Halobatrachus didactylus és una espècie de peix pertanyent a la família Batrachoididae i l'única del seu gènere.[9][10]
Halobatrachus prové dels mots grecs als, alis (sal) i batrachos (granota).[11]
Cos aplanat dorsiventralment i cobert d'escates cicloides molt petites tapades per un mucus espès que les fa invisibles. Línia lateral contínua,[12] poc visible i situada a la regió dorsal. Cap també aplanat, molt gros, de llargada aproximadament igual a la tercera part de la longitud total, amb nombrosos apèndixs cutanis simples o ramificats. Espai interorbitari molt ample. Musell curt, boca amplíssima amb els llavis gruixuts i la mandíbula prominent. La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, dels quals el més llarg és el central. La segona aleta dorsal té entre 20 i 22 radis tous i és una mica més llarga que la meitat de la longitud precaudal. L'aleta anal posseeix 15-16 radis i és aproximadament igual a la quarta part de la longitud total. Les aletes pectorals, amb 22-24 radis, són molt amples. Les aletes ventrals tenen el primer radi aplanat i estan inserides més endavant que les pectorals. El dors és de color bru verdós o grisenc amb nombroses taques negroses, més grosses a la regió cefàlica i esteses també sobre les aletes, el ventre és blanc o grisenc molt clar. La longitud total màxima és de 48[13]-50 cm,[14] tot i que la seua mida normal és de 35.[15] Aleta caudal arrodonida.[16]
La femella pon els ous i els lliura al mascle perquè els protegeixi.[16]
Es nodreix de crustacis, mol·luscs i peixets.[17][18] El seu nivell tròfic és de 3,89.[19]
És un peix marí, demersal (entre 10 i 50 m de fondària)[20] i de clima subtropical (45°N - 4°N, 18°W - 17°E), el qual viu a les aigües costaneres sobre fons de fang o de sorra[13] de l'Atlàntic oriental[21][22][23] (des de Suècia[24][25] i el sud de la mar Cantàbrica fins al riu Gàmbia[26] i Ghana,[27][28][29] incloent-hi França,[30][31] l'Estat espanyol,[32][30][33][34][35] Portugal,[30][36][37][38][39] el riu Tajo,[40][41] Gibraltar,[17][42] el Marroc,[30][43] el corrent de Canàries,[27][44] el Sàhara Occidental,[27][45] Mauritània,[16][46] Cap Verd,[47][48][49] el Senegal,[27][50][51] Gàmbia,[27][52] Guinea Bissau,[14][53] Guinea,[27][54] Sierra Leone,[27][55] Libèria,[27][56] la Costa d'Ivori[27][57] i el corrent de Guinea)[27][58] i de la Mediterrània[27][30][59][60][61][62][63] (les illes Balears,[64][65][66] Mònaco,[17][67] Itàlia[17][68] -incloent-hi Sardenya[69][70] i Sicília[69][71]-, Grècia,[17][72][73][74] Líbia,[17][75] Tunísia[30][76] i Algèria).[30][77] És possible que també es trobi a Malta[17][78] i Madeira.[79][80][3][81]
És un peix sedentari,[13] verinós per als humans[82][30] i el seu índex de vulnerabilitat és de moderat a alt (49 de 100).[83] A causa de la seua gran resistència vital i del seu cor (molt similar a l'humà), ha esdevingut un valuós animal d'experimentació científica en estudis de cardiologia.[84]
Halobatrachus didactylus és una espècie de peix pertanyent a la família Batrachoididae i l'única del seu gènere.
The Lusitanian toadfish (Halobatrachus didactylus) is a species of toadfish found along the Atlantic and Mediterranean Coasts of western Europe and western Africa, from the Bay of Biscay to Ghana, with an isolated and old northern record from the Norwegian side of the Kattegat.[1] This species grows to a length of 50 centimetres (20 in). This species is of minor importance to local commercial fisheries. Locally, it is known as gripau (Catalan), charroco, encharroco, xarroco (Portuguese), and pez sapo (Spanish)).[3]
The fish is also known to make a variety of noises, such as whistles, grunts, croaks, and a boatwhistle that is used both to attract females and to deter intruding males.[4]
The Lusitanian toadfish is a sedentary fish which is found in substrates consisting of soft sand or mud and which often lies partially buried or conceals itself in rock crevices. They are solitary fish of shallow waters. It is a predator feeding on crustaceans, molluscs and smaller fish. It is an oviparous species and after laying, the female leaves the eggs to be guarded by the male.[2] It is found at depths of less than 60 metres (200 ft).[1]
The Lusitanian toadfish is of minor importance to fisheries, it is taken by artisanal fisheries and as bycatch. It is marketed fresh but also used for fishmeal and to make oil.[1]
The Lusitanian toadfish (Halobatrachus didactylus) is a species of toadfish found along the Atlantic and Mediterranean Coasts of western Europe and western Africa, from the Bay of Biscay to Ghana, with an isolated and old northern record from the Norwegian side of the Kattegat. This species grows to a length of 50 centimetres (20 in). This species is of minor importance to local commercial fisheries. Locally, it is known as gripau (Catalan), charroco, encharroco, xarroco (Portuguese), and pez sapo (Spanish)).
The fish is also known to make a variety of noises, such as whistles, grunts, croaks, and a boatwhistle that is used both to attract females and to deter intruding males.
The Lusitanian toadfish is a sedentary fish which is found in substrates consisting of soft sand or mud and which often lies partially buried or conceals itself in rock crevices. They are solitary fish of shallow waters. It is a predator feeding on crustaceans, molluscs and smaller fish. It is an oviparous species and after laying, the female leaves the eggs to be guarded by the male. It is found at depths of less than 60 metres (200 ft).
The Lusitanian toadfish is of minor importance to fisheries, it is taken by artisanal fisheries and as bycatch. It is marketed fresh but also used for fishmeal and to make oil.
El pez sapo, a veces llamado sapo lusitánico (Halobatrachus didactylus), es la única especie del género Halobatrachus, un pez marino de la familia de los batracoídidos, distribuido por la costa atlántica de África y el Mediterráneo occidental.[2]
La forma del cuerpo es similar a las demás especies de este orden, con una longitud máxima descrita de 50 cm.[3] Posee numerosos radios blandos en las largas aletas dorsal y anal, sin espinas, mientras que la aleta caudal es redondeada.[4]
Vive en aguas marinas subtropicales a escasa profundidad, entre los 10 m y 50 m.[5] Aunque son fundamentalmente marinos, se ha descrito su presencia remontando los ríos de Gambia.[6]
Tienen hábitos de vida sedentarios sobre la arena blanda o el barro, a menudo parcialmente enterrados en la arena o escondidos en grietas de las rocas -solitario en aguas profundas-, donde se alimenta de crustáceos, moluscos y pequeños peces.[7] Las hembras depositan los huevos, que son sufientemente grandes, los cuales son después guardados por los machos.[4]
Está catalogado como pez peligroso para los nadadores, por su veneno.[8] Es pescado para su comercialización, aunque con escaso valor en el mercado.[2]
El pez sapo, a veces llamado sapo lusitánico (Halobatrachus didactylus), es la única especie del género Halobatrachus, un pez marino de la familia de los batracoídidos, distribuido por la costa atlántica de África y el Mediterráneo occidental.
Halobatrachus didactylus Halobatrachus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Batrachoididae familian.
Halobatrachus didactylus Halobatrachus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Batrachoididae familian.
O sapo lusitánico[2] (Halobatrachus didactylus), é a única especie do xénero Halobatrachus, un peixe mariño da familia dos batracoídidos, distribuído pola costa atlántica de África e o Mediterráneo occidental.[3]
A forma do corpo é semellante ás demais especies desta orde, cunha lonxitude máxima descrita de 50 cm.[4] Posúe numerosos radios brandos nas longas aletas dorsal e anal, sen espiñas, mentres que a aleta caudal é redondeada.[5]
Vive en augas mariñas subtropicais a escasa profundidade, entre os 10 m e 50 m.[6] Aínda que son fundamentalmente mariños, describiuse a súa presenza remontando os ríos de Gambia.[7]
Teñen hábitos de vida sedentarios sobre a area branda ou o barro, a miúdo parcialmente soterrados na area ou agochados en fendas das rochas -solitario en augas profundas-, onde se alimenta de crustáceos, moluscos e pequenos peixes.[8] As femias depositan os ovos, que son sufientemente grandes, os cales son despois gardados polos machos.[5]
Está catalogado como peixe perigoso para os nadadores, polo seu veleno.[9] É pescado para a súa comercialización, aínda que con escaso valor no mercado.[3]
Aínda que o sapo lusitánico é unha especie tropical que se ten atopado nas augas do sur de Portugal, en Galicia só se teñen rexistrado dous achados desta especie, o primeiro producido no ano 2018 na ría de Vigo, e o segundo no ano 2019, cun exemplar desta especie en augas de Sanxenxo.[2]
O sapo lusitánico (Halobatrachus didactylus), é a única especie do xénero Halobatrachus, un peixe mariño da familia dos batracoídidos, distribuído pola costa atlántica de África e o Mediterráneo occidental.
Halobatrachus didactylus, noto in italiano come pesce rospo, è un pesce osseo marino della famiglia Batrachoididae.
È presente lungo le coste africane occidentali dallo stretto di Gibilterra al golfo di Guinea e, occasionalmente, lungo le coste atlantiche europee fino al golfo di Guascogna e nel mar Mediterraneo occidentale compresi i mari italiani, dove è raro.
Vive su fondi misti di roccia e sabbia o fango fino a 50 metri di profondità.
Ha un aspetto molto caratteristico con testa larga e schiacciata e parte posteriore del corpo compressa lateralmente. La bocca è larga e armata di denti robusti. Sotto la mandibola sono presenti alcuni lobi di pelle simili a quelli degli scorfani, altre appendici cutanee circondano le narici. Gli occhi sono abbastanza grandi, posti molto in avanti. Ci sono due linee laterali. Le pinne dorsali sono due, la prima triangolare, brevissima, con soli tre raggi e la seconda lunga e di altezza crescente. La pinna anale è più corta della dorsale di circa un terzo. La pinna caudale è ampia ed arrotondata. Le pinne ventrali sono avanzate, sotto l'opercolo branchiale; le pinne pettorali sono ampie e sono poste su un peduncolo.
Il colore è variabile, di solito bruno rossiccio ma può essere anche verdastro o giallastro. Sono presenti 4 macchie scure a forma di sella sul dorso, il corpo è coperto di piccole macchie più scure molto vicine tra loro che lo fanno sembrare reticolato. Le pinne sono coperte di macchiette marroni disposte in fila.
Può raggiungere i 50 cm di lunghezza.
Passa il tempo immobile tra gli scogli o insabbiato in attesa di una preda. Si mimetizza molto efficacemente con l'ambiente.
È carnivoro.
I maschi ossigenano e proteggono le uova.
Sembra che abbia spine velenose nelle pinne e sugli opercoli branchiali.
Halobatrachus didactylus, noto in italiano come pesce rospo, è un pesce osseo marino della famiglia Batrachoididae.
Halobatrachus didactylus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de kikvorsvissen (Batrachoididae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1801 door Bloch & Schneider.
Bronnen, noten en/of referenties
Batrach[2] (Halobatrachus didactylus) – gatunek ryby z rodziny batrachowatych (Batrachoididae).
Występuje we wschodnim Atlantyku od Zatoki Biskajskiej po Ghanę oraz zachodnią część Morza Śródziemnego. Notowany w rzece Gambia.
Żyje samotnie na głębokości 10–50 metrów, na dnie piaszczysto-mulistym lub mulistym, często zagrzebuje się częściowo w podłożu lub chowa w szczelinach skalnych.
Osiąga średnio 35 cm długości (maksymalnie 50 cm). W płetwie grzbietowej 19–21 promieni. Płetwa ogonowa zaokrąglona.
Żywi się skorupiakami, mięczakami i niewielkimi rybami.
Ikrą, dość dużych rozmiarów, opiekuje się samiec.
Batrach (Halobatrachus didactylus) – gatunek ryby z rodziny batrachowatych (Batrachoididae).
Halobatrachus didactylus é uma espécie de peixe pertencente à família Batrachoididae.
A autoridade científica da espécie é Bloch & Schneider, tendo sido descrita no ano de 1801.
Charroco[1] ou Xararoco[2] (também chamado de Encharroco ou Peixe-Sapo[3]), é um peixe (nome científico: Halobatrachus didactylus) de clima subtropical, existente entre a Península Ibérica e o Golfo da Guiné.
O charroco é um peixe sem escamas, que pode atingir entre 40 cm e 62 cm de comprimento, e viver até 10 anos. Alimenta-se de caranguejos , pequenos peixes e pode até matar um tubarão. É um peixe solitário que vive, habitualmente, na areia ou em cavidades, e produz sons. A sua cor é castanho-esverdeada ou amarelada, com manchas escuras. Os seus olhos ficam situados no topo da cabeça.
Trata-se de uma espécie de água salobra e marinha. Atinge os 50 cm de comprimento total nos indivíduos do sexo masculino.
Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa e ocasional.
Halobatrachus didactylus é uma espécie de peixe pertencente à família Batrachoididae.
A autoridade científica da espécie é Bloch & Schneider, tendo sido descrita no ano de 1801.
Charroco ou Xararoco (também chamado de Encharroco ou Peixe-Sapo), é um peixe (nome científico: Halobatrachus didactylus) de clima subtropical, existente entre a Península Ibérica e o Golfo da Guiné.
O charroco é um peixe sem escamas, que pode atingir entre 40 cm e 62 cm de comprimento, e viver até 10 anos. Alimenta-se de caranguejos , pequenos peixes e pode até matar um tubarão. É um peixe solitário que vive, habitualmente, na areia ou em cavidades, e produz sons. A sua cor é castanho-esverdeada ou amarelada, com manchas escuras. Os seus olhos ficam situados no topo da cabeça.
Trata-se de uma espécie de água salobra e marinha. Atinge os 50 cm de comprimento total nos indivíduos do sexo masculino.
Halobatrachus didactylus là một loài cá cóc duy nhất thuộc chi Halobatrachus. Nó được tìm thấy dọc theo bờ biển Đại Tây Dương và Địa Trung Hải của Tây Âu và Tây Phi. Loài này phát triển đến chiều dài 50 cm (20 in) TL. Loài này có gai độc có thể gây nguy hiểm cho con người. Loài này có tầm quan trọng thứ yếu đối với nghề cá thương mại địa phương.
Bài viết Lớp Cá vây tia này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Halobatrachus didactylus là một loài cá cóc duy nhất thuộc chi Halobatrachus. Nó được tìm thấy dọc theo bờ biển Đại Tây Dương và Địa Trung Hải của Tây Âu và Tây Phi. Loài này phát triển đến chiều dài 50 cm (20 in) TL. Loài này có gai độc có thể gây nguy hiểm cho con người. Loài này có tầm quan trọng thứ yếu đối với nghề cá thương mại địa phương.
Halobatrachus didactylus
(Bloch & Schneider, 1801)
Средиземноморская рыба-жаба[1] (лат. Halobatrachus didactylus) — вид морских лучепёрых рыб из семейства батраховых (Batrachoididae). Единственный представитель одноимённого[1] рода (Halobatrachus). Распространены в восточной части Атлантического океана, включая Средиземное море. Максимальная длина тела 50 см. Придонные хищные рыбы.
Впервые научно описан в 1801 году немецким филологом и натуралистом Иоганом Шнайдером (1750—1822) под латинским биноменом Batrachus didactylus. Описание было опубликовано в известном каталоге рыб Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum с иллюстрациями немецкого натуралиста и ихтиолога Маркуса Блоха (1723—1799). Поэтому в таксономических справочниках это издание цитируется со ссылкой Bloch and Schneider, 1801. Позднее был выделен в монотипический род Halobatrachus.
Родовое латинское название образовано от греч. θάλασσα — «море» и греч. βάτραχος — «лягушка», а видовое название — от греч. Δύο — «два» и греч. δάχτυλο — «палец»[2].
Тело удлинённое, покрыто мелкой циклоидной чешуёй, кроме голых участков на голове перед первым спинным плавником и на груди перед основанием брюшных плавников. Голова большая и массивная, сжата в дорсовентральном направлении. Передние зубы на обеих челюстях расположены в 3 ряда; на верхней челюсти 2 латеральных ряда зубов, а на нижней один ряд. Зубы на сошнике и нёбной кости расположены в 2—3 ряда. По каждой стороне нижней челюсти проходят два ряда простых подбородочных усиков, ограниченных бороздкой с 15 порами. Латерально проходит один ряд длинных простых усиков. На крышечной кости 2 шипа, а на предкрышке — 1 шип. В первом спинном плавнике 3 колючих луча, а во втором 19—21 мягкий луч. В анальном плавнике 16—17 мягких лучей. Грудные плавники с 24—25 мягкими лучами, на внутренней поверхности расположены радиальные ряды кармашков с гранулированными железами. В верхней части вырезки основания грудных плавников у жаберной крышки есть маленькая аксиллярная пора. Хвостовой плавник закруглённый. Две боковые линии; верхняя с 48 порами, каждая пора обрамлена миниатюрными кожистыми лоскутками. Позвонков 30—31, в том числе 19—20 в хвостовом отделе. Окраска разнообразная, на спине и верхней стороне тела более тёмная, на нижней стороне тела и брюхе более светлая. По бокам тела проходят 4 косых ряда пятен, три ряда пятен на голове (один между глаз, два других за глазами). Голова и тело покрыты мелкими чёрными пятнышками на светлом фоне. Второй спинной плавник с коричневыми наклонными линиями. У основания шипов на крышке и в спинном плавнике есть область белого цвета[3][4].
Максимальная длина тела 50 см, обычно до 35 см[5].
Морские придонные рыбы. Ведут малоподвижный одиночный образ жизни. Обитают в прибрежном мелководье на глубине до 60 м. Питаются преимущественно моллюсками и ракообразными[3].
Самцы впервые созревают при длине тела 16 см, а самки при длине тела 19,1 см; 50% самок в популяции созревают при длине тела 26,2 см, а 50 % самцов при длине тела 30,2 см. У берегов Испании в Кадисском заливе нерестовый сезон продолжается с марта по август с пиком нереста в мае — июне. Плодовитость самок варьируется от 227 до 1233 икринок в зависимости от размера самок. Икра клейкая; диаметр икринки 4,7—7,88 мм, а масса 0,06—0,14 г[6].
Распространены в восточной части Атлантического океана от Бискайского залива до Ганы; встречаются в юго-западной части Средиземного моря[5].
Являются объектом местного промысла. Ловят донными тралами и кустарными орудиями лова. Попадаются в виде прилова. Реализуются в свежем виде, также используются для производства рыбной муки и рыбьего жира. В последние годы привлекает внимание учёных в качестве экспериментального объекта в токсикологических и кардиологических исследованиях[3].
Средиземноморская рыба-жаба (лат. Halobatrachus didactylus) — вид морских лучепёрых рыб из семейства батраховых (Batrachoididae). Единственный представитель одноимённого рода (Halobatrachus). Распространены в восточной части Атлантического океана, включая Средиземное море. Максимальная длина тела 50 см. Придонные хищные рыбы.
腋孔蟾魚（学名：Halobatrachus didactylus），為輻鰭魚綱蟾魚目蟾魚科的其中一種，分布於東大西洋區，從法國比斯開灣至非洲迦納海域，棲息深度10-15公尺，體長可達50公分，為底棲性魚類，棲息在沙泥底質或岩石縫隙，屬肉食性，以甲殼類、橈腳類、魚類等為食，繁殖期時由雌魚負責孵卵，雄魚於巢穴外守護，有毒性。
这是一篇關於魚類的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 腋孔蟾魚（学名：Halobatrachus didactylus），為輻鰭魚綱蟾魚目蟾魚科的其中一種，分布於東大西洋區，從法國比斯開灣至非洲迦納海域，棲息深度10-15公尺，體長可達50公分，為底棲性魚類，棲息在沙泥底質或岩石縫隙，屬肉食性，以甲殼類、橈腳類、魚類等為食，繁殖期時由雌魚負責孵卵，雄魚於巢穴外守護，有毒性。
