Los calpres constituisson un genre d'arbres e arbrilhons de la famila de las Betulacèas (anciana de familha de las Corilacèas ara integrada a las Betulacèas). Aquel genre (Carpinus) compte una trentena d'espècias de las regions temperadas de l'emisfèri nòrd, d'Asia menora e d'Euròpa. Dona una fòrça bona lenha, de bonas fustas de tornar e autras fustas.
Lo mot calpre ven del latin carpĭnus.
Los calpres son d'arbres podent mesurar fins a 25 mètres, de ffuèlhas marcescentas, altèrnas, pichonas (de 3 a 10 cm de long), simplas, amb lo bòrd del limbe finament dentat.
Las flors son regropadas en inflorescéncias, en forma de catons pendents, polinizadas pel vent. Las flors masclas e femes se trapan sus de catons diferents mas ambedos sèxes son presents sus cada planta (espècia monoïca). Las flors mascla sens periant son pas qu'etaminas au nombre de 10 a 20. Las flors femes an un pistil constituida d'un ovari de doas lòtjas subremontadas de dos estigmats amb un calici.
Los fruchs son d'aquènis linhoses de 3 a 6 mm de long, logats a una bractèa en forma de fuèlha simpla o trilobada que forma una ala favorizant lor espandiment. Mai sovent i a de 10 a 30 granas per caton.
Las espècias de calpre son originàrias des regions temperadas de l'emisfère nòrd, subretot de regions d'Orient Extrèm coma la China. Una sola espècia es d'origina nordamericana Carpinus caroliniana) e dos son europèas (Carpinus betulus e Carpinus orientalis).
La selva naturala mai granda de calpres d'Euròpa es la Selva d'Hardt a l'èst de la region de Mülhausen.
Segon Kew GardenWorld Checklist(22 déc. 2010)[1]:
Lo calpre Carpinus betulus que se talha plan es sovent plantat coma arbre d'ornament dins los pargues e jardins, e per realizar d'andanas (Calprenedas) e de plaisses.
La fusta dels calpres es fòrça dura, densa t blanca e la dificultat encontrada per ne far d'òbras limitèt son utilizacion. Pasmens es cercat pels usatges demadant una fusta dura, coma las bancas dels maselièrs, de macetas o de margues. Es tanben utilizat coma lenha (brasas excellentas) et en tornatge.
Lo poder calorific del calpre es d'entre los mai nauts de las espècias d'arbres europèus. Son carbon va plan per las fargas.
Los calpres constituisson un genre d'arbres e arbrilhons de la famila de las Betulacèas (anciana de familha de las Corilacèas ara integrada a las Betulacèas). Aquel genre (Carpinus) compte una trentena d'espècias de las regions temperadas de l'emisfèri nòrd, d'Asia menora e d'Euròpa. Dona una fòrça bona lenha, de bonas fustas de tornar e autras fustas.
