La Xerra (Sarda sarda) ye un gran pexe de la familia de los Scombridae. Ye común n'agües superficiales del océanu Atlánticu, y ye de gran importancia na pesca comercial y deportiva. Les Xerres (pexes del xéneru Sarda) difieren del atún polos sos cuerpos más afinaos, esmellaos, y por coloraciones distintes.
Esta especie pertenez al grupu de pexes poseedores d'aletes dorsales casi fundíes ente sigo, o separaes a los sumu por estrechos interespacios. Tien tol cuerpu con escames, cola estaya pectoral y llateral más grandes que'l restu.
Crez hasta 8 dm y pesa 4,5 a 5,5 kg[1]
Ye un poderosu nadador; suel percorrer llargues distancies. Na ciudá de Nueva York ye conocíu como skipjack por cuenta de los sos vezos de saltar nel agua. La temporada de friega ye en xunu; pa setiembre suélense atopar en Long Island especímenes de 13 a 15 cm de llargor.
La so nutrición básase en dellos miembros de les families Scombridae, Clupeidae, Alosa pseudoharengus, Atherinidae, otros pexes, y calamares.
Péscase con atún, per aciu de la téunica de trolling. Nun ye mui bon alimentu pol so escesu d'aceite, pero ye bien usáu na industria latero.
La Xerra (Sarda sarda) ye un gran pexe de la familia de los Scombridae. Ye común n'agües superficiales del océanu Atlánticu, y ye de gran importancia na pesca comercial y deportiva. Les Xerres (pexes del xéneru Sarda) difieren del atún polos sos cuerpos más afinaos, esmellaos, y por coloraciones distintes.
Els bonics (Sarda spp.) són diverses espècies de mitja grandària de peixos depredadors de la família dels escòmbrids, especialment el bonic de l'Oceà Atlàntic (Sarda sarda) i el de l'Oceà Pacífic (Sarda chiliensis).
La carn de bonic té una textura ferma i un color fosc. La carn d'un bonic jove o petit pot ser d'un color més clar. Els bonics tenen una quantitat moderada de greix.
Els lloms de bonic sec fumat en encenalls, anomenats katsuobushi, són freqüentment usats com a ingredient en la cuina japonesa i és l'ingredient principal del brou denominat dashi utilitzat àmpliament en aquesta cuina. De la mateixa forma en la cuina espanyola es preparen els lloms secs a l'aire, mostrant els seus lloms vermellosos.
Els bonics (Sarda spp.) són diverses espècies de mitja grandària de peixos depredadors de la família dels escòmbrids, especialment el bonic de l'Oceà Atlàntic (Sarda sarda) i el de l'Oceà Pacífic (Sarda chiliensis).
Sarda on makrelliloin (lat. Scombridae) heimoh da sen Scombrinae-alaheimoh kuului kalasugu.
Sarda is a genus of medium-sized, predatory ray-finned bony fish in the family Scombridae, and belonging to the tribe Sardini, more commonly called the bonito tribe. There are four species which comprise the genus Sarda. One of those species, the Pacific bonito, is further divided into two subspecies.
The following species are included in the genus Sarda:[1]
Sarda is a genus of medium-sized, predatory ray-finned bony fish in the family Scombridae, and belonging to the tribe Sardini, more commonly called the bonito tribe. There are four species which comprise the genus Sarda. One of those species, the Pacific bonito, is further divided into two subspecies.
Los bonitos (Sarda spp.) son varias especies de mediano tamaño de peces depredadores de la familia de los escómbridos, en especial el bonito del océano Atlántico (Sarda sarda) y el del océano Pacífico (Sarda chiliensis).
En la cocina española se preparan los lomos secos al aire, mostrando sus lomos rojizos.
Los bonitos (Sarda spp.) son varias especies de mediano tamaño de peces depredadores de la familia de los escómbridos, en especial el bonito del océano Atlántico (Sarda sarda) y el del océano Pacífico (Sarda chiliensis).
Sarda on makrillien heimoon (Scombridae) ja Scombrinae-alaheimoon kuuluva kalasuku.
Sukuun kuuluu neljä lajia [1]
Sarda on makrillien heimoon (Scombridae) ja Scombrinae-alaheimoon kuuluva kalasuku.
Sarda est un genre de poissons de la famille des Scombridae.
Selon World Register of Marine Species (14 avril 2016)[1] et ITIS (14 avril 2016)[2] :
Sarda est un genre de poissons de la famille des Scombridae.
Sarda é un xénero de peixes osteíctios da orde dos perciformes e familia dos escómbridos,[1] que comprende varias especies de grande interese pesqueiro, entre elas algúns atúns e bonitos.
O xénero foi descrito en 1832 polo naturalista francés Georges Cuvier.[1]
Segundo o WoRMS e o ITIS recoñécense as seguintes especies e subespecies:[1][2]
Xénero Sarda Cuvier, 1832
Sarda é un xénero de peixes osteíctios da orde dos perciformes e familia dos escómbridos, que comprende varias especies de grande interese pesqueiro, entre elas algúns atúns e bonitos.
Ikan Bonito (dari kata bahasa Spanyol atau Portugis yang berarti "cantik") adalah nama yang diberikan untuk berbagai spesies ikan berukuran sedang, dari genus Sarda, dari keluarga ikan makarel. Spesiesnya adalah bonito umum bonito atlantik (Sarda sarda) dan bonito pasifik.
Dalam masakan Jepang yang dibuat di luar Jepang, nama bonito dipakai sebagai terjemahan dari katsuo (Katsuwonus pelamis atau ikan cakalang). Ikan ini diasap dan dikeringkan untuk membuat katsuobushi, bahan untuk membuat dashi (kaldu ikan dalam masakan Jepang).
Daging bonito Pasifik dan Atlantik memiliki tekstur yang keras dan warna agak gelap dan kandungan lemak yang sedang. Daging bonito muda agak cerah, mirip dengan ikan cakalang dan kadang-kadang digunakan sebagai pengganti yang lebih murah dari cakalang terutama untuk dikalengkan. Bonito disebut tuna di banyak negara, tetapi di Spanyol, ikan tuna (Thunnus alalunga) seringkali disebut sebagai Bonito del Norte.
Ikan Bonito (dari kata bahasa Spanyol atau Portugis yang berarti "cantik") adalah nama yang diberikan untuk berbagai spesies ikan berukuran sedang, dari genus Sarda, dari keluarga ikan makarel. Spesiesnya adalah bonito umum bonito atlantik (Sarda sarda) dan bonito pasifik.
Dalam masakan Jepang yang dibuat di luar Jepang, nama bonito dipakai sebagai terjemahan dari katsuo (Katsuwonus pelamis atau ikan cakalang). Ikan ini diasap dan dikeringkan untuk membuat katsuobushi, bahan untuk membuat dashi (kaldu ikan dalam masakan Jepang).
Daging bonito Pasifik dan Atlantik memiliki tekstur yang keras dan warna agak gelap dan kandungan lemak yang sedang. Daging bonito muda agak cerah, mirip dengan ikan cakalang dan kadang-kadang digunakan sebagai pengganti yang lebih murah dari cakalang terutama untuk dikalengkan. Bonito disebut tuna di banyak negara, tetapi di Spanyol, ikan tuna (Thunnus alalunga) seringkali disebut sebagai Bonito del Norte.
Sarda è un genere di pesci ossei marini appartenenti alla famiglia Scombridae.
Questi pesci sono diffusi in tutti gli oceani soprattutto nelle fasce temperate e subtropicali. Nel mar Mediterraneo è comune la specie Sarda sarda o palamita.
Sono pesci pelagici che si possono trovare, però, anche vicini alle coste.
Sarda è un genere di pesci ossei marini appartenenti alla famiglia Scombridae.
Pelamīdas, pelamīdu ģints (Sarda) ir viena no makreļu dzimtas (Scombridae) ģintīm, kas apvieno 5 makreļveidīgo zivju sugas.[1] Pelamīdas ir ātras, plēsīgas un sastopamas plašā areālā: Atlantijas, Indijas un Klusā okeāna baseinos.[1][2] Šīs ģints zivīm ir ievērojama komerciāla nozīme, kā arī tās ir makšķernieku iecienītas zivis.[2][3]
Baltijas jūrā sastopama viena pelamīdu ģints suga — Atlantijas pelamīda (Sarda sarda), kas samērā regulāri barošanās periodā ienāk Dāņu šaurumos. Baltijas jūras austrumdaļā noķerta vienu reizi.[4]
Pelamīdām ir slaids ķermenis, no sāniem nedaudz saplacināts.[3] Tās atgādina tunzivis, tikai ir par tām mazākas. Ķermeņa garums parasti ir ap 75 cm. Mugura ar svītrām un tumšāka nekā vēders.[2] Galva liela ar smailu purna daļu. Arī mute liela ar asiem, koniskiem zobiem. Žaunu atvērumi plaši. Ķermeni sedz sīkas, cikloīdas zvīņas. Sānu līnija viegli viļņota. Astes stumbrs pirms astes spuras ļoti tievs. Uz muguras divas muguras spuras: pirmā spura gara ar 18—24 spēcīgiem, asiem stariem, sasniedz vai gandrīz sasniedz otro spuru, kas ir īsāka par pirmo. Lielajām muguras spurām seko 6—10 viena no otras atdalīta spuriņu rinda. Anālā spura līdzīga otrajai muguras spurai. Aiz anālās spuras 6—9 trīsstūrveida spuriņu rinda. Vēdera un krūšu spuras salīdzinoši īsas. Astes spura dziļi šķelta. Uz astes stumbra labi attīstīts sānu ķīlis.[2][3]
Pelamīdas galvenokārt uzturas piekrastes ūdeņos. Migrējošās sugas bieži veido barus tuvu ūdens virsmai. Barojas galvenokārt ar zivīm, piemēram, mazām siļķēm, mencām un makrelēm.[5]
Pelamīdas, pelamīdu ģints (Sarda) ir viena no makreļu dzimtas (Scombridae) ģintīm, kas apvieno 5 makreļveidīgo zivju sugas. Pelamīdas ir ātras, plēsīgas un sastopamas plašā areālā: Atlantijas, Indijas un Klusā okeāna baseinos. Šīs ģints zivīm ir ievērojama komerciāla nozīme, kā arī tās ir makšķernieku iecienītas zivis.
Sarda is een geslacht van straalvinnige vissen uit de familie van de Scombridae (Makrelen), orde van baarsachtigen (Perciformes).
Sarda is een geslacht van straalvinnige vissen uit de familie van de Scombridae (Makrelen), orde van baarsachtigen (Perciformes).
Sarda er en slekt i makrellfamilien.
Kroppen er langstrakt og litt flattrykt fra sidene. Den lange, trekantede fremre ryggfinnen er nesten sammenvokst med den bakre ryggfinnen. Hodet og forkroppen har et panser, mens resten av kroppen er dekket av svært små skjell. Ryggsiden har svarte striper. De har ikke svømmeblære.
Alle artene er stimfisker som lever pelagisk i de øvre vannlagene i kystfarvann. De jakter på mange fiskeslag og tar også blekkspruter og reker. Kannibalisme er vanlig.
De fire artene har en utbredelse som nesten ikke overlapper: S. australis finnes ved sørøstre Australia, Norfolkøya og New Zealand; S. chiliensis langs både den nordlige og den sørlige subtropiske delen av den amerikanske stillehavskysten; S. orientalis i det indopasifiske området og langs den tropiske delen av den amerikanske stillehavskysten; og stripet pelamide i Atlanterhavet.
Det blir fisket etter Sarda, men dette fisket utgjør kun én prosent av det totale fisket etter arter i makrellfamilien. Størst betydning har fisket i Middelhavet og Peru.
Sarda er en slekt i makrellfamilien.
Kroppen er langstrakt og litt flattrykt fra sidene. Den lange, trekantede fremre ryggfinnen er nesten sammenvokst med den bakre ryggfinnen. Hodet og forkroppen har et panser, mens resten av kroppen er dekket av svært små skjell. Ryggsiden har svarte striper. De har ikke svømmeblære.
Alle artene er stimfisker som lever pelagisk i de øvre vannlagene i kystfarvann. De jakter på mange fiskeslag og tar også blekkspruter og reker. Kannibalisme er vanlig.
De fire artene har en utbredelse som nesten ikke overlapper: S. australis finnes ved sørøstre Australia, Norfolkøya og New Zealand; S. chiliensis langs både den nordlige og den sørlige subtropiske delen av den amerikanske stillehavskysten; S. orientalis i det indopasifiske området og langs den tropiske delen av den amerikanske stillehavskysten; og stripet pelamide i Atlanterhavet.
Det blir fisket etter Sarda, men dette fisket utgjør kun én prosent av det totale fisket etter arter i makrellfamilien. Størst betydning har fisket i Middelhavet og Peru.
Sarda Cuvier, 1829 é um género de peixes da família Scombridae que inclui várias espécies predadoras de tamanho mediano objecto de pesca comercial, entre as quais Sarda sarda, o peixe-serra do Atlântico, e Sarda chiliensis, o peixe-serra do Pacífico.[1][2]
Os lombos de serra secos e fumados, chamados katsuobushi, são frequentemente usados como ingrediente na cozinha japonesa e são o ingrediente principal do caldo denominado dashi, muito utilizado naquela tradição culinária. Na cozinha espanhola os lombos são secos ao ar.
O género Sarda inclui as seguintes espécies:
Sarda Cuvier, 1829 é um género de peixes da família Scombridae que inclui várias espécies predadoras de tamanho mediano objecto de pesca comercial, entre as quais Sarda sarda, o peixe-serra do Atlântico, e Sarda chiliensis, o peixe-serra do Pacífico.
Sarda sau pălămidele este un gen de pești marini epipelagici, răpitori, din familia scombride, tribul Sardini, de talie mijlocie, buni înotători, care trăiesc în bancuri în apele tropicale, subtropicale și temperate.
Au corpul alungit și ușor comprimat. Capul mare. Gura de mărime mijlocie. Dinții de pe fălci și palatine sunt destul de puternici, comprimați; 12-30 dinți mari, conici pe falca superioară, 10-25 pe falca inferioară; 8-21 dinți conici mici într-un rând pe palatin. Limba fără dinți; dinții vomerieni prezenți sau absenți. Pe primul arc branhial se află 8-27 branhiospini. Rozeta olfactivă cu 21-39 lamele. Distanța interorbitală reprezintă 21,3-30,2% din lungimea capului.
Înotătoarele dorsale sunt apropiate, prima înotătoare dorsală cu 17-23 spini, marginile ei sunt drepte, iar al doua înotătoare dorsală cu 13-18 raze, urmată de 7-9 pinule. Înotătoarea anală cu 12-17 raze, urmată de 6-8 pinule. Înotătoarele pectorale scurte, cu 22-27 raze.
Apendicele interpelvian (procesul interpelvian) mic și bifid. O singură linie laterală, curbată treptat în jos spre peduncul caudal. Solzii din regiunea pectorală formează un scut numit corselet. Corpul complet acoperit cu solzi foarte mici posterior de corselet. Peduncul caudal subțire, cu o carenă laterală bine dezvoltată situată între 2 carene mai mici pe fiecare parte.
Vezica înotătoare absentă. Splina mare și proeminentă în proiecție ventrală, situată în jumătatea posterioară a cavității viscerale. Ficatul cu lobul stâng și drept alungit și un lob mijlociu scurt. [1]
Toate cele patru specii ale acestui gen sunt epipelagice în apele neritice și se aduna în bancuri după mărimea lor. Pălămidele se hrănesc cu diferiți pești adunați în bancuri mici, calmari și creveți. Juvenili și adulții pot fi canibali.
Captura mondială a 2 specii de pălămide importante economic (Sarda chiliensis și Sarda sarda) din cele 4 specii a ajuns recent la aproximativ 1% din capturilor totale ale scombridelor, în timp ce celelalte două specii nu au importanță economică. Aproximativ 36000 de tone metrice au fost prinse în 1975, crescând în mod continuu la 57000 de tone metrice în 1981 (FAO, 1983). Țările mediteraneene și Peru au raportat cele mai mari capturi.
Pălămidele sunt pescuite comercial cu plase-pungă, cârlige și paragate, undițe tractate, plase fixate, vintire, plase triple (setci cu sirec), năvoade de plajă, iar în pescuitul recreativ (pescuitul sportiv) cu cârlige și paragate, și sunt comercializate în stare proaspătă, congelată sau prelucrate.
Genul Sarda cuprinde 4 specii:
Sarda sau pălămidele este un gen de pești marini epipelagici, răpitori, din familia scombride, tribul Sardini, de talie mijlocie, buni înotători, care trăiesc în bancuri în apele tropicale, subtropicale și temperate.
Sarda Cuvier, 1829
Пелами́ды, или сарды[1] (лат. Sarda) — род стайных хищных рыб семейства скумбриевых (Scombridae). Обитают в тропических и субтропических водах всех океанов. Эти эпипелагические и неретические рыбы собираются в косяки по размеру особей. Достигают 180 см (австралийская пеламида). Питаются мелкими рыбами, кальмарами и креветками. Распространён каннибализм. Являются объектом коммерческого промысла[2].
У пеламид веретеновидное удлинённое тело, слегка сжатое с боков. Рот довольно крупный. Зубы крупные, конические, выстроены в один ряд. На верхней челюсти 12—30, а на нижней 10—25 зубов. На сошнике зубов нет. На первой жаберной дуге 8—27 тычинок. Расстояние между глазами равно 21,3—30,2 % длины тела. Имеется 2 спинных плавника, расположенных близко друг к другу. В первом спинном плавнике 17—23 колючих лучей, а во втором 13—18 мягких лучей. Позади второго спинного плавника пролегает ряд из 7—10 мелких плавничков. Грудные плавники короткие, образованы 22—27 лучами. Между брюшными плавниками имеется невысокий раздвоенный выступ. В анальном плавнике 12—17 мягких лучей. Позади анального плавника пролегает ряд из 6—8 мелких плавничков. Боковая линия единичная, изгибается вниз по направлению к хвостовому стеблю. Хвостовой стебель узкий. По обе стороны хвостового стебля пролегает длинный медиальный киль и 2 небольших киля по бокам от него ближе к хвостовому плавнику. В передней части тела имеется панцирь, остальная кожа покрыта мелкой чешуёй. Плавательный пузырь отсутствует. Левая и правая доли печени удлинены, а средняя укорочена[2].
В состав рода включают 4 вида[3]:
Пелами́ды, или сарды (лат. Sarda) — род стайных хищных рыб семейства скумбриевых (Scombridae). Обитают в тропических и субтропических водах всех океанов. Эти эпипелагические и неретические рыбы собираются в косяки по размеру особей. Достигают 180 см (австралийская пеламида). Питаются мелкими рыбами, кальмарами и креветками. Распространён каннибализм. Являются объектом коммерческого промысла.
