలో దొరుకుతాయి, 2014
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
వికీపీడియా రచయితలు మరియు సంపాదకులు
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

పెండలము: Brief Summary ( телушки )

добавил wikipedia emerging languages

పెండలము దుంప ఉష్ణ మండలాలలో పెరిగే ఒక రకమైన ఏక వార్షిక తీగ మొక్క. ఇది 50 అడుగుల ఎత్తు వరకు పెరుగుతుంది. సంస్కృతంలో పెండలాన్ని "ఆలూకమ్" అనిన్నీ, "పిండాలు" (పిండి + ఆలూ) అనిన్నీ పిలుస్తారు. ఇందులోంచే పెండలం అన్న తెలుగు మాట పుట్టింది.

ప్రపంచంలో పెండలం జాతి మొక్కలు 600 పైబడే ఉన్నాయి. వీటిల్లో తిండానికి పనికొచ్చే ఉపజాతులు ఉరమరగా 10 ఉంటాయేమో. భారతదేశంలో దొరికే పెండలాలలో దరిదాపు 50 రకాలు ఉన్నాయి: వాటిల్లో ముఖ్యమైనవి: పెద్ద పెండలం (డయొస్కోరియా అలాటా, Dioscorea alata), చిన్న పెండలం (డయొస్కోరియా ఎస్కులెంటం, Dioscorea esculentum). మిగిలినవి అటవీ జాతులు కాగా ఈ రెండింటినే భారత దేశంలో విస్తారంగా సాగు చేస్తున్నారు. ఆధునిక వృక్షశాస్త్రానికి ఆద్యుడూ, మెటీరియా మెడికా గ్రంథకర్త, సా. శ. 1 శతాబ్దానికి చెందిన వాడైన గ్రీకు విజ్ఞఆని పెడారియోస్ డయస్కోరిడీజ్ (Pedanios Dioscorides) పేరిట ఈ తీగ మొక్కకి ఆయన పేరు పెట్టడం జరిగింది. తమాషా ఏమిటంటే పెద్ద పెండలం తీగ కుడి వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది, చిన్న పెండలం తీగ ఎడమ వైపుకి తిరుగుతూ అల్లుకుపోతుంది. ఈ లక్షణాన్ని పురస్కరించుకుని పెండలాలని రెండు జాతులుగా విడగొట్టి అధ్యయనం చేస్తారు.

"అలాటా" అంటే "రెక్కలు కలది" అని అర్థం. బీరకాయ మీద పొటమరించిన నరాల మాదిరి ఈ మొక్క కాండం మీద పొటమరించిన "రెక్కలు" (wings) ఉంటాయి. అందుకని అలాటా అన్న పేరు వచ్చింది. దీని వేళ్లు భూమిలోపల దుంపలలా ఊరతాయి. ఒకొక్క దుంప 30 కేజీల వరకు తూగవచ్చు. చేమ దుంపల మాదిరి ఈ దుంపలు పైన గరుగ్గాను, నూగుతో కలసి ఉంటాయి. దుంఫ లోపల జిగురు గల పిండి పదార్థం (strachy substance) ఉంటుంది. "ఎస్కులేటం" అంటే ఆహారానికి ఉపయోగపడేది అని అర్థం.

ఇంగ్లీషులో పెద్ద పెండలాన్ని Greater Yam అనిన్నీ, చిన్న పెండలాన్ని Lesser Yam అనిన్నీ అంటారు. ఇంగ్లీషులో పెండలంలా కనిపించే మరొక దుంపని Cassava అని కూడ అంటారు. చిక్కు ఎక్కడ వస్తుందంటే దేశకాలపరిస్థితులని బట్టి ఇంగ్లీషు వాడకంలో పేరు మారిపోతూ ఉంటుంది. ఉదాహరణకి D. alata ని ఇంగ్లీషులో Guyana arrowroot, ten-months yam, water yam, white yam, winged yam, violet yam, purple yam, yam అనే పేర్లు ఉన్నాయి. అందుకని శాస్త్రీయ నామం మీద ఆధారపడడం వల్ల సందిగ్ధానికి అవకాశం ఉండదు. ఈ సందర్భంలో కొన్ని పేర్లని ఇక్కడ సంక్షిప్త పరుద్దాం:

బంగాళాదుంప = ఆలూ = ఉర్ల గడ్డ = [bot.] Solanum tuberosum = Potato తియ్యదుంప = చిలగడదుంప = గెనుసు గడ్డ = [bot.] Ipomoea batatas = Sweet potato చేమ దుంప = [bot.] Colacasia esculenta = Taro root పాలగరుడ వేరు = [bot.] Marantha ramosissima or [bot.] en:Maranta arundinacea; [bot.] en:Curcuma angustifolia; క్షీరపిష్ఠ = Arrow-root; a flour made from this is called పాలగుండ and is used in the preparation of puddings; (note) this looks similar to other underground tubers such as cassava, yucca or kudzu, which are oblong in shape; కంద = [bot.] amorphophallus campanulatus (Watts) = Elephant-foot yam పెండలం = (1) [bot.] Dioscorea esculentum = Lesser Yam; (2) [bot.] Dioscorea alata = Grater yam = Purple yam; కర్రపెండలం = cassava root = yucca; the starch from this root is used to make tapioca or sago [bot.] Manihot utilissima; Manihot esculenta; అమెరికాలో అనేక రకాల దుంపలని కట్టగట్టి "యామ్" అని పిలిచెస్తారు.  src= తియ్యదుంప  src= ఏరోరూట్  src= arrowroot=క్షీరపిష్ఠ=పాలగరుడ  src= కర్ర పెండలము దుంప
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
వికీపీడియా రచయితలు మరియు సంపాదకులు
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

අල (එළවළු) ( синхалски )

добавил wikipedia emerging languages

මෙම ලිපිය මිනිසා විසින් ආහාරයට ගන්නා අල පිලිබඳවය. අල, කාබෝහයිඩ්‍රේට් වලින් සපිරි ආහාරයකි.

 src=
Yams at Brixton market
 src=
Yam output in 2005

පිසින ක්‍රම

 src=
Tongan farmer showing off his prize yams
  1. තැම්බීම
  2. තෙල් දැමීම

බාහිර සබැඳුම්

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
විකිපීඩියා කතුවරුන් සහ කතුවරුන්
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

අල (එළවළු): Brief Summary ( синхалски )

добавил wikipedia emerging languages

මෙම ලිපිය මිනිසා විසින් ආහාරයට ගන්නා අල පිලිබඳවය. අල, කාබෝහයිඩ්‍රේට් වලින් සපිරි ආහාරයකි.

 src= Yams at Brixton market  src= Yam output in 2005
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
විකිපීඩියා කතුවරුන් සහ කතුවරුන්
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

ኮቴሃሬ ( амхарски )

добавил wikipedia emerging languages
 src=
ቦዬ

ኮቴሃሬ (Dioscorea) ኢትዮጵያ ውስጥ የሚገኝ ተክል ወገን ነው።

እንደ ስኳር ድንች በመምሰሉ አንዳንዴ በማሳሳት «የስኳር ድንች» ይባላል።

613 ዝርዝሮች አሉ፣ ከነርሱም በተለይ የታወቁት፦

የተክሉ ሳይንሳዊ ጸባይ

አስተዳደግ

በብዛት የሚገኝበት መልክዓ ምድር

የተክሉ ጥቅም

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
ዊኪፔዲያ ደራሲያን እና አርታኢዎች
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

ኮቴሃሬ: Brief Summary ( амхарски )

добавил wikipedia emerging languages
 src= ቦዬ

ኮቴሃሬ (Dioscorea) ኢትዮጵያ ውስጥ የሚገኝ ተክል ወገን ነው።

እንደ ስኳር ድንች በመምሰሉ አንዳንዴ በማሳሳት «የስኳር ድንች» ይባላል።

613 ዝርዝሮች አሉ፣ ከነርሱም በተለይ የታወቁት፦

ቦዮና፣ ቦይና፣ ቦዮ - D. abysinicca ቦዬ - D. alata
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
ዊኪፔዲያ ደራሲያን እና አርታኢዎች
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

सूरणम् ( санскрит )

добавил wikipedia emerging_languages
 src=
सूरणसस्यम्
 src=
नारिकेलपर्णेन निर्मितेषु स्यूतेषु पूरितानि सूरणानि
 src=
सूरणपुष्पम्
 src=
वन्यसूरणस्य सस्यम्

एतत् सूरणम् अपि भारते वर्धमानः कश्चन शाकविशेषः । इदम् अपि सस्यजन्यः आहारपादार्थः । एतत् सूरणम् आङ्ग्लभाषायां Elephant foot yam इति उच्यते । अस्य सस्यशास्त्रीयं नाम अस्ति Amorphophallus paeoniifolius इति । एतत् सूरणं भारते तु शाकत्वेन सर्वत्र उपयुज्यते एव । एतेन क्वथितं, व्यञ्जनं, दाधिकम् इत्यादिकं निर्मीयते ।

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging_languages

Dioscorea ( англиски )

добавил wikipedia EN

Dioscorea is a genus of over 600 species of flowering plants in the family Dioscoreaceae, native throughout the tropical and warm temperate regions of the world. The vast majority of the species are tropical, with only a few species extending into temperate climates.[3][4][5][6] It was named by the monk Charles Plumier after the ancient Greek physician and botanist Dioscorides.

Description

Wild Yam (Dioscorea) is a vine that is invasive, deciduous, and herbaceous.[7] This species is native to Asia, though, in the U.S., it is commonly found in Florida. They can grow over 18 metres (60 feet) in length.[8] Wild yams are an important crop, as they have been used to prevent menstrual cramps, stomach cramps, and general pain for centuries. During the 1950s scientists found that the roots of wild yams contained diosgenin which is a plant-based estrogen; diosgenin is hypothesized to aid in chemical defense against herbivores. This was used to create the first birth control pills during the 60s.[9] In addition, some Dioscorea species are rich in nutrients and antioxidants. This is beneficial in rural areas where the plant is native because it enriches the diets of individuals who live in the area.[10] These plants grow best near canopy gaps in woodlands and rainforests. Dioscorea uses vining behavior which is useful in tropical habitats because Dioscorea grow under canopies and need to latch onto different surfaces in order to grow upwards and acquire resources. [11]

Cultivation and uses

Several species, known as yams, are important agricultural crops in tropical regions, grown for their large tubers. Many of these are toxic when fresh, but can be detoxified and eaten, and are particularly important in parts of Africa, Asia, and Oceania.

One class of toxins found in many species is steroidal saponins, which can be converted through a series of chemical reactions into steroid hormones for use in medicine and as contraceptives.

The 1889 book "The Useful Native Plants of Australia" records that Dioscorea hastifolia is "One of the hardiest of the yams. The tubers are largely consumed by the local aborigines for food. (Mueller)."[12]

Mechanism

Although the mechanism of Dioscorea vine behavior is unknown, it is likely that Dioscorea acts similarly to vines in terms of growth and movement behavior. Vines have a touch-sensitive component that allows them to locate and latch onto a supporting base. They use nearby plants, rocks, trees, and structures for physical support. Their touch receptors allow them to reach out and sense objects. Vines seek out these surfaces by sending out shoots to assess the area. This behavior is dependent on the species, but these shoots typically move in a clockwise or counterclockwise direction, induced by circadian rhythms (Digital time-lapse video)[13].[14] When the vine makes contact with an object, the tendril shoot will coil around the object; this is a reaction called thigmotropism.[15] This tendril can control the amount of tension and squeeze the object to stay attached to it and prevent falling. Leaf growth is typically postponed until the relative stem has secured support. When leaf growth is delayed, shoot growth is hastened. Some vines produce an adhesive on their stems that contain calcium to better latch onto structures. A gradient is produced and the calcium exits cells to spread over stems. Furthermore, Dioscorea is a twiner, this means that the plant undergoes circumnutation which is a helical movement that allows stems to wrap around objects. In order for this mechanism to take place, endodermal cells, plasmodesmata, the plasma membrane, epidermal cells, calcium, potassium, chloride, and proton pumps are required.[16] The SCR gene is also crucial for twining to occur.[17] To better understand the physiology of Dioscorea further research must be conducted as much has still not been discovered.

Experiment

In 2009, an experiment was conducted to address the mechanism of force generation in the twining plant, Dioscorea bulbifera. To do this, the authors used a mechanical pole that measured the squeezing force of the twining vine. Plants were grown in a greenhouse setting, and once the shoots of the plants started "circumnutating," a pole was introduced to allow for twining around the object. Authors found that the amount of force being applied to the pole when the vine is twining is due to the stretching of the stipule. The forces of the bending and twisting motion of D. bulbifera did not generate a measurable force. In addition, this experiment indicates that stipules[18] are not the only driving force for tension in vines and that they contribute to increased squeezing force later in development.[19]

Overall, Dioscorea has a vining mechanism that allows it to obtain nutrients while living under a canopy; it has evolved to do this by seeking out surfaces to climb and latch onto. Vines, like Dioscorea, have touch-sensitive components that allow them to specialize in this behavior.

Cuisine

The Alangan Tribe of Mangyan in the Island of Mindoro in the Philippines, locally known as Karot/Nami; Uses this type of tuber as an alternative of rice. Mangyan people typically soak it for 3 days, wash it in the running streams, dried for 2 days, and soak for 2 hours before cooking like a typical rice.

[20]

Accepted species (613), subspecies, and varieties

The genus includes the following species and subspecies:

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

W

X

Y

Z

The closely related genus Tamus is included in Dioscorea by some sources,[22] but is maintained as distinct by others.[23] For Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin, see Tamus communis.

See also

References

  1. ^ Couto, Ricardo S; Martins, Aline C; Bolson, Mônica; Lopes, Rosana C; Smidt, Eric C; Braga, João Marcelo A (28 September 2018). "Time calibrated tree of Dioscorea (Dioscoreaceae) indicates four origins of yams in the Neotropics since the Eocene". Botanical Journal of the Linnean Society. 188 (2): 144–160. doi:10.1093/botlinnean/boy052.
  2. ^ "Name - Dioscorea L. (Subgeneric subordinate taxa)". legacy.tropicos.org.
  3. ^ a b "World Checklist of Selected Plant Families: Royal Botanic Gardens, Kew". apps.kew.org. Retrieved 2017-01-23.
  4. ^ Govaerts, R., Wilkin, P. & Saunders, R.M.K. (2007). World Checklist of Dioscoreales. Yams and their allies: 1-65. The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew.
  5. ^ Wilkin, P. & Thapyai, C. (2009). Flora of Thailand 10(1): 1-140. The Forest Herbarium, National Park, Wildlife and Plant Conservation Department, Bangkok.
  6. ^ "Dioscorea communis [Tamaro]". luirig.altervista.org (in Italian). Retrieved 2017-01-23.
  7. ^ "Vine", Wikipedia, 2022-02-10, retrieved 2022-05-31
  8. ^ "This is my first test on FB". MISIN. Retrieved 2022-05-31.
  9. ^ "Wild yam Information | Mount Sinai - New York". Mount Sinai Health System. Retrieved 2022-05-31.
  10. ^ Kumar, Sanjeet; Das, Gitishree; Shin, Han-Seung; Patra, Jayanta Kumar (2017). "Dioscorea spp. (A Wild Edible Tuber): A Study on Its Ethnopharmacological Potential and Traditional Use by the Local People of Similipal Biosphere Reserve, India". Frontiers in Pharmacology. 8: 52. doi:10.3389/fphar.2017.00052. ISSN 1663-9812. PMC 5306286. PMID 28261094.
  11. ^ "Dioscorea spp". www.fs.fed.us. Retrieved 2022-05-31.
  12. ^ J. H. Maiden (1889). The useful native plants of Australia : Including Tasmania. Turner and Henderson, Sydney.
  13. ^ circumnutation, retrieved 2022-05-31
  14. ^ "Characteristics of Vines". Sciencing. Retrieved 2022-05-31.
  15. ^ "Thigmotropism", Wikipedia, 2021-11-18, retrieved 2022-05-31
  16. ^ Stolarz, Maria (May 2009). "Circumnutation as a visible plant action and reaction: physiological, cellular and molecular basis for circumnutations". Plant Signaling & Behavior. 4 (5): 380–387. doi:10.4161/psb.4.5.8293. ISSN 1559-2324. PMC 2676747. PMID 19816110.
  17. ^ Isnard, S.; Silk, W. K. (2009-07-01). "Moving with climbing plants from Charles Darwin's time into the 21st century". American Journal of Botany. 96 (7): 1205–1221. doi:10.3732/ajb.0900045. ISSN 0002-9122. PMID 21628270.
  18. ^ "Stipule", Wikipedia, 2022-03-06, retrieved 2022-05-31
  19. ^ Isnard et al. 2009.
  20. ^ iJuander et al. 2022.
  21. ^ Wilkin, Paul; Annette Hladik; Odile Weber; Claude Marcel Hladik; Vololoniana Jeannoda (September 2009). "Dioscorea orangeana (Dioscoreaceae), a new and threatened species of edible yam from northern Madagascar" (PDF). Kew Bulletin. 64 (3): 461–468. doi:10.1007/s12225-009-9126-2. ISSN 1874-933X. S2CID 43183514.
  22. ^ World Checklist of Selected Plant Families, The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, retrieved 2011-05-28, search for "Tamus"
  23. ^ Stace, Clive (2010), New Flora of the British Isles (3rd ed.), Cambridge, UK: Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-70772-5, p. 854
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Dioscorea: Brief Summary ( англиски )

добавил wikipedia EN

Dioscorea is a genus of over 600 species of flowering plants in the family Dioscoreaceae, native throughout the tropical and warm temperate regions of the world. The vast majority of the species are tropical, with only a few species extending into temperate climates. It was named by the monk Charles Plumier after the ancient Greek physician and botanist Dioscorides.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Dioscorea ( есперанто )

добавил wikipedia EO

Dioskoreo[1] (“Dioscorea”) estas planta genro el la familio de la Dioskoreacoj (Dioscoreaceae). La genro havas pli ol 800 speciojn ĉefe en la tropikoj. Kelkaj specioj estas gravaj tropikaj nutraĵ- kaj kuracplantoj.

Priskribo

 src=
Dioscorea balcanica habito de floranta planto
 src=
Disocorea balcanica, planto kun fruktoj

Aspekto kaj folioj

Dioskoreo-specioj kreskas kiel volvanta, multjara herba planto. Ĝi formas rizomojn aŭ radiktuberojn kiel rezervorganoj, kies grandeco, formo, koloro kaj enhavosubstancoj povas esti malsimilaj. Kelkaj formas en la foliaksoj bulbetojn (ekzemple “Dioscorea bulbifera)”. La alterne kaj kontraŭstarantaj folioj havas folitigojn kaj foliplaton. La simplaj aŭ kunmetitaj foliplatoj havas ĝis naŭ bazajn folivejnojn.

Floraroj kaj floroj

La floroj estas ĉiam unuseksaj, la plantoj estas plej ofte dioikaj, malofte monoikaj .

Fruktoj kaj semoj

La trieĝaj kapsulfruktoj malfermiĝas en matura stato. La semoj havas haŭtajn flugilojn.

Uzado

 src=
dioskoreoj sur „Brixton Market“ en Londono
 src=
japana dioskoreo sur foiro en Hamamacu
 src=
japana plado: bakitaj dioskoreoj kun bonito-flokonoj

Kelkaj specioj kaj ties selektoformoj estas utilplantoj, kaj kiel nutraĵplanto kaj kiel kuracoplanto. Multaj dioskoreo-specioj estas kultivataj pro siaj manĝeblaj tuberoj kiel nutraĵplanto. La plej ofte kultivata specio havas tuberon de ĝis du metrojn. Ĝi gustas dolĉete kaj similas al kaŝtanoj kaj terpomoj. Ili havas malhelbrunan ĝis nigran ŝelon. La tuberoj enhavas multe da provitamino A kaj kalio. Krom la „ĉina dioskoreo“ („Dioscorea polystachya“, „Dioscorea batatas“, „Dioscorea divaricata“ aŭ false „Dioscorea opposita“ respektive „Dioscorea oppositifolia“ kaj „Dioscorea japonica“ („japana dioskoreo“ aŭ „Yamaimo“(山芋)) la dioskoreoj estas venenaj. La dioskoreoj similas laŭ la gusto kiel batatoj, sed ili ne estas parencaj.

Ekonomia signifo

La plej granda kultivareoj estas en Afriko. La ĉefaj produktolandoj (2016) estas Niĝerio, Ganao kaj Ebur-Bordo. Inter la dek plej grandaj landoj troviĝas nur du, kiuj ne estas en Afriko: Haitio kaj Kolombio.

La plej grandaj produktantoj de dioskoreoj

Laŭ la Organizaĵo pri Nutrado kaj Agrikulturo (ONA) de la Unuiĝintaj Nacioj en 2016 oni rikoltis tutmonde preskaŭ 66 milionojn da tunoj de dioskoreo. La dek plej grandaj produktantoj rikoltas kune 96,7 % de la tutmonda rikolto. Niĝerio produktas mem preskaŭ 70 %.

 src=
“Dioscorea“ spec., rikoltita ĉe Tena Kourou en Burkinafaso

Sistematiko kaj disvastigo

La genro „Dioscorea“ ricevis sian nomon 1753 fare de Carl von Linné. La genra nomo „Dioscorea“ honoras la grekan kuraciston Dioskorido, kies libro havis grandan signifon por la medicino dum pli ol 1600 jaroj. Sinonimoj por „Dioscorea“ L. estas: „Tamus“ L., „Tamnus“ MILL., „Ricophora“ MILL., „Oncus“ LOUR., „Ubium“ J.F.GMEL., „Oncorhiza“ PERS., „Testudinaria“ SALISB. EX BURCH., „Rhizemys“ RAF., „Botryosicyos“ HOCHST., „Helmia“ KUNTH, „Sismondaea“ DELPONTE, „Epipetrum“ PHIL., „Borderea“ MIÉGEV., „Elephantodon“ SALISB., „Hamatris“ SALISB., „Merione“ SALISB., „Polynome“ SALISB., „Strophis“ SALISB., „Higinbothamia“ ULINE, „Nanarepenta“ MATUDA ,“Hyperocarpa“ (ULINE) G.M.BARROSO, E.F.GUIM. & SUCRE.

La genro „Dioscorea“ estas en la Tropikoj ĝis la moderklimataj zonoj preskaŭ tutmonde disvastigita. En Ĉinujo ekzistas 52 specioj, 21 de tiuj nur tie. Kelkaj estas en kelkaj regionoj neofitoj.

La sole en Mezeŭropo hejmiĝintaj specioj estas „Dioscorea communis“ kaj „Dioscorea balcanica.

Specioj

La genro („Dioscorea“) havas 350 ĝis 800 speciojn:

 src=
kuntigaj folioj de „Dioscorea brachybotrya
 src=
habito kun simplaj folioj de „Dioscorea bulbifera
 src=
tigo kun tuberoj de „Dioscorea bulbifera
 src=
habito kaj folioj de “Dioscorea trifida

•“Dioscorea chouardii” GAUSSEN (sin.: “Borderea chouardii”(GAUSSEN) GAUSSEN & HESLOT): Tiu ĉi endemio nur hejmiĝas en la hispanaj Pireneoj en la valo Noguera Ribagorzana.

Referencoj

Literaturo

Vidu ankaŭ

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EO

Dioscorea: Brief Summary ( есперанто )

добавил wikipedia EO

Dioskoreo (“Dioscorea”) estas planta genro el la familio de la Dioskoreacoj (Dioscoreaceae). La genro havas pli ol 800 speciojn ĉefe en la tropikoj. Kelkaj specioj estas gravaj tropikaj nutraĵ- kaj kuracplantoj.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EO

Dioscorea ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

Dioscorea es un género de plantas de la familia Dioscoreaceae con más de 600 especies aceptadas.

Se distribuye por todas las regiones templadas y tropicales del mundo, una gran mayoría de especies son tropicales mientras que el resto se dan en las zonas templadas. Algunas de ellas, llamadas popularmente ñame, son cultivadas por sus grandes tubérculos que son ampliamente utilizados para la alimentación, siendo un producto básico para el consumo humano en Oceanía y el oeste de África. Su consumo es importante también en el Caribe. En Asia y África se cultiva desde hace ocho mil años, en tanto en las áreas tropicales de América es cultivado por los pueblos indígenas desde la época precolombina.

Descripción

Son plantas trepadoras, herbáceas y de hábito perenne que crecen entre 2 a 12 m. Las hojas, anchas y de forma acorazonada, se disponen en espiral. Las flores, de seis pétalos son inconspicuas y de color verde amarillento; son principalmente dioicas (flores masculinas y femeninas en diferentes plantas), aunque algunas especies son monoicas (flores masculinas y femeninas en la misma planta). En la mayoría de especies el fruto es una cápsula, en otras cuantas una baya blanda.

Taxonomía

El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 1032. 1753.[2]​ La especie tipo es: Dioscorea sativa L.

Cultivo

Colombia

Se cultiva principalmente en la Subregión Montes de María, específicamente en el Municipio del Carmen de Bolívar.

España

En Canarias a diferencia de otros cultivos (plátano, piña tropical ...) no precisa de intensos cuidados, aunque presenta el inconveniente de su largo ciclo de desarrollo e importante exigencia en agua, casi el doble que la platanera y tres veces más que la piña tropical.

El ñame en Canarias se cultiva con métodos artesanales y su practica se ha transmitido de manera tradicional de padres a hijos. Si bien se cree que su origen se localiza en la región Indo-Malaya (suroeste Asiático), su introducción en Canarias es más confusa. Posiblemente, la Colocasia esculenta, debió llegar a las islas en los primeros años después de la conquista, traída desde el Mediterráneo por los españoles. Actualmente el ñame (taro o aro) se cultiva principalmente en el norte de la Isla de La Palma y en algunos barrancos de Tenerife y La Gomera.

En los primeros 20–30 días de la plantación se produce la emisión del sistema radicular o enraizamiento seguida de un desarrollo del área foliar y posteriormente la aparición de los hijos o ahijamiento (a los 3–4 meses). Por último, después del primer año, comienza el desarrollo del tubérculo así como el almacenamiento en este de sustancia se reserva, principalmente almidón.

La principal isla productora de ñame en Canarias es La Palma, con una media cercana al millón y medio de kilos anuales, de los cuales la práctica totalidad se exporta hacia los Mercados de Tenerife y Las Palmas. La mayor parte de esta producción procede del municipio norteño de San Andrés y Sauces, donde existen aproximadamente unas 15 ha de terreno dedicadas a su cultivo.

Especies seleccionadas

 src=
Hoja.

Ver lista completa de especies acceptadas en The Plant List

Usos

Medicina popular

Además de su extendido uso alimenticio, se atribuyen valores medicinales al ñame como anti-inflamatorio y anti-espasmódico y otros por su contenido moderado de alcaloides y esteroides. También destaca su contenido en inulina.

En los años 50 del pasado siglo se estudió en Veracruz, México, una variedad de Dioscorea que se usaba como saponina o jabón para matar peces por la compañía Sintex. Gracias a este descubrimiento, se detectó su contenido en esteroles análogos a la progesterona, lo que sirvió de base al descubrimiento, en México, de la píldora anticonceptiva por parte de Carl Djerassi, Miramontes y Romo.[4][5]

Algunos estudios sugieren que estos tubérculos pueden aumentar la posibilidad de tener gemelos.[cita requerida]

Culinarios

El ñame es un ingrediente imprescindible en los sancochos elaborados en Puerto Rico, Panamá, la Costa Caribe colombiana, Venezuela, Haití y la República Dominicana. También es ingrediente principal de platos colombianos como el mote de queso, y en ensaladas y chips (tajadas fritas). En las Islas Canarias, el ñame es un ingrediente del tradicional potaje de berros.

Referencias

  1. Sinónimos en Kew
  2. «Dioscorea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 24 de febrero de 2014.
  3. a b Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
  4. La investigación química en la creación de la píldora anticonceptiva, una entrevista a Luis Miramontes, por Nina Hinke y César Carrillo Trueba, 2008, Ciencias, 89, ISSN 0187-6376, UNAM, pp.68-73
  5. Ñame silvestre o Dioscorea, en MedlinePlus

http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/MDC/id/1312 - León, Jorge (1968). Fundamentos botánicos de los cultivos tropicales.lnstituto Interarnericano de Ciencias de la O.E.A. San JosB. Costa Rica. - Montaldo, A. (1972). Cultivo de Raíces y Tub&culos Tropicales I.I.C.A. de la O.E.A. Lima, Perú. -Morton, J. (1982). Wetiand taro: A neglected crop for food, feed and fuel. Proc. Fla. State Hort. S0c.95: 367 - 374. Onwemne, I.C. (1978). TheTropical Tubers Crops. Yam, Cassava, Sweet Potato, Cocoyams. Jhon Wiley, New York. - Rodríguez Brito Wladimiro (1982) La Agricultura en la isla de la Palma C.S.I.C S/C de Tenerife

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Dioscorea: Brief Summary ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

Dioscorea es un género de plantas de la familia Dioscoreaceae con más de 600 especies aceptadas.

Se distribuye por todas las regiones templadas y tropicales del mundo, una gran mayoría de especies son tropicales mientras que el resto se dan en las zonas templadas. Algunas de ellas, llamadas popularmente ñame, son cultivadas por sus grandes tubérculos que son ampliamente utilizados para la alimentación, siendo un producto básico para el consumo humano en Oceanía y el oeste de África. Su consumo es importante también en el Caribe. En Asia y África se cultiva desde hace ocho mil años, en tanto en las áreas tropicales de América es cultivado por los pueblos indígenas desde la época precolombina.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Dioscorea ( баскиски )

добавил wikipedia EU

Dioscorea edo nyama Dioscoreaceaen familiako eta Dioscorea generoko landare iraunkorra eta belarkarrak dira. Genero honen espezie desberdinak jangarriak dira. Haren mamiak almidoi asko dauka (%25)

Nyamaren 150 barietate baino gehiago dago.

Nagusiki lantzen dira Afrikan, Asia, Hego Amerika eta Ozeania. Laborantzen gehiago garrantzitsuak bat da Afrikaren mendebaldean eta Ginea Berrian.

Formak aldaketa asko aurkezten du espezieen arabera. Bere tuberkulua metro pare bat edukitzera irits daiteke. Arazorik gabe, giro-tenperaturari, zenbait hilabetez kontserbatzen dira.

Espezie hautatuak

Erreferentziak

  1. Wilkin, Paul; Annette Hladik, Odile Weber, Claude Marcel Hladik & Vololoniana Jeannoda (2009) «Dioscorea orangeana (Dioscoreaceae), a new and threatened species of edible yam from northern Madagascar» Kew Bulletin (Springer) 64 (3): 461–468 doi:10.1007/s12225-009-9126-2 ISSN 1874-933X.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipediako egileak eta editoreak
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EU

Dioscorea: Brief Summary ( баскиски )

добавил wikipedia EU

Dioscorea edo nyama Dioscoreaceaen familiako eta Dioscorea generoko landare iraunkorra eta belarkarrak dira. Genero honen espezie desberdinak jangarriak dira. Haren mamiak almidoi asko dauka (%25)

Nyamaren 150 barietate baino gehiago dago.

Nagusiki lantzen dira Afrikan, Asia, Hego Amerika eta Ozeania. Laborantzen gehiago garrantzitsuak bat da Afrikaren mendebaldean eta Ginea Berrian.

Formak aldaketa asko aurkezten du espezieen arabera. Bere tuberkulua metro pare bat edukitzera irits daiteke. Arazorik gabe, giro-tenperaturari, zenbait hilabetez kontserbatzen dira.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipediako egileak eta editoreak
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EU

Dioscorea ( француски )

добавил wikipedia FR
 src=
Dioscorea tomentosa - Muséum de Toulouse

Dioscorea est un genre de plantes de la famille des Dioscoreaceae. Il contient plusieurs centaines d'espèces valides. Le genre Dioscorea fut nommé par Charles Plumier pour honorer la mémoire de Dioscoride[1].

De nombreuses espèces à tubercule comestible sont appelées « igname ». D'autres espèces ont un tubercule toxique ou simplement impropre à la consommation, même cuit, et ne sont pas nommées ainsi. C'est le cas du tamier (Dioscorea communis) dont les jeunes pousses sont consommées mais dont le tubercule est toxique.

Liste d'espèces

Selon[réf. nécessaire]

Liste complète des espèces selon Kew

Selon World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (6 décembre 2013)[2] :

Notes et références

  1. Lucile Allorge, Olivier Ikor, La fabuleuse odyssée des plantes : les botanistes voyageurs, les Jardins des Plantes, les herbiers, 2003, JC Lattès (Paris), p. 157 (ISBN 2-7096-2327-7)
  2. WCSP. World Checklist of Selected Plant Families. Facilitated by the Royal Botanic Gardens, Kew. Published on the Internet ; http://wcsp.science.kew.org/, consulté le 6 décembre 2013

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Dioscorea: Brief Summary ( француски )

добавил wikipedia FR
 src= Dioscorea tomentosa - Muséum de Toulouse

Dioscorea est un genre de plantes de la famille des Dioscoreaceae. Il contient plusieurs centaines d'espèces valides. Le genre Dioscorea fut nommé par Charles Plumier pour honorer la mémoire de Dioscoride.

De nombreuses espèces à tubercule comestible sont appelées « igname ». D'autres espèces ont un tubercule toxique ou simplement impropre à la consommation, même cuit, et ne sont pas nommées ainsi. C'est le cas du tamier (Dioscorea communis) dont les jeunes pousses sont consommées mais dont le tubercule est toxique.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Ionam (glasra) ( ирски )

добавил wikipedia GA

Go hiondúil, glaoitear ionam ar roinnt speiceas de phlandaí sa ghéineas Dioscorea (sa bhfine Dioscoreaceae) a chruthaíonn tiúbair inite. Is fíniúnacha luibheacha ilbhliantúil iad seo a shaothraítear le haghaidh a gcuid tiúbar stáirsiúil san Afraic, san Áise, sa Mheiriceá Laidineach, sa Mhuir Chairib agus san Mhuir Chairib agus san Aigéine. Tá go leor saothróg den ionam ann. Cé go bhfuil roinnt cineálacha de phrátaí milse (Ipomoea batatas) ar a dtugtar freisin ionam orthu i gcodanna de na Stáit Aontaithe agus Ceanada, ní chuid den bhfine Dioscoreaceae ach is leis an fhine neamhbhainteach glóir na maidineConvolvulaceae é.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Údair agus eagarthóirí Vicipéid
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia GA

Dioskoreja ( хрватски )

добавил wikipedia hr Croatian

Dioskoreja (lat. Dioscorea; sinonim bljušt, lat. Tamus), biljni rod trajnica i polugrmova penjačica iz porodice bljuštovki kojemu pripadaju kao poznati predstavnici obični bljušt ili kuka (D. communis; sin. Tamus communis) i kineski krumpir (Dioscorea batatas). Rodu pripada preko 600 vrsta.[1]

Ime roda dolazi po grčkom liječniku, farmakologu i botaničaru Dioscoridesu.

Vrste dioskoreja rastu pretežno u tropskim predjelima Azije, Afrike, Amerike, Australije, oceanije. To su uglavnom višegodišnje gomoljaste lijane, koje narastu od dva do 12 metara visine, listovi spiralno raspoređeni, većinom široki u obliku srca. Većinom su dvodomne (muške i ženske biljke), ali su neke vrste jednodomne. Plod je kapsula u većini vrsta.

Neke vrste, poznate kao jam, imaju jestivi gomoljasti korijen, i važne za prehranu kod mnogih zajednica Afrike, Azije i Oceanije. Mnoge ove vrste su toksične u svježem stanju.

Vrste

Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Dioskoreja
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Dioscorea

Izvori

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori i urednici Wikipedije
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia hr Croatian

Dioskoreja: Brief Summary ( хрватски )

добавил wikipedia hr Croatian

Dioskoreja (lat. Dioscorea; sinonim bljušt, lat. Tamus), biljni rod trajnica i polugrmova penjačica iz porodice bljuštovki kojemu pripadaju kao poznati predstavnici obični bljušt ili kuka (D. communis; sin. Tamus communis) i kineski krumpir (Dioscorea batatas). Rodu pripada preko 600 vrsta.

Ime roda dolazi po grčkom liječniku, farmakologu i botaničaru Dioscoridesu.

Vrste dioskoreja rastu pretežno u tropskim predjelima Azije, Afrike, Amerike, Australije, oceanije. To su uglavnom višegodišnje gomoljaste lijane, koje narastu od dva do 12 metara visine, listovi spiralno raspoređeni, većinom široki u obliku srca. Većinom su dvodomne (muške i ženske biljke), ali su neke vrste jednodomne. Plod je kapsula u većini vrsta.

Neke vrste, poznate kao jam, imaju jestivi gomoljasti korijen, i važne za prehranu kod mnogih zajednica Afrike, Azije i Oceanije. Mnoge ove vrste su toksične u svježem stanju.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori i urednici Wikipedije
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia hr Croatian

Tučnokorjenjawka ( горнолужички )

добавил wikipedia HSB

Tučnokorjenjawka (Dioscorea) je ród ze swójby tučnokorjenjawkowych rostlinow (Dioscoreaceae).

Synonymy

  • Borderea Miégev.,
  • Botryosicyos Hochst.,
  • Elephantodon Salisb.,
  • Epipetrum Phil.,
  • Hamatris Salisb.,
  • Helmia Kunth,
  • Higinbothamia Uline,
  • Hyperocarpa (Uline) G.M.Barroso
  • Merione Salisb.,
  • Nanarepenta Matuda,
  • Oncorhiza Pers.,
  • Oncus Lour.,
  • Polynome Salisb., Rajania L.,
  • Rhizemys Raf.,
  • Ricophora Mill.,
  • Sismondaea Delponte,
  • Strophis Salisb.,
  • Tamus L.,
  • Tamnus Mill.,
  • Testudinaria Salisb. ex Burch.,
  • Ubium J.F.Gmel.

Wobsahuje sćěhowace družiny:


Qsicon Lücke.png
Tutón nastawk resp. wotrězk hišće ma wobsahowe mjezoty: faluja někotre družiny. Hlej de:Yams.
Pomhaj Wikipediju, z tym ty jón rozšěriš a nětko wudospołniš.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia HSB

Tučnokorjenjawka: Brief Summary ( горнолужички )

добавил wikipedia HSB

Tučnokorjenjawka (Dioscorea) je ród ze swójby tučnokorjenjawkowych rostlinow (Dioscoreaceae).

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia HSB

Dioscorea ( италијански )

добавил wikipedia IT

Dioscorea Plum. ex L.,1753 è un genere di piante della famiglia delle Dioscoracee[1], che comprende oltre 600 specie, coltivate in tutte le regioni tropicali del globo a scopo alimentare, per via dei tuberi ricchi di amido. Alcune specie del genere sono note come ignami (nome maschile, sing. igname)[2]. Il termine designa anche il tubero stesso consumato come alimento.

Etimologia

La parola igname deriva dal portoghese inhame o dallo spagnolo ñame, entrambe derivate a loro volta dalla parola wolof nyam, che significa "campione" o "assaggiare". In altre lingue africane può anche assumere il significato di "mangiare".

Descrizione

Sono piante erbacee perenni, alte fino a 5 metri, con radici o rizomi tuberiformi. Possiedono fusti volubili (si attorcigliano). Le foglie cuoriformi (base cordata) sono lungamente picciolate con profonde nervature. I fiori sono poco appariscenti, color giallo/verdastro, unisessuali sulla stessa pianta. Il frutto è una capsula. La droga utilizzata è il bulbo o rizoma di almeno 4/5 anni contenente saponine come la diosgenina, utilizzata per la preparazione di corticosteroidi, ormoni sessuali e contraccettivi orali.

Distribuzione e habitat

Le specie del genere Dioscorea sono diffuse nelle regioni intertropicali, desertiche, rocciose e secche, in Messico, Texas, Africa centrale e Cina centrale.

Tassonomia

Il genere comprende oltre 600 specie tra cui:[1]

Proprietà

Le piante del genere Dioscorea contengono diosgenina,[3] una molecola strutturalmente molto simile a quella del progesterone. Grazie alla Dioscorea trafugata dal Messico, Veracruz, Russell Marker riuscì a sintetizzare ormoni stereoidei in Pennsylvania e diventò così, malgrado alcune difficoltà, il progenitore dell'odierna pillola anticoncezionale[4].

Media

Nell'episodio n. 107 della serie animata giapponese "Lamù" (Precario equilibrio) sono presenti i tuberi di yam (nello specifico quelli di Dioscorea japonica), che per uno strano fenomeno attaccano gli esseri umani al calar del sole.

Note

  1. ^ a b (EN) Dioscorea, su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato l'8 marzo 2022.
  2. ^ Igname, in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultato il 19 ottobre 2018.
  3. ^ Alessandro Bruni, Farmacognosia generale e applicata, Piccin-Nuova Libraria, 1999.
  4. ^ Russell Marker and the Mexican Steroid Hormone Industry, su acs.org. URL consultato il 3 dicembre 2016.

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Dioscorea: Brief Summary ( италијански )

добавил wikipedia IT
 src= Dioscorea villosa

Dioscorea Plum. ex L.,1753 è un genere di piante della famiglia delle Dioscoracee, che comprende oltre 600 specie, coltivate in tutte le regioni tropicali del globo a scopo alimentare, per via dei tuberi ricchi di amido. Alcune specie del genere sono note come ignami (nome maschile, sing. igname). Il termine designa anche il tubero stesso consumato come alimento.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Dioskorėja ( литвански )

добавил wikipedia LT

Dioskorėja (lot. Dioscorea, angl. Yam) – dioskorėjinių (Dioscoreaceae) šeimos augalų gentis. Dauguma jų – kultūriniai augalai.

Paprastai valgomi dioskorėjos šakniastiebiai yra vadinami jamsu. Šis žodis yra kilęs iš Volofų kalbos žodžio nyami (valgyti), ir per portugalų kalbą pasiekė Europą.

Dioskorėjos gentyje – daug maistui vartojamų rūšių. Jos prijaukintos Afrikoje ir Azijoje apie 8000 pr. m. e.

Kultūrinės rūšys

 src=
Dioscorea oposita šakniastiebis

Vikiteka

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia LT

Dioskorėja: Brief Summary ( литвански )

добавил wikipedia LT

Dioskorėja (lot. Dioscorea, angl. Yam) – dioskorėjinių (Dioscoreaceae) šeimos augalų gentis. Dauguma jų – kultūriniai augalai.

Paprastai valgomi dioskorėjos šakniastiebiai yra vadinami jamsu. Šis žodis yra kilęs iš Volofų kalbos žodžio nyami (valgyti), ir per portugalų kalbą pasiekė Europą.

Dioskorėjos gentyje – daug maistui vartojamų rūšių. Jos prijaukintos Afrikoje ir Azijoje apie 8000 pr. m. e.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia LT

Dioscorea ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

Dioscorea is de botanische naam van een economisch belangrijk geslacht, met tussen de vijfhonderd en duizend soorten, dat voorkomt in de tropische streken van Afrika, Azië en Amerika. Het geslacht is van belang omdat een zestigtal soorten, zoals Dioscorea batatas, zogeheten "yams" leveren. De naam yam heeft betrekking op een eetbare knol.

De afwisselend geplaatste bladeren zijn gesteeld, ongedeeld en hartvormig en hebben een opvallende nervatuur. De tweehuizige, groenige, twee tot vier centimeter brede bloemen zitten in lange, hangende trossen. De vruchten zijn kapselvruchten, die tot zes zaden bevatten.

De planten in dit geslacht zijn klimplanten met dunne, lange stengels en onderaardse knollen (zie stengelknollen). De plaats in de plant waar deze worden aangelegd kan van soort tot soort verschillen. Bij de soort Dioscorea bulbifora worden de knollen in de bladoksels aangelegd. De knollen zijn in vorm zeer variabel. Ze kunnen rond, langwerpig of vertakt zijn. Het gewicht van een uitgegroeide knol kan 1 kg tot meer dan 50 kg zijn. De binnenkant kan wit, geel of roze gekleurd zijn.

De yam is in de tropen als volksvoedsel net zo belangrijk als de aardappel in de gematigde streken. De knollen worden meestal tien tot twaalf maanden na aanplant geoogst. De knollen kunnen worden gekookt, gebakken of gefrituurd. Verder kunnen de knollen tot meel, chips en deeg worden verwerkt. In Afrika wordt uit het meel met water een brijige massa (“fufu”) gemaakt.

De yamwortel is een zeer oude cultuurplant, die in Azië al rond 3000 voor Christus werd verbouwd. Hij is in Afrika vandaag de dag nog steeds een belangrijk voedingsmiddel. De domesticatie van de yam verliep op de continenten parallel.

Sommige soorten bevatten het giftige alkaloïde dioscorine, wat echter bij het koken afgebroken wordt. De meeste soorten hebben een zetmeelgehalte van rond de 25%. Rond 95% van de wereldproductie komt uit Afrika. Nigeria is de belangrijkste producent.

Externe link

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Dioscorea: Brief Summary ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

Dioscorea is de botanische naam van een economisch belangrijk geslacht, met tussen de vijfhonderd en duizend soorten, dat voorkomt in de tropische streken van Afrika, Azië en Amerika. Het geslacht is van belang omdat een zestigtal soorten, zoals Dioscorea batatas, zogeheten "yams" leveren. De naam yam heeft betrekking op een eetbare knol.

De afwisselend geplaatste bladeren zijn gesteeld, ongedeeld en hartvormig en hebben een opvallende nervatuur. De tweehuizige, groenige, twee tot vier centimeter brede bloemen zitten in lange, hangende trossen. De vruchten zijn kapselvruchten, die tot zes zaden bevatten.

De planten in dit geslacht zijn klimplanten met dunne, lange stengels en onderaardse knollen (zie stengelknollen). De plaats in de plant waar deze worden aangelegd kan van soort tot soort verschillen. Bij de soort Dioscorea bulbifora worden de knollen in de bladoksels aangelegd. De knollen zijn in vorm zeer variabel. Ze kunnen rond, langwerpig of vertakt zijn. Het gewicht van een uitgegroeide knol kan 1 kg tot meer dan 50 kg zijn. De binnenkant kan wit, geel of roze gekleurd zijn.

De yam is in de tropen als volksvoedsel net zo belangrijk als de aardappel in de gematigde streken. De knollen worden meestal tien tot twaalf maanden na aanplant geoogst. De knollen kunnen worden gekookt, gebakken of gefrituurd. Verder kunnen de knollen tot meel, chips en deeg worden verwerkt. In Afrika wordt uit het meel met water een brijige massa (“fufu”) gemaakt.

De yamwortel is een zeer oude cultuurplant, die in Azië al rond 3000 voor Christus werd verbouwd. Hij is in Afrika vandaag de dag nog steeds een belangrijk voedingsmiddel. De domesticatie van de yam verliep op de continenten parallel.

Sommige soorten bevatten het giftige alkaloïde dioscorine, wat echter bij het koken afgebroken wordt. De meeste soorten hebben een zetmeelgehalte van rond de 25%. Rond 95% van de wereldproductie komt uit Afrika. Nigeria is de belangrijkste producent.

 src=

Dioscorea balcanica

 src=

Dioscorea balcanica

 src=

op Taiwan

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Dioscorea ( норвешки )

добавил wikipedia NO

Dioscorea er ei planteslekt i yamsrotfamilien.

Artene er klatrende urter med jordstengel eller knoll. Stengelen kan være venstre- eller høyreslyngende, forgrenet eller ikke, og furet eller glatt. Noen arter har yngleknopper i bladhjørnene. Bladene sitter i utgangspunktet spredt, men hos noen arter sitter de tilsynelatende motsatt eller kransstilt. Bladene er brede med lang stilk. Det er flere langsgående hovednerver som er forbundet med sidenerver til et rutenett, noe som er svært uvanlig blant enfrøbladete planter.

De enkjønnede, oversittende blomstene sitter i forgrenede klaser. Plantene er som regel særbu, men sambu planter forekommer også. Blomstene er som regel små uten sterke farger. Frukten er en kapsel med tre vinger. Plantene inneholder tanniner og saponiner.

Dioscorea er utbredt i de fleste tropiske til varmt tempererte strøk. Anslag for artsantallet varierer mellom 350 og 800, men de fleste kilder angir litt over 600 arter. De tidligere slektene Borderea, Epipetrum, Nanarepenta, Rajania, Tamus og Testudinaria regnes nå som synonymer for Dioscorea. I Europa og tilstøtende deler av Asia er det seks arter. Lengst mot nord går Dioscorea communis, som vokser nordover til De britiske øyer, Belgia og sørvestlige Tyskland.

Noen arter dyrkes overalt i tropene, men spesielt i Vest-Afrika, for de stivelsesholdige knollene. De kalles yams og brukes på samme måte som potet, søtpotet og maniok. Andre arter er tradisjonelt blitt brukt til medisinske formål. Innholdet av saponiner gjør at noen arter brukes til å syntetisere kortison og menneskelige kjønnshormoner.

Litteratur

  • «Dioscorea». Flora of North America. Besøkt 10. april 2018.
  • «Dioscorea». Flora of China. Besøkt 10. april 2018.
  • P.F. Stevens. «Dioscorea». APWEbsite. Besøkt 10. april 2018.
  • «Dioscorea». The Plant List. Besøkt 10. april 2018.
  • «Dioscorea». Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity. Besøkt 10. april 2018.
  • L.R. Caddick m.fl. (2002). «Yams reclassified: a recircumscription of Dioscoreaceae and Dioscoreales». Taxon. 51 (1): 103–114. ISSN 1996-8175. JSTOR 1554967.

Eksterne lenker

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia forfattere og redaktører
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NO

Dioscorea: Brief Summary ( норвешки )

добавил wikipedia NO

Dioscorea er ei planteslekt i yamsrotfamilien.

Artene er klatrende urter med jordstengel eller knoll. Stengelen kan være venstre- eller høyreslyngende, forgrenet eller ikke, og furet eller glatt. Noen arter har yngleknopper i bladhjørnene. Bladene sitter i utgangspunktet spredt, men hos noen arter sitter de tilsynelatende motsatt eller kransstilt. Bladene er brede med lang stilk. Det er flere langsgående hovednerver som er forbundet med sidenerver til et rutenett, noe som er svært uvanlig blant enfrøbladete planter.

De enkjønnede, oversittende blomstene sitter i forgrenede klaser. Plantene er som regel særbu, men sambu planter forekommer også. Blomstene er som regel små uten sterke farger. Frukten er en kapsel med tre vinger. Plantene inneholder tanniner og saponiner.

Dioscorea er utbredt i de fleste tropiske til varmt tempererte strøk. Anslag for artsantallet varierer mellom 350 og 800, men de fleste kilder angir litt over 600 arter. De tidligere slektene Borderea, Epipetrum, Nanarepenta, Rajania, Tamus og Testudinaria regnes nå som synonymer for Dioscorea. I Europa og tilstøtende deler av Asia er det seks arter. Lengst mot nord går Dioscorea communis, som vokser nordover til De britiske øyer, Belgia og sørvestlige Tyskland.

Noen arter dyrkes overalt i tropene, men spesielt i Vest-Afrika, for de stivelsesholdige knollene. De kalles yams og brukes på samme måte som potet, søtpotet og maniok. Andre arter er tradisjonelt blitt brukt til medisinske formål. Innholdet av saponiner gjør at noen arter brukes til å syntetisere kortison og menneskelige kjønnshormoner.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia forfattere og redaktører
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NO

Pochrzyn ( полски )

добавил wikipedia POL
 src=
Bulwiaste kłącze pochrzynu

Pochrzyn, jams[2], ignam (Dioscorea L.) – rodzaj wieloletnich pnączy z bulwiastymi kłączami. Należy do niego ponad 600 gatunków pochodzących głównie z obszarów tropikalnych[3]. Najwięcej pochrzynów rośnie w naturze i uprawia się w Afryce Zachodniej, szczególnie w Ghanie, Nigerii oraz w Azji południowo-wschodniej, w Ameryce Południowej i na Karaibach.

Morfologia

Pnącza, które w zależności od gatunku wiją się zgodnie z ruchem wskazówek zegara lub odwrotnie. Bulwy o masie dochodzącej czasem nawet do 50 kg[potrzebny przypis] mają kształt kulisty lub maczugowaty, są wielokrotnie podzielone przewężeniami, skórka brązowa, spękana o strukturze korkowej. W zależności od gatunku rośliny wytwarzają wiele bulw lub tylko jedną. U większości gatunków bulwy są trujące, tylko u niektórych po odpowiednim przygotowaniu jadalne[3]. Liście sezonowe, sercowate. Kwiaty drobne, owocem jest okrągła torebka z uskrzydlonymi nasionami[3].

Systematyka

Synonimy[4]

Borderea Miégev., Helmia Kunth, Hyperocarpa (Uline) G. M. Barroso et al., Nanarepenta Matuda, Oncus Lour., Testudinaria Salisb., Ubium Cothen.

Pozycja systematyczna według Angiosperm Phylogeny Website (aktualizowany system APG IV z 2016)

Rodzaj należący do rodziny pochrzynowatych (Dioscoreaceae), rzędu pochrzynowców (Dioscoreales R. Br.), kladu jednoliściennych w obrębie okrytonasiennych[1].

Pozycja w systemie Reveala (1993–1999)

Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa jednoliścienne (Liliopsida Brongn.), podklasa komelinowe (Commelinidae Takht.), nadrząd Lilianae Takht., rząd pochrzynowce (Dioscoreales Hook.f.), rodzina pochrzynowate (Dioscoreaceae R. Br.Barnh.), podrodzina Dioscoreoideae (R. Br.) Arn., plemię Dioscoreeae Bernh., rodzaj pochrzyn (Dioscorea L.)[5].

Gatunki (wybór)

Zastosowanie

Rośliny jadalne

Wiele gatunków z tego rodzaju jest uprawianych ze względu na jadalne bulwy i owoce. Pochrzyny dobrze się przechowują, dlatego były one głównym składnikiem diety na statkach przewożących niewolników z Afryki Zachodniej. Chroniły one przed szkorbutem, choć posiadają stosunkowo niewiele witaminy C. Bulwy dziko rosnących pochrzynów były spożywane w czasach głodu. Bulwy pochrzynu gotuje się, smaży lub piecze. W Afryce Zachodniej bulwy wchodzą w skład potrawy "fufu" (można ją także sporządzić z manioku, plantatów lub żółtosoczy). Przed spożyciem bulw pochrzynu konieczne jest ich wcześniejsze gotowanie lub moczenie w wodzie w celu pozbycia się toksycznych alkaloidów (dioskoryny)[6]. Często mylone są z bulwami batata[7].

Skład bulw przypomina swoją zawartością ziemniaka. Występuje w nich około 28% skrobi, także witamina A i C (około 5 mg/100 g), wapń, żelazo i potas. 100 g bulw dostarcza 452 kJ (105 kcal). Po ugotowaniu taka sama ilość zawiera 133 kcal[7].

Rośliny kosmetyczne

Niektóre gatunki wykorzystywane są również do produkcji kosmetyków.

Przypisy

  1. a b Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2017-08-01].
  2. Encyklopedia Powszechna PWN. T. 2. G-M. Warszawa: Państwowe Wydawnictwo Naukowe, 1974, s. 326.
  3. a b c Geoff Burnie i inni: Botanica. Rośliny ogrodowe. Könemann, 2005. ISBN 3-8331-1916-0.
  4. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-03-26].
  5. Crescent Bloom: Dioscorea (ang.). The Compleat Botanica. [dostęp 2009-11-03].
  6. Anna Majewska: Ignam (ang.). Atlas owoców egzotycznych. [dostęp 2009-11-03].
  7. a b TomT. Sanders TomT. (red.), Czy wiesz, co jeść? Co nam pomaga a co szkodzi, 1997, s. 158, ISBN 83-905429-9-4 .
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia POL

Pochrzyn: Brief Summary ( полски )

добавил wikipedia POL
 src= Bulwiaste kłącze pochrzynu

Pochrzyn, jams, ignam (Dioscorea L.) – rodzaj wieloletnich pnączy z bulwiastymi kłączami. Należy do niego ponad 600 gatunków pochodzących głównie z obszarów tropikalnych. Najwięcej pochrzynów rośnie w naturze i uprawia się w Afryce Zachodniej, szczególnie w Ghanie, Nigerii oraz w Azji południowo-wschodniej, w Ameryce Południowej i na Karaibach.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia POL

Dioscorea ( португалски )

добавил wikipedia PT

Em botânica, Dioscorea é um gênero de plantas, com mais de 600 espécies, originário das regiões tropicais e subtropicais de ambos os hemisférios.[1]

Neste gênero, estão espécies de grande importância alimentar pelos seus tubérculos ("batatas"), chamados de inhame ou cará, dependendo da região. Em muitas regiões, esses tubérculos são uma importante fonte alimentar de carboidratos. Eles também contêm vitaminas do complexo B. As espécies comestíveis foram espalhadas pelas regiões tropicais e subtropicais do mundo todo por viajantes portugueses, espanhóis e árabes.[1]

Existem centenas de cultivares dessas espécies, com nomes como inhame-branco, inhame-amarelo, inhame-de-água, cará-nambu, caratinga, cará-de-folha-colorida, cará-liso, cará-de-pele-branca, inhame-cará, cará-barbado, cará-moela, cará-da-costa, cará-de-são-tomé, cará-branco, cará-preto, cará-do-céu, cará-do-ar, cará-sapateiro, cará-amarelo, cará-doze-meses, cará-do-pará, cará-da-guiné, cará-de-espinho, e muitos outros.[2][3]

No Brasil, as principais espécies cultivadas são D. cayennensis ou D. rotundata (originária da África), D. alata (do sul da Ásia), D. bulbifera, D. dodecaneura e D. dumetorum.[3]

A espécie D. trifida (cará-doce) foi domesticada pelos povos indígenas nas áreas limítrofes entre o Brasil e as Guianas.[3][4][5]

Outras espécies extensivamente cultivadas são a D. batatas e a D. purpurea (esta última em Taiwan e no sueste asiático). A espéçie Dioscorea esculenta é a espécie mais utilizada no subcontinente indiano, no sul do Vietname e nas ilhas do Pacífico Sul. A espécie D. opposita é cultivada na China.[1]

O padre José de Anchieta (1534-1597) descreveu estas plantas (com nome "cará") louvando seus valores.

Características gerais

O gênero Dioscorea compõe-se de plantas trepadeiras anuais ou perenes. As maiores espécies do gênero atingem até 1,7 metros de altura; têm folhas largas, de interessante efeito decorativo.

Os tubérculos variam em tamanho desde pequenas "batatas" de alguns centímetros de diâmetros até gigantes com mais de 1,5 metros de comprimento e 40 kg de peso, ou até 2,5 metros de comprimento[6] e 70 kg de peso. Dependendo da espécie e variedade, a porção comestível do tubérculo pode ter polpa com cores que vão do esbranquiçado ao amarelo, rosado ou ao roxo. A textura da polpa varia entre o tenro e aguado e o seco e fibroso, dependendo da espécie e variedade e do seu estado vegetativo.

O inhame cultivado costuma ser uma planta rústica, dispensando tratos sofisticados.

De acordo com a Organização das Nações Unidas para Agricultura e Alimentação, a produção global de inhame atingiu, no ano 2000, cerca de 37,5 milhões de toneladas, cultivadas em cerca de 4 milhões de hectares de terra arável. A África tropical contribui com 96 por cento desta produção, com a restante a ser produzida nas Caraíbas, na América Central e do Sul, com destaque para o nordeste brasileiro, na Nova Guiné e no sueste da Ásia.

O inhame é a segunda mais importante cultura para consumo humano em África, representando, em peso, cerca de 30 por cento da produção da mandioca, o vegetal mais cultivado para alimentação humana naquele continente.

Dos 600 cultivares usados em todo o mundo, três (o inhame-branco, o inhame-amarelo e o inhame-de-água) assumem importância fundamental na África Ocidental, região onde a Nigéria, isoladamente, contribui com 26 milhões de toneladas, ou seja, cerca de 70 por cento da produção mundial. Outros grandes produtores são o Gana (3 milhões de toneladas), a Costa do Marfim (2,9 milhões de toneladas), Camarões, o Benim e o Togo.

Naquela região de África, o inhame é o principal alimento e o seu cultivo assume um papel sociocultural central na vida das populações rurais, ocupando 2 milhões de hectares de terrenos agrícolas (95 por cento do total mundial), com rendimentos anuais da ordem das 10 toneladas por hectare.

Espécies

  1. Dioscorea abysmophila Maguire & Steyerm.
  2. Dioscorea abyssinica Hochst. ex Kunth
  3. Dioscorea acanthogene Rusby
  4. Dioscorea acerifolia Phil.
  5. Dioscorea acuminata Baker
  6. Dioscorea adenantha Uline
  7. Dioscorea aesculifolia R.Knuth
  8. Dioscorea aguilarii Standl. & Steyerm.
  9. Dioscorea alata L.
  10. Dioscorea alatipes Burkill & H.Perrier
  11. Dioscorea althaeoides R.Knuth
  12. Dioscorea altissima Lam.
  13. Dioscorea amaranthoides C.Presl
  14. Dioscorea amazonum Mart. ex Griseb.
  15. Dioscorea amazonum var. klugii (R.Knuth) Ayala
  16. Dioscorea amoena R.Knuth
  17. Dioscorea analalavensis Jum. & H.Perrier
  18. Dioscorea ancachsensis R.Knuth
  19. Dioscorea andina Phil.
  20. Dioscorea andromedusae O.Téllez
  21. Dioscorea angustifolia Rusby
  22. Dioscorea anomala Griseb.
  23. Dioscorea antaly Jum. & H.Perrier
  24. Dioscorea antucoana Uline ex R.Knuth
  25. Dioscorea arachidna Prain & Burkill
  26. Dioscorea araucana Phil.
  27. Dioscorea arcuatinervis Hochr.
  28. Dioscorea argyrogyna Uline ex R.Knuth
  29. Dioscorea arifolia C.Presl
  30. Dioscorea aristolochiifolia Poepp.
  31. Dioscorea arnensis R. Knuth
  32. Dioscorea asclepiadea Prain & Burkill
  33. Dioscorea aspera Humb. & Bonpl. ex Willd.
  34. Dioscorea aspersa Prain & Burkill
  35. Dioscorea asperula Pedralli
  36. Dioscorea asteriscus Burkill
  37. Dioscorea atrescens R.Knuth
  38. Dioscorea auriculata Poepp.
  39. Dioscorea bahiensis R.Knuth
  40. Dioscorea bako Wilkin
  41. Dioscorea balcanica Košanin
  42. Dioscorea bancana Prain & Burkill
  43. Dioscorea banzhuana S.J.Pei & C.T.Ting
  44. Dioscorea bartlettii C.V.Morton
  45. Dioscorea basiclavicaulis Rizzini & A.Mattos
  46. Dioscorea baya De Wild.
  47. Dioscorea beecheyi R.Knuth
  48. Dioscorea belophylla (Prain) Voigt ex Haines
  49. Dioscorea bemandry Jum. & H.Perrier
  50. Dioscorea bemarivensis Jum. & H.Perrier
  51. Dioscorea benthamii Prain & Burkill
  52. Dioscorea berenicea McVaugh
  53. Dioscorea bermejensis R.Knuth
  54. Dioscorea bernoulliana Prain & Burkill
  55. Dioscorea besseriana Kunth
  56. Dioscorea beyrichii R.Knuth
  57. Dioscorea bicolor Prain & Burkill
  58. Dioscorea biformifolia S.J.Pei & C.T.Ting
  59. Dioscorea biloba (Phil.) Caddick & Wilkin
  60. Dioscorea biplicata R.Knuth
  61. Dioscorea birmanica Prain & Burkill
  62. Dioscorea birschelii Harms ex R.Knuth
  63. Dioscorea blumei Prain & Burkill
  64. Dioscorea bolivarensis Steyerm.
  65. Dioscorea bonii Prain & Burkill
  66. Dioscorea bosseri Haigh & Wilkin
  67. Dioscorea brachybotrya Poepp.
  68. Dioscorea brachystachya Phil.
  69. Dioscorea bradei R.Knuth
  70. Dioscorea brandisii Prain & Burkill
  71. Dioscorea brevipetiolata Prain & Burkill
  72. Dioscorea bridgesii Griseb. ex Kunth
  73. Dioscorea brownii Schinz
  74. Dioscorea bryoniifolia Poepp.
  75. Dioscorea buchananii Benth.
  76. Dioscorea buckleyana Wilkin
  77. Dioscorea bulbifera L.
  78. Dioscorea bulbotricha Hand.-Mazz.
  79. Dioscorea burchellii Baker
  80. Dioscorea burkilliana J.Miège
  81. Dioscorea cachipuertensis Ayala
  82. Dioscorea calcicola Prain & Burkill
  83. Dioscorea caldasensis R.Knuth
  84. Dioscorea calderillensis R.Knuth
  85. Dioscorea callacatensis R.Knuth
  86. Dioscorea cambodiana Prain & Burkill
  87. Dioscorea campanulata Uline ex R.Knuth
  88. Dioscorea campestris Griseb.
  89. Dioscorea campos-portoi R.Knuth
  90. Dioscorea carionis Prain & Burkill
  91. Dioscorea carpomaculata O.Téllez & B.G.Schub.
  92. Dioscorea carpomaculata var. cinerea (Uline ex R.Knuth) O.Téllez & B.G.Schub.
  93. Dioscorea castilloniana Hauman
  94. Dioscorea catharinensis R.Knuth
  95. Dioscorea caucasica Lipsky
  96. Dioscorea cavenensis Lam.
  97. Dioscorea cayennensis Lam.
  98. Dioscorea cayennensis subsp. rotundata (Poir.) J.Miège; syn.: D. rotundata Poir.
  99. Dioscorea ceratandra Uline ex R.Knuth
  100. Dioscorea chacoensis R.Knuth
  101. Dioscorea chagllaensis R.Knuth
  102. Dioscorea chancayensis R.Knuth
  103. Dioscorea chaponensis R.Knuth
  104. Dioscorea chiapasensis Matuda
  105. Dioscorea chimborazensis R.Knuth
  106. Dioscorea chingii Prain & Burkill
  107. Dioscorea choriandra Uline ex R.Knuth
  108. Dioscorea chouardii Gaussen
  109. Dioscorea cienegensis R.Knuth
  110. Dioscorea cinnamomifolia Hook.
  111. Dioscorea cirrhosa Lour.
  112. Dioscorea cissophylla Phil.
  113. Dioscorea claessensii De Wild.
  114. Dioscorea claussenii Uline ex R.Knuth
  115. Dioscorea claytonii Ayala
  116. Dioscorea cochleariapiculata De Wild.
  117. Dioscorea collettii Hook.f.
  118. Dioscorea collettii var. hypoglauca (Palib.) S.J.Pei & C.T.Ting
  119. Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin
  120. Dioscorea commutata R.Knuth
  121. Dioscorea comorensis R.Knuth
  122. Dioscorea composita Hemsl.
  123. Dioscorea contracta R.Knuth
  124. Dioscorea convolvulacea Cham. & Schltdl.
  125. Dioscorea convolvulacea subsp. grandifolia (Schltdl.) Uline ex R.Knuth
  126. Dioscorea conzattii R.Knuth
  127. Dioscorea cordifolia Laness.
  128. Dioscorea coreana (Prain & Burkill) R.Knuth
  129. Dioscorea coriacea Humb. & Bonpl. ex Willd.
  130. Dioscorea coripatenis J.F.Macbr.
  131. Dioscorea coronata Hauman
  132. Dioscorea cotinifolia Kunth
  133. Dioscorea craibiana Prain & Burkill
  134. Dioscorea crateriflora R.Knuth
  135. Dioscorea crotalariifolia Uline
  136. Dioscorea cruzensis R.Knuth
  137. Dioscorea cubensis R.Knuth
  138. Dioscorea cumingii Prain & Burkill
  139. Dioscorea curitybensis R.Knuth
  140. Dioscorea cuspidata Humb. & Bonpl. ex Willd.
  141. Dioscorea cuyabensis R.Knuth
  142. Dioscorea cyanisticta J.D.Sm.
  143. Dioscorea cymosula Hemsl.
  144. Dioscorea cyphocarpa C.B.Rob. ex Knuth
  145. Dioscorea daunea Prain & Burkill
  146. Dioscorea davidsei O.Téllez
  147. Dioscorea de-mourae Uline ex R.Knuth
  148. Dioscorea debilis Uline ex R.Knuth
  149. Dioscorea decaryana H.Perrier
  150. Dioscorea decipiens Hook.f.
  151. Dioscorea decorticans C.Presl
  152. Dioscorea deflexa Griseb.
  153. Dioscorea delavayi Franch.
  154. Dioscorea delicata R.Knuth
  155. Dioscorea deltoidea Wall. ex Griseb.
  156. Dioscorea dendrotricha Uline
  157. Dioscorea densiflora Hemsl.
  158. Dioscorea depauperata Prain & Burkill
  159. Dioscorea diamantinensis R.Knuth
  160. Dioscorea dicranandra Donn.Sm.
  161. Dioscorea dielsii R.Knuth
  162. Dioscorea dissimulans Prain & Burkill
  163. Dioscorea divaricata Blanco
  164. Dioscorea diversifolia Griseb.
  165. Dioscorea dodecaneura Vell.
  166. Dioscorea dregeana (Kunth) T.Durand & Schinz
  167. Dioscorea duchassaingii R.Knuth
  168. Dioscorea dugesii C.B.Rob.
  169. Dioscorea dumetorum (Kunth) Pax
  170. Dioscorea dumetosa Uline ex R.Knuth
  171. Dioscorea ekmanii R.Knuth
  172. Dioscorea elegans Ridl. ex Prain & Burkill
  173. Dioscorea elephantipes (L'Hér.) Engl.
  174. Dioscorea entomophila Hauman
  175. Dioscorea epistephioides Taub.
  176. Dioscorea escuintlensis Matuda
  177. Dioscorea esculenta (Lour.) Burkill
  178. Dioscorea esquirolii Prain & Burkill
  179. Dioscorea exalata C.T.Ting & M.C.Chang
  180. Dioscorea fandra H.Perrier
  181. Dioscorea fasciculocongesta (Sosa & B.G.Schub.) O.Téllez
  182. Dioscorea fastigiata Gay
  183. Dioscorea fendleri R.Knuth
  184. Dioscorea ferreyrae Ayala
  185. Dioscorea filiformis Blume
  186. Dioscorea flabellifolia Prain & Burkill
  187. Dioscorea flaccida R.Knuth
  188. Dioscorea floribunda M.Martens & Galeotti
  189. Dioscorea floridana Bartlett
  190. Dioscorea fodinarum Kunth
  191. Dioscorea fordii Prain & Burkill
  192. Dioscorea formosana R.Knuth
  193. Dioscorea fractiflexa R.Knuth
  194. Dioscorea fuliginosa R.Knuth
  195. Dioscorea furcata Griseb.
  196. Dioscorea futschauensis Uline ex R.Knuth
  197. Dioscorea galeottiana Kunth
  198. Dioscorea galiiflora R.Knuth
  199. Dioscorea gallegosi Matuda
  200. Dioscorea garrettii Prain & Burkill
  201. Dioscorea gaumeri R.Knuth
  202. Dioscorea gentryi O.Téllez
  203. Dioscorea gillettii Milne-Redh.
  204. Dioscorea glabra Roxb.
  205. Dioscorea glandulosa (Griseb.) Klotzsch ex Kunth
  206. Dioscorea glandulosa var. calcensis (R.Knuth) Ayala
  207. Dioscorea glomerulata Hauman
  208. Dioscorea gomez-pompae O.Téllez
  209. Dioscorea gracilicaulis R.Knuth
  210. Dioscorea gracilipes Prain & Burkill
  211. Dioscorea gracilis Hook. ex Poepp.
  212. Dioscorea gracillima Miq.
  213. Dioscorea grandiflora Mart. ex Griseb.
  214. Dioscorea grandis R.Knuth
  215. Dioscorea grata Prain & Burkill
  216. Dioscorea gribinguiensis Baudon
  217. Dioscorea grisebachii Kunth
  218. Dioscorea guerrerensis R.Knuth
  219. Dioscorea guianensis R.Knuth
  220. Dioscorea haenkeana C.Presl
  221. Dioscorea hamiltonii Hook.f.
  222. Dioscorea hassleriana Chodat
  223. Dioscorea hastata Mill.
  224. Dioscorea hastatissima Rusby
  225. Dioscorea hastifolia Nees
  226. Dioscorea hastiformis R.Knuth
  227. Dioscorea haumanii Xifreda
  228. Dioscorea havilandii Prain & Burkill
  229. Dioscorea hebridensis R.Knuth
  230. Dioscorea hemicrypta Burkill
  231. Dioscorea hemsleyi Prain & Burkill
  232. Dioscorea heptaneura Vell.
  233. Dioscorea herbert-smithii Rusby
  234. Dioscorea herzogii R.Knuth
  235. Dioscorea heteropoda Baker
  236. Dioscorea hexagona Baker
  237. Dioscorea hieronymi Uline ex R.Knuth
  238. Dioscorea hintonii R.Knuth
  239. Dioscorea hirtiflora Benth.
  240. Dioscorea hirtiflora subsp. orientalis Milne-Redh.
  241. Dioscorea hispida Dennst.
  242. Dioscorea holmioidea Maury
  243. Dioscorea hombuka H.Perrier
  244. Dioscorea hondurensis R.Knuth
  245. Dioscorea howardiana O.Téllez, B.G.Schub. & Geeta
  246. Dioscorea humifusa Poepp.
  247. Dioscorea humilis Bertero ex Colla
  248. Dioscorea humilis subsp. polyanthes (F.Phil.) Viruel, Segarra & Villar
  249. Dioscorea hunzikeri Xifreda
  250. Dioscorea igualamontana Matuda
  251. Dioscorea incayensis R.Knuth
  252. Dioscorea inopinata Prain & Burkill
  253. Dioscorea insignis C.V.Morton & B.G.Schub.
  254. Dioscorea intermedia Thwaites
  255. Dioscorea ionophylla Uline ex R.Knuth
  256. Dioscorea iquitosensis R.Knuth
  257. Dioscorea irupanensis R.Knuth
  258. Dioscorea itapirensis R.Knuth
  259. Dioscorea itatiensis R.Knuth
  260. Dioscorea jaliscana S.Watson
  261. Dioscorea jamesonii R.Knuth
  262. Dioscorea japonica Thunb. - Shan yao in Chinese (chinês: 山药, pinyin: Shān yào)
  263. Dioscorea javariensis Ayala
  264. Dioscorea juxtlahuacensis (O.Téllez & Dávila) Caddick & Wilkin
  265. Dioscorea kalkapershadii Prain & Burkill
  266. Dioscorea kamoonensis Kunth
  267. Dioscorea keduensis Burkill ex Backer
  268. Dioscorea kerrii Prain & Burkill
  269. Dioscorea killipii R.Knuth
  270. Dioscorea kimiae Wilkin
  271. Dioscorea kingii R.Knuth
  272. Dioscorea kituiensis Wilkin & Muasya
  273. Dioscorea kjellbergii R.Knuth
  274. Dioscorea knuthiana De Wild.
  275. Dioscorea koepperi Standl.
  276. Dioscorea koyamae Jayas.
  277. Dioscorea kratica Prain & Burkill
  278. Dioscorea kunthiana Uline
  279. Dioscorea kuntzei Uline ex Kuntze
  280. Dioscorea lacerdaei Griseb.
  281. Dioscorea laevis Uline
  282. Dioscorea lamprocaula Prain & Burkill
  283. Dioscorea lanata Bail
  284. Dioscorea larecajensis Uline ex R.Knuth
  285. Dioscorea laurifolia Wall. ex Hook.f.
  286. Dioscorea lawrancei R.Knuth
  287. Dioscorea laxiflora Mart. ex Griseb.
  288. Dioscorea lehmannii Uline
  289. Dioscorea lepcharum Prain & Burkill
  290. Dioscorea lepida C.V.Morton
  291. Dioscorea leptobotrys Uline ex R.Knuth
  292. Dioscorea liebmannii Uline
  293. Dioscorea lijiangensis C.L.Long & H.Li
  294. Dioscorea linearicordata Prain & Burkill
  295. Dioscorea lisae Dorr & Stergios
  296. Dioscorea listeri Prain & Burkill
  297. Dioscorea litoralis Phil.
  298. Dioscorea loefgrenii R.Knuth
  299. Dioscorea loheri Prain & Burkill
  300. Dioscorea longicuspis R.Knuth
  301. Dioscorea longipes Phil.
  302. Dioscorea longirhiza Caddick & Wilkin
  303. Dioscorea longituba Uline
  304. Dioscorea lundii Uline ex R.Knuth
  305. Dioscorea luzonensis Schauer
  306. Dioscorea macbrideana R.Knuth
  307. Dioscorea maciba Jum. & H.Perrier
  308. Dioscorea macrantha Uline ex R.Knuth
  309. Dioscorea macrothyrsa Uline
  310. Dioscorea macvaughii B.G.Schub.
  311. Dioscorea madecassa H.Perrier
  312. Dioscorea madiunensis Prain & Burkill
  313. Dioscorea maianthemoides Uline ex R.Knuth
  314. Dioscorea mamillata Jum. & H.Perrier
  315. Dioscorea mandonii Rusby
  316. Dioscorea mangenotiana J.Miège
  317. Dioscorea mantigueirensis R.Knuth
  318. Dioscorea margarethia G.M.Barroso, E.F.Guim. & Sucre
  319. Dioscorea marginata Griseb.
  320. Dioscorea martensis R.Knuth
  321. Dioscorea martiana Griseb.
  322. Dioscorea martini Prain & Burkill
  323. Dioscorea matagalpensis Uline
  324. Dioscorea matudae O.Téllez & B.G.Schub.
  325. Dioscorea mayottensis Wilkin
  326. Dioscorea megacarpa Gleason
  327. Dioscorea megalantha Griseb.
  328. Dioscorea melanophyma Prain & Burkill
  329. Dioscorea melastomatifolia Uline ex Prain
  330. Dioscorea membranacea Pierre ex Prain & Burkill
  331. Dioscorea menglaensis H.Li
  332. Dioscorea meridensis Kunth
  333. Dioscorea merrillii Prain & Burkill
  334. Dioscorea mesoamericana O.Téllez & Mart.-Rodr.
  335. Dioscorea mexicana Scheidw.
  336. Dioscorea microbotrya Griseb.
  337. Dioscorea microcephala Uline
  338. Dioscorea microura R.Knuth
  339. Dioscorea mindanaensis R.Knuth
  340. Dioscorea minima C.B.Rob. & Seaton
  341. Dioscorea minutiflora Engl.
  342. Dioscorea mitis C.V.Morton
  343. Dioscorea mitoensis R.Knuth
  344. Dioscorea modesta Phil.
  345. Dioscorea mollis Kunth
  346. Dioscorea monadelpha (Kunth) Griseb.
  347. Dioscorea × monandra Hauman
  348. Dioscorea morelosana (Uline) Matuda
  349. Dioscorea moritziana (Kunth) R.Knuth
  350. Dioscorea mosqueirensis R.Knuth
  351. Dioscorea moultonii Prain & Burkill
  352. Dioscorea moyobambensis R.Knuth
  353. Dioscorea mucronata Uline ex R.Knuth
  354. Dioscorea multiflora Mart. ex Griseb.
  355. Dioscorea multiloba Kunth
  356. Dioscorea multinervis Benth.
  357. Dioscorea mundii Baker
  358. Dioscorea nako H.Perrier
  359. Dioscorea namorokensis Wilkin
  360. Dioscorea nana Poepp.
  361. Dioscorea nanlaensis H.Li
  362. Dioscorea natalensis R.Knuth
  363. Dioscorea natalia Hammel
  364. Dioscorea neblinensis Maguire & Steyerm.
  365. Dioscorea nelsonii Uline ex R.Knuth
  366. Dioscorea nematodes Uline ex R.Knuth
  367. Dioscorea nervata R.Knuth
  368. Dioscorea nervosa Phil.
  369. Dioscorea nicolasensis R.Knuth
  370. Dioscorea nieuwenhuisii Prain & Burkill
  371. Dioscorea nipensis R.A.Howard
  372. Dioscorea nipponica Makino
  373. Dioscorea nitens Prain & Burkill
  374. Dioscorea nuda R.Knuth
  375. Dioscorea nummularia Lam.
  376. Dioscorea nutans R.Knuth
  377. Dioscorea oaxacensis Uline
  378. Dioscorea obcuneata Hook.f.
  379. Dioscorea oblonga Gleason
  380. Dioscorea oblongifolia Rusby
  381. Dioscorea obtusifolia Hook. & Arn.
  382. Dioscorea olfersiana Klotzsch ex Griseb.
  383. Dioscorea oligophylla Phil.
  384. Dioscorea omiltemensis O.Téllez
  385. Dioscorea opaca R.Knuth
  386. Dioscorea oppositiflora Griseb.
  387. Dioscorea oppositifolia L. - Shan yao in Chinese (chinês: 山药, pinyin: Shān yào)
  388. Dioscorea orangeana Wilkin[7]
  389. Dioscorea orbiculata Hook.f.
  390. Dioscorea orbiculata var. tenuifolia (Ridl.) Thapyai
  391. Dioscorea oreodoxa B.G.Schub.
  392. Dioscorea organensis R.Knuth
  393. Dioscorea orientalis (J.Thiébaut) Caddick & Wilkin
  394. Dioscorea orizabensis Uline
  395. Dioscorea orthogoneura Uline ex Hochr.
  396. Dioscorea oryzetorum Prain & Burkill
  397. Dioscorea ovalifolia R.Knuth
  398. Dioscorea ovata Vell.
  399. Dioscorea ovinala Baker
  400. Dioscorea palawana Prain & Burkill
  401. Dioscorea paleata Burkill
  402. Dioscorea pallens Schltdl.
  403. Dioscorea pallidinervia R.Knuth
  404. Dioscorea palmeri R.Knuth
  405. Dioscorea panamensis R.Knuth
  406. Dioscorea panthaica Prain & Burkill
  407. Dioscorea pantojensis R.Knuth
  408. Dioscorea paradoxa Prain & Burkill
  409. Dioscorea pavonii Uline ex R.Knuth
  410. Dioscorea pedicellata Phil.
  411. Dioscorea pencana Phil.
  412. Dioscorea pendula Poepp. ex Kunth
  413. Dioscorea pentaphylla L.
  414. Dioscorea peperoides Prain & Burkill
  415. Dioscorea perdicum Taub.
  416. Dioscorea perenensis R.Knuth
  417. Dioscorea perpilosa H.Perrier
  418. Dioscorea petelotii Prain & Burkill
  419. Dioscorea philippiana Uline ex R.Knuth
  420. Dioscorea piauhyensis R.Knuth
  421. Dioscorea pierrei Prain & Burkill
  422. Dioscorea pilcomayensis Hauman
  423. Dioscorea pilgeriana R.Knuth
  424. Dioscorea pilosiuscula Bertero ex Spreng.
  425. Dioscorea pinedensis R.Knuth
  426. Dioscorea piperifolia Humb. & Bonpl. ex Willd.
  427. Dioscorea piscatorum Prain & Burkill
  428. Dioscorea pittieri R.Knuth
  429. Dioscorea planistipulosa Uline ex R.Knuth
  430. Dioscorea plantaginifolia R.Knuth
  431. Dioscorea platycarpa Prain & Burkill
  432. Dioscorea platycolpota Uline ex B.L.Rob.
  433. Dioscorea plumifera C.B.Rob.
  434. Dioscorea pohlii Griseb.
  435. Dioscorea pohlii var. luschnathiana (Kunth) Uline ex R.Knuth
  436. Dioscorea poilanei Prain & Burkill
  437. Dioscorea polyclados Hook.f.
  438. Dioscorea polygonoides Humb. & Bonpl. ex Willd.
  439. Dioscorea polystachya Turcz. (also: Dioscorea batatas Decne)
  440. Dioscorea pomeroonensis R.Knuth
  441. Dioscorea potarensis R.Knuth
  442. Dioscorea praehensilis Benth.
  443. Dioscorea prainiana R.Knuth
  444. Dioscorea prazeri Prain & Burkill
  445. Dioscorea preslii Steud.
  446. Dioscorea preussii Pax
  447. Dioscorea preussii subsp. hylophila (Harms) Wilkin
  448. Dioscorea pringlei C.B.Rob.
  449. Dioscorea proteiformis H.Perrier
  450. Dioscorea psammophila R.Knuth
  451. Dioscorea pseudomacrocapsa G.M.Barroso, E.F.Guim. & Sucre
  452. Dioscorea pseudorajanioides R.Knuth
  453. Dioscorea pseudotomentosa Prain & Burkill
  454. Dioscorea pteropoda Boivin ex H.Perrier
  455. Dioscorea pubera Blume
  456. Dioscorea pubescens Poir.
  457. Dioscorea pumicicola Uline
  458. Dioscorea pumilio Griseb.
  459. Dioscorea puncticulata R.Knuth
  460. Dioscorea purdiei R.Knuth
  461. Dioscorea putisensis R.Knuth
  462. Dioscorea putumayensis R.Knuth
  463. Dioscorea pynaertii De Wild.
  464. Dioscorea pyrenaica Bubani & Bordère ex Gren.
  465. Dioscorea pyrifolia Kunth
  466. Dioscorea quartiniana A.Rich.
  467. Dioscorea quaternata J.F. Gmel.
  468. Dioscorea quinquelobata Thunb.
  469. Dioscorea quispicanchensis R.Knuth
  470. Dioscorea racemosa (Klotzsch) Uline
  471. Dioscorea regnellii Uline ex R.Knuth
  472. Dioscorea remota C.V.Morton
  473. Dioscorea remotiflora Kunth
  474. Dioscorea reticulata Gay
  475. Dioscorea retusa Mast.
  476. Dioscorea reversiflora Uline
  477. Dioscorea ridleyi Prain & Burkill
  478. Dioscorea riedelii R.Knuth
  479. Dioscorea rigida R.Knuth
  480. Dioscorea rimbachii R.Knuth
  481. Dioscorea rockii Prain & Burkill
  482. Dioscorea rosei R.Knuth
  483. Dioscorea rumicoides Griseb.
  484. Dioscorea rupicola Kunth
  485. Dioscorea rusbyi Uline
  486. Dioscorea sabarensis R.Knuth
  487. Dioscorea sagittata Poir.
  488. Dioscorea sagittifolia Pax
  489. Dioscorea sagittifolia var. lecardii (De Wild.) Nkounkou
  490. Dioscorea salicifolia Blume
  491. Dioscorea salvadorensis Standl.
  492. Dioscorea sambiranensis R.Knuth
  493. Dioscorea sanchez-colini Matuda
  494. Dioscorea sandiensis R.Knuth
  495. Dioscorea sandwithii B.G.Schub.
  496. Dioscorea sanpaulensis R.Knuth
  497. Dioscorea sansibarensis Pax
  498. Dioscorea santanderensis R.Knuth
  499. Dioscorea santosensis R.Knuth
  500. Dioscorea sarasinii Uline ex R.Knuth
  501. Dioscorea saxatilis Poepp.
  502. Dioscorea scabra Humb. & Bonpl. ex Willd.
  503. Dioscorea schimperiana Hochst. ex Kunth
  504. Dioscorea schubertiae Ayala
  505. Dioscorea schunkei Ayala & T.Clayton
  506. Dioscorea schwackei Uline ex R.Knuth
  507. Dioscorea scortechinii Prain & Burkill
  508. Dioscorea secunda R.Knuth
  509. Dioscorea sellowiana Uline ex R.Knuth
  510. Dioscorea semperflorens Uline
  511. Dioscorea septemloba Thunb.
  512. Dioscorea septemnervis Vell.
  513. Dioscorea sericea R.Knuth
  514. Dioscorea seriflora Jum. & H.Perrier
  515. Dioscorea serpenticola Hoque & P.K.Mukh.
  516. Dioscorea sessiliflora McVaugh
  517. Dioscorea sexrimata Burkill
  518. Dioscorea simulans Prain & Burkill
  519. Dioscorea sincorensis R.Knuth
  520. Dioscorea sinoparviflora C.T.Ting, M.G.Gilbert & Turland
  521. Dioscorea sinuata Vell.
  522. Dioscorea sitamiana Prain & Burkill
  523. Dioscorea skottsbergii R.Knuth
  524. Dioscorea smilacifolia De Wild. & T.Durand
  525. Dioscorea sonlaensis R.Knuth
  526. Dioscorea sororopana Steyerm.
  527. Dioscorea soso Jum. & H.Perrier
  528. Dioscorea soso var. trichopoda (Jum. & H.Perrier) Burkill & H.Perrier
  529. Dioscorea spectabilis R.Knuth
  530. Dioscorea spicata Roth
  531. Dioscorea spiculiflora Hemsl.
  532. Dioscorea spiculoides Matuda
  533. Dioscorea spongiosa J.Q.Xi, M.Mizuno & W.L.Zhao
  534. Dioscorea sprucei Uline ex R.Knuth
  535. Dioscorea standleyi C.V.Morton
  536. Dioscorea stegelmanniana R.Knuth
  537. Dioscorea stellaris R.Knuth
  538. Dioscorea stemonoides Prain & Burkill
  539. Dioscorea stenocolpus Phil.
  540. Dioscorea stenomeriflora Prain & Burkill
  541. Dioscorea stenopetala Hauman
  542. Dioscorea stenophylla Uline
  543. Dioscorea sterilis O.Weber & Wilkin
  544. Dioscorea stipulosa Uline ex R.Knuth
  545. Dioscorea subcalva Prain & Burkill
  546. Dioscorea subhastata Vell.
  547. Dioscorea sublignosa R.Knuth
  548. Dioscorea submigra R.Knuth
  549. Dioscorea subtomentosa Miranda
  550. Dioscorea sumatrana Prain & Burkill
  551. Dioscorea sumiderensis B.G.Schub. & O.Téllez
  552. Dioscorea suratensis R.Knuth
  553. Dioscorea sylvatica Eckl.
  554. Dioscorea synandra Uline
  555. Dioscorea syringifolia (Kunth) Kunth & R.H.Schomb. ex R.Knuth
  556. Dioscorea tabatae Hatus. ex Yamashita & M.N.Tamura
  557. Dioscorea tacanensis Lundell
  558. Dioscorea tamarisciflora Prain & Burkill
  559. Dioscorea tamoidea Griseb.
  560. Dioscorea tamshiyacuensis Ayala
  561. Dioscorea tancitarensis Matuda
  562. Dioscorea tarijensis R.Knuth
  563. Dioscorea tarmensis R.Knuth
  564. Dioscorea tauriglossum R.Knuth
  565. Dioscorea tayacajensis R.Knuth
  566. Dioscorea temascaltepecensis R.Knuth
  567. Dioscorea tenebrosa C.V.Morton
  568. Dioscorea tenella Phil.
  569. Dioscorea tentaculigera Prain & Burkill
  570. Dioscorea tenuipes Franch. & Sav.
  571. Dioscorea tenuiphyllum R.Knuth
  572. Dioscorea tenuis R.Knuth
  573. Dioscorea tequendamensis R.Knuth
  574. Dioscorea ternata Griseb.
  575. Dioscorea therezopolensis Uline ex R.Knuth
  576. Dioscorea togoensis R.Knuth
  577. Dioscorea tokoro Makino ex Miyabe
  578. Dioscorea toldosensis R.Knuth
  579. Dioscorea tomentosa J.Koenig ex Spreng.
  580. Dioscorea torticaulis R.Knuth
  581. Dioscorea trachyandra Griseb.
  582. Dioscorea trachycarpa Kunth
  583. Dioscorea traillii R.Knuth
  584. Dioscorea transversa R.Br.
  585. Dioscorea triandria Sessé & Moc.
  586. Dioscorea trichantha Baker
  587. Dioscorea trichanthera Gleason
  588. Dioscorea trifida L.f.
  589. Dioscorea trifoliata Kunth
  590. Dioscorea trifurcata Hauman
  591. Dioscorea trilinguis Griseb.
  592. Dioscorea trimenii Prain & Burkill
  593. Dioscorea trinervia Roxb. ex Prain & Burkill
  594. Dioscorea trisecta Griseb.
  595. Dioscorea trollii R.Knuth
  596. Dioscorea truncata Miq.
  597. Dioscorea tsaratananensis H.Perrier
  598. Dioscorea tubiperianthia Matuda
  599. Dioscorea tubuliflora Uline ex R.Knuth
  600. Dioscorea tubulosa Griseb.
  601. Dioscorea uliginosa Phil.
  602. Dioscorea ulinei Greenm. ex R.Knuth
  603. Dioscorea undatiloba Baker
  604. Dioscorea urceolata Uline
  605. Dioscorea urophylla Hemsl.
  606. Dioscorea uruapanensis Matuda
  607. Dioscorea valdiviensis R.Knuth
  608. Dioscorea vanvuurenii Prain & Burkill
  609. Dioscorea variifolia Bertero
  610. Dioscorea velutipes Prain & Burkill
  611. Dioscorea vexans Prain & Burkill
  612. Dioscorea vilis Kunth
  613. Dioscorea villosa L.
  614. Dioscorea volckmannii Phil.
  615. Dioscorea wallichii Hook.f.
  616. Dioscorea warburgiana Uline ex Prain & Burkill
  617. Dioscorea warmingii R.Knuth
  618. Dioscorea wattii Prain & Burkill
  619. Dioscorea weberbaueri R.Knuth
  620. Dioscorea widgrenii R.Knuth
  621. Dioscorea wightii Hook.f.
  622. Dioscorea wittiana R.Knuth
  623. Dioscorea wrightii Uline ex R.Knuth
  624. Dioscorea xizangensis C.T.Ting
  625. Dioscorea yunnanensis Prain & Burkill
  626. Dioscorea zingiberensis C.H.Wright

Classificação do gênero

Referências

  1. a b c (em inglês) Roots, tubers, plantains and bananas in human nutrition, 1990, ISBN 92-5-102862-1.
  2. FERREIRA, A. B. H. Novo Dicionário da Língua Portuguesa. Segunda edição. Rio de Janeiro: Nova Fronteira, 1986. pp. 346,349.
  3. a b c Elson Soares dos Santos, Marney Pascoli Cereda, Gilberto Pedralli e Mário Puiatti (2007), Esclarecimentos sobre as Denominações dos Gêneros Dioscorea e Colocasia Tecnol. & Ciên. Agropec., João Pessoa, v.1, n.1, p.37-41
  4. Gilberto Pedralli, 2002, Uso de nomes populares para as espécies de Araceae e Dioscoreaceae Arquivado em 2 de março de 2016, no Wayback Machine., in Carmo, C.A.S, Inhame e taro. Sistemas de produção familiar, Vitória: Incaper, p. 15-26.
  5. Ayensu, Coursey, 1972.
  6. Huxley, 1992
  7. Wilkin, Paul; Annette Hladik; Odile Weber; Claude Marcel Hladik; Vololoniana Jeannoda (setembro de 2009). «Dioscorea orangeana (Dioscoreaceae), a new and threatened species of edible yam from northern Madagascar». Netherlands: Springer. Kew Bulletin. 64 (3): 461–468. ISSN 1874-933X. doi:10.1007/s12225-009-9126-2. Consultado em 10 de junho de 2010
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Dioscorea: Brief Summary ( португалски )

добавил wikipedia PT

Em botânica, Dioscorea é um gênero de plantas, com mais de 600 espécies, originário das regiões tropicais e subtropicais de ambos os hemisférios.

Neste gênero, estão espécies de grande importância alimentar pelos seus tubérculos ("batatas"), chamados de inhame ou cará, dependendo da região. Em muitas regiões, esses tubérculos são uma importante fonte alimentar de carboidratos. Eles também contêm vitaminas do complexo B. As espécies comestíveis foram espalhadas pelas regiões tropicais e subtropicais do mundo todo por viajantes portugueses, espanhóis e árabes.

Existem centenas de cultivares dessas espécies, com nomes como inhame-branco, inhame-amarelo, inhame-de-água, cará-nambu, caratinga, cará-de-folha-colorida, cará-liso, cará-de-pele-branca, inhame-cará, cará-barbado, cará-moela, cará-da-costa, cará-de-são-tomé, cará-branco, cará-preto, cará-do-céu, cará-do-ar, cará-sapateiro, cará-amarelo, cará-doze-meses, cará-do-pará, cará-da-guiné, cará-de-espinho, e muitos outros.

No Brasil, as principais espécies cultivadas são D. cayennensis ou D. rotundata (originária da África), D. alata (do sul da Ásia), D. bulbifera, D. dodecaneura e D. dumetorum.

A espécie D. trifida (cará-doce) foi domesticada pelos povos indígenas nas áreas limítrofes entre o Brasil e as Guianas.

Outras espécies extensivamente cultivadas são a D. batatas e a D. purpurea (esta última em Taiwan e no sueste asiático). A espéçie Dioscorea esculenta é a espécie mais utilizada no subcontinente indiano, no sul do Vietname e nas ilhas do Pacífico Sul. A espécie D. opposita é cultivada na China.

O padre José de Anchieta (1534-1597) descreveu estas plantas (com nome "cará") louvando seus valores.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Jamssläktet ( шведски )

добавил wikipedia SV

Jamssläktet (Dioscorea) är ett släkte i familjen jamsväxter med cirka 600[1] arter. Växterna är fleråriga örter[1] och växer i huvudsak i tropiska och varmtempererade områden.

 src=
Jams

Användning

Fler olika jamsarter odlas i Afrika, Asien, Latinamerika och Oceanien, och tillreds ungefär som potatis. Jams kan bli upp till 2,5 m långa och väga upp till 70 kg. Störst betydelse som matvara har jams i Västafrika och Papua Nya Guinea, där de kan lagras utan kylning i upp till sex månader under regnperioden.

Referenser

  1. ^ [a b] ”jams”. ne.se. https://www.ne.se/uppslagsverk/encyklopedi/l%C3%A5ng/jams. Läst 4 januari 2019.

Externa länkar

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Jamssläktet: Brief Summary ( шведски )

добавил wikipedia SV

Jamssläktet (Dioscorea) är ett släkte i familjen jamsväxter med cirka 600 arter. Växterna är fleråriga örter och växer i huvudsak i tropiska och varmtempererade områden.

 src= Jams
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Діоскорея ( украински )

добавил wikipedia UK

Назва

Рід названо Карлом Ліннеєм у 1753 році. Він назвав на честь давньогрецького лікаря Діоскорида.

Види

Станом на 2012 рік до роду відносять 613 видів (детальніше у статті Список видів роду діоскорея).

Використання

Кілька видів діоскорей, що відомі під збірною назвою ямс, є важливими сільськогосподарськими культурами в тропічних країнах, що вирощуються заради їхніх великих бульб. Багато з них отруйні в сирому вигляді, але в процесі варіння отруйні речовини розкладаються, і бульби можна вживати в їжу. Ямс — важливий продукт харчування в країнах Африки, Азії та Океанії.

Примітки

  1. World Checklist of Selected Plant Families: Royal Botanic Gardens, Kew. apps.kew.org (en-GB). Процитовано 2017-01-23.

Посилання


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Автори та редактори Вікіпедії
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia UK

Chi Củ nâu ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Chi Củ nâu (danh pháp khoa học: Dioscorea) là chi thực vật gồm trên 600 loài thực vật có hoa thuộc họ Củ nâu, bản địa của các vùng nhiệt đới và vùng có khí hậu ấm. Tên khoa học của chi này được đặt theo tên nhà vật lý học và thực vật học Hy Lạp cổ đại Dioscorides.

Một số loài trong chi Củ nâu cho củ là nguồn lương thực quan trọng ở một số nước nhiệt đới. Nhiều loài trong chi này chứa độc tố trong củ tươi nhưng độc tố này dễ bị phân hủy trong quá trình chế biến nhiệt.

Một số loài

Chú thích

  1. ^ Wilkin, Paul; Annette Hladik, Odile Weber, Claude Marcel Hladik, and Vololoniana Jeannoda (tháng 9 năm 2009). Dioscorea orangeana (Dioscoreaceae), a new and threatened species of edible yam from northern Madagascar”. Kew Bulletin (Netherlands: Springer) 64 (3): 461–468. ISSN 1874-933X. doi:10.1007/s12225-009-9126-2. Truy cập ngày 10 tháng 6 năm 2010. Chú thích sử dụng tham số |coauthors= bị phản đối (trợ giúp)

Tham khảo

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Chi Củ nâu: Brief Summary ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Chi Củ nâu (danh pháp khoa học: Dioscorea) là chi thực vật gồm trên 600 loài thực vật có hoa thuộc họ Củ nâu, bản địa của các vùng nhiệt đới và vùng có khí hậu ấm. Tên khoa học của chi này được đặt theo tên nhà vật lý học và thực vật học Hy Lạp cổ đại Dioscorides.

Một số loài trong chi Củ nâu cho củ là nguồn lương thực quan trọng ở một số nước nhiệt đới. Nhiều loài trong chi này chứa độc tố trong củ tươi nhưng độc tố này dễ bị phân hủy trong quá trình chế biến nhiệt.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Диоскорея ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Lilianae
Семейство: Диоскорейные
Род: Диоскорея
Международное научное название

Dioscorea L. (1753), nom. cons.

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 43366NCBI 4672EOL 33284GRIN g:3758IPNI 328349-2FW 320506

Диоскоре́я (лат. Dioscoréa) — род растений семейства Диоскорейные, включающий в себя около 600 видов, распространённых повсюду в тропических областях планеты. Несколько видов произрастают также в тёплых умеренных областях.

Название роду дано по имени греческого врача Диоскорида.

Биологическое описание

Это — многолетние травянистые лианы длиной от 2 до 12 м с крупными клубнями или корневищами.

Листья цельные сердцевидные, расположены по спирали.

Цветки одиночные неприметные зеленовато-жёлтые с шестью лепестками, у большинства видов двудомные.

Плод у большинства видов — коробочка, у некоторых — ягода.

Использование

Основная статья: Ямс

Несколько видов диоскорей, известных под собирательным названием ямс, являются важными сельскохозяйственными культурами в тропических странах, выращиваемыми ради их крупных клубней. Многие из них ядовиты в сыром виде, но в процессе варки ядовитые вещества разлагаются, и клубни могут употребляться в пищу. Ямс — важный продукт питания в странах Африки, Азии и Океании.

Таксономия

Основная статья: Виды рода Диоскорея

Род Диоскорея включает 613 видов[2], некоторые из них:

Примечания

  1. Об условности указания класса однодольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Однодольные».
  2. Список видов рода Диоскорея на сайте The Plant List (англ.) (Проверено 25 сентября 2012)
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

Диоскорея: Brief Summary ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию

Диоскоре́я (лат. Dioscoréa) — род растений семейства Диоскорейные, включающий в себя около 600 видов, распространённых повсюду в тропических областях планеты. Несколько видов произрастают также в тёплых умеренных областях.

Название роду дано по имени греческого врача Диоскорида.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

薯蓣属 ( кинески )

добавил wikipedia 中文维基百科

薯蓣属学名Dioscorea)是薯蓣目薯蓣科下的一个属,为攀援植物。该属共有600种以上[1],分布于热带亚热带地区。[2]

分类

本属拥有超过600个物种,部分物种如下:

参考文献

  1. ^ 1.0 1.1 Dioscorea. In: The Plant List (2013). Version 1.1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/ [2014-3-7].
  2. ^ 中国种子植物科属词典. 中国数字植物标本馆. (原始内容存档于2012-04-11).

外部链接

物種識別信息
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
维基百科作者和编辑
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 中文维基百科

薯蓣属: Brief Summary ( кинески )

добавил wikipedia 中文维基百科

薯蓣属(学名:Dioscorea)是薯蓣目薯蓣科下的一个属,为攀援植物。该属共有600种以上,分布于热带亚热带地区。

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
维基百科作者和编辑
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 中文维基百科